Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8098episodis
Entrevistes de la Justa del 21/9/2017 — Dia Mundial de l’Alzheimer: estimulació cognitiva, tallers i suport a cuidadors; tertúlia sobre lleis, filosofia a l’escola i criança - episode art
Entrevistes de la Justa
26'

Entrevistes de la Justa del 21/9/2017 — Dia Mundial de l’Alzheimer: estimulació cognitiva, tallers i suport a cuidadors; tertúlia sobre lleis, filosofia a l’escola i criança

Resum general Programa amb dues parts principals: una entrevista sobre el Dia Mundial de l’Alzheimer i una tertúlia social. Es destaca la importància de l’estimulació cognitiva com a teràpia no farmacològica, el suport als cuidadors, i un debat posterior sobre lleis i societat, la filosofia a l’educació i la criança. Part 1 — Alzheimer: prevenció, tractament i comunitat • Context i actes: Sant Just commemora el Dia Mundial de l’Alzheimer amb una xerrada i taller de memòria (divendres, 17:00–18:30, Centre Social del Mil·lenari). • Estimulació cognitiva: explicada com a teràpia no farmacològica útil tant per a prevenció com per a persones diagnosticades. Inclou exercicis de memòria, atenció, llenguatge i raonament, també amb noves tecnologies (ordinadors). • Taller de memòria: “petites classes” amb activitats variades: - Llenguatge (vocabulació, categories com parts del cos) - Percepció i reconeixement (p. ex. de personatges famosos) - Atenció i raonament per al dia a dia • Què és l’Alzheimer: malaltia neurodegenerativa que afecta memòria, llenguatge, raonament, conducta i AVD (activitats de la vida diària). Causes investigades; es destaca l’acumulació de proteïnes tau i beta-amiloide que asfixien les neurones i provoquen mort neuronal. • Tractaments i recerca: avenços lents però continus; avui, només algunes teràpies farmacològiques i la teràpia no farmacològica (estimulació cognitiva) per enlentir l’evolució. • Cuidadors i famílies: es recomana assessorament i acompanyament a través d’associacions (com Fabaix/Fava i Llobregat) per orientar i accedir a serveis. "No hi ha cap consell màgic... L’únic que puc dir és que busquin assessorament i acompanyament." Part 2 — Tertúlia: llei, política, filosofia i criança • Llei i societat: crítica a l’ús de la llei quan queda desfasada respecte al progrés social; la norma s’hauria d’adaptar a les necessitats del poble. • Debat cívic i paraules tabú: es menciona la dificultat de parlar obertament de certs temes (p. ex. referèndum) per l’efecte polaritzador. • Lideratges i to polític: importància de la forma d’expressar-se dels polítics; es critica un to massa “planyider” que no ajuda al debat. • Filosofia a l’educació: preocupació per la reducció del seu pes com a assignatura. Es defensa com a clau per pensar, tenir criteri i formar opinió pròpia, amb inici de l’estímul del pensament des de ben petits (amb continguts adequats a l’edat). • Criança i límits: es rebutja donar massa explicacions a nens molt petits; es demana claredat (sí/no) i consistència. Debat sobre eines disciplinàries (exemples controvertits), el “racó de pensar”, i la coherència familiar. • Escola i autoritat: es destaca el paper dels mestres com a segona autoritat després dels pares i la necessitat de recolzar-los. • Família extensa: reflexions sobre avis i diferències generacionals en la criança. "La filosofia és una manera d’ensenyar a la gent a tenir criteri... i a pensar."

Entrevistes de la Justa del 20/9/2017 — Ciutat educadora, educació no formal i reptes d’equitat a Catalunya: entrevista a Xavier Bonal - episode art
Entrevistes de la Justa
14'

Entrevistes de la Justa del 20/9/2017 — Ciutat educadora, educació no formal i reptes d’equitat a Catalunya: entrevista a Xavier Bonal

Resum de l’entrevista Entrevista a Xavier Bonal (doctor en Sociologia i especialista en Sociologia de l’Educació i Política Educativa) arran de la seva conferència inaugural del curs 2017-2018 a Sant Just. Bonal defensa el paper central de la ciutat educadora, la necessitat d’articular l’educació al llarg de la vida i el pes creixent de l’educació no formal per reforçar la cohesió social i la igualtat d’oportunitats. Ciutat educadora i educació al llarg de la vida Repensar l’educació més enllà de l’escola: cal integrar-hi ajuntaments, empreses, i una oferta pública d’educació d’adults per actualitzar coneixements en un context de canvis accelerats. Cohesió i sentit de pertinença: l’acció local és clau per fomentar el sentit d’espai públic, la identitat ciutadana i la participació. Educació no formal: habilitats i equitat Desenvolupa habilitats transversals molt valorades: treball en equip, solidaritat, comunicació. És un motor d’igualtat d’oportunitats: redueix les desigualtats d’accés a activitats extraescolars (idiomes, arts, esports) segons l’origen social. Imprescindible oferta pública i col·lectiva amb participació d’ONG, associacions i clubs: és el capital educatiu i cultural de la ciutat. Governança i polítiques Els ajuntaments s’hi impliquen tot i tenir competències limitades; cal una política nacional que integri l’educació no lectiva. El nom del departament (“d’ensenyament” i no “d’educació”) simbolitza el focus restringit en el sistema formal. Crisi, segregació i escola pública Malgrat la bona qualitat docent, la crisi ha lesionat el dret a l’educació: augment de la segregació escolar i la polarització social. L’augment de la demanda d’escola pública és positiu, però no garanteix per si sol l’equitat si no s’aborden la planificació de places, el repartiment d’alumnat vulnerable i les beques menjador. La fragmentació pot donar-se també dins la xarxa pública, no només entre pública i concertada. Llengua i rendiment Rebutja la politització del debat lingüístic: el bilingüisme no perjudica el rendiment educatiu segons les dades. “Les comunitats que són bilingües… no tenen pitjor rendiment… està molt lluny de ser cert.” Innovació pedagògica i Escola Nova 21 Innovar és necessari, però alerta contra la “febre de la innovació” com a mantra que menystingui el capital humà i l’experiència docent. La innovació per competències és positiva si trenca inèrcies, però ha d’estar adaptada al context social: allò que funciona en escoles de classe mitjana pot no ser adequat en entorns d’alta vulnerabilitat. Ensenyament d’idiomes i anglès Assignatura pendent respecte d’altres països. Cal aprenentatge efectiu i programes valents (p. ex., trilingüisme). Evitar que el mercat determini l’accés: l’escola pública ha de garantir mínims de qualitat. Bones pràctiques: impartir matèries no lingüístiques en anglès (model tipus AICLE/CLIL) a partir d’un nivell adequat. Idees clau Ampliar el concepte d’educació: integrar formal, no formal i informal amb lideratge local. Combat a la segregació: planificació, beques i distribució equitativa d’alumnat vulnerable. Política nacional d’educació no formal per reforçar el teixit local. Innovació contextualitzada i sostinguda, no només cosmètica. Impuls decidit de l’anglès des de la pública per no ampliar bretxes socials.

Entrevistes de la Justa del 20/9/2017 — Sant Just avui: referèndum 1-O, 17-A al Walden, habitatge al Mas Lluí, nova L30 i balanç de la Festa Major - episode art
Entrevistes de la Justa
28'

Entrevistes de la Justa del 20/9/2017 — Sant Just avui: referèndum 1-O, 17-A al Walden, habitatge al Mas Lluí, nova L30 i balanç de la Festa Major

Introducció Entrevista amb l’alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, per repassar l’actualitat local: referèndum de l’1-O, l’impacte dels atemptats del 17-A al municipi, l’impuls d’habitatge públic al Mas Lluí, millores en mobilitat i transport públic (nova línia L30 i connexions), obres i inversions a l’espai públic, i el balanç de la Festa Major. Al tram final del podcast s’inicia la tertúlia esportiva. Referèndum 1-O a Sant Just Logística de locals i situació administrativa • L’Ajuntament va comunicar a la Generalitat que, si calia executar la voluntat del Parlament, Sant Just disposava de 7 locals propis o gestionats (més un de la Fundació d’Escoles Gràfiques), pràcticament equiparables a les 10 escoles electorals habituals. • Es prioritzava preservar la institució municipal davant possibles actuacions, després de la suspensió del TC. • Situació d’incertesa: a l’espera de resposta de la Generalitat sobre l’ús d’espais al municipi. "Tal com està avui la situació, potser el fet de tenir 7, 8, 4 o 1 col·legi electoral s’ha convertit en un detall." Tensió política, mesures i crida al diàleg • Perpinyà qualifica d’“absolutament desproporcionades” les mesures policials i judicials (escorcolls, intervencions de comptes, detencions) i les veu com el “fracàs de la política”. • Diagnòstic de polarització social: país dividit aproximadament al 50/50. • Reclam de prudència i tranquil·litat: després de l’1 d’octubre, “tothom està obligat a seure’s a una taula”. "S’han d’entendre, sí o sí. No li veig sortida que no sigui recuperar el diàleg." • Sobre el paper municipal: els ajuntaments ni convoquen ni prohibeixen el referèndum; “municipalitzar-lo” ha generat tensió innecessària per a algunes institucions, tot i que hi ha qui vol implicar-s’hi. 17-A: què va passar a Sant Just i què s’ha aclarit Cronologia i aclariments • Poc després de l’atemptat de La Rambla, un terrorista roba un vehicle i entra a Sant Just per la sortida de l’autopista, aturant-se davant del Caprabo i el Walden. • El terrorista fuig a peu; el propietari del cotxe és trobat greument ferit i mor dins el vehicle. • Es genera una gran alarma: desallotjaments de locals, avís als veïns del Walden perquè no surtin, i màxima prudència operativa. • Aclariment oficial posterior (Junta de Seguretat extraordinària): no hi va haver cap tret a Sant Just; la víctima mor per ferida d’arma blanca. El terrorista va fugir a peu fins a Subirats al cap de dos dies. "No hi ha cap tret; és una ferida d’arma blanca." • L’alcalde agraeix la professionalitat dels Mossos d’Esquadra i la coordinació dels cossos de seguretat. Mas Lluí: habitatge públic i nova mobilitat Nova promoció i política d’habitatge • Col·locada la primera pedra de 54 habitatges de protecció oficial al Mas Lluí; símbol de recuperació d’operacions d’habitatge després de 7–8 anys de crisi. • Sant Just és el 3r municipi de Catalunya en habitatge públic (1.300 habitatges amb 17.000 habitants). Recuperació de polítiques d’habitatge davant pujada de preus. • Operacions en marxa: 20 habitatges de lloguer + 5 de venda (bases imminents) i una adjudicació de l’IMSOL (25–30 habitatges) abans de final d’any. • Crítica a la manca d’ajuts de Generalitat i Estat, i a les dificultats amb la banca; compromís d’impuls municipal per preus més dignes. Transport públic i projectes de mobilitat • Nova línia L30 (cada 20 minuts) Mas Lluí–Parador; millora sobre l’L10 (cada 40’). • Prevista ampliació del bus 152 fins al Mas Lluí (2–3 mesos) i allargament de l’SF1 (Sant Feliu) per millorar connexions comarcals. • Debat sobre un segon autobús (cost estimat 250.000 €) per connectar Parador–Renfe i estendre servei cap al Brogi i escoles; es demanarà al pressupost de l’AMB. • Projecte pilot de bicicleta elèctrica entre Parador i Renfe de Sant Feliu (amb suport municipal i possibles aliances locals), pendent de dotació pressupostària i ajust a la demanda real. Obres d’estiu i pla d’inversions • Via pública: renovació del paviment i voreres a c/ Bonavista (tram Raval–passatges), millores a c/ Tilés, i obres a la rotonda de l’Av. de la Riera (aprox. 280.000 €), molt ben valorada pel teixit empresarial. • Centres educatius: actuacions diverses i renovació de pistes durant l’estiu. • Recuperació del pla d’inversions aturat per la crisi (des de 2009), gràcies a l’augment d’ingressos: carrer de la Sala, carrer Pont (2n tram adjudicat), pista exterior de la Bonaigua, jardins de Can Freixes i deixalleria (davant de la ITV, amb finançament de l’AMB). Prioritat en anys de crisi: persones per davant de via pública; ara es reprenen els projectes pendents amb prudència financera. Festa Major: balanç • Èxit rotund de participació i transversalitat generacional; el nucli jove i les entitats han fet seva la festa i han mobilitzat tot el poble. • Algunes activitats van quedar desbordades de la previsió; es valora el creixement sense obsessionar-se amb el “risc de morir d’èxit”. "Deixem disfrutar i que l’aigua corri; si arriba la inquietud, ja l’analitzarem." Tertúlia esportiva (inici) • Al tram final comença la tertúlia esportiva amb Carles Hernández i Rius i Enric Riva; to d’arrencada sobre Barça/Madrid i actualitat futbolística.

Entrevistes de la Justa del 19/9/2017 — Servei Local de Català: Inscripcions de Tardor, Nivells (Bàsic–C2), Clubs de Lectura i Preus - episode art
Entrevistes de la Justa
1h 9min

Entrevistes de la Justa del 19/9/2017 — Servei Local de Català: Inscripcions de Tardor, Nivells (Bàsic–C2), Clubs de Lectura i Preus

Panorama general Entrevista amb la responsable del Servei Local de Català, Marta Mossach, sobre l’oferta de cursos de català, el calendari d’inscripcions, les activitats complementàries, els perfils d’alumnat i la informació pràctica de preus i ubicació. Calendari i inscripcions Inici de cursos: última setmana de setembre i primers dies d’octubre (26/09, 03/10, 04/10, 05/10). Inscripcions: tanquen aquesta setmana, però si hi ha places, es manté l’alta oberta fins a la primera setmana de curs. Estructura: cursos trimestrals (excepte C2, anual). Es pot entrar a nivell 2 o 3 amb prova de nivell. Places: el Bàsic 1 i un grup de reforç de gramàtica i redacció (matí) són plens; resta de grups amb disponibilitat. Oferta formativa i titulacions Ventall complet de cursos homologats: Bàsic, Elemental, Intermedi, Suficiència (C1) i Perfeccionament (C2). Bàsic 1: per a qui parteix de zero. Elemental 1: millora de fluïdesa i registre per a contextos quotidians i laborals. Intermedi: èmfasi en ortografia i gramàtica (expressió escrita). Suficiència (C1): nivell que sovint es demana per treballar. Perfeccionament (C2, antic D): domini avançat, molt valorat en l’àmbit professional. Avaluació oficial: prova homologada al juny per obtenir títol oficial. Activitats complementàries Reforç de gramàtica i redacció: “gimnàstica” lingüística de manteniment. Club de lectura: evoluciona de lectura fàcil a iniciació als clàssics catalans amb ampliació de vocabulari i tertúlia literària. Integrat a l’horari de l’Elemental perquè l’alumnat pugui fer ambdues coses. Obert també a persones externes als cursos. Destinataris i perfils d’alumnat A tothom major de 16 anys (especialment per a qui no s’ha escolaritzat en català; amb 16–17 anys, poden venir). Diversitat de perfils: Bàsic/Elemental: persones nouvingudes o que necessiten fer el pas a parlar català. Intermedi: persones catalanoparlants que no van escolaritzar-se en català i volen millorar l’escrit. C1: perfils diversos que requereixen títol o volen ampliar competències. C2: professionals (professorat, metges, infermeres, Mossos…) que busquen progressió i punts en carrera. Proves de nivell per ajustar l’alumnat al grup adequat. Aprendre català en context multilingüe Conviure amb l’espanyol pot fer que “es sobrevisqui” sense català, però aprendre’l obre portes i facilita integració. Hi ha casos d’alumnes que no parlaven castellà i han arribat fins al C2 començant des de Bàsic. Recomanació clau: començar pel català per assolir dues llengües a curt termini. "Si comenceu pel català, d’aquí poc sabreu català i castellà; si comenceu pel castellà, difícilment acabareu parlant les dues." Experiències d’èxit: una alumna nouvinguda va aconseguir feina gràcies a saber una mica de català, i el progrés va ser ràpid. Informació pràctica: inscripcions, ubicació i preus On inscriure’s: a “les escoles” (edifici), c. Montserrat, 2, 1r pis, aula 3 o al despatx del Servei de Català (pujant a dalt, al fons). Preus (subvencionats): Bàsic: des de 5 € el trimestre. Trimestrals: entre 13 € – 40 € segons nivell i condicions. C2 (anual): 240 €. Descomptes: per a jubilats, famílies monoparentals, persones aturades, etc. "Mai s’ha de deixar d’estudiar per una qüestió econòmica. Si algú no pot, que ho digui: sempre hi ha solució." Missatge final Crida a la participació: inscripcions obertes mentre hi hagi places i compromís perquè ningú quedi fora per motius econòmics. El català és una porta d’entrada a oportunitats laborals i integració social.

Entrevistes de la Justa del 19/9/2017 — Bancar a Sant Just: cotxe compartit, tarifes i adopció; i tertúlia d’agost sobre obres, vacances, Festa Major i comerç local - episode art
Entrevistes de la Justa
24'

Entrevistes de la Justa del 19/9/2017 — Bancar a Sant Just: cotxe compartit, tarifes i adopció; i tertúlia d’agost sobre obres, vacances, Festa Major i comerç local

Resum general de l’episodi Doble bloc de continguts: • Entrevista amb José Loring (Bancar) sobre el servei de cotxe compartit a Sant Just, amb detalls de funcionament, tarifes (1,5€–9€/h), gasolina i assegurança incloses, adopció (prop de 200 socis), perfils d’ús i acords amb l’Ajuntament. • Tertúlia local dels dimarts sobre l’agost a Sant Just: obres i soroll, canvis d’hàbits de vacances, paper de la Festa Major, i impacte en el comerç local (tancaments, alternança, afectació a la gent gran). "Bancar lo que quiere ser es la alternativa al coche particular" Bancar: servei de cotxe compartit a Sant Just Visió, preus i desplegament • Bancar es presenta com a alternativa al cotxe privat, prioritzant la sostenibilitat i l’ús compartit. • Tarifes per hores: des d’1,5 € fins a 9 € l’hora, amb opció de quotes i preus especials diaris/setmanals. • A Sant Just: ara hi ha 4 cotxes (han arribat a ser 8), amb objectiu d’arribar a 10, en places de carrer per facilitar l’ús. • Elecció de Sant Just per distància raonable a Sarrià (~5,4 km) i al centre de Barcelona (~11 km). "En apenas dos minutos puedes reservar, abrir el coche con el móvil y llevártelo." Funcionament pràctic • Alta 100% online: dades bàsiques, DNI i permís de conduir vigent; recepció de targeta i número de soci. • Reserves via app o call center; obertura del vehicle amb la targeta al dispositiu del parabrisa; claus a la guantera amb sistema de seguretat. • Gasolina inclosa en el preu per hora. Al para-sol hi ha targeta de carburant i, si cal, targeta de sortida de pàrquing. • Obligació de retornar el vehicle amb mínim 1/4 de dipòsit. "La obligación de dejar el coche mínimo con un cuarto de gasolina" Adopció i perfils d’ús • A Sant Just: prop de 200 socis, bona acollida i ús creixent. • Perfils principals: persones sense cotxe amb bon transport públic, que necessiten vehicle en moments puntuals; pimes i autònoms que eviten la compra i paguen només per les hores d’ús; estudiants (tarifes específiques, mínim 1 any de carnet). • Diferenciació del lloguer tradicional: pagues pel temps real d’ús i tens combustible i assegurança inclosos. Acords i usos de més durada • Acord amb l’Ajuntament de Sant Just i possibilitat d’exclusive use per a organitzacions (vehicles dedicats; intenció d’ús d’híbrids per més sostenibilitat). • Disponibles tarifes de cap de setmana/dia/setmana per escapades i vacances; en estiu s’allarguen els lloguers. • Més info i altes: www.bancar.es. Tertúlia dels dimarts: Sant Just a l’agost Obres, soroll i identitat “poble-ciutat” • Es comenta un agost amb obres i soroll, aprofitant la menor activitat. • Debat sobre la transformació de Sant Just: de poble a dinàmiques més de ciutat en la gestió d’obres i serveis. Vacances més repartides i població que es queda • Les vacances ja no se concentren només a l’agost; hi ha alternança (juliol/agost/setembre), un patró més “europeu”. • Percepció que cada cop més gent es queda al poble en determinats trams d’agost. La Festa Major com a fita del calendari • La Festa Major actua com a punt d’inflexió: molts joves es queden fins després de la festa; marca el “fi de festa” de juliol o l’inici d’agost, segons qui. Comerç local, alternança i impacte en la gent gran • Es proposa coordinar vacances entre comerços per evitar que “quedi tot tancat”. • Les grans superfícies romanen obertes; els forns s’han alternat força bé; els restaurants familiars tendeixen a tancar per vacances. • Preocupació per la gent gran, que depèn de comprar a peu i pateix més si alguns serveis tanquen. • Sensació que enguany ha estat menys greu que altres anys pel que fa a tancaments.

Entrevistes de la Justa del 18/9/2017 — Inici de curs de les CEAS: sopar de motxilla, caminada popular i cicle “Paisatges de Catalunya” + tertúlia sobre l’1‑O, por i unitat - episode art
Entrevistes de la Justa
30'

Entrevistes de la Justa del 18/9/2017 — Inici de curs de les CEAS: sopar de motxilla, caminada popular i cicle “Paisatges de Catalunya” + tertúlia sobre l’1‑O, por i unitat

Inici de curs de les CEAS Sopar de motxilla i ambient de retorn • Tret de sortida del curs amb el tradicional sopar de motxilla (dissabte de mitjans de setembre) al pati del Roure. • Prop d’una centena de persones; malgrat la pluja del dia abans, el temps va respectar l’acte. • Es va aprofitar per presentar la programació del curs. Concurs de fotografia • Diverses modalitats i votació popular prèvia i final (selecció de 3 finalistes i nova votació al sopar). • Guanyadors destacats: Jordi Gironès (millor fotografia i premi popular) i Genís Campreciós (millor col·lecció). • Participació també oberta a no socis, amb algun guardó per a participants de fora (Barcelona). "Es donaven a conèixer els guanyadors... també hi ha la foto de votació popular." Activitats properes i calendari 2017–2018 Caminada popular (8 d’octubre) • Se sol fer el primer diumenge d’octubre, però s’ajorna al 8 d’octubre per l’1‑O. "El dia 1 hi ha el referèndum d’autodeterminació... la Junta ho va tenir clar i la vam traspassar al següent diumenge." • Tema 2017: barraques de vinya a Collserola. • Circuit circular: sortida i arribada al Molí Fariner (mapa i recorregut al web de les CEAS). Cicle temàtic “Paisatges de Catalunya” • Arrenca amb una sortida inicial sense conferència: 24 de setembre al Circ del Concrós (Ripollès). • Primera conferència: 13 d’octubre, “Els elements modeladors del paisatge” (Lluís Soler). • Sortida associada: 15 d’octubre a la Serra del Gitarriu (Sant Aniol de Lluja, Garrotxa). • Objectiu del cicle: recórrer paisatges diversos (La Segarra, Catalunya Nord, Delta, etc.). Valoració 2016–2017 • Cicle de “Geografies literàries” amb gran èxit (incloent Mallorca), autocars plens i sovint més de 60 participants per sortida. • Més de 300 socis i un model d’organització per comissions molt eficient i generós. "La gent s’estima les CEAS... això és el que fa que funcioni." Novetats organitzatives 2017–2018 Matinals • Canvi principal: de dues a una matinal al mes (per alleugerir la càrrega organitzativa). • Agraïment al Josep Maria Rius per tants anys coordinant pràcticament totes les matinals. • Nova comissió perquè no recaigui en una sola persona; itineraris per comarques (Serra de Marina, Montseny, etc.) es mantenen. Centenari de l’Ateneu • La idea inicial d’una marxa nocturna per Collserola no s’autoritza; es transforma en caminada pel GR‑164 (Camí de Santa Creu d’Olorda) amb dinar popular final. • Data prevista: 18 de març (aprox. mitjans de març), amb informació a concretar. Grups i perfils de participants • Es consolida un grup més jove (~40 anys) que pot obrir camí a activitats com trail running o escalada. • Gran nucli d’adults i sèniors molt actiu; també hi ha joves molt joves que encara s’estan incorporant. Altres activitats destacades • Audiovisuals de muntanya (març). • Sopar de lluna plena. • Marxa de la regularitat i sortides de veterans. • Sortida de la neu (consolidada a finals de gener). Tertúlia política: 1‑O, unitat i por Temes centrals de la taula • Unitat independentista: crida a evitar “picabaralles” internes que donin avantatge al govern central. "És importantíssim fer el que sigui per tal d’aconseguir la independència... em sap greu veure petites picabaralles que donen joc al govern central." • Por i incertesa: es denuncia el “joc brut” informatiu, la circulació de rumors per WhatsApp (pensions, “corralito”, retirada de diners) i la seva incidència especialment en la gent gran. "Estan creant la por... incertesa hi ha per tothom." • Responsabilitat comunicativa: es demana cura en el llenguatge de polítics i mitjans per no facilitar la crítica i la confusió. • Escenaris post 1‑O: debat sobre què passarà el 2 d’octubre si no es guanya; es menciona l’opció d’eleccions. "Què passarà el dia 2?"

Entrevistes de la Justa del 15/9/2017 — Inici de curs a Sant Just: balanç, inversions, xarxa 0-6 i full de ruta de ciutat educadora - episode art
Entrevistes de la Justa
10'

Entrevistes de la Justa del 15/9/2017 — Inici de curs a Sant Just: balanç, inversions, xarxa 0-6 i full de ruta de ciutat educadora

Resum Context i participants Conversa amb Just Fosalva, regidor d’Educació i Joventut de Sant Just, a Ràdio d’Esvern, sobre l’inici de curs, les inversions als centres, la xarxa 0-6 i el Projecte Educatiu de Ciutat. Balanç de l’inici de curs Més de 1.800 infants i joves han començat el curs: 1.100 a primària, 107 a l’Escola Bressol i uns 600 a secundària. Inici amb normalitat, sense incidències destacables: plantilles a punt, obres llestes i equips directius motivats. Conferència inaugural (10 d’octubre) Es recupera la conferència (l’any passat no es va poder fer). Ponent: Xavier Bonal. Tema: Sant Just, Ciutat Educadora i l’educació més enllà de l’escola, amb visió comunitària. "L’educació més enllà de l’educació formal... també comunitària fora de l’escola". Xarxa 0-6 i la importància de les transicions Jornada (7 de setembre) amb prop de 80 participants: professionals i famílies. Ponència de Vicenç Arnaiz (psicòleg 0-3): relació escola-família i confiança mútua. Es treballa la transició 0-3 (casa-escola, escola bressol-casa) per fer-la més natural i orgànica. Pesa molt en la reducció de desigualtats: diferències ja visibles a P3 segons els estímuls i suport previs. Participació oberta: informació a la web de l’Ajuntament de Sant Just > Educació > Xarxa 0-6; trobada mensual al migdia. Inversions i manteniment als centres Aquest estiu: manteniment a les tres escoles ("xapa i pintura", baranes, finestres, portes, panys, cortines...). Al Canigó (Sant Ferran): canvi del terra de la pista, parquet del gimnàs i finalització de la cuina (amb inversió pròpia del centre). Prioritats 2018 i competències Objectiu municipal: forta inversió en equipaments educatius el 2018. Procés: cada centre ha fet la seva llista prioritzada; validació tècnica municipal i encaix a pressupost. Actuacions probables: coberta de l’edifici Sant Ferran (goteres) i altres millores. Recordatori de competències: ampliacions i millores d’envergadura són de la Generalitat; l’Ajuntament actuarà quan calgui. Ampliació de l’Escola Montserrat L’escola està de facto gairebé en dues línies: P3-P5 ja ho són; a primària 3 cursos desdoblats i 3 no. Manca d’espais: la biblioteca s’ha adaptat temporalment com a aula. Hi ha un estudi previ d’ampliació amb el Departament; es preveu una execució relativament ràpida quan s’aprovi. Inversió a càrrec de la Generalitat. Projecte Educatiu de Ciutat Procés participatiu iniciat al març amb més de 80 persones; 4 àmbits: educació formal, fora escola, transició escola-treball i ciutat educadora. Creat el Grup Impulsor (20-25 persones) que prepara el Fòrum Educatiu de Ciutat per definir línies d’actuació compartides entre Ajuntament i ciutadania. Es treballa amb realisme competencial i compromís de corresponsabilitat. Entitats juvenils i educació al llarg de la vida Esportives: ja en marxa. Entitats juvenils (Caus, Esplais): inici entre finals de setembre i principis d’octubre; preparació de Festa de Tardor. Suport municipal: subvencions, cessió de locals i treball conjunt en activitats de ciutat. Visió d’educació al llarg de la vida i en múltiples contextos. "La ciutadania té un paper d’educat i educador a la vegada". Idees clau Normalitat i bona organització a l’inici de curs. Impuls a l’educació comunitària i a la petita infància (0-6) per reduir desigualtats. Inversions prioritzades amb els centres i coordinació amb la Generalitat. Ampliació de l’Escola Montserrat en estudi avançat. Projecte Educatiu de Ciutat per cocrear polítiques educatives amb la ciutadania.

← Torna a tots els podcasts