#498 - El Refugi del 17/11/2025 — Notícies, Oques Grasses i ciència al “Refugi”
Visió general del programa Episodi del magazín El Refugi a Ràdio Desvern, conduït per Jaume Elias, amb una estructura clàssica de dues hores: • Zoom informatiu (actualitat general i local) • Música i efemèride del dia • Seccions de contingut: Sons de casa (amb la Montse), Salt enrere (amb Jesús Martín) i Xisme científic (amb Jan Bigata). El programa combina actualitat política, notícies locals de Sant Just, esports, cultura musical catalana, memòria històrica (catàstrofe del Prestige) i divulgació científica (premis a investigadores, canvi climàtic i Covid). Zoom informatiu i actualitat Política i successos a l’Estat Compareixença de Carlos Mazón pels aiguats al País Valencià • Es recorda la tragèdia dels aiguats del 29 d’octubre al País Valencià, amb 229 morts. • El president valencià en funcions Carlos Mazón compareix obligat al Congrés. • Se li retreu: - No respondre les trucades de la consellera d’emergències Salomé Prades en plena alerta roja. - Contradiccions sobre què va fer durant les hores crítiques. • Crítiques molt dures al Congrés: - Ione Belarra l’acusa d’haver mentit un any i d’humiliar les víctimes. - Compromís i PSOE remarquen les seves contradiccions. - Gabriel Rufián (ERC) el titlla de “mentiroso”, “incapaz” i fins i tot “homicida”, desitjant-li càrcer. • Mazón es defensa dient que també és víctima, insisteix que l’alerta als mòbils (ES-Alert) no depenia d’ell i que és “l’únic que ha demanat perdó”. • Les famílies el continuen assenyalant com a màxim responsable polític, tot i que, com que és aforat, la jutgessa no el pot imputar de moment. Amnistia i retorn de Puigdemont • Carles Puigdemont demana al Tribunal Constitucional que aixequi urgentment l’ordre de detenció. • La petició s’empara en l’informe de l’advocat general de la UE, que avala gairebé tota la llei d’amnistia. • La defensa reclama: - Suspensió urgent de totes les ordres de recerca, detenció i ingrés a presó. - Argumenta que mantenir-les no té justificació jurídica i li causa un perjudici irreparable. • Petició idèntica per a Toni Comín. • El TC ja havia rebutjat fa un mes i mig una suspensió cautelar, però ara tots dos defensen que el context legal ha canviat. • El Ple del Constitucional ha de resoldre també sobre l’aplicació de l’amnistia en els casos de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó (malversació) i sobre recursos contra la llei presentats per diversos governs autonòmics. Nou model de finançament autonòmic • El govern espanyol obre el debat del nou sistema de finançament autonòmic al Consell de Política Fiscal i Financera. • Hi participen totes les comunitats de règim comú (excepte Navarra i País Basc). • La ministra María Jesús Montero vol presentar només les línies mestres del model. • Punts de fricció amb ERC i el govern català: - Ordinalitat. - Criteris de població ajustada. - Capacitat de la Generalitat per recaptar i gestionar tots els impostos. • El Consell també dóna tret de sortida als Pressupostos Generals de l’Estat amb el sostre de despesa i el límits de dèficit (0,1 % per a les autonomies). Infraestructures i transport • El ministre de Transports Óscar Puente anuncia la renovació de la línia d’alta velocitat Madrid–Barcelona: - Objectiu: reduir el trajecte a menys de 2 hores. - Velocitat fins a 350 km/h amb noves travesses aerodinàmiques. - Noves connexions d’alta velocitat i estacions al Prat i a Parla. Política internacional Trump i els papers d’Epstein • El president dels EUA Donald Trump demana als congressistes republicans que votin fer públics tots els arxius sobre el cas del pederasta Jeffrey Epstein. • Gir de guió, perquè fins ara s’hi havia oposat. • Ja s’han publicat uns 20.000 documents, inclosos correus en què Epstein esmenta Trump i insinua que coneixia els crims. • Trump acusa els demòcrates d’utilitzar el cas per desacreditar-lo i nega qualsevol implicació. Actualitat de Sant Just Desvern i entorn Política municipal i habitatge • Ple extraordinari de Sant Just el 17 de novembre a les 20 h, a la sala de plens de la Casa de la Vila (sense torn de precs i preguntes). • Temes clau: - Modificació de crèdit núm. 21-2025 (gestió pressupostària ordinària). - Aprovació definitiva de la modificació de l’ordenança de protecció i tinença d’animals, un cop resoltes les al·legacions. - Resolució de reclamacions i aprovació definitiva de les bases d’habitatge de lloguer i cessió d’ús per a persones vulnerables. - Bases d’adjudicació d’habitatges de lloguer de El Mil·lenari, orientats a gent gran. • L’ordre del dia complet es pot consultar al web de Ràdio Desvern. Formació i economia • Es promociona una formació en línia i gratuïta per crear un assistent d’intel·ligència artificial per gestionar xarxes socials. • Adreçada a autònoms, pimes i professionals que vulguin millorar la seva presència digital. • Dates: 20 i 27 de novembre. Cultura i memòria musical L’Ona Laietana a la Biblioteca Joan Margarit • La Biblioteca Joan Margarit acollirà l’activitat “L’Ona Laietana, Música i Transformació Social”. • Data: dijous 20 de novembre, a les 18:30 h, a la Sala Isidor Cònsul de Can Ginestar. • Sessió a càrrec del fotògraf i autor Àlex Gómez Font. • Forma part del programa Música a Fons de la Xarxa de Biblioteques Municipals (Diputació de Barcelona). • Continguts: - Anàlisi de l’Ona Laietana com a moviment musical i social nascut el 1973 a la Sala Celeste. - El seu paper en la transformació cultural de la Barcelona de finals del franquisme i primers anys de democràcia. - Repassa els grups clau del moviment i el seu llegat. • Activitat gratuïta amb inscripció prèvia. Educació: nou projecte a l’Escola Montseny • L’Escola Montseny inicia curs amb nou equip directiu i projecte educatiu renovat. • La nova directora Cristina Chamorro, amb Esther Jiménez (cap d’estudis) i Mireia Font (secretària), explica el projecte a Ràdio Desvern. • Eixos principals: - Transformació de tres espais clau de l’escola. - Treball conjunt amb experts i entitats locals (com Carrau Blau quan s’esmenta al podcast associat) per convertir l’entorn en “tercer mestre”, és a dir, en un agent educador actiu. - Voluntat de consolidar el centre com a motor de cohesió i oportunitats al municipi. • L’entrevista sencera es pot recuperar al podcast al web de Ràdio Desvern. Esports Futbol • El FC Barcelona confirma que el partit de Lliga contra l’Atlètic Club del 22 de novembre es jugarà a l’Spotify Camp Nou. - S’autoritza la llicència d’ocupació de la fase 1B, que permet ampliar l’aforament fins a 45.401 espectadors. - Millores d’accessibilitat, seguretat, evacuació i infraestructures (nou túnel de jugadors, vestidors renovats). - El club treballa per obtenir la llicència UC abans de final d’any i arribar als 62.000 seients. - Esperen el vistiplau de la UEFA per jugar al Camp Nou el partit de Champions contra l’Eintracht de Frankfurt. • A la Lliga F, el Barça femení surt reforçat del clàssic: - Victòria 4–0 contra el Real Madrid a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. - 36.000 aficionats a la graderia, reafirmant la superioritat blaugrana. Tennis i NFL • Jannik Sinner revalida el títol de les ATP Finals, derrotant Carlos Alcaraz en una final molt ajustada (2–6, 7–6, 7–5). - Sinner, número 2 del món, guanya el torneig sense cedir cap set. - Es destaca la seva solidesa al servei i sang freda al tie-break. - Alcaraz juga amb molèsties a la cama. • A Madrid es disputa el primer partit de la NFL al Santiago Bernabéu: - Victòria dels Miami Dolphins sobre els Washington Commanders per 19–16, en una pròrroga molt ajustada. Resum esportiu al butlletí de Catalunya Ràdio • Es recorda de nou el canvi d’escenari del partit Barça–Atlètic a l’Spotify Camp Nou. • El partit Catalunya–Palestina d’endemà a Montjuïc ja ha venut 26.000 entrades (objectiu: 30.000). • Bàsquet: el Joventut de Badalona jugarà a porta tancada contra l’Hapoel Holon (Israel) a la Champions FIBA, per recomanacions de seguretat. • Conflicte PSG–Mbappé per reclamacions creuades de centenars de milions d’euros. Cançó del dia i efemèride: la Covid, 6 anys després Cançó del dia • Jaume Elias presenta una cançó que li desperta nostàlgia d’infància. • Pistes: - Grup de les Canàries. - Cançó de 2012. - Cantant amb barret al videoclip. • Es tracta de “Pan y mantequilla” de Efecto Pasillo, que sona íntegra i serveix per connectar amb records i bon rotllo. Efemèride: primer cas de Covid-19 Record i reflexió sobre la pandèmia • Efemèride del dia: 17 de novembre fa 6 anys del primer cas de Covid-19 a la Xina (2019). • Es remarca: - Com un diagnòstic llunyà es va convertir en una crisi sanitària global. - Imatges de ciutats desertes, hospitals saturats i famílies confinades. - A l’Estat espanyol, més de 100.000 morts oficials i UCI al límit. Impacte social i emocional • Es parla de: - Pèrdua d’éssers estimats i por generalitzada. - Ruptura de la rutina i estrès profund. - Necessitat de reinventar-se col·lectivament. • També es posa en valor una gran onada de solidaritat: - Veïns ajudant persones vulnerables. - Professionals sanitaris treballant sense descans. - Investigadors desenvolupant vacunes en temps rècord. - Voluntaris fent arribar menjar i medicaments. Lliçons apreses • Importància de: - La preparació davant crisis globals. - La cooperació internacional. - La resiliència i capacitat d’adaptació humana. “Recordar aquell primer cas no és només mirar enrere, sinó també una manera d’homenatjar qui va patir i va lluitar, i de reafirmar que, fins i tot en les situacions més difícils, la resiliència i l’esperança sempre són possibles.” Després de l’efemèride, el programa fa pausa publicitària (campanyes de mobilitat sostenible amb bici metropolitana, entorn lliure de fum i reciclatge impulsades per la Generalitat). Secció “Sons de casa” (Montse): música catalana i fenomen Oques Grasses Inici de la secció i novetats musicals Context local i musical • Jaume dona pas a la Montse, que ja està “adaptadíssima” al programa. • Primer repassen altres novetats abans d’entrar a fons al “meló de la setmana”: el fenomen Oques Grasses. Sidonie i el català • Es destaca que Sidonie (rock amb gran trajectòria a tot l’Estat) publica el seu primer disc íntegrament en català, titulat “Catalan Graffiti”. • Un dels membres, Axel Pi, és veí de Sant Just, fet que dóna proximitat a la notícia. • El disc obre una nova etapa per al grup, que havia cantat en anglès i castellà. • Gira prevista per 2026, amb dues dates confirmades: - 6 de febrer – Teatro Eslava (Madrid). - 27 de febrer – Sala Apolo (Barcelona). Telecogresca i festivals emergents • Novetats del cartell de la Telecogresca, festival organitzat per estudiants per a gent jove. • Primer avançament ja conegut: Auxili, DJ Trapella, Boom Boom Fighters. • Segon avançament: artistes emergents com Vandal i Perifèria, i grups consolidats com La Ludwig Band i Mama Duixa, que hi estrenaran nou disc. • La Montse valora que aposten per grups en creixement, no només pels noms de sempre (The Tyets, Figa Flawas, etc.). Monogràfic Oques Grasses: trajectòria i comiat massiu Qui són Oques Grasses? • Grup format a Osona el 2010, liderat per Josep Montero, amb una veu molt característica. • Estil musical inclasificable, autodefinit com a música lliure: - Barreja de pop, reggae, funk i electrònica. - Lletres amb humor, bon rotllo i alhora reflexió vital (pors, amor, vida quotidiana). Discografia principal • 2012 – Un dia no sé com (autoeditat, inici de trajectòria). • 2014 – Diguem-ne com vulguis (Premi Enderrock a grup revelació, primer gran salt). • 2016 – You Poni. • 2019 – Fans del Sol. • 2021 – A tope amb la vida. • 2024 – Fruit del deliri. • Tant Jaume com Montse coincideixen que “Fans del Sol” és l’àlbum clau: - És amb el que els van descobrir. - Hi veuen “tots temazos”, amb component nostàlgic fort. • Dels últims discs destaquen “La gent que estimo”, cançó convertida en himne generacional. “Jo crec que quan aquesta cançó sona la gent comença a plorar; tothom s’agafa, és preciós.” • Recorden concerts multitudinaris com el Palau Sant Jordi (18.000 persones) i el futur Estadi Olímpic. Els concerts d’acomiadament: quatre Olímpics exhaurits • Oques Grasses anuncien la seva retirada i un concert d’acomiadament el 10 d’octubre de 2026 a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. • Es genera una autèntica bogeria per les entrades: Primera data (10 d’octubre) Entrades a la venda un dimecres a les 15:00. En 21 minuts s’exhaureixen les 55.000 entrades. Cues virtuals desbordades (fins a 100.000 persones esperant). Segona data (9 d’octubre) S’anuncia una nova data. Entrades esgotades en 19 minuts. En aquesta ronda, el Jaume aconsegueix entrades i rescata la Montse de quedar-se sense plaça. Tercera i quarta data (5 i 7 d’octubre) S’afegeixen dues dates addicionals, tot i caure en dilluns i dimecres (dies menys còmodes). Les entrades surten a les 12:00 del migdia. Tots dos concerts s’esgoten en menys d’una hora. • Càlcul global: 4 estadis olímpics, unes 210.000 persones en total. • Oques Grasses esdevenen el primer grup en català que omple quatre cops l’Estadi Olímpic. • Comparació amb grans noms internacionals com Coldplay o Bruce Springsteen, que sí ho havien fet però amb milions de fans a escala mundial. Crítica a la revenda d’entrades i al sistema de venda Indignació de la Montse • Montse mostra molta frustració amb la compravenda especulativa: - Entén la revenda “normal” (algú que no pot anar-hi i ven al mateix preu). - Però denuncia qui compra entrades només per fer negoci i revendre-les al doble o triple del preu. • Exemples: - Entrades de grada a 40 € que es venen a 100–200 € a plataformes com TicketSwap. - Alguns compradors aconsegueixen fins a 10–12 entrades de cop. Crítica al model d’entrada no nominal • Tant Jaume com Montse consideren que hi ha responsabilitat de l’organització: - No hi havia nominalitat estricta (les entrades no anaven associades a cada assistent). - Es podia comprar fins a 10 entrades per persona (alguns casos de 12 amb altres sistemes). - Només calia el nom del comprador, no dels assistents, fet que facilita l’acaparament. • Solucions que proposen: - Entrades nominals. - Possibilitat de canvi de nom amb una taxa moderada (p.ex. 3 €). - Limitació més estricta del nombre d’entrades per persona. “Si us plau, no caigueu en aquestes trampes i feu que la gent que ha comprat aquestes entrades se les mengi.” Debat sobre el futur: festivals, relleu i retorn On tocaran abans d’acomiadar-se? • Es pregunten a quin festivals podrien aparèixer abans dels Olímpics: - Canet Rock: Montse creu que no, per cicles de programació. - Cabró Rock: ho veuen molt probable, perquè hi han passat diversos anys i hi tenen bona relació. - Telecogresca: ja descartat pel cartell anunciat. - Festivalot / Fastiuet: alguna opció, però sense pistes clares. • Coincideixen que l’estiu previ serà de pocs concerts, molt seleccionats. Cançons preferides • La Montse tria “Ping-pong” com a cançó preferida: - Tema més introspectiu i trist, centrat en l’autoestima i la reflexió. - Toma emocional en directe, similar a “La gent que estimo”. “He de pensar menys en tu i més en mi.” • El Jaume recomana “Serem ocells” (de Fans del Sol), que li encanta per la seva força i component emotiu. Relleu generacional: qui omplirà el pròxim Olímpic? • Debat sobre quin grup català podria intentar l’Estadi Olímpic en el futur. • Coincideixen en Figa Flawas com a millor candidat actual: - Molts fans i èxit de públic. - Xou molt cuidat: escenografia, coreografies, posada en escena. • Però la Montse apunta alguns límits: - Figa Flawas toquen a tot arreu (festes majors, festivals), i això pot restar excepcionalitat a un gran estadi. - Potser el públic no estaria disposat a pagar preus tan alts si els veuen sovint en altres formats. • També comenten que amb Oques Grasses passava el contrari: pocs concerts, molt especials, fet que genera més desig i disposició a pagar. Retorn futur? Projectes nous? • Es pregunten si algun membre del grup reapareixerà en nous projectes musicals. • Referència a altres bandes com La Gossa Sorda, que han tornat anys després. • Debaten si Oques Grasses han viscut només de la música (sembla que sí, és el grup que més cobra per concert a Catalunya). • Es remarca la seva trajectòria de 13–15 anys i l’orgull de veure com uns nois que tocaven a places d’Osona han arribat a omplir quatre estadis olímpics. Comiat de la secció • Abans d’acomiadar-se, la Montse recomana “Molta tralla”, del disc Fruit del deliri: - Cançó més animada i trallera, ideal per tancar amb energia. “Notícies de Sant Just” i butlletí general (2a hora) Informació general • Butlletí de Catalunya Ràdio amb temes destacats: - Preparatius per als Pressupostos 2026 i pressió als grups perquè aprovin el sostre de dèficit. - Situació judicial de Jordi Pujol, que declararà per videoconferència a l’Audiència Nacional per valorar si està en condicions d’afrontar judici. - Fuga d’un pres perillós de Quatre Camins durant una sortida amb educadors. - Vagues anunciades pel Sindicat de Metges de Catalunya (9–10 de desembre, 14–15 de gener). - Nova campanya de la Generalitat per promoure un kit d’emergència de 72 hores (aigua, menjar, llanterna, farmaciola, ràdio de piles, diners en efectiu), adaptat a persones vulnerables i animals de companyia. Notícies de Sant Just (2n bloc) • Es repeteixen i amplien els continguts sobre: - Ple extraordinari (modificació de crèdit, ordenança d’animals, bases d’habitatge per persones vulnerables i gent gran a El Mil·lenari). - Activitat sobre l’Ona Laietana a Can Ginestar. - Nou projecte de l’Escola Montseny amb DUA (Disseny Universal de l’Aprenentatge) i el concepte d’entorn com a tercer mestre (referenciat al podcast relacionat i al glossari general del programa). “Salt enrere” (Jesús Martín): la catàstrofe del Prestige Marc temporal i context • Jesús dedica la secció a la catàstrofe del Prestige (2002), coincidint amb el 23è aniversari. • Situa també altres efemèrides de la setmana: - 34 anys de la mort de Freddie Mercury. - 25 anys de l’assassinat d’Ernest Lluch per ETA. - 50 anys del final del franquisme. - 6 anys del primer cas de Covid (connectant amb l’efemèride de Jaume). El Prestige: el vaixell i les condicions del desastre Característiques del vaixell • Prestige: petrolier monocasc, construït al Japó, armador grec, bandera de Bahames. • Monocasc: només una paret d’acer al casc; qualsevol trencament permet l’escapament directe del petroli. • 26 anys d’antiguitat, ja havia estat reparat el 2001. • Havia estat sancionat a Rotterdam i Nova York per deficiències de seguretat. • Carrega en el moment de l’accident: 77.033 tones de fuel oil (capacitat màxima 80.000). • Eslora: 243,5 metres. • Tripulació: 27 persones (20 mariners + 7 oficials). • Capità: Apostolos Mangouras, amb 44 anys d’experiència. • Ruta: de Sant Petersburg a Gibraltar, destí final no del tot clar (es parlava de Grècia o Singapur). Condicions meteorològiques • 13 de novembre de 2002: - Temporal fort a l’Atlàntic nord: vents fins a 90 km/h i onades de 8 metres. - Zona amb molt trànsit marítim. • Possibles causes del trencament: - Impacte amb contenidors o restes (tuberies, etc.) caiguts al mar per altres vaixells. - Estat deficient del vaixell. Cronologia bàsica del desastre 13 de novembre de 2002: Mayday i primeres decisions • El Prestige es troba a 50 km de la costa gallega. • El capità envia un Mayday al Centre de Salvament de Finisterre. • El vaixell ja perd fuel per una bretxa al casc. • Arriben un helicòpter, un vaixell de rescat i un remolcador. • A les 18 h s’evacuen 24 tripulants; queden a bord: - El capità Mangouras. - El cap de màquines. - El primer oficial. El dret marítim i el cost del rescat • Jesús explica que el salvament marítim es regeix per una lògica econòmica: - El rescatista té dret a una compensació segons el valor del vaixell, la càrrega i el grau de perill. • El Prestige estava valorat en 5 milions d’euros (depreciat dels 22 milions pel seu estat) i la càrrega en 10 milions. • L’armador tem un cost molt elevat de rescat i, segons es creu, intenta allargar la negociació amb Salvament durant 3–4 hores. • A la nit s’acorda: - Pagament del 30% del valor del vaixell i de la càrrega si és salvat. - Si s’enfonsa, només cobrir despeses. • El capità es nega d’entrada al remolc, fet que després li costarà imputacions. 14 de novembre: la taca arriba a la costa • El vaixell continua vessant grans quantitats de fuel. • Es calcula que 20.000–30.000 tones podrien haver-se vessat només el primer dia. • El fuel arriba a la costa gallega, especialment a Muxía (A Corunya), en forma de “chapapote”. • El Prestige arriba a estar tan sols a 7 km de la costa, el punt de màxima proximitat. • Es comença a remolcar el vaixell amb dificultats pel temporal. Debat sobre què fer amb el vaixell • L’armador proposa portar-lo a un port de refugi (possiblement A Coruña) per fer un trasvasament controlat del combustible. • Els experts científics i tècnics també recomanen aquesta opció. • El govern espanyol, però, decideix allunyar el vaixell de la costa. • Decisió presa pel ministre de Foment Francisco Álvarez-Cascos en contra del criteri científic. 15 de novembre: tensions polítiques i empreses de salvament • Es dibuixen dos bàndols: - Administració pública: Foment (Álvarez-Cascos), delegat del govern a Galícia Arsenio Fernández de Mesa, i director de la Marina Mercante José Luis López-Sors. - Entorn del Prestige: capità Mangouras, armadors i l’empresa holandesa de rescat Smit Salvage. • Smit Salvage insisteix en portar el vaixell a un port-refugi; López-Sors s’hi nega. • A la tarda, un helicòpter evacua la tripulació que quedava a bord. • El capità Mangouras és detingut en arribar a A Coruña, acusat de desobediència. 16–18 de novembre: propaganda i minimització Estratègia comunicativa del govern Aznar • Jesús repassa declaracions de diversos responsables, mostrant una minimització sistemàtica del problema: Miguel Arias Cañete (ministre d’Agricultura): “La ràpida actuació de les autoritats espanyoles ha permès controlar els vessaments. No es preveuen grans problemes per als recursos pesquers.” Federico Trillo (Defensa) – futurament admetrà que es va arribar a plantejar bombardejar el vaixell amb avions Harrier o F-18 per cremar el combustible. Arsenio Fernández de Mesa (delegat del govern a Galícia): “Las bajas temperaturas de la mar probablemente solidifiquen el fuel y en lugar de continuar avanzando la mancha, puede suceder que se vaya al fondo lo que queda.” Mariano Rajoy (vicepresident i portaveu del govern): “La mancha se va a solidificar… salen unos pequeños hilitos, unos hilitos de plastilina en estiramiento vertical.” Manuel Fraga (president de la Xunta) i Enrique López Veiga (conseller de Pesca), que arriba a dir que “no se trata de una marea negra, sólo de un vertido de fuel”. • Jesús remarca el paral·lelisme amb altres episodis del govern d’Aznar: - Guerra d’Iraq (armes de destrucció massiva). - Tractament de l’11-M (insistència inicial en ETA). 19 de novembre: enfonsament i desastre complet • Finalment, el 19 de novembre, el Prestige es parteix en dos i s’enfonsa. • S’havien declarat només 3.000–4.000 tones vessades, però realment ja eren 54.000. • Càlcul final: 63.300 tones de fuel oil vessades al mar. Impacte ecològic i social • Segons la sentència judicial posterior: - Afectació d’uns 3.000 km de costa. - 1.137 platges contaminades. - 450.000 m² de costa rocosa afectats. • La taca arriba: - Del nord de Portugal a tot el Cantàbric. - Fins al sud de França. • Repercussió econòmica enorme en el sector pesquer gallec i en l’economia local. Tasques de neteja i “marea blanca” • Es recorda la marea blanca: milers de voluntaris amb monos blancs netejant platges. • Hi participa gent de tota Espanya, incloent-hi el llavors príncep Felip (avui rei Felip VI). • L’Institut Espanyol d’Oceanografia indica que entre el 95 i el 98 % de la zona afectada estava neta el novembre de 2007, 5 anys després. • Tot i així, encara es poden trobar restes de fuel a la costa gallega. Judici i responsabilitats • El judici comença el 16 d’octubre de 2012. • A la banqueta dels acusats: - Apostolos Mangouras (capità). - El cap de màquines. - José Luis López-Sors (director de la Marina Mercante), únic responsable polític processat. • La sentència (13 de novembre de 2013): - Absolució general pels delictes contra el medi ambient. - Mangouras rep 9 mesos de presó per desobediència (que no comporten ingrés efectiu). - La sentència justifica la decisió política d’allunyar el vaixell de la costa. - El tribunal conclou que no se sap amb exactitud la causa ni quina hauria estat la millor resposta. • Jesús i Jaume subratllen la sensació que ningú paga realment pel desastre i la connexió amb un patró de negligència i rentada de mans política. “Per mi, el que queda és la reacció de la gent: voluntaris de tot arreu, els propis gallecs deixant-s’hi la pell netejant les platges.” “Xisme científic” (Jan Bigata): dones a la recerca, COP30 i Covid Premis “Vanguardia de la Ciencia” i visibilització de investigadores Context dels premis • El dimecres anterior s’han celebrat els premis “Vanguardia de la Ciencia”, organitzats per La Vanguardia i la Fundació La Pedrera. • Són premis pioners a l’Estat espanyol en reconeixement a la recerca d’excel·lència i, en la seva evolució recent, enfocats a investigadores dones. • L’objectiu actual és doble: - Premiar dones científiques de primer nivell. - Donar visibilitat a la seva recerca i trajectòria. Experiència personal del Jan • El Jan hi assisteix amb un vincle molt directe: - La guanyadora és la seva supervisora de tesi. - També té relació amb Josep Corbella (responsable de ciència a La Vanguardia), amb qui havia fet pràctiques. • Destaca que les investigadores premiades presenten la seva recerca en ponències divulgatives de 10–15 minuts. • Un dels treballs premiats analitza alteracions de proteïnes que provoquen errors en el desenvolupament, relacionats amb trastorns de l’espectre autista (connexió amb un programa anterior). Crítica constructiva: visibilitat limitada i sostre de vidre • Tot i ser actes oberts al públic, el Jan detecta: - Assistència majoritària de gent del món acadèmic. - Poc ressò fora de La Vanguardia; actes que no s’omplen tot i les places limitades. • Suggeriment: donar-los més difusió mediàtica, especialment en un mitjà generalista. • Sobre la igualtat de gènere en ciència: - Moltes de les premiades són caps de grup, però la gran majoria de posicions de poder científic encara són ocupades per homes. - En biociències, a nivell d’estudis universitaris i doctorats, ja hi ha més dones que homes, però això encara no es reflecteix a les capes altes (IP, directors d’instituts, etc.). “Els canvis que veiem ara en graus i doctorats trigaran uns anys a notar-se a les direccions de laboratoris i centres de recerca.” La càrrega de la cura i la carrera científica • El Jan comenta que la maternitat i les tasques de cura coincideixen sovint amb el moment de màxima exigència professional (crear laboratori, aconseguir beques, estabilitzar-se). • Cita declaracions de Marta Lacambra (Fundació La Pedrera) sobre: - La dificultat de les dones per arribar a ser investigadores principals. - El pes afegit de tenir cura de fills i pares. • Es reforça la necessitat de: - Polítiques de conciliació reals. - Repartir millor la càrrega de cures. - Donar finançament i estabilitat a nous grups liderats per dones. COP30 a Belém (Brasil) i emergència climàtica Què és i per què és important? • Trobada de les Nacions Unides sobre canvi climàtic (COP30), del 10 al 21 de novembre a Belém, capital de l’estat de Pará (Brasil). • Marca els 10 anys de l’Acord de París: - Límit d’1,5 °C d’augment de temperatura respecte a l’era preindustrial. • Ja s’ha superat puntualment aquest 1,5 °C, i les projeccions apunten cap a 2,5 °C si no es canvien les tendències. Dificultats actuals • El Jan destaca: - El retrocés en l’agenda climàtica de governs clau com el dels Estats Units. - L’augment continuat de les emissions i el risc de processos de retroalimentació (més calor, més emissions, més desgel, etc.). • Segons el Global Carbon Budget: - El 2024 (o l’any de referència de l’estudi) es preveu un màxim històric d’emissions: 38.100 milions de tones de CO₂. Impacte de la IA i del núvol • El Jan connecta amb l’actual auge de la intel·ligència artificial: - Les grans plataformes d’IA necessiten centres de dades gegants. - Aquests centres consumeixen enormes quantitats d’energia i sovint encara depenen de combustibles fòssils (incloent el retorn al carbó en alguns països). - El “núvol” no és intangible: són naves plenes de servidors que cal refrigerar i alimentar. Eficiència vs. consum • Observació important: - Cada vegada que fem la tecnologia més eficient, tendim a utilitzar-la més (efecte rebot). - El resultat és que, malgrat l’eficiència, sovint el consum total augmenta. “No podem imaginar un futur verd amb el nivell de consum energètic actual. O reduïm consum, o la transició no serà prou ràpida.” Participació indígena i justícia climàtica • El biòleg Fernando Valladares (CSIC) subratlla la presència rècord de nacions indígenes a la COP30 (més de 1.000 representants). • Feia 11 anys que una COP no se celebrava a l’Amèrica Llatina (des de la COP20 a Lima). • Els pobles indígenes pateixen de primera mà la devastació de l’Amazònia i d’altres ecosistemes. • El Jan destaca la importància de: - Incorporar la seva veu en la definició de mesures. - Reconèixer que moltes de les nostres deixalles i costos ambientals es desplacen a territoris vulnerables on la gent “no es pot queixar”. Covid, vacunes i riscos cardiovasculars en infants Estudi sobre vacunes i malalties cardiovasculars rares • El Jan porta un article recent (publicat la setmana anterior) que estudia: - 14 milions de nens i adolescents (5–18 anys) al Regne Unit. - Incidència de malalties cardiovasculars rares després de la infecció per Covid-19 i després de la vacunació. Resultat central • La infecció per Covid-19 incrementa 2,63 cops més el risc de patir aquestes malalties que no pas la vacunació. • Dit d’una altra manera: - Posar-se la vacuna redueix aproximadament en un 62 % el risc de patir aquests problemes respecte a no estar vacunat i agafar el virus. Magnitud de riscos • La vacuna incrementa lleugerament el risc, però en valors absoluts molt baixos: - +0,85 casos per cada 100.000 nens vacunats. • En canvi, la infecció per Covid incrementa en: - +2,24 casos per cada 100.000 infectats. “Quan tens una pandèmia que acaba infectant pràcticament tothom, el balanç global de risc és clarament favorable a la vacunació.” Desinformació i percepció de risc • El Jan recorda les pors i fake news del 2021: - Es deia que les vacunes provocaven infarts generalitzats, entre moltes altres teories de la conspiració. • Dades de l’OCU (febrer 2021): - 80 % de la població espanyola disposada a vacunar-se. - 50 % amb preocupació pels efectes secundaris. - 8 % deien que no es vacunarien. - 10 % dubtosos. - 30 % volien “que es vacuni un altre primer”. • El Jan remarca la responsabilitat dels mitjans de comunicació: - Les autoritats anaven actualitzant criteris a mesura que hi havia més evidència científica. - El canvi de discurs (màscares, dosis, etc.) es percebia com a contradicció, però era un ajustament a nova informació. Limitacions de l’estudi • El catedràtic de pediatria Adam Finn (Univ. de Bristol) adverteix: - L’estudi reflecteix una etapa en què: • Les variants de Covid eren més virulentes (alfa, delta). • La població infantil tenia zero immunitat prèvia. - Aplicar directament aquestes dades a l’actualitat cal fer-ho amb precaució. • Tot i així, el missatge general és clar: - En el context de la pandèmia inicial, la vacunació infantil va ser més segura que la infecció natural pel que fa a riscos cardiovasculars. Conclusió del programa “El Refugi” ofereix un episodi molt complet que: • Barreja informació política (Mazón, Puigdemont, finançament autonòmic) amb notícies internacionals (Trump i Epstein) i esports. • Dona protagonisme a l’actualitat de Sant Just Desvern (ple municipal, cultura a la Biblioteca Joan Margarit, projecte de l’Escola Montseny). • Explora el fenomen cultural d’Oques Grasses, com a símbol de l’auge de la música en català i del vincle emocional amb una generació. • Recupera la memòria de la catàstrofe del Prestige, posant el focus en la negligència política i la solidaritat ciutadana. • Actualitza grans debats científics: dones i recerca, crisi climàtica i vacunes de la Covid, amb un to divulgatiu i crític. El programa manté un estil àgil i pròxim, amb diàlegs naturals i una combinació equilibrada de rigor informatiu, opinió i música, pensat per a un públic local però connectat als grans temes globals.
