
Entrevistes de la Justa del 10/6/2022 — Barraques de vinya a Collserola: patrimoni de pedra seca, història vitivinícola i crida a la preservació
Resum de la conversa Context i tema Conversa amb Juli Ochoa arran de la xerrada “Barraques de Vinya”, dins la 13a edició del curs de Coneixements Santjustencs, cicle comú: Picar en pedra. L’acte té lloc avui a les 19.00 h a la Sala Cinquantenari de l’Ateneu. La pura gravitació és la que els manté. Què són les barraques de vinya Petites construccions auxiliars lligades al cultiu de la vinya: guardar estris, aixopluc durant feines com l’esporga. Part d’un paisatge agrícola avui perdut: a Collserola “era tot vinya; tot s’havia treballat”. Els marges visibles encara en són testimoni. Arquitectura de pedra seca (tècnica i materials) Construïdes amb pedra seca: sense morter, ni fang, ni argiles; només equilibri i gravetat. Tancament en falsa cúpula: lloses que volen una sobre l’altra fins al caramull. Impermeabilització: capa de terra i sovint lliris al damunt perquè les arrels cohesionin el conjunt. Tradició multi-seglar, parenta de construccions com els talaiots balears, nuragues de Sardenya, o els trulli d’Itàlia, entre d’altres. Context històric de la vinya La vinya va ocupar Collserola fins a finals del segle XIX. Dos cops decisius: Sandrosa (oïdi, 1852–62): fong que va arrasar prop del 60% de les vinyes. Fil·loxera (finals del XIX – inicis del XX): va rematar el sector, provocant-ne la desaparició. Es van provar substitucions (ametllers, garrofers) sense èxit sostingut. Distribució i estat a Collserola Almenys 110 construccions identificades (xifra a l’alça), sobretot a la solana sud-occidental: Sant Feliu, Sant Just, Molins, El Papiol, Sant Cugat i Barcelona. Sant Feliu concentra més del 60% de barraques i el 50% de coves excavades. Estat preocupant: dues terceres parts en ruïna o sense coberta; risc d’esfondrament i vandalisme. Qualsevol desaprensiu li dóna quatre petades i les fa caure. Exemple: la cabana núm. 2 de Can Cuscoll, malmesa per usos incívics. Catalogació i preservació L’any 1980, Juli Ochoa va fer un primer catàleg de les barraques de Sant Just (una vintena), amb plànols i topografies. Situació actual: s’han descobert algunes noves i n’han caigut algunes de destacades (p. ex. la de Can Vilar). Hi ha catalogacions i algun nivell de protecció, però l’efectivitat depèn de la propietat privada i les polítiques municipals/supramunicipals. Proposta cívica: senyalitzar i sensibilitzar per fomentar el respecte i evitar danys. Abast geogràfic del fenomen No és un patrimoni exclusiu local: presents arreu de zones vitícoles i mediterrànies (p. ex. Provença, Irlanda, Itàlia, Croàcia, Salamanca, Aragó, Eivissa) amb noms locals diversos. El cicle “Picar en pedra” i properes xerrades Tres eixos: mines d’aigua, barraques de vinya i grutes fresqueres de les masies (gran desconegut, concentrat al Maresme i Baix Llobregat per particularitats del terreny). Proper acte: xerrada sobre grutes amb Joaquim Graupera, Laura Bosch i Pere Benito. Informació pràctica Xerrada “Barraques de Vinya”: avui, 19.00 h, Sala Cinquantenari de l’Ateneu. Accés obert fins a completar aforament; per dubtes, contactar amb el Centre d’Estudis Santjustencs.












