
Music Club Selecció Migdia del 28/3/2017
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Episodis etiquetats amb Altres

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Resum general Programa molt complet amb literatura, cinema, música i art. Es comença fort amb el doble volum d’Ian Kershaw sobre Hitler —una lectura clau per entendre l’ascens i caiguda del Tercer Reich— i s’encadenen crítiques i recomanacions de pel·lícules: la controvertida L’Hombre de las mil caras, la violenta i estilosa Dog Eat Dog, la nova d’Agustí Villaronga Incerta Glòria, el clàssic The Beguiled (El seductor) i la seva nova versió a càrrec de Sofia Coppola, el drama inspiracional 100 metros, el curt d’animació Piper, i la comèdia social Potiche. Entremig, un parèntesi musical amb la gran estafa de Mili Vanili i una ullada a l’exposició de retrats de Picasso. Tanca amb agenda cultural i un tast previ de Jo, Daniel Blake. Temes principals i idees clau Llibre • Hitler d’Ian Kershaw: Ubris i Nèmesi Obra de referència que sintetitza i amplia la recerca prèvia de Kershaw en dos volums: Ubris (naixement–1936, consolidació del poder) i Nèmesi (1936–1945, guerra i col·lapse). • Context i abast: història total del règim (no només l’Holocaust), amb gran rigor i estil pedagògic. • Claus interpretatives: el sistema de poder policèntric i competitiu al voltant del Führer accelerà la radicalització. • Psicologia del líder: indecisió calculada i ajornament de decisions fins deixar només l’opció més extrema. • Desenllaç: fidelitat al relat històric del búnquer i l’apocalipsi final del Tercer Reich. "El Führer donava unes línies molt generals… i a partir d’aquí els de sota competien entre ells." • Mirall actual: advertiment sobre símptomes d’ultradreta i deshumanització en crisis contemporànies. Cinema • L’Hombre de las mil caras (Alberto Rodríguez) Valoració majoritàriament desfavorables: • Falta d’implicació emocional i personatges "sosos" sense empatia. • Estètica i muntatge sense nervi; guió adaptat percebut com a fred i d’“encàrrec”. • Poc versemblant en recreació de figures reals i trames (Paesa, Roldán, política i tràfic d’armes). Cinema • Dog Eat Dog (Com a perros salvajes) — Paul Schrader Neo-noir criminal amb to tarantinià i segell propi de Schrader. • Trio d’exconvictes (Nicolas Cage, Willem Dafoe) en espiral de violència i caos. • Estètica potent: filtres, ritme, música 60’s/70’s i cops d’efecte. • Molt violença explícita; per a públic avesat al gènere. Art • Picasso retratista (exposició) • Mostra centrada en el retrat i etapes primerenques (blava/rosa) i barcelonines. • Debat sobre el Museu Picasso: gran a l’obra inicial, però amb forat en el període cubista d’“època d’or” en mostres temporals. Cinema • Incerta Glòria (Agustí Villaronga) Adaptació de Joan Sales que posa el focus en la interioritat moral més que en el front bèl·lic. • Menys èmfasi que al llibre en la crítica religiosa; més polaritat de bons/dolents però des de l’ambivalència humana. "La guerra, com més llarga, millor… perquè així es mor més gent" — una frase que ressona com a crítica a l’absurd i la crueltat del conflicte. • Reflexió de fons: necessitat de construir un discurs compartit i no perpetuar només el retret històric. Música • Mili Vanili: la gran estafa musical • Cas emblemàtic de playback industrial ideat per Frank Farian (també vinculat a Boney M). • Èxit massiu, un Grammy retornat i 80.000 denúncies de compradors; epíleg tràgic (suïcidi de Rob Pilatus). • Sonorització: “Girl You Know It’s True”. Clàssic i remake • The Beguiled (El seductor, 1971) i la versió de Sofia Coppola • Don Siegel + Clint Eastwood: thriller psicològic en un col·legi de noies del Sud durant la Guerra de Secessió; erotisme, gelosia i poder. • Atmosfera opressiva setentera, interpretacions sòlides (Geraldine Page). • Remake de Sofia Coppola (Colin Farrell, Nicole Kidman): escepticisme sobre el to i l’ambient, pendent d’estrena. Cinema • 100 metros (Marcel Barrena) • Drama de superació basat en fets reals sobre l’esclerosi múltiple. • Dani Rovira sorprèn en registre dramàtic; Karra Elejalde i Alexandra Jiménez aporten pes humà i humor mesurat; cameo de Maria de Medeiros. • Reconeixement a l’Institut Guttmann (anomenat “Goodman” al programa) pel seu paper en la neurorrehabilitació. Avanç • Jo, Daniel Blake (Ken Loach) • Retrat demolidor de la burocràcia i la precarietat. Reacció emocionada i recomanació imperdible per a la setmana vinent. Curt d’animació • Piper (Pixar, Alan Barillaro) • 6 minuts de fotorealisme a la platja amb un ocellet aprenent a superar la por i a liderar el grup. • Peça menuda però exquisida en narrativa i detall visual. Comèdia social • Potiche: Mujeres al poder (François Ozon) • Catherine Deneuve en una història d’empoderament: la “florero” que acaba dirigint l’empresa familiar. • To juganer i musical (ecos d’8 femmes) i ressons de Belle de Jour; crítica als matxismes estructurals. Agenda • Exposició d’Antoni Padrós a la Filmoteca: curts experimentals i provocació dels anys 60–70.

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.