Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
Empanada Cultural del 9/2/2022 — Macbeth avui: Joel Coen al cinema, Welles/Kurosawa/Polanski al cànon, una nit electoral al teatre i la Lady Macbeth de Füssli - episode art
Empanada Cultural
1h 18min

Empanada Cultural del 9/2/2022 — Macbeth avui: Joel Coen al cinema, Welles/Kurosawa/Polanski al cànon, una nit electoral al teatre i la Lady Macbeth de Füssli

Panorama general Episodi especial dedicat a Macbeth, on l’equip fa un viatge complet per les seves principals adaptacions cinematogràfiques, una proposta teatral contemporània situada en una nit electoral espanyola i un tancament artístic amb la pintura de Heinrich Füssli. El programa combina anàlisi crítica, context històric i entrevist a amb una actriu de l’obra de Madrid, oferint una mirada polièdrica sobre l’ambició, el poder i la culpa en clau shakespeareana. Destaques (en breu) Cinema actual: anàlisi de The Tragedy of Macbeth (Joel Coen), amb fotografia en B/N de gran contrast, format acadèmic 1.33:1 i una posta en escena d’arrel expressionista i teatral. Cànon cinematogràfic: revisió de tres fites clàssiques —Orson Welles (1948), Akira Kurosawa – Trono de Sangre (1957) i Roman Polanski (1971)— per entendre com dialoga Coen amb la tradició. Teatre contemporani: Macbeth com a sàtira política en una nit electoral, a la Biblioteca del Soho (Madrid); conversa amb Míriam Marcet sobre el procés creatiu, el metateatre i l’estat de la indústria. Art: lectura de The Sleepwalking Lady Macbeth de Heinrich Füssli i eco amb The Nightmare: la imatge del deliri, la culpa i els malsons. Temes i punts clau Cinema: The Tragedy of Macbeth (Joel Coen) Força visual extraordinària: • B/N d’alt contrast, geometria i minimalisme arquitectònic. • Referents: noir, expressionisme alemany, ecos de Bergman i Welles. Tensió teatral vs. cinematogràfica: • La direcció d’actors es percep més teatral; pot fer la recepció més hermètica si no es domina l’anglès shakespearià. • El text és molt fidel; l’experiència millora si coneixes l’obra o altres adaptacions. Repartiment: • Denzel Washington i Frances McDormand com a parella madura (“Macbeth postmenopàusic”): lectura sobre el temps, la infertilitat i la mortalitat. • Catherine Hunter (les bruixes) és un dels grans punts forts interpretatius. Comparativa recent: • Justin Kurzel (2015) aposta per una evolució dramàtica més orgànica (Fassbender/Cotillard) i un realisme emocional (trauma, dol) que alguns troben més convincent. Cànon d’adaptacions (per entendre Coen) Orson Welles (1948): atmosfera de boira i tempestes; recursos mínims i potència visual gairebé primitiva. L’esperit shakespearià condensat amb una estètica deutora de l’expressionisme. Kurosawa – Trono de Sangre (1957): transposició al Japó feudal; Washizu (Mifune) i Lady Asaji com a terror d’acer i seda. Una única bruixa com a esperit andrògin i la roda del destí. Final amb fletxes icònic i físic. Polanski (1971): la versió més gore i visceral; el dol i la violència travessen la pel·lícula (context Manson/Tate). Producció de Playboy Productions. Teatre: Macbeth en clau política (Madrid) Dispositiu escènic: despatx circular en nit electoral espanyola; públic al voltant i acció simultània “berlangiana”. Metateatre: el llibre de “Macbeth” entra com a MacGuffin; els personatges reals (cap de premsa, president, assessors…) assumeixen rols shakespearians fins a ser devorats per ells. Actualitat: reescriptura viva amb referències polítiques recents; sàtira que provoca reconeixement en polítics reals assistents. Processos: creació a partir d’improvisacions (Víctor Conde/Amaya Galeote), gran pes del moviment i del treball físic (coreografia). Indústria: reflexió sobre la precarietat, la manca d’inversió i la fuga de talent; consells d’ofici de Míriam Marcet: perseverança, treball del cos/veu i honestedat. Art: Füssli i la iconografia de la culpa The Sleepwalking Lady Macbeth (1784): la reina, sonàmbula, presonera del remordiment, acompanyada per serventa i metge que en donen fe. La llum de l’espelma no és coneixement: és deliri. The Nightmare com a eco: dimoni i cavall com a símbols del sexe i l’opressió nocturna; trampantojo i profunditat que intensifiquen l’angoixa. Idees força Ambició, poder i culpa són motors cíclics: el text de Shakespeare es reencarna en formes noves sense perdre vigència. Cada adaptació escull una porta d’entrada (visual, emocional, política, ritual) que revela noves capes del mite. Cites destacades “Els clàssics són clàssics perquè són actualitat.” — Míriam Marcet “By the pricking of my thumbs, something wicked this way comes.” — (tràiler de The Tragedy of Macbeth)

Veus Parròquia del 9/2/2022 — Migrar i resistir: del reportatge al voluntariat; fronteres, Frontex, Canàries, Lesbos i la responsabilitat dels mitjans - episode art
Veus Parròquia
28'

Veus Parròquia del 9/2/2022 — Migrar i resistir: del reportatge al voluntariat; fronteres, Frontex, Canàries, Lesbos i la responsabilitat dels mitjans

Context i convidada Programa: Veus de la parròquia (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern). Convidada: Mònica Parra Ràfons, treballadora de l’Ajuntament de Sant Just, fotògrafa i activista, autora del llibre “Migrar i resistir”. "Aquesta Europa negra ha de quedar reflectida... la gent ha de saber que aquesta part de la història ha existit." De la fotografia al voluntariat (2015) Origen del compromís • 2015: en un viatge de vacances a Polònia i Hongria, Mònica presencia la crisi migratòria i comença fotografiant-la. • Passa de la fotografia a l’acció directa: decideix fer-se voluntària davant la sensació que "hi ha molta gent fent fotos" i cal ajudar sobre el terreny. Països i rutes on ha treballat • Grècia, Hongria, Croàcia, Sèrbia, França, Espanya (Canàries, Melilla) i diverses illes i ciutats. • Xarxa principal: el col·lectiu fotogràfic i activista Fotomovimiento. • Suport emocional entre voluntariat i persones refugiades, viatges durs i de patiment. El llibre “Migrar i resistir” Genesis i mirada • Neix de notes en llibretes sobre vulneracions de drets, creuades amb la història migrada de la seva pròpia família (refugiats a Argelers). • Impuls clau: l’encàrrec moral d’un amic a Grècia perquè escrigui el que ells, esgotats, no podien. "Estaria molt bé que escrivissis tot això..." Per què enganxa • Humanitza més enllà de les xifres: posa nom, emocions i somnis a les persones migrades. • Convida a la identificació: "Jo podria ser aquesta persona". On comprar-lo i traduccions • Editorial Descontrol; disponible a llibreries com La Ciutat Invisible, Cal Llibreter, Llibreria Girona, entre d’altres (consulta web de Descontrol). • En català i castellà; traducció a l’anglès feta solidàriament per una empresa de traducció. Preu transparent • Desglossament final de costos (impressió, edició, marge llibreria, autora) per transparència i pedagogia editorial. "Transparència pura i dura." Vida al límit a les fronteres La frontera sèrbio-croata i “The Game” • Un dels entorns més colpidors: calor extrema a l’estiu, fred intens a l’hivern, i violència policial. • “The Game”: intents reiterats de creuar; devolucions en calent; persones retornades a hores de la frontera, colpejades, sense mòbil i descalces. Focus actuals • Canàries: arribades massives i morts en ruta; embarcacions amb persones mortes a bord; greus emergències sanitàries. • Frontera Bielorússia/Polònia: fred extrem, morts per congelació; resposta europea amb noves tanques. • Grècia i Itàlia: punts d’entrada permanents. Militarització i Frontex • Europa destina més recursos a Frontex, murs i sensors que a dignificar la vida. • Denúncia de devolucions en calent i ús de la força en contextos de persones desarmades. Voluntariat: efectivitat i límits • Ajuda bàsica (menjar, roba, acompanyament emocional) però amb límit estructural: "Estem posant tiretes" • Reclama solucions polítiques: obrir vies legals i segures, acollida real. • Petit avanç: millores recents a Espanya per a menors extutelats per poder treballar. Salvament i criminalització • Reconeixement a Open Arms i altres equips tècnics que arrisquen la vida al Mediterrani. • Denúncia de la criminalització del rescat: processos judicials, retencions de vaixells. Projectes i cooperació local (Lesbos) • Sant Just, soci del Fons Català de Cooperació, dona suport a un projecte jurídic a Lesbos: garantir traducció, informació d’asil/deportació, i defensa legal. • Procés participatiu local: 50 persones, 126 vots emesos (cada participant podia votar fins a 3 projectes). Bon inici, però cal més implicació ciutadana. Històries humanes i pèrdues • Relacions profundes: "la meva segona família" entre persones migrades. • Cas d’Abraham (Eritrea): tortures i violència a Líbia; ansietat severa a París; possible deportació; pèrdua de rastre malgrat la cerca durant anys. Calais i la persistència del moviment • Experiència dura però "molt bonica" d’acompanyament amb activistes locals. • Malgrat desallotjaments cíclics, la gent torna: el Canal de la Mànega segueix sent ruta cap al Regne Unit. • Missatge: normalitzar la migració i dignificar les vides en lloc de fer-les impossibles. Europa externalitza fronteres i causes estructurals • Acords amb tercers països: Turquia (6.000 M€; amenaça d’"obrir portes"), Líbia (centres de detenció finançats), Marroc i Senegal. • Efectes col·laterals: exemple de la pesca a Senegal i pèrdua de mitjans de vida. • Crida a mirar els espolis i guerres (Síria, Afganistan, Iraq) com a causes d’arrel. Mitjans i narrativa pública • Crítica al blanquejament del feixisme i del racisme als platós. • Dependència dels mass media de governs i subvencions; manca de periodisme valent. • Reconeixement a mitjans alternatius (El Salto, elDiario.es). Crida final • Alertes sobre conflictes propers (Rússia) i la vulnerabilitat universal. • Exigeix reforma de la Llei d’estrangeria a Espanya: ningú sense papers ni ajudes, cal dignificar i acompanyar. • Convida a revisar les causes estructurals (d’on ve el coltan del mòbil, qui bombardeja, etc.). "No em cansaré mai de repetir-ho: dignificar-los la vida i acompanyar-los."

Just Blues del 8/2/2022 - episode art
Just Blues

Just Blues del 8/2/2022

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 8/2/2022 — Cul-de-sac de Polanski, 10 anys de la Filmoteca al Raval i més: òpera en directe, Moonfall i la preservació del cinema - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 8/2/2022 — Cul-de-sac de Polanski, 10 anys de la Filmoteca al Raval i més: òpera en directe, Moonfall i la preservació del cinema

Anàlisi de la pel·lícula de la setmana: Cul-de-sac (1966), de Roman Polanski Context i influències • Film de transició entre Repulsion i El baile de los vampiros; projecte coescrit amb Gérard Brach concebut abans de Repulsion però difícil de finançar. • Fortes influències del teatre de l’absurd (Beckett, Esperant Godot com a mirall del “senyor Cattleback” que no arriba) i del cinema mut (Chaplin), amb humor negre i situacions absurdes. "Només pot ser cinema" — Polanski, sobre Cul-de-sac, reivindicant-ne la naturalesa purament cinematogràfica. Posada en escena i motius visuals • Localització magnètica: carretera inundable, castell aïllat, illot que converteix el món en una peixera mental. • Motifs obsessius: espiells, gallines, ous que es trenquen, mirades a través d’objectes, i la presència de l’aigua com a element simbòlic recurrent en Polanski. • Ús de gran angular, primers plans intensos i long takes (pla de platja de 7’38’’ amb avió sincronitzat) que mostren un control mil·limètric del ritme i l’espai. Personatges i temes • Relacions de poder, nihilisme i crueltat com a eix: el gàngster Dickie (Lionel Stander), el fràgil George (Donald Pleasence) i Teresa (Françoise Dorléac) en un joc d’humiliacions i canvis de rol. • Personatges definits per gestos i accions precises; tensió moral amb matisos (empatia puntual fins i tot amb el delinqüent). • Música hipnòtica de Krzysztof Komeda, que accentua la inquietud. Valoració • Pel·lícula “quadrada” i d’una força visual extraordinària; per alguns, el millor Polanski primerenc. • Eco i avançala de The Fearless Vampire Killers (espais, aïllament) i ressons de Knife in the Water i Repulsion (obsessions, claustrofòbia mental). Actualitat: òpera al cinema i estrenes Òpera en directe: Les noces de Fígaro (Cinema Girona) • Retransmissió en rigorós directe des del Palais Garnier: direcció musical de Gustavo Dudamel i posada en escena de Netia Jones; estètica i colorimetria molt celebrades. • Valor de la sala: l’experiència col·lectiva en pantalla gran com a antídot a la crisi d’assistència; paral·lelisme històric amb altres “esdeveniments en sala” (NBA als anys 50-60). Crítica de Moonfall (Roland Emmerich) i debat • Crítica severa: guió “de nivell 8 anys”, diàlegs pobres i situacions inversemblants; espectacle sense substància. • Reflexió sobre la infantilització del mainstream i comparacions de tema amb Don’t Look Up (en to i ambicions molt diferents). Entrevista a Esteve Riambau (director de la Filmoteca de Catalunya): 10 anys al Raval Missió i sentit d’una Filmoteca avui • Marc legal (Llei del Cinema 2010): preservació del patrimoni i difusió de la cultura cinematogràfica. • Preservar l’“espectacle cinematogràfic”: sessions en 35 mm, acompanyament musical en films muts, i presentacions que converteixen cada passi en una experiència única. Exemple: Pulp Fiction projectada en 35 mm i presentada per Maria de Medeiros, amb sala plena malgrat estar disponible online. Polítiques de sala i experiència • Sense crispetes, ni mòbils, ni entrades tardanes: reforç del ritual cinematogràfic en condicions òptimes. Raval: trasllat, convivència i balanç • Inserció dins del pla “Del Liceu al Seminari” per esponjar el barri amb equipaments culturals (MACBA, CCCB, etc.). • 1,3 milions d’espectadors en 10 anys i absència d’incidències greus; cooperació amb escoles i entitats del barri. Equip, pandèmia i moments inoblidables • Estructura de 50 professionals (Raval i Centre de Conservació a Terrassa). • Reobertura post-confinament (juny 2020): retorn emotiu del públic, “sou la nostra família”. Xarxa internacional i restauracions • FIAF: família global d’arxius fílmics; cicle “Filmoteques Amigues” amb intercanvi de restauracions (MoMA, Quebéc, Mèxic, Toulouse…). Finançament i col·laboracions • 100% finançament públic (Departament de Cultura/ICEC); ampliació d’abast via col·laboracions (Instituts culturals, festivals, consulats). Setmana del 10è aniversari (21–27) • Estrena de “Film, the Living Record of Our Memory” (Inés Toharia). • Reposicions i estrenes vinculades: Reborn (Bigas Luna; materials recuperats), d’Ombra (Tomàs Pladevall), Grauzone (restauració de la Cinemateca Suïssa), i En construcción (Guerín), a més de sessions infantils i curtmetratges del barri. Moments inoblidables i homenatges • Nosferatu restaurat al Liceu (cloenda FIAF); sessió marcada pels atemptats de 2017; concert de Hanna Schygulla amb “Lili Marleen”; homenatge a Pere Portabella; edicions DVD i programes educatius. Educació i públic jove • Aula de Cinema (30 sessions): mitjanes d’assistència altes; descoberta del cinema mut amb pianista i experiències amb benshi japonès. Imatge del 10è aniversari • Albert Serra signa la imatge (spot i curt amb escena descartada de la seva darrera pel·lícula); cartell vermell icònic a façana. Carrera pròpia de Riambau • Documentals: La doble vida del fakir, Màscares; sèrie La gran il·lusió; nou curt Vidres de colors (estrena a Málaga). • Obra escrita extensa: monografies sobre Welles, Costa-Gavras, Tavernier, Laia Films, etc. Conservació i donacions • 40.000 pel·lícules al fons. Canal obert per oferir materials, amb criteri d’interès històric/social; no s’incorporen col·leccions purament domèstiques.

M de Música del 7/2/2022 - episode art
M de Música

M de Música del 7/2/2022

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 7/2/2022 - episode art
l'Audició

l'Audició del 7/2/2022

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts