Entrevistes de la Justa del 4/12/2020 — No estan sols: maltractament infantil, bons tractes, disciplina sense càstigs i xarxes de suport
Context i idea general Entrevista a Susagna Nevado (psicòloga del CSMIJ Sant Joan de Déu Lleida i docent) al magazín de Ràdio d’Esvern, en el marc del seminari de la Xarxa 06 sobre maltractaments i abusos sexuals en infants. La conversa aborda la dependència i el vincle en la infància, la invisibilització del maltractament, les tipologies i factors de risc, l’impacte del bon tracte en el cervell, el paper dels adults i la societat, la disciplina sense càstigs corporals i la importància de les xarxes de suport. Tanca amb el conte de l’“elefant encadenat” com a metàfora de la impotència apresa. "El que un estima a la infància es queda al cor per sempre." Temes principals 1) Dependència, vincle i autonomia progressiva • Els humans tenim la infantesa més llarga: cal garantir alimentació, cura, protecció, seguretat, benestar i autorealització. • El vincle d’afecció primerenc és la llavor dels models relacionals futurs; diferencia entre estar sol i sentir-se sol. • L’autonomia és un procés gradual: es deixa espai quan infants i adults estan preparats (capacitats i confiança), però l’acompanyament sempre hi és —en presència, distància o empremta del vincle. 2) Missatge clau i modelatge adult • El que fem amb els nens —més que el que diem— modela el seu desenvolupament i els ajuda a esdevenir persones de ple dret. • El bon tracte és sembrar una societat més justa, respectuosa i humana. "El que un estima a la infància es queda al cor per sempre." 3) Conscienciació i invisibilització del maltractament • El maltractament costa de veure per mites: la infància (idealitzada) i la família (presumpta inviolabilitat). • No és només acció; també hi ha maltractament per omissió: quan es deixa passar o es mira a una altra banda. • Existeix transmissió intergeneracional: adults que van ser maltractats poden reproduir patrons sense reconèixer-los com a maltracte. 4) Abús sexual infantil: el tabú ampliat • Encara més invisibilitzat per la confluència de mites (infància, família) i per la sexualitat, “la gran maltractada” de l’educació. • Avanç de la propera sessió amb Carme Tello (ACIM) sobre aquest tema. 5) Tipologies i factors de risc • Classificacions del maltractament: - Per moment: prenatal i postnatal (p. ex., consum de substàncies, manca de seguiment de salut, etc.). - Per autor: familiar, extrafamiliar o institucional. - Per conducta: negligència física i emocional, sobreprotecció, sobreexigència, abús sexual, explotació sexual i laboral, mendicitat, corrupció, inducció a la delinqüència. • Factors de risc i signes d’alerta: - Historials previs de maltractament, manca d’experiència en la cura, desconeixement de les necessitats evolutives. - Problemes de salut mental parental, addiccions, baixa tolerància a l’estrès, poca empatia. - Factors de l’infant: prematuritat, baix pes, temperament difícil/hiperactivitat, nadó no desitjat. - Factors familiars/socials: conflictivitat, violència, atur i precarietat, aïllament, manca de suport social, cultures que tolerin el càstig físic o menystinguin nens i dones. 6) Bon tracte i cervell: evidència i exemples • Les cures i el bon tracte modelen les estructures i el funcionament cerebral, sobretot en els primers anys. • Evidència històrica: hospitalisme (René Spitz), orfenats de Romania i la Xina —dèficits en llenguatge, habilitats socials, control d’impulsos i dificultats per sentir empatia. 7) Paper dels adults i de la societat • Cal proporcionar base segura: organització, normes i límits, junt amb afecte, interacció i sensibilitat. • Els bons tractes són responsabilitat col·lectiva: la societat ha de garantir necessitats i drets. La Xarxa 06 s’esmenta com a model de treball en xarxa. 8) Disciplina sense càstig corporal • La disciplina és necessària per aprendre autocontrol, responsabilitat i respecte a normes; dona seguretat per explorar. • Risc de models simplistes basats només en premis i càstigs: reforcen l’autoritarisme en lloc de l’amor i l’aprenentatge. • Els límits no es negocien amb els nens, però s’han de posar bé i amb afecte. El càstig físic genera por, ansietat, rebel·lia o passivitat; és ineficaç i insatisfactori. "Amb autoritat no s’educa, s’aviestra." 9) Xarxes de protecció: formals i informals • Les xarxes informals (veïnatge, proximitat, inclusió) complementen les institucionals i són clau per detectar, acompanyar i prevenir. • La força de la comunitat rau en la col·laboració i el suport mutu. 10) Conte de l’elefant encadenat • Metàfora de la impotència apresa: creences limitants instaurades a la infància poden condicionar l’edat adulta. • Crida a revisar creences i trencar cadenes gràcies a nous vincles i bons tractes. "La força d’una cadena és la de l’anell més fluix que té." Conclusions clau • Els infants no poden —ni han de— créixer sols: el vincle i l’acompanyament sostingut són essencials. • El maltractament és també omissió i està sovint invisibilitzat per mites socials; cal formació i detecció. • El bon tracte té impacte biològic i psicosocial: construeix cervells sans i societats més justes. • Disciplina sí; càstig físic no: límits clars amb afecte i autoritat responsable. • Xarxes de suport (formals i informals) són imprescindibles per protegir la infància.
