Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Veus Parròquia del 5/4/2017 — Un curso de milagros: perdó, no-judici, no‑dualitat i pau interior — metodologia de vida, exercicis 365 i empremta familiar - episode art
Veus Parròquia
30'

Veus Parròquia del 5/4/2017 — Un curso de milagros: perdó, no-judici, no‑dualitat i pau interior — metodologia de vida, exercicis 365 i empremta familiar

Context i convidats Programa: Paraula viscuda (Ràdio d'Esbert). Conversa entre l’Alina, la Montse Giró i la convidada Maria Teresa Esmerats Gallar sobre el llibre Un curso de milagros i la seva aplicació com a metodologia de vida. Convidada • Maria Teresa Esmerats Gallar: emprenedora i creativa del poble (interiorisme, aparadorisme i visual), mare de dos fills. El llibre: origen, estructura i propòsit Autora i origen • Escrit i “transcrit” per Helen Schucman (psicòloga clínica, Columbia University, NY), amb la col·laboració de William Thetford. • Segons el relat, l’obra neix arran d’una crida per trobar “un altre camí” davant la ira i el conflicte en l’entorn professional. Estructura de l’obra • Text principal extens (aprox. 754 pàgines) amb capítols de filosofia pràctica. • Llibre d’exercicis (365 lliçons, aprox. 522 pàgines): una pràctica diària, sense presses, per integrar canvis d’“interpretació”. • Manual per als “mestres de Déu” (misioners de la bondat): qualitats com la plena confiança, honestedat, tolerància, mansuetud/humilitat, fe i mentalitat oberta. Propòsit i to • No és autoajuda clàssica: és una metodologia de vida de caire humanista centrada en el benestar individual i social, la pau interior i l’amor com a pràctica. Temes clau i idees fortes Percepció, projecció i interpretació • El món de la percepció és el món del temps, el canvi i els finals; es basa en interpretacions, no en fets. • El que veiem dels altres sovint és una projecció pròpia; la clau és reeducar la interpretació. Judici i perdó • Premissa essencial: no jutjar (el més difícil i el primer pas). • Perdonar allibera i retorna la pau; el perdó va lligat a la comprensió amorosa. Ego i pau interior • L’ego és un “personatge” que reactiva el greuge i la separació. • Ensenyar la pau per aprendre-la: transmetre pau mentre la practiques la consolida en tu mateix. No‑dualitat i unitat • Del “món dual” (separació, comparació) al “món no‑dual” (tot és u): “la part és en el tot i el tot és en la part”. Temps relatiu i pràctica gradual • El temps és relatiu: fer una lliçó al dia, sense presses, integrant lentament; els canvis profunds requereixen ritme sostingut. Exercicis pràctics • Ex. “Les tres posicions” davant un conflicte: - Primera posició: vius el teu punt de vista (apareix l’ego). - Segona posició: t’ubiques a la pell de l’altre. - Tercera posició: observador neutral, guanyant perspectiva i compassió. • Primera lliçó (parafrasejada): observar objectes (taula, finestra) i adonar-se que “això no significa res” abans d’atorgar significats. Transgeneracional i epigenètica • Empremtes del clan familiar i missatges heretats (genètica i epigenètica) poden programar creences limitants. • Camí proposat: autoobservació profunda → perdó als ancestres (van fer el que sabien, des de l’amor) → agraïment → trencar la cadena i reescriure patrons. Crítiques i malentesos • Té detractors que el titllen de “rentat de cervell”; les ponents subratllen discerniment personal, respecte i llibertat per adoptar el que ressona. Què és un “miracle” • Definició vivencial: conèixer‑te i estimar‑te per transmetre amor i pau; cada dia és un miracle si s’aprèn des de l’amor. Cites destacades “Per tenir pau s’ha d’ensenyar la pau, i així l’aprens en aquell moment.” “Estem tot el dia jutjant… i al final som nosaltres mateixos que projectem.” “El món de la percepció es basa en interpretacions i no en fets.” “Tot és u; la part és en el tot i el tot és en la part.” “El temps no existeix, és relatiu… més val anar pas a pas.” “El perdó et fa lliure.” “Foundation for Inner Peace: la fundació per a la pau interior.” Conclusions i ‘takeaways’ aplicables • Clau 1: No jutjar i revisar les interpretacions; canvia la percepció i canviarà l’experiència. • Clau 2: Perdó i amor com a pràctica diària per assolir pau individual i impacte social positiu. • Clau 3: Autoobservació amable per detectar patrons (inclosa la empremta familiar) i transcendir-los. • Clau 4: Unitat i no‑dualitat per sortir de la comparació i la separació. • Clau 5: Pràctica sostinguda (365 lliçons) i temps com a aliat, no com a pressa.

M de Música del 4/4/2017 - episode art
M de Música

M de Música del 4/4/2017

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 4/4/2017 — Locas de alegría, Your Name i David Lynch: anime vs manga i la ideologia al cinema (Walter Benjamin, religió i propaganda) - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 4/4/2017 — Locas de alegría, Your Name i David Lynch: anime vs manga i la ideologia al cinema (Walter Benjamin, religió i propaganda)

Panorama general Un episodi ric en mirades crítiques i debat conceptual. A la primera part, l’equip ressenya i recomana pel·lícules com Locas de alegría (La pazza gioia), Un hombre llamado Ove, el documental David Lynch: The Art Life i l’anime taquiller Your Name, amb un ampli debat sobre manga vs anime i les claus culturals japoneses. A la segona part, Jaume condueix una reflexió sobre la filosofia i la ideologia al cinema, passant per Walter Benjamin, la demòtica de Txirinacs, el paper de la religió i la propaganda (del Vaticà a Hollywood) i la centralitat del muntatge com a eina crítica. "Qualsevol pel·lícula té una ideologia al darrere, encara que sigui la de més evasió." Primera part: Crítiques i recomanacions Locas de alegría (La pazza gioia) — Paolo Virzì • Crítica entusiasta: Valeria Bruni Tedeschi desborda pantalla amb una força a l’estil Mangano/Magnani; gran química amb Micaela Ramazzotti. • Ambientació en un centre psiquiàtric “no a l’ús” per parlar no de patologies, sinó de llibertat, amistat i supervivència emocional. • Subtext social: contrast entre aristocràcia italiana i marges; ecos antipsiquiàtrics (influència Basaglia) i gir simbòlic d’una casa aristocràtica reconvertida en centre. • Guió travat, ritme que implica i esgota emotivament. Recomanació clara. Un hombre llamado Ove • Retrat d’un home rígid i solitari que es transforma per contacte veïnal; to amable, amb humor i melancolia. • Es discuteix la versemblança social sobre Suècia (individualisme vs comunitat) i la idealització del context. David Lynch: The Art Life • Documental centrat en els primers 30 anys de Lynch, amb material domèstic i la seva veu en off. • Mostra el procés pictòric i el domini del color, traç i composició; clou amb Eraserhead, que ell defineix com la seva millor obra. • Moments memorables d’humor autobiogràfic (p. ex. la primera marihuana i la carretera). Indispensable per admiradors de Lynch. Your Name — Makoto Shinkai (+ debat manga vs anime) • Valoració altíssima: bellesa visual extraordinària, música integrada i narrativa que barreja romanticisme i tocs de ciència-ficció. • Poca orientació infantil; objectiu adolescent/jove, però gaudible per tothom. • Èxit global: pel·lícula d’animació japonesa més taquillera; premis i recepció excel·lent. • Debat didàctic: manga (còmic) vs anime (animació), influència de Studio Ghibli, i codis culturals japonesos (occidentalització de personatges, referències històriques i socials que aquí poden perdre’s). Altres títols • Breu sobre Comanchería: to i ambient “sureño” proper a True Detective; interpretacions potents. • Life (2017): thriller espacial entre Alien, The Thing i Gravity: organisme unicel·lular activat per humans; por còsmica i ecos Lovecraft. Segona part: Ideologia i filosofia al cinema Filosofia i idealisme (marc conceptual) • Filosofia com a amor a la saviesa i coneixement del pensable. • Idealisme: tendència a idealitzar per damunt de la realitat sensible. Demòtica (Txirinacs) i religió al cinema • “Demòtica” (del grec demos, poble): paraula rehabilitada per Lluís Maria Xirinacs per al pensament i acció del poble. • El cinema acosta a les religions: dels Amish a Silencio (Scorsese) i Spotlight (abusos a l’Església). Mirada tant a la llum com a les ombres. Propaganda, poder i masses • El cinema, art de masses, és clau per a la propaganda: Vaticà (filmoteca i difusió parroquial), nazisme, URSS, Franco, i Hollywood en guerra. • Tota obra audiovisual és política en algun grau. Importància del sentit crític i del context de recepció. Walter Benjamin, muntatge i Escola de Frankfurt • Concepte de constel·lacions: lectura per muntatge d’idees i interrupció que obre interpretacions. • El muntatge com a eina de llenguatge i consciència espectatorial. • Ecos de l’Escola de Frankfurt (Adorno, Horkheimer, Habermas): crítica del llenguatge i de la cultura de masses des de tesis marxistes. Altres moments destacats Obertura i “La puerta abierta” (Filmin) • Francesc confessa que no va gaire al cinema i aprofita la ràdio per veure cinema via Filmin. Comentari inicial sobre La puerta abierta (Carmen Machi, Terele Pávez) i el retrat de comunitat de veïns i sordidesa quotidiana. Proper episodi • Tornada després de Setmana Santa (18 d’abril) amb el convidat Jordi Espuny per parlar de fracàs i èxit a partir de Moonlight.

Just Blues del 3/4/2017 - episode art
Just Blues

Just Blues del 3/4/2017

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

l'Audició del 3/4/2017 - episode art
l'Audició

l'Audició del 3/4/2017

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.