
Music Club Mix Sessions del 22/3/2017
Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House
Episodis etiquetats amb Altres

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Panorama general del programa "Veus de la parròquia" porta a casa vostra informació de fe, vida parroquial i actualitat eclesial, amb especial atenció a la Quaresma i a la crida a una ecologia integral. • Eixos centrals: Quaresma i dejuni solidari, ecologia i Laudato Si, vocacions i seminari, renovació pastoral i evangelització (Alpha), i pregàries per acompanyar el camí espiritual. Lectura bíblica: Jesús i el cec de naixement (Jn 9) Clau teològica • Jesús proclama: "Mentre sóc en el món, sóc la llum del món" i obre els ulls d’un cec de naixement. • Missatge central: la manifestació de les obres de Déu i el pas de la ceguesa a la fe. • Contrast espiritual: els qui es creuen vidents poden esdevenir cecs per falta d’obertura, mentre que qui reconeix la seva necessitat arriba a la llum. Notícies d’Església: Quaresma, ecologia i vida comunitària Una altra manera de dejunar (mossèn Joaquim Rius) • El dejuni no és només deixar de menjar: és vèncer l’egoisme, obrir-se als altres i practicar petites obres de bondat quotidiana. • Propostes concretes de dejuni positiu: somriure, agrair, escoltar, ajudar, animar, perdonar, parlar amb veritat, evitar el mal humor i la tristesa, compartir allò que no necessitem, i cuidar família i amics. Agenda comunitària • Sortida arxiprestal al Santuari de la Mare de Déu de les Avellanes: celebració de l’Eucaristia i dinar de germanor. • Conferència de Francesc Romeu: de l’“ecologia escrita” a l’ecologia viva en relació amb l’encíclica Laudato Si del Papa Francesc. Laudato Si i ecologia integral (mossèn Joaquim Rius) • L’encíclica ha tingut gran ressò fora de l’Església; cal redescobrir-la com a missatge espiritual i social. • Eix central: la Terra és la casa comuna; el seu deteriorament ens perjudica a tots, especialment als més pobres i països marginats. • Crida a polítiques sostenibles que vagin més enllà del reciclatge local, abordant els impactes globals i el paper del capital en la producció i els residus. • Responsabilitat personal: començar per una ecologia viva en la vida quotidiana, vigilant que el nostre benestar no perjudiqui altres pobles. Família i vida • Missa a favor de la vida a la Sagrada Família, com a cloenda de les Setmanes de la Família: lema «L’alegria de l’amor es viu en família». • Trobada arxiprestal de famílies a Sant Vicenç dels Horts: gincana per als infants, xerrada sobre viure la fe en família i pregària conjunta. Fe i Actualitat: vocacions, renovació i Esperit Vocacions i seminari (Card. Joan Josep Omella) • Alegria per l’ordenació de nous diaques i bon moment del seminari diocesà. • Lema: «Prop de Déu i dels germans» — la proximitat implica entrega, generositat i donació. • Descentrar-nos de l’egoisme per viure segons els criteris de Déu i estimar els germans. • Crida a pregària: que no faltin joves disponibles a servir com a sacerdots i que els pastors siguin un amb el poble de Déu. Pregària pel Dia del Seminari (CEE) • Demana pastors segons el cor de Déu, valents testimonis de la Paraula, amb ulls i mans per veure, guarir i acompanyar els ferits del camí. Renovació pastoral: de la parròquia de Halifax al nostre context • Pare James Mallon (Saint Benedict, Halifax): experiència de revolució pastoral amb comunitat viva i compromesa. • Diagnosi i recepta: formar deixebles missioners adults i treballar en equips pastorals amb lideratge humil però decidit. • Proposta Alpha: itinerari per a la conversió del cor i la creació de comunitats vives. • Clau espiritual: «L’antídot té nom i cognom: l’Esperit Sant.» Només amb la seva força es pot sanejar de debò l’Església. Pregàries de Quaresma Quart diumenge de Quaresma: obrir els ulls del cor • Suplica per superar la ceguesa interior, veure en cada rostre un germà, i adoptar una mirada autèntica, sense por, de lluita i esperança. Segon diumenge de Quaresma: pujar a la muntanya • Inspirada en la Transfiguració: cercar silenci i oració, acollir la crida de Jesús i esdevenir portadors de llum enmig de les fosques. Cloenda • Agraïment dels locutors i recordatori de la reemissió del programa. • Tancament amb informació del canal i promos de la ràdio.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Resum general Episodi polifònic on el grup de crítics comenta quatre pel·lícules molt diferents —Incerta Glòria, Safari, Captain Fantastic i Rara— per abordar temes com el cinema català i la seva indústria, l’ètica de la cacera de trofeu, l’educació alternativa i els models de família homoparental. A la segona part, un bloc musical didàctic repassa el paper dels violins a Hollywood i el concepte de música de concert amb referències a Heifetz, Stern i Bernard Herrmann. Temes principals Incerta Glòria (Agustí Villaronga) • Valoració crítica molt positiva: direcció impecable, posada en escena brillant, i interpretacions sensacionals (destaquen Núria Prims i Oriol Pla). • Adaptació del text de Joan Sales centrada en els amors contrariats en el front d’Aragó (1937), evitant el film bèl·lic convencional per un drama tràgic i íntim. • Debat sobre el caràcter català (entre el seny i la rauxa) encarnat en personatges contraposats; discussió sobre l’“espavilat” que navega entre bàndols. • Relació amb “Pa negre”: equips de producció similars però ambiciosa autonomia artística; alguns la consideren fins i tot superior. "No és una pel·lícula bèl·lica en cap cas; sí que pot ser una pel·lícula tràgica, i finalment és una pel·lícula d’amors contrariats." Safari (Ulrich Seidl) • Documental sobre la cacera de trofeu a Namíbia i Sud-àfrica: Seidl adopta una posada en escena freda i simètrica als interiors i càmera a l’espatlla als exteriors. • El director “no pren partit”, però les imatges condueixen a conclusions ètiques clares sobre la humiliació post-mortem i el consum del luxe venatori. • Context Seidl: trilogia “Paradies”, “Import/Export” i “Im Keller” com a retrats incisius i gèlids de la condició humana. "Seidl no pren partit... però les imatges ens porten cap a conclusions molt clares." Captain Fantastic (Matt Ross) • Comèdia dramàtica i road movie amb Viggo Mortensen: un pare educa els seus fills amb un model alternatiu (autoexigència acadèmica, supervivència, valors anticonsum). • Xoc cultural quan la família entra a la “civilització”: cohesió social vs. excel·lència individual. • Moments que defineixen l’ètica del film: el “Dia de Noam Chomsky” o el debat sobre “comprar” carn versus matar-la i assumir-ne la responsabilitat. "Pagues un sicari perquè t’ho faci" (sobre comprar pollastre al supermercat). Rara (Pepa San Martín) • Drama naturalista xilè basat en fet real: família homoparental i pressió social/institucional (escola, justícia). • Posada en escena estàtica i observacional; interpretacions de les nenes, sorprenentment naturals. • Eix temàtic: prejudicis i manipulació de menors per part d’adults; contrast amb el context iberoamericà on determinats drets i normalitzacions arriben més tard. "La filla ha d’estar amb el pare" (com a “llei” no escrita que evidencia el biaix patriarcal). Bloc musical: música de concert i violins a Hollywood • Distinció terminològica de música clàssica vs. música de concert (Montsalvatge): del barroc al dodecafonisme, el “clàssic” és només un període. • Ús de la corda al cinema de Hollywood: ambient, narració, caracterització; èmfasi en Bernard Herrmann (Hitchcock, recuperat per Scorsese a Taxi Driver). • Tres violinistes estel·lars i cinema: • Jascha Heifetz: “Rapsòdia de joventut” (1939), “Bathing Beauty” (1944); interpretació del Concert de Mendelssohn (Op. 64). • Isaac Stern: solos a “El violinista a la teulada”, aparició a “The Talented Mr. Ripley”, documental pedagògic “From Mao to Mozart”. • Amb Yo-Yo Ma, Stern interpreta el Doble Concert de Brahms (Op. 102). Moments destacats i cites "Feia temps que no vèiem en el cinema català unes interpretacions d’aquest nivell." "És molt rica de matisos" (sobre Incerta Glòria) i debat sobre el personatge “espavilat” que transita entre bàndols. "La litúrgia després de matar... és sempre la humiliació post-mortem de l’animal" (Safari). "Ells celebren el dia de Noam Chomsky" (Captain Fantastic). "Sembla un documental" (sobre l’actuació naturalista a Rara). Conclusions • Incerta Glòria destaca com a fita del cinema català recent: direcció, interpretacions i adaptació ambiciosa i sensible. • Safari articula un mirall incòmode sobre la cacera de trofeu i els seus rituals, amb la típica neutralitat incisiva de Seidl. • Captain Fantastic obre un debat útil sobre models educatius i xocs de valors en societats complexes. • Rara posa el focus en la normalització i els biaixos institucionals sobre famílies homoparentals, amb un dispositiu formal contingut i eficaç. • El bloc musical reforça la importància de la corda a la banda sonora clàssica de Hollywood i reivindica figures canòniques del violí.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.