Resum de la conversa La Ginesta —nova secció de l’Ateneu de Sant Just— es presenta amb èxit en un concert i desplega la seva missió: reactivar la vida comunitària durant tot l’any, recuperar tradicions i connectar generacions. El grup, format per joves del municipi, vol crear un espai popular, obert i no elitista, que aglutini persones i entitats per “fer poble”. “Volem ser un grup de joves… fer poble i crear teixit veïnal.” Punts clau Presentació amb èxit: concert de divendres amb molta assistència i ambient de festa major. Objectiu central: crear teixit veïnal i recuperar festes populars (Sant Joan, Castanyada, Cap d’Any…). Perfil i valors: espai popular, de carrer, inclusiu i intergeneracional. Integració: La Ginesta s’integra com a secció de l’Ateneu de Sant Just. Creixement del grup: d’uns 8 a 10 membres després de la presentació; oberts a sumar més persones. Treball en xarxa: coordinació amb Ajuntament i entitats locals. Properes fites i accions Festa Major de l’Ateneu (finals de maig): Oferta per a tots els públics (tarda i nit). Animació infantil, sopars i activitats comunitàries, més enllà de l’oci nocturn. Objectiu explícit: arribar al jovent i alhora barrejar franges d’edat. Sant Joan i Flama del Canigó: Col·laboració amb Òmnium per ampliar l’acte i fer revetlla en un espai cèntric (Plaça Campreciós, si és possible). Hi ha un grup musical emparaulat (per anunciar més endavant). “A Sant Joan la liem grossa.” Context i inspiració La Ginesta s’inspira en l’èxit de la Festa Major d’estiu i en models d’altres pobles/barris per estendre l’esperit festiu al llarg de l’any. Volen trencar compartiments per edats i crear ponts entre infants, joves, famílies i gent gran. “L’objectiu principal és fer poble des del 0 fins als 99 anys.” Crida a la participació Busquen més membres, també més enllà del cau, per diversificar perfils i ampliar l’abast. “La Unió fa la força.” Contacte Correu: [email protected] Xarxes: Facebook i Instagram (La Ginesta) — En síntesi Missió: reactivar tradicions i vida comunitària a Sant Just durant tot l’any. Projectes imminents: Festa Major de l’Ateneu (maig) i revetlla de Sant Joan amb la Flama del Canigó reforçada. Crida: sumar-se per fer xarxa, fer poble i consolidar una oferta cultural popular i intergeneracional.
Resum de l’entrevista Conversa amb Enric Bruc, president de la Reial Societat Canina de Catalunya, sobre l’exposició canina d’aquest diumenge al Parc Roquetes (Sant Just) i la prova puntuable per al títol de "Millor gos de Catalunya 2017". Contingut principal Esdeveniment: exposició canina i prova puntuable per al títol de Millor gos de Catalunya 2017. Participants: gossos de raça amb pedigrí que es valoren per edat, sexe i raça. Categories: classe cadell, classe jove, classe intermèdia i classe oberta. Sistema de punts: els guanyadors de cada exposició sumen punts; cal competir i puntuar en més de quatre exposicions arreu de Catalunya per optar al títol. Títol dins la raça: el “millor gos de Catalunya” s’atorga sempre dins de cada raça (p. ex., Labrador, Golden, etc.). Aforament habitual: entre 40 i 50 gossos participants, segons el dia. Prova ‘Bon Ciutadà Caní’ Objectiu: avaluar el caràcter, la sociabilitat i un mínim d’obediència. Què es comprova: que el gos es deixi tocar i manipular per una persona desconeguda, i que es mostri equilibrat en entorns amb persones i altres gossos. Resultat: atorga el diploma de ‘Bon Ciutadà Caní’ a qui supera la prova. "És una prova de sociabilitat" "el diploma de bon ciutadà caní" Requisits i criteris de valoració Imprescindible: ser gos de raça amb pedigrí. A pista: el jutge valora i atorga classificacions (de "molt bo" a "bo", etc.). Per optar al títol: cal obtenir la classificació màxima de la raça i acumular punts en diverses exposicions. Horaris i logística Inscripcions in situ: a partir de 9:30 (dos quarts de deu). Inici de les proves: entre 10:00 i 10:30. Per al públic: a partir de les 11:00, tot el matí per descobrir el món dels gossos. Idees clau Competició regulada amb jutges especialistes. Títol anual per a cada raça, basat en regularitat i excel·lència en diverses exposicions. Activitat oberta i pedagògica per a famílies i amants dels animals.
Resum de la conversa Context i objectiu Conversa amb Josep Camps, catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes, sobre la xerrada del cicle de la CEA dedicada a la literatura de Ponent. Objectiu: visibilitzar autors i tendències de Ponent, sovint poc coneguts fora del seu entorn. "La literatura de Ponent… es coneix poc" Autors destacats de Ponent (i entorn) Màrius Torres i Maria-Mercè Marçal: noms canònics sovint citats. Josep Vallverdú: Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Maria Barbal: coneguda per Pedra de Tartera; primeres novel·les ambientades al Pallars. Pep Coll: obra arrelada al Pallars (p.ex., Dos Teuts Blancs i Dos Teuts Negres). Autors menys difosos però molt interessants: Jaume Jaletti Garriga. Germans Xuriguera: Ramon Xuriguera (50 anys de la mort a l’exili; novel·la pòstuma Tres nits). Joan Baptista Xuriguera, conegut per Els verbs catalans conjugats, amb una obra extensíssima. Autors no nascuts a la zona però que hi han ambientat obres: Jaume Cabré (Les veus del Pamano, al Pallars). Ramon Solsona (Allò que va passar a Cardós). Per què es coneix menys? Centralització literària a Barcelona: Molts autors han hagut de marxar per consolidar-se (p.ex., Manuel de Pedrolo). Dificultats de difusió: Autors de Lleida publiquen sovint en editorials locals amb poca circulació cap a la resta del domini lingüístic. "Molts escriptors de Ponent… han marxat a Barcelona" Característiques compartides Més que un estil comú, destaca l’arrelament comarcal: Ponent s’entén a través de la comarca i el poble: Maria-Mercè Marçal i el Pla d’Urgell (Ivars d’Urgell). Pep Coll i el Pallars. Maria Barbal i el Pallars. Termes clau: arrelament, territori, comarca, difusió. Què cal fer per potenciar-la? Xerrades divulgatives i programes de difusió des de mitjans i institucions. Implicació editorial: Promocionar autors de Ponent i assegurar circulació arreu dels territoris de parla catalana. Fomentar intercanvi d’autors i llibres entre territoris (Lleida, Alacant, Menorca, etc.). "Això és com una mena de forat negre si no ho donem a conèixer" El paper de les editorials petites Les editorials independents poden assumir riscos i publicar obres que les grans no aposten. Exemple: Tres nits de Ramon Xuriguera, publicada per Fonoll Edicions (Juneda), amb bona recepció. Contingut i estructura de la xerrada Part 1: Definir el concepte de Ponent i les seves fronteres (província de Lleida vs. comarques entorn de la ciutat, debat Pirineu). Presentació per comarques i autors clau (locals i de fora que hi han escrit). Part 2: Proposta de dues rutes literàries (proves didàctiques): Ruta per la ciutat de Lleida. Ruta pel Pla d’Urgell. Torn obert de preguntes i comentaris. Dades de l’acte Quan: Divendres, 20.00 h. On: Sala Piquet de l’Ateneu. Marc: Cicle de la CEA sobre literatura de Ponent. — Idees clau - Hi ha molta més literatura de Ponent que els noms canònics. - L’arrelament comarcal és el fil conductor més fort. - Cal promoció i circulació editorial a tot el domini lingüístic. - Les editorials petites són clau per descobrir obres i veus silenciades.
Context i objectiu de l’episodi Tertúlia especial del 8 de març (Dia de la Dona) a “Just a la Fusta” amb quatre convidades de diferents àmbits. Es debat sobre l’estat del feminisme, els reptes per a la igualtat real i els canvis necessaris en l’àmbit educatiu, mediàtic, laboral, polític i familiar. "La base està amb la família, amb l'escola, l'entorn, l'educació." Educació i coeducació com a pilar • L’educació (familiar, escolar i social) és el pilar per transformar rols i imaginaris de gènere des de la base. • Cal coeducació en totes les etapes: des de la infància fins al reciclatge professional i a les carreres universitàries. • Falta formació específica amb perspectiva de gènere en titulacions clau (mestres, medicina, etc.). • La ciutat, el comerç, la publicitat i els mitjans també eduquen: congruència social entre allò que s’ensenya i allò que es veu al carrer. Mitjans de comunicació i biaixos • Persistència de rols assignats: experts masculins per contextualitzar notícies i veus femenines en temes “socials”. • Biaix inconscient molt arrelat: s’esbiaixa sense mala fe, però impacta en la representació de la realitat. • Exemple universitari: a Filosofia, absència pràctica de professores, malgrat majoria femenina aules en molts estudis. "Quan s'ha de contextualitzar una notícia, busquen un perfil masculí." Tecnologia, STEM i bretxa de gènere • En grans congressos tecnològics (com el Mobile World Congress) la presència femenina continua molt baixa. • Visibilitat de dones en àrees de community/CEO creix, però programació i desenvolupament continuen fortament masculinitzats. • Iniciatives d’“empoderament femení” i esdeveniments específics per a dones ajuden, però encara costa revertir la inèrcia. Paritat i quotes: eina necessària • Quotes i paritat com a mesura temporal imprescindible per obrir portes i accelerar canvis reals a institucions i partits. • Sense mesures legals, molts dels avenços actuals (presidències, lideratges) haurien estat “impensables”. "Si no hi haguessin hagut les quotes, això hauria estat impensable." Dinàmiques polítiques i estils de treball • Persistència de petits cercles de decisió masculins i maneres de treballar poc conciliadores (reunions nocturnes, temps il·limitat). • Es destaca un estil més col·laboratiu en equips liderats per dones i la necessitat de reconèixer lideratges diversos i complementaris. Conciliació, permisos i reforma horària • Clau per a la igualtat real: flexibilitat horària, teletreball, reunions útils i no presencialistes, i aprofitament de la tecnologia. • Proposta d’augmentar permisos i impulsar una reforma horària que permeti a tothom (homes i dones) gaudir i cuidar. "L’empresa no t’estimava tant com la teva família." Canvi generacional i nous rols paternals • La crisi i experiències com l’Erasmus han accelerat canvis d’hàbits i corresponsabilitat masculina a la llar i la criança. • Més pares implicats en la vida escolar i quotidiana; el model del pare cuidador es normalitza. Custòdia compartida i violència masclista • A Catalunya, la custòdia compartida és sovint la primera opció si és viable. • Casos amb ordres d’allunyament o violència masclista compliquen la logística i desaconsellen models de guarda que obliguin a interaccions freqüents. • Prioritat: benestar del menor, relacions parentals viables i segures. Joventut, amor romàntic i referents mediàtics • Preocupació per regressions en adolescents: control de parella normalitzat, permissivitat amb pràctiques de risc. • Influència de sèries, música i xarxes: la cosificació i l’amor romàntic tòxic es presenten com a ideals. • Exemple “Soy Luna”: la noia “intel·lectual” triomfa quan es transforma en influencer de moda, perpetuant l’ideal estètic. Autoestima, xarxes i educació emocional • Societat orientada a l’exterior (likes) en detriment de la intel·ligència emocional i l’autoestima. • Absència familiar per horaris extensos afebleix referents interns; cal educació emocional a l’escola i a casa. Micromasclismes i biaixos invisibles • A Occident, el masclisme és sovint sutil i invisible: costa identificar-lo i canviar-lo. • Cal vigilància i autocrítica constant, també entre dones, per no reproduir rols masclistes interioritzats. Lideratge femení i mimetisme masculí • Risc de mimetitzar estils masculins per ascendir (exemples citats: Merkel, Hillary, Thatcher). • Reivindicació de lideratges propis amb valors humanitaris i socials sense penalització. Implicar els homes i dissenyar amb perspectiva de gènere • No es pot avançar excloent els homes: cal formar, sensibilitzar i implicar tècnics i decisors. • Exemples pràctics: disseny d’espai públic amb més percepció de seguretat per a dones. "No avançarem si els excloem." Paritat en política pública i detalls que importen • Polítiques de paritat i perspectiva de gènere per defecte. • Detalls concrets revelen la inèrcia: canviadors de bebès només al lavabo de dones; cal corregir-ho a tots els espais. Cloenda i crida a l’acció • Agenda 8M local: concentració “La vaga de totes” i Teatre de l’Oprimit de “Dona i Empresa” per fer visible l’invisible. • Crida a una platja conjunta d’homes i dones: sumar, incidir des de cada àmbit i generar efecte dominó.
Context i activitat Avui a les 19 h, a la Sala Isidor Cònsul de Can Ginestar (Sant Just), xerrada: “Pepita Teixidor i el seu món” a càrrec de Maria Isabel Gascón (Associació Fem Història, Grup d’Història de les Dones). Exposició paral·lela: “Pepita Teixidor i el seu món” visitable fins al 20 de març al Centre Cívic Joan Maragall. Qui era Pepita Teixidor Pionera que va aconseguir viure de la pintura en un context en què molt poques dones ho feien. Especialitzada en pintura de flors (sovint considerada un gènere “femení”), sense renunciar a la seva mirada ni a la seva temàtica. Reconeixement de l’època: considerada “la millor aquarel·lista de flors”. "Es de las pocas afortunadas que pudo vivir de la pintura y pintando flores." Va mantenir-se fidel a la seva obra malgrat les pressions (inclòs el seu germà pintor) per canviar a gèneres més ben remunerats i socialment valorats. Reconeixement i oblit Participació a l’Exposició Universal de París de 1900 representant Catalunya, al costat de Ramon Casas i Santiago Rusiñol. Primer monument erigit a Barcelona dedicat a una dona per la seva pròpia trajectòria (1917), ubicat al Parc de la Ciutadella — actualment deteriorat i pendent de restauració. Malgrat la fama en vida, el seu nom va caure en l’oblit. "Simplemente por ser mujer." Per què va ser invisibilitzada? La pintura de flors va ser depreciada al s. XIX quan la van començar a pintar dones; quan pintaven flors els homes, era un gènere igualment vàlid. "Cuando un hombre pinta flores es un género tan válido como cualquier otro. Cuando lo pintan las mujeres [...] automáticamente se deprecia." Moltes obres de petit format i de col·lecció privada: poca visibilitat pública i absència en museus (o en magatzems), cosa que n’ha afavorit l’oblit. Influència, xarxa i anècdotes Possible relació i influència amb Maria Lluïsa Güell (pintora de flors), que podria haver estat deixebla. La seva obra rebia elogis com a “pintura viril”: sense por, amb força, malgrat tractar-se d’aquarel·les de flors. Clientela destacada: família reial; consta que van adquirir o rebre obres seves (quadres i ventalls), però encara no localitzades. Ramon Casas li va fer un retrat; és probable que ella retratés Casas o li intercanviés una obra, però no s’ha trobat. Recerca actual i crida a la ciutadania L’Associació Fem Història impulsa la recuperació del llegat de Pepita Teixidor i la localització d’obres disperses. Es fa una crida a particulars: si algú coneix o posseeix obres (quadres o ventalls), que contacti amb l’associació. Les exposicions i xerrades són clau per a la difusió, el redescobriment i per trobar noves peces. Objectiu: restaurar el monument de la Ciutadella i posar en valor la seva trajectòria. Contingut de la xerrada d’avui Presentació de la vida de Pepita Teixidor: família, entorn social i ideològic i els reptes per poder pintar. Mostra i comentari de la seva obra. El procés d’homenatge pòstum i el monument al Parc de la Ciutadella. Idees clau Reivindicació d’una artista que va viure de l’art en un gènere menystingut per la seva associació a les dones. Exemple paradigmàtic d’invisibilització malgrat el reconeixement en vida. La recerca en curs i la col·laboració ciutadana són essencials per reconstruir el catàleg i restaurar la memòria de Pepita Teixidor.
Resum principal Conversa amb Marta Mossà, responsable del Servei Local de Català de Sant Just, sobre dues iniciatives clau d’aquest mes: El dictat popular amb D de dones (8, 9 i 10 de març), amb diversos horaris i nivells, obert a tothom i centrat en textos escrits per dones o amb protagonistes femenines. El 29è Concurs de prosa i poesia en català per a no professionals, amb termini fins al 24 de març, categories per edats i criteris de valoració centrats en el que transmet el text. "valorem més el que ens diu, el que ens provoca" "Nosaltres ho fem el millor que podem" 1) Dictat popular amb D de dones Dates i format: 8, 9 i 10 de març; tres jornades per facilitar l’assistència al matí, tarda i vespre. Horaris: Dimecres: 17:00 Dijous: 9:30, 11:30 i 19:15 Divendres: 18:00 Funcionament: lectura del text, dictat i relectura per repassar. Textos curts (7-8 línies). Nivells: bàsic, elemental, intermedi, avançat (i suficiència/altres segons el formulari). Objectiu: premi a qui faci menys faltes d’ortografia per nivell; el desempat es fa el dia de Sant Jordi. Temàtica: dones com a autores o protagonistes, coincidint amb el 8M. Obert a tothom: des de 7 fins a 80 anys; s’hi suma alumnat de les Escoles. Logística: sense inscripció prèvia; lloc: Escoles, aula 3 (1r pis). "L’any passat va ser molt divertit" i enguany s’amplien franges per aforament i comoditat. 2) 29è Concurs de prosa i poesia (no professionals) Termini: fins al 24 de març (presentació en línia). Enviament: via web del Consorci (cpnl.cat) o directament a: www.cpnl.cat/xarxa/cnlroses/concurs Requisits: Prosa: màxim 3 pàgines. Poesia: 1 poema o col·lecció (màxim 2 fulls). Cos de lletra mínim 12 i maquetació homogènia. Tema lliure. Categories d’edat: 9–11, 12–14, 15–17 i adults (18+). Participació notable d’adults; costa més mobilitzar joves (15–17). Criteris del jurat: es prioritza el contingut i l’emoció per damunt de l’estricta forma clàssica. "el que ens transmeten" pesa més que una mètrica impecable sense emoció. Jurat format per 5 professionals amb sensibilitats diverses. Acte de lliurament: 21 d’abril, 18:00, al pati de les Escoles (si no plou). Inclou el desempat del dictat. Consell: evitar enviar a última hora per facilitar l’organització. 3) Contes del món: un finalista i llibre amb CD El Servei va presentar sis contes amb l’alumnat (escrits, il·lustrats i enregistrats a la ràdio) al 7è Concurs de contes del món. Un conte finalista ha estat publicat en llibre amb CD. On escoltar/consultar: Web del 7è Concurs de contes del món. Biblioteca de Sant Just: 2 exemplars en préstec. També es pot comprar el llibre. 4) Activitat ordinària del Servei El Servei Local de Català manté 8 cursos, clubs de lectura i altres activitats. Ubicació: a les Escoles, espai lluminós i cèntric, davant del parc. Punts clau Participació oberta i intergeneracional en el dictat, amb nivells adaptats. Concurs literari amb requeriments clars i tema lliure. El sentit i la sensibilitat del text prevalen en la valoració. Lliurament de premis i desempat del dictat: 21 d’abril, 18:00. Difusió cultural continuada: cursos, clubs i projectes amb impacte local.
Resum general En aquesta conversa amb el director de l’Institut, Jesús Margarit, s’anuncia la jornada de portes obertes i s’exposa el projecte educatiu centrat en l’excel·lència i l’atenció a la diversitat, així com els reptes d’espai i finançament, i la necessitat d’un pacte educatiu estable davant els canvis normatius. Quan i com seran les portes obertes Dimecres, a un quart de set de la tarda (18:15): inici amb visita guiada a les instal·lacions, amb professorat acompanyant. A les set i quart (19:15): presentació del projecte educatiu a la sala d’actes, a càrrec de la coordinació pedagògica (Ena Lisbeth) i Jesús Margarit. Adreçat principalment a famílies de 1r d’ESO, amb espai específic per a batxillerat. Projecte educatiu: excel·lència i diversitat Compromís amb un alt nivell d’aprenentatge per arribar al màxim d’alumnat, amb respecte i tolerància com a valors clau. Atenció a la diversitat, tant a l’alumnat amb més dificultats com a l’alumnat de major demanda educativa. Voluntat de mantenir i reforçar els bons resultats competencials del municipi. Capacitat, línies i espais ESO plena: quatre línies per nivell. Batxillerat: aproximadament 3 línies a 1r i 2 a 2n. S’ha creat un cinquè grup de diversitat a tota l’ESO (grups més reduïts), que requereix més espai. Si el creixement continua, caldrà una 5a línia; Ajuntament i Departament n’estan al corrent. L’any vinent, però, es mantindran 4 línies a l’ESO. Demanda i preinscripcions Prioritat per a famílies de les escoles del municipi; també hi ha demanda de fora (p. ex., Sant Feliu, Esplugues), condicionada a la disponibilitat de places. Batxillerat: la preinscripció és al maig; durant les portes obertes hi haurà un grup específic amb la coordinadora (Lluïsa Castanyeda). Recursos i professorat Els fons arriben puntualment, però sense increments; difícil fer inversions més enllà de despeses fixes (calefacció, electricitat, aigua, neteja). Es reclama millora de dotacions i ajust de càrregues lectives per disposar de més professorat i més marge per a projectes. "Un centre educatiu no pot sobreviure només anar pagant mensualitats... calen inversions." Canvis normatius i necessitat de pacte educatiu Canvis de currículum a 4t d’ESO i incerteses a batxillerat fins a última hora: un model poc estable. Es demana un pacte d’educació amb línies mínimes consensuades més enllà dels cicles polítics. "S’han de consensuar unes línies mínimes i evitar l’arbitrarietat, perquè al final ho acaben pagant els alumnes."
