Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Veus Parròquia del 29/3/2017 — Laudato Si' i l'ecologia integral: què és una encíclica, 'veure-jutjar-actuar' i reptes socials (propietat, finances, deute ecològic) - episode art
Veus Parròquia
29'

Veus Parròquia del 29/3/2017 — Laudato Si' i l'ecologia integral: què és una encíclica, 'veure-jutjar-actuar' i reptes socials (propietat, finances, deute ecològic)

Context i objectiu del programa • La parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just Desvern presenta talls de la conferència del periodista i capellà Francesc Romeu sobre l’encíclica ecològica del Papa Francesc, Laudato Si. • Objectiu: oferir un marc comprensible i dialogant sobre l’encíclica, posant èmfasi en la seva dimensió transversal i en l’"ecologia integral". Temes principals Què és una encíclica i per a qui és • Una encíclica és, històricament, una "carta circular" que vol arribar a tothom; és un text obert de màxim nivell doctrinal del magisteri papal. • Diferència amb altres textos: les exhortacions apostòliques (com Evangelii Gaudium i Amoris Laetitia) s’orienten més a la "política interior" eclesial, mentre que l’encíclica convida al diàleg amb tota la societat. "Encíclica" ve de circular: passa de comunitat en comunitat fins tornar a l’origen, perquè tothom l’hagi llegida. Un tema transversal i la recepció global • Laudato Si tracta "la cura de la casa de tots" i es presenta com un tema transversal capaç d’unitat i diàleg entre sensibilitats polítiques i religioses diverses. • Repercussió: ressò internacional i adhesions interreligioses (p. ex., suport públic del Dalai Lama). Resum temàtic de Laudato Si: doctrina social en acció • Propietat privada: crítica a considerar-la un bé absolut; recupera l’ensenyament clàssic de la doctrina social: "En qualsevol propietat privada descansa sempre una hipoteca social" (recordant Joan Pau II). • Finances: denúncia del rescat als bancs i la seva imposició de costos a la població, signe d’una dominació de les finances sobre l’economia real i les persones. • Cultura del relativisme: alerta sobre la banalització de valors que acaba perjudicant els més vulnerables (desatenció a la gent gran, explotació infantil, etc.). Estructura i pedagogia de l’encíclica • Els primers capítols ofereixen una anàlisi rigorosa de la realitat (accessible a creients i no creients); un capítol central és teològic-bíblic; els capítols finals són pràctics amb propostes. • Metodologia: el Papa segueix la pedagogia de revisió de vida dels moviments d’Acció Catòlica: "Veure, jutjar i actuar" (amb espai per a la celebració i la revisió dels compromisos). Ecologia integral: persones i planeta, un sol teixit • L’"ecologia" no és sols natura; és integral: treball, horaris, urbanisme, salut, vida quotidiana i dignitat humana. • Clau: situar la persona humana i el bé comú al centre de la cura del medi. Veure: diagnòstic ambiental i social • Base científica i testimonis ecologistes per descriure una destrucció ambiental que és alhora destrucció social. • Exemple: el llac Txad minvant obliga poblacions a recórrer més distància per aigua —no és només un fet ecològic, és un patiment humà. • "Deute ecològic": els països rics deuen als pobres per l’extracció de matèries primeres (minerals, petroli, fusta). Cas del coltan: consum tecnològic del Nord sostingut per explotacions injustes del Sud. Jutjar: arrels morals i visió de fe • Les causes són morals: com entenem la natura i el nostre lloc en ella. • Natura com a creació i do de Déu: no és un pur objecte d’ús, sinó un regal a custodiar. • Vocació cristiana: els cristians haurien de ser ecologistes per principi. La bellesa de la creació és reflex de Déu. • Responsabilitat: som administradors (masovers), no amos. "Dominar la terra" (Gènesi) significa cuidar i protegir. Incarnació i valor de la natura • Déu s’"ha barrejat" amb la seva obra fent-se home: això eleva la dignitat de la realitat creada i exigeix una cura encara més responsable. Tancament i proper episodi • Aquest primer lliurament se centra en definicions, fonaments i diagnosi. La part més pràctica (canvis de vida i propostes d’acció) es reservarà per a un proper programa.

M de Música del 28/3/2017 - episode art
M de Música

M de Música del 28/3/2017

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 28/3/2017 — Logan, Kaurismäki i Ghost in the Shell; MECAL i Filmoteca; i el gran debat: quan i com adaptar videojocs al cinema - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 28/3/2017 — Logan, Kaurismäki i Ghost in the Shell; MECAL i Filmoteca; i el gran debat: quan i com adaptar videojocs al cinema

Resum de l'episodi Episodi molt complet de Cinema Sense Condicions que arrenca amb una notícia preocupant sobre sales buides al centre de Barcelona i entra de ple en crítiques recents, agenda cinèfila i festivals. La segona meitat se centra en el tema del dia: les adaptacions de videojocs al cinema, amb dades de la indústria, repàs històric, casos d'èxit/fracàs i criteris per fer-les bé. Debat i crítiques Notícia: sales buides al centre de Barcelona • Es comenta que en una nit de la setmana passada, a diverses sales del Comèdia (grup Balanyà) no hi havia cap espectador i es van cancel·lar projeccions. • Hipòtesi: el públic s’ha desplaçat cap a les perifèries i centres comercials (Hospitalet, Badalona), deixant el centre amb menys afluència. "Barcelona té molts festivals petits però no té un festival gros." Crítica: Logan (2017) • Tancament de la col·laboració de Hugh Jackman com a Wolverine, amb un final digne i potent. Classificació per adults (R) que aporta la brutalitat coherent amb el personatge. • Valoracions: una de les millors de la saga X-Men; to crepuscular i homenatge a l’actor. • Idea clau: l’R arriba tard però encerta el to madur del gènere. Crítica: El otro lado de la esperanza (Aki Kaurismäki, 2017) • Premi a la Berlinale per direcció. Història de destins creuats a Hèlsinki entre un restaurador i un refugiat siri. • Humor sorneguer i subtil, mirada humanista sense carregar les tintes. Obligatòria per cinèfils. • Punts forts: estil inconfusible, encadenament d’escenes absurdes fetes amb molta serietat, refinament de l’humor respecte a títols anteriors. Programació Filmoteca (abril) • Cicle dedicat a Jacques Rivette (primer aniversari de la mort), visita de Bertrand Tavernier amb documental sobre el cinema francès. • Reivindicació de Maurice Tourneur; focus en cinema xilè dels 60; macro-cicle del centenari de la Revolució Russa (1917–2017); selecció dels millors films de l’any; especial Setmana Santa sobre el dimoni al cinema. Els Barrufets (2017) • Proposta clarament infantil a l’antiga: entreteniment familiar sense segona lectura “per adults”. • Subtext lleu: descoberta d’un llogaret de barrufetes que activa una lectura de gènere, però sense carregar el discurs. Ghost in the Shell (2017) • Adaptació “occidentalitzada” de l’anime: més Hollywood (Scarlett Johansson), però manté un to propi i no abusa dels VFX. • Temes: cyberpunk i transhumanisme (cos millorat, límit humà-android). Comparacions amb Blade Runner, Ex Machina i sèries com Westworld. • Veredicte: entretinguda, centra el viatge interior del personatge; els fans ortodoxos hi trobaran pegues, però funciona com a blockbuster amb pòsit. MECAL i curtmetratges • Recompte de peces al festival MECAL (Santa Mònica / Cinemes Girona). Bloc internacional amb curts claustrofòbics molt ben realitzats. • Destaca “M.A.M.O.N.” (Monitor Against Mexicans Over Nationwide): sàtira del mur de Trump amb humor absurd i to a l’estil Iron Sky. Kong: Skull Island i La Bella i la Bèstia (2017) • Kong: ritme alt i to divertit; com a “pel·li de Kong” és discutible, però s’aguanta molt bé com a aventura. • La Bella i la Bèstia: encert visual i musical, però problemes de continuïtat temporal en el muntatge; durada llarga per a públic infantil. Tema central: Videojocs al cinema Per què adaptar videojocs? • Dades (Catalunya): ~120 empreses, ~1.700 treballadors i ~217 M€ anuals (un +41% interanual). El sector català representa prop del 40% de la facturació d’Espanya. • Dades (món): prop de 99,6 bilions de dòlars anuals. Indústria que ja supera el cinema en volum global. • Motivació: aprofitar IPs populars per portar grans històries a públic que no juga, però sense confondre mecàniques amb narrativa. Desafiaments clau • Interactivitat vs. visionat passiu: el joc és experiència; el cinema és relat. Cal traduir to, atmosfera i conflicte, no la “jugabilitat”. • Ludonarrative dissonance: xoc entre el que fas jugant i el que “explica” el joc a les cinemàtiques. • Accessibilitat: ha d’entendre-la qui no ha jugat. Evitar l’excés de lore i explicar una història tancada. • Evitar decisions cosmètiques (p. ex. “americanitzar” personatges) que buiden l’obra del seu context. Breu història de les adaptacions (veredictes ràpids) • Inicis 90: Super Mario Bros. (1993) → desviació cyberpunk que no entén l’original; Street Fighter (1994) i Mortal Kombat (1995) → divertiments pulp, però prima la marca sobre el relat. • Anys 2000 “efecte Matrix”: Tomb Raider (2001) → espectacle i estrella, però més estil que arqueologia d’aventures. • Primer èxit crític: Silent Hill (2006) → terror psicològic i atmosfera traslladats amb encert. • 2010s: Prince of Persia (2010) → visualment polit, narrativament buit; Need for Speed (2014) → busca el filó de Fast & Furious; Angry Birds (2016) → sorprenentment funcional; Warcraft (2016) → fidel en to, embolic narratiu; Assassin’s Creed (2016) → cast de luxe, però fosca i avorrida; Resident Evil: The Final Chapter (2017) → saga esgotada, muntatge confús. Bones pràctiques i futur • Centrar-se en: personatges, to i conflicte; no “explicar com es juga”. • Fer-la autònoma i llegible per no jugadors; la fidelitat és de sensacions, no de mecàniques. • Futur immediat: reboot de Tomb Raider amb Alicia Vikander; rumors persistents de Metal Gear (IP altament cinematogràfica, però complexa en durada i to). "No necessito que la pel·lícula m’expliqui com es juga: necessito que m’expliqui el seu to i el seu argument." Cites destacades "El cinema, que jo sàpiga, sempre ha tractat d’humanitzar; quan no ho fa, la pel·lícula es buida." "Quan intentin portar l’atmosfera i el relat –i no la mecànica–, les adaptacions funcionaran." Paraules clau i conceptes • Transhumanisme • Cyberpunk • Survival horror • Ludonarrative dissonance • Reboot • Blockbuster • Adaptació

← Torna a tots els podcasts