Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

1177-1188 de 2109

1 de febr. del 2019
26'
Entrevistes de la Justa del 1/2/2019 — Transformació de la Carretera Reial i habitatge assequible a Sant Just; retribucions i mocions del ple; obres al Centre i Consell de Salut; i secció de cinema amb l’Institut
Destacats • Aprovació definitiva del conveni per transformar la Carretera Reial en un eix cívic i integrar Torreblanca, amb la protecció de la Vall de Sant Just i generació d’habitatge de lloguer assequible lliurat “claus en mà”. • Habitatge dotacional públic (PGM): pas provisional per permetre fins a 66 pisos assequibles entre Canigó 35 i c/ Generalitat, amb tipologies d’uns 60–62 m². • Retribucions públiques: pujada del 2,25% a treballadors i càrrecs electes, amb efectes des de gener. • Mocions: suport a drets civils i al Pacte d’Estat contra la violència de gènere; rebutjada la moció de Cs contra indults futurs. • Precs i preguntes: gestió d’obres al barri Centre, millores de mobilitat i accessibilitat (La Miranda, c/ 2 de Maig i c/ Sant Josep). • Salut comarcal: adhesió per unanimitat al Consell de Salut del Baix Llobregat. • Secció final de cinema (Institut): tres pel·lícules a evitar: Ghostbusters (2016), Skyscraper i Death Note (2017). Urbanisme i habitatge Transformació de la Carretera Reial i protecció de la Vall • El ple aprova definitivament el conveni de col·laboració per transformar la Carretera Reial en un eix cívic de mobilitat sostenible, millorar l’entrada per la B-23 i integrar el nou barri de Torreblanca. • Es blinda la Vall de Sant Just: es tanca “definitivament la possibilitat que s’hi construeixi res”, reubicant gairebé 40.000 m² de sostre (procedents del conveni de 2004) mitjançant la transformació de sòl privat i garantint espais de zones verdes i equipaments. • Habitatge assequible: part del sostre es materialitza en pisos de lloguer assequible que l’Ajuntament rebrà construïts (claus en mà). Una part tindrà cessió per 20 anys; la voluntat és que passin al parc d’habitatge públic. • Properes passes: inici de planejaments urbanístics i de la planificació d’equipaments, zones verdes i mobilitat. "Salvar la vall, construir el nou barri i començar a treballar en equipaments, zones verdes i mobilitat." Habitatge dotacional públic (modificació PGM) • Aprovació provisional per qualificar com a equipament dotacional dos solars i permetre-hi lloguer assequible (sense superar el 10% del sòl d’equipaments): - c/ Canigó, 35 (antics “pisos dels mestres”): fins a 24 habitatges (màxim). - c/ Generalitat de Catalunya, 8: fins a 42 habitatges (màxim). • Total potencial: fins a 66 habitatges assequibles per retenir veïnat jove i famílies al municipi. • Tipologies previstes: pisos d’uns 60–62 m² (ajustats a lloguer assequible i a la normativa de protecció). • S’obre període d’al·legacions abans de l’aprovació definitiva. Govern i economia Retribucions públiques (2,25%) • En base als PGE, augment del 2,25% per al personal municipal, amb efecte des de gener (nòmina de febrer amb regularització de gener + febrer). • El mateix percentatge s’aplica a regidors amb dedicació i a dietes per assistència de regidors sense dedicació. Mocions del ple • Rebuig a detencions arbitràries d’independentistes (ERC, amb transaccions de Movem): aprovada; PSC s’absté; Cs i PP hi voten en contra. • Suport al Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere (ERC, Movem i PSC): aprovada; compromís d’esgotar eines i millorar el Pacte si cal. "Contra la violència masclista s’hi ha d’anar sempre, a totes, amb tot el que s’hi pugui." • Moció de Cs per rebutjar la impunitat i futurs indults als encausats del 2017: rebutjada (14 en contra, 1 a favor de Cs, 1 abstenció del PP) per anticipar sentències d’un judici encara no celebrat. Veïnat i via pública Obres al barri Centre i comerç • Queixes per aparcament, mobilitat i enllumenat en un context d’obres públiques i privades coincidents. • L’Ajuntament demana paciència i es compromet a millorar senyalètica i recorreguts; seguiment diari des de Comerç i Via Pública. "Quan no hi havia diners per fer inversions a la via pública ens reclamaven que en féssim; i ara que en fem, ens reclamen que no." La Miranda i carrers 2 de Maig i Sant Josep • C/ 2 de Maig: projecte en preparació. • C/ Sant Josep: voreres estretes i afectades per arrels i pals de serveis; projecte costós (referència c/ Pont: 700–800 mil €) i necessari per a accessibilitat. • Mobilitat a hores punta a l’entorn de la Institució La Miranda: reunió política l’11 i posterior taula amb veïnat per definir solucions. Salut comarcal • Adhesió per unanimitat al Consell de Salut del Baix Llobregat (òrgan del Consell Comarcal) per compartir experiències entre ajuntaments i entitats. Representació de Sant Just: Gina Pol. Interludi musical • Pausa musical i falca promocional del programa. Secció “Cinema” amb l’Institut (Àngel, Marco i Elías) • Tres pel·lícules a evitar segons l’alumnat: - Ghostbusters (2016): remake amb protagonistes femenines percebut com a decebedor i avorrit. - Skyscraper: acció amb Dwayne Johnson, previsible, massa llarga i inversemblant. - Death Note (2017): adaptació americana de l’anime considerada pobra, amb canvis de personatges i to que en desvirtuen l’essència. • Comiat del grup: últim programa de la seva secció de cinema.
31 de gen. del 2019
25'
Entrevistes de la Justa del 31/1/2019 — Sant Just en clau feminista: Consell de Dones, 11-F i 8-M, ciència i referents; tertúlia sobre 155 i corrupció
Panorama general del capítol Dos blocs principals: Feminisme municipal a Sant Just: balanç del Consell Municipal de les Dones, impuls arran del 8M 2018, noves generacions (Espai Lila, Grup d’Empoderament Lila), i programació del 11-F (Dones i Nenes en la Ciència) i del 8-M (Dia Internacional de les Dones). Tertúlia política: reaccions a propostes recentralitzadores (article 155 indefinit, TV3, escola catalana, Mossos), debat sobre corrupció i referents polítics. Consell Municipal de les Dones de Sant Just: impuls, generacions i reptes Participació i noves veus • Després del 8M 2018 hi ha una revifada clara de participació. • Apareixen i/o es consoliden col·lectius locals com Espai Lila i el Grup d’Empoderament Lila a l’Institut. • S’hi incorporen veus de dones de partits polítics que abans no hi participaven. "És molt d'agrair tenir moltes veus femenines per poder escoltar i fer propostes." Generacions i enfocaments • Perfils històrics (60+) amb bagatge feminista i trajectòries reivindicatives clau. • Joves d’institut: més combatives i orientades a l’acció. • 20-30 anys (grup Lila): treball d’autoconeixement i reflexió sobre cicles, emocions i rols. • S’evidencia que la violència masclista i la resposta institucional insuficient continuen essent urgències. 11-F: Dones i Nenes en la Ciència — per què és clau i què es farà Per què importa • El PEC (Pla Educatiu de Ciutat) impulsa la línia dona i ciència. • Sense dones en STEM i tecnologia, es perd representació en els camps de futur (robòtica, medicina, enginyeries). • Cal detectar i dinamitar els “murs” al llarg de la carrera: des de les matrícules fins a l’accés a càtedres i lideratges. "Si la dona no entra en l'àmbit tecnològic... estarem perdent un paper de futur fonamental." Accions concretes (11-F) • Mentoratge entre iguals: noies d’institut de via tecnològica visiten 5è de primària per actuar com a referents propers. • Jocs i cartes per visibilitzar científiques invisibilitzades (ex.: Hedy Lamarr, inventora vinculada al Wi-Fi; més enllà de Marie Curie). • Xerrada de referent local: la científica Anna Canyo a l’Institut, explicant trajectòria, obstacles i lideratge en recerca europea. 8-M: Proposta d’actes per a una celebració intergeneracional • Sopar de dones al Casal de Joves: objectiu de barrejar generacions i renovar el format. • Espai artístic-reivindicatiu: opció de monòleg feminista o actuació per compartir manifestos (Institut, grup Lila, Consell). • Festa amb DJs femenines locals (i alguna de fora): espai mixt per ballar, fer xarxa i enfortir vincles comunitaris. "El 8 de març ha d'haver la part reivindicativa però també la part de disfrutar i de fer xarxa." Miscel·lània "Sant Justenques": memòria i referents locals • Presentació d’una miscel·lània amb 66 dones (majoritàriament 60–65 anys) entrevistades a Ràdio Desvern (programa "Sant Justenques"). • Trajectòries vitals que abracen del franquisme a la plena democràcia, amb aportacions clau a serveis públics, empresa i arts. • Radiografia de desigualtats sectorials: molta presència en pedagògic/mèdic i escassetat en ciències i recerca. Tancament: crida a la perseverança feminista • Tot i dades pessimistes, missatge de no defallir. • S’assenyala la reacció antifeminista global (ex.: Trump, Bolsonaro, canvis a Andalusia) com a resposta a cada avenç. "Quan jo pujo, algú voldrà que baixi... Doncs és igual, bullirem fins a sobrepassar el got i reclamar el que és nostre." • Invitació oberta a participar en el moviment en múltiples formes. Tertúlia dels dijous: política espanyola i emocions Recentralització i 155 • Indignació davant propostes de 155 indefinit i desmantellament d’institucions catalanes (escola, TV3, Mossos). • Es percep com una amenaça a l’autogovern i a la cohesió social. Corrupció i coherència política • Crítica a casos de corrupció (especialment en l’àmbit valencià) i a l’hipocrisia d’alguns dirigents. • Contrast entre models de austeritat (ex.: referència a Julio Anguita) i figures sancionades per especulació (crítica a Josep Borrell, multa de 30.000 €). Emocions i cura • Reconèixer l’impacte emocional de la política i la necessitat de resistir amb humor, suport mutu i autocura.
30 de gen. del 2019
26'
Entrevistes de la Justa del 30/1/2019 — Jove campió d’esquaix i tradició Sàlvia; regles i olimpisme de l’esport; prèvia Barça-Sevilla, Girona-Madrid i el cas Reus a la tertúlia
Entrevista: Oriol (10 anys), campió internacional d’esquaix U11 Triomf al Czech Junior Open i ambició • Victòria internacional a la República Txeca (Czech Junior Open), categoria Menors d’11, després de 5 partits molt exigents (final i semifinals, les més dures). • Juga a esquaix des dels 5 anys; s’entrena 5-6 dies per setmana al Mèl·lic Esports Club. • Compagina estudis i esport: primer els deures, i els companys li passen apunts quan viatja per competir. • Objectiu declarat: “guanyar el Campionat del Món”. "Papa, jo vull jugar i vull entrenar." Entrenament i tradició familiar • L’esport ve de nissaga escuaixística: avis pioners a l’antic Camp Mèl·lic, pare (Oriol Sàlvia) excompetidor internacional i campió d’Espanya amb títols al circuit mundial. • El pare és també l’entrenador del jove Oriol; entrenen junts sessions d’uns 60 minuts. • Filosofia educativa del pare: respectar la decisió i la motivació del nen, acompanyant i facilitant el camí. Normes bàsiques i visibilitat mediàtica de l’esquaix • Explicació senzilla de les regles: pista tancada tipus frontó, tres línies (fora per dalt, servei per sobre una línia, i la xapa com a zona nul·la). Joc amb raqueta i pilota, tots dos mirant a la paret frontal. • Reivindicació de més presència a la TV per a esports no majoritaris com l’esquaix. • Referents: el colombià Miguel Ángel Rodríguez i el pare com a model proper. Properes cites i estatus olímpic • Proper repte: Campionat d’Espanya (Lugo), 17 de febrer. Abans entrenava alguns matins; amb l’horari escolar nou (8:30), és més difícil. • Aparició de l’avi Joan Sàlvia: reforça la idea de tres generacions vinculades a l’esquaix. • Estat de l’esport: reconegut internacionalment (Jocs Panamericans i Commonwealth), però encara sense reconeixement olímpic del COI. Tertúlia esportiva: Copa del Rei i estat de la Lliga Barça-Sevilla (tornada de Copa del Rei) • Partit molt exigent després de la derrota a l’anada i les rotacions de Valverde (Messi fora de la convocatòria, Busquets a la banqueta a l’anada). Ara, aniran amb el millor onze per intentar la remuntada. • Clau: si el Sevilla marca primer, es complica molt. La Copa, imprevisible: el cas València-Getafe • Final trepidant: el València remunta amb dos gols al descompte després que el Getafe fregués la sentència. Exemple de la imprevisibilitat i emoció de la competició. Girona vs Real Madrid i diagnosi • Girona amb bon joc però poc premi i especialment feble a casa (només dues victòries). Remuntar al Madrid és molt difícil: si el Madrid marca, pràcticament s’acaba. L’Espanyol i una Lliga comprimida • L’Espanyol ha passat de l’eufòria inicial a dinàmica negativa. La Lliga està molt apretada: del 10è al 20è hi ha pocs punts; un parell de mals resultats t’acosten al descens. Vila-real: gir a la banqueta • Moviment sorprenent: destitució i retorn del tècnic acomiadat feia ~50 dies. Debat sobre la lògica esportiva i econòmica d’aquestes decisions. Cas Reus: sanció i coherència disciplinària • Expulsió temporal de la competició professional i multa: es considera una resolució molt dura i poc coherent si es compara amb casos pretèrits a Primera. • Possibles recursos i entrada d’un inversor americà; discussió sobre el criteri federatiu i el tracte diferenciat segons la categoria.
29 de gen. del 2019
22'
Entrevistes de la Justa del 29/1/2019 — David Buenacassa i la Mountain Spain Race (430 km): resistència mental, son i al·lucinacions en una ultra a Anglaterra
Resum de l’entrevista "Vaig sortir molt il·lusionat i vaig acabar molt destrossat." Context i cursa Cursa: Mountain Spain Race (a Anglaterra), uns 430 km des de Manchester fins a la frontera amb Escòcia. Dificultat clau: no hi ha un punt tècnic extrem; és un “martell constant” de condicions adverses. Condicions: fins a 16 hores de nit per jornada, pluja i vent sostingut, terreny molt humit i, en molts trams, sense camí marcat. Estructura: checkpoints cada ~70 km amb menjar i llit; temps molt limitat per descansar. Gestió de la son i al·lucinacions Descans: només 1,5–2 hores de son al dia durant 7 dies; sovint dormia de dia i corria gairebé sempre de nit. Episodis greus: a 12 km de meta, va patir desorientació i al·lucinacions (creia necessitar una “clau” per arribar, veia “gent” i llums inexistents). Un veí borratxo el va orientar i un membre de l’organització li va confirmar que li quedaven 300 m. Exemple aliè: un català que anava segon va activar el SOS pensant que era al Pol Nord; el van rescatar amb hipotèrmia. Condicions extremes i salut Vent sostingut d’uns 50 km/h amb ratxes de 80–90 km/h els primers dies. Va perdre la visió d’un ull temporalment pel vent i l’exposició. Peus mullats constantment; lesions i ferides múltiples. Material obligatori (~9 kg): sac, funda de bivac, GPS i dispositiu amb botó SOS, menjar i roba de recanvi. Estratègia i entrenament Preparació curta però específica: va perdre ~20 kg en 3 mesos i va treballar sobretot el cap i el core. Entrenaments nocturns amb frontal a Penyamoro/Collserola per simular fred i foscor; pals i força de tronc superior. Sense entrenador formal; autogestió amb consells d’amics. Moments clau de la cursa Punt de trencament a meitat de cursa: neu, aigua congelada, rius sense ponts i desesperació; volia abandonar. Trucada a la seva dona i suport dels companys: punt d’inflexió; a partir d’aquí, va “saber” que acabaria. Dades i resultats Inscrits: ~150; finalitzen aprox. la meitat cada any. Temps límit: 7 dies per 430 km (uns 60+ km/dia), amb punts de tall intermedis. Alimentació: va menjar molt i bé; tot i així, va perdre 5–6 kg en una setmana. Postcursa: esgotament mental, peus insensibles, moltes ferides; dificultat per caminar. No té intenció de repetir aquesta cursa a curt termini. Suport i motivació Clau el suport de la dona; va comunicar l’aventura a amics i feina amb poca antelació; volia viure l’experiència sol. Muntanyenc de base; el trail running li serveix com a entrenament en entorn natural (evita l’asfalt). "No soc ni el més ràpid, ni el més fort, ni el més jove, però tenia clar que la volia fer." Missatge final Motivació i voluntat per sobre del talent pur: "Si tu vols fer alguna cosa, ho pots fer. Només has de proposar-t'ho." Punts destacats en una ullada 430 km, 7 dies, 16 h de nit/dia: resistència extrema més mental que física. Son mínima (1,5–2 h/dia) i al·lucinacions: el repte més dur és el cervell. Vent 80–90 km/h, terreny humit i sense camí: ús constant de GPS i cura de peus. Autogestió de l’entrenament: pèrdua de 20 kg i focus en core i frontal nocturn. Suport familiar decisiu i punt d’inflexió quan vol abandonar. No repetirà la prova a curt termini; busca noves experiències diferents.
28 de gen. del 2019
25'
Entrevistes de la Justa del 28/1/2019 — Nocturn Arenès: maquis i refugiats als Pirineus; de la psicologia a l’escriptura; i balanç dels Premis Gaudí
Panorama general de l’episodi Entrevista amb Imma Periques sobre la seva primera novel·la, Nocturn Arenès, ambientada a la Vall d’Aran durant la postguerra, amb el teló de fons dels maquis i el pas de refugiats pels Pirineus. Parlen del seu procés d’escriptura i recerca històrica, de la recepció del llibre i dels seus nous projectes. A la segona part, tertúlia sobre l’actualitat (trasllat dels presos per al judici) i balanç dels Premis Gaudí (guanyadors i gala). Entrevista a Imma Periques: Nocturn Arenès Presentació i context • Novel·la: Nocturn Arenès (editorial Tripoder, finals de 2018), presentada a l’Ateneu amb acompanyament musical i molta assistència. • L’acte va incloure l’Himne aranès i la cançó de Schubert “La truita”, que apareix a la novel·la, creant un ambient molt especial. D’on sorgeix l’escriptura • L’Imma escrivia des de sempre: diaris, pensaments, cròniques, descripcions de paisatges i escrits terapèutics per «posar negre sobre blanc» en moments difícils. • Va decidir formar-se a l’Ateneu Barcelonès amb el seu fill: cursos de narrativa i, finalment, de novel·la. Gènesi de la història i arrelament aranès • Inspirada per una dona aranesa gran, de vida dura, a qui l’autora vol «canviar la vida» a través de la ficció. • Fort vincle personal amb la Vall d’Aran (casa familiar i estades llargues), que esdevé l’escenari literari. Recerca històrica i temes • Context: 1942, postguerra a l’alta muntanya, frontera amb França i presència de maquis (exrepublicans), contraban i pas de refugiats (jueus, aliats abatuts, joves que fugien del treball forçat nazi) pels Pirineus amb l’ajuda de guies (de tota mena). • Fonts consultades: treballs històrics (p. ex., Emilien Eixen i Josep Calvet) sobre rutes i xarxes de protecció a la serralada. La trama (sense espòilers) • Protagonista: una dona aranesa que, per circumstàncies, col·labora amb un maqui i acaba fent de guia de persones que travessen la muntanya. • Un dia haurà de fer el pas tota sola des d’Espet fins a la vall de Torran. En paral·lel, coneixem la història d’una mare jueva que fuig amb la seva família. El relat explora el dolor, les dificultats i la resiliència de totes dues. Ficció, però arrelada • És ficció (amb personatges inventats) però inspirada en fets, llocs i dinàmiques reals: una novel·la històrica que podria assemblar-se a vivències que hi van succeir. Recepció i una cita clau • A la presentació a l’Ateneu hi va haver lectures dramatitzades (Romi Porredón) i comentaris del públic. «La culpa és individual; la culpa no pot ser mai col·lectiva. Per què ens fan pagar a tot un poble unes culpes que no són de cadascun de nosaltres?» • Aquesta reflexió de la mare jueva sintetitza un dels eixos morals del llibre: la responsabilitat i la injustícia del càstig col·lectiu. Procés i tècnica d’escriptura • Procés de set anys, amb treball d’ofici: disseny de personatges (biografies, motivacions, contextos), escenes i ordre narratiu. • L’autora destaca la importància d’aprendre tècniques narratives i de treballar metòdicament. Nous projectes • En curs: escriptura de la història familiar paterna a través d’una casa present durant diverses generacions. Projecte encara en definició. Trajectòria professional i compromís social De la psicologia a l’educació especial • L’Imma és psicòloga i va cofundar una escola d’educació especial a Sant Just per a infants amb dificultats d’aprenentatge, amb grups reduïts i especialistes. • Posteriorment, van crear una FP a Sant Feliu (la «Casta Sant Feliu», esmentada) i un centre especial de treball amb prop de 70 persones, tallers i enclavaments en empreses ordinàries per facilitar la inserció laboral. Reptes econòmics actuals • La crisi i la reducció d’inversions han tensionat els comptes. L’augment del SMI a 900 € és just i celebrat, però genera dificultat per assumir costos si no arriben ajudes públiques. «És de justícia que pugi l’SMI… però nosaltres no podem fer-hi front; si no ens ajuden, aquestes persones perdran la feina.» • Crida a la sensibilització i a les administracions per sostenir aquests llocs de treball. Tertúlia d’actualitat i cultura: Presos i Premis Gaudí Actualitat • Inquietud pel trasllat dels presos per l’inici del judici i les condicions de reclusió. To emotiu i de preocupació. Premis Gaudí (11a edició) • Valoració de la gala: el presentador Mag Lari combina encerts amb moments percebuts com a excessius o irrespectuosos; presència a l’escena considerada mesurada. • Referència a nominacions i assistències (esment de Clara Segura) amb dubtes sobre la seva presència física. Guanyadors destacats • Gran triomfadora: Entre dos Aguas (Isaki Lacuesta), amb diversos premis importants. • Altres reconeixements: El fotógrafo de Mauthausen i L’habitació de la mare. • Petitet (documental) guanya i es recorda la seva emissió recent a TV3 i projeccions locals; valorat com a emocionant i molt ben fet.
24 de gen. del 2019
31'
Entrevistes de la Justa del 24/1/2019 — Obres al Mercat de Sant Just, aparcaments i accessos; subvencions 3M6 i Pla d’Ocupació; tertúlia sobre Veneçuela i el paper dels EUA
Panorama general Episodi amb tres blocs principals: Obres i mobilitat al centre de Sant Just: tall al voltant del Mercat, remodelació de l’espai posterior, noves places d’aparcament i panells informatius, i itineraris provisionals d’accés. Promoció econòmica: convocatòria oberta del programa 3M6 i activació del pla d’ocupació Formació i Treball amb 4 contractacions. Tertúlia jove: context de Veneçuela (petroli, desigualtat, programes socials) i el debat sobre el paper dels EUA a Llatinoamèrica. També hi ha una pausa musical i indicatius de l’emissora entre blocs. Obres i mobilitat al Centre de Sant Just Calendari i imprevistos Tall de trànsit al voltant del Mercat per la remodelació de l’espai posterior. Durada prevista: aproximadament 1,5 mesos. Advertiment sobre possibles canvis per imprevistos (especialment mal temps), que ja han afectat altres obres. "la nostra previsió és que el carrer estigui tallat durant un mes i mig" i que no s’agafi "al peu de la lletra". Remodelació de l’espai posterior del Mercat i accés Retirada dels antics mòduls/parades exteriors (van tenir una funció social, però ara es considera oportú retirar-los). Recuperació de la façana posterior del Mercat (valor arquitectònic) i creació d’un espai de convivència. Accés més directe al Mercat per a qui aparca a c/ Mercat i a l’aparcament del Milenari. Impacte en el comerç i gestió de molèsties Els paradistes expressen preocupació per les molèsties durant les obres, però valoren els beneficis futurs. "si volem millores... aquestes millores, temporalment, quan es fan les obres, ocasionen molèsties". Aparcament i panells informatius Reestructuració de voreres a c/ Mercat (tram fins a c/ Freixas) per guanyar 6–7 noves places (probablement zona blava). S’hi sumen 20 places noves a c/ Freixas. Nous panells informatius a Rambla i Av. Indústria que mostren places disponibles a c/ Mercat, c/ Creu i al Milenari. Dades inicials: no es detecta saturació (potser només a c/ Creu en hores punta). Obres a l’entorn de c/ Freixes i connectivitat Intervenció al costat del parc Freixes: posada en valor del parc i millora de la connectivitat entre La Miranda (c/ Arc) i el centre. Limitació: orografia complicada; la pendent es manté, però el traçat millora respecte la situació actual. Itineraris provisionals i futurs accessos Durant el tall (1,5 mesos): accés al centre amb vehicle per c/ Major i c/ Verge del Pilar cap a Àngel Guimerà (Milenari) o c/ Creu. Un cop acabades les obres: es preveuen 3 accessos directes al centre: Via Anselm Clavé – Badó Via Verge dels Dolors – Camp Preciós – Badó (itinerari provisional que ha funcionat bé) Via c/ Major Veïns i logística Els veïns poden entrar per c/ Creu i maniobrar per c/ Mercat; logística de càrrega i descarrega del Mercat garantida (camions poden entrar per c/ Mercat). Comunicació: panells informatius i díptics repartits al barri Centre. Promoció econòmica i ocupació Subvencions programa 3M6 (convocatòria oberta) Per a empreses situades dins d’un radi de 30 km de Sant Just. Termini de presentació: fins al 26 de febrer. Objectiu: contractar 6 persones durant 9 mesos i formar-les. Prioritat per a col·lectius amb especials dificultats d’inserció. Novetat: s’obre a qualsevol empresa (abans restringit a empreses d’inserció sense ànim de lucre i centres especials de treball). Compromís: incorporar almenys 2 de les 6 persones a la plantilla en acabar. Pla d’Ocupació “Formació i Treball” Finançament: Consell Comarcal i SOC. S’han contractat 4 persones (inici el dia 31) per 6–12 mesos: 1 administratiu/va per a Policia 1 a Arxiu 1 a Servei de Personal de l’Ajuntament 1 delineant a la Brigada Tertúlia jove: Veneçuela, petroli i geopolítica Context inicial: país ric en petroli amb forta desigualtat (30% vivia bé; 70% amb carències, segons el relat de l’“Arbre”). Arribada d’un lideratge militar amb projecte social (eleccions, redistribució, clíniques de barri amb metges cubans i medicaments disponibles a prop de casa). Debat sobre el paper dels EUA a la regió: referències a múltiples cops d’estat a Llatinoamèrica (es citen Xile, Guatemala, El Salvador, Grenada). “és el 142 cop d’estat d’Estats Units, en Latinoamèrica” (afirmació dels tertulians per contextualitzar el conflicte). Pausa musical i indicatius Bloc d’indicatius i una peça musical entre l’entrevista d’urbanisme i la secció de promoció econòmica.
23 de gen. del 2019
27'
Entrevistes de la Justa del 23/1/2019 — Sant Just en moviment: tramvia a la Carretera Reial, bicicletes i carsharing; nous barris, habitatge assequible, IBI i participació ciutadana
Resum general Conversa centrada en la mobilitat i el creixement de Sant Just, amb decisions clau sobre el tramvia per la Carretera Reial, el reforç de la bicicleta (programa e-Bicibox/Bicibox) i la gestió de la retirada sobtada d’un servei de carsharing. També es tracten nous desenvolupaments urbanístics, l’impacte demogràfic i la necessitat d’equipaments (especialment una nova escola bressol), les polítiques d’habitatge i lloguer assequible, el debat sobre l’IBI i el finançament municipal, i l’impuls de la participació veïnal (inclosa l’aplicació de Seguretat Ciutadana). "Sant Just ha esgotat el sòl" "No volem començar amb una flota de 60 bicicletes; comencem amb 12 i anem creixent" "L’IBI suposa un terç dels ingressos dels ajuntaments" Mobilitat Tramvia a la Carretera Reial i convivència amb el vehicle privat • Es confirma el pas del tramvia per la Carretera Reial si es compleixen els acords vigents. • Objectiu: escurçar la T3 en ~10 minuts amb un nou ramal entre la Plaça Santa Magdalena (Esplugues) i la Rambla de Sant Just. • Model de convivència sense via segregada com a Saragossa i Sevilla: tramvia coexistint amb autobusos, cotxes i motos, minimitzant afectacions a altres modes. • La Generalitat ja ho té pressupostat; ara cal execució òptima i integració viària. Bicicletes: carril bici i e-Bicibox/Bicibox • Millora del carril bici, però “encara falta” consolidar connexions. • e-Bicibox/Bicibox: aposta de creixement gradual (12 bicicletes inicials) amb promoció i avaluació d’ús abans d’ampliar. • Bones pràctiques internes: flota d’e-bicis municipals per a treballadors/es; ús intensiu i canvi d’hàbits, incloent préstec fora d’horari per fomentar la mobilitat sostenible. • Estratègia: mesures estructurals progressives per consolidar nous hàbits de desplaçament. Carsharing: retirada de Bancart i resposta municipal • Bancart Sharing tanca a l’àrea de Barcelona; Sant Just recuperarà temporalment les places d’aparcament ocupades per aquest servei. • S’obrirà un nou concurs d’ocupació de via pública per atraure altres operadors. • Si queda desert, es valoraran alternatives metropolitana (p. ex. amb Som Mobilitat). • Objectiu en l’impàs: maximitzar disponibilitat d’aparcament per a la ciutadania. Aparcament al centre: Carrer Mercat, Parc de Freixes i informació en temps real • Obres al Carrer Mercat: reducció de vorera ampla per guanyar 5-6 places. • Parc de Freixes: projecta 15-20 places addicionals. • En total, +20-25 places un cop finalitzin ambdues actuacions. • Demanda comercial: zona blava per afavorir la rotació (no “places blanques”). • Panells informatius (Rambla de Sant Just i rotonda Miquel Reverté) mostren places lliures a Carrer Mercat, Carrer Creu i aparcament del Milenari (on sovint hi ha disponibilitat amb descompte via comerços). Urbanisme, demografia i equipaments Creixement demogràfic i nous desenvolupaments • Projecció 2025: 20-21 mil habitants. • “Sant Just ha esgotat el sòl” per a grans promocions; futurs projectes seran petits (edificis reduïts), excepte el nou barri a la Carretera. • Projectes clau: Promoció dels Miralls i Ceros Vergara (vist-i-plau d’Urbanisme, aprovació definitiva al ple de gener). • Coherència del creixement cap a la Carretera Reial (tramvia, busos, accessos més senzills que a Mas Lluí). • Risc de desplaçament d’activitat cap a Sant Joan Despí (Torre Blanca) pel límit municipal: es fomentarà vida comercial als baixos del nou barri per retenir fluxos i també atreure veïns dels voltants. Estudis i equipaments necessaris • Després de l’aprovació urbanística definitiva, es faran: • Estudi de mobilitat específic. • Estudi d’equipaments per definir si cal centre cívic, biblioteca, mercat, escola de música, escola bressol o altres. Escola bressol: competències i finançament • Falten places d’educació 0-3; s’opta per una nova escola bressol (alternativa: ampliar l’actual). • Competència de la Generalitat en places públiques; l’Ajuntament pot cedir terreny i construir, però cal cofinançament. • Negociació oberta per recuperar mòduls de finançament per plaça (referència històrica: 5.000 €/plaça). • Clima d’entesa amb Educació per anticipar el creixement demogràfic. Habitatge i fiscalitat Lloguer assequible i polítiques d’habitatge • Dues línies diferenciades: • Lloguer social (emergències, renda zero) amb 12-15 habitatges disponibles. • Lloguer assequible (per sota mercat) via promocions a Mas Lluí i nous desenvolupaments, amb 30% de lloguer gestionat per l’Ajuntament segons acords urbanístics. • Marc de la llei d’habitatge: preus dins d’una forquilla regulada. • Fase de transició de l’empresa pública Promunsa: menys construcció, més gestió de parc públic. • Objectiu: convertir habitatges de compra a lloguer quan sigui possible per rebaixar preus. • Programa per a privats: subvencions per millores energètiques a canvi de limitar pujades del lloguer durant uns anys. • Enfocament metropolità del problema del preu del lloguer: calen solucions coordinades entre municipis. IBI i finançament municipal • L’IBI representa aproximadament 1/3 dels ingressos municipals. • Darrera revisió cadastral a Sant Just: ~1996; una revisió avui provocaria una pujada generalitzada i molt notable. • Limitacions legals: l’IBI és un impost d’àmbit estatal; cal una reforma o mecanismes alternatius de finançament municipal (crida al Govern). • Missatge polític: evitar impactes sobtats a les llars mentre es busca estabilitat financera municipal. Participació ciutadana i seguretat Processos participatius i obres • Tancat el procés participatiu per batejar el parc de la Rambla. • En obres recents (Carles Mercader, Taneu, Plana/Vellsoler), es va consultar el veïnat afectat; a vegades baixa assistència prèvia però canvis de projecte quan hi ha aportacions útils. • Lliçó apresa: millorar convocatòries i comunicació prèvia d’obres. Aplicació de Seguretat Ciutadana • L’app inclou un mòdul que permet als veïns enviar incidències (fotos de fanals trencats, cables, etc.) directament a la policia. • Beneficis: més ulls i orelles al carrer, resolució àgil d’incidències, i difusió progressiva en reunions veïnals. • Recomanació: instal·lar i registrar-se per contribuir a la seguretat i manteniment de l’espai públic.
21 de gen. del 2019
27'
Entrevistes de la Justa del 21/1/2019 — Reobertura de la Biblioteca Joan Margarit i debat sobre el tramvia a l’AMB: canvis, serveis i efemèrides del 21 de gener
Resum general Dos blocs principals al programa: Reobertura i reforma de la Biblioteca Joan Margarit (Sant Just Desvern): espais reconfigurats, mobiliari nou, millora d’accessibilitat i canvis en la senyalètica (pendent), amb reforç de la connectivitat (fibra òptica instal·lada i ampliació de Wi‑Fi pendent). Tertúlia sobre el tramvia a Barcelona i l’AMB: història i seguretat, aprenentatges d’altres ciutats europees, traçats i connexió pendent a Barcelona (Francesc Macià–Glòries), i hàbits de mobilitat personal. També s’inclouen efemèrides del 21 de gener i una pausa publicitària amb falques institucionals i d’entitats. "Aquesta tarda tornem a obrir la Biblioteca" — Rosa Maria Vallès Temes principals Biblioteca Joan Margarit: • Reobertura amb tots els serveis en marxa • Canvi de paviment i redistribució d’espais (infantil/adults) i mobiliari • Eliminació de la tarima a l’espai de petits lectors per millorar l’accessibilitat • Zona de treball informal i sala d’estudi en grup amb mobiliari plegable i adaptable • Reubicació de fons: poesia més visible al primer pis; cuina a la planta baixa • Millores tecnològiques: fibra òptica instal·lada (pendent d’activació), reorganització d’ordinadors i ampliació de Wi‑Fi al primer pis (actuació pendent de Diputació) • Audiovisuals: DVDs més accessibles i nou espai de música amb calaixos encastats • Programació: clubs de lectura (general, anglès, novel·la negra), sessions per a nadons i infants, sortida al Liceu (La Gioconda), presentació de llibre de Gemma Lienas • Horaris: tardes (dl–dv) i matins (dt, dj, ds) Efemèrides (21 de gener): • Vaga general anarquista al Llobregat (1932) • Assassinat de Pedro Antonio Blanco (ETA, 2000) • Presentació del cinema sonor (NY, 1927) i patent de la fórmula de la Coca‑Cola (1893) • Descobriment del 93è element químic (Berkeli, 1950) • Naixements: Melendi, Marco Asensio, Plácido Domingo, Lola Flores • Defuncions: George Orwell, entre d’altres • Commemoracions: Blue Monday, Dia de Martin Luther King (EUA), Dia Europeu de la Mediació Tertúlia: tramvia a Barcelona i AMB: • Debat ciutadà i memòria històrica (antics tramvies i seguretat) • Referents europeus: Dublín i Montpeller (disseny, integració urbana) • Connexió pendent Francesc Macià–Glòries i impacte en intermodalitat • Efectes de les obres i respostes veïnals; traçat per Esplugues • Hàbits personals: taxi, caminar i nous vials per a vianants i bicicletes "L’excés de velocitat és incompatible amb la vida. No corris. Viu més." — Servei Català de Trànsit (falca) Detall dels continguts Biblioteca Joan Margarit: reobertura i millores Canvis d’espais i mobiliari: • Paviment nou al primer pis (infantil i adults) • Eliminació de la tarima a l’espai de petits lectors per facilitar el moviment dels infants • Zona de butaques renovada i àrea de treball informal • Sala d’estudi en grup insonoritzada amb mobiliari plegable i adaptable • Vestíbul: canvi d’entrada amb mobiliari pendent d’arribar Aula d’estudi traslladada (balanç): • Servei mantingut en espai alternatiu amb dificultats tècniques i menys assistència que a la biblioteca • Taules retornades i sala d’estudi a lloc des de la reobertura Pendents i millores tècniques: • Nova senyalètica integral en 2 setmanes aprox. (indicadors de fons i taulells) • Reubicació de fons temàtics: cuina a planta baixa; poesia més visible al primer pis • Fibra òptica instal·lada (activació pendent per l’operadora) • Reorganització d’ordinadors i ampliació de Wi‑Fi al primer pis (pendent de Diputació) Audiovisuals i ús d’espai: • DVDs col·locats de cara per a consulta més fàcil • Música en calaixos encastats i més butaques disponibles Agenda cultural i clubs Clubs de lectura: general (2), anglès, novel·la negra (proper al març) Públic familiar: 2 sessions/mes per a nadons (0–14 i 15–36 mesos) i 1 sessió/mes per a +3 (dissabte) Sortides i presentacions: • Sortida al Liceu per veure La Gioconda (inscripcions properes) • Gemma Lienas presenta el seu darrer llibre (març) Programa teatre: inici el curs vinent en coordinació amb biblioteques i l’Ateneu Efemèrides i actualitat Context local i global del 21 de gener amb referències a vagues (taxis a Barcelona, paral·lel amb la del 1932), milestones culturals i científics, i commemoracions com Blue Monday i el Dia de Martin Luther King. Tertúlia: el tramvia a Barcelona i l’AMB Punt de partida: carta al director a favor del tramvia i necessitat de superar reticències Seguretat i disseny: dels riscos històrics als dissenys moderns que eviten atrapaments Models europeus: • Dublín: similitud de material mòbil i arribada a municipis perifèrics • Montpeller: integració urbana (trams soterrats i aparició en places) Traçat i connexions: • Debat sobre la connexió Francesc Macià–Glòries per unir xarxes de tram • Impacte de les obres i preferències veïnals; cas d’Esplugues com a exemple d’ajust de traçat Mobilitat quotidiana: combinació de taxi, caminar i ús de nous vials per a vianants i bicicletes com a hàbit saludable "Les obres, es facin on es facin, sempre porten raons... Després, veus que tot queda maco."
18 de gen. del 2019
25'
Entrevistes de la Justa del 18/1/2019 — Just a la Fusta: Festival d’hivern de gimnàstica rítmica, “atac acústic” a Cuba i el rècord de l’ou d’Instagram (amb reflexions sobre xarxes i medi ambient)
Panorama general Episodi amb tres blocs principals: una entrevista central sobre el Festival d’hivern del Club Esportiu Barna Rítmica, i dues seccions d’alumnes de l’Institut de Sant Just: la primera sobre un suposat atac acústic a Cuba (i la contaminació acústica), i la segona sobre el rècord de l’ou a Instagram i el 10 Year Challenge, amb una reflexió crítica sobre les xarxes i el canvi climàtic. Entrevista principal — Festival d’hivern del Club Esportiu Barna Rítmica Què, quan i on • Dissabte, 18:00 h, al pavelló de la Bonaigua: Festival d’hivern del Club Esportiu Barna Rítmica (Sant Just). • Temàtica: cinema (coreografies inspirades en bandes sonores, p. ex. James Bond). "És un mostrari del que estem treballant fins ara." Format de l’esdeveniment • Estructura: escalfament general conjunt • actuacions per grups • cloenda. • Participants: unes 100 gimnastes (de ~3 a 17 anys), amb actuacions grupals (iniciació) i individuals (accés per selecció). Metodologia i nivells • P3–P5 (grup “Comença a ballar”): iniciació a la dansa i gimnàstica rítmica en clau de joc. - Treball amb aparells adaptats (p. ex. masses com “banyes de cargol”). • Més grans: entrenament més estructurat, dinàmica d’entrenament i possibilitat de competicions escolars (26–28 gimnastes en competició). Organització esportiva • Doble via: lliure accés (Sant Just, Escola Canigó) i accés per selecció (entrenen a Barcelona, 3–5 dies/setmana). • Horaris al Canigó (lliure accés, dt i dj): - 16:45: grup de petites - 17:30: dos grups de mitjanes - 18:30: dos grups de grans • Aparats de rítmica: corda, pilota, cèrcol, masses i cinta. - Hivern: festival temàtic i sovint sense aparells. - Juny: exhibició amb aparells (no temàtica). Dades del club • 7è any de vida; creixement de 35 a 220 gimnastes. • 11 entrenadores, amb moltes exalumnes a l’staff. • Origen de les gimnastes: majoritàriament Sant Just i rodalies (Esplugues, Sant Joan...). Entrenaments al Canigó (Sant Just) i seu a Barcelona. • Inscripcions: molts grups es reomplen per reinscripció (especialment les grans). Encara queden algunes places a grups petits. Secció Institut (Grup 1) — “Atac acústic” a Cuba i contaminació acústica La notícia i el so misteriós • Cas 2016: 16 funcionaris dels EUA a Cuba amb símptomes (nàusees, mals de cap, pèrdua d’oïda, problemes d’equilibri) atribuïts a un soroll intens i continuat. • Hipòtesi final comentada: no era un atac, sinó grills que, sincronitzats, generaven un so molt molest. "Quan un soroll produeix malestar de forma continuada, parlem de contaminació acústica." Impacte del soroll en la salut i en la fauna • Efectes en humans: estrès, cefalees, alteracions del son i de l’equilibri. • Cas d’estudi: cetacis — s’orienten pel so (eco-localització). El soroll humà (p. ex. prospeccions petrolieres) els desorienta i pot causar problemes greus. Secció Institut (Grup 2) — “World Record Egg”, 10 Year Challenge i reflexió social Rècord a Instagram • Compte anònim “world_record_egg” publica la foto d’un ou per superar el rècord de “likes” de Kylie Jenner (~18 M) i el dobla: 48 M+ “m’agrades”. • Impacte exprés: milions de seguidors en pocs dies. El 10 Year Challenge i els riscos de les modes • 10 Year Challenge: comparatives de fa 10 anys vs avui. Algunes versions útils mostren canvis ambientals (Amazones, rius més secs, desforestació). • Crítica: la societat s’uneix per fites trivials (likes), però no amb la mateixa força per afrontar el canvi climàtic. • Riscos d’altres reptes virals: Kiki Challenge, “Bird Box” challenge (accions perilloses amb els ulls tapats). "Ens unim per fer coses estúpides, però no per arreglar el planeta." Falques i promocions destacades • Programes de la casa: Smooth Jazz Club, Juguem a casa, La desbernada, Bits. • Campanyes institucionals: Servei Català de Trànsit (“L’excés de velocitat és incompatible amb la vida”), Institut Català de les Dones (012), canal de WhatsApp de Ràdio Desvern.
17 de gen. del 2019
18'
Entrevistes de la Justa del 17/1/2019 — Entrevista a Ricard Ros (Riu): el disc «Delta», la votació dels Premis Enderroc i el concert al Tradicionàrius; tertúlia sobre temps i salut amb l’Esquadró Jove
Resum Punts clau Riu presenta el seu quart disc, Delta, i anima a la votació popular dels Premis Enderroc (categoria Folk). Cançons i categories: “La minyona del Rosselló” (millor cançó) i Delta (millor disc de folk). Evolució sonora: incorporen efectes de rock i hereten part del treball immersiu de Riu 360 (so en 3D), sense abandonar l’arrel acústica. Concert especial al Tradicionàrius el 29 de març (25 anys del CAT). Tertúlia de l’Esquadró Jove: impacte del temps en la salut (dolors, articulacions), valoració del programa El Temps de TV3 i meravelles naturals com les aurores boreals. Detalls de l’entrevista a Ricard Ros Premis Enderroc i votacions Modalitats: Votació de la crítica (ja realitzada). Votació popular (llista oberta per a tothom amb disc registrat a Enderroc). Termini: fins avui a les 12 h del migdia. Com votar: web d’Enderroc → Premis → Votació popular → categories de Folk. "Si ens voleu votar, podeu entrar a la web d’Enderroc i anar a la part de Premis de Votació Popular i votar-nos." El disc «Delta»: significat i so Metàfora central: el delta com a acumulació de sediments que el riu porta fins al mar, símbol de 9 anys de trajecte del grup i de l’evolució artística. Joc semàntic: quarta lletra de l’alfabet grec (quart disc). Arrel territorial: activitat (assajos, gravacions) al Delta del Llobregat —homenatge a la terra i al Baix Llobregat. Identitat sonora: Núcli de folk i música tradicional catalana. Noves capes: distorsions, delays, bombos i tractaments “més rock”. Herència del projecte Riu 360 (so en très dimensions). "El Delta és l’acumulació de sediments de tot el que porta el riu… i acaba guanyant espai al mar." Instruments i col·laboracions Ricard Ros: flautes irlandeses, gaita irlandesa (uilleann pipes) i sac de gemecs. Col·laboracions destacades: Manu Sabater (gralles i vents), Pau Benítez (flabiol), Josep Maria Ribelles (arpa), Luis Peixoto i Fernando Barroso (cordes), Pablo Vergara (bodhrán), i Balkan Paradise Orchestra (versió del Cant dels ocells). Agenda i objectius 29 de març: concert al Tradicionàrius (25 anys del CAT com a “aparador del folk” als Països Catalans). Gira: tancant dates d’estiu, amb la voluntat de tocar fora de Catalunya —objectiu de portar el folk català més enllà. "Un dels objectius de Riu era portar el folk català fora de les nostres fronteres." Tertúlia de l’Esquadró Jove (post-entrevista) Salut i clima: Dolors d’ossos i artrosi exacerbats pels canvis de temps. Importància de la musculació per descarregar els ossos i millorar la mobilitat. El Temps de TV3: Alta credibilitat i audiència; Valoració de Tomàs Molina i l’ús de fotografies d’espectadors. Natura i espectacle visual: Fascinació per sortides de sol i aurores boreals: bellesa efímera i difícil de capturar tal qual en fotografia. Informació pràctica Votació Enderroc (popular): fins avui a les 12 h. Categories: Folk → Millor cançó (“La minyona del Rosselló”) i Millor disc (Delta). Concert: 29 de març, Tradicionàrius (25 anys del CAT).
16 de gen. del 2019
29'
Entrevistes de la Justa del 16/1/2019 — Toque de Queda de Marc Cabella: estrena i making-of; 012 per a dones; música i tertúlia (Copa del Rei, Jordi Alba)
Panorama general Programa amb tres blocs destacats: Entrevista amb el jove director Marc Cabella (15 anys) i la Mireia Domingo sobre el curtmetratge Toque de Queda — concepte, producció, estrena, i futur en festivals. Interludi musical amb clàssics: Hooked on a Feeling i London Calling. Tertúlia esportiva: Copa del Rei (Getafe, València) i focus en Jordi Alba (guardó i renovació). Inclou servei públic 012 de l’Institut Català de les Dones. Toque de Queda – el curtmetratge de Marc Cabella Sinopsi i temes Trama: Un nen surt de l’escola i es troba amb conflictes inusuals en un context de toque de queda. Punt de vista: Des de la mirada infantil, la innocència el porta a prendre decisions que un adult no faria. Evolució: El conflicte desencadena un procés de maduració en el protagonista. "La capacitat que tenim els joves a realitzar coses d’aquest estil... i que el nen fa un procés d’evolució i passa de ser un nen a ser una mica més madur." • Temes clau: innocència, maduresa, família i comunicació pare/fill, adaptació davant l’adversitat. Producció, equip i recursos Projecte autònom impulsat per Marc, fora de l’àmbit estrictament escolar (l’institut cedeix espais per a algunes escenes). Patrocinis tècnics: Edison (Cornellà) i Visual Pro (Barcelona) cedeixen equip — el curt no ha tingut cost econòmic directe. Equip: Col·laboració central de la Martina i l’Emma; suport tècnic en rodatge del Xavi. Elenc: La Mireia Domingo entra al projecte de forma casual substituint una absència al càsting i acaba interpretant la mare del protagonista. Rodatge i calendari Rodatge: 2 dies a l’estiu, jornades de 14–15 hores per optimitzar cessions de material i compatibilitzar estudis. Postproducció i preparació d’estrena: Procés de 6–7 mesos per compaginar amb obligacions escolars. Acte d’estrena tipus “premiere” amb presentació i pica-pica (format de llarga durada per a un curt de ~15’). Estrena i repercussió Estrena: Divendres 18 de gener, 19:00, Palau Falguera (Sant Feliu de Llobregat). Auditori ple. Patrocinis de l’acte: Coca-Cola, Diet Radisson, Xabata, escola Canigó (material lumínic). Mitjans: Entrevista prèvia a Onda Cero amb la Júlia Otero, amb bona repercussió. Materials promocionals: Tràiler a YouTube i cartell de Jorge Botella; destaquen les actuacions (especialment l’expressió de la Mireia al cartell). Futur i festivals Objectiu: presentar el curt a festivals. Repte: pocs certàmens específics per a joves (sovint o molt escolars i casolans, o massa professionals). Experiència de la Mireia i retrat del lideratge del Marc Primera experiència de la Mireia davant la càmera; confia en la direcció del Marc tot i no considerar-se fotogènica. La Mireia no és mare a la vida real, però té un perfil maternal com a professora de dansa (treballa amb nens de 4 a 10 anys i adolescents), fet que aporta versemblança al paper. Elogi al lideratge del Marc: organització, gestió de contactes, tràmits amb ajuntaments i mitjans, coordinació d’equip i patrocini. Interludi musical • Hooked on a Feeling — Blue Swede • London Calling — The Clash Servei públic 012 – Institut Català de les Dones Orientació i recursos per a dones: salut, àmbit afectiu/sexual, dret de família (separacions, custòdies, pensions), violència masclista. Serveis gratuïts: atenció psicològica i assessorament jurídic. Informació: gencat.cat/atencioalesdones. Tertúlia esportiva Obertura i to de la taula Broma inicial: falta incorporar un perico per equilibrar la tertúlia. Copa del Rei i actualitat Resultats destacats: Getafe vs Valladolid. València remunta (3–0) a l’Sporting de Gijón a la tornada; l’entrenador Marcelino “salva els mobles” en una temporada discreta. Barça: setmana de Copa; es comenta el cansament de parlar només del Barça i la necessitat de pluralitat. Focus Barça – Jordi Alba Jordi Alba, premiat a la “festa de l’esport”. Renovació pendent i posició poc doblada a la plantilla. Trajectòria: formació al Barça, sortida al Cornellà, pas al València i retorn al Barça. El Cornellà es va beneficiar pels drets de formació. Idees clau Empenta juvenil: un equip d’adolescents lidera una producció audiovisual amb qualitat i patrocini. Narrativa amb mirada infantil: la innocència i la maduresa com a eixos dramàtics del curt. Comunitat i suport: escola, empreses i amics fan possible el projecte sense cost directe. Cultura i esport en un mateix programa: cinema emergent, clàssics musicals, servei públic i actualitat futbolística.
15 de gen. del 2019
33'
Entrevistes de la Justa del 15/1/2019 — Participació, seguretat, neteja, educació, mobilitat i verd urbà a Sant Just: conversa amb l’alcalde Josep Perpinyà
Resum general Episodi de la segona hora de "Just a la Fusta" amb l’alcalde de Sant Just Desvern, Josep Perpinyà. Es fa un repàs ampli a polítiques locals clau: participació ciutadana amb la nova plataforma Fem Sant Just, model de policia del segle XXI amb tecnologia i proximitat, neteja viària i contenidors intel·ligents, places d’escola bressol i el finançament de la Generalitat, mobilitat sostenible (tramvia, bus exprés, bicicletes i patinets), urbanisme verd i parcs, i gestió econòmica municipal condicionada per la regla de despesa. L’entrevista tanca amb l’anunci de la seva candidatura per a les pròximes eleccions. "Escoltar la gent, doncs, és una obligació." Participació ciutadana: plataforma "Fem Sant Just" Nova eina participativa per apropar les decisions municipals a la ciutadania i millorar processos. Exemples recents: • posada a nom del parc entre el carrer Major i la Rambla, • co-disseny de parcs i carrers amb veïnat, • definició del nou pavelló de la Bonaigua amb entitats esportives. Resultat: canvis concrets de projecte gràcies a l’aportació experta d’usuaris quotidians. "Ens han fet veure coses que nosaltres no havíem vist." Seguretat i policia local 2.0 Nou cap i projecte de policia amb més proximitat, mediació i prevenció; més agents al carrer i optimització de recursos. Tecnologia: càmeres de lectura de matrícules (LPR), geolocalització de patrulles (GPS) i aplicació de gestió per a reaccions més àgils. Coordinació amb Mossos: es reclama a Interior cobrir vacants a la comissaria Esplugues–Sant Just per garantir els objectius. Robatoris: mitjanes baixes, incidents aleatoris per barris; es prioritza anticipació i prevenció. Neteja viària i residus Situació actual: impugnació de la licitació del servei paralitza l’entrada de la nova empresa; la sortint continua de manera obligada. L’Ajuntament intensifica el control per mantenir el servei. Full de ruta: increment de neteja viària amb el nou contracte i transició a contenidors intel·ligents. Educació: places d’escola bressol Voluntat municipal de construir una nova escola bressol (amb avantprojectes presentats). La Generalitat comunica "no" al finançament de noves places ara, prioritzant el pagament de deutes als ajuntaments (deu a Sant Just prop de 600.000 €). Efecte: famílies que queden fora han d’optar per privada o municipis veïns. Compromís: l’Ajuntament farà la nova escola quan hi hagi un acord de finançament. "Va ser un no rotund que no ens va agradar gens." Mobilitat: tramvia, bus exprés i micromobilitat Tramvia per la Carretera Reial i compatibilitat amb bus L’ATM avança l’estudi informatiu del tramvia per l’Eduardo A. Miró/Carretera Reial fins a Esplugues. Referent de Saragossa: espai on mana el vianant i la convivència amb el tramvia. Novetat clau acceptada per l’operador: bus i tramvia en la mateixa plataforma (freqüència prevista del tramvia: cada 12 min), facilitant la pacificació i l’eficiència del transport públic. Bus exprés i alternatives al cotxe Treball avançat per a una línia exprés (Mas Lluí–Barcelona) per l’autopista. Estratègia: reduir dependència del cotxe amb més opcions de transport públic. "El cotxe ens està menjant." Bicicletes i patinets Implantació imminent del servei "Ebis i Vox" (bicicleta elèctrica/servei vinculat) per ampliar opcions de micromobilitat. Relleu pendent: convivència vianant–bici–patinet i regulacions metropolitanes en curs. Urbanisme i espai públic: més verd i parcs Més inversió en via pública i verd urbà: Sant Just supera els estàndards europeus amb 19 m² de zona verda per habitant (recomanació: 9 m²). Parcs: finalitzat el Parc de la Rambla, en marxa Parc de Can Freixas i Parc de Can Sagrera. Resposta a crítiques sobre paviments a Can Sagrera: es plantaran més arbres i s’actualitzen jocs infantils; més convivència i salut. Gestió econòmica municipal Els romanents elevats responen a la regla de despesa estatal: la despesa només pot créixer un percentatge limitat, tot i més ingressos. El superàvit es pot destinar només a deute o a inversions financerament sostenibles (no a ocupació o serveis socials). L’alcalde és crític amb la limitació i espera canvis normatius del govern estatal per donar més marge als ajuntaments. Política local i continuïtat Josep Perpinyà serà candidat del PSC el 26 de maig, amb 100% de suport de la militància local. Prioritat: projectes per millorar la qualitat de vida i una visió a 5–10 anys per arribar-hi a temps. Claus a retenir Participació real que transforma projectes (pavelló, parcs, carrers). Seguretat amb tecnologia i proximitat; reclam a Mossos per més efectius. Neteja viària condicionada per la impugnació; camí cap a contenidors intel·ligents. Escola bressol: voluntat municipal vs. finançament denegat per la Generalitat. Mobilitat: tramvia + bus en plataforma compartida, bus exprés i impuls a bici/patinet per salut i menys contaminació. Economia: superàvit per la regla de despesa; demanda de flexibilització per atendre necessitats socials.