Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

277-288 de 2109

3 d’oct. del 2022
27'
Entrevistes de la Justa del 3/10/2022 — Pluralitat als mitjans, futur dels polígons i pont de Mas Lluí; patrimoni de la Masia i serveis per a joves; reptes veïnals i pressupostos
Introducció • Entrevista a Laia Flotats (portaveu d’Endavant Sant Just) per repassar els punts destacats del darrer ple municipal. "Intentem tractar els punts més destacats del ple..." Pluralitat i reglament de comunicació pública local Context i acord • Aprovada per unanimitat una moció (CUP, ERC i regidora no adscrita) per garantir la pluralitat i independència dels mitjans públics locals. • Es desplegarà el reglament previst al ROM (Reglament Orgànic Municipal) pendent des de fa 30 anys. • Termini orientatiu de 6 mesos per redactar el nou reglament que inclogui la ràdio local i el butlletí municipal. Posició d’Endavant Sant Just • Vot a favor per dues raons clau: - Reclamacions prèvies (mandat anterior) sobre manca de pluralitat i consultes al secretari municipal sense gaire resposta. - Aparició de regidors no adscrits (situació nova) que evidencià la necessitat del reglament. Debat polític • Endavant qüestiona el lideratge de la CUP en aquesta moció per no haver cercat una pluralitat real de suports: "És una moció que demana que es respecti la pluralitat... però quan la presenten no respecten la pluralitat del ple." • Es preveu crear un òrgan mixt (tècnic i polític) que vetlli per pluralitat, transparència i respecte a la diversitat. Polígons industrials Sud-oest i Pont Reixat: mobilitat i usos Moció aprovada i diagnosi • Moció del regidor no adscrit Quico Ferrer sobre mobilitat, serveis i infraestructures als polígons Sud-oest i Pont Reixat: aprovada amb vots diversos. • Endavant vota a favor i reclama des de fa temps un replantejament d’usos: el planejament és antic i limita la innovació tecnològica i industrial. Propostes clau • Recuperar/impulsar un pla d’usos (anunciat a inicis de mandat amb la Diputació de Barcelona, però no executat). • Incloure la passera sobre la B-23 (a peu i bici) per millorar la connectivitat nord-sud del municipi; hi ha partida pressupostària aconseguida per Endavant. Passeres i ponts: B-23 i Mas Lluí • Debat específic sobre la passera i la necessitat d’un pont de trànsit rodat a Mas Lluí per integrar el barri amb el nucli urbà. "Masllui té pont, però no el que volíem... la solució definitiva és el pont de trànsit rodat sobre la riera." • Raó urbanística: ubicació del barri i orografia que dificulten la integració i la mobilitat quotidiana. Patrimoni: rehabilitació i usos de la Masia (Can Candeler/Can Freixes) Obra prioritària • El ple aprova el projecte executiu per rehabilitar la taulada de Can Candeler (acord negociat per Endavant en els pressupostos anteriors). • Objectiu: evitar el deteriorament d’un patrimoni històric del poble i avançar cap a usos comunitaris futurs. Usos en debat • El govern (PSC i Sant Just en Comú) proposa una Casa de la Dona a la planta baixa; la resta de plantes, per definir. • Endavant defensa un equipament orientat a famílies i infància (caps de setmana, activitats interiors i exteriors) per revitalitzar el centre. Joventut: pròrroga de serveis • Pròrroga dels contractes del servei de mobilitat internacional i orientació per joves (externalitzats), amb valoracions molt bones d’usuaris. • Esment de programes com Erasmus Plus i activitats al Casal de Joves. Qüestions veïnals i seguiment d’acords Mobilitat al centre: Carrer de la Creu • Endavant trasllada queixes per canvis reiterats de sentit i d’aparcament a la zona, vinculats al nou model de recollida d’escombraries i obres. "Portem sis mesos que això és una mica un caos." • El govern planteja una consulta veïnal per definir el model definitiu. Convivència amb gossos a Mas Lluí • Queixes per gossos deslligats en espais amb molta canalla. Proposta: campanya de civisme i senyalització recordant que cal dur-los lligats a la via pública. Plagues d’estiu: paneroles i rates • Seguiment de la moció de juliol per un pla de xoc; Endavant considera la resposta municipal difusa i demana concreció d’accions. Emergència climàtica i cost energètic • Demanen desplegar la moció de juliol: línia d’ajuts per a usuaris d’equipaments afectats per l’augment de la factura elèctrica (p. ex. residents del Mil·lenari gestionat per Munsa). • Problema del bo social: sense comptador individual, moltes famílies elegibles no hi poden accedir. Es demana cobertura municipal transitòria. • Altres mesures: crear refugis climàtics i adaptar aules i patis per onades de calor. Agenda i proper ple • Festes de Tardor: setmana prèvia i cap de setmana 22-23 d’octubre (Shopping Night, Sant Just al Carrer, concerts i programació infantil de tardor-hivern impulsada per Endavant). • Avís: el proper ple d’octubre tractarà els pressupostos municipals.
30 de set. del 2022
9'
Entrevistes de la Justa del 30/9/2022 — Aprovació unànime per impulsar el reglament dels mitjans públics locals: transparència, pluralitat i representació abans de les eleccions 2023
Resum executiu Punts clau Aprovació unànime d’una moció (CUP, ERC i regidora no adscrita) per redactar un reglament dels mitjans públics locals (ràdio i butlletí). Objectiu: informació pública, transparent, veraç i plural, amb regles clares per a partits, regidors no adscrits, entitats i ciutadania. Es crearà un grup impulsor en sis mesos, amb grups municipals, tècnics, jurista i periodista, per redactar el text. El reglament és també un requeriment de la Llei catalana de l’audiovisual. Debat sensible: la presència i el temps dels regidors no adscrits als mitjans públics; hi ha criteris diferents segons municipi. Voluntat d’aprovar el reglament abans de les eleccions municipals de 2023 per deixar establertes les “regles del joc”. Reconeixement a la ràdio local per la seva pluralitat i professionalitat. Context i objectiu Fins ara es funcionava amb acords polítics no escrits a l’inici de cada mandat, emparats parcialment pel ROM. Les situacions sobrevingudes (regidors que abandonen el grup) han tensat el repartiment d’espais, evidenciant la necessitat d’un marc estable. "Cal un reglament; t’ajuda a articular com es fan les coses." Com es farà el reglament Creació d’un grup motor en un termini de sis mesos per redactar el reglament. Composició: grups municipals, tècnics, jurista i professional del periodisme. Metodologia: analitzar reglaments d’altres municipis i adaptar-los a la realitat local. Inclourà una comissió de seguiment per vetllar pel compliment i resoldre incidències. "D’aquí a sis mesos crearem un grup impulsor... i farem la redacció d’aquest reglament." Qüestions sensibles i abast Focus del debat: quota i presència dels regidors no adscrits. Alguns municipis els donen veu; altres, no. Solució provisional actual: menys representació, però amb cabuda. Abast més enllà dels partits: Entitats i col·lectius: criteris d’aparició i representació. Explicació de l’acció de govern i del que s’aprova al ple. Drets d’accés i d’informació per a la ciutadania (individual i organitzada). Calendari i propòsit Termini orientatiu: sis mesos per constituir i arrencar la redacció. Objectiu polític: arribar a maig 2023 amb un document tancat o molt avançat per evitar reobrir debats al proper mandat. Caràcter: revisable; no és un marc immutable, però estalviarà negociacions inicials de repartiment d’espais. "Intentarem tancar el reglament abans de les eleccions perquè el proper mandat arrenqui amb regles del joc clares." Impacte per a la ràdio i el butlletí Posada en valor de la feina de la ràdio: pluralitat, portes obertes a entitats i col·lectius de tots els colors. El reglament consolidarà bones pràctiques i clarificarà criteris editorials i d’accés. "A la ràdio sempre heu treballat des de la pluralitat... No s’ha tancat mai la porta a ningú." Conclusions S’assenta el camí per a un marc estable, transparent i plural dels mitjans públics locals. El repte principal serà acordar la representació dels regidors no adscrits i equilibrar pluralitat amb proporcionalitat democràtica. Passos següents: constituir el grup impulsor, debatre els criteris i formalitzar la comissió de seguiment.
29 de set. del 2022
14'
Entrevistes de la Justa del 29/9/2022 — Dia internacional contra el malbaratament alimentari i balanç de «Coneix el que llences» a Sant Just
Context i objectiu En el marc del Dia Internacional de conscienciació sobre la pèrdua i el malbaratament alimentari, entrevista amb Montse Aulines, suport extern a la coordinació tècnica del projecte a Sant Just Desvern. El projecte «Coneix el que llences» busca millorar la separació i prevenir residus amb informació personalitzada i accions participatives. "Si tu estàs millor informat... ho pots fer millor" Funcionament de la campanya Inspirat en el concepte Know as you throw i vinculat al Life Rethink Waste. Període pilot a Sant Just: de maig de 2021 a juny de 2022. Canals sense apps noves: WhatsApp, Telegram i SMS (per facilitar l’accés a tothom). Xatbot híbrid: respostes automàtiques + educador ambiental. Dos tipus de missatges: Gamificació i reptes (qüestionaris, fotografies, consells). Informació personalitzada sobre contenidors, recollida selectiva i prevenció del malbaratament. Resultats clau a Sant Just Recollida selectiva: del 58% (2019) a ~62% (2021). Reducció de la fracció resta: −24–25%, indicant millor separació. Objectius UE: arribar a 65% de reciclatge, que implica ~70–75% de recollida selectiva. Implementació de contenidors tancats (resta i orgànica) amb targeta d’accés, combinats amb el canal comunicatiu. Sobre la fracció resta: "hauria de ser zero, pràcticament" Participació i valoració 944 persones registrades (majoritàriament per WhatsApp; ~50 per SMS i ~40 per Telegram). Participació sostinguda del 40–50% després del primer mes. Freqüència: 2 missatges/setmana, valorats com a no invasius. Satisfacció: 90% ho troba «interessant o molt interessant». Més de 100 consells ciutadans per prevenir el malbaratament, compartits a xarxes de Sant Just Residus. Malbaratament alimentari: xifres i horitzó A escala global: 14% dels aliments es perden entre collita i venda. A la llar: 17% del que arriba a casa s’acaba llençant. Objectiu europeu: reduir el malbaratament un 50% cap a 2030/2035 (en debat temporal). Extensió a altres municipis Itàlia: proves a "Barres de Viteto" i Bassano del Grappa (i altres socis del projecte). Catalunya: proves pilot a Cardedeu, el Brull i Santa Eulàlia de Ronçana. Reptes pendents Cost de la conscienciació plena: difícil arribar al 100% d’adhesió. Persistència d’un 5–10% de població que no s’hi implica, tot i incentius. Cal mantenir educació, personalització i mesures estructurals (contenidors tancats, dades i retorn d’informació) per seguir pujant la mitjana de compliment. On informar-se i participar Canals de Sant Just Residus (Twitter, Instagram i web) per consells, resultats i novetats del projecte «Coneix el que llences».
29 de set. del 2022
12'
Entrevistes de la Justa del 29/9/2022 — Entrevista a Ida Cuéllar sobre “El secret del doctor Grinberg”: telepatia, consciència i el misteri d’una desaparició
Resum Conversació amb Ida Cuéllar, director d’“El secret del doctor Grinberg”, un documental descrit com un thriller metafísic que explora la figura del científic mexicà Jacobo Grinberg, la seva desaparició el 1994 i les seves investigacions als límits de la ciència sobre telepatia, xamanisme i la teoria sintèrgica de la consciència. "És un documental que es planteja com un thriller... cada cop que arribes a un lloc se t'obren més preguntes" Context i protagonista Jacobo Grinberg: neurofisiòleg mexicà destacat als anys 70-80, professor a la UNAM, amb el laboratori d’investigació més gran de la universitat. Conegut com l’“Einstein de la consciència” per la seva ambició d’explicar científicament fenòmens com la telepatia, la clarividència i la visió remota. Desaparició en circumstàncies estranyes (1994), que es converteix en el fil conductor del documental. Naixement del projecte Cuéllar descobreix la història a Mèxic fa una dècada, en una trobada casual a Amatlán (prop de Tepoztlán). Coincidència reveladora: el mateix dia havia comprat un llibre de Grinberg. Motivació: donar a conèixer una figura gairebé desconeguda a Mèxic malgrat haver publicat més de 46 llibres en 20 anys. Circulaven rumors com el possible segrest per part de la NASA (esmentat com a relat popular). Estructura i to del documental Format de thriller d’investigació: es reconstrueix la desaparició i es despleguen capes de la seva vida i obra. El film prioritza preguntes per sobre de respostes definitives. "Si intentes contestar una pregunta, se n'obren quatre més" Objectiu: acostar-se a límit del mètode científic on aquests fenòmens són difícils d’emmarcar. Investigacions i teories clau Telepatia: experiments que buscaven evidència que dos cervells poden reaccionar de manera correlacionada encara que un dels subjectes no sigui conscient de l’estímul. "Als anys 80 va demostrar les bases científiques de la telepatia" (segons el relat del film i testimonis) Xamanisme i curanderisme: col·laboracions amb figures com la curandera Pachita (Pechita) per observar fenòmens de suposades operacions energètiques i curacions. Teoria sintèrgica: proposta de Grinberg sobre com es construeix la realitat perceptual a partir de la consciència. Idea central: el que percebem (colors, formes, sons) seria una transformació mental d’un camp de consciència subjacent. El film n’ofereix una explicació breu i intel·ligible, evitant tecnicismes. Recepció i impacte Premis: el documental ha recollit quatre premis, entre ells reconeixement al DocsBarcelona. A Mèxic, la figura de Grinberg s’ha popularitzat: articles, grups a xarxes, excol·laboradors i alumnes reprenen línies d’estudi. Cineteca Nacional de Mèxic: seleccionada com una de les millors òperes primes; entrades exhaurides ràpidament. Exhibició i on veure’l Estrena a Mèxic: prevista al novembre (sales comercials). Projecció local: Ateneu de Sant Just, demà a les 20.00 h. Plataforma: disponible a Filmin per a visualització en línia. Punts clau Figura enigmàtica: científic de primer nivell, però infravalorat i poc conegut al seu país durant anys. Relat ambiciós: combina misteri, ciència i espiritualitat sense caure en dogmes, fomentant la reflexió crítica. Impacte creixent: el film ha contribuït a reactivar l’interès per la vida i l’obra de Grinberg.
29 de set. del 2022
22'
Entrevistes de la Justa del 29/9/2022 — Oriol, jove promesa de l’esquaix: doble campió d’Espanya Sots-17 i Sots-15 amb 14 anys, estudiant i viatger amb el focus en el US Open
Resum destacat Oriol (14 anys) s’ha proclamat campió d’Espanya de Sots-17 i Sots-15 en només 10 dies, competint amb èxit en una categoria superior a la seva edat. Entrena a pista amb el pare (entrenador) i fa 2-3 sessions setmanals amb preparador físic. Compagina estudis i viatges per competir a nivell europeu i mundial, amb l’objectiu clar de ser un dels millors del món. A curt termini, prepara el US Open (Sub-15) a Filadèlfia i el British Open. Punts clau Doble títol en 10 dies: Sots-17 i Sots-15, tot i ser Sots-15 per edat. Rendiment sòlid: finals i semifinals tancades per 3-0 contra rivals habituals del circuit estatal. Equip i metodologia: pare com a coach a pista; preparació física externa periòdica; possible suport psicològic futur per l’excel·lència. Estudis: coordinació amb escola i professors; recuperació de temari amb ajuda d’amics; calendari esportiu-escolar en puzle. Internacionalització: circuit europeu (Polònia, Suïssa) i esdeveniments mundials de referència (US Open, British Open). Objectiu: projecció cap a la PSA (equivalent ATP en esquaix) a llarg termini; opcions acadèmiques als Estats Units amb equips universitaris. Context de l’esport: l’esquaix és global (5 continents), amb grans esdeveniments i escenaris icònics (pista de vidre davant de les Piràmides d’Egipte), tot i menys massiu que futbol/tennis. Cites rellevants "Viatjar per Europa i per món per jugar a campionats és un somni." "Espero ser el millor del món." "Quan ja busques l'excel·lència, has d'anar ajustant tots els detalls." En síntesi Talent precoç, treball constant i entorn familiar-esportiu fort. Bon equilibri entre competir, aprendre i gaudir. Full de ruta amb competicions top (US Open i British Open) com a passos clau del seu creixement.
28 de set. del 2022
22'
Entrevistes de la Justa del 28/9/2022 — Esplai Ara Mateix: balanç de la Festa Major, inscripcions i calendari d’activitats 2023-2024
Resum general Balanç molt positiu de la Festa Major per part de l’Esplai Ara Mateix, amb gran afluència a les barraques, novetat de pagament amb datàfons i ambient plenament prepandèmic. S’anuncien les inscripcions obertes per al nou curs, el funcionament del sistema de punts, els grups d’edat, el calendari de sortides i l’ideari educatiu. Primer dia d’esplai: dissabte 8 d’octubre. "És la primera festa més normal, com recordem, 2019" 1) Festa Major: resum i novetats Ambient excel·lent i molta participació: barraques plenes i consum continu. Pagament amb targeta (novetat) que molta gent va agrair. Barraca temàtica "Las Vegas" amb photocall; bona recaptació per a l’entitat. Organització amb suport d’antics monitors i voluntariat. Competència sana en els actes: "Visca els blaus" i esportivitat. "Jo crec que la gent tenia ganes també de festa… molt prepandèmic." 2) Inscripcions 2023-2024 Obertes via formulari a la web: esplaiaramateix.com. Prioritat: primer infants de l’any anterior; després nous. Sistema de punts (criteris principals): Germà/na a l’Esplai. Residència a Sant Just. Antiguitat a la llista (si t’apuntes fa més temps, truquen abans). Hi ha edats amb places directes i d’altres amb llista d’espera. Recomanació: apuntar-se igualment. Compromís d’assistència: si t’apuntes, vine regularment per no bloquejar places. 3) Grups i edats 5 grups: petits, pequeixans, mitjans (10–12 anys), grans i joves. Ratio habitual: 4 monitors per uns 20 infants (joves sovint ~15). 22 monitors actualment. 4) Activitats i calendari Dissabtes tarda (17:00–19:00/19:30) a la Plaça de la Pau (local de la Vagoneta). Sortides: 1r trimestre: neu (cap de setmana abans de Nadal). Setmana Santa: sortida específica per grup. Estiu: colònies/ruta (7–10 dies segons l’edat; cost a part). Metodologia: educació en el lleure mitjançant jocs, excursions i activitats de valors. Voluntariat al poble (ex.: bales de palla per proves/curses, logística…) 5) Ideari i valors Esplai català, laic, apartidista, feminista, antifeixista, antiracista, arrelat i participatiu al poble. Temàtiques transversals: solidaritat, ecologisme, igualtat, esport i joc. "Relacionem jocs amb educació i valors… és una altra manera d’aprendre." 6) Logística i informació pràctica Primer dia del curs: dissabte 8 d’octubre. On són: local a la Vagoneta, Plaça de la Pau (reixa vermella, costat dret mirant la Vagoneta). Autorizacions i fitxa de salut: necessàries per al seguiment (al·lèrgies, etc.). Comunicació: web i Instagram (@esplaiaramateix). 7) Curiositat: l’origen del nom Possible vincle amb Miquel Martí i Pol i el poema: "Ara mateix enfilo aquesta agulla / amb el fil d’un propòsit que no dic…" El poema és present al local; l’origen exacte del nom pot ser d’aquesta referència o a l’inrevés. 8) Missatge final L’Esplai convida famílies a informar-se, conèixer l’equip i apuntar els infants si s’hi identifiquen. En cas de dubtes, vine a parlar amb els monitors o consulta la web. Enllaç: esplaiaramateix.com
27 de set. del 2022
29'
Entrevistes de la Justa del 27/9/2022 — Inici de curs a l’Aula de la Mallola: Vicenç Villatoro, Barcelona maçònica, manipulació, Aníbal, sortides culturals i crida a nous socis
Introducció Entrevista amb els responsables de l’Aula d’Extensió Universitària del Baix Llobregat (La Mallola) per presentar l’inici de curs, el programa de conferències i activitats, i fer una crida a nous socis i voluntaris després de la pandèmia. "Una universitat a la carta, oberta a tothom, amb cultura de qualitat i nivell universitari." Inici de curs i inauguració • Data d’inici: dijous 13 d’octubre, a les 18:00 • Conferència inaugural: Vicenç Villatoro sobre com neix una novel·la i el procés de creació literària • Autoritats: assistència anunciada de l’alcalde de Sant Just, Joan Bassaganyes Qui pot venir i què és l’Aula • Oberta a tothom, sense restricció d’edat: encara que el nom inclou “gent gran”, l’Aula és un centre cultural inclusiu • Nivell universitari i qualitat: professorat universitari, temes actualitzats i rigor acadèmic • Funció d’extensió universitària: no és una aula “de” la universitat, però està emparada per ella i n’adopta l’esperit Programa de tardor (octubre-novembre) Octubre • 13/10 – Vicenç Villatoro: La gènesi d’una novel·la (inauguració) • 20/10 – David Rebell a Soriano (escriptor i periodista): Desxifrant la Barcelona maçònica — recorregut per les petjades de la maçoneria a la ciutat • 27/10 – Julio Carmona Fernández: La manipulació — com ens manipulen i com evitar-ho Novembre • 03/11 – Carles Bonacassa (historiador): Aníbal, l’enemic que va fer brillar la República romana • Següent sessió – Xesco Ramos (programa “Babilònia”): tema anunciat al voltant de l’obra de Miquel Àngel Activitats complementàries Exposicions • Carles Collazos (pintor d’Esplugues): exposició a les parets de l’Aula i xerrada sobre el seu procés creatiu • Antecedents: escultures de Montserrat Sastre, ceràmica de la Quima, i la Miracle Serra Sortides culturals (amb professor i visita guiada) • Primera sortida prevista: Vic i Sant Pere de Casserres (recuperada d’abans de la pandèmia) • Altres sortides a demanda: museus i exposicions d’interès a Barcelona i comarca Monogràfics • Tallers/monotemes sobre art, música, pintura o literatura segons demanda dels socis Organització i voluntariat • 33 conferències aquest curs, més exposicions, sortides i comunicacions setmanals • Necessitat de relleu a la Junta: demanen voluntaris per sostenir l’activitat Tasques on cal ajuda • Contacte i agenda amb conferenciants (cerca de noves veus, seguiment de respostes) • Administració i subvencions (burocràcia, documentació, comptabilitat) • Logística de sortides (reserves, guies, restaurants, publicitat) • Comunicació amb socis (recordatoris i resums setmanals del tema del dijous) Postpandèmia i captació de socis • Impacte de la pandèmia: descens de socis (de ~160 a ~140-145) i pèrdua d’hàbit de trobades en espais tancats • Retorn a la presencialitat (després d’una etapa amb canal de YouTube que va funcionar bé) • Campanya de captació: cartelleria a Sant Just i Esplugues, incentius per portar amistats interessades Logística i quotes • Quan: cada dijous a les 18:00 • On: Auditori de la Residència La Mallola (Esplugues, a tocar de Sant Just) • Quota anual: 40 €; per parelles, s’indica que la parella paga 15 € (modalitat especial mencionada a l’entrevista) "Cada dijous, a les 6 de la tarda, tenen assegurat aquest contacte amb la cultura." “Universitat a la carta” i participació • L’Aula manté programa obert i adaptatiu: la Junta recull suggeriments de temes i ponents de socis i sòcies • Àrees que desperten interès: literatura, música, pintura, filosofia, educació "La gent de Sant Just i Esplugues poden tenir com aquell qui diu una universitat a la carta." Feedback dels assistents i perfil del professorat • Indicadors d’èxit: poca gent marxa abans d’hora; molts torns de preguntes i debat al final • Professorat variat: des de perfils joves (40-50) a emèrits amb gran experiència didàctica • Públic implicat: bagatge cultural que facilita la comprensió de referències històriques i enriqueix el diàleg Properes idees • Aprofitar la inauguració amb Villatoro per esperonar l’escriptura entre els assistents • La Junta valora impulsar un concurs d’escriptura (novel·la, poesia o relat) Crida final i agraïments • Crida a nous socis, assistents i voluntaris de Junta: “portes i braços oberts” per qui vulgui sumar-hi • Agraïment als ajuntaments de Sant Just i Esplugues pel suport en forma de subvencions, imprescindibles per sostenir un programa amb professorat de qualitat
26 de set. del 2022
1h 26min
Entrevistes de la Justa del 26/9/2022 — Aikido, esport i salut mental: beneficis, veu jove i agenda del Dia Mundial
Panorama general En aquest episodi de Ràdio d’Esvern, es conversa amb Jaume Vidal (Associació de Salut Mental del Bas Llobregat), Eli (practicant i entrenadora d’aikido) i Lara (veu jove) sobre com l’esport —i especialment l’aikido— pot contribuir al benestar en salut mental. Es defineix què és l’aikido, es destaquen els seus valors i la seva accessibilitat per a totes les edats i complexions, i s’escolta l’experiència de la Lara sobre la importància de l’activitat física i la rutina en processos de millora. Finalment, es presenta l’agenda d’octubre amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental (10 d’octubre). "Ai és harmonia, ki és energia i do és camí" — definició d’aikido compartida per l’Eli Què és l’Aikido i per què pot ajudar Essència i pràctica • L’aikido és un art marcial basat en la reconducció de l’energia de l’atacant per a la defensa i, si cal, el retorn controlat. • Treball en parelles amb atacs reals (agafades al coll, mans, esquena; cops verticals, etc.), prioritzant el moviment, els girs i l’absorció sobre la força bruta. • Èmfasi en moviments circulars, sense patades altes, i sense necessitat d’igualtat de massa corporal: una persona menuda pot moure una de més gran si sap reconduir l’energia. "No és força, sinó reconducció i absorció." Beneficis clau per a la salut mental • Millora de la confiança i l’autocontrol. • Aprenentatge de valors i actitud: disciplina, respecte, concentració. • Eina per transformar energia negativa en acció constructiva, sense fer mal. Aikido i salut mental: adaptació i sinergies • L’Eli té experiència formant monitors de residències (salut mental, discapacitat intel·lectual, trastorn de conducta) en tècniques de suport i contenció; pot adaptar l’aikido a diferents necessitats. • Coneixement del sector (més de 10 anys treballant en salut mental) i disponibilitat per impulsar un primer grup. • El Jaume veu potencial de fusió entre l’associació i l’aikido com a activitat regular. Veu jove: esport, rutina i benestar (Lara) • Havia practicat bàsquet; ho va deixar per conflictes d’equip que afectaven el gaudi i el rendiment. • Impacte de la inactivitat: la manca d’activitat física i de rutines pot empitjorar el benestar mental. "El fet de no fer activitat física és algú que marca molt l’empitjorament." • Està valorant gimnàs per flexibilitat d’horaris, tot prioritzant estudis; reconeix que l’esport d’equip també aporta vincles socials valuosos. Esport als recursos de salut mental i opció Aikido • Als centres de rehabilitació comunitària vinculats a l’associació es practiquen futbol i voleibol; és habitual fomentar esport en l’àmbit de salut mental. • L’aikido s’apunta com una bona addició a aquesta oferta. • Accessibilitat intergeneracional: referència a un mestre de 85 anys en actiu; no hi ha límit d’edat per començar. Desmuntant mites i invitació a prova • Mite: arts marcials = patades i cops (estil cinematogràfic). Realitat: l’aikido és fluïdesa, circularitat i control. • Diferències amb altres disciplines: no hi ha patades com a la capoeira; a diferència del judo, no cal treballar amb pes/força equivalens. • Convidada una classe d’introducció a Sant Feliu de Llobregat; es proposa participació oberta (incloent-hi locutora i convidats!). Agenda d’octubre: Dia Mundial de la Salut Mental (10/10) • Programació especial al llarg del mes: teatre, sessions de cinema, conferències i presentacions de llibres (p. ex., Jaume Funes). • Acte central a Cornellà (Plaça de l’Església): lectura del manifest de la Federació Salut Mental Catalunya. • Compromís de tornar per seguir-ne el ressò a l’emissora. Idees clau • L’esport és un pilar de benestar mental: estructura, rutina i socialització. • L’aikido ofereix una via inclusiva i no violenta per treballar cos i ment: harmonia, energia i camí. • Adaptabilitat a diferents edats i condicions, amb potencial d’integració en recursos comunitaris de salut mental.
26 de set. del 2022
20'
Entrevistes de la Justa del 26/9/2022 — Entrevista a Quico Ferrer (Sant Just Desvern): balanç de mandat, propostes d’accessibilitat, oci nocturn i cursa cap a l’alcaldia 2023
Resum executiu Entrevista a Quico Ferrer, regidor no adscrit de l’Ajuntament de Sant Just Desvern, on fa balanç del mandat, exposa crítiques i millores en gestió municipal i presenta el seu projecte per a les municipals 2023: un partit de gestió, plural i orientat a professionals, amb propostes clau en accessibilitat, oci nocturn juvenil, obres públiques, polígons i seguretat (policia de barri/sereno). "Pel bé del poble i no pel bé dels uns" "Un partit de gestió, plural i de professionals" Punts clau Balanç crític: cal més agilitat en tràmits i execució d’obres i millor comunicació amb el veïnat. Accessibilitat: objectiu “Sant Just sense barreres arquitectòniques” amb 1M€ anuals si és alcalde. Joventut: crear una zona d’oci nocturn al municipi per evitar desplaçaments a Sant Cugat. Polígons: millores en infraestructures, serveis, mobilitat i seguretat; renovació d’enllumenat. Mitjans públics: suport a una moció per la pluralitat i independència de la comunicació local. Seguretat: proposta de policia de barri/sereno com a preventiu nocturn. Projecte polític: partit municipalista, transversal i apolític en clau ideològica, centrat en la professionalitat. Pactes: mà estesa a tots els partits si els projectes beneficien el municipi. Context i valoració del mandat Mandat marcat per la pandèmia i un canvi d’alcalde. Reconeix “mancances” i la necessitat de millorar l’execució; reclama proximitat amb el veïnat. Propostes de govern i línies d’acció Accessibilitat: prioritzar l’eliminació de barreres arquitectòniques amb finançament estable (passar de 100–200k€ a 1M€/any). Àrees prioritàries: Barri Centre, Barri Sud, Canigó i zones amb gent gran o invident. Obres públiques i comunicació: Agilitzar tràmits i accelerar execució. Millorar la comunicació prèvia i durant les obres (cas del carrer Bonavista i empresa adjudicatària fallida). Joventut i oci nocturn: Crear una zona d’oci nocturn/discoteca a Sant Just per donar resposta als joves. Polígons (Sud-Oest i Pont Reixac): Moció per millorar infraestructures, serveis, mobilitat i seguretat. Renovació d’enllumenat antic a tecnologia eficient per estalvi energètic i seguretat. Mitjans públics locals: Moció per garantir la pluralitat i independència de la comunicació pública local (inclou Ràdio Desvern i el butlletí municipal). Seguretat ciutadana: Policia de barri/sereno en horari nocturn, coordinat via walkie/telèfon amb Policia Local i Mossos. Complementar tecnologia existent (càmeres) amb més recursos humans i direcció operativa. Pressupostos i mocions Donarà suport als pressupostos a canvi d’impulsar accessibilitat i altres millores. Presenta moció per a polígons i segueix la moció sobre pluralitat dels mitjans. Seguiment d’un equipament municipal suspès i pendent de nova licitació. Estratègia electoral 2023 Es presenta com a alcaldable amb un nou partit municipalista (nom en definició), basat en: Gestió, professionalitat i transversalitat. Equip obert a perfils de diverses sensibilitats si aporten competència professional. Pactes: oberts a qualsevol formació amb projectes sòlids i aval tècnic. Panorama previst: entrada de PP i Junts per Catalunya a Sant Just. Trajectòria i posicions Va entrar per Ciutadans i en va sortir per desviació del projecte; es defineix liberal de centre, nacionalista no independentista. Defensa una política pragmàtica i de sentit comú. Properes fites Ple de setembre: moció polígons i debat sobre mitjans. Ple extraordinari d’octubre: pressupostos. Presentació del nou partit i llista en les properes setmanes.
22 de set. del 2022
16'
Entrevistes de la Justa del 22/9/2022 — Projectes de mobilitat al Baix Llobregat: carril bus segregat a la B‑23 i passera Sant Just – Sant Joan d’Espí
Resum executiu Conversa centrada en dos projectes clau de mobilitat al Baix Llobregat: la passera per a bicicletes i vianants entre Sant Just d’Esvern i Sant Joan d’Espí, i el carril bus segregat a la B‑23 per accelerar l’entrada a Barcelona dels autobusos. També es tracten objectius de sostenibilitat, reptes de congestió i mesures complementàries (especialment ferroviàries), així com una crida ciutadana a la Baixcicletada dins la Setmana Europea de la Mobilitat. "Les caravanes que es fan a les 8 del matí a l’entrada de Barcelona se les estalviaran" (amb el nou carril bus a la B‑23) "Aquest carril bus és per tots els autobusos públics" (línies regulars) 1) Passera per a bicicletes i vianants (Sant Just – Sant Joan d’Espí) Estat: en fase de preparació del projecte executiu a través de l’AMB. Fases: Redacció del projecte executiu → aprovació → licitació → obres. Terminis: no definits; la passera podria avançar en paral·lel a altres obres, però dependrà del calendari de tramitació. Objectiu: millorar la connectivitat segura entre municipis per a vianants i ciclistes. 2) Carril bus segregat a la B‑23 Característiques: Carril bus segregat (quart carril tècnicament viable reduint la mitjana) des de Sant Joan d’Espí fins a Barcelona. Ús per a totes les línies d’autobús públiques (inclou interurbans del Baix Llobregat). Dades clau: Pressupost aproximat: 19 M€. Termini d’execució estimat: 21 mesos. Properes passes: licitació i inici d’obres. Beneficis: Reducció de temps i major competitivitat del transport públic respecte al vehicle privat. Evita la caravana matinal a l’autopista (exemple: línia E30), fent el bus més ràpid i fiable. Limitacions i demandes: Tram només fins a Sant Joan d’Espí; es reclama estendre’l fins a Martorell (o més enllà) per beneficiar municipis com Molins de Rei, el Papiol, Martorell, Sant Andreu, etc. L’extensió depèn de l’Estat (Direcció General de Carreteres), que vol avaluar resultats abans de continuar. Això pot allargar terminis. 3) Objectius de mobilitat i sostenibilitat Reducció del vehicle privat: objectiu de reduir gairebé un 25% en 10 anys. Temps competitiu del bus: Fer que el trajecte en bus no dobli el del cotxe; idealment, +50% de temps com a màxim, compensat per comoditat, cost i tranquil·litat. Salut i medi ambient: Menys emissions i contaminació en zones congestionades; impacte directe en qualitat de l’aire i salut (especialment prop de escoles). 4) Mesures complementàries necessàries Reforç ferroviari: millores a Rodalies (Renfe) i FGC, millorant interconnexions i estudiant allargaments de línies (p. ex., R1 per connexió amb la UAB). La mobilitat sostenible no es resol només amb un carril bus: cal un paquet integral d’actuacions. 5) Pressupost i agenda AMB L’AMB està preparant el pressupost de l’any vinent; s’esperen novetats sobre projectes addicionals pròximament. 6) Participació ciutadana: Baixcicletada 19a Baixcicletada: diumenge 25, dins la Setmana Europea de la Mobilitat. Ruta en bicicleta per diversos municipis, final al Parc de Torreblanca amb acte i premis. Crida a la participació; la ponent confirma assistència.
21 de set. del 2022
16'
Entrevistes de la Justa del 21/9/2022 — Dia Mundial de l’Alzheimer: risoteràpia amb Lila Lorenzo — beneficis del riure, taller al Centre Social Mil·lenari i recursos per a famílies i professionals
Resum Coincidint amb el Dia Mundial de l’Alzheimer, conversa amb Lila Lorenzo —coordinadora d’un taller de risoteràpia, educadora i dinamitzadora del somriure— sobre com el riure actua com a eina de benestar per a persones grans, famílies i professionals, i els detalls del taller que impartirà. Idees clau El riure és una “medicina” poderosa: redueix l’estrès i incrementa les endorfines. Impacte positiu en salut física i emocional: ajuda en processos de recuperació i millora l’estat d’ànim. Altament contagiós: el somriure i la risa en grup faciliten la espontaneïtat i la connexió. En Alzheimer: millor estimular amb somriures, carícies i música; en fases avançades, millor atenció individualitzada. Pràctiques senzilles: somriure al matí, respiracions, gesticulació i meditació del somriure. Beneficis del riure Disminueix substàncies associades a l’estrès i augmenta la producció d’endorfines. Fomenta una actitud més alegre i una percepció de benestar general. Actua com a suport terapèutic en moments difícils i desafiaments vitals. Alzheimer i riure En fases avançades, respon millor a estímuls emocionals i sensorials: veure algú somriure, contacte (agafar les mans), carícies i música. En fases inicials, poden participar en dinàmiques senzilles de risoteràpia en grup. El present és clau: treballar el que es sent en el moment. Com són els tallers de risoteràpia Crear complicitat i confiança perquè la risa sorgeixi de manera espontània. Exercicis basats en: Respiracions i ritmes. Gesticulació i ús de la musculatura facial. Moviment/dansa i expressió corporal. Jocs, sorpresa, allò imprevisible i una mica d’irracionalitat. El grup com a catalitzador: la risa és molt contagiosa. Recomanacions pràctiques Començar el dia amb un somriure: ajuda a activar les hormones de la felicitat. Practicar el somriure interior cap als òrgans amb una intenció amable. Integrar petites pauses de respiració i consciència corporal al llarg del dia. Menys queixa i més riure com a actitud de vida. Trajectòria i recursos de Lila Lorenzo Web/blog: LaAlegríaDeVivir.com. Quatre llibres sobre benestar i educació emocional. Sessions i tallers per a escoles, docents, famílies (AMPAs) i infants. Detalls del taller anunciat Quan: demà, 17:30. On: Centre Social Mil·lenari. A qui s’adreça: obert a tothom; especialment famílies, cuidadores i professionals de la geriatria. Persones amb Alzheimer en fase inicial poden participar; en fases avançades, millor enfocament individual. Cites destacades "La risa es una medicina tan poderosa." "La risa es muy contagiosa." "Empezar la mañana con una sonrisa... hace que las endorfinas suban." "La mejor vacuna [contra la depressió i problemes mentals] es reír más y quejarnos menos." Tancament musical Cloenda amb la cançó: What a Difference a Day Made.
21 de set. del 2022
19'
Entrevistes de la Justa del 21/9/2022 — Dia Mundial de l'Alzheimer: serveis, reptes i crida a suports des del Baix Llobregat (Mercè Rull)
Resum Entrevista a la Mercè Rull, presidenta de l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer del Baix Llobregat, en el marc del Dia Mundial de l'Alzheimer. Es detallen els serveis de l'entitat, les necessitats urgents de les famílies, l'evolució de la malaltia i el dèficit de recursos en polítiques públiques i investigació. Punts clau Intervenció primerenca: recomanen acudir a l'associació des del diagnòstic (o abans) per rebre orientació i suport. Servei integral: centres de dia, tallers, assessorament legal i social, i serveis a domicili adaptats. Cost elevat: un malalt d'Alzheimer pot suposar 30.000–35.000 € anuals per família. Bretxa en polítiques públiques: plans sense pressupost i tramitació lenta de la Llei de Dependència. Perfil canviant: creixen els casos més joves (a partir de 53–65 anys), exigint activitats adaptades. Suport emocional: dol continu per les pèrdues successives; grups de suport essencials per cuidadors. "Normalment, quan venen, venen tard." "No és només investigació: les famílies necessiten solucions i ajudes ja." "La gent gran no està preparada per a la tramitació telemàtica." Què fa l'associació (Baix Llobregat) 3 centres de dia per etapes diferents de la malaltia, amb estimulació cognitiva i social. Assessorament global: informatiu, legal (tuteles, voluntats), i social (Llei de Dependència). Serveis i tallers: memòria, fisioteràpia, musicoteràpia, teràpia amb animals, manualitats, i activitats de socialització. Suport a cuidadors: xerrades, cursos i grups de suport. Serveis a domicili (arran de la pandèmia): estimulació i cures per a qui no pot desplaçar-se. Xarxa comarcal: espai “Fent memòria” a Sant Boi i tallers arreu del Baix. Necessitats i reptes de les famílies Arribar aviat: la intervenció precoç retarda el deteriorament i alleuja la càrrega del cuidador. Burocràcia i demora: valoracions i ajudes que tarden; assignacions de grau sovint insuficients. Bretxa digital: tràmits telemàtics que dificulten l’accés de la gent gran. Sostenibilitat econòmica: costos recurrents (cuidadora, ajudes tècniques, centres) no previstos. Evolució i perfil dels casos De la desconeixença inicial fa 25–28 anys a una major conscienciació social i més serveis. Incidència creixent amb l’edat i augment de casos d’inici precoç (50–60+). Necessitat d’adaptar la motivació i activitats a edats i perfils diferents. Suport emocional i estimulació Els pacients sovint no tenen consciència de malaltia; l’alarma la dona la família. Dol continu per pèrdues de capacitats; emocions com ansietat, tristesa, culpabilitat. Objectiu: mantenir autonomia (dutxa, menjar, desplaçar-se) el màxim temps possible. Els grups de suport milloren el benestar del cuidador i l’afrontament del procés. Investigació i polítiques públiques Investigació insuficient i lenta; sense cura efectiva a curt termini. Fàrmacs actuals: sobretot per a símptomes conductuals, no per revertir la demència. Pla Nacional d’Alzheimer i Pla Català: sense pressupost clar ni participació adequada de les famílies. Dades i magnitud L’associació: 1.200 socis; orientació a 300–500 persones/any. Catalunya: 86.000 persones amb Alzheimer (estimació). Món: 50 milions amb demència; es podria triplicar el 2050. La càrrega és doble: cal comptar també el cuidador com a afectat directe. Missatge final Cal detecció i intervenció precoç, més ajudes immediates i simplificació de tràmits. Inversió sostinguda en serveis comunitaris i investigació, amb les famílies al centre de la planificació.