Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
Empanada Cultural del 17/11/2021 — Especial Producte Nacional: Tres (Out of Sync), Nada (Laforet) i el retorn d’Historias para no dormir - episode art
Empanada Cultural

Empanada Cultural del 17/11/2021 — Especial Producte Nacional: Tres (Out of Sync), Nada (Laforet) i el retorn d’Historias para no dormir

Visió general Programa especial d’Empanada Cultural dedicat a recomanacions espanyoles de 2021, equilibrant cinema, sèries i còmic. El to és desenfadat i crític, amb barreja de català i castellà, i una premissa clara: valorar les obres per la seva qualitat i les idees que desperten, més enllà d’etiquetes d’“espanyolitat”. "Les comentarem per la seva qualitat, per la reflexió que estimulen." Temes principals • Cinema: el thriller líric i fantàstic Tres (Out of Sync) de Juanjo Jiménez • Còmic: l’adaptació gràfica de Nada (Carmen Laforet) per Claudio Stassi • Sèries: la nova temporada d’Historias para no dormir (homenatge a Chicho Ibáñez Serrador) Cinema — Tres (Out of Sync) de Juanjo Jiménez De què va • Protagonista: C., dissenyadora de so (Marta Nieto), comença a percebre l’àudio amb retard respecte a la imatge. • High concept: un “diferit sonor” que es converteix en metàfora de la identitat i del trauma. • Títols: a Espanya, Tres; internacionalment, Out of Sync. "Cuenta la búsqueda de identidad de una mujer sin nombre." Per què destaca • One-woman show de Marta Nieto, amb una interpretació centrada i subtil. • Escriptura i posada en escena precises, sense pompositats: fantàstic d’autor amb ressò líric. • Seqüències clau de “palmades” i cronòmetre que visualitzen el decalatge creixent entre so i imatge. • Connexions cinèfiles: El cielo sobre Berlín (Wim Wenders) i La ciudad de Sylvia (José Luis Guerin) per l’escolta de veus urbanes i lectura de llavis. Context i reconeixements • Trajecte de festival: Mostra de Venècia → Sitges → sales comercials (5 de novembre). • Premi: Méliès d’Argent a Sitges (explicat com a classificatori cap al Méliès d’Or dins la Federació Europea de Cinema Fantàstic). • Autor: Juanjo Jiménez (Barcelona). Anteriorment, el curtmetratge Timecode: Palma d’Or a Cannes, Premi del Cinema Europeu, Goya i Gaudí, i nominació a l’Oscar. Apunts de repartiment • Miki Esparbé, aquí en clau de company de feina bonhomiós; correcte però limitat segons els conductors. Còmic — Nada (Carmen Laforet) per Claudio Stassi (Astiberri) La proposta • Relectura d’un clàssic de 1945, escrita i dibuixada en ple confinament. • Ambient claustrofòbic i decadent de la Barcelona de postguerra; feminitat atrapada en l’àmbit domèstic i itinerari vital d’Andrea (de l’arribada a la ciutat al pas a l’adultesa). Temes i personatges • Família disfuncional (Juan, Angustias, Román, l’àvia, Glòria…) amb violència soterrada, control i bohemia. • Contrapunt de llibertat: estudi, amistats (Anna), cercles artístics. • Motifs: maltractament familiar, primer amor, traïcions, ferides de guerra civil, classe social. Dibuix i color • Paleta molt treballada: marrons/sèpies i blaus foscos per a interiors opressius; Glòria pèl-roja com a focus cromàtic disruptiu; exteriors polsosos i bohemis amb més color. • Escenes memorables: el posat nu de Glòria, el clímax tràgic final. Punts febles • Excés de monòlegs interiors (plana/vinyeta molt carregada de text), herència de la novel·la. • Algunes rigideses de traducció (ús reiterat del “jo/yo”). Joc meta (frases 40s vs segle XXI) • El programa juga a endevinar si cites catastrofistes sobre Barcelona són del llibre o d’ara; el resultat subratlla la vigència temàtica de Nada. "No me llevaba nada… al menos así lo creía entonces." "En el barrio chino solo hay perdidas, ladrones y el brillo del demonio." Sèries — Historias para no dormir (2021, Amazon Prime Video) Context i llegat • Homenatge a Chicho Ibáñez Serrador (gènere i televisió espanyola). Recordatori del doble vessant: el showman d’“1, 2, 3…” i el autor de terror (Mis terrores favoritos, Historias para no dormir). • Nova temporada produïda amb Alejandro Ibáñez (fill), presentada a Sitges. 4 capítols com a remakes/reescriptures. Els capítols comentats • Freddy (Paco Plaza) — El millor del pack segons el programa. Thriller d’assassinats amb ventríloc i titella, ambientat a la Madrid de la movida; Carlos Santos clavat com a Chicho. Retrat de les misèries de l’èxit i ansietats creatives; participació de Miki Esparbé. • El doble (Rodrigo Sorogoyen) — Futur proper postpandèmic on et pots comprar un doble; intriga d’identitats duplicades. “Un Black Mirror espanyol” (Vicky Luengo, David Verdaguer). • El asfalto (Paula Ortiz, guió de Rodrigo Cortés) — Actualitza l’episodi de 1966 amb un repartidor-rider que queda enganxat a l’asfalt. Idea potent però execució fluixa; no transcendiria com l’original (Mingote, denúncia social). Recomanacions • Veure els remakes i recuperar els originals (disponibles també a Prime). Avis sobre ritmes/actuacions vuitanteres que poden costar, però memòria imprescindible del gènere a TV espanyola. Moments i cites que destaquen • Declaració d’intencions: "No mesclem les xurrels amb les merines… comentarem les propostes per la seva qualitat." • Sobre l’“extra” promès (Asian Film Festival): es fa teaser a l’inici, però no s’arriba a desenvolupar en el tram emès. Conclusió • Un episodi equilibrat i contundent: un film d’autor amb idea altíssima (Tres), un clàssic literari revisitat amb múscul visual (Nada) i un retorn televisiu que combina homenatge i reinterpretació (Historias para no dormir). • Missatge central: la creativitat “nacional” és plural, no estereotípica, i connecta el passat amb les inquietuds del present.

Veus Parròquia del 17/11/2021 — Del Sant Crist de Lepant al Dòmon, Sant Joan de Déu a Sant Boi i les imatges de Sant Just i Sant Pastor - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 17/11/2021 — Del Sant Crist de Lepant al Dòmon, Sant Joan de Déu a Sant Boi i les imatges de Sant Just i Sant Pastor

Panorama general Programa de "Veus de la Parròquia" amb quatre blocs principals: història i llegenda del Sant Crist de Lepant, el Dòmon (Jornada Mundial de les Missions) i el testimoni de Sierra Leone, 125 anys de l’arribada de Sant Joan de Déu a Sant Boi i evolució hospitalària, i les imatges de Sant Just i Sant Pastor a la parròquia. Sant Crist de Lepant i la Batalla de Lepant Context històric (1571) • Batalla naval al golf de Lepant entre l’Imperi Otomà i la Santa Lliga (Espanya, Malta, Nàpols, Gènova, Sicília, Venècia i Estats Pontificis), amb naus més lleugeres i ús de pólvora per part cristiana. • Comandament de Joan d’Àustria, assessorat pel català Lluís de Requesens; commemoració del 450è aniversari i institució de la festa de la Mare de Déu del Roser per Pius V. La imatge i la llegenda del Sant Crist de Lepant • A la nau capitana hi viatjava el Crist crucificat avui venerat a la Catedral de Barcelona (conegut com a “Sant Crist de Lepant”). • Iconografia: talla de fusta ennegrida pel temps i el fum; posició del cos “torsionat”. "El Sant Crist es va moure per desviar una bomba dels turcs i evitar l’impacte" • Explicació alternativa més “científica”: deformació per altes temperatures durant incendis. Culte, ubicació i tradicions • Actualment a la Capella del Santíssim (antiga sala capitular); històricament a la Capella d’Honor del centre de la girola. • Exvot d’una galera (ara al Museu Marítim); fort vincle amb pescadors i gent de mar. • Pràctiques: durant la Quaresma es baixa per a la veneració; Divendres Sant, 15 h, presideix el sermó de les Set Paraules a la Plaça de la Seu. On veure’n vestigis de Lepant • Museu Marítim de Barcelona (antigues Drassanes Reials): rèplica de la galera de Joan d’Àustria. • Convent de Montsió d’Esplugues: banderes de la nau capitana otomana (botí de guerra). • Montserrat: ofrena de la llàntia de la galera otomana a la Moreneta. El Dòmon (Jornada Mundial de les Missions) Origen i evolució • Dòmon = contracció de “Domingo” i “Mundial”. Jornada instituïda el 1926 per Pius XI per recaptar fons per a missioners. • Impuls pioner: Paulina “Pericot” (grups de 10 persones que resaven i feien aportacions setmanals, inicialment per a la Xina). Del “postular” a la cooperació social • Anys 50–60: infants amb guardioles ceràmiques pel carrer; guardioles de cartró a escoles i recollida de paper de plata. • Avui: les missions treballen no només en evangelització sinó en promoció social: escoles, hospitals, pous d’aigua, centres per a dones, agricultures, etc. El cas de Sierra Leone: “Llibertat” i la presó de Pademba • Testimoni d’En Xengor Bat, protagonista del documental “Llibertat” (dir. Raül de la Fuente; produït per Missions “celestianes”), sobre les condicions a la presó de Pademba (Freetown). • Criminalització del “vagabundeig” fins i tot en menors; convivència forçada amb adults i alta vulnerabilitat. “Els obliguen a ventar-los tota la nit per mitigar la calor de la presó” • Intervenció de les missions “cel·lesianes”: accés autoritzat a Pademba des de 2013, revisions mèdiques, atenció psicosocial, activitats i aliments; campanya “Innocència entre reixes” per alliberar menors (fiances, suport legal). • Reintegració a Don Bosco Freetown: 4 centres per a menors sense sostre (també atenció a nenes abusades; se’n calculen més de 25.000 a Sierra Leone). 125 anys de Sant Joan de Déu a Sant Boi i evolució hospitalària De manicomi model a parc sanitari integrat • Orígens: hospital mental a Sant Boi (finals s. XIX). Expansió amb pavellons per a homes (1894) i dones (1913). Reputació internacional com a centre capdavanter. • Crisis i traspàs: després d’anys d’esplendor i escassetat, el 1895 arriben els Germans de Sant Joan de Déu (Benito Menni) i redrecen el centre amb noves comunitats i professionals. • Reforma i integració: als anys 70 s’inicia la reforma; 1978 integració al sistema sanitari; 1978–2009 creixement amb hospital de medicina general i, el 2009, naixement del Parc Sanitari Sant Joan de Déu (integra salut mental i l’Hospital de Sant Boi). • Obertura i patrimoni: 2011 enderroc dels murs del psiquiàtric; jardins oberts amb bancs de trencadís d’aire “gaudinià” realitzats com a teràpia per interns. Ordre Hospitalària, vocació i impacte • Fundada el 1537 a Granada per Joan Ciudad (Sant Joan de Déu), protector d’infermeria i bombers. • Avui: >1.000 germans, >300 centres a >55 països, >40.000 professionals, 8.000 voluntaris i >300.000 benefactors. • Recordatori històric local: antic hospital pediàtric a la Diagonal (avui hotel), lluita contra la poliomielitis i posterior trasllat a Finestrelles (Hospital Maternoinfantil de referència). Les imatges de Sant Just i Sant Pastor a la parròquia Origen del culte i primeres referències • Correcció històrica: el culte a Sant Just i Sant Pastor a la zona s’introdueix al segle IV (c. 393, per Paulí de Nola), no al XIII. • Primer document que els cita com a titulars de la parròquia: 1438 (visita pastoral). Evolució iconogràfica al temple • Retaule gòtic (compra a finals de 1590, col·locat el 1606): al centre, Mare de Déu, després substituïda per Sant Just i Sant Pastor. • Crònica de 1927: magnífic grup escultòric de Josep Tenes i Alibés (germà de mossèn Antonino), amb els sants com a nens romans, túnica curta, sandàlies, tauletes de cera i palma; expressava tendresa i innocència. Destruït l’1936. • Postguerra (1939): dues imatges individuals (nens, túnica curta; una creu i unes tauletes). Anys després es fa una còpia del grup de Tenes als tallers d’Olot, que és la que presideix avui l’altar major (més gran, factura moderna, colors pastel). Altres representacions al recinte • Dos relleus gairebé de volum a l’exterior de la porta renaixentista; representació també al rossetó. • Mosaic amb rajola valenciana a la placeta de l’església (semblant al de Tielmes, poble natal dels sants). Notes de servei • Reemissió del programa: dissabte al matí.

Just Blues del 16/11/2021 - episode art
Just Blues

Just Blues del 16/11/2021

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 16/11/2021 — 2001: Kubrick, HAL i la ciència-ficció; crítiques de Way Down i Eternals; Paul Newman per a Freixenet; Miquel Porter Moix - episode art
Cinema sense condicions
56'

Cinema sense condicions del 16/11/2021 — 2001: Kubrick, HAL i la ciència-ficció; crítiques de Way Down i Eternals; Paul Newman per a Freixenet; Miquel Porter Moix

Visió general Programa de "Cinema Sense Condicions" a Ràdio Desvern amb debat central sobre 2001: Una odissea de l'espai i una segona part d'entrevista al muntador i director Anastasi Rinos Martí. També hi ha crítiques ràpides d'estrena i recomanacions. • Interlocutors: Pep Armengol (conductor), Ignasi Juliacs, Andrea Martínez i el convidat Anastasi Rinos Martí. • Peça central: anàlisi profunda de 2001 (Kubrick/Clarke): definició de ciència-ficció, evolució i consciència, HAL 9000 i la IA, so i muntatge (el·lipsi de l’os a la nau), referències a Nietzsche i recepció. • Segona part: publicitat i cinema amb Rinos Martí, incloent el llegendari espot de Freixenet amb Paul Newman (1989) i el documental sobre Miquel Porter Moix. 2001: Una odissea de l'espai (1968) — Kubrick, Clarke i la gran fita del gènere Què és ciència-ficció i què no? • Distinció clau: ciència-ficció versus Space Opera. Exemples: Star Wars i John Carter com a Space Opera; steampunk (ex. Jim West) tampoc és ciència-ficció estricta. • Abans de 2001, el gènere era sovint menystingut com a sèrie B; Kubrick el dignifica estètica i conceptualment. Origen del projecte i antecedents • Kubrick contacta amb Arthur C. Clarke (1964) per “posar el gènere en majúscules” i s’inspira en el relat The Sentinel (El sentinella). • Referència a Things to Come (1935), film amb voluntat d’explicar l’evolució humana, que Kubrick no aprecia pels límits tècnics però que il·lumina l’ambició del projecte. Evolució, monòlit i consciència • Eix de la ciència-ficció: l’ésser humà i la seva evolució. El monòlit com a catalitzador de coneixement: l’eina serveix per matar i per alimentar-se, accelerant el salt evolutiu. • Hipòtesis: desenvolupament cerebral associat a la dieta carnívora; dubtes sobre l’origen exterior de la vida (contrast amb Prometheus). HAL 9000 i la intel·ligència artificial • HAL com a producte humà que, per neuròsis i error, desencadena el caos. • Pregunta vigent: les màquines poden arribar a controlar-nos? El film anticipa el debat sobre autoconsciència i límits de la IA. "HAL provoca el caos, però no per maldat intrínseca; entra en una fase d’angoixa i deformació perceptiva." So, muntatge i referents filosòfics • 2001 és gairebé cinema mut modern: imatge i so com a pilars. L’ús de Strauss (Richard i Johann) és essencial; l’obertura amb "Així parlà Zaratustra" connecta amb Nietzsche i el superhome. • L’el·lipsi de l’os a la nau: la més famosa de la història. Comentari tècnic sobre el tall sec (no morfing) i el seu impacte conceptual (4 milions d’anys en un tall). • Innovació tècnica: lents especials, disseny de producció meticulós; la dècada següent, Kubrick popularitza l’Steadicam a El resplandor amb solucions de càmera a ras de terra. Recepció i llegat • Estrena tibant i posterior èxit generacional: el tram psicodèlic (“porta de les estrelles”) atreu el públic jove i converteix el film en obra de culte. • Novel·la vs film: Clarke explicita la transcendència (sers que evolucionen de corporalitat a màquina i a energia); la habitació del segle XVIII com a projecció mental de Bowman. Kubrick pensador • Lliure albir i moral: "És necessari que l’home tingui la possibilitat d’escollir entre el bé i el mal, encara que finalment es decideixi pel mal; privar-lo d’això és convertir-lo en una cosa menys que humana, una taronja mecànica." • Existencialisme: davant el "gran silenci" de Déu i de l’univers, cal inventar el sentit de la vida. • Projectes no filmats que mostren la seva ambició: Napoleó (més de 300 llibres) i la idea d’una Ilíada impossible de finançar en aquell moment. Crítiques i novetats Festival L’Alternativa • Inici del festival, amb més de 120 peces entre llargs i curts. Es promet seguiment i recomanacions. Way Down (heist al Banc d’Espanya) • Gran pressupost i acabat tècnic solvent, però sense innovació: ecos d’Ocean’s Eleven i “segell Netflix” (polida però formulaica). • Apunts de guió: cambra forta pseudo-victoriana sofisticada; José Coronado com a cap de seguretat de mà dura. • Guionistes solvents (Coppel, Gaztambide) però resultat ple de tòpics i girs previsibles. Eiffel • Producció francesa lluent però amb dependència digital evident en la recreació de la Torre Eiffel; més aparador que emoció. Eternals (Chloé Zhao) — debat • Valoració d’Andrea: diferent dins Marvel, més reflexiva i coral; primera meitat densa per presentar personatges, segona més d’acció; toc autoral de Zhao. • Escepticisme d’Ignasi amb els superherois (“maies”) però reconeixement de peces puntuals (ex. Soldat d’Hivern) i la sèrie Agent Carter. "No és les típiques de Marvel amb hòsties constant; parla, fa pensar i desenvolupa millor la història." Entrevista a Anastasi Rinos Martí De la publicitat al gran espot de Freixenet amb Paul Newman (1989) • Entrada a la publicitat per encàrrec puntual i dècada intensa de spots; Freixenet i la tradició de grans figures. • Producció a Kansas City: inesperada nevada fa caure l’arbre de 25 m previst; solució: trasllat a un pavelló de bàsquet amb fons negre. • Trobada amb Paul Newman en rodatge d’Mr. & Mrs. Bridge (Ivory): proximitat i humor de l’actor. • Anècdota clau: Newman llença el guió — "No necessito cap guió, faré el que tu em diguis." — però després arriben 27 preses per dir la frase en castellà; es manté la veu original, malgrat pressions per doblar. • Complicitat final: foto signada — "to the best director" — i relació càlida durant 5 dies de rodatge. Aparició i forta impressió de Joanne Woodward. Miquel Porter Moix — el documental i el llegat • Documental dirigit per Rinos Martí: "Benvinguts a la República de la Llibertat i el Bon Humor" (Filmin). Perfil d’un pilar del cinema català (historiador, docent, divulgador). • Idea-força del film: "A aquesta vida no es pot fer res sense amor" — amor a la feina, a l’ensenyament i al cinema. Projectes i ofici • Rinos Martí continua en documentals: preparació de nous projectes i muntatge actual d’un film de Pere Joan Ventura. • Mirada de muntador al servei del relat; col·laboracions amb Vigas Luna, Francesc Bellmunt, Gonzalo Herralde, Jordi Cadena, entre d’altres. Tancament i pròxim programa • Recomanacions: La Puerta del Lado (Daniel Brühl) i La cordillera de los sueños (Patricio Guzmán), que completa la trilogia amb Nostalgia de la luz i El botón de nácar. • Proper convidat: Marcus J.G.R., compositor d’El ventre del mar (Agustí Villaronga).

← Torna a tots els podcasts