Entrevistes de la Justa del 28/6/2022 — Sartre versus Camus: el debat que tanca la trilogia d’Antoni Jalong sobre els «debats pendents» i l’elogi del matís
Resum de la conversa Context i motivació L’entrevista presenta el nou llibre d’Antoni Jalong, «Sartre versus Camus», que es presenta dimecres 29 de juny a les 20 h davant de la llibreria. L’autor destaca la importància de l’intercanvi amb el públic i l’oportunitat de debat crític i constructiu en les presentacions. La trilogia dels «debats pendents» a la societat catalana 1) Reforma protestant i Luter (2018): Europa es divideix entre un nord protestant i un sud catòlic, amb implicacions teològiques, socials i de relació amb la transcendència. 2) Revolució, Napoleó i els catalans: Reflexió sobre la pervivència d’institucions i actituds d’Antic Règim (més enllà de la monarquia), especialment conductes desconsiderades del poder envers els administrats. 3) Camus versus Sartre: Escissió de l’esquerra europea entre una línia més liberal/anarquitzant (Camus) i una més dogmàtica (Sartre), en ple context de la Guerra Freda. «Debatre o elogi del matís»: capítol final on l’autor defensa el matís com a condició de debat democràtic i civilitat. Camus vs. Sartre: eixos del desacord Preguntes clau: «El fi justifica els mitjans?» «Es pot legitimar la violència política?» Posicions: Sartre: tendeix a legitimar la violència si el fi és un «bé superior» (p. ex., triomf de la classe obrera/idees comunistes). Camus: s’hi oposa; rebutja que el fi justifiqui els mitjans i la legitimació de la violència. Del diàleg a la ruptura (1943–1951): Relació cordial fins a «L’home revoltat» (1951), que Sartre llegeix com un text contra la revolució. A partir d’aquí, ruptura i trinxeres intel·lectuals. Guerra Freda i hegemonies: Sartre: icona intel·lectual vinculada al bloc comunista (congressos «per la pau»). Camus: referent de llibertat als països occidentals. Hegemonia canviant: Sartre predomina fins als anys 80; després del 1980 i la caiguda del Mur, les tesis de Camus guanyen centralitat. «Una societat que creu que hi pot haver solucions simples a problemes complexos és una societat abocant als extrems.» Orígens, trajectòries i caràcter Camus: origen humil a Algèria, pare mort a la I Guerra Mundial; es defineix com a «fill de la misèria i del sol»; tuberculosi; progrés gràcies a ser pupil·le de la nació (educació i salut garantides). Sartre: burgesia parisenca (16è districte), preceptors, bones escoles i accés a l’École Normale Supérieure. Relació mútua: al principi complementaris; amb el temps, antagònics. El pensament de cadascun es construeix en oposició a l’altre. Metodologia i recerca de Jalong Treball extensiu amb 350 cites i fonts originals en francès. Lectura gairebé completa de l’obra de tots dos i de textos de confrontació. Polèmiques: versions divergents sobre la mort de Camus (accident vs. conspiracions en plena Guerra Freda); l’autor exposa, no sentencia. Desmitificacions: matisa el mite d’un Sartre incorruptible, citant conductes de convivència amb jerarques nazis en determinats moments. Criteri ètic: alerta contra jutjar només a posteriori i reivindica una mirada informada i matisada. Elogi del matís i alerta sobre la polarització Crítica al debat «a crits» i a les frases enginyoses que anul·len l’altre. Risc democràtic: el rebuig del matís porta a solucions simplistes, extrems i polarització. Exemple actual: preocupació per França, país estimat per l’autor, que veu creixentment polaritzat. «Debatre» implica respecte, matís i transacció; sense això, no hi ha cultura democràtica sòlida. Presentació del llibre Quan i on: dimecres 29 de juny, 20 h, davant de la llibreria. Format: presentació amb espai obert de preguntes i intercanvi d’idees. Convidats: tothom qui vulgui pensar i debatre amb confort i respecte.
