Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

253-264 de 2109

20 d’oct. del 2022
22'
Entrevistes de la Justa del 20/10/2022 — Mare meva Hits a la Shopping Night de Sant Just: entrevista a Carles Fernández i Javi Jiménez
Resum Entrevista amb Carles Fernández i Javi Jiménez sobre l’espectacle "Mare meva Hits", un concert dramatitzat que recopila els millors moments del primer any de la companyia Mare meva dins les Festes de Tardor i la Shopping Night de Sant Just. "És un concert dramatitzat" "No cal apuntar-se" "Sortirem ballant i cantant" Què és Mare meva Hits Recopilatori d’èxits del primer any de la companyia. Format de concert dramatitzat amb arranjaments nous, veus noves i còreos renovades. No inclou peces noves (per ara); s’han adaptat temes segons disponibilitat del repartiment. Detalls de la funció Data i marc: dissabte 22 d’octubre, durant la Shopping Night a Sant Just. Lloc: Plaça Antoni Malaret (espai obert i proper al públic). Passis: a les 20:00 i a les 21:30 (amb pausa entre mig). Durada: uns 40–45 minuts per passi. Aforament: unes 150 cadires per passi; possible públic dret. Participació: el públic es pot aixecar, ballar i cantar quan ho senti. Equip i organització Companyia juvenil de Sant Just (màxim 10 membres; en aquest projecte, 7 en escena). Nova junta de l’associació: Daniela Fumador (presidència), Gala Tordera (vicepresidència), Elisabet Giné (secretaria), Meritxell Giné (tresoreria). Direcció i guió de "Mare meva Hits": Javi Jiménez i Emma Plaza (debut com a directors; co-guió amb Carles Fernández). Col·laboració amb Dona i Empresa (barra i logística) amb moltíssima llibertat artística. Contingut i novetats Peces de: Mamma Mia, Mare meva quin Nadal, La nit del Xipi (1a i 2a nit), i Mare meva quin talent. Noves combinacions de veus i duets inèdits (p. ex., Javi i Gala canten junts per primer cop). Adaptacions per cobrir absències i rotacions de repartiment. Anècdotes i ambient Records de la versió de tardor de Mamma Mia: fred, banyadors en escena i algun refredat; tot i així, va ser un èxit i amb sold out. Moments divertits a "El Xipi": es va acabar l’aigua i algun va brindar amb cava; per al fum en escena, van optar per herba de pastor (tabac de teatre), menys agressiva que el tabac. Reconeixement del públic fins i tot a Barcelona: els identifiquen com la companyia de Sant Just. Trajectòries personals Javi Jiménez: estudia a Aules (3r) i vol iniciar carrera com a actor de musical, cantant i ballarí; la companyia és un escenari clau per mostrar el seu art. Carles Fernández: biòleg i professor d’institut; prepara oposicions i, tot i el temps limitat, continua implicant-se en guió i escena. Mirant endavant Hi ha projecte de primavera en camí: a punt de tancar-se, però no anuncien res fins acabar "Hits". Crida al públic Entrada lliure, sense inscripció. Vine, balla, canta i gaudeix d’una nit de xerinola amb una bona carta de presentació de la companyia. Resum de claus: Quan: dissabte 22/10 – 20:00 i 21:30 On: Plaça Antoni Malaret (Sant Just) Què: Concert dramatitzat amb els grans èxits de Mare meva Qui: Companyia Mare meva (direcció: Javi Jiménez i Emma Plaza) Durada: 40–45’ per passi Públic: participatiu (ball/cant) i sense reserva
20 d’oct. del 2022
21'
Entrevistes de la Justa del 20/10/2022 — 45a Cursa de Cars de Coixinet de Sant Just: retorn plenament normal, novetats, horaris i crida a la participació
Resum executiu La 45a Cursa de Cars de Coixinet se celebrarà el cap de setmana del 12 i 13 de novembre als carrers Creu del Padró i Freixas de Sant Just Desvern. Després de les restriccions per la pandèmia, aquesta és una edició plenament normal, amb novetats per celebrar l’efemèride i un fort impuls a la participació. "Aquest any ja tornem normal, 45 anys" Novetats destacades Festa de dissabte post-cronos: trobada a la pista del Canigó fins a les 22 h per comentar temps, publicar graelles de diumenge i fer ambient. Merchandising oficial: noves dessuadores i samarretes (venda a la web i a una carpa durant la cursa). Recuperació de barres i entrepans: el Cau gestionarà barres a sortida i arribada (i possiblement al parc de Can Freixas) amb servei ampliat fins a les 22 h. Podi-escultura funcional: s’està instal·lant un podi fix d’acer adossat a paret per commemorar la cursa i substituir les bales de palla. Si no s’arriba a temps, es mantindran les bales. "La gent es pujarà al podi el diumenge... això segur" Inscripcions i participació Inscripcions obertes fins al 28 d’octubre a la web: carsdecoixinets.org. Inscrits actuals: 33 cars; xifra habitual a l’edició: prop de 100. Lloguer de cars: una desena de vehicles amb fiança de 50 €. Aquest any estan tots adjudicats i hi ha llista d’espera. Crida a la comunitat: si algú té un car en desús i el vol posar a disposició, que contacti amb l’organització. Taller de construcció: es valora impulsar tallers per fomentar la construcció de cars, tot i el repte de l’espai d’emmagatzematge i la inversió inicial. "Els cars de lloguer ja estan tots adjudicats" Programa i horaris Dissabte: Verificacions tècniques al matí. Cronos: 12.30 h (1r), 16.00 h (2n), 16.45 h (3r) aproximadament. Festa a la pista del Canigó fins a les 22 h. Diumenge: Cursa de 9.00 h a 14.30–15.00 h (orientatiu, segons incidències i seguretat). Entrega de premis i projecció del vídeo oficial: 26 de novembre al Casal de Joves. Categories Es mantenen les 7 categories habituals: alevins, cadets, júniors, fèmines, veterans i mixta (entre d’altres). Especial interès a fomentar la participació dels més petits com a futur relleu. Baixades especials i difusió Baixades especials (bicicletes, longboards, entitats locals com Bici Sense Edat): en gestió per confirmar. Producció audiovisual: equip propi (incloent drons) i campanya de recollida de vídeos de participants/assistents. Organització i equip Iona Palau, presidenta (des de 2021), amb el suport de tot l’equip. Reconeixement a Òscar (expresident) per 28 anys de dedicació (11 de setembre). Estructura interna: Seguretat: circuit, controladors, cars de lloguer. Publicitat i patrocinis. Control tècnic i cronometratge: inscripcions, web, graelles. "Som gent voluntària que estem dedicant moltíssimes hores perquè els cars surtin bé" Impacte i esperit Esdeveniment referent al Baix Llobregat, amb públic de fora i fort arrelament local. Sant Just llueix especialment amb el trànsit al voltant del parc de Can Freixas, masia i parc del Mil·lenari. Expectatives elevades de participació i ambient; desig de bon temps i màxima seguretat. Enllaç útil Web oficial: carsdecoixinets.org
19 d’oct. del 2022
28'
Entrevistes de la Justa del 19/10/2022 — Sant Just avui: Festes de Tardor, obres a Can Ginestar i espai a Bellsolets; olors de Ventós, pluralitat dels mitjans i Pressupost 2023
Resum general de l’episodi Conversa amb l’alcalde Joan Bassaganyàs sobre l’actualitat municipal de Sant Just: les Festes de Tardor, actuacions de patrimoni i equipaments (Can Ginestar), el nou espai veïnal a Bellsolets, la gestió de les olors de l’empresa Ventós, la moció sobre pluralitat dels mitjans públics i els pressupostos 2023. Es tanca amb una invitació a la projecció del vídeo del futur teatre de l’Ateneu. Festes de Tardor: balanç i cap de setmana fort • Afluència alta i participació en el primer cap de setmana. • Cap de setmana de colofó amb activitats com la Nit de Sant Just al carrer, Nit de tapes i Shopping Night. Patrimoni i equipaments Can Ginestar: millores i restauració • Obres als lavabos de la planta baixa per adaptar-los a persones amb mobilitat reduïda; ús temporal de mòduls exteriors mentre durin les obres. • Restauració dels porticons de fusta de la façana principal, mantenint el color verd i l’estètica original perquè és una masia catalogada. "És una masia catalogada, i s'ha de respectar el màxim possible l'estat actual." Nou espai veïnal a Bellsolets (Plana Pedrosa) • Procés: licitació iniciada; adjudicació prevista a finals de novembre i inici d’obres al desembre. • Ubicació final: al mig del parc, sota el talús del carrer Avellanès, més integrat que la proposta inicial (c. Tilés). • Millores a petició veïnal: porxo i mesures de prevenció del vandalisme. • Usos: espai per a l’Associació de Veïns i ús compartit per a diverses activitats, fomentant sinergies entre entitats. Olors de l’empresa Ventós: diagnòstic, estudis i mesures • Origen detectat: l’episodi intens d’aquest estiu s’atribueix majoritàriament a la nau magatzem (c. Sagrera amb Ramon i Cajal), no al magatzem de Narcís Monturiol, que ja estava ben aïllat. • Estudis: - Estudi encarregat per l’empresa (dades preliminars): no hi ha elements de toxicitat elevada; per tant, no seria un problema de salut pública. - Estudi independent encarregat per l’Ajuntament a la Universitat Rovira i Virgili (desembre-gener) per validar resultats i donar tranquil·litat a la ciutadania. "No hi ha elements de toxicitat elevada. Per tant, no estaríem parlant d'un problema de salut pública." • Mesures correctores en marxa i previstes: - Instal·lació d’extractors d’aire a la nau. - Xemeneies de fins a 6 metres amb filtres per dispersar les partícules a més alçada i minimitzar l’impacte d’olors. - Segellat d’obertures i juntes de la nau. - Aire condicionat per poder mantenir la nau tancada a l’estiu, evitant ventilacions que afavoreixin la sortida d’olors. • Objectiu: minimitzar les olors i evitar episodis intensos com els d’aquest estiu; es demana paciència i es ressalta la voluntat de convivència entre empresa i veïnat. "Demano una mica de paciència... o hi ha una millora objectiva i duradora, o això es pot acabar convertint en un problema de convivència greu." Ple municipal: pluralitat i independència dels mitjans públics • Moció per garantir la pluralitat i independència del butlletí i l’emissora de ràdio de Sant Just: aprovada per unanimitat. • Finalitat: elaborar un reglament que plasmi l’estat actual de pluralisme i neutralitat, i asseguri llibertat professional. • Representació: recordatori que, a l’apartat de grups, sovint hi ha igualtat d’espai independentment del nombre de regidors. Pressupostos 2023: claus • Impostos i taxes congelats (inclòs l’IBI) per ajudar la ciutadania davant la inflació i la incertesa econòmica. • Augment de la despesa social per atendre possibles situacions de vulnerabilitat. • Segona escola bressol: dotació econòmica perquè la posada en marxa (setembre vinent) tingui totes les despeses de funcionament cobertes. • Seguretat ciutadana: incorporació d’un agent més. • Mobilitat: implementació del Bicinc metropolità per impulsar l’ús de la bicicleta elèctrica al municipi. Agenda i cloenda • Invitació: dissabte, 22.30 h, projecció a la façana de l’Ateneu (plaça Malaret) d’un vídeo de 2-3 minuts sobre com quedarà el teatre restaurat. • L’alcalde subratlla que el projecte suposarà un salt qualitatiu per a la vida cultural de Sant Just.
18 d’oct. del 2022
27'
Entrevistes de la Justa del 18/10/2022 — Envasar el temps: projecte comunitari, memòria i exposició permanent al Centre Cívic Soledat Sants
Panorama general “Envasar el temps” passa de mostra temporal a exposició permanent al Centre Cívic Soledat Sants. Un projecte col·laboratiu i comunitari impulsat per l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret que reuneix 355 pots (d’uns 400 distribuïts) amb records, objectes i idees que la ciutadania vol preservar de l’oblit. La instal·lació aposta per la transparència, la no interacció física i una museografia que deixa que el pas del temps transformi el contingut de cada pot. "Envasar el temps és possible?" Concepte i objectiu Essència del projecte: convidar persones de totes les edats a triar “què posarien en un pot” per preservar-ho de l’oblit. Contingut dels pots: tant elements materials (objectes) com intangibles (idees, memòries), cadascun etiquetat amb autoria (opcional) i lema. Lectura artística: cada pot és una narrativa poètica, un “poema visual” que apel·la a la memòria i el pensament crític. El temps com a coautor Iniciat a la primavera del 2022, molts pots contenen flors i natura que s’han assecat o transformat. El projecte posa en valor el poder transformador del temps: la peça no és fixa; evoluciona a la vista de tothom. "El temps és un dels aliats fonamentals en aquest projecte." Disseny expositiu i museografia Transparència com a idea clau: pots com a càpsules visibles, no opaques. Vitrines i estanteries de vidre a les vidrieres del Centre Cívic per crear un petit aparador on “cada història envasada” es pot observar de prop. No interacció: peça a mode d’aparador; es demana explícitament no tocar. "No ho toqueu." Conservació: fixació amb petites solucions químiques per garantir estabilitat sense perdre la proximitat visual. Participació i abast Participació massiva: 355 pots finalitzats d’entre ~400 repartits; alguns no van tornar per incidències (distàncies, trencaments, usos alternatius…). Diversitat social: projecte plural, transversal i transgeneracional. Geografia: majoritàriament Sant Just, però també Baix Llobregat, Maresme, Urgell, Lleida, Aragó, i internacional (Amsterdam, Viena, Tòquio). Teleparticipació: en lloc d’enviar pots fràgils, participants llunyans envien el contingut i instruccions; el muntatge es fa localment amb supervisió. Muntatge, ordre i logística Estètica d’envasat: metodologia inspirada en els envasats de melmelades; etiquetes i caixes de cartró per transport i emmagatzematge, amb una factura quasi científica. Ordre per atzar: no hi ha criteri alfabètic/temàtic; es combina el criteri museogràfic amb l’atzar per afavorir la barreja i la convivència de diferències. "Millor barrejats que no separats." Permanència, propietat i finançament Exposició permanent al Centre Cívic Soledat Sants, sense data límit prefijada. Propietat: els pots passen a formar part del projecte (no es retornen); això es va comunicar als participants. Suport institucional: projecte guanyador de la primera línia d’ajuts al foment de la creació, que va permetre produir i repartir els pots. Inauguració i comunitat Inauguració: dissabte a les 11 h, al Centre Cívic Soledat Sants (barri de Mas Lluí). Convocatòria oberta: a tots els participants i a la comunitat, amb voluntat de punt de trobada i revisita de les peces amb el pas del temps. Respecte i riscos: confiança en el respecte del públic; acceptació que el temps i l’ús social transformen inevitablement l’obra. Idees clau Transparència, memòria i comunitat com a eixos. El temps no s’atura: és part de l’obra i la modifica. Museografia propera: aparador accessible visualment, però sense manipulació. Diversitat i atzar en la disposició: convivència de narratives, sense jerarquies. Arrelament local amb eco global, i continuïtat de l’Espai de Lliure Creació per provocar pensament crític.
18 d’oct. del 2022
16'
Entrevistes de la Justa del 18/10/2022 — Salut mental cada dia: relaxació, Mindfulness i autocura amb Lila Lorenzo
Resum de la conversa Context Conversa amb la Lila Lorenzo, educadora i dinamitzadora del somriure, arran del Dia Mundial de la Salut Mental (10 d’octubre). Es posa el focus en la importància de l’autocura, les tècniques de relaxació i el Mindfulness per al benestar emocional quotidià i col·lectiu. Idees clau Higiene mental: així com cuidem el cos, cal una higiene de la ment per mantenir-la fresca, clara i disponible per a la vida. Relació ment-cos: els pensaments, creences i emocions es reflecteixen al cos (somatització). "El cuerpo nunca miente." Mindfulness: més que una tècnica, és una forma de viure basada en l’atenció plena. Ajuda en casos d’estrès, ansietat, depressió, gestió d’emocions difícils, conductes ansioses o agressives, i també en addiccions o TCA (anorèxia, bulímia). "El Mindfulness… no es una técnica, es una forma de vivir." Relaxació i gestió de la ment: sortir de la rumiació i del pilot automàtic per dirigir la ment al servei propi, no a l’inrevés. Respiració com a ancoratge: la respiració és una aliada per aterrar al present i evitar reaccions impulsives. "La respiración es una de las medicinas." Tallers a Cornellà: Lila col·labora amb la Fundació de Salut Mental de Cornellà oferint tallers de relaxació per a públic de totes les edats. Tècniques i recursos pràctics Comença pel que ja et relaxa: bany calent amb essències i música, pintar, jardineria… Dedica-hi cada dia uns minuts. Estiraments suaus i consciència corporal: despertar el cos al matí, alliberar tensió facial i de braços, segons la teva capacitat. Atenció plena a la vida quotidiana: practicar Mindfulness mentre et dutxes, fregues els plats o menges; portar la ment al present. "Quiero que vengas aquí… vamos a estar presentes en este momento." Respirar per calmar-te: Observa com respires, sense forçar. Inspira pel nas de manera més profunda. Allarga l’expiració per la boca per relaxar el sistema nerviós. Repeteix durant 1–3 minuts per reduir l’activació i prevenir reaccions. Beneficis esperats Reducció d’estrès i ansietat i millor regulació emocional. Prevenció i suport en situacions de depressió, addiccions i TCA. Més autoconeixement i hàbits de vida més saludables. Major presència i capacitat de resposta conscient (menys reactivitat). Contacte de la convidada Lila Lorenzo — Tel.: 645 98 96 57 Conclusió Cuidar la salut mental és una pràctica diària. Amb Mindfulness, tècniques de relaxació i la respiració com a eix, podem redirigir la ment, escoltar el cos i construir hàbits d’autocura que afavoreixen el benestar individual i col·lectiu.
18 d’oct. del 2022
25'
Entrevistes de la Justa del 18/10/2022 — Festival de Sitges 2022: rècords, ‘Pearl’, ‘Irati’, ‘Sisu’, clausura ‘Bones and All’ i l’auge del cinema espanyol
Panorama general del Festival de Sitges 2022 Edició 55 amb rècords i gran nivell de qualitat. • Rècord d’entrades venudes i de convidats presents. • Per primer cop, un mateix director guanya per segona vegada el Premi a Millor Pel·lícula. • El públic i la crítica destaquen una collita sòlida de cinema fantàstic i de gènere. Crítica i anàlisi de pel·lícules Pearl (Ty West) — terror psicològic i origen d’un personatge • Prequela de “X” ambientada dècades abans; protagonista doble de Mia Goth (també coautora del guió). • Interpretació sensacional de Mia Goth; final amb pla fix llarg que esdevé icònic. • Anècdota de producció: durant la quarantena COVID abans del rodatge de “X”, Ty West i Mia Goth van escriure el guió de “Pearl” i van acabar rodant dues pel·lícules en el mateix viatge. • Premis a Sitges: Millor Director i Millor Actriu. Irati (Paul Urkijo) — llegenda basca en euskera • Fantasia medieval al Vall d’Irati, basada en la mitologia basca: reis, bruixes, dimonis i entitats màgiques. • Producció ajustada (aprox. 4,3 M€) però ben rodada i amb efectes fets “amb molt d’amor”. • Calor del públic i reconeixements (incloent-hi premi del públic i millors efectes especials). • Més propera a l’epopeia fantàstica que al terror pur. Sisu (Jalmari Helander) — acció extrema i polèmica positiva • Ambientada a la II Guerra Mundial a Lapònia; un home s’enfronta tot sol a un batalló nazi per recuperar el seu or. • Cinema d’acció a l’estil 80s (explosions, sagnant, humor negre), on el protagonista sembla gairebé immortal. "Sisu" en finès designa la força i determinació quan ja no queda esperança. • Recepció: molt divertidament adrenalínica per al públic. • Polèmica: poca gent l’havia vist abans del veredicte per la seva programació en sales i horaris menys accessibles. • Premis: Millor Pel·lícula, Millor Actor (discutit pel rol gairebé mut), Millor Fotografia i Millor Banda Sonora. Clausura: Bones and All (Luca Guadagnino) • Drama romàntic caníbal amb Timothée Chalamet i Taylor Russell; més melòdic i autoral que de terror. • Impacte de veure-la a primera hora: la densitat emocional i el gore matinal poden xocar. El Festival per dins: organització i experiència de premsa Acreditacions i entrades: abans i ara • Abans: lluites diàries a les 7 del matí (o cues físiques) per reservar pel dia següent. • Ara: sistema digital obert abans de l’inici; cada acreditació té un cupó d’invitacions i es pot planificar tot el calendari. • Possibilitat de cancel·lar i canviar entrades perquè d’altres les aprofitin. Accés a talent i entrevistes • El festival facilita un llibre de contactes (productores, distribuïdores) i llistats de convidats per gestionar entrevistes. • Les distribuïdores també contacten per oferir passes, enllaços i espais d’entrevista. • Mitjans grans tenen prioritat per als noms més cobejats, però hi ha espais oberts (jardins del Meliá, fotocalls) per interactuar. Logística personal, allotjament i ritme • Experiència còmoda per a qui hi va cada any: dreceres, horaris i sales dominades. • Allotjament compartit entre acreditats per abaratir costos; estades de deu dies. • Ritme intens: sessions des de les 8:15 del matí; anècdota del contrast entre una projecció ultraviolenta i l’entrada d’escoles a la següent sessió familiar. Identitat i salut del festival • Retorn i consolidació del segell “fantàstic” a la secció oficial (fi d’etapes més disperses en gèneres alienes). • Sitges gaudeix d’una excel·lent salut de públic, amb el poble i les sales plenes, diferenciant-se d’altres festivals. Focus: l’edició del cinema espanyol Gran any del cinema espanyol a Sitges. Títols destacats i variats en to i ambició: • Cerdita (estrenada; gran rebuda) • La piedad (Eduardo Casanova) — arriscada i potent • Venus (Jaume Balagueró) — superdivertida • Unicorn Wars — animació bèl·lica entre “ossos amorosos” i unicorns; delirant i esbojarrada • Mantícora (Carlos Vermut) — sobresortint • Irati — fantàstic basc ja comentat Valoració final • Edició de rècords amb programació variada: del terror autoral de “Pearl” a l’acció sanguinolenta de “Sisu”, passant per la fantasia èpica d’“Irati” i la clausura romàntica i caníbal de “Bones and All”. • Organització per a premsa molt més eficient i digitalitzada, i un ambient únic que consolida Sitges com a referent mundial del cinema de gènere. "Llarga vida al cinema de terror i fantàstic!"
17 d’oct. del 2022
18'
Entrevistes de la Justa del 17/10/2022 — Passejades d’En Bici Sense Edat a Sant Just: coordinació amb la residència Ntra. Sra. de Lourdes, impacte, fotos i anècdotes
Resum Converses amb el coordinador d’En Bici Sense Edat a Sant Just (Carles Sánchez), l’Astrid Cortet (tècnica d’activitats a la residència Nostra Senyora de Lourdes) i en Josep Maria (resident i col·laborador) sobre la coordinació de les passejades en tricicle, el seu impacte en el benestar de la gent gran, i bones pràctiques com la impressió de fotografies en temps real. També es comenten reptes logístics, la prova d’un tricicle de Barcelona i la nova iniciativa municipal per regalar passejades a persones que fan 100 anys. Punts clau Aliances clau: col·laboració mensual entre En Bici Sense Edat i la residència Ntra. Sra. de Lourdes, amb coordinació estreta entre professionals i residents. Impacte humà: les sortides afavoreixen la mobilitat, la socialització i l’estimulació cognitiva (records de barris, botigues, vivències). Innovació afectiva: en Josep Maria imprimeix fotos durant el passeig i les entrega en tornar, reforçant el record i l’emoció del moment. Gestió i inclusió: es prioritzen persones que no han sortit encara, es combinem residents autònoms amb d’altres amb deteriorament cognitiu, i s’implica familiars quan cal. Logística adaptada: accés alternatiu per evitar rampes pronunciades; ús de tricicles adequats a l’orografia local. Comunitat i reconeixement: proposta municipal de targeta-regal de passejada per a qui fa 100 anys. Voluntariat i gratitud: els residents mostren gran agraïment; alguns intenten pagar, però es recorda que la tasca és voluntària. Què s’ha parlat Rols i compromís dels participants: Carles coordina i enllaça amb residència i voluntariat. Astrid organitza activitats (memòria, pintura, gimnàs) i integra les passejades com a eina de qualitat de vida. Josep Maria dona suport logístic, motiva els veïns a sortir, gestiona entrades i imprimeix fotografies. Beneficis per a la gent gran: Recuperació de records i identitat del barri: “per aquesta carrer passava amb el meu marit”; visites a Parc de Cervantes, Pedralbes, Maria Cristina/Corte Inglés. Alegria i connexió emocional: “arriben contentíssims i volen repetir”; fins i tot hi ha històries d’afecte amb voluntaris. Organització de sortides: Calendari flexible de caps de setmana; WhatsApp i intranet per coordinar. Priorització de primeres sortides abans de repeticions; combinació de parelles (resident autònom + resident amb deteriorament cognitiu) o participació de familiars. Tecnologia i rutes: Prova d’un tricicle del capítol de Barcelona (per anar a FiraGran) que no supera les pujades locals; es manté l’ús dels Triobikes del municipi. Iniciatives especials: Celebració de centenaris: l’Ajuntament obsequiarà amb una passejada personalitzada. Casos emblemàtics: Conxita (102 anys), gran fidel de les sortides. Impacte i novetats Benestar integral: millora de l’ànim, memòria i integració social; sortides que trenquen la rutina dins la residència. Cultura de la cura: exemple de transversalitat entre entitat, residència, famílies i voluntariat. Aprenentatges logístics: adaptació d’accessos i equipament a l’entorn; valor de la documentació (fotos) com a memòria tangible. Frases destacades “Amb la bicicleta aconseguim que persones amb poca mobilitat puguin voltar i això és molt positiu.” “Mentre fan el passeig, jo imprimeixo les fotos i quan tornen, les reben.” “No he rebut cap queixa; al contrari, arriben contentíssims i volen repetir.” “Els residents volen donar diners als voluntaris; és la seva manera d’agrair.”
17 d’oct. del 2022
19'
Entrevistes de la Justa del 17/10/2022 — Debat local a Sant Just: Festes de Tardor, polèmica policial, moció sobre mitjans públics i pressupostos 2023
Resum executiu Punts clau Festes de Tardor en marxa: bona afluència al Correfoc i activitats; nova ubicació a l’Avinguda Indústria valorada com a més àmplia i còmoda. Polèmica policial 2021: perímetre i registres d’accés als concerts; entitats i CUP ho denuncien com abusos de poder. El govern va defensar l’operatiu i va assenyalar que "tornaria a actuar de la mateixa forma"; però en festes posteriors no s’ha repetit el mateix dispositiu. Moció per als mitjans públics: aprovada per unanimitat per garantir pluralitat i independència. Proposta de reglament municipal i de recuperar un òrgan regulador mixt (grups, entitats i professionals). Èmfasi en distingir informació de propaganda i en fomentar la participació ciutadana. Pressupostos i ordenances 2023: es porten junts al ple extraordinari. Crítica per terminis molt curts (documentació extensa rebuda amb poca antelació) i manca de debat ciutadà; poques novetats respecte 2022. Majoria assegurada: pactes d’estabilitat donen suport suficient al govern; no s’esperen sorpreses en la votació. CUP 2023: debat intern obert sobre presentar candidatura; decisió segons forces disponibles i espais de lluita més enllà de la institució. 3 de novembre: crida a donar suport a dos veïns (Esplugues i Sant Just) encausats per fets en festes d’Esplugues; petició fiscal de fins a 2 anys i 6 mesos de presó i multes. Context i detalls Festes de Tardor 2022: balanç i dispositius Valoració positiva de les activitats (Correfoc, castellers, cursa solidària, cinema, etc.). Recordatori del dispositiu 2021: perímetre i identificacions per accedir als concerts; la CUP i entitats ho van considerar desproporcionat. S’assenyala que, en esdeveniments posteriors, no s’ha repetit el mateix model, reforçant la tesi que no aporta més seguretat. Nova ubicació de Sant Just al Carrer a l’Avinguda Indústria (origen Covid) es manté per espai i comoditat. "tornaria a actuar de la mateixa forma" Moció: pluralitat i independència dels mitjans públics Antecedent: el 1984 la ràdio local tenia un patronat amb representació política, entitats i professionals; es va perdre el 1991. Proposta actual: Elaborar un reglament municipal de mitjans. Recuperar un ens regulador amb presència de professionals i entitats. Definir límits entre informació i propaganda. Potenciar formats més digeribles per al debat polític i la participació del veïnat. El debat al ple es va desviar cap a qüestions de visibilitat i fotos; la CUP reclama centrar-se en bones pràctiques periodístiques (decàlegs UAB) i en la participació ciutadana. "Els plens no són gaire seguits... el format no és gaire digerible." Procediment i terminis de la moció S’havia proposat un termini de sis mesos per tancar el document; finalment, s’ha acordat obrir el procés sense termini rígid, però amb primera reunió a principis de novembre. La CUP demana implicar entitats i professionals des del principi com a requisit de qualitat i neutralitat tècnica. Pressupostos i ordenances 2023 Es porten conjuntament al ple extraordinari (20 d’octubre) per agilitat. Crítica de la CUP: Documentació voluminosa (~400 pàgines) amb poca antelació (p. ex., 13 dies; l’any anterior, 9). Reunions informatives amb marge insuficient per formular preguntes substancials. Manca de participació ciutadana malgrat compromisos del PAM. Canvis menors respecte 2022; aprofitaran per fer crítica de línies estratègiques i revisar partides singulars. Suports i dinàmica política El govern compta amb pactes d’estabilitat (regidor no adscrit i, l’any anterior, Endavant/PDeCAT), de manera que no hi haurà sorpreses en l’aprovació. La CUP lamenta que, amb una oposició numèricament majoritària, aquests pactes hagin diluit la capacitat de pressió. Eleccions municipals 2023 (CUP) Sense calendaris tancats; valoraran presentació segons capacitat organitzativa i utilitat política també fora de la institució. Agenda i crida de suport 20 d’octubre: ple extraordinari d’ordenances i pressupostos. 3 de novembre: judici a dos veïns per fets en festes d’Esplugues; la CUP crida a acompanyar als jutjats i mostrar suport.
14 d’oct. del 2022
23'
Entrevistes de la Justa del 14/10/2022 — Just, Grafit — Sant Just als 90: del “cotxet” i la colla Llengardaix a la projecció del documental (amb apunt Zuei/Quisqueya)
Resum general Entrevista amb Miquel Ardèvol sobre el documental «Just, Grafit: una història local», produït per Cric Crac amb l’Eric de Gispert. Es repassen els orígens del projecte, la recerca d’arxiu per recuperar l’escena de grafiti de Sant Just dels 80-90 —amb peces icòniques com el “cotxet” del Carrer Badó i la colla del Llengardaix—, el procés de finançament i la presentació del passi del 4 de novembre al Casal de Joves. També s’esmenta el projecte paral·lel musical-documental Zuei/Quisqueya (Haití–República Dominicana). "Sant Just va ser important dins del món del grafiti europeu a principis dels 90." Context i projecte paral·lel (Zuei/Quisqueya) Cançó d’obertura: “Kiseyan Feeling” de Zuei, vinculada a un projecte de cooperació Haití–Rep. Dominicana. Projecte Zuei: documental musical i cultural paral·lel (no és part de «Just, Grafit»), on participen també creatius com grafiters. Punts clau • Cooperació transfronterera per trencar estigmes. • El nou documental de Zuei incorporarà música pròpia; no apareix a «Just, Grafit». Naixement de «Just, Grafit» i equip Productora: Cric Crac; direcció a càrrec de Miquel Ardèvol i Eric de Gispert. Llavor del projecte: trasllat de local (2019) al Carrer Badó, al costat del grafiti del “cotxet”, símbol que la gent feia servir per ubicar el carrer. Objectiu inicial: “calcar” i arxivar peces (inspirat en el cas Keith Haring a BCN) per conservar-les i possibilitar futures reposicions. Idees força • El grafiti és efímer; cal arxivar per preservar memòria visual. • El projecte va créixer d’un divertimento a una recerca de fons. Procés de recerca i producció Cronologia: idea al 2020; rodatge i recerca el 2021; pandèmia va dilatar terminis. Metodologia: molta investigació prèvia abans de rodar; recerca de negatius i fotos analògiques dels 80-90. Dificultats • L’analògic era car i poc estès; localitzar negatius a cases i capses familiars ha estat laboriós. • Col·laboració ciutadana intermitent: insistir, trucar, demanar “coses concretes”. Finançament i drets Pressupost baix i moltes hores invertides. Drets d’arxiu: imatges de TVE i TV3 requereixen pagament per a publicació en obert. Mecenatge local: el passi del 4/11 servirà per recaptar fons (particulars, entitats i empreses de Sant Just) i facilitar distribució i festivals. Abast local i internacional Festivals: selecció a Roma i Grenoble (test d’interès més enllà de Sant Just). Tesi: història local amb ressonància universal (comparabilitat amb França, Bèlgica, Itàlia...). Grafiti: art, cultura i percepció pública Debat: de l’“embrutament” a l’art urbà. Context històric: el grafiti entra a museus a Nova York als 80; el mercat de l’art l’incorpora (cas Banksy). Visió de Miquel: la cultura de la firma i “deixar petjada” coexisteix amb el grafiti institucionalitzat; una part no existeix sense l’altra. Peces icòniques i memòria local El “cotxet” del Carrer Badó: peça emblemàtica i punt d’orientació ciutadana. Patrimoni local: percebut com a bé cultural per molts veïns; abundant fotografia casual a xarxes. La colla del Llengardaix i el mural del Super Helena Encàrrec inicial: colla d’amics (14–17 anys) pinta un mural per al 10è aniversari de la Vall d’Avers a la façana del “Super Helena” (desaparegut cap al 1994). Derivació: amb pintura sobrant, creen altres peces (origen del “cotxet”). Identitat: la colla signava com a Llengardaix (també “Sargantana”). Exposició a Can Ginestà: sobre els seus grafitis (sense registre trobat, només anunci a la Vall d’Avers). Arxius, hemeroteques i comunitat Fonts: Arxiu municipal (Jordi i Patricia), hemeroteca de la Vall d’Avers digitalitzada. Casos destacats: localització d’un mural davant de l’institut (cantant d’òpera amb piano) actiu fins al 1994; foto del mural del Super Helena recuperada gràcies a un reportatge antic amb el mural al fons. Col·laboracions ciutadanes: aportacions d’Aina Ramírez i crides a xarxes. Estat del documental, títol i universalisme Durada actual: 25 minuts; s’hi preveu un epíleg sobre els anys posteriors i l’activitat del Casal de Joves. Títol: «Just, Grafit: una història local» — joc de paraules “Just” (Sant Just) i “Grafit”, i contrast local/universal. Xarxes socials com a eina Ús pràctic: llançar crides (“Algú té fotos del mural del Super Helena?”) i generar microdebats que destapen pistes d’arxiu. Efecte col·lateral: emergeix història del poble paral·lela (establiments, edificis, dates) que ajuda a datar peces. Agenda de la projecció (Casal de Joves) Data: divendres 4 de novembre (no dissabte). Horaris clau: • 16:00 — Pintada de façana i activitats de grafiti al Casal. • 18:00 — Acte de reconeixement i lliurament de premis. • 19:30 — Projecció de «Just, Grafit» i col·loqui. Ambient: després, xerinola, concert amb DJ i més. Crida final, merchandising i properes passes Merchandising (samarretes) per a col·laboració de particulars. Teaser/tràiler: pendent de dates per logística; prioritat immediata: viatge de rodatge del projecte Zuei/Quisqueya. Objectiu: completar drets d’arxiu, fer projeccions obertes i circular per festivals. "Llarga vida al grafiti i al documental."
14 d’oct. del 2022
20'
Entrevistes de la Justa del 14/10/2022 — Entrevista a Manuel Zapata sobre la Setmana Cultural de la Casa d’Extremadura de Sant Just: programa, obertura i reptes de relleu
Resum de l’entrevista Dades clau de l’entitat Casa d’Extremadura fundada el 1984 (quasi 40 anys a Sant Just). 300 socis actius; junta de 12-14 persones. Cor propi: “Viejas Raíces” (repertori majoritàriament extremeny). L’antic grup de coros i danses “Amanecer Extremeño” va desaparèixer per l’edat dels membres. El Coro de Araja (cançó andalusa) assaja al local per manca d’espai propi i sovint actua amb ells. "Estamos abiertos a todo el mundo" "Seguimos siendo nosotros… muy difícil" (sobre el releu generacional) Programa de la Setmana Cultural (21-23 d’octubre) Divendres 21/10 — 20:00 — La Vagoneta Pregó inaugural. Actuació del cor de l’entitat. Pica-pica amb productes catalans (botifarra, cava, etc.). Dissabte 22/10 — 14:00 — Plaça de la Pau Paella per a ~200 persones: exclusiva per a socis i convidats. Ball d’un grup d’una altra entitat extremenya. Convidats gestionats per la Junta (confirmació fins dijous). Nota: es volia portar l’Esbart, però el temps ha anat just. Diumenge 23/10 — Parròquia Missa extremenya cantada (adaptacions de peces litúrgiques a l’estil de jota). En acabar: pica-pica extremeny al local (xoriço, pernil, etc.). Obertura i col·laboració Entitat oberta: hi participen persones extremenyes, catalanes, andaluses, gallegues… Col·laboració constant amb entitats de Sant Just i suport del veïnat i institucions (Ajuntament, Junta d’Extremadura). Participació a Sant Just Canta; contacte fluït amb Marta Malaret i previsió de segona edició. Reptes i funcionament Releu generacional: un repte important; els fills i nets ja estan arrelats a la cultura catalana i participen menys. Organització a càrrec sobretot de persones jubilades que hi dediquen moltes hores. Ajuda puntual de socis per a actes grans (migas, cocido, paella). Finançament mixt: quotes, rifes, loteria, suport institucional. Com participar o contactar Local “La Vagoneta” obert cada tarda des de les 18 h (assajos del cor, del grup Araja i preparació d’una nova obra de teatre). Cerquen especialment músics per reforçar el cor. Contacte per telèfon o passant pel local; informació i acollida a tothom. "Si alguno de la radio quiere ir, está invitado"
13 d’oct. del 2022
15'
Entrevistes de la Justa del 13/10/2022 — Actualitat del Casal de Joves de Sant Just: cloenda 25 anys, graffiti, concerts, cinema i jornades feministes
Resum general Espai mensual amb el Guillem Albaric per repassar l’Agenda Jove del Casal de Joves de Sant Just. S’anuncien activitats culturals, musicals i formatives, amb el focus en la cloenda dels 25 anys del Casal, la presència del graffiti com a identitat local i noves cites de participació juvenil. "Sant Just era un lloc bastant de culte del graffiti a nivell europeu" Destaquem (punts clau) Cloenda 25 anys – 4 de novembre (dia complet) Matí: dues xerrades sobre el món de la joventut (orientades a professionals, però obertes a tothom). Tarda: acte oficial amb Ajuntament i entitats, amb bufada d’espelmes. Cultura urbana: premiere del documental Jazz Grafit (Niquel Ardèbol i Eric Desispert) sobre la història del graffiti a Sant Just. Música: concert de Boira i després DJs fins a les 2 h; hi haurà barra (només cervesa, no alta graduació). Mural: nou mural al “moret” exterior del Casal durant la jornada. Circuit musical “Jobregat Rut” – aquest dissabte, 11:00-02:00 Iniciativa conjunta amb Sant Feliu i Cornellà per impulsar grups joves. Cartell: Los Xutes (Cornellà), Helen (Sant Feliu), BKG (versions; músics de Sant Just com Nerea Coper i Oriol Badosa). Dins el programa de les Festes de Tardor. Teatre “Marianita” – 20 d’octubre Obra vinculada al Dia de la Dona; posposada per Covid i problemes tècnics, ara sí: representació definitiva. Nit de difunts (“CastaWynn”) – 31 d’octubre Projecció de la pel·lícula de terror Maligno (2021). Sense festa ni túnel del terror; disfresses, opcionals. Tarda Urban – 12 de novembre (tarda i nit) Creix de tarda a nit: més actuacions musicals de música urbana (rap, etc.). Possibles accions de graffiti. Cartell en breu. Xerrada – 17 d’octubre, 19:00-20:00 “Som part de la solució”: alimentació sostenible i malbaratament alimentari amb la Fundació Espigoladors. Gratuïta i oberta. Jornades feministes – 18, 19 i 20 de novembre Segona edició, activitats potents i enfoc de reactivació de l’Espai Lila. "Seran molt potents, punto." Xerrada recent d’energia solar Sessió sobre autoconsum a la sala Ovidi amb bona assistència (públic més adult). Calendari ràpid 17/10 (19:00-20:00) – Xerrada Espigoladors: alimentació sostenible i malbaratament alimentari. 20/10 – Teatre “Marianita” (representació definitiva). 31/10 – Nit de difunts: cinema “Maligno”. 04/11 – Cloenda 25 anys: xerrades, acte oficial, documental Jazz Grafit, concert Boira + DJs, nou mural (fins a les 2 h; barra només cervesa). 12/11 – Tarda Urban ampliada (tarda i nit; música urbana i cultura urbana). 18-20/11 – II Jornades Feministes (reactivació Espai Lila). Dissabte (11:00-02:00) – Circuit musical “Jobregat Rut”: Los Xutes, Helen i BKG (Festes de Tardor). Notes i crides a la participació Es convida la comunitat a sumar-se i omplir els espais (especialment la tarda-nit de divendres 4/11). Voluntariat benvingut per a activitats especials (ex.: túnel del terror en futures edicions). L’Espai Lila busca relleu i reactivació a través de les Jornades Feministes.
13 d’oct. del 2022
23'
Entrevistes de la Justa del 13/10/2022 — De campiona júnior a l'elit: lesió, recuperació i estratègia de rànquing — entrevista a Helena Muragas
Resum general de l'episodi Entrevista amb Helena Muragas, jove triatleta que tanca una temporada d'èxits malgrat una lesió d’estrès a la cadera. Parla de la gestió del dolor, la regulació de càrregues amb l’equip mèdic i tècnic, el descans actiu, la pretemporada (amb cross/campo a través), la conciliació amb els estudis de biomedicina, el rànquing ITU i l’estratègia per tornar a sumar punts en el pas a categoria elit (sub-23). També repassa el reconeixement institucional rebut al seu municipi i la logística que comporten viatges i competicions. "L'única manera de curar-la és parant i fent bondat." "La temporada que ve serà un any de transició, per aprendre i gaudir de les millors." Punts clau • Temporada condicionada per una lesió: edema d’estrès a la cadera des del maig, amb alts i baixos que obliguen a aturades periòdiques. • Èxits tot i la lesió: campionats d’Espanya (sprint júnior), d’Europa (duatló júnior) i copes d’Europa, competint sense arribar mai al 100%. • Gestió integral: metges, fisioterapeutes i entrenadors regulen càrregues; decisió de parar si hi ha dolor per evitar cronificar la lesió. • Descans actiu i pretemporada: dues setmanes d’aturada, moviments suaus (p. ex., bici suau) per mantenir la xispa; ús del cross com a entrenament específic. • Conciliació amb els estudis: aprofita el descans per posar-se al dia a biomedicina; equilibri entre rendiment esportiu i acadèmic. • Rànquing ITU i estratègia: sense punts per haver competint sobretot en proves júniors (no puntuables a l’elit), caldrà planificar 2025 per recuperar posicions i entrar a proves internacionals. • Pas a l’elit (sub-23): any de transició, sense pressió de resultats, per aprendre i adaptar-se. • Reconeixement local: homenatge l’11 de setembre a Sant Just; importància de la visibilitat de l’esport i del suport d’entitats i patrocinadors. • Logística i viatges: impacte físic i mental de viatjar amb freqüència; competicions perdudes per lesió (europeu, mundial, diverses copes d’Europa). Temes desenvolupats 1) Lesió i temporada complicada • Diagnòstic: edema d’estrès a la cadera; única cura: aturar i fer bondat. • Impacte: cicles d’entrenar-parar; dificultat física i mental; tancament anticipat de la temporada. • Tot i això, grans resultats i satisfacció per la manera de “salvar” l’any. 2) Competir lesionada i regulació de càrregues • Protocol: si apareix dolor, s’atura; prioritat a no cronificar. • Suport: metges, fisios i entrenadors ajusten càrregues i planificació setmana a setmana. • Postcursa: dolor i setmanes sense entrenar; competicions sense arribar al 100%. 3) Descans, pretemporada i cross • Dues setmanes de descans total; reentrada progressiva. • Ús del cross/campo a través per mantenir la xispa i facilitar el pas a la competició específica. • Calendari 2025: inici probable cap al febrer (duatlons), pendent de calendaris oficials i evolució de la lesió. 4) Conciliació amb estudis i salut mental • Durant el descans, dona prioritat a biomedicina i classes al dia. • Descans actiu: moviments suaus (p. ex., bici) per no “parar en sec”. • Aspecte mental: gestionar la frustració de veure altres competir; aprofitar per estudiar i recuperar. 5) Reconeixement i visibilitat • Homenatge a Sant Just l’11-S: agraïment a Ajuntament, entitats i empreses locals. • Relevància de donar visibilitat a l’esport (femení i en general). 6) Calendari, criteris i rànquing ITU • Accés a proves segons punts i criteris federatius. • Problema 2024: proves júniors no puntuen al rànquing ITU (elit); altres companyes han sumat i l’han superat en el rànquing. • 2025: cal estratègia per recuperar punts i entrar a proves internacionals. 7) Equip i logística • Darrere de l’atleta hi ha pares, entrenadors i planificació conjunta. • Els viatges (avions, hotels, bici) són dels factors que més cansen; necessiten descans específic. 8) Mirada al futur • Pas a sub-23/elit: any de transició sense expectatives de resultat; objectiu aprenentatge i adaptació. • Compromís de tornar quan hi hagi novetats i resultats; motivació per seguir creixent.