Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

373-384 de 2109

10 de juny del 2022
16'
Entrevistes de la Justa del 10/6/2022 — Barraques de vinya a Collserola: patrimoni de pedra seca, història vitivinícola i crida a la preservació
Resum de la conversa Context i tema Conversa amb Juli Ochoa arran de la xerrada “Barraques de Vinya”, dins la 13a edició del curs de Coneixements Santjustencs, cicle comú: Picar en pedra. L’acte té lloc avui a les 19.00 h a la Sala Cinquantenari de l’Ateneu. La pura gravitació és la que els manté. Què són les barraques de vinya Petites construccions auxiliars lligades al cultiu de la vinya: guardar estris, aixopluc durant feines com l’esporga. Part d’un paisatge agrícola avui perdut: a Collserola “era tot vinya; tot s’havia treballat”. Els marges visibles encara en són testimoni. Arquitectura de pedra seca (tècnica i materials) Construïdes amb pedra seca: sense morter, ni fang, ni argiles; només equilibri i gravetat. Tancament en falsa cúpula: lloses que volen una sobre l’altra fins al caramull. Impermeabilització: capa de terra i sovint lliris al damunt perquè les arrels cohesionin el conjunt. Tradició multi-seglar, parenta de construccions com els talaiots balears, nuragues de Sardenya, o els trulli d’Itàlia, entre d’altres. Context històric de la vinya La vinya va ocupar Collserola fins a finals del segle XIX. Dos cops decisius: Sandrosa (oïdi, 1852–62): fong que va arrasar prop del 60% de les vinyes. Fil·loxera (finals del XIX – inicis del XX): va rematar el sector, provocant-ne la desaparició. Es van provar substitucions (ametllers, garrofers) sense èxit sostingut. Distribució i estat a Collserola Almenys 110 construccions identificades (xifra a l’alça), sobretot a la solana sud-occidental: Sant Feliu, Sant Just, Molins, El Papiol, Sant Cugat i Barcelona. Sant Feliu concentra més del 60% de barraques i el 50% de coves excavades. Estat preocupant: dues terceres parts en ruïna o sense coberta; risc d’esfondrament i vandalisme. Qualsevol desaprensiu li dóna quatre petades i les fa caure. Exemple: la cabana núm. 2 de Can Cuscoll, malmesa per usos incívics. Catalogació i preservació L’any 1980, Juli Ochoa va fer un primer catàleg de les barraques de Sant Just (una vintena), amb plànols i topografies. Situació actual: s’han descobert algunes noves i n’han caigut algunes de destacades (p. ex. la de Can Vilar). Hi ha catalogacions i algun nivell de protecció, però l’efectivitat depèn de la propietat privada i les polítiques municipals/supramunicipals. Proposta cívica: senyalitzar i sensibilitzar per fomentar el respecte i evitar danys. Abast geogràfic del fenomen No és un patrimoni exclusiu local: presents arreu de zones vitícoles i mediterrànies (p. ex. Provença, Irlanda, Itàlia, Croàcia, Salamanca, Aragó, Eivissa) amb noms locals diversos. El cicle “Picar en pedra” i properes xerrades Tres eixos: mines d’aigua, barraques de vinya i grutes fresqueres de les masies (gran desconegut, concentrat al Maresme i Baix Llobregat per particularitats del terreny). Proper acte: xerrada sobre grutes amb Joaquim Graupera, Laura Bosch i Pere Benito. Informació pràctica Xerrada “Barraques de Vinya”: avui, 19.00 h, Sala Cinquantenari de l’Ateneu. Accés obert fins a completar aforament; per dubtes, contactar amb el Centre d’Estudis Santjustencs.
10 de juny del 2022
13'
Entrevistes de la Justa del 10/6/2022 — Ple extraordinari a Sant Just: romanent 2021, amortització de deute, noves inversions i reclamació d'interessos per escoles bressol
Resum de la conversa Context i participants Entrevista amb Quima Jiménez González, regidora d’Hisenda, Solidaritat i Cooperació de Sant Just. Es comenta el context de calor i l’agenda d’activitats locals a l’exterior. Punts clau aprovats al ple extraordinari Liquidació 2021 i romanent: romanent de tresoreria de 8.800.000 €. Distribució de recursos 2022: es destinen 5.247.000 € a diverses actuacions. Amortització de deute: pagament anticipat de 3.529.000 € en crèdits (obres com la Segreda de l’Ateneu i la segona Escola Bressol), reduint l’endeutament municipal a aproximadament 14–14,5%. Límits legals: la llei permet fins a 110% d’endeutament municipal; per tant, la situació és molt sanejada. Estalvi d’interessos: l’amortització anticipada redueix despesa per interessos, afavorint el pressupost 2023. Detall d’inversions finançades amb romanent Transformació digital: 73.000 € per a sistemes informàtics i millora de l’administració digital. Via pública i manteniment urbà: actuacions en carrers, esmolar/ esbrat i jocs infantils. Equipaments municipals: ajustos i millores (per ex., Centre de la Gent Gran Sants, mercat, camp de futbol). Comerç local: suport a una nova fira de comerç a Mas Lluí (prevista en la tornada de l’estiu, possiblement a l’octubre); en línia amb l’acord pressupostari amb Endavant Sant Just. Patrimoni: manteniments, com l’escultura a la plaça Malaret. Cobertura àmplia: 57 partides reforçades per garantir manteniment i serveis abans d’acabar l’any. Terminis d’execució Les actuacions finançades amb aquests recursos s’han d’executar abans del 31/12/2022 (condició legal d’ús del romanent). Votacions i posicionament dels grups La modificació de crèdit i suplements es van aprovar amb els vots de: PSC, En Comú, Endavant Sant Just, ERC i el regidor no adscrit. Abstencions: CUP i regidora no adscrita. Sense objeccions prèvies formals a les partides per part dels grups que es van abstenir. Reclamació d’interessos a la Generalitat per les escoles bressol Aprovada per unanimitat la compareixença i oposició als recursos de cassació del Departament d’Educació (Generalitat). Objecte: cobrament dels interessos de demora de les subvencions pendents corresponents al finançament de l’Escola Bressol Municipal en anys anteriors. Argument: com qualsevol administració o ciutadà, quan hi ha retard en pagaments, s’han d’abonar interessos de demora; aquests recursos pertanyen al municipi i s’han de destinar a la ciutadania. Cites destacades "Sant Just està supersanejat." "Els interessos de demora... la Generalitat, com tot ‘fill de veí’, també els ha de pagar." Missatges finals i properes fites Crida a donar suport al comerç local: Sants Marques (cap de setmana) i la nova fira de Mas Lluí. Proper ple ordinari: previst pel 30 de juny; seguiment i valoració a l’1 de juliol.
9 de juny del 2022
2h 6min
Entrevistes de la Justa del 9/6/2022 — Monogràfics d’estiu a Creant Art: Raku al jardí, motlles de silicona i resina, llibre de bandera, gravat, aquarel·la i més
Panorama general Conversa amb Puri Martín (coordinadora de Creant Art) sobre els monogràfics d’estiu: 12 propostes de 4 sessions x 2 hores (8 h totals), repartides entre juny i juliol, amb professorat habitual i noves incorporacions especialitzades. "És com una festa" — sobre la cocció de Raku al jardí de Can Ginestà Format i calendari Estructura: 4 sessions de 2 h (total 8 h) Període: darrers dies de juny (després de Sant Joan) i juliol Grups i places: depenen de la tècnica; ceràmica al torn limitada a 6 places per màquines; gravat limitat pels tòrculs Professorat i enfocament Combinació de professorat habitual i especialistes convidats per tècniques específiques Monogràfics tant d’iniciació (per atraure gent nova) com de perfeccionament per a alumnat avançat Novetats destacades Motlles de silicona i reproduccions amb resina (Txell Mateu) Monogràfic nou: motlles de silicona i reproducció amb resina, ideal per a modelat i sèries d’objectes o personatges Enfocament pràctic per crear motlles i fer còpies amb acabats nets i resistents Raku – cocció de ceràmica a l’exterior (Carme Sant Romà) Tècnica de ceràmica Raku amb fang específic i cocció a l’aire lliure als jardins de Can Ginestà Sessió especial de cocció: 14 de juliol, de 10 a 14 h Resultats imprevisibles i visuals segons temperatura i atmosfera de cocció Llibre de bandera (Adela) Construcció d’un llibre de bandera (estructura tipus acordió) Pensat com a llibre d’artista: arxiu portàtil per exhibir obres creades al curs o a mida del llibre Altres monogràfics Iniciació al gravat (Puri Martín): del dibuix a la planxa matriu i impressió amb tòrcul; tècniques accessibles com la punta seca sobre tetrapak (reciclat, cost zero) • Avantatge: econòmic i versàtil; • Limitació: tirades més curtes (≈20) que coure o zinc Pots amb tapa al torn (avançat, complet): per a qui ja domina l’aixecament de peça i el muntatge de tapa Escultura amb pasta de paper (Puri): paper maixé sobre estructura de filferro; acabats amb daurats, pintura o blanc Aquarel·la (iniciació) i Rural Sketching (Nil Nabot): sortides al camp per dibuix i pintura de natura Traç i color amb el procediment del pastel (Jordi Fandos) Places i inscripcions Torn: s’esgota ràpidament per la limitació de 6 màquines "A l’hora, a mitja hora ja estaven tancats" Història de l’Art: alta demanda (grup gairebé complet) Gravat: 2 tòrculs (un vertical per materials gruixuts); ideal al voltant d’11 persones per fluïdesa Metodologies i experiències Durant la pandèmia es van fer classes al jardí: bona acollida i efecte aparador per visibilitzar l’escola Objectiu d’obrir-se a públic nou amb tastets d’iniciació (ceràmica, gravat) Exposicions Participació a Mons amb treballs de l’any (gravat, esmalt, torn) Mostra final de curs al Celler al setembre (“el celler tot ple de color”) Horaris i informació Tardes: majoritàriament de 18 a 20 h Matins: sovint de 10 a 12 h (p. ex. motlles de silicona, aquarel·la, llibre de bandera) Raku: sessió especial de 10 a 14 h el 14 de juliol Informació i inscripcions: tríptic a Can Ginestà, Instagram @gaudimcreantart Possibilitat de visitar les aules i conèixer el professorat a Can Ginestà
9 de juny del 2022
23'
Entrevistes de la Justa del 9/6/2022 — Pla Local de Salut 2021-2024 a Sant Just: prevenció, salut mental, alcohol, exercici, medi ambient i desfibril·ladors
Resum Executiu Entrevista amb Gina Pol, regidora de Salut de Sant Just, sobre l’aprovació del Pla Local de Salut 2021-2024. El pla està aprovat i en vigor (majoria a favor; abstenció de la CUP), s’ha elaborat de manera participativa i integra una visió de la salut física, emocional i ambiental. Es fa èmfasi en la importància de la prevenció com a competència municipal, la coordinació mitjançant el Consell Municipal de Salut i la Taula de Salut Mental, i es presenten dades clau sobre consum de risc d’alcohol, activitat física, i l’impacte del medi ambient en la salut. Finalment, s’expliquen millores en la xarxa de desfibril·ladors (DEA), la connexió automàtica amb el 112 i la necessitat de formació en RCP per a la ciutadania. Temes principals Aprovació, estructura i filosofia del Pla • Aprovació al ple: majoria a favor; CUP abstenció. Pla vigent per a la seva aplicació. • Competències: el municipi es focalitza en la promoció de salut i la prevenció; l’assistència sanitària és competència de la Generalitat (CAP i serveis especialitzats). • Procés participatiu: més de 50 persones (professionals sanitaris, educadors, entitats, ciutadania); suport tècnic d’una empresa per a diagnosi i metodologies. • Estructura del pla: 1) Diagnosi basada en estudis de Catalunya; 2) Prioritats locals per a Sant Just. És un pla viu i adaptable a nova evidència, especialment en salut ambiental. Governança i salut mental • Consell Municipal de Salut: òrgan ampli de coordinació i seguiment de polítiques de salut. • Taula de Salut Mental: espai tècnic per a casos complexos; integra detecció social, atenció mèdica i derivacions. Objectius: atenció, integració social, ocupació i habitatge per a vides dignes. Hàbits i riscos: alcohol, drogues i activitat física • Consum de risc d’alcohol: inici cada cop més precoç; tolerància social elevada; dificultat d’identificar dependències. • Dades locals: homes ~9% (vs 5,7% mitjana catalana); dones ~2% (per sota de la mitjana). Permet segmentar accions per edat i sexe. • Rol de famílies i policia: necessitat d’afrontar el problema; evitar negar l’evidència. • Activitat física: Sant Just està un punt per sota de la mitjana catalana en pràctica regular. Patró vital: molt alta en infància, caiguda a adolescència/universitat i edat adulta, repunt a la jubilació. Missatge clau: constància al llarg del temps. Medi ambient i salut • Context local: entre Collserola (pulmó verd) i grans vies (B-23, N-340), amb contaminació atmosfèrica i acústica que afecten la salut. • Hàbits personals: evitar sumar riscos (p. ex. tabac) en contextos de pol·lució; considerar fum passiu i entorns laborals/familiars. "Tothom ha de poder decidir-ho de manera positiva i estar convençut/da de la decisió" — enfocament de la infermera Sílvia Granollers sobre deixar de fumar. • Campanyes locals: record de "Sant Just Encara Fumes" (anys 90) i activitats de la Setmana Sense Fum. Emergències: desfibril·ladors i formació en RCP • Xarxa de DEA: ampliar accessos 24/7 (no només dins d’equipaments), i nous DEA que trucan automàticament al 112 quan s’extreuen. • Guia en emergència: el 112 acompanya amb preguntes i instruccions; el DEA dona indicacions verbals. • RCP pràctica: relleus entre persones, ritme de compressions tipus "Macarena". • Participació: cal més formació ciutadana; tot esforç suma encara que no sigui perfecte. "Si tu no fas res, aquella persona pot perdre la vida... Tot el que tu facis suma." Dades clau • Aprovació del Pla: majoria a favor; CUP abstenció. • Consum de risc d’alcohol (>=15 anys): Homes ~9% vs 5,7% (Catalunya); Dones ~2% (per sota de la mitjana). • Activitat física regular: ~1 punt per sota de la mitjana catalana. • Factors ambientals rellevants: proximitat a B-23 i N-340; impacte de contaminació atmosfèrica i acústica; Collserola com a factor protector. • Millores en DEA: més punts exteriors i alerta 112 automàtica; èmfasi en formació en RCP per a la ciutadania.
8 de juny del 2022
13'
Entrevistes de la Justa del 8/6/2022 — 18a Trobada Gegantera de Sant Just: colles convidades, itinerari, homenatge i festa final
Resum 18a Trobada Gegantera de Sant Just aquest cap de setmana, amb 11 colles i més de 300 participants omplint els carrers de música i tradició. "Tenim moltes ganes de sortir al carrer, de portar la música al carrer" Què passarà Plantada a la plaça Maragall amb informació de cada parella de gegants (origen, nom, pes, alçada) durant aproximadament 1 hora. Cercavila amb totes les colles, cadascuna amb els seus músics, encapçalada pels Gegants de Sant Just. Lluïment final a la plaça Verdaguer (arribada prevista cap a les 20.00), on cada colla farà el seu ball mentre s'explica qui són i què representen. "És una gran festa" Colles convidades Barceloneta, Els Llorenç, Vilaseca, Sant Llorenç de Savall, El Serrallo, Olesa de Bonesvalls, Santa Coloma de Caral, Sant Vicenç de Montal, Sant Feliu i Esplugues. Es segueix el criteri d’intercanvi i rotació perquè no repeteixin sempre les mateixes colles. Homenatge i obsequis Obsequi a cada colla: trencaclosques amb una fotografia dels gegants de Lluís Rambant, geganter i fotògraf local, com a homenatge pòstum. Cartell de la trobada Cartell triat entre l’alumnat de 2n de primària de les quatre escoles del poble. Guanyador: Joel Acosta (Escola Montseny), que rebrà un obsequi el dia de la trobada. Sopar de germanor Sopar final a l’aire lliure amb les colles (unes 300 persones). Enguany, per circumstàncies sanitàries, no s’obre al públic general. Logística i periodicitat Trobada biennal per la magnitud logística (camions, autocars, furgonetes, aparcaments). Interrupció 2020-2021 i retorn amb molta il·lusió. Coordinació d’aparcaments i punts clau amb indicacions digitals per facilitar desplaçaments. Dades dels gegants locals Els gegants Justa i Pastor celebren enguany 68 anys. Música de tancament El tram final del programa inclou la cançó "Prova-ho ara" amb el leitmotiv: "Ho tenim tot"
8 de juny del 2022
10'
Entrevistes de la Justa del 8/6/2022 — Homenatge popular a Pau Albornà a Sant Just: concert vermut, castells i glosa al Casal de Joves
Resum de la conversa Entrevista telefònica amb Guillem Albaric (Casal de Joves de Sant Just) sobre la preparació d’un homenatge a Pau Albornà i Torres, santjustenc i antic col·laborador de Ràdio Desvern (programa “La Penya del Morro”), en el desè aniversari de la seva mort. "És una festa popular, que és oberta a tothom" "Celebrar-ho, que és el que ell voldria" Punts clau Objectiu: Recordar el Pau amb una festa popular, oberta a tothom, impulsada conjuntament pel Casal i la família. To de l’acte: Principalment celebratiu, tot i que hi haurà moments de record i emoció. Format: Concert vermut a l’exterior del Casal de Joves. Actuacions: Pilar d’homenatge amb les dues colles on ell va participar: la colla de l’Arboç i els Cargolins d’Esplugues (Castellers d’Esplugues). Espectacle de glosa amb glosadors/amics vinculats a l’entorn casteller i al Pau. Organització: Va sorgir de la complicitat amb la família i l’arrelament local del Pau, cosa que ha facilitat la logística. Context musical: Comentari breu sobre la nova cançó de Rigoberta Bandini (publicada ahir a xarxes); en Guillem no l’havia sentit i la troba diferent i bona. Incidència tècnica: La trucada es talla al tram final de la conversa. Idees destacades Inclusió i obertura: Es remarca que tothom que se’n senti proper hi és benvingut. Memòria i comunitat: L’acte vol celebrar la vida del Pau a través de la cultura popular: castells i glosa.
7 de juny del 2022
20'
Entrevistes de la Justa del 7/6/2022 — Verdad Redadadeh presenta “My name is Noa and this is my fucking Ark”: deliri bèl·lic, multipersonatge i so 5.1 en un llarg experimental
Resum de la conversa Context i protagonista Entrevista a Verdad Redadadeh, cineasta de Sant Just, sobre el seu llargmetratge experimental: My name is Noa and this is my fucking Ark (77'). Obra en anglès, amb deliris extrems, una estètica visualment explícita i un disseny sonor claustrofòbic en 5.1. “Es una película de habla inglesa, de 77 minutos, con unos delirios extremos… es visualmente explícita y verbalmente ahogada.” Sinopsi i temàtica El protagonista, Noa, és un pilot de combat amb una sobredosi de pervitín (metanfetamina pura usada a la Segona Guerra Mundial), tancat en un búnquer-diògenes que ell anomena la seva arca. Desenvolupa trastorns de personalitat i deliris; creu ser el Noè bíblic, amb al·lusions constants a la Bíblia i a les religions abràmiques. “Te da la sensación de estar en un bombardeo.” Poètica, mètode i risc Redadadeh fa 13 personatges ell mateix, amb transformacions facials extremes. Model de creació “home orquestra”: guió, interpretació, imatge, música i efectes a càrrec seu; mescla i màster 5.1 amb Roger Blasco (Crater Sound). Cerca un model àgil nascut a la pandèmia, amb pressupost mínim i velocitat com a clau. “Entre arte y locura hay una fina línea.” “No tengo esa preocupación de querer gustar… luego el espectador ya experimentará.” Arrels, experiència i so Experiències vitals en contextos de guerra (origen irani) informen el disseny sonor: ultrasons, impacte físic del so, sensació de bombardeig. Bagatge de neurociència (residència artística a la UPF) que impregna el seu argot i l’exploració de la psicologia/psiquiatria en l’art. Producció i recepció Temps de producció: 1 any (en contrast amb Omniricum, 7 anys, 63'). Premis a Àsia: Millor pel·lícula experimental al Drunk International Festival (Bhutan) i al World Film Carnival Singapore. A casa nostra, trajectòria prèvia amb Omniricum (presentada al MEAM el 2017) i la vídeo-obra monumental tipus “quadre en moviment”. Idees clau Cine experimental com a laboratori de formes noves. Expressió personal radical per sobre de la comercialitat. Multiplicitat d’identitats i límit art/locura com a motors creatius. Disseny sonor 5.1 immersiu com a columna vertebral de l’experiència.
3 de juny del 2022
17'
Entrevistes de la Justa del 3/6/2022 — Entrevista a Alfonso Alzamora: el quadrat, “La casa del poeta” i el cicle Mons — Mont Reflex a Sant Just
Resum Context i exposició L’entrevista s’emmarca a la segona etapa del cicle d’art contemporani Mons, a l’Espai Mercat (Sant Just), sota el títol Mont Reflex, amb la participació de sis artistes. L’artista convidat és Alfonso Alzamora, que hi presenta dues peces: “La casa del poeta” (escultura) i el “Tríptic Rojo Rosco” (pintura). “El millor de la meva feina és el que no he fet.” Visió creativa d’Alzamora Eix conceptual: la geometria essencial —el quadrat i el cub— com a constants de la seva obra. Referència a Ramon Llull, que atribuïa veritats essencials al cub, l’esfera i la piràmide. Lectura de la menina com a icona de la feminitat i figura “quadrada” per proporcions. Reflexió recurrent: “casualitat o causalitat” quan les formes i mides convergeixen. Obres exposades La casa del poeta (escultura habitable) Concepció: maqueta de 1991, realitzada el 2023; alumini, aresta d’1,5 m. Experiència: estructura oberta i transitable; no té terra, sostre ni parets. Escala desitjada: l’artista la imagina a 7–9 metres d’alçada. “És una casa que no té ni terra, ni sostre, ni parets.” Tríptic Rojo Rosco (pintura) Escollit pels comissaris Laura Baringo i Quim Déu. Coincidència de mida: 150 cm d’aresta, igual que la Casa del poeta —detectada un cop muntada l’exposició. Comissariat i diàleg amb altres artistes Elogi al comissariat de Laura Baringo i Quim Déu: discurs coherent, valent i amb criteri. Veïnatge destacat: Domènica Sánchez: “una de les millors artistes del país”, encara infra-reconeguda. Peter Sans: proposta de disseny “molt creativa i interessant”. Trajectòria recent i posició al mercat Alzamora s’ha situat fora del circuit comercial i es dedica sobretot a l’escriptura i a un projecte cultural musical. Manté relació directa amb el públic des de l’estudi, però evita l’auto-promoció. Projectes d’escultura pública sovint queden en “stand-by” per vaivens polítics (ex.: comissió del 700è aniversari de Ramon Llull que no es va materialitzar). Escriptura i pensament crític Escriu “des de dins” del món de l’art per aportar mirada interna i lliure. Publicació prèvia: “Sweet Albennet” (relacionada amb la seva activitat cultural musical). Busca editor/agent literari per a nous textos sobre art. Dificultat per encaixar en les corrents de mercat, tot i una bona connexió amb el públic. Reflexions sobre l’obra i la maduresa artística Idees clau: Les crisis creatives “no són bones ni dolentes: són i han de ser”. Molts artistes tenen 10–12 obres realment cabdals; la resta funciona “al rerefons” d’aquestes. Percepció personal: potser el millor d’Alzamora ja s’ha dit; evita repetir-se i es concentra en escriure. Exemples de debat: Millor etapa de Tàpies: la matèrica (40–50 anys), opinió personal. Miró després de les Constel·lacions i del Carnaval de l’Arlequí no seria al mateix nivell que abans (opinió per al debat). Art i context geopolític Revisita el relat canònic de l’art contemporani: l’Expressió Abstracta i l’Escola de Nova York haurien estat subvencionades pels serveis secrets americans en el context de la Guerra Freda. “L’art era un sinònim de llibertat.” Tesi documentada, segons l’artista, que convida a debat i revisió crítica. Sobre Mont Reflex a Sant Just Alzamora compara el plantejament comissarial amb una mini Documenta o mini Biennal de Venècia: el valor d’un relat curatorial clar que el públic percep a l’entrada. Al capdavall, el més important és el que sents davant l’obra. Invitació final Exposició oberta fins a mitjans de juliol a l’Espai Mercat (Sant Just). Visita recomanada per descobrir el diàleg entre obra, espai i discurs comissarial.
3 de juny del 2022
27'
Entrevistes de la Justa del 3/6/2022 — Sant Just: ràtios a 20, manca de places a P3 i tercera línia al Montserrat — la lluita de 9 famílies per Canigó/Montseny
Tema i context Problema central: a Sant Just Desvern, les places públiques de P3 són insuficients. Hi havia 100 places ofertades i 112 sol·licituds; 12 infants es queden sense la seva primera opció (9 famílies volien Canigó i 3 Montseny). Decisió administrativa: els Serveis Territorials aposten per obrir una tercera línia bolet de P3 a l’Escola Montserrat (cap de les 12 famílies l’havia demanat en 1a opció) i mantenir les ràtios a 20. Proposta de les famílies: ampliar ràtios de 20 a 23-24 per encabir les primeres opcions sense crear una nova línia i evitar perdre espais comuns als centres. Resposta de l’administració: es mantenen inamovibles en la ràtio 20 (directriu general a Catalunya), al·legant qualitat educativa i necessitat de matrícula viva durant el curs. Claus del debat • Dades clau: 100 places vs 112 demandes (12 fora de 1a opció). • Política de ràtios: baixada de 25 a 20 (no obligatòria, però recomanada). Les famílies demanen flexibilitat local (23) per evitar una línia extra. • Ubicació de la nova línia: Montserrat, per disponibilitat d’espais, tot i que es detecta que a Canigó també es desdoblarà 1r de Primària (incoherència percebuda). • Impacte als centres: la línia bolet ocupa aules i espais comuns (plàstica, informàtica…), amb possible detriment de la qualitat que es vol millorar amb ràtios baixes. • Governança i procediment: Ajuntament deriva a Serveis Territorials (competència); reunions el 18/5 (inspector) i la setmana següent (director). Ple municipal a finals de maig; es constata decisió tancada i manca de resposta escrita. "…encara gràcies que no aneu al Madre Sacramento." — Comentari atribuït al director de Serveis Territorials, percebut per les famílies com a fora de lloc. Cronologia de fets • Primera quinzena de maig: publicació del sorteig i resultats. Es confirma el dèficit de 12 places de 1a opció a P3. • 18 de maig: reunió amb l’inspector en cap i president de la Comissió de Garanties d’Admissió; escolta però indica que la decisió la prenen tres càrrecs (planificador, director, inspector). • Setmana següent: reunió amb el director de Serveis Territorials; es manté la decisió (línia a Montserrat; ràtios 20). • Finals de maig: ple municipal; famílies exposen el cas (creixement demogràfic, reducció de places, ús de línies bolet). Reunió 27/5 amb Alcalde i Regidor; dilluns següent, trucada de l’Alcalde al Director de Serveis Territorials: cap canvi. • Posteriorment: famílies demanen resposta per escrit i valoren escalar per sobre del director (poques esperances). Propostes i respostes El que proposen les famílies • Flexibilitzar ràtios a 23-24 (en lloc de 20) per encaixar totes les primeres opcions a Canigó/Montseny. • Si cal una línia extra, que s’obri on hi ha demanda real (Canigó), no a Montserrat. El que respon l’administració • Manté ràtios 20 com a orientació general a Catalunya per millorar la qualitat i evitar tancaments de línies/centres. • Prioritza crear línia nova a Montserrat per capacitat d’espais i per garantir matrícula viva (places disponibles si arriben noves famílies durant el curs). • No accepta ampliació de ràtios ni reubicar la línia extra a Canigó, malgrat la coherència amb les segones opcions i la possibilitat de desdoblament que ja es farà a 1r de Primària a Canigó. Decisions i impacte • S’obrirà (oficiosament) la 3a línia de P3 a Montserrat. L’oferta pública encara no ho recull, però centres, Ajuntament i Serveis Territorials ho donen per fet. • Les famílies veuen incoherència en desdoblar 1r de Primària a Canigó mentre es nega el desdoblament de P3 allà, i alerten de la pèrdua d’espais comuns i el deteriorament de la qualitat. • La situació es troba en punt mort: única opció operativa, escolaritzar els infants a Montserrat (2a/3a opció), excepte canvis per llista d’espera. Peticions finals de les famílies • Ampliar ràtios a 23-24 per assegurar la 1a opció sense línia extra. • Si s’ha de crear línia bolet, ubicar-la a Canigó, que és on hi havia la demanda (i on també es desdobla 1r). • Garantir resposta escrita oficial a les instàncies registrades. • Millor acompanyament municipal des de l’inici (assistència a reunions amb Serveis Territorials; defensa de les particularitats locals en les taules de planificació). Situació actual i tancament • Les 9 famílies (i 3 més) hauran d’acceptar Montserrat com a destinació, si no hi ha moviments de llista d’espera. • Les famílies subratllen que no estan en contra de cap escola: valoren Montserrat, Canigó i Montseny com a bones escoles públiques amb projectes sòlids; la queixa és procedimental i de planificació (decisions “de despatx” que no incorporen les opcions reals de preinscripció ni les particularitats demogràfiques locals).
2 de juny del 2022
19'
Entrevistes de la Justa del 2/6/2022 — Rubén Córdova (Dissonyando) presenta “Cròniques postpandèmiques”: humor, dubte i una publicació amb Oberon (Grupo Anaya)
Resum principal Entrevista en directe amb Rubén Córdova, conegut com a Dissonyando, que anuncia la publicació del seu llibre il·lustrat “Cròniques postpandèmiques” amb el segell Oberon (Grupo Anaya). El llibre surt a la venda “avui mateix” i ja és a FNAC i Casa del Llibre. "L'humor és medicina... En èpoques de vacuna, aquest llibre és una vacuna feta amb amor i humor." Punts clau Publicació i distribució: Ja disponible a les grans llibreries (FNAC, Casa del Llibre) i es pot demanar a qualsevol llibreria. En línia via Oberon/Anaya, Amazon i els enllaços del seu Instagram i web. Presentació a Sant Just: 11 de juliol, 19 h, a Cal Llibreter, amb Òscar Dalmau. Possible acte a l’aire lliure. To i contingut: Vinyetes/relats il·lustrats amb humor i ironia, de caire autobiogràfic. No és humor negre; busca fer riure i pensar. Concepte clau – dudacionisme: Actitud de posar en dubte els relats i passar-los pel filtre de la raó per no actuar com “robots”. Camí editorial: Procés llarg i complex per la temàtica “pandèmia”; finalment Oberon (Grupo Anaya) s’hi interessa. Rubén destaca el mix 50% esforç / 50% sort. Format i edició: De tapa dura prevista a tapa blanda per manca de materials postpandèmia; el resultat final li agrada més. Inclou esquets nous i una estructura amb inici, nucli i final. Vida personal: Coincideix amb el naixement del seu primer fill; el llibre és “com un altre fill”. Gran suport familiar (parella i germans, vincle amb l’estudi Kotok). Cites destacades "Hi ha un 50% d’esforç i voluntat i l’altre 50% està en mans de... no depèn de nosaltres." "Que el llibre deixi més preguntes que respostes, però que faci riure i passi una bona estona." "El dudacionisme és passar pel filtre de la raó tot el que ens arriba." Sobre el llibre Gènere: Cròniques/vinyetes il·lustrades postpandèmiques amb to irònic i mirada íntima. Narrativa: Històries inconnexes però amb fil conductor (canvi de paradigma social i relacional) i estructura: presentació, gran reflexió central (relacionada amb la portada) i final amb potència. Autor com a personatge: El “ninot” és ell mateix; l’autoretrat travessa tot el llibre. Objectiu: Fer riure, reflexionar i aportar un gra de sorra a un món més sa. Anècdotes i humor Episodi real convertit en esquets: confonen el termòmetre amb el gel hidroalcohòlic i ruixen la cara de la seva parella; acaben a urgències. L’absurd quotidianitzat es transforma en humor visual. Disponibilitat i canals Físic: FNAC, Casa del Llibre i llibreries (sota comanda si cal). Online: Pàgina d’enllaços a l’Instagram d’@dissonyando i a dissonyando.com (links a Oberon/Anaya, Amazon, FNAC i Casa del Llibre). Agenda i promoció Presentació a Sant Just Desvern: 11/07, 19:00, Cal Llibreter, amb Òscar Dalmau. Gira i actes: En preparació amb l’equip de promoció d’Oberon. Exposicions: Anul·lada temporalment una expo individual a Can Ginestar per acumulació de feina; possible reprogramació l’any vinent.
2 de juny del 2022
23'
Entrevistes de la Justa del 2/6/2022 — Ple de maig: Pla de Salut i CAP; Àrea Verda amb app; agenda d’estiu i Festa Major; obres i microtalls; Millenari i ajuts extraescolars
Context i convidats • Convidat: Josep Maria Ranyer, portaveu del PSC a Sant Just Desvern. • Objectiu: repàs d’actualitat municipal, balanç del ple de maig i agenda cultural d’estiu. Temes principals del podcast Ple de maig: Pla de Salut i sanitat • Aprovació del Pla de Salut municipal com a guia d’actuació local en salut (aigües, entorns, etc.) i de col·laboració amb la Generalitat. • Incorporació de la perspectiva de gènere a les polítiques de salut: la salut afecta de forma diferent a homes i dones i cal atendre aquestes especificitats. • Ampliació del CAP: es reclama consolidar les inversions previstes per la Generalitat. L’Ajuntament havia ofert cofinançar obres en el passat; ara es demana una solució més ambiciosa. "La salut no afecta de manera igual entre homes i dones; la perspectiva de gènere és un factor fonamental." Mobilitat i aparcament: Àrea Verda amb app • Aprovada l’adenda de conveni amb l’AMB per desplegar el pagament de l’Àrea Verda via app (digitalització, menys paper i més comoditat per als veïns). Agenda i cultura: primavera–estiu i Festa Major • Retorn amb força de l’activitat cultural postpandèmia: Sant Just Market, concerts d’estiu (nits de juliol), més propostes familiars i juvenils. • Horaris adaptats a la calor (aprox. 18:00–24:00) per millorar el confort i l’assistència. • Festa Major (agost): canvis d’ubicació per obres al camp de futbol i renovació de gespa; alguns concerts aniran al polígon. Es recuperen espais i formats que van funcionar, i s’ajusten aquells més rutinaris. • Festival La Ball: es reprèn després del 2019, amb enfoc més familiar i juvenil. Obres i mobilitat: asfalt i eixos troncals • Asfaltat de l’Avinguda Indústria (tram Miquel Reverter–Carretera Reial) en cap de setmana/pont per reduir afectacions i habilitar circuits alternatius. • Triada estratègica d’eixos de mobilitat: el “triangle” Walden–Miquel Reverter (Indústria)–Rambla–Carretera Reial concentra la càrrega de trànsit. Subministrament elèctric: microtalls i inversions • Endesa executa inversions al CT de Blasco de Garay per resoldre microtalls que afecten Mas Lluí, Walden, Miran i Canigó. • Crítica municipal: la companyia actua reactivament i no de forma anticipatòria davant creixements de demanda (exemples: nova línia cap a Esplugues vinculada a noves urbanitzacions). "Amb Endesa, sempre van darrere de la realitat: els microtalls mostren manca de qualitat del subministrament." Equipaments: rehabilitació del complex social El Mil·lenari • Rehabilitació exterior integral dels edificis (façanes, pintura, correccions) per millorar l’eficiència energètica. No afecta l’interior dels pisos. • El parc del Mil·lenari està cedit a l’AMB com a parc metropolità; l’actuació se centra en els edificis. Ajuts: beques d’activitats extraescolars • Convocatòria d’ajuts per activitats extraescolars encara no oberta per tràmits administratius (registre i publicacions de transparència). • Es garantirà un termini suficient perquè les famílies puguin sol·licitar-los amb tranquil·litat. Agenda política • Invitació a l’acte del PSC (40 anys): presentació de vídeo i memòria històrica. Data i lloc: 11 de juny, 19:00 h, a l’Ateneu.
1 de juny del 2022
8'
Entrevistes de la Justa del 1/6/2022 — “Hola, vida!”: contes creatius amb final obert per inspirar l’activisme ambiental infantil (entrevista a Clara Montaner)
Resum general Entrevista a Clara Montaner (ambientòloga i coautora amb l’Elis del llibre “Hola, vida!”), on es presenta un projecte que fusiona art i ecologia a través de quatre contes amb final obert que promouen l’activisme ambiental i la participació de la canalla. El llibre s’ha ecoeditat amb Pol·len Edicions i s’ha finançat via Verkami. Punts clau Projecte educatiu i participatiu: contes amb final obert perquè els infants proposin desenllaços i solucions creatives a desafiaments ambientals. Arrel en activitats de carrer (Parking Day, 2018) amb espais de joc i dibuix per co-crear els finals. Contingut científic assequible: introducció de conceptes d’evolució, ecosistema, i impacte de la urbanització amb llenguatge proper. Ecoedició amb criteris de menor impacte: paper FSC/reciclat, càlcul d’emissions de CO₂ i compensació. Finançament: campanya Verkami per validar interès i cobrir la primera tirada. Disponibilitat i preu: ja a la venda per 18 € a pol-len.cat; Instagram: hola.vida.project. Contingut del llibre Quatre contes amb temàtiques ambientals, cadascun amb un repte obert perquè els infants hi aportin idees a la pàgina en blanc final. 1) Història de la Terra: de “bola de foc” a aparició de la vida; introducció a l’evolució (complexitat creixent d’espècies). 2) Urbanització i convivència: metàfora de les formigues que ho ocupen tot; concepte d’ecosistema com a “gran família” on cada espècie té un paper; valors com compartir i convivència amb la natura. 3)–4) Altres problemàtiques ambientals (no detallades a l’entrevista) amb focus en biologia i ecologia explicades de manera entenedora. Metodologia i pedagogia Enfoc proactiu: els infants no són només oients, sinó coautors del final. Es potencia la creativitat des d’edats primerenques i l’alfabetització ambiental amb un to positiu i constructiu. Ecoedició i sostenibilitat Amb Pol·len Edicions (Pol·len): Paper certificat FSC i reciclat. Estimació d’emissions de CO₂ per llibre i accions de compensació. Programa de minimització d’impacte que s’alinea amb el missatge del projecte. Finançament i llançament Verkami com a eina per assegurar les primeres vendes i cobrir la primera tirada. Llibre ja disponible al web de Pol·len. On comprar i seguir Web: pol-len.cat (apartat “Novetats” o cercant “Hola, vida!”). Instagram del projecte: hola.vida.project. L’Elis (coautora i artista multidisciplinària) comparteix aquarel·la, dibuix i fotografia a les seves xarxes. Cites destacades "Contes creatius pel fet que tenen el final obert" "Que l’infant formi part també de la història, que no sigui només destinatària de l’aventura, sinó que també l’acabi escrivint"