Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

805-816 de 2109

3 de nov. del 2020
19'
Entrevistes de la Justa del 3/11/2020 — Com s’organitza i s’adapta el servei de neteja de Sant Just durant la Covid-19: protocols, recursos i recomanacions
Resum de l’entrevista Entrevista a la Teresa sobre l’estructura del servei de neteja de Sant Just, els canvis arran de la Covid-19, els protocols i productes de desinfecció, la gestió del personal i recomanacions pràctiques per a les llars. Punts clau Estructura per centres: l’organització es fa per ràtios i espais de cada equipament. Impacte de la Covid-19: reforç de la desinfecció, rotacions setmanals i adaptacions constants. Producte principal: la lleixiu com a desinfectant més eficaç. EPIs: ús imprescindible de mascaretes; els guants van ser clau a l’inici. Coordinació amb escoles i equipaments per prioritzar zones d’ús intensiu. Sostenibilitat: reduir el malbaratament de paper i apostar per velletes. Recomanacions a casa: recepta simple de desinfectant amb lleixiu, ventilació i higiene de mans. "El millor desinfectant és la lleixiu" "Ens carregarem els arbres" (crida a reduir l’ús excessiu de paper) "Tothom va treballar" (rotacions per garantir feina i servei) "Ens en sortirem" (missatge final d’optimisme) Estructura del servei Organització per centres, analitzant ràtios i espais per definir l’estructura de personal. Flexibilitat per adaptar torns i tasques segons necessitats. Equipaments coberts Escoles públiques: Montseny, Montserrat, Canigó (Alt i Baix) i Escola Bressol Marrecs. Ràdio, Ajuntament, Mercat municipal, Brigada, Policia, Promocions, entre d’altres. Impacte de la pandèmia Primera onada caòtica per tancaments parcials; objectiu compartit amb l’Ajuntament: mantenir l’ocupació. Rotacions setmanals per reforçar desinfeccions als centres oberts. Incertesa inicial, però protocols clars de l’empresa i bona resposta del personal. Protocols i productes Prioritat: desinfecció amb lleixiu en dissolució adequada per no malmetre superfícies. Guia pràctica habitual: en 1 litre d’aigua, afegir una petita quantitat de lleixiu (a casa: “un ditet i una mica més”). Han aparegut altres productes, però la Teresa insisteix que la lleixiu és eficaç i econòmica. EPIs i organització segura Mascaretes sempre; guants amb menys protagonisme actualment. Distància entre treballadores; pauses amb separació adequada. Protocol davant possibles contactes: verificar distància, ús de mascareta i relació per decidir continuïtat. Gestió de personal i reforços Ampliacions de jornada en comptes de noves contractacions quan ha estat possible. Reassignació d’hores (ex.: tancament del camp de futbol) per reforçar escoles, ràdio i policia. Excepció: contractació específica al mercat municipal per control d’aforament. Formació Sense sessions presencials; protocols enviats i aprenentatge autònom sobre la marxa. Prioritats de desinfecció a les escoles Focalització en lavabos, taules i cadires. Necessitat de complicitat del professorat: el personal de neteja no pot ser a tot arreu tot el temps. Bon exemple a l’Escola Bressol: coordinació i ajuda constants. Sostenibilitat: paper vs velletes Augment notable del consum de paper. Proposta: ús de velletes (reutilitzables o de cicle controlat) per reduir residus i millorar l’eficiència de la desinfecció. Recomanacions per a la llar Rentar-se les mans en arribar a casa. No cal gastar en molts productes: fins i tot el neteja-vidres amb alcohol ajuda a desinfectar. Preparar dissolució de lleixiu: 1 litre d’aigua + un ditet de lleixiu; és eficaç i econòmic. Ventilar regularment; a casa es pot fer servir assecador sense problema. Fer vida normal amb hàbits d’higiene i precaució. To final Agraïment i optimisme: compromís amb el servei i confiança col·lectiva en la millora de la situació.
2 de nov. del 2020
24'
Entrevistes de la Justa del 2/11/2020 — Confinament i comerç local, pujada de l’IBI 2021, PLIA d’Infància i nou model de residus a Sant Just
Resum general de l’episodi Entrevista del magazín matinal Just a la Fusta (Ràdio d’Esberna) del dilluns 2 de novembre de 2020 amb Laia Flotats, portaveu de Junts per Catalunya i Plataforma Alcaldia Republicana a Sant Just. Es tracten temes d’actualitat municipal: impacte del confinament perimetral en la mobilitat i el comerç, ajudes Covid i gestió burocràtica, seguretat ciutadana i planificació de la Policia Local, ordenances fiscals 2021 amb la pujada de l’IBI, Pla Local d’Infància i Adolescència (PLIA) i segell UNICEF, nou model de recollida de residus (porta a porta i contenidors amb xips), campanya de bosses reutilitzables, pròrrogues de contractes municipals i subvencions 2021. Punts clau • Confinament perimetral: més gent als carrers i a Collserola; oportunitat per al comerç local, però restauració tancada. • Ajudes municipals: única línia de fins a 300 € per adaptar establiments a la Covid; crítiques per redactat confús, retards i excessiva burocràcia. • Seguretat: percepció de mala planificació del cos de Policia Local per l’alta recurrència de tràmits d’urgència en plens. • Ordenances fiscals 2021: oposició a la pujada del 2% de l’IBI. Proposta alternativa del 0,9% i ús de romanents/superàvits i ajuts supramunicipals per evitar més pressió fiscal en plena crisi. • PLIA (Infància i Adolescència): abstenció per manca de mesures concretes; sospita que el pla serveix sobretot per obtenir el segell UNICEF i no per impulsar accions tangibles. • Residus: inici del porta a porta als comerços, però la pressió principal és domèstica; retard d’un any en els contenidors amb xips i targeta. • Bosses reutilitzables: abstenció per poca practicitat i risc de manipulació en pandèmia; proposta d’una campanya amb vals per incentivar comerç i ús de bosses. • Contractes i consergeria: suport a mobilitat internacional i arts plàstiques; abstenció a consergeria per gestió durant la pandèmia i complements; disposició a negociar el nou contracte. • Subvencions 2021: pròrroga del model vigent; abstenció per inadequació parcial al context d’activitat limitada. "Hauríem agraït per part de l’alcalde que hagués fet un gest de buscar precisament aquest consens." "Només faltaria que cobréssim la taxa de la terrassa que no poden fer servir." "El pla és només per obtenir aquest segell i que tot serà molt bla bla bla..." Temes desenvolupats Confinament, mobilitat i comerç local • Més passejants al municipi i camins de Collserola plens. • Oportunitat per al comerç si obren dissabtes tarda; restauració i estètica tancades o amb domicili. Ajudes Covid al comerç: ritme i claredat • Subvencions fins a 300 € per adaptació Covid: confusió (cas gremi de tallers), només 18 sol·licituds tramitades i retards per al·legacions. • Demanda d’un llenguatge administratiu clar i ajuts més immediats. Seguretat ciutadana i Policia Local • Es detecten entrades mensuals d’urgència (contractacions, pròrrogues), indici de planificació millorable. Ordenances fiscals 2021 i IBI • L’equip de govern planteja una pujada de l’IBI del 2% (inicialment 3%). • El grup de Flotats proposa 0% o, com a màxim, 0,9% (en línia amb la pujada de pensions) per no carregar famílies i pensionistes. • Argumenten que hi haurà ingressos extraordinaris: ús de romanents/superàvits permesos pel govern espanyol i ajuts de Diputació i AMB. • Rebutgen avançar recaptació per equipaments 2023 (Bonaigua, 2a escola bressol, Soledat Sans) encara no en servei en plena incertesa. Infància i Joventut: PLIA i segell UNICEF • Abstenció per línies massa genèriques i poques mesures concretes. • Exemples d’absències: geladeria al poble, oferta de teatre infantil de cap de setmana, espais i voreres més amples, etc. • Sospita que el pla s’ha fet per obtenir el segell i no per reflectir una realitat ja assolida. Gestió de residus: porta a porta i xips • Porta a porta al comerç iniciant-se, però el coll d’ampolla és domèstic per més vida a casa. • Contenidors amb xips i targeta: un any de retard, encara no implantats; cal revisar el projecte de recollida. Bosses reutilitzables i campanya de segells • Abstenció: manipulació de cartolines/segells contradiu el foment del pagament electrònic en pandèmia. • Proposta: enviament de bosses a domicilis amb val de 5–10 € per gastar al comerç local. Contractes: mobilitat internacional, arts plàstiques i consergeria • A favor: serveis de mobilitat internacional juvenil i arts plàstiques (bon funcionament). • Abstenció a consergeria i informació: reubicacions i tasques durant pandèmia sense considerar complements; dubtes de gestió. Es recull el guant per participar en el futur plec. Subvencions 2021 • Pròrroga d’un any del pla estratègic i bases; abstenció per adequació limitada en un context on moltes entitats no poden fer activitats. Tancament i missatge • Crida a mantenir la moral alta, cura de la salut i empatia amb qui pateix la crisi.
30 d’oct. del 2020
27'
Entrevistes de la Justa del 30/10/2020 — Despatologització trans, buits legals i pedagogia al Baix Llobregat: Rosa Maria Maristany i el documental 'Trànsito i Felicitat'
Resum de l’episodi Conversa amb Rosa Maria Maristany, cofundadora de l’associació Trans Baix Pau i Roses (Sant Feliu), al voltant de la despatologització trans, els buits legals en l’àmbit laboral, la pedagogia contra el bullying i els recursos comarcals del Baix Llobregat. També es presenta el documental «Trànsito i Felicitat» i es tanquen amb claus per al respecte i la convivència. "El que no se sap, es té por." Octubre trans i despatologització Octubre (3r cap de setmana): jornada de reivindicació per la despatologització de les persones trans. Recordatori històric: OMS (1990) despatologitza la homosexualitat però manté la transsexualitat com a malaltia fins fa pocs anys; canvi a incongruència de gènere —un terme que encara no satisfà el col·lectiu. Conseqüències: dècades d’estigma institucional i manca de drets equiparables a la resta de ciutadania. Identitat, autodeterminació i discriminació Reivindicació clau: autodeterminació de gènere com a dret fonamental. Distinció pedagògica: cis (concordança amb el gènere assignat al néixer) vs. trans (no reconeixement amb el gènere assignat). Denúncia: dins la sigla LGTBI, la T ha estat sovint la més oblidada. Associació Trans Baix Pau i Roses: acció i impacte Incidència institucional Mocions trans aprovades per unanimitat a 8 ajuntaments del Baix Llobregat i al Consell Comarcal. Visibilitat: domassos amb colors trans el 31 de març i a l’Octubre Trans en diversos consistoris. Pedagogia i bullying Xerrades a escoles, instituts i formació de formadors: eix central de la tasca. Efectes: Empoderament d’alumnat LGTBIQ+ i sortida de l’armari en entorns educatius. Reducció del bullying i millora del clima de respecte després de les sessions. Clau metodològica: normalització sense drama, resolució de dubtes i preguntes, incloses les difícils. Administracions i recursos al Baix Llobregat Dificultats amb burocràcia i desconeixement; millora gradual en municipis com Sant Just, Sant Feliu, el Prat, Cornellà, Sant Boi, Olesa, Sant Vicenç, Molins de Rei. Objectiu: fer pedagogia també a les administracions quan la pandèmia ho permeti. Demanda recurrent: xerrades també a caus i agrupaments escoltes. Religió i acceptació Valoració positiva de l’obertura del papa Francesc cap a realitats LGTBI: lògica d’igual dignitat de totes les persones. Marc legal laboral: un buit greu RDL 6/2019 (Estatut del Treballador): inclou la orientació sexual com a motiu de no discriminació, però no la identitat de gènere. Considerat un greuge molt fort: les persones trans treballadores queden desemparades explícitament. Invocació a resoldre-ho en la reforma en clau feminista i preguntes directes a la ministra sobre la inclusió de la identitat de gènere: resposta pendent. Llei Trans estatal i itinerari legislatiu Situació actual: no hi ha Llei Trans estatal; hi ha marcs autonòmics (p. ex. Llei 11/2014 a Catalunya) i propera Llei d’Igualtat de Tracte i No Discriminació. Necessitat d’una llei orgànica amb transitorietat jurídica que enllaci amb altres lleis (Estatut del Treballador, violència de gènere, etc.). Procés complex: períodes d’esmenes i validacions (Congrés, Senat, Constitucional) que poden allargar-se. Serveis SAI i protocols d’agressions SAI (Serveis d’Atenció Integral) com a porta d’entrada i acompanyament a la denúncia en casos d’agressions LGTBI-fòbiques. Crítica: cal usar els recursos locals (SAI comarcals/municipals) abans de derivar a entitats fora del territori, per coherència i eficiència. Pla comarcal per la diversitat (Sant Just) Adhesió municipal al Pla Comarcal per la diversitat sexual i de gènere. Eixos: protecció integral i pedagogia en tots els àmbits. Denúncia: contractació de ponències externes costoses quan hi ha associacions locals capacitades i compromeses. Documental «Trànsito i Felicitat» Direcció: Jonás Benarroch. Protagonista: Rosa Maria. Propòsit: trencar estereotips i mostrar una vida quotidiana normalitzada. Contingut: escenes íntimes (sense sexe), inclou un cos trans nu per desfer tabús visuals. Estat: estrena ajornada per la COVID-19; presentat a certàmens internacionals. Respecte i preguntes ofensives Estratègia de Rosa Maria: respondre amb fermesa i pedagogia a preguntes invasives (sobre genitals, operacions, etc.). Missatge clau de respecte: "Si jo et dic que soc una dona, tu no m’has de qüestionar; m’has de respectar." Recordatori: identitat de gènere i orientació sexual són conceptes diferents. Tancament Desig: assolir una Llei Trans estatal i estrenar el documental amb debat obert al Baix Llobregat. Invitació a la comunitat de Sant Just, Sant Feliu i el Baix Llobregat a participar i visualitzar el film quan sigui possible.
30 d’oct. del 2020
32'
Entrevistes de la Justa del 30/10/2020 — Ple d’octubre a Sant Just: IBI +2% 2021, Pla de Diversitat, bosses reutilitzables, reglament del cementiri i PLIA
Resum general Entrevista al tinent d’alcalde Joan Bassaganyes sobre els acords del ple municipal d’octubre 2020 a Sant Just. Els punts clau van ser la pujada del 2% de l’IBI per al 2021, l’adhesió al Pla per la Diversitat Sexual i de Gènere del Baix Llobregat, mesures de suport al comerç i a la sostenibilitat (com el foment de les bosses reutilitzables), la modificació del reglament del cementiri i l’aprovació inicial del PLIA (Pla Local d’Infància i Adolescència). "Els ingressos acaben determinant les despeses" "La seguretat de les persones està per davant de tot" Principals decisions i arguments • Ordenances fiscals 2021 i IBI: increment del 2% de l’IBI (congelació de la resta d’impostos). Objectiu: cobrir despeses extraordinàries per la Covid-19 i muscular els ingressos estables per a futurs equipaments. Impacte estimat: +200.000 € als ingressos municipals i +15 € anuals de mitjana per habitatge. • Taxa de terrasses (Ordenança 15): incorporació d’una disposició transitòria per no girar el rebut del 3r trimestre 2020 als bars i restaurants afectats per tancaments o restriccions Covid. Aprovada per unanimitat. • Punt retirat (personal): es desprograma de l’ordre del dia el reconeixement de l’aplicació individualitzada de l’avaluació de llocs de treball per demanda d’uns dies més del comitè d’empresa. Es preveu debatre-ho al ple de novembre. • Adhesió al Pla comarcal de Diversitat Sexual i de Gènere (2020–2024): pas rellevant per combatre la discriminació del col·lectiu LGTBIQ+. S’hi plantegen 7 línies de treball, amb èmfasi en polítiques laborals i d’ocupació pública locals, esport, llenguatge, salut i inclusió. • Manifest trans: lectura del manifest pel Dia Internacional de la despatologització de les persones trans, alineat amb el compromís anterior. • Ajuts Covid al comerç: desestimació de les al·legacions del gremi de tallers d’automoció (van poder obrir durant el confinament). Es desbloqueja el pagament de les ajudes a la resta de beneficiaris. • Foment de bosses reutilitzables al comerç: creació d’un premi amb vals de compra fins a 50 € per estimular l’ús de bosses reutilitzables i reduir el plàstic d’un sol ús. Es complementa amb campanya de sensibilització als mercats. • Reglament del cementiri municipal: aprovació definitiva amb 3 canvis: aclariment del règim de transmissió de drets funeraris; prohibició de jardineres i rams a nivell de planta baixa (per seguretat en l’ús d’escales); i plaques amb nom per a persones sense recursos enterrades gratuïtament fins a 10 anys (petició impulsada per la CUP, que vota a favor). • Pròrrogues de contractes (Serveis a la Persona): - Servei de mobilitat internacional per a joves: es manté i s’adapta al nou context de baixa mobilitat. - Cursos per a persones adultes i servei de consergeria i informació d’equipaments: pròrrogues tècniques previstes als contractes. ERC, CUP i JxCat s’abstenen (qüestió tècnica). El debat polític es reserva al disseny dels nous plecs. • Reglament d’ús de sales a Can Ginestar (Celler i Sala Ponent): canvis per professionalitzar i objectivar la selecció d’exposicions: anonimat de les propostes; adequació al context espacial i relat curatorial clar; el regidor de Cultura no puntuarà; calendari d’avaluació més ampli. • Pla estratègic de subvencions: pròrroga temporal mentre es redefineix el nou marc. • PLIA (Pla Local d’Infància i Adolescència): aprovació inicial d’un pla participatiu que recull demandes generals (més participació juvenil) i concretes (seguretat en rutes escolars). S’obre període d’aportacions fins a l’aprovació definitiva. Precs i preguntes i altres temes de ciutat • Riera de Sant Just: petició de neteja al tram del polígon (competència de l’ACA). L’Ajuntament traslladarà l’avís i, si cal, buscarà alternatives. Actuacions en punts concrets d’embassaments quan plou (entre l’ITB i l’hotel City Park). • Bandera a mig pal (15 d’octubre): reconeixement d’error per no hissar-la pel 80è aniversari de Lluís Companys i disculpes públiques. • Palmeres afectades pel morrut: explicació de la tala per seguretat (risc de caiguda amb ventades) i compromís de replantar en la temporada adequada.
29 d’oct. del 2020
27'
Entrevistes de la Justa del 29/10/2020 — Rita Pinta con su tinta: dibuixar animals marins pas a pas, del confinament a l’editorial + estrenes de cinema
Tema central: “Rita Pinta con su tinta” Qui és la Rita i de què va el llibre • La Rita és un calamar que “dibuixa” amb la seva tinta tot el que veu al mar. D’aquí neix un llibre per aprendre a dibuixar animals marins de manera guiada. • Enfoc pedagògic: mètode molt accessible basat en formes simples i passos seqüenciats. "És començar molt fàcil i, al final, el resultat sembla complicat." Origen del projecte i mètode de dibuix • Impuls inicial: en Pablo volia aprendre a dibuixar per als seus fills i la Natàlia li ensenya un mètode per passos a partir de formes geomètriques. • Clau metodològica: estructurar la imatge en formes bàsiques (cercles, triangles, rectangles) i afegir detalls progressivament fins a un resultat “digne” per a tothom. • Aplicabilitat: funciona tant per a infants com per a adults novells. Del confinament al llibre acabat • Procés: idea prèvia al 2020, però el confinament va donar el temps i el “clic” definitiu. • Organització: reunions setmanals per Zoom (dimecres, 17 h), objectius per setmanes i iteracions constants. "Si no ho fem ara, ja no ho farem." Què hi ha dins del llibre • Animals marins escollits per ser representatius i assequibles, ordenats per dificultat creixent: peix → balena → dofí → cranc → cavallet de mar → medusa → tortuga… • Format de quadern (aprox. DIN A4), cada dibuix es resol en dues pàgines amb el pas a pas i un espai per practicar. • Equilibri estètic-preu: tria de cartolina/paper per ser agradable però no encarir el producte. • “Consejito de la Rita”: consells concrets que amplien el coneixement general del dibuix (trucs d’acabat, mirada oberta, etc.). Educació artística i valors • Conèixer dibuixant: dibuixar animals fa que els infants els coneguin i els estimin més; s’intueix un component de sensibilització ambiental. • Autoria i autoestima: es convida a posar nom al dibuix i a signar-lo per reforçar el vincle i el valor de la creació. • Reduir la por i la frustració: el pas a pas elimina el “buit” de per on començar; encara que el dofí surti “més allargat”, segueix sent un dofí. • Per a totes les edats: útil també per a adults i gent gran com a activitat relaxant i d’estimulació cognitiva (alternativa a sudokus, manualitats, etc.). "Posin un nom al seu dibuix… i que el signin." El camí editorial • Ideació com a autoedició; dificultats de maquetació i distribució. • Gir cap a editorial: contacte amb Helena (Principal de los Libros) i procés fluid de conversió del document a llibre final. • La feina invisible: estructurar, ordenar i donar sentit al conjunt és tan important com dibuixar o escriure. Qui són els autors • Natàlia Albert: formació artística, especialitzada en caracterització i maquillatge per a cinema/audiovisual; experiència docent i en botiga-taller de belles arts. • Pablo Wessling: inquietud literària, formació en escriptura (Ateneu Barcelonès), escriu relats; coautoria del projecte des del rol d’aprenent-metodòleg i estructura. • Projectes futurs: preparen un recull de cinc contes on es combina text i il·lustració. Comunitat i xarxes: Instagram de la Rita • Compte: “Rita con su tinta” com a punt de trobada i complement del llibre. • Activacions: Sant Jordi (roses i dracs amb mètode fàcil) i temporals (Halloween; proper Nadal). • Participació: gent que demana nous motius i comparteix resultats; l’IG ajuda a mantenir viu el projecte. Altres segments del programa Espai publicitari – 012 i serveis per a dones • Informació sobre recursos de l’Institut Català de les Dones, atenció psicològica i assessorament jurídic gratuïts. Promos de la ràdio • Fragments promocionals de programes de la casa i sintonies. Estrenes de cinema • Inici de la secció d’estrenes: “Les Bruixes (de Roald Dahl)” (dir. Robert Zemeckis) amb Anne Hathaway, Octavia Spencer, Stanley Tucci, Chris Rock, etc. (segment començat i tallat al final del tall d’àudio). Idees clau • Mètode: formes geomètriques + passos curts → resultats consistents. • Context: confinament com a accelerador creatiu i organitzatiu. • Públic: infants, famílies i gent gran; activitat relaxant i no frustrant. • Comunitat: Instagram per inspirar, compartir i estendre el contingut. • Valor: estimular el respecte pel medi marí i l’orgull d’autoria.
28 d’oct. del 2020
34'
Entrevistes de la Justa del 28/10/2020 — Del bon tracte a l’edifici infantil: responsabilitat de la tribu, protocols de salut, xarxa 06 i l’impacte del confinament
Resum general Entrevista a Francesc Domingo Salvany (pediatre, cofundador de la CIM) sobre el bon tracte als infants com a enfocament actiu de prevenció del maltractament. Des de la metàfora de l’edifici infantil fins al treball en xarxa i el marc legal, l’autor defensa que cal una tribu implicada (famílies, professionals, institucions i comunitat) per garantir el desenvolupament integral dels infants, amb especial atenció al període prenatal, al vincle i les emocions, i als efectes del confinament. No hi ha segona oportunitat per a una primera impressió. Temes principals Marc del bon tracte i responsabilitat social • Gir de mirada: de parlar de maltractament a promoure el bon tracte com a via més efectiva de prevenció. • La responsabilitat és de tota la tribu (societat): famílies, professionals, entitats i administracions. • El maltractament per negligència és el més detectat: si la societat no fa efectius els drets signats, maltracta per omissió. • Principi rector: interès superior de l’infant (Llei d’Infància 14/2010 i convencions internacionals). Definicions i protocols • El nou protocol de salut defineix el bon tracte com l’encaix d’afecte, cura, criança, suport i socialització per garantir un desenvolupament afectiu, psicològic, físic, sexual, intel·lectual i social adequat. • Detecció i abordatge de factors de risc i factors de protecció: evitar l’etiquetatge i orientar l’acció professional. • Reconeixement del maltractament prenatal i itineraris de seguiment (llevadores, infermeria pediàtrica) incloent visita domiciliària en el retorn a casa. Metàfora de l’edifici infantil • Projecte i embaràs psicològic: abans de la concepció, imaginar i desitjar el fill construeix vincle. • Fonaments: l’embaràs com a base; la prematuritat implica riscos afegits i demana prevenció activa (treball, consum d’alcohol, etc.). • Prevenció comunitària: planificació familiar, educació afectivosexual i suport als adolescents (maduració del còrtex prefrontal). Diversitat cultural i acollida respectuosa • Cal acollir sense jutjar, traduint els valors locals de bon tracte i entenen les pràctiques d’origen. • Detalls que obren portes: saludar en la llengua de la família, mostrar respecte i construir confiança. L’acollida crea el canal perquè el missatge de cura arribi. Xarxa 06 i treball en xarxa • La xarxa es teixeix amb lligams entre nusos (professionals, serveis, escoles, entitats). Si no hi és, s’ha de crear. • Treball “ulls amb ulls”: presència, coneixement mutu i objectius compartits. • Marc legal: Llei d’Infància 14/2010 — obligació ciutadana d’oferir l’interès superior dels infants. Pilars: vincle, emocions i autoestima • Paret mestra de l’edifici: vincle i emocions. El contacte pell amb pell i la lactància potencien l’autoestima inicial. • Acceptar les imperfeccions; fomentar factors de protecció del niu familiar. • Principi operatiu: tractar bé els pares per tractar bé els infants. Rol professional i suport mutu • Complementarietat amb treball social i psicologia; l’àmbit mèdic sol no n’hi ha prou per als factors socials. • Grups d’ajuda mútua i associacions (exemple: Síndrome de Down) com a multiplicadors d’autoestima i inclusió. Confinament i maltractament El maltractament passa darrere de persianes abaixades… un silenci ensordidor que amaga angoixa, por, dolor i neguit. • L’escola és el principal dispositiu de detecció quan funciona bé; el confinament va trencar vincles i va dificultar la detecció. • Famílies amb discapacitat i necessitats especials: gran càrrega durant el tancament de centres de dia; cal suport específic. Cites i missatges finals Els infants han de tenir molta paciència amb els adults. (El petit príncep) Poso el meu servei al servei de la persona vulnerable. (Protocol) Si falla el niu (família), que no falli la tribu. Jo sóc perquè nosaltres som. (Ubuntu) Recursos recomanats • Save the Children: Més mal em fa a mi (maltractament i confinament). • Guies de parentalitat positiva per a famílies i professionals.
28 d’oct. del 2020
24'
Entrevistes de la Justa del 28/10/2020 — Del col·lapse dissenyat al Walden als panellets de Tots Sants: entrevista amb Berner Mainés i cuina amb Joan Targarona
Entrevista: TFG de Disseny sobre el col·lapse al Walden Idea central • Tema clau: el col·lapse com a motor de canvi i transformació; com el disseny pot accelerar aquest procés. • Format del TFG: curtmetratge (~15 minuts) com a suport d’una memòria teòrica (Escola Eina). • Arrel local: participació pràcticament 100% Sant Justenca (amics i veïns). "Utilitzant el disseny com una arma i com una eina per accelerar tot això" Mètode i procés • Enfoc en la subliminalitat i un to quasi de propaganda per crear consciència. • Aprenentatge fora del pla d’estudis: rodatge, muntatge i edició amb ajuda d’amics. • Reptes: moments de confusió i necessitat de confiar en l’equip. "M’he llançat bastant a la piscina... els meus amics tenen molt talent" L’espai: l’edifici Walden • El Walden es tracta com un personatge del curt: presència, personalitat i potència estètica. • Relació vital de l’autor amb l’espai (hi viu), reforçant l’autenticitat del projecte. "El tractem una mica com un personatge més d’aquest curt" Teoria, context i objectius • La idea neix del confinament i la pandèmia: "ens vam col·lapsar tots una mica". • El disseny com a eina de transformació que genera novetats cada cop que s’aplica. • Desenvolupament teòric a la memòria: definicions de col·lapse, lectura personal i aplicació des del disseny. Resultats i camí a seguir • TFG presentat i discutit amb professorat; el curt és suport d’una memòria extensa. • Difusió: enviat a un festival de curts de Llupliana i intenció de seguir movent-lo. • Futur professional: obert; la teoria és transversal i aplicable a diversos camps. Bloc musical • Tema de Sebastián Yatra com a pont cap a la secció gastronòmica. Secció de cuina amb Joan Targarona: Panellets Ingredients i proporcions (base) • Recepta original (pastisseria): ametlla mòlta fina + sucre + ou (sense patata/moniato). • Versió casolana (més rendible i melosa): afegir patata o moniato. • Proporcions orientatives: - 500 g ametlla mòlta - 500 g sucre - 150 g patata o moniato bullit - 1 ou • Escalable (ex. 1 kg ametlla + 1 kg sucre + 250 g patata/moniato + 2 ous). Procediment base • Bullir la patata/moniato, xafar i barrejar en calent amb el sucre perquè es fongui lleugerament. • Afegir ametlla mòlta i ou; pastar fins a massa homogènia. • Reposar la massa a la nevera (4 h o d’un dia per l’altre) abans de formar. • Dividir la massa en porcions segons sabor i donar forma (boleta, allargat, con, quadradet...). Variants i sabors • Taronja: ratlladura dins la massa i taronja confitada al cim; opcional xips de xocolata. • Coco: coco ratllat dins, coure i arrebossar amb coco; combinació coco + xocolata. • Xocolata: afegir cacau/xocolata en pols de qualitat a la massa. • Altres: pinyons, ametlla sencera, llimona. Costos i consells • Els pinyons són un ingredient molt car (referència ~78 €/kg), fet que encareix els panellets. • Fer-los a casa abarateix i permet controlar la qualitat. • Identificar cada varietat per forma, mida i cobertura per facilitar-ne el servei.
27 d’oct. del 2020
18'
Entrevistes de la Justa del 27/10/2020 — Entrevista a Maria Helena Tolosa: Encarar el curs escolar 2020-2021 sense por i amb il·lusió
Resum de l'entrevista Context Programa matinal "Just de la Fusta" (Ràdio Desvern), dimarts 27 d'octubre de 2020. Entrevista a Maria Helena Tolosa, psicopedagoga, docent i logopeda, arran de la seva xerrada telemàtica del 5 de novembre a les 19:00 adreçada a la comunitat educativa de Sant Just: "Encarem el curs sense por i amb il·lusió. Com estem i què pensem del que està passant?". Idees clau Protocols normalitzats a les escoles: ús de mascaretes, grups bombolla i confinaments s'han integrat amb relativa normalitat. Preocupació per mesures massa generalistes: es demana adaptar-les a contextos concrets (edats, escoles rurals vs. grans centres, poble vs. ciutat). Cal evitar que "la fi justifiqui els mitjans" i mantenir un esperit crític respectuós. Escola com a entorn prou segur: percepció majoritària (entre experts) que l'escola és raonablement segura per a infants (menor incidència i símptomes lleus). Tot i així, no hi ha seguretat al 100% i cal assumir un nivell de risc socialment acceptable. Incertesa científica i comunicació: la difusió d'hipòtesis sense prou evidència genera estrès i angoixa innecessaris; millor comunicar amb més solidesa i menys soroll. Docents i adults de risc: cal considerar la vulnerabilitat del personal educatiu i d'algunes famílies. Por i impacte emocional Por a contagiar els avis: angoixa recurrent entre pares i mares; decisions diverses segons cada família (visites amb o sense mascareta, limitacions, etc.). Infants amb malestar: alguns nens perceben l'escola com un entorn estrany (separació d'amics, grups bombolla, mascarar rostres), i prefereixen la seguretat emocional de casa. Debat sobre mascaretes infantils: manca d'estudis sobre l'ús prolongat en infants en desenvolupament; genera desconfiança en alguns col·lectius. Respecte a la diversitat d'experiències: hi ha famílies que ho passen malament i altres que ho viuen bé; totes mereixen validació i respecte. Eines pràctiques per a famílies i docents Crear espais de diàleg (a casa o en escoles de mares i pares, encara que siguin virtuals): Fer un petit cercle de paraula setmanal. Preguntes guia: "Què ha estat difícil per tu aquesta setmana?" i "Què ha estat el millor?". Validar les emocions (no minimitzar ni arreglar de seguida). Ex.: "Entenc que et costi no jugar amb en Martí perquè és el teu millor amic". Oferir petits gestos de suport (p. ex., una activitat agradable aquell dia difícil). Autocura parental: dedicar cada dia 10 minuts a revisar com estem (respiració, mindfulness, registre emocional). Avaluar el clima emocional a casa i què estem transmetent. Recursos: esment de la web institucional sobre gestió emocional (p. ex., "gestionemocional.cat") amb termòmetre emocional i exercicis. Missatges rellevants (cites) "Mai a la vida potser havíem estat en un moment d'incertesa tan gran com el que estem vivint." "La seguretat, al 100%, tampoc existeix." Alerta amb la idea que "la fi justifica els mitjans"; cal esperit crític i cura en l'aplicació de mesures. Logística de la xerrada Títol: "Encarem el curs sense por i amb il·lusió. Com estem i què pensem del que està passant?" Data i hora: Dijous, 5 de novembre, 19:00. Format: telemàtic. Públic: comunitat educativa i famílies de Sant Just.
26 d’oct. del 2020
29'
Entrevistes de la Justa del 26/10/2020 — Toc de queda a Sant Just: mesures municipals, suport a comerç i famílies, pressió al CAP, salut mental i polítiques de gènere
Resum general de l’episodi "Si no posem de la nostra part això no es resol." L’entrevista amb Gina Pol (PSC Sant Just) aborda l’impacte local del nou estat d’alarma i del toc de queda a Sant Just Desvern, les mesures municipals en equipaments i activitats, el suport al comerç i a les famílies, la situació de la sanitat pública (CAP) i la necessitat d’equilibrar l’atenció Covid i no Covid. També es tracten iniciatives en salut mental i polítiques de gènere i diversitat. Context sanitari i de mobilitat • Nou toc de queda (22:00–06:00) i fase inicial pedagògica; des d’avui, possible règim sancionador en cas d’incompliments. • La taxa de reproducció (RT) a la regió sanitària se situa al voltant de 2, un nivell molt preocupant que obliga a més restriccions. • Equipaments i activitats públiques ja molt limitades; el focus de risc es desplaça sovint a l’àmbit privat. "Hem de reduir al màxim el volum d’activitats que fem." Mesures municipals i equipaments Horaris i adaptacions • Tancament d’equipaments esportius a les 21:00 (p. ex. la Bonaigua, pistes de pàdel de Sant Gervasi i Mas Lluí). • Reorganització d’entrenaments per minimitzar l’impacte entre clubs i, alhora, reduir la intensitat d’activitat. Activitat cultural i cívica • Centres cívics i activitats com tallers o zumba, presencialment aturats per ordre supramunicipal. • Impuls d’alternatives telemàtiques (ioga, zumba virtual) i activitats a l’aire lliure quan sigui possible i segur. Educació i gent gran Escoles i instituts • Les escoles continuen obertes (fins al moment), amb alguns grups confinats; la presencialitat es manté mentre es monitoritza l’evolució. Residències • Situació majoritàriament estable; un cas en fase d’aïllament a Vitàlia. • Visites controlades, cribratges periòdics a plantilles i capacitat de relleus en cas de positius. Espai natural i civisme • Restriccions d’accés a Collserola (p. ex. Plaça Mireia) per evitar massificacions i riscos. • Crida al civisme: evitar concentracions, deixar residus i relaxar l’ús de mascareta. Comerç i suport econòmic Comerços afectats (estètica, restauració) • Informació i accés a ajuts del Govern català (p. ex. part del lloguer). • Possibles ERTO davant la davallada d’ingressos. Mesures locals • Subvenció oberta fins al 31/12 per a material de protecció Covid (mascaretes, gel, desinfecció). • Exempció de l’impost de terrasses l’últim trimestre; estudi d’altres ajustos fiscals imminents. Polítiques socials i noves necessitats • Prioritat del PSC: cap família enrere. Més dotació per a ajudes al lloguer, subministraments, extraescolars i situacions d’urgència. • Posada en marxa amb una ONG del Banco Farmacéutico per cobrir medicació no finançada en determinats casos (p. ex. tractaments oncològics). • Atenció a la bretxa digital: possibles suports a connectivitat si cal per a gestions sanitàries, educatives o socials. • Recordatori de beques menjador, ajudes 0–3 anys i serveis socials com a porta d’entrada per orientar i activar suports. Sanitat pública local • Reclam històric d’ampliació del CAP de Sant Just: resolucions aprovades, però sense calendari d’obres. • Necessitat de balancejar atenció Covid amb altres patologies cròniques per evitar mortalitat indirecta. • Vacunació de la grip amb demanda molt alta (fins a 150/dia); priorització de població de risc i cites ajornades per a la resta. • Càrrega de PCR elevada (especialment en grups classe) i esgotament dels equips; manca de professionals en diverses categories. PSC local i ciutat en temps de pandèmia • Renovació de la Comissió Executiva del PSC Sant Just; preparació del cicle electoral i de propostes per a una ciutat més connectada i adaptable. • Acceleració del teletreball i de la connectivitat digital com a criteris de disseny d’equipaments i serveis. Salut mental i prevenció del suïcidi • Inici de sessions virtuals i grups d’ajuda mútua per al dol per suïcidi (Associació de Salut Mental del Baix Llobregat i APSAS). • Objectiu: trencar el tabú, detectar senyals d’alarma i oferir coixins emocionals i recursos a temps. Polítiques de gènere i diversitat • Nou projecte pilot d’acompanyament de proximitat per a dones que han patit violència masclista en municipis <20.000 hab. • Adhesió municipal al Pla Comarcal per la Diversitat de Gènere i Sexual (LGTBI) en el marc d’Octubre Trans.
23 d’oct. del 2020
10'
Entrevistes de la Justa del 23/10/2020 — Entrevista a Jordi Huerta, guanyador del concurs fotogràfic CES 2020: la "Suite" al peu de l’Aneto
Resum Entrevista a Jordi Huerta a Ràdio d’Esvern (23/10/2020), guanyador del concurs fotogràfic de la CES 2020, on explica la història, la tècnica i la intenció darrere de la fotografia premiada, titulada "Suite", realitzada al peu de l’Aneto. Punts clau Fotografia guanyadora: paisatge de tardor amb cel tancat i ambient de pluja imminent, amb una tenda de campanya il·luminada amb flaix com a protagonista en primer pla. Lloc i moment: peu de l’Aneto, aproximadament el 12 de setembre; sortida amb dos amics pensada amb una "finestra de temps" que finalment es va esguerrar per la pluja. Dificultat tècnica: combinació de flaix i llum ambiental blava/baixa llum; pantalla de la càmera trencada, va validar el resultat posteriorment a casa. Mirada autoral: transmetre l’esforç de l’esportista i el medi en una sola imatge; intuïció a camp i ús creatiu de la llum. Trajectòria: passió heretada del pare; vol professionalitzar-se (ha deixat la feina) i formar-se de manera contínua. Detalls de la fotografia guanyadora ("Suite") Context visual: tonalitats blaves prèvies a la pluja i foscor general del paisatge. Subjecte principal: tenda de campanya il·luminada des de dins amb flaix per donar-li protagonisme. Composició: contrast entre llum càlida de la tenda i ambient fred del fons; dramatització del cel núvol. Execució: decisió in situ basada en la intuïció i en el potencial narratiu del moment. "No es pot estar en un lloc millor que la tenda de campanya" Altres imatges presentades al concurs Esquí de muntanya nocturn amb boira: flaix al darrere creant una rodona de llum i la silueta de l’esquiador; es veia una mica la lluna. Dron a l’Aneto: imatge de textures i colors (verd i groc) amb el llac blau mostrant-ne el fons. Trajectòria, motivacions i objectius Orígens: la fotografia ve del pare; la muntanya és activitat habitual de caps de setmana. Objectiu creatiu: combinar paisatge i esports per mostrar on som i l’esforç de qui practica l’activitat. Concursos: poca experiència; la bona acollida a la CES l’anima a participar més. Recordatori final per inscriure-s’hi gràcies a la Lua López. Professionalització: ha deixat la seva feina per intentar dedicar-se a la fotografia, malgrat el context no ideal. Equip i formació Equip actual: Canon 6D, 5 objectius, flaixos, trípodes. Formació: no formalitzada encara; voluntat de formar-se contínuament per seguir tendències, equips i noves maneres de fer fotografia. Valoració del jurat i procés creatiu Allò que destaca: la complexitat tècnica de fer conviure el toc de flaix amb la llum de fons i el caràcter cridaner de la tenda il·luminada. Procés: idea intuïtiva; provar i ajustar fins a obtenir el resultat desitjat. Títol de la foto: "Suite" Significat: joc amb el concepte d’habitació de luxe; en aquell context, la tenda era la millor "habitació" possible. Exposició i cloenda Exposició a la Sala Piquet (Ateneu): molt de nivell, imatges dignes i recomanables; reflecteixen la tasca de la CES. L’autor no n’és soci. Tancament: felicitacions i continuació del programa amb peça musical a Ràdio d’Esvern.
22 d’oct. del 2020
29'
Entrevistes de la Justa del 22/10/2020 — Living Room a Can Ginestà: nou llenguatge a tres, nou conceptes i un procés col·laboratiu obert
Visió general Entrevista a les artistes Laura Baringo i Dorothy Elfring (amb presència indirecta de Montse Baqués) sobre l’exposició Living Room al celler de Can Ginestà. El projecte rebutja ser una «mostra col·lectiva» tradicional i es presenta com un nou llenguatge compartit on les tres autores creen peces comunes a partir de nou conceptes. "Jo soc perquè tu ets" — Ubuntu (citat al tram final com a síntesi de l’esperit de la mostra) Temes principals i idees clau Què fa diferent Living Room • No és una exposició col·lectiva: no hi ha obres separades per autora; es construeix un llenguatge comú a tres veus. • Nou conceptes com a eixos: cada concepte és una peça (de vegades instal·lativa), amb solucions formals diverses i sense repetir fórmula. • 14–16 mesos de treball: procés llarg i iteratiu, incloent confinament i coordinació per Skype. • Barreja de llenguatges: escultura, gravat, fotografia, vídeo, pintura i dibuix es creuen; fins i tot una peça on la percepció és vista + oïda amb les veus de les artistes. Els 9 conceptes treballats • Límits • Paraula • Taula (mesa) • Sexe • Niu (nido) • Mur • Discurs • Babel • Vida Exemple: a «Vida», una sola obra conté 33 mòduls; a «Límits», una fotografia de la Doro es trenca en quatre per explorar una nova dimensionalitat. Procés creatiu i "muro" • Escolta activa i ego a un costat: la creació s’ha fet des de l’oïda i la mirada, acceptant i combinant propostes. • El "mur" del procés: panell que mostra el recorregut creatiu (plànol de la sala, carteles, fotos, projeccions). Acaba funcionant gairebé com una obra en si. • Dues seus de treball: estudi-taller a Girona (Montse) i estudi a Sant Just, jornades llargues i coreografies de treball que es veuen en un vídeo sense so. Recorregut recomanat per la mostra • Primer, veure totes les peces a sala; després, anar al mur per contextualitzar (noms, carteles, idees clau). • A la sala polivalent: peça «Discurs», amb veus entrellaçades i una imatge potent d’una boca parlant —una mena de resum conceptual del projecte. Moments destacats i cites • «No és una mostra col·lectiva»: és un espai de trobada —un living room— on es construeix un llenguatge híbrid. • Dorothy sobre «Límits»: la ruptura física de la foto va ser un «moment clau» que li va obrir nous nivells de lectura i espai. • Importància de la paraula i el llenguatge durant el confinament (treball per Skype): la veu i l’oïda esdevenen materials artístics. • «Ubuntu – Jo soc perquè tu ets»: la ressenya llegida per Montse Baqués resumeix l’experiència de creativitat compartida que transforma també l’espectador. Feedback i recepció • Recepció molt positiva i «inspiradora». Un coreògraf va improvisar una dansa darrere d’una tela de la peça sonora: interacció viva amb l’obra. • Els visitants descobreixen la mostra a poc a poc, amb sorpreses (projeccions a l’entrada, jocs de percepció) i demanen fins i tot escriure textos crítics. Context, autores i llenguatges • Laura Baringo: escultura i gravat. • Dorothy Elfring: fotografia i vídeo. • Montse Baqués: pintura i dibuix. • Vincle amb Sant Just Desvern (residència i trajectòria prèvia) i projecte concebut específicament per al celler de Can Ginestà, però exportable a altres espais.
21 d’oct. del 2020
22'
Entrevistes de la Justa del 21/10/2020 — Oasis: renaturalitzar el Llobregat a Sallent — Equip català guanyador del Young Talent Architecture Award 2020
Resum de l’entrevista Context i reconeixement Guanyadors del Young Talent Architecture Award 2020 (YTAA) amb el projecte Oasis. Projecte vinculat a la Fundació Mies van der Rohe i presentat en l’àmbit de la Biennal de Venècia 2021. "El paisatge també és arquitectura" L’equip i l’origen Equip format per Àlvaro, Sergio, Eduard i Roser, companys de la ETSAV (UPC) al màster habilitant. Encàrrec real de l’Ajuntament de Sallent: reordenació de les lleres del riu Llobregat al municipi. El projecte evoluciona de treball acadèmic a projecte executiu i obra construïda, amb direcció d’obra dels estudiants (tutelada pel professor Roger Sauquet). Què és “Oasis” i per què el nom Oasis és una renaturalització d’un tram del Llobregat dins un àmbit fortament transformat pel passat industrial. Recupera el bosc de ribera amb moviments de terres estratègics i plantació d’espècies autòctones, facilitant l’aproximació ciutadana al riu i gestionant la inundabilitat. El nom s’inspira en una definició del bosc de ribera (Institut Català d’Història Natural): "Es devenen oasi enmig de zones fortament transformades per la diversitat del berme i per la proximitat de l’aigua" Metodologia i aprenentatges Treball en equip amb assignació de tasques (memòria, plànols, pressupost) i relació constant amb ACA i Ajuntament. Ús de tècniques no habituals en obra convencional i avaluació rigorosa de la inundabilitat. Dificultats: escepticisme inicial a l’aula, incidències d’obra (p. ex. trobada d’un tub de fecals imprevist), i manteniment poc habitual en l’àmbit públic. Validació a escala real L’obra es posa a prova amb el temporal Glòria abans d’acabar la plantació: el disseny d’inundació controlada funciona i protegeix el parc i el teixit urbà adjacents. "La naturalesa esborrarà la nostra petjada i serà una renaturalització completa" Impacte professional i projecció Prestigi i xarxa de contactes a través del YTAA i la Biennal; difusió mediàtica (revistes com Tectònica i webs d’arquitectura). Encara sense contactes empresarials directes, però amb alta visibilitat. Part de l’equip s’orienta cap al paisatgisme (màster de paisatge); altres aprofundeixen en enginyeria civil i tècniques arquitectòniques. Dades clau Anunci de guanyadors: 5 d’octubre de 2020. Competència: +400 projectes, 33 països europeus + 3 convidats d’Amèrica del Sud. Finançament acadèmic: beca de col·laboració per a visites i seguiment d’obra. — Punts destacats Renaturalització i resiliència fluvial com a estratègia urbana. Integració entre acadèmia i pràctica professional: del TFM a l’obra real. Gestió de la inundabilitat com a valor de disseny i no com a problema. Difusió i pedagogia per consolidar el manteniment i l’ús social del projecte.