episodis

Resum de la conversa Context i convocatòria Primera reunió: dimecres 1 de febrer, 18.00 h, a la plaça Maragall (Sant Just). Periodicitat: comitès setmanals fins al 8 de març (8M). Caràcter: espai no mixt per garantir seguretat i confort a les dones. Destinatàries: dones de Sant Just; oberta a dones de classe treballadora, sense límit d’edat. Objectius i motius Preparar la vaga general del 8M i organitzar la jornada al municipi. Crear un espai de trobada i organització comunitària “del poble i pel poble”. Crítica al feminisme institucional per considerar-lo insuficient per atacar l’arrel del problema. "El feminisme institucional [...] no ens representava, perquè es limita a demandes que no van a l’arrel real del problema, que és el sistema patriarcal." Coordinació territorial Treball conjunt amb Baix Llobregat Feminista per a una marxa de torxes unitària el 7 de març al vespre. Ubicació de l’acte unitari del Baix Llobregat: encara per decidir. Quan es tanqui, s’informarà i es trauran cartells. Metodologia dels comitès Les convocants faciliten la sessió; la resta és participació oberta: “Què volem fer per la vaga?”. Espai segur i de decisió col·lectiva; les idees sorgiran del comitè. El dia setmanal es decidirà a cada reunió segons disponibilitat majoritària. Logística: si fa fred, hi ha opció d’espai interior proper. Antecedents (any passat) En no ser vaga general, es van penjar pancartes (3-4) amb lemes feministes per Sant Just. El 8M es va convocar una columna per anar juntes a la manifestació unitària de Barcelona. Plans per a aquest 8M (vaga general) Voluntat d’organitzar la jornada sencera a Sant Just (o municipis que es decideixin al comitè). Obert a sumar-se a la manifestació unitària de Barcelona i/o fer més actes locals. Decisions pendents (p.ex. coordinació amb municipis veïns) es definiran als comitès. Participació i crida Es pot participar el 8M encara que no s’hagi assistit als comitès organitzatius. Crida a sumar-se des del primer dia per definir conjuntament els actes i la jornada. Recordatori clau Convocatòria: dimecres 1 de febrer, 18.00 h, plaça Maragall (Sant Just). Manteniu-vos atentes als canals del comitè: s’informarà de l’acte final i de les properes convocatòries.

Resum de l’entrevista Calendari i estructura del cicle “Mons” 2023 Tres exposicions al llarg de l’any 2023. La primera és el Món orgànic; la segona s’inaugurarà al maig i la tercera al setembre. Inauguració del Món orgànic: 4 de febrer, 12 h. Tancament: 23 d’abril (Sant Jordi). Fil conductor i concepte curatoral "Hi ha un fil conductor molt fi... per a nosaltres existeix, però no l’expliquem; volem que sigui el públic qui el vagi trenant." - Cada exposició és preàmbul de la següent: una obra del món anterior dona pistes del que vindrà. - El Món orgànic explora el món viu i la seva relació amb l’espai i el paisatge. - Format col·lectiu per sumar mirades i ampliar horitzons; criteri de paritat (3 dones i 3 homes) i aposta per artistes de fora per obrir Sant Just a noves veus. Equip i rols Comissariat i art: Laura Baringó i Quim Déu (multitasques). Disseny d’espai: Laura Baringó. Gràfica: Quim Déu (cartells, invitacions...). Comunicació (Instagram): Olga Álvarez. Música original: Ernest Giral, científic-músic, peça per a la inauguració i en loop durant l’expo. Textos curatorials: Barbara Rocha-Cuey (Sorbonne). Artistes i obres destacades Jéssica Moroni (IT, 1985) Treball orgànic i artesanal inspirat per una estada a l’Amazones. Peces quasi totèmiques que connecten natura i experiència. Anne Barbecau (DE) Videoart d’old school: peça breu que segueix el cicle de l’aigua des d’una font fins al seu final. Funciona com a metàfora de la vida i dialoga amb altres peces de l’exposició. Isabel Banal (ES, 1963) Fotografia de la pedra filosofal i sèrie que compara objectes de transport (cistell, maleta...) amb elements naturals (troncs, taronges, plantes). Idea clau: el paisatge interior ens configura com a persones. Batlle i Roig (Enric Batlle i Joan Roig, ARQ) Arquitectura del paisatge i renaturalització d’espais: del residu a l’ecosistema. Projecte proper: passeig Plaça Mireia – Finestrella, mantingut pel pas d’ovelles; intervenció mínima i integrada. Joan Fontcuberta (ES, 1955) Fotografia: recorregut pels voltants de Barcelona, recollint detrítics (restes orgàniques, plàstics, fragments) per crear paisatges botànics ficticis. Lluís Bisbe (ES, 1965) Projecte site-specific construït in situ: el resultat es revela el dia de la inauguració. Informació pràctica Lloc: Sala Mercat de Sant Just. Dates: 4 de febrer (12 h) – 23 d’abril (Sant Jordi). Cicle “Mons” 2023: tres exposicions; la segona al maig, la tercera al setembre. Punts clau Col·lectiva, paritària i oberta a veus de fora. Fil conductor discret que convida a la participació interpretativa del públic. Diàleg entre art, arquitectura del paisatge, fotografia, videoart i música. Renaturalització i paisatge com a eixos del Món orgànic.

Context i participants Data: 30 de gener (Dia Escolar de la No-violència i la Pau, DENIP). Espai: Segona hora del magazín matinal de Ràdio Desvern. Interlocutors: Jesús Castro (president de Justícia i Pau a Sant Just) i Núria (presentadora). Missatge clau del Papa Francesc (1 de gener, Jornada Mundial de la Pau) Èmfasi en passar del pensament a l’acció. Prioritats humanes bàsiques: habitatge digne, treball i benestar com a objectius comuns. Importància d’actuar localment i globalment per millorar les relacions socials. Què entén Justícia i Pau per “pau” No és només l’absència de guerra: és justícia social i drets humans. Missió: sensibilitzar sobre injustícies i promoure accions transformadores. Qüestions que preocupen: Desigualtat entre països rics i pobres. Migracions i causes estructurals. Conflictes bèl·lics (actualment, es menciona la xifra de 59 guerres al món). Canvi climàtic i impactes (temperatures, collites, contaminació de l’aire). Educació per la pau des de la infància Fonaments: diàleg, convivència, respecte i relació d’amor. Ecosistema educatiu: família, escola, comunitat i institucions (ajuntaments, governs) com a models. Clau: sembrar valors universals aviat per garantir coherència en l’etapa adulta. Reptes actuals per a l’educació en un món de guerres Els infants veuen models de normalització de les armes i la violència (Ucraïna, Israel–Palestina, etc.). Dificultat per transmetre la no-violència quan el relat mediàtic és bèl·lic. Paper de la indústria armamentística com a poder que fa possibles les guerres: cal desmuntar narratives i contrarestar amb exemples d’acció no violenta. Referents i exemples de no-violència Mahatma Gandhi (efemèride de la mort; 75 anys el 2023): Pioner de la no-violència activa per resoldre conflictes. Inspiració de Lleó Tolstoi i intercanvi d’idees. Accions emblemàtiques: Marxa de la sal, autoproducció tèxtil per boicotejar dependències de l’Imperi Britànic. Defensa radical del diàleg i la comprensió de l’adversari. Accions actuals no violentes: Open Arms i altres ONG europees salvant vides al mar. Cooperació a l’Àfrica: projectes de desenvolupament amb comunitats locals. Eixos de treball de Justícia i Pau (Sant Just) Guerra i desarmament: Programes i escrits sobre les 59 guerres actives. Denúncia als fabricants d’armes; proposta de reconversió cap a projectes de desenvolupament sostenible i energies renovables per reduir causes de migració. Alimentació i territori: Defensa del Parc Agrari del Delta del Llobregat com a font estratègica d’aliments. Crida a normes construïdes amb diàleg real amb els pagesos per garantir la continuïtat de les 2.000 parcel·les. Àfrica al focus: Dossiers i audicions sobre Madagascar i la Banya d’Àfrica; nova audició en 10 dies. Memòria i drets humans: Participació en l’homenatge a les persones migrants ofegades a la Mediterrània (30.000 en 3 anys) a la Penya del Moro, amb entitats locals i dels Països Catalans. Cita rellevant "amor universal, no violència i pau. L’amor universal és millor que l’egoisme, la no violència és millor que la violència i la pau és millor que la guerra" Tancament i esperança El DENIP convida a viure aquests valors, no només a recordar-los. El Papa Francesc, amb un estil proper i realista, encoratja a tocar de peus a terra i actuar. Missatge final: l’esperança comença pels infants i es tradueix en millores globals malgrat les dificultats.

Visió general Ple plàcid i amb balanç positiu: tots els punts principals van ser aprovats (excepte una moció), amb especial focus en qüestions econòmiques i d’equipaments. • Patrimoni i equipaments: aprovació definitiva del projecte executiu de consolidació estructural de la Masia de Can Freixes (≈900.000€) i modificació de crèdit (4,25 M€) per finançar el nou pavelló i equipar l’Escola Bressol “Mainada”. • Gestió econòmica: increment del 2,5% de retribucions (personal, dietes i càrrecs electes) i explicació del reequilibri d’endeutament amb retorn de 3,9 M€ gràcies al superàvit 2022. • Polítiques socials i educació: moció per garantir l’educació inclusiva (unanimitat), impulsada per l’AFA Montseny i l’entitat “Sant Justin Clou”, amb accions concretes d’accessibilitat. • Seguretat: moció del PSC per més efectius de Mossos (aprovada) i comiat de Toni Jurado, policia de proximitat molt estimat. Rebuig d’una moció sobre “seguretat dels avis” per paternalisme i perquè moltes mesures ja s’apliquen. "Les coses de 10 no existeixen" — Valoració del ple, tot i ser molt positiva. Temes principals 1) Aprovació del projecte de consolidació de la Masia de Can Freixes Què s’ha aprovat: el projecte executiu per consolidar l’estructura de la Masia (parets, sostres, forjats i terres) amb reforços metàl·lics amagats que actuaran com un “esquelet”. • Objectiu: garantir la seguretat estructural i preservar el caràcter original (distribució, vigues visibles, paviments) per a usos futurs (no definits en aquesta fase). • Pressupost: ≈900.000€; intervenció quirúrgica per consolidar sense alterar l’essència de l’edifici. 2) Increment del 2,5% de retribucions (personal, dietes i càrrecs electes) Marc legal: augment anual conforme a l’Estat. El debat es concentra en càrrecs electes i dietes (el personal genera menys controvèrsia). • Context demogràfic: Sant Just voreja els 20.000 habitants (cal mantenir-ho 2 anys per consolidar el tram). Els escalats poblacionals fixen màxims i mínims retributius per a càrrecs, i el municipi ja es projecta dins la franja baixa >20.000. 3) Educació inclusiva: moció i nova entitat “Sant Justin Clou” Moció aprovada per unanimitat (PSC, Sant Just en Comú i Endavant Sant Just) per garantir l’educació inclusiva segons el decret (2017), impulsada per l’AFA Escola Montseny. • Diagnosi: incompliment sostingut de recursos (vetlladors i personal especialitzat) per part del Departament, que impedeix la plena inclusió als centres a tot Catalunya. • Resposta local: neix “Sant Justin Clou” per agrupar famílies i treballar amb l’Ajuntament. • Accions inicials: “hora tranquil·la” a la Fira de Nadal (reducció d’estímuls sonors) i treball conjunt per fer extraescolars i activitats municipals més inclusives. "Si us plau, es posin els recursos necessaris i es fiscalitzi el compliment del decret" — reclam de la moció. 4) Modificació de crèdit 1/2023: pavelló i Escola Bressol “Mainada” Operació financera: 4,25 M€ per avançar despesa i, al març, retornar 3,9 M€ amb el superàvit 2022, deixant deute gairebé zero (reequilibri entre nou crèdit i retorn). • Destí dels fons: - Nou pavelló: ≈3,3 M€. - Escola Bressol: 350.000€ per mobiliari i utensili davant el retard de subvencions (quan arribin, s’alliberarà crèdit d’altres partides). • Nom oficial: es confirma “Mainada”. • Pavelló: ubicació i mobilitat: - Nova ubicació a Mas Lluí, creant un clúster d’equipaments (esportius, educatius, culturals). - L’opció inicial prop de La Bonaigua es descarta per condicionants del col·lector, que encarien l’obra. - Debat sobre mobilitat i aparcament: el govern subratlla que és una sola pista (impacte inferior a La Bonaigua) i que es preveuen 100 places d’aparcament per evitar pressió al barri. 5) Moció rebutjada: “Per la seguretat dels nostres avis” Proponent: regidor no adscrit Quico Ferrer. Rebuig generalitzat (només vot a favor del proponent). • Motiu del rebuig: part de les mesures ja s’apliquen; Sant Just és municipi amigable amb la gent gran i es critica el to paternalista d’algunes propostes. 6) Efectius policials i comiat de Toni Jurado Moció del PSC aprovada per instar Interior a incrementar els Mossos al municipi, denunciant un dèficit històric d’efectius assignats (des de la creació de la comissaria d’Esplugues). • Abast: les mocions no són vinculants, però expressen posició i pressió institucional (es trameten a Interior). • Reconèixer la proximitat: comiat de Toni Jurado, policia-mediador molt estimat, exemple de policia de proximitat i mediació. "Poseu els efectius policials necessaris... i ho repetirem tantes vegades com calgui" — reclam reiterat a Interior. Decisions clau i vots • Masia de Can Freixes (consolidació estructural) — Aprovat. • Increment retribucions 2023 (2,5%) — Aprovat. A favor: PSC, En Comú, ERC, CUP i regidora no adscrita. Abstenció: Endavant Sant Just i regidor no adscrit. • Educació inclusiva (moció) — Aprovat per unanimitat. Impuls: PSC, Sant Just en Comú, Endavant Sant Just; origen: AFA Escola Montseny. • Seguretat gent gran (moció) — Rebutjat (només vot del proponent, Quico Ferrer). • Modificació de crèdit 1/2023 — Aprovat. A favor: PSC, En Comú, ERC. Abstenció: Endavant Sant Just, CUP i regidor no adscrit. • Efectius de Mossos (moció PSC) — Aprovat. A favor: PSC, En Comú, Endavant Sant Just, ERC. En contra: CUP i regidora no adscrita. Abstenció: regidor no adscrit. Recursos • Vídeo complet del ple al YouTube municipal: @SantJuscat • L’Ajuntament resta a disposició per consultes i aclariments sobre els punts tractats.

Resum Context i sentit de la commemoració 27 de gener: data de l’alliberament d’Auschwitz-Birkenau per les tropes soviètiques. Des del 2005, l’UNESCO proclama el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust per honorar les víctimes i reafirmar el compromís contra l’antisemitisme, el racisme i tota forma d’intolerància. Recordatori del paper dels refugiats espanyols a França que, després de la invasió nazi, foren deportats a camps de concentració. "El 27 de gener és el dia que les tropes soviètiques van alliberar el camp d'Auschwitz-Birkenau." Connexió de Sant Just amb l’Holocaust Francesc/Francisco Casares, veí del barri sud de Sant Just, deportat a Mauthausen i supervivent. Estudi de referència (març 2021): Julio Etxo i Maria Tresacots, "Francesc Casares, l’avi de Sant Just que va sobreviure a l’infern de Mauthausen" (consultable en línia). Família Carcereny: un regidor en època republicana vinculat a Sant Just; el seu germà (resident a Sant Feliu) va morir en un camp de concentració. Sant Just conserva, doncs, memòries locals directament relacionades amb la deportació. Actes commemoratius d’avui (a les escoles) 17.00 h: lectura del manifest (obert a la ciutadania). Interpretació de violí a càrrec d’un intèrpret de l’Escola de Música de l’Ateneu. Inauguració de l’exposició: Dones catalanes deportades als camps nazis, cedida per l’Amical de Mauthausen, a la 1a planta de les escoles (visitables durant 1 mes). Reobertura del Refugi i visita guiada extraordinària fins a les 19.00 h. "Francesc Casares... l’avi de Sant Just que va sobreviure a l’infern de Mauthausen." Reobertura i calendari de visites del Refugi Es reprenen les visites regulars durant aquest any (sense limitacions Covid). Escoles (març), Escola de Català, Escola de Madres i grups de jubilats ja han fet peticions; s’està agendant i coordinant. L’oferta inclourà guies, logística i atenció al factor climatològic (murals i escultures a l’aire lliure). Recursos per a la ciutadania i educació Web del Refugi amb informació històrica, construcció i testimonis: refugi.santjust.net. Arxiu Municipal (Can Ginestà): Ulleres 3D per a una experiència immersiva vinculada al Refugi. 4 jocs de taula sobre la Guerra Civil i Sant Just per aprendre jugant (per grups de 4 jugadors: preguntes i respostes). Memòria activa i viatge de restitució L’Amical de Mauthausen (conveni amb l’Ajuntament) cedeix l’exposició i ofereix viatges de memòria a Gusen i Mauthausen (maig). Jordi Amigó ha estat convidat al viatge (5–8 de maig) i es compromet a retornar a la ràdio el 9 de maig per compartir l’experiència. "Em comprometo... el dia 9 venir a la ràdio a explicar-vos com ha anat el viatge." Possible testimoni viu Es preveu l’assistència d’una persona de 92 anys que afirma haver estat al Refugi els últims dies de la guerra: una oportunitat de memòria oral molt valuosa. Punts clau Memòria, educació i compromís ciutadà contra l’odi i la intolerància. Visibilització local de la deportació a través de Casares i Carcereny. Reobertura del Refugi i retorn de les visites com a eina pedagògica i comunitària. Col·laboració amb l’Amical de Mauthausen: exposicions, viatges, recursos didàctics.

Resum de la conversa Conversa radiofònica que posa el focus en la ciclicitat femenina i en com l’autoconeixement del propi cicle menstrual permet viure amb més benestar, respecte dels ritmes i autogestió emocional. Es parla de fases com l’ovulació, la fase premenstrual i la menstruació, de la idea de plenipausa (menopausa viscuda en plenitud), i de la necessitat de normalitzar i socialitzar aquesta realitat a la família, a l’empresa i a la societat. "La comprensió ens allibera." "No estàs boja, estàs en premenstrual." "Dona cíclica." Punts clau Respectar els ritmes: el cos no és lineal ni productiu 24/7; cal sincronitzar-se amb el propi pulsar intern. Autoconeixement: entendre les fases del cicle menstrual dona més capacitat d’autogestió i redueix la culpa i el judici. Emocions i límits: en premenstrual, si no s’han posat límites, és més fàcil que aparegui la ira; cal anticipar-se i cuidar-se. Sororitat i suport: compartir l’estat amb amigues/col·legues genera complicitat i evita judicis. Normalització social i laboral: avançar cap a mesures com el permís menstrual retribuït o el teletreball quan cal. Educació menstrual: acompanyar adolescents perquè entenguin que la regla té una lectura sobre autocura, alimentació, son i moviment. Desmedicalització prudent: no córrer sempre a la pastilla; prioritzar descans, delegar i autocura quan el cos ho demana. Fases del cicle i potencialitats Ovulació: alta energia, creativitat, sociabilitat, projecte cap enfora. Premenstrual: descens d’energia, possible irritabilitat si falten límites; necessitat d’introspecció. Menstruació: recolliment, descans, autocura; ritme baix i espai per a la meditació i l’autoescolta. Plenipausa: visió de la menopausa en plenitud, amb respecte i autoacceptació del nou cicle vital. Impacte en entorns clau Família: reconèixer i respectar els temps de cada dona; educar filles en autoconeixement i autorespecte. Empresa: evitar el judici sobre el rendiment; promoure flexibilitat, delegar i mesures com el permís menstrual. Recomanacions pràctiques Planificar el mes segons el cicle; buidar agenda en premenstrual/menstruació i aprofitar l’ovulació per a tasques socials/creatives. Delegar i posar límits quan l’energia baixa. Prioritzar descans, caldit, autocura i meditació. Fer diari del cicle per detectar patrons. Cuidar alimentació, son i moviment de forma sostinguda. Frases destacades "La comprensió ens allibera." "No sempre estic perfecta, no sempre estic ‘ready’." "No estàs boja, estàs en premenstrual." Contacte i tancament Professionals convidades: Mònica Valera (Life Coach) i Lila. Contacte compartit a l’emissió: Mònica Valera – 691 59 83 20 – xarxes: "Mónica Life Coach". La conversa conclou reivindicant visibilitat, autoresponsabilitat i espais d’autoescolta com a camí cap a un "bon viure" cíclic i conscient.

Resum executiu Clara Aguilar comparteix com va crear una música electrònica, fosca i minimalista per a la pel·lícula Suro, la seva primera experiència en un llargmetratge. Tot i que hi ha poca música al film, la seva aportació busca generar tensió i cohesionar l’univers sonor. També repassa la nominació als Premis Gaudí (Millor Música Original), els reconeixements a Sant Sebastià i els seus projectes per al 2023 en cinema i teatre. Punts clau Col·laboració estreta amb el director Miquel Gurrea: música amb to electrònic i fosc per potenciar la tensió. Aportació breu però significativa: hi ha poca música a Suro, però amb una funció clara i precisa. Primera banda sonora de llargmetratge; entrada al món pantalla també amb una sèrie (treball més extens). Reconeixements: Suro guanya 3 Premis Gaudí (Direcció Novell, Protagonista Femenina, Protagonista Masculí) i premis a Sant Sebastià (FIPRESCI, Irizar, entre d’altres). Nominada als Gaudí a Millor Música Original; el premi el guanya Raül Refree per Un año, una noche. Projectes 2023: música per a Creatura d’Elena Martín; peça teatral Rava a L’Altres Lliure amb música en directe; altres projectes fins al Grec. Vincles amb la comunitat: actuació a La Vall Festival (Sant Just Desvern) amb Guillem Alvarí; col·laboracions prèvies amb Arnau Vallvé (Manel). Cites destacades "Hi ha molt poca música a la pel·lícula i ell tenia molt clar per què em volia contactar, perquè era, en concret, per una manera més electrònica... per generar certa tensió." "Va ser una col·laboració molt breu, però va ser divertit." "Entrar al món de la pantalla és un luxe perquè és un desig que tenia." "Jo és que no l'esperava guanyar." Context i reconeixements Suro (òpera prima de Miquel Gurrea) rep una bona acollida crítica i guardons a Sant Sebastià (FIPRESCI, Irizar, etc.). Als Premis Gaudí, s’endú 3 guardons: Direcció Novell, Actriu Protagonista i Actor Protagonista. Música original: Aguilar hi aporta un tractament electrònic i fosc; també hi participa Arnau Vallvé (Manel). El premi Gaudí a Música Original recau en Raül Refree per Un año, una noche. Projectes en curs (2023) Cinema: treball intensiu d’univers sonor per a Creatura d’Elena Martín (més extens i articulat que a Suro). Teatre: Rava (públic familiar) a L’Altres Lliure; Aguilar hi actua com a músic-personatge amb música en directe (direcció escènica i disseny: Sílvia Del Llano). Altres encàrrecs escènics previstos fins al Grec. Trajectòria i metodologia Orígens en música per a teatre i dansa; per a pantalla, cal “col·locar-se a un altre lloc” i fer altres exercicis creatius. En cinema, sovint s’hi entra en fases finals, amb l’univers visual ja tancat, ajustant el to i la coherència sonora. Comunitat i directes La Vall Festival (2022): actuació a Sant Just Desvern amb Guillem Alvarí (company de la banda de post-rock Boira); experiència especial per lligams locals i col·laboració amb la seva germana Júlia Aguilar. Participació 2023: encara incerta. Conclusió Clara Aguilar consolida el seu salt cap a la pantalla amb un enfoc precís i emocional del so, mentre manté una forta presència escènica en teatre. El 2023 es presenta com un any d’ímpetu creatiu, amb projectes que prometen creixement qualitatiu tant en cinema com en arts en viu.

Resum De què va Un diàleg radiofònic presenta el Documental del Mes a Sant Just: Maija Isola. Ella, el color i la forma, un retrat íntim i artístic signat per la directora Kilpeläinen, que aprofundeix en la figura de Maija Isola, icònica dissenyadora i artista finlandesa associada a Marimekko. "És millor i tot que no ho sàpigues perquè es converteix en una sorpresa." Què hi descobriràs Retrat d’autora: la pel·lícula mostra la vessant artística i personal d’Isola, més enllà de l’etiqueta de dissenyadora. Arxiu excepcional: fotografies, dibuixos i pintures animades, diaris personals i postals que entren al seu món intern. Connexió amb la naturalesa: el paisatge com a mirall i motor creatiu; una imaginació desbordant. Viatges i risc: mudances constants (fins al Marroc al final de la seva vida) com a font d’inspiració; una vida valenta que explora la solitud i la recerca vital. Ofici i precarietat: relació amb Marimekko; als inicis no cobrava com a dissenyadora, mostrant les dificultats laborals de l’artista. "A la que comences a veure la pel·lícula és impossible parar-la." La directora i el procés Kilpeläinen és directora, directora de fotografia i guionista: un projecte d’autoria integral. Guió concebut durant el confinament, abans de rodar, estructurant etapes vitals d’Isola. És la tercera pel·lícula de la cineasta i ha tingut gran èxit a Finlàndia. S’hi percep una connexió sensible de la directora amb la protagonista, que dota el film d’una energia i pulsió singulars. Per què val la pena Accessible sense coneixements previs de Maija Isola: la sorpresa i el viatge emocional hi tenen el pes central. Un espectacle pictòric: la bellesa dels arxius i de les pintures t’empeny a seguir. Combina intimitat, creativitat i context professional, amb una mirada íntima i emocional. Informació pràctica Projecció: demà a les 22.00. Lloc: Ateneu de Sant Just (sala Cinquantenària). Cicle: Documental del Mes (DocsBarcelona).

Resum de l'entrevista Context Converses amb en Jordi, pilot de camió que ha completat el seu cinquè Dakar (categoria camions; anteriorment clàssics). Any marcat per alta dificultat tècnica, molta nocturnitat a les dunes i una volcada suau sense conseqüències personals. Punts clau Edició molt tècnica i estressant: molta conducció de nit entre dunes; nervis constants durant 14 dies per risc de volcada i caiguda a forats/“olles”. Incident de volcada: a 2 km d’un CP (control de pas), relaxació mínima + baixa velocitat a la duna ⇒ el camió s’atura massa i bolca suaument. Només xapa i pintura; equip il·lès. Dificultat vs. Sud-amèrica: a l’Aràbia, dunes més petites però traïdores, amb “olles” de 15–20 m que atrapen camions; sortir-ne és dur. La nit duplica la dificultat. Ordre de sortida: els camions surten últims, sovint es fa de nit. Queixes recurrents però justificació tècnica (motos obren pista; camions destrossen traçat i duen recanvis). Assistència entre participants: aturar-se si hi ha ferits; si no, no és obligatori. Jordi demana disculpes per no veure un camió bolcat darrere d’un altre en una zona complicada. Seguretat: a l’Aràbia, molta policia però certa incertesa (especialment prop d’Oman i Iemen). Anècdota d’anys anteriors: uns joves es pugen al camió de matinada; jugaven, però genera inquietud. Classificació: molt pocs finishers (6–7 de 54 camions). L’equip, amb avaria de turbo, entra en Dakar Experience (acaba el recorregut però no computa a la classificació general). Equip i rols: Jordi (pilot), Claudio (mecànic i també pilota), Xavier “Mogó” (copilot; timings, navegació i gestió d’horaris). Organització: bona en seguretat i roadbook, però detalls a polir (p. ex. esmorzar esgotat aviat), mentre que altres milloren (lavabos, aquest any perfectes). Patrocinis i pressupost: Palibex com a principal + ~15 micro patrocinadors. Pressupost total d’uns 150.000 €; aportacions de 500 a 10.000 € sumen el projecte. El camió i logística: vehicle molt alt (vista del pilot a ~3,60 m), visibilitat limitada en entorns urbans; pot circular per a exposicions i trasllats (ITV al dia). Trasllats rodant (p. ex. Marsella–casa). Ritme i risc: fins a 140 km/h en pistes de terra; cal “flotar” sobre sots no sempre marcats al roadbook (avisos com perill 3 per a forats grans). Futur: ganes de tornar, però depèn de patrocinadors. Ja “sembren futur” amb reunions; realisme fins a octubre/novembre. Cites destacades "Quan fas alguna cosa que t'agrada és molt guai." "La nit amb les dunes són molt enemics." "Jo sempre m'ho he dit: sóc un dels 800 privilegiats de tot el món que pot anar al Dakar." "No diguis blat fins que estigui al sac i ben lligat." Dades i xifres 5è Dakar de Jordi (categoria camions) 54 camions inscrits; només 6–7 finishers Pressupost total: ~150.000 € Velocitat màxima: 140 km/h en terra Alçada de la vista del pilot: ~3,60 m Dunes amb “olles” de 15–20 m de profunditat Mirant endavant Jordi vol repetir amb camió (li agrada la sensació de potència i l’equip ja està muntat), però dependran del suport econòmic i de consolidar acords. Mentrestant, continuen la difusió mediàtica per retornar valor als patrocinadors i assegurar continuïtat.

Resum de l’entrevista Iona Palau, artista de Sant Just, presenta un projecte on transforma la deformació —tant del fang vermell cuit a 1.200 °C com de la seva pròpia escoliosi— en llenguatge estètic i identitari. L’obra neix com a treball final del Grau Superior de Ceràmica Artística i es mostra en una exposició col·lectiva a l’Escola Tràs. Context i idea central Punt de partida: la deformació del fang vermell a 1.200 °C (es deforma però no es fon) com a metàfora de la seva escoliosi (42°). Gir conceptual: convertir el que socialment es percep com a defecte en valor estètic i discursiu. Línia formal: dels càntirs inicials als cilindres que evoquen el tors humà. "El càntir aquell era jo" Procés tècnic i recerca Fang vermell: tradicionalment de baixa temperatura; per sobre de 1.200–1.240 °C es fon “com lava”. A 1.200 °C s’aconsegueix la deformació controlada sense fondre. Control de gruixos (aprimant parets en punts concrets) i variació de posicions al forn (dalt/baix) per modular el resultat. Tècniques: majoritàriament a torn; proves combinant torn i xurros. Producció i prova-error: 16 peces, fornades obertes i ajustos minut a minut per captar el “llindar” de deformació. "Cada fornada em diu alguna cosa" De “defecte” a afecte Relectura del prefix D-: defecte/deficiència vs. efecte/eficiència. Reconciliació personal amb l’esquena: de la incomoditat a veure’n la bellesa i convertir-la en signatura pròpia. "Reivindico el defecte com a una cosa positiva" Imatge i fotografia (amb Laia Mores) Sessió que juxtaposa cos i peces: l’esquena i la corba natural dialoguen amb les deformacions del fang. Decisions estètiques: pantaló marró (harmonia cromàtica), línia recta de la costura per contrastar amb la corba de l’escoliosi. La posició natural (sense forçar) és la que millor mostra la curvatura. Materials i tradició: revaloritzar el fang vermell El fang vermell sovint es limita a usos tradicionals o didàctics i quasi no apareix a la ceràmica contemporània de galeria. Reivindicació matèrica: portar-lo al centre del discurs actual. Connexió amb Carme Malaret: mestra i referent que ja defensava aquesta línia; continuïtat d’una mirada crítica i expressiva. Recerca local: proves amb argila de Sant Just a 1.200 °C; exploració d’identitat territorial del material. Exposició i camí artístic Exposició col·lectiva a l’Escola Tràs (Barcelona), ja desmuntada; proper trasllat previst a Sant Just (espai Carme Malaret, per confirmar). Convivència amb ceràmica funcional d’altres alumnes; l’obra d’Iona s’inscriu en la ceràmica artística i experimental. Consolidació d’una signatura pròpia: peces deformades com a codi personal. Futur immediat: ampliar la recerca (més formes, més materials, més control del llindar de deformació). Idees clau Metàfora poderosa: la deformació del material com a mirall de la deformació corporal. Catarsi artística: del trauma a la afirmació estètica. Experimentació tècnica: domini del llindar tèrmic i dels gruixos per dirigir la forma. Reivindicació del material: el fang vermell com a suport contemporani, no només tradicional. Arrelament local: argila de Sant Just com a camp d’investigació. Fotografia com a extensió del discurs: cos + peça per consolidar el relat visual.

Resum Novetats d’espai i horaris Obres finalitzades als nous banys de Can Ginestar: menys soroll i pols, i accés més pràctic a la biblioteca amb dos passadissos. "Si no vols que et vegi ningú entrar, t’amagues pel bany." Aules d’estudi: última setmana d’horari ampliat; el diumenge és el darrer dia d’obertura excepcional. Alta afluència d’estudiants i oferta complementària al Centre Soledat Sans. Clubs de lectura (places i properes lectures) Club del Dijous (generalista) Febrer (2/02): El que mou el món, de Kirmen Uribe — ple. Març: Dissabte, d’Ian McEwan — inscripcions obertes. Club del Dimarts (generalista) 21/02: L’estiu sense homes, de Siri Hustvedt — queden places. Següent: Por encima de la lluvia, de Víctor del Árbol. Club de Teatre (TNC) amb Roger Cònsul Sessió imminent de l’obra en cartellera; propera lectura: peça de Maria Aurèlia Capmany (estrena al TNC el 16 de març). Lectura i anada al teatre. Club de Novel·la Negra 14/02: Tres dies i una vida, de Pierre Lemaitre — ple. Abril: Societat negra, d’Andreu Martín. (4 lectures/any.) Club d’anglès 29/03: The Sense of an Ending, de Julian Barnes — places disponibles. Clubs de català (Servei Local de Català – Marta Mossac) La biblioteca proporciona els lots; gestió del club des del Centre de Normalització. Organització dels clubs: feina de coordinació i previsió per garantir lots (p. ex. 25 exemplars) i calendari. Reconeguda la tasca del Nacho en aquest engranatge. Autor del mes: David Foenkinos Obres destacades: La delicadesa (i adaptació cinematogràfica), Charlotte (novel·la en vers), La biblioteca dels llibres rebutjats, Cap a la bellesa, Número dos (ficció sobre el noi que va quedar segon al càsting de Harry Potter). Recursos: entrevistes i contingut a YouTube. Criteris de tria: qualitat i interès, fons disponible, efemèrides. Agenda i activitats especials BCNegra (6–12 de febrer) — tema: doble vida. Premis, xerrades, presentacions, podcasts i clubs. Exposició recomanada: Ha Ha Bank (humor a la novel·la negra i policíaca) en una biblioteca de L’Hospitalet (la Bòbila). Quinzenes cinematogràfiques a xarxes Tancament de gener: Cinema mut. 1a quinzena de febrer: Cinema negre. 2a quinzena de febrer: Ciència-ficció + exposició itinerant pel centenari del gènere en cinema, literatura, teatre i art. Secció infantil Hora del conte de Carnestoltes. Exposicions de novel·la negra i misteri per a públic infantil: enigmes, escape rooms, i més. Sala infantil reoberta al 100% després de problemes tècnics. Recursos digitals i xarxes Nova web municipal (apartat Biblioteca): horaris, activitats, clubs i agenda unificada. Xarxes: Facebook/Twitter/Instagram: Bip Joan Margarit; Spotify: Biblioteca J. Margarit. Contingut: quinzenes musicals, calendari d’advent musical i playlists lligades a les quinzenes de cinema (inclosa música per a cinema mut). "no és que ens dediquem a arribar a obrir la porta i esperar que acabi el temps. Fem moltíssimes coses" — etiqueta: #QuèFemALesBíblios Recomanació final Rafael Tasis, trilogia pionera de la policíaca en català: La Bíblia valenciana; És hora de plegar; Un crim al Paral·lel. Ambientada a la Barcelona de la preguerra i postguerra, amb personatges arquetípics del gènere i gran detall de la quotidianitat. Ideal per descobrir els pioners de la novel·la negra en català.

Resum de l’entrevista Context i objectiu de la mostra CineBaix organitza la Mostra de Cinema Asiàtic a Sant Feliu de Llobregat del 26 al 30 de gener. Propòsit: acostar cinematografies asiàtiques al públic local, oferint alternatives al domini del cinema americà i europeu. Es projecten 10 pel·lícules de 8 països (Xina, Indonèsia, Cambodja, Pakistan, Índia, Corea del Sud, Myanmar, etc.). “El cine s’ha de viure al cinema.” Inauguració i film d’obertura Dijous 26, 19:30: inauguració amb Return to Dust (Xina). Recorregut destacat: competició a Berlín i Espiga d’Or a Valladolid. Valoració: considerada “la millor pel·lícula xinesa de l’any passat”. Imprescindibles i possible recer mediàtic A més de Return to Dust, es recomanen: Retorn a Seül (Cambodja) Joyland (Pakistan) Ambdues van entrar a la shortlist dels Òscars a Millor Pel·lícula Internacional. Dades clau: Pakistan no ha estat mai nominat; Cambodja només una vegada. Cinefòrums destacats Joyland: cinefòrum LGTBIQ+ (dissabte 28) amb Rosa Maria Maristany (TransBaix Power). Trama: jove d’una família tradicional pakistanesa treballa en un local de burlesque i s’enamora de la cap, una dona trans. Diaris de Myanmar (diumenge 29): Millor Documental a Berlín, film col·lectiu del Myanmar Film Collective. Autoría anònima per seguretat i por a represàlies. “No van poder mostrar la seva cara, ni dir qui eren.” Estat del CineBaix i experiència a sala Impacte de la pandèmia: encara es nota la davallada; el públic torna a poc a poc. Competència de plataformes, però el valor diferencial és la experiència col·lectiva a sala. Cinema familiar funciona bé; públic d’autor i sènior en recuperació. Sala 7 (virtual) i retrospectives Complement digital: Sala 7 amb retrospectives asiàtiques. Hirokazu Kore‑eda (Palma d’Or per Un assumpte de família), drames socials i familiars. Zhang Yimou: títols com La casa de les dagues voladores, Hero, Ju Dou i la recent Cliff Walkers. Criteris de selecció i festivals d’origen Selecció a càrrec de Xavi, Laura Palacín (projeccionista) i Màrius Vilà. Procedència principal: Berlinale i Cannes (Un Certain Regard). Títols destacats: La novel·lista i la seva pel·lícula (Hong Sang‑soo, Corea): Gran Premi del Jurat a Berlín (segon guardó després de l’Ós d’Or). Retorn a Seül i Joyland: presentades a Un Certain Regard i amb ampli recorregut internacional. Públic i versions Perfil: públic inquiet culturalment, obert a altres cultures i llenguatges cinematogràfics. Diferències d’interpretació i posada en escena respecte del cànon de Hollywood. Versió original subtitulada (VOS): Generalment en castellà; En català per a La novel·lista i la seva pel·lícula. Cicles anuals de CineBaix La mostra asiàtica és una de les quatre grans cites anuals: Mediterrània (novembre) Asiàtica (gener) Llatinoamericana (març‑abril) Africana (maig‑juny) Dades essencials (recordatori) Dates: 26–30 de gener. Lloc: CineBaix, Sant Feliu de Llobregat. Oportunitat de veure estrenes i títols inèdits que potser no arribaran a circuits comercials. “Podran veure pel·lícules que encara no s’han estrenat i que potser no s’estrenaran.”