Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

265-276 de 2109

11 d’oct. del 2022
12'
Entrevistes de la Justa del 11/10/2022 — Correllengua a Sant Just: activitats, exposició de Joan Fuster i crida a sumar-se a La CAL durant les Festes de Tardor
Resum Punts clau El Correllengua és una iniciativa popular anual als territoris de parla catalana que impulsa l’ús social de la llengua mitjançant activitats lúdiques i culturals. Enguany es commemora el centenari de Joan Fuster, escriptor valencià prolífic, conegut pels seus aforismes. Accions prèvies al municipi: Dites populars catalanes als comerços, vinculades als productes que venen. Aforismes de Joan Fuster enganxats per diversos espais del poble. Exposició: "La nostra pàtria és la nostra llengua" a la biblioteca. Tot i un retard logístic en el transport, s’allargarà perquè tothom la pugui visitar. Agenda d’actes del Correllengua: Dijous 13/10, 19.00 h – Sala del Cinquantenari: sessió sobre Joan Fuster (amb format literari/escènic) a càrrec de Roger i Arnau Consul. Al final, ratafia i conversa amb el públic. Dissabte 15/10, 11.00 h – Davant del mercat: festa popular al punt neuràlgic del poble amb l’Esbart de Sant Just (danses) i música del grup Vellaveu (d’Olesa) per amenitzar el vermut de Reus. Tots els actes són gratuïts, oberts i pensats per sumar entitats i públic. Crida a sumar-se a la CAL (Coordinadora per la Llengua) de Sant Just: ara són unes 10 persones fixes amb suport de voluntariat; el principal requisit és tenir ganes de fer coses i aportar idees. Context Festes de Tardor: primera edició plenament normal després de la Covid-19; el 2021 ja es va fer en format reduït amb èxit de participació. Entitats veïnes: participació recent dels gegants a Esplugues (Sant Mateu) i a Sant Feliu (16 colles, una de Navarra). Missatge final: “sumar” per enfortir poble, entitats, llengua i cultura. El Correllengua es vincula a llengua, cultura i llibertat. Cites destacades "La nostra pàtria és la nostra llengua." "Res no uneix tant com una bestiesa compartida." Informació pràctica Llocs i horaris clau: Dijous 13 d’octubre, 19.00 h – Sala del Cinquantenari. Dissabte 15 d’octubre, 11.00 h – Davant del mercat. Exposició a la biblioteca: arribant amb retard; es prolongarà. Accés: gratuït i obert; es pot entrar i sortir lliurement. Participació: la CAL anima a incorporar voluntariat per ampliar i renovar projectes.
11 d’oct. del 2022
25'
Entrevistes de la Justa del 11/10/2022 — Festes de Tardor, pluralitat dels mitjans, Pressupostos 2023 i nou camp de futbol a Sant Just
Resum executiu En aquesta entrevista amb Josep Maria Ranyer (PSC) es tracten quatre blocs principals: les imminents Festes de Tardor i el dispositiu de "Sant Just al Carrer"; el balanç del ple de setembre amb la moció per garantir la pluralitat i independència dels mitjans públics; l’avanç del ple extraordinari del 20 d’octubre sobre Pressupostos 2023 i ordenances fiscals; i l’estat del nou camp de futbol (obre per a la pràctica esportiva, amb inauguració lúdica prevista i impuls al futbol femení). Punts clau: Festes de Tardor amb rècord de paradetes i ampliació a l’Avinguda Indústria; ajustos de circulació d’autobusos. Moció unànime per la pluralitat als mitjans públics: es prioritzarà un reglament abans de l’òrgan de supervisió i s’estableix un termini de 6 mesos. Pressupostos 2023: congelació de taxes (inclòs IBI), més transferències de l’Estat, amortització de deute amb romanents que allibera 600.000 €, i manteniment de l’escut social. Nou camp de futbol: camp operatiu, vestidors en curs d’acabats, acte d’inauguració amb veterans (29-30 d’octubre) i impuls d’un equip femení. Temes principals Festes de Tardor i “Sant Just al Carrer” (dispositiu i mobilitat) Reforç del model al carrer amb més activitat i retorn de tradicions: Shopping Night, correfoc, etc. Relocalització consolidada a l’Avinguda Indústria: de carrer Miquel Reverter fins a Salvador Espriu, deixant lliures les rotondes i amb espais per a actuacions. Ja s’han superat les xifres d’altres anys: 106-107 paradetes confirmades (termini de sol·licituds obert fins al dia 16). Mobilitat: desviament d’autobusos per Salvador Espriu i Tvdona (alternatives per a la baixada), atesa la intensitat de trànsit a Indústria. Ple de setembre: pluralitat i independència dels mitjans públics Moció aprovada per unanimitat per garantir la pluralitat i la independència del butlletí municipal i la ràdio. Consens en el fons: respectar la llibertat professional i assegurar equilibris que reflecteixin totes les veus polítiques locals. Metodologia acordada: primer el reglament i després l’òrgan de supervisió. "L’organisme ha de sortir d’un reglament que reguli com funciona, quines funcions té l’organisme de control." Termini de treball compartit: 6 mesos, amb proposta d’incloure població civil i tots els grups polítics. Debats tècnics pendents: tractament del regidor no adscrit (transfugisme), criteris de proporcionalitat vs. representativitat plural, i fórmules per a espais d’opinió al butlletí. Pressupostos 2023 i ordenances fiscals (ple extraordinari 20 d’octubre) Fiscalitat: congelació de totes les taxes (petits ajustos de redactat sense impacte recaptatori). Inclou IBI. "No pujarem impostos... i mantindrem l’escut social." Ingressos: augment de les transferències de l’Estat (participació en els pressupostos estatals). Despeses i eficiència: Amortització de deute amb romanents que allibera prop de 600.000 € en quotes de capital per a 2023. Increment del capítol 1 (personal): pujada retributiva i noves places. Posada en marxa de l’escola bressol (8 persones a partir de setembre). Serveis socials: reforç per transició a municipi > 20.000 habitants (assumpció directa del servei). Policia local: +1 agent. Pressió en el capítol 2 (béns i serveis): increments de contractes (neteja, recollida) i cost energètic per fi d’un contracte elèctric més barat via ACM; el nou marc encarirà la llum. Polítiques: manteniment de l’escut social activat en pandèmia; cobertura de nous serveis (Soledat Sans, etc.). Procés polític: presentat a comissió informativa; s’espera suport o abstencions suficients en el ple del 20/10; ple ordinari el 27/10. Nou camp de futbol: estat, inauguració i impuls al futbol femení El camp ja és operatiu per competir; vestidors i acabats exteriors encara en execució. Inauguració prevista després de les Festes de Tardor (entorn 29-30 d’octubre): partit veterans Sant Just vs. convidat (opció Barça/Espanyol) amb caràcter obert i lúdic. Es promou un partit femení a l’acte i es treballa amb clubs locals (p. ex., Atlètic Sant Just) per configurar un equip femení de cara a la propera temporada. Calendari clau Fins al dia 16: termini per a sol·licituds de paradetes. 20 d’octubre: Ple extraordinari (Pressupostos 2023 i ordenances). 27 d’octubre: Ple ordinari d’octubre. 29-30 d’octubre (previst): Inauguració del nou camp de futbol.
10 d’oct. del 2022
15'
Entrevistes de la Justa del 10/10/2022 — Il trovatore de Verdi al Liceu: xerrada introductòria amb Pol Avignon, àries clau i per què és ideal per començar a l’òpera
Resum Entrevista amb Pol Avignon, divulgador musical i musicòleg, que presenta Il trovatore de Giuseppe Verdi i la xerrada introductòria prèvia a la funció del Liceu. La conversa repassa la força musical de l’òpera, la seva vigència des de 1853, els grans moments vocals per a cada personatge, la producció escènica actual i els avantatges del programa Liceu+BIB (entrades amb descompte i visibilitat garantida). També es commemora el naixement de Verdi (10 d’octubre de 1813). Punts clau Projecte Liceu+BIB (anomenat “Liceu VIP” a la conversa): apropa les òperes del Liceu a través de les biblioteques, amb entrades a preu reduït i bona localització. Títol i context: Il trovatore és una de les òperes ambientades a Espanya de Verdi (juntament amb altres com Hernani o La forza del destino). Estructura: òpera en 4 actes; al Liceu es fa I+II, pausa, III+IV. Durada: només música, 2 h 10 min; durada total aproximada de funció 2 h 40 min amb pausa. Producció al Liceu: signada per Àlex Uller (segons la conversa), vista a Amsterdam i a l’Òpera Bastilla; trasllada l’acció a la Primera Guerra Mundial i ressalta el conflicte entre germans (Manrico i el Comte de Luna). Mètode de la xerrada: enfocament pedagògic, amb fragments d’alta qualitat, anècdotes i sorpreses (inclou un fragment d’“A Night at the Opera” dels Germans Marx). Per a qui és ideal: per a tothom, i especialment per a qui no ha anat mai a l’òpera: música popular i directa, durada assumible, producció clara i grans veus internacionals. Personatges i moments vocals destacats Tenor – Manrico: final de l’Acte III amb l’ària Ah! sì, ben mio i la cabaletta Di quella pira (amb el famos do de pit que el públic espera; tradició no escrita a la partitura). Soprano – Leonora: Acte I, Tacea la notte placida — delicada i molt exigent. Baríton – Comte de Luna: Acte II, Il balen del suo sorriso — una de les grans àries de baríton. Mezzosoprano – Azucena: Acte II, Stride la vampa, just després del cor de gitanos. Baix: relat d’antecedents a l’Acte I (important dramàticament, menys reconegut musicalment). Per què és atemporal? Música de Verdi al màxim nivell: àries i cors memorables i impactants. Popularitat ininterrompuda des de 1853: sempre present al repertori internacional. Potència coral i orquestral: experiència sonora que impressiona. “Tenir dalt de l’escenari 100 coristes [...] que et canten les melodies de Verdi a ple pulmó, ostres, això és una satisfacció que no es paga amb diners.” “No n’hi ha excusa per no venir.” Dades pràctiques de la xerrada Data i hora: dijous 13 d’octubre, 17:00 Lloc: Sala Isidor Cònsul, a Can Ginestà Accés: Oberta a tothom; especialment útil per a qui vagi (o vulgui animar-se) a veure l’òpera al Liceu.
10 d’oct. del 2022
15'
Entrevistes de la Justa del 10/10/2022 — Sessió informativa sobre energia solar fotovoltaica, autoconsum i comunitats energètiques a Sant Just (11 d’octubre, 19 h)
Context i objectiu Sessió informativa amb Ivan Capdevila (estudi Ramon Folch i Associats) per explicar com impulsar energia solar fotovoltaica en habitatges unifamiliars i edificis plurifamiliars, incloent autoconsum i autoconsum compartit en el marc de comunitats energètiques. "Només es necessita l’aprovació de la majoria simple de la comunitat de propietaris." Punts clau Dues vies d’implementació: Individual (cases unifamiliars): més senzill i amb alta adopció. Col·lectiu (blocs d’habitatges): més complex, però cada cop més assequible legalment. Participació flexible: no cal que tots els veïns s’hi adhereixin; pot començar amb uns quants propietaris. Amortització ràpida: recuperació de la inversió en 4-5 anys; amb ajuts, hi ha casos de ~2 anys. Estalvi substancial: cobertura del 40-50% del consum anual; els excedents es compensen parcialment. Aspectes tècnics i legals En comunitats, cal majoria simple en junta; els participants poden ser una part del total. Autoconsum compartit: plaques al terrat comú per repartir energia entre els adhesos. Cal projecte i estudi de viabilitat cas per cas per dimensionar i optimitzar. Economia i ajuts Electricitat cara + plaques molt més barates (aprox. una desena part del cost de fa 15 anys) = cas econòmic molt favorable. Ajuts disponibles: Bonificacions a l’IBI. Subvencions de l’ICAEN (Generalitat de Catalunya). Resultat: estalvi immediat en molts casos i retorn accelerat de la inversió. "Avui dia, realment, l’estalvi és molt gran en les plaques solars." Limitacions i viabilitat No tots els edificis són aptes: Cobertes de fibrociment (cal canviar-la abans d’instal·lar). Ombres significatives (edificis propers) que redueixen el rendiment. Privatització d’elements comuns que pot complicar l’accés. En general, unifamiliars: majoritàriament viables; plurifamiliars: viables si hi ha coberta disponible (plana o inclinada). Adopció i tendències Gran interès social i creixement sostingut de la demanda. Instal·ladors sovint desbordats amb llistes d’espera de mesos. Participació en comunitats: positiva però més lenta (processos i acords que poden durar mesos o un any). "La gent que es dedica a posar plaques solars està desbordada." Convocatòria de la sessió Quan: dimarts 11 d’octubre, 19:00. On: Casal de Joves (Sant Just). Durada: aproximadament 1 hora i mitja. Objectiu: resoldre dubtes i guiar sobre autoconsum, autoconsum compartit i comunitats energètiques. Missatge final Recomanació: fer un estudi detallat i aprofitar els ajuts; és un win-win: estalvi econòmic a curt termini i benefici ambiental immediat. "Generem al terrat de casa nostra l’electricitat que després consumim a dins de casa."
7 d’oct. del 2022
26'
Entrevistes de la Justa del 7/10/2022 — Pluralitat als mitjans públics, polígons industrials i pressupost 2023 a Sant Just
Resum general En aquesta entrevista, la presentadora Mireia conversa amb Sergi Seguill (ERC) sobre tres eixos principals: la moció per garantir la pluralitat i independència dels mitjans públics locals, la moció d’infraestructures al Pont Reixat i Polígon Sud-oest, i el pressupost 2023. També hi ha un record emotiu a Àngel Casas i Ramon Moragas, i un apunt final sobre les Festes de Tardor. Temes principals • Pluralitat als mitjans públics: diagnosi de disfuncions al butlletí municipal, proposta d’un ENS regulador i calendari de treball. • Debat sobre el funcionament dels plens: excés d’intervencions, desviacions del tema i baixa audiència. • Infraestructures als polígons: postura d’ERC sobre la moció (Pont Reixat i Polígon Sud-oest), autoria real i sentit del vot. • Pressupost 2023: calendari, majories, i anàlisi preliminar d’ERC d’ingressos i despeses. • Agenda local: recuperació d’activitats de Festes de Tardor (Correfoc, Diada Castellera). Detalls clau Moció sobre mitjans públics: diagnosi, proposta i calendari • A la ràdio municipal, segons ERC, ja hi ha una representació proporcional adequada; l’impacte del canvi seria menor. • Al butlletí municipal, es detecten disfuncions: tractament desigual a les columnes de portaveus i a les explicacions del vot dels pressupostos 2022 (es va donar espai a qui votava a favor i no a qui votava en contra). • Proposta central: crear un ENS regulador amb un reglament explícit (marc legal: llei de l’audiovisual, llei de règim local i ROM) per fixar criteris d’ús i garantir pluralitat, transparència i equitat. • Calendari: primera reunió al novembre i compromís de tenir primer redactat en 6 mesos. Es busca un acord ampli i estable, evitant pactes verbals febles. "L’objectiu no és un altre que la ciutadania pugui tenir el màxim d’informació possible perquè pugui prendre les millors decisions." • Debats previstos: mantenir o no les columnes de portaveus; i si es mantenen, criteri igualitari vs proporcional als resultats electorals. Dinàmica dels plens • Crítica a la proliferació de debats paral·lels i a l’ús del ple com a "cinc minuts de glòria". • Dada destacada: baixa audiència dels plens en directe i assistència presencial limitada. "En directe a YouTube ens veuen una mitjana de 15 persones cada mes." • Crida a respectar el temps i centrar-se en l’ordre del dia, evitant queixes protocol·làries o laterals durant el ple. Moció d’infraestructures (Pont Reixat i Polígon Sud-oest) • Tot i que presentada pel regidor no adscrit Quico Ferrer, Sergi sosté que la versió final era, de fet, redacció del PSC. • Motiu del vot en contra d’ERC: la moció descrivia l’acció del govern en lloc d’"instar" a fer noves actuacions. Per ERC, les mocions d’oposició han de demanar canvis concrets. • Punt d’acord parcial: planificar els polígons cap a indústria 4.0 a mig-llarg termini. • Votacions: aprovada amb PSC, En Comú Sant Just, Endavant i regidor no adscrit; abstenció de la CUP; vots en contra d’ERC. Pressupost 2023 • Ple extraordinari previst per al 20 d’octubre. Segons ERC, el pressupost ja té el suport garantit del govern (PSC i En Comú) i d’Endavant (acord d’estabilitat fins al 2023), probablement també del regidor no adscrit. • ERC ha rebut el projecte a finals de setembre i està fent l’anàlisi: orígens dels ingressos (corrents vs inversions), destí del mig milió d’euros alliberat per amortització de préstecs, i variacions de despesa per partides. • Incidències tècniques: el document inicial tenia descripcions tallades i partides amb "no descripció"; s’ha demanat el fitxer corregit. • Fins ara, no han estat cridats pel govern a una negociació directa. Agenda local: Festes de Tardor • Recuperació d’activitats com el Correfoc i la Diada Castellera; desig que la meteorologia hi acompanyi. Cites destacades "Hem de fer concessions, uns i altres, perquè hem de poder arribar a un acord i aquest reglament ha de ser el més ampli possible." "El ple no és el lloc per queixar-nos d’això... fer perdre el temps de la gent que ens està veient és una falta de respecte." Conclusions • Es posa fil a l’agulla per blindar la pluralitat dels mitjans públics amb un marc regulat i estable. • ERC defensa debats curosos i útils al ple, i qüestiona mocions d’oposició que no insten el govern a actuar. • El pressupost 2023 arriba a ple amb majories definides; ERC en fa una revisió tècnica i exposarà el seu posicionament al ple extraordinari.
6 d’oct. del 2022
13'
Entrevistes de la Justa del 6/10/2022 — Horseball a Catalunya: normes, entrenament, competicions i vocació amb Mariana Espanya Díaz
Resum de l’entrevista Entrevista a la jugadora d’elit de horseball, Mariana Espanya Díaz (Màriam), en directe des de Ràdio d’Esvern, sobre què és el horseball, com s’entrena, quines competicions hi ha i com es combina amb els estudis. Què és el horseball? Barreja d’equitació, bàsquet i rugbi: Equitació: es juga a sobre d’un cavall. Bàsquet: es llança una pilota a una canasta. Rugbi: hi ha contacte físic entre cavalls i jugadors. La pilota és de pell (tipus futbol, una mica més petita) amb nances per poder recollir-la del terra inclinant-se des del cavall. Equips de 3 a 6 jugadors; en pista n’hi ha 4 per equip (mínim 3 si hi ha baixes). Perquè el gol sigui vàlid cal fer mínim 3 passades entre jugadors abans de tirar a canasta. Categories: Sub-10 fins a elit; habitual començar als 6–8 anys si ja es sap muntar. Gènere: mixt en edats petites; a elit hi ha femení i elit mixta. Màriam juga en un equip només femení. "El horseball és una barreja d’equitació, bàsquet i rugbi." Tècnica i exigència física Cinta entre els estreps que permet lliscar per recollir la pilota sense caure. Per pujar de nou a la sella cal força d’abdomen i bona tècnica. És un esport molt intens a mesura que es puja de categoria; cal preparació física específica fora del cavall. Entrenament i dedicació personal Màriam hi juga des dels 7 anys; ara en té 20. Rutina setmanal aproximada: 2 entrenaments d’equip + 2 sessions individuals amb el cavall + classes de doma; unes 12 h/setmana. El seu cavall es diu Caramba; també fan passejos per desconnectar i relaxar el cavall. La connexió genet–cavall és clau: reaccions ràpides a ordres, trajectòries, frenades, recular, entrar a canasta. "Creixem els dos en paral·lel: genet i cavall." Competicions Lliga Catalana (territorial). Lliga Nacional (Catalunya–Madrid). Lliga Mediterrània (equips de Portugal, Itàlia, França i Catalunya). Seleccions: catalana (torneig a França al juny); espanyola (europeu i mundial). Màriam va participar al Mundial aquest agost. Champions League (club-level europeu), el màxim objectiu de clubs d’elit. Difusió mediàtica limitada: no hi ha retransmissions regulars; hi ha una aplicació que grava partits i TV3 ha fet alguna cobertura puntual. Clubs, accés i cavall propi Es competeix a través de clubs/hípiques amb equips per categories. En nivells inicials, la hípica sovint proporciona cavall; a elit és recomanable tenir-ne de propi per constància i connexió. Estat olímpic i futur Encara no és esport olímpic; fa uns anys va estar a punt però es va descartar. La comunitat hi treballa; ser olímpic ajudaria a guanyar visibilitat i creixement. Estudis i conciliació Màriam estudia Veterinària; la conciliació és difícil per horaris i desplaçaments (caps de setmana sencers en competicions). El horseball és hobby i és autofinançat; no hi ha sortida professional directa, de manera que sovint té data de caducitat si no es vincula laboralment a una hípica o al sector.
6 d’oct. del 2022
29'
Entrevistes de la Justa del 6/10/2022 — Benestar emocional al CAP Sant Just: grups (gestió emocional, obesitat, diabetis), relaxació i accions pel Dia Mundial de la Salut Mental
Context i objectiu de l’episodi Conversa amb la Sílvia Granollers (infermera) i la Noemí Morcillo (psicòloga, referent de benestar emocional comunitària) sobre el Dia Mundial de la Salut Mental (10 d’octubre) i els serveis de benestar emocional del CAP Sant Just. Punts clau • Enfoc comunitari i grupal al CAP: psicoeducació, hàbits i suport entre iguals. • Grups actius: gestió emocional, obesitat/psiconutrició i diabetis. • Confidencialitat i seguretat: normes clares, compromís signat i espai de no judici. • Accions locals pel 10 d’octubre: tallers de relaxació i meditació a equipaments municipals i residències. • Focus en joves: reforç d’activitats a escoles (Salut i Escola) i previsió de grups específics. Serveis de benestar emocional al CAP Sant Just Rol de la referent BEC (Noemí Morcillo) • Psicòloga amb enfoc comunitari: prioritat a intervencions grupals sobre l’atenció individual. • Objectiu: psicoeducació, desenvolupament d’eines i hàbits saludables. Grups actius • Gestió emocional (9 sessions): què són les emocions i com gestionar-les; adreçat sobretot a ansietat/angoixa i canvis vitals. • Obesitat / psiconutrició (8 sessions): amb la nutricionista Belén; hàbits saludables i relació amb el menjar (evitar menjar com a via d’evitació). • Diabetis (3 sessions): amb nutricionista i infermera (Assunción Rodríguez); farmacologia, educació sobre la malaltia i hàbits. Circuit d’accés i avaluació • Derivació des de metge/infermera del CAP. • Entrevista individual inicial i tests pre/post per avaluar canvis. • Possibilitat de prescripció social cap a recursos municipals. Participació, logística i nous projectes • Gestió emocional: 10 persones (5 Sant Just + 5 Sant Joan Despí). Lloc: Centre Cívic Salvador Espriu. • Obesitat: 8 persones. Lloc: Auditori de la Vagoneta. • Diabetis: 4 persones (capacitat fins a 10). • Amb Sílvia: retorn dels grups de relaxació i nou grup de dolor crònic. Benestar emocional: definició, importància i cures • Molta gent viu en pilot automàtic i no dona prou importància al benestar emocional. • Estar bé emocionalment aporta més energia i eines per afrontar la vida i impacta en altres àmbits (alimentació, addiccions). • Recomanacions: - Demanar ajuda al CAP sense por a l’estigma. - Practicar tècniques de relaxació i autocura. - Recordatori clau: si no estàs bé, és difícil cuidar els altres. "Som amb qui convivim tot el dia... Val la pena portar-nos bé amb nosaltres mateixos." Treball en grup: beneficis, pors i garanties • Empatia i suport entre iguals: compartir experiències i solucions incrementa la motivació (fins i tot iniciatives com caminar plegats). • Confidencialitat: norma bàsica; es signa compromís de confidencialitat (espai segur, no judici, respecte, voluntarietat, puntualitat i assistència). • Resultats percebuts: encara sense dades consolidades (programes recents), però moltes persones ja es troben millor només fent el pas de venir i iniciar canvis petits. "El grup és un espai de seguretat: confidencialitat, respecte i no judici." Dia Mundial de la Salut Mental i accions locals • Missatge central: igualtat de drets i importància entre salut mental i física; una no funciona sense l’altra. • Focus en joves aquest any: garantir el seu dret a un bon benestar emocional. • Accions del CAP (10 d’octubre): tallers de relaxació (45') amb tècniques i possible meditació al Mil·lenari, residències (Ntra. Sra. de Lourdes i Vitàlia) i Centre Pilot. • Altres portes d’entrada al benestar: activitat física i alimentació saludable. Joventut, educació i Salut i Escola • Grups actuals orientats a adults; mitjana d’edat ~50 anys. • Plans (novembre, Mes de la Salut): tallers/píndoles de gestió emocional a batxillerat; cal anar on són els joves (escoles). • Futur: grups específics per a adolescents i per a joves de 20-30 anys. • Programa Salut i Escola: infermera Natàlia ofereix consulta oberta i confidencial als centres; abordatge multidisciplinari amb participació de la Noemí. Dades i mètriques • Encara no hi ha estadístiques formals d’efectivitat (programes recentment implementats). • Es realitzen tests pre/post i es recull feedback dels participants per valorar impacte. Frases destacades "Si dubtes, vine." "El benestar emocional té el mateix dret i importància que la salut física." Conclusions clau • El CAP Sant Just ofereix intervencions grupals psicoeducatives amb enfoc comunitari i col·laboratiu. • Confidencialitat i espai segur són pilars del treball grupal. • El Dia Mundial de la Salut Mental actua com a altaveu per normalitzar la cura emocional, amb especial atenció als joves. • Hi ha nous projectes en marxa (relaxació, dolor crònic) i aliança amb escoles per apropar recursos a la comunitat.
5 d’oct. del 2022
17'
Entrevistes de la Justa del 5/10/2022 — Ciutats Defensores dels Drets Humans: Sant Just Desvern, Lesbos i el Sàhara
Resum general Conversa sobre la 2a edició local del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans a Sant Just Desvern i el seu impacte: donar veu i protecció als qui defensen drets arreu del món, visibilitzar conflictes silenciats i denunciar la criminalització de la solidaritat i les devolucions en calent. "Defensem els defensors i les defensores" i "donem veu als sense veu" Què és el projecte i per què importa Xarxa de 28 municipis (majoritàriament al Baix Llobregat) amb suport del Fons Català. 10 anys el 2023 i 62 defensors/es acollits en una dècada. Objectiu: visibilitzar conflictes oblidats per raons polítiques o econòmiques i generar consciència als centres educatius. Testimonis i casos clau Lesbos (Grècia): l’advocada Lorraine (Centre Legal de Lesbos) denuncia devolucions en calent i el pas de camps oberts a camps tancats i militaritzats. Sàhara Occidental: Ahmet Etanji, periodista i cofundador d’Equip Mèdia, documenta de forma clandestina la repressió als territoris ocupats, amb risc personal. Punts crítics destacats Criminalització de l’ajuda: fins i tot donar aigua a qui arriba pot ser perseguit com a “ajuda a un il·legal” amb penes de presó. Justícia lenta: el Tribunal Europeu pot trigar 8-9 anys a resoldre casos. Camps a Lesbos: de certa obertura (2018-2019) a tancament i militarització; el turisme sovint no ho veu perquè passa de nit i fora del circuit turístic. Doble estàndard: acollida àgil a Ucraïna vs. traves a altres refugiats → risc de refugiats de primera i de segona. Europa en regressió: preocupació per tancament de fronteres i el Mediterrani com a “cementiri”. Què podem fer des d’aquí Vigilància ciutadana: mirar Canàries i el Marroc perquè no es converteixin en un “Lesbos 2”. Suport a ONGs fiables: donatius (encara que siguin 20-25 €) i aportar segons el que demana el territori (p. ex., medicaments al cas d’Ucraïna). Voluntariat i camps de treball: implicació directa si es pot i amb preparació. Incidència i sensibilització: escoles, entitats i mitjans locals per mantenir el focus i impulsar canvis de política pública. Agenda i referències locals Xerrada d’Ahmet Etanji avui a les 19.00 h (Les Escoles) i entrevista prèvia a Ràdio d’Esvern (magazín de tarda, 18.15 h). Experiències locals: Mònica Pàrrega (voluntariat a Lesbos), recollides de material (2018) i Veus per la Pau per finançar medicaments a Ucraïna. "No podemos hablar de igualdad si dejamos fuera de nuestra lucha a las personas oprimidas."
5 d’oct. del 2022
22'
Entrevistes de la Justa del 5/10/2022 — Els Dimonis de Sant Just tornen a cremar: correfoc del 14 d'octubre, ruta, colles convidades i crida a la participació
Resum de la conversa Context i retorn Després de gairebé tres anys d’aturada (post-2019) pels efectes de la pandèmia, la colla dels Dimonis de Sant Just torna a cremar pels carrers. Durant la pandèmia es van descartar propostes d’espectacle de foc amb públic assegut i tanques, perquè el seu model és el correfoc participatiu amb la gent entrant i sortint. "Si només estàs tu amb el teu petard i no et pots ajuntar amb la gent, perd bastant sentit el que vindria a ser un correfoc." Correfoc del 14 d’octubre: detalls clau Data i hora: Dissabte 14 d’octubre, 21.00 h (arribar a les 20.30–20.45 per ambient). Inici: Plaça Verdaguer. Final: Casal de Joves amb encesa conjunta. Recorregut: Plaça Verdaguer → Parc Verge dels Dolors → Miquel Reverter → Rambla → “Fim Font” (fins al bar de la Picoteca) → carrer Tudona → Casal de Joves. Pirotècnia: 20,5 kg de pòlvora. Promet ser un bon correfoc. Colles i bèsties convidades Colles locals: Dimonis de Sant Just i Drac de Sant Just. Convidades: Dimonis de Torrelles (Torrelles de Llobregat) i el Drac “Braulio” de Sant Joan d’Espí. Seguretat i equipament recomanat Roba de cotó, màniga llarga i pantalons llargs; evitar teixits sintètics. Mocador per a boca/Coll, barret/gorro i, si es vol, ulleres de protecció. Calçat tancat; millor roba fosca i ajustada. "És foc: com més protegits, millor." La colla: membres, assaigs i formació Nucli actiu d’uns 20 membres; en correfoc poden arribar a 30 (antics membres s’hi reenganxen). Requisits per cremar: ser major de 18 anys i fer la formació de foc (ús segur del material i protocols). Músics (timbalers/tabalers): assaig dimecres a les 20.00 h al Casal de Joves. Colla de foc: trobades aproximadament quinzenals al Centre Cívic Salvador Espriu. Proper entrenament/portes obertes: divendres, 19.00 h, Centre Cívic Salvador Espriu (ideal per a qui vulgui provar-hi). Aniversari 10(+2) i futur La colla va néixer el 2010. La celebració dels 10 anys (posposada per la pandèmia) es vol recuperar, probablement a l’abril amb l’espectacle habitual i activitats paral·leles (p. ex., exposicions). Crida a noves incorporacions i esperit de colla Entitat oberta: es pot provar sense compromís inicial fort; bon encaix per a qui vol vinculació amb el poble amb implicació flexible. Filosofia de comunitat (tancades, sopar de Nadal, barbacoa, etc.). "Quan més siguem, més riurem… i més podrem cremar!" Anècdota Al darrer correfoc previ (2019) es va encendre un arbre al carrer Major; posteriorment l’arbrat es va substituir per valles a la zona.
4 d’oct. del 2022
17'
Entrevistes de la Justa del 4/10/2022 — Neix la CEAS Infantil a Sant Just: senderisme i educació ambiental per a infants de 4 a 10 anys
Resum de la conversa Entrevista a Marc Carbonell (CEAS Sant Just) sobre el naixement de la nova CEAS Infantil, amb la participació de dos membres petits, la Mireia i el Roger. El projecte vol apropar Collserola als infants a través de sortides de senderisme amb enfoc educatiu i familiar. "Hem aconseguit arrencar-ho… i amb bastant d’èxit" Punts clau Franges d’edat i modalitats: infants de 4 a 10 anys amb dues branques: Famílies (4-5 anys amb pares/mares) Monitors (6-10 anys, sense pares) Calendari: objectiu d’una excursió al mes amb monitors i una sortida per trimestre amb famílies. Rutes adaptades: recorreguts de 5-7 km i ~200 m de desnivell, durada 3,5-5 hores amb parades educatives. Prova pilot: setembre-desembre; si funciona, arrencada oficial al gener. La branca de famílies, assegurada. Èxit de participació: primera sortida amb prop de 30 nens i unes 30 famílies interessades (enquesta via WhatsApp). Col·laboració clau: suport de la Secció Jove (molts amb títol de monitors) per dinamitzar les sortides. Objectiu educatiu: conèixer natura i cultura locals: vegetació, fonts, orientació amb mapes, patrimoni (castells, ermites). "El lema de les CEAS és muntanya i cultura" Primera sortida i properes dates 18 de setembre: presentació + ruta pels tres cims de Collserola (Coscollera, Turó Rodó, Penya del Moro) i foto de grup pel butlletí. 22 d’octubre (dissabte): sortides simultànies zona Sant Cugat (monitors i famílies), canviat per no coincidir amb Sant Just al Carrer. Novembre: nova sortida (data a concretar en calendari habitual de diumenges). Aspectes organitzatius i legals Projecte impulsat per tres famílies de la CEAS; disseny de rutes i logística inicial. S’han treballat els requeriments legals per tractar amb menors, amb assessorament d’altres entitats, la Federació i la Generalitat. Mirada a mig termini Possibilitat futura de caps de setmana en cases de colònies i campaments d’estiu si la resposta es manté. "Fer una excursió al mes… i cada trimestre una amb pares" Com participar Inscripcions i informació a la web de les CEAS (i enllaç des de la web de l’Ateneu de Sant Just). Contacte directe amb Marc Carbonell des del web per dubtes i altes.
4 d’oct. del 2022
19'
Entrevistes de la Justa del 4/10/2022 — El CAU de Sant Just arrenca curs amb eix conjunt, més implicació familiar i crida a voluntariat
Context i protagonistes Entrevista a Mar Pomar i Cora González Cuevas, membres del CAU de Sant Just, sobre el balanç de Festa Major i les novetats del curs. "Vam guanyar els blaus" — celebració de la Festa Major en plena normalitat i amb gran participació. Novetats del curs i organització Eix conjunt per a tot l’agrupament (en comptes d’un per branca). És sorpresa per als infants. Reestructuració de branques i equips de caps; el curs ha començat amb molta motivació. 13 monitors/es i 80 i escaig infants i joves (de 5–6 fins a 18 anys). "Ens basem en l’educació amb el joc" — recuperant la proximitat i la interacció sense restriccions. Activitats i calendari Setmanal: cau cada dissabte, 17:00–19:15 a la Plaça Maragall. Trimestral: 1 sortida i 1 matinal per branca. Conjuntes: Sortida de Nadal (torna després de 2–3 anys) i Setmana Santa. Estiu: campaments per branques. Esdeveniments locals: CARS (12–13 de novembre): 3 barres (amunt, mig i avall; a la corba), organitzades per les branques grans amb suport de caps. Sant Just al Carrer (diumenge 23 d’octubre): paradetes fetes pels infants de cada branca. Estructura de branques Castors i Llúdrigues: 1r–2n de primària. Llops: 3r–5è de primària. Rangers: 6è de primària–2n d’ESO. Pioners i Caravel·les: ara 2 anys (abans 3). Truc: 2 anys, màxima autonomia; els joves defineixen interessos i projecte, amb acompanyament de caps/animadors. Balanç Festa Major i inici de curs Festa Major amb molta participació i ambient; el CAU celebra la victòria dels blau. Primer cap de setmana: pas de branca (tancament del curs anterior i inici del nou). La pluja va fer canviar el pla del Pantà de Sau a la Vagoneta. Branca de famílies Creada fa 2 anys per impulsar la implicació de les famílies. Objectiu: cohesionar famílies–infants–caps i obrir espai perquè organitzin activitats, sopars i excursions. Impacte de la Covid-19 i retorn a la normalitat Durant la pandèmia es van perdre alguns infants per la dificultat de fer cau online. Ara, retorn a la normalitat: més interacció, activitats conjuntes i Sortida de Nadal de nou. Campaments d’estiu Marcats per la calor i el Pla Alfa: algunes rutes cancel·lades (p. ex. Rangers) i adaptades a campament estable. Tot i els canvis, bon balanç i experiència positiva. Places disponibles i crida Places lliures per a nascuts el 2007, 2008, 2012, 2014 i 2016 (poques per generació: 2–4 aprox.). Crida a voluntariat: Caps/quel·les i intendents (cuina i logística en caps de setmana). No cal títol de manipulador d’aliments per donar suport en intendència. "Si algú s’ha pensat en apuntar-se al cau com a cap o quela… estan les portes obertes: s’ho passarà molt bé i és una experiència molt xula." Dades clau Ubicació: Plaça Maragall (Sant Just). Horari: dissabtes, 17:00–19:15. Volum: ~80 infants/joves i 13 monitors/es.
3 d’oct. del 2022
16'
Entrevistes de la Justa del 3/10/2022 — Primera Trobada de Grups Corals de Sant Just: diversitat, intergeneració i cant compartit a la plaça Antoni Malaret
Resum de la conversa Context i participants Organitza: l'Ateneu de Sant Just, amb suport de l'Ajuntament i col·laboradors locals (Celler de Can Mata, Xabata, Supermercat Helena). Veus convidades: Marta Malaret (vicepresidenta de l'Ateneu) i Ricard Segura (vocal de la Junta). Conducció: presentadora de l'emissora local. Objectiu principal de l'acte Estrenar la primera trobada de grups corals santjustencs per fomentar el teixit social i la connexió entre corals del municipi. Prioritat en l’aspecte social: gaudir cantant i conèixer-se entre grups, amb un ventall musical molt variat. Detalls clau de l’esdeveniment Data i hora: diumenge 9 d’octubre, de 17:00 a 19:00. Lloc: Plaça Antoni Malaret i Amigó (escenari orientat cap a la paret de l’Ateneu). Format: a l’aire lliure per millor acústica; fins a 300 cadires disponibles, espais addicionals a grades i murs. Participació: entre 140 i 150 cantaires, des dels 6 fins als 90 i escaig d’anys. Accés: entrada gratuïta. Corals participants i diversitat 8 agrupacions amb estils i veus diverses: des de cançó andalusa/rociera fins a gospel, coral infantil, cor juvenil i cors històrics del poble. Exemples destacats: Casa d’Extremadura Coro d’Araja (cançons andaluses/rocieres) Grup de Gospel de Sant Just Coral Infantil de l’Escola de Música de l’Ateneu Cor Coratge (jove, molt actiu al poble) Lo Pom de Flors (cor masculí centenari) Orfeó Enric Morera (amb 70 anys d’història) Harmonia Repertori i dinamisme Repertori lliure per a cada coral; límit de ~10 minuts d’actuació per garantir ritme i varietat. Acompanyaments instrumentals diversos: guitarres, bandúrries, bombos, piano, guitarra acústica. Cant comú final amb totes les corals i el públic: peça coneguda i sorpresa per tancar de forma participativa. Origen i continuïtat Idea de Joan González sorgida el 2019; acte ajornat per la Covid fins ara. Vocació de continuïtat: es valora fer-ne una edició anual; l’Ajuntament ho veu amb bons ulls. Futur espai ideal: la sala gran municipal (actualment en obres), quan estigui disponible. Relleu generacional i crida oberta Senyals de rejuveniment: Coral Infantil (8 nenes, algunes de 8 anys; algunes amb 3–4 anys d’experiència). Cor Coratge (noies joves, molt sol·licitades). Orfeó Enric Morera ha sumat nous cantaires últimament. Necessitats específiques: Lo Pom de Flors fa crida a més veus masculines. Oberta a noves corals del municipi que encara no hi constin: es convida a contactar per properes edicions. Cites destacades "El que volem, sobretot, és disfrutar cantant, però al mateix temps conèixer-nos els uns als altres." "Sant Just canta — i cantarem plegats amb el públic en el cant final." En síntesi Una trobada inèdita al municipi que posa en valor la diversitat musical, la memòria coral i l’energia de les noves generacions. Un acte obert i participatiu que vol esdevenir tradició anual i punt de trobada del cant coral a Sant Just.