episodis

Resum general de l’episodi 60 i més ofereix una hora variada amb història de Barcelona, llegendes, música clàssica, memòria industrial (perfumeria catalana), remeis tradicionals, consells pràctics d’economia domèstica, vida associativa local i salut (ioga). Els punts forts inclouen: Història i patrimoni: la Torre del Rellotge del Port Vell i la seva relació amb la mesura del metre; el Call jueu medieval de Barcelona. Llegendes: l’antic Hostal i carrer de l’Infern i la peripècia de Pere Boté als dominis del diable. Música: introducció a Glinka i fragments de l’obertura de Ruslan i Ludmila. Indústria i cultura del perfum: Parera, Baron Dandy, Dana (Tabú), Nenuco i l’expansió internacional de Puig. Vida quotidiana: remeis casolans (ventoses, cataplasmes) i consells per al pressupost, ús de targetes i activitats de l’Associació de Persones Grans de Sant Just Desvern. Urbanisme local: remodelació del carrer de la Font. Salut i benestar: beneficis físics i mentals del ioga i la importància de respirar bé. “Jesús em valgui!” — l’exclamació que, a la llegenda de Pere Boté, obre la porta de tornada des de l’infern. Història i patrimoni Torre del Rellotge del Port Vell i el metre Clau geodèsica en els treballs del físic francès Pierre Méchain per al mesurament del meridià i la definició del metre. Orígens com a far (1772) i conversió a rellotge (1904), fet que la salvà de l’enderroc. Curiositat: les quatre esferes i el número 7 com a finestra amb vista insòlita del port i Montjuïc. Punt estratègic a la intersecció conceptual de Paral·lel i Meridiana (referència a l’urbanisme de Cerdà). El Call jueu de Barcelona Al segle XIII, el Call barceloní era el més gran dels territoris catalans: ~5.000 habitants. Eix comercial i financer; coexistència amb restriccions: ús separat de fonts d’aigua, intimitat del barri. Bilingüisme inusual: catalanoparlants i hebreu viu fora del culte. Tragèdia de 1391: matança i declivi del barri. Localització: voltants dels carrers Call, Ferran, Sant Honorat, Banys Nous i Baixada de Santa Eulàlia. Llegenda d’un veí pietós que hereta un tresor ocult i dona nom al carrer Avinyó. Llegendes de ciutat El camí de l’infern i Pere Boté L’antic Hostal de l’Infern a la zona de l’actual av. de la Catedral i el desaparegut carrer de l’Infern (entorn de la plaça Antoni Maura). La llegenda documentada de Pere Boté (Pere Portes), de Tordera (1608): Reclama un rebut perdut i, invocant el diable, és conduït a l’infern per un cavaller. Hi reconeix condemnats i troba el notari difunt que li indica on és el rebut. Vol sortir; en exclamar: > “Jesús em valgui!”, apareix un pelegrí que el guia fins a un carreró: “—On soc? —Al carrer de l’Infern.” Ja de tornada, la Inquisició el condemna per haver tractat amb el diable. Notes folklòriques: presència del bandoler Joan de Serrallonga a l’hostal; el carrer era tingut com un “camí natural cap a l’avern”. Música Mikhail Glinka i l’obertura de Ruslan i Ludmila Glinka, considerat pare de la música russa, integra folklore i elements orientals; estudis a Berlín i vocació operística. Òperes: Una vida pel tsar i Ruslan i Ludmila (riquesa harmònica, influència en escoles russes posteriors). Estada a Espanya i interès per temes hispànics; deixà incomplet el poema simfònic Taras Bulba. Audiació de fragments de l’obertura de Ruslan i Ludmila. Memòria industrial: perfumeria catalana Lectura dels reclams clàssics de Perfumería Parera: perfum femení Tentación (versió diürna i nocturna). Baron Dandy (aigua de colònia masculina): Presentada com a producte antisèptic i com a emblema del que és “viril, arrogant i mundà”. Floyd (locions d’afaitat), presència publicitària a premsa; mecenatge cultural. Dana, S.A.: perfum Tabú (direcció olfactiva floral-espècia, alta producció), amb el perfumista Jean Carles. Nenuco: especialització en fragàncies infantils. Puig: dels bronzejadors i primers pintallavis en barra a la consolidació de colònies icòniques i l’expansió internacional (París, EUA) amb aliances/marques com Paco Rabanne, Carolina Herrera, Mirurgia, Gal, Nina Ricci, Prada, Valentino i nova seu corporativa a l’Hospitalet (Plaça d’Europa). Vida quotidiana i comunitària Remeis casolans i naturisme Record dels cataplasmes i ventoses (mètode casolà amb moneda, oli i got) per alleujar dolors d’esquena. Connexions amb medicina xinesa, naturòpates i “curanderos”; revaloració de saber popular i de les remeieres (perseguides com a “bruixes”). Any nou, pressupost nou: finances domèstiques Recomanació d’agenda per planificar ingressos/despeses i fer revisions setmanals. Diferència entre targeta de crèdit i de dèbit; atenció als límits de crèdit i als interessos elevats (>20%) del descobert. Clau: control quotidià per evitar ensurts i millorar la qualitat de vida. Associacionisme i cultura local (Sant Just Desvern) Associació de Persones Grans: conferències, visites i excursions; alta al Mil·lenari (c. Àngel Guimerà, 1), quota 10 € l’any. Crida a sumar-se a la coral Harmonia i participació al concert Canta Gran. Urbanisme: carrer de la Font Remodelació del carrer de la Font: tram peatonal, bancs amb recolzabrazos (ergonomia per a persones grans) i millor circulació. Pendent: retirar pals de serveis de les voreres; petició de coordinació amb companyies per completar l’obra. Salut i benestar Beneficis del ioga Físics: més densitat òssia, força i flexibilitat (músculs, lligaments, tendons); alleujament de l’artrosi; millora cardiovascular (pressió arterial i freqüència cardíaca). Mentals: concentració, reducció de l’estrès, millor son i fins i tot millora de l’activitat sexual. Consell clau: practicar amb guia i tècnica adequada per evitar lesions; aprendre a respirar bé és fonamental. Idees clau Patrimoni viu: la Torre del Rellotge connecta Barcelona amb la història del metre i la geodèsia. Memòria i llegenda: el Call i el carrer de l’Infern expliquen capes socials i culturals de la ciutat. Indústria creativa: la perfumeria catalana mostra un teixit emprenedor i de marca global. Benestar integral: economia personal ordenada, vida associativa, entorn urbà accessible i ioga com a hàbits que sumen qualitat de vida.

Visió general del programa Un magazín amb contingut variat i molt local, on es combinen curiositats històriques de Barcelona, apunts culturals, consells de salut, crònica d’una visita literària i una finestra musical. L’equip comparteix també un homenatge emotiu i tanca amb recomanacions per fer front al fred de la Setmana dels Barbuts. Homenatge i obertura Record a José Luis Barcelona: evocació afectuosa de la seva trajectòria a la ràdio i a la primera televisió, amb highlights de programes pioners i trobades d’amics al llarg dels anys. Clima d’hivern i recomanacions per abrigar-se i caminar amb bon pas. "Molt estimat José Luis Barcelona, tots els teus companys no t'oblidarem mai." Agenda local i formació Cursos a Can Ginestà (1r trimestre 2017) • Disciplines: pintura, ceràmica, dibuix, alabastre, modelatge amb pasta de paper, escultura, gravat. • Inscripció per matèria, amb preus trimestrals i admissió condicionada a vacants. • Pensat per a persones joves i adultes amb nocions prèvies. Curiositats científiques i històriques de Barcelona El metre i Montjuïc: ciència i mesura • La definició del metre al tomb del segle XVIII en el marc del sistema mètric decimal i el paper de Barcelona en la mesura del meridià entre Dunkerque i Barcelona. • Treballs de triangulació de Pierre Méchain (Meixent) i continuació per François Arago; marques encara visibles als merlets del castell de Montjuïc. • L’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona conserva un patró històric del metre. Santa Maria del Mar: una església feta entre tots • Un exemple emblemàtic del gòtic barceloní construït per la gent de la Ribera i la Vilanova de la Mar (els bastaixos transportaven pedra de Montjuïc). • Dades clau: primera pedra (1329), rosassa reconstruïda després del gran sisme de 1428; llum extraordinària i característiques singulars (columnes quadrades). • Referència literària: novel·la “La catedral del mar”. Fetilleries i remeis d’antany • Botiga històrica d’“apotecaria per a fetillers” a la cantonada Pi i Carme: excrements d’animals per pocions, ossos de condemnats com a amulets, greix de mans amputades per ungüents màgics. • Ungüent de serp com a remei popular, encara trotable en paradetes de l’entorn. "La caca de gat era particularment apreciada." Anècdotes culturals i benestar Màrius Serra i l’aloe vera • Anecdota de “Ojos de perro azul” (G. García Márquez) i el comentari escolar: "Serra, eres més raro que un perro azul." • L’aloe vera com a panacea llistada amb usos quasi “miraculosos” (reumatisme, cremades, pell, gastritis…). • Conversa local: figarasses a Collserola i usos (fins i tot confusions amb destil·lats), impacte sobre la vegetació. Consells de salut post-festes • Evitar dietes dràstiques: apostar per canvis sensats en alimentació i estil de vida. • Clau pràctica: menjar fibra i mastegar lentament — el cervell triga a processar la sacietat. • Recordatori: només un excés important de pes s’associa clarament a riscos; el sedentarisme i alguns aliments són factors clau. Cultura i música Concert d’Any Nou de Viena • Selecció de valsos i polques dels Strauss (pare i fills), amb peces de Waldteufel i Léhar. • Direcció d’edició: Gustavo Dudamel (el més jove a dirigir la Filharmònica en aquest concert). • Clàssics finals: Marxa Radetzky i “El Danubi Blau”. Visita a la Casa Joan Maragall (reportatge) • Crònica d’una obra teatral intimista a la casa-arxiu (menjador original), sobre la vida familiar, laboral i política de Joan Maragall. • Context històric: Setmana Tràgica, conflictes socials i articles molt crítics del poeta. Arts gràfiques i món editorial a Barcelona Desenvolupament i ecosistema • De Gutenberg als grans segles XIX-XX: Barcelona com a centre de difusió impresa per a Catalunya, l’Estat i Amèrica hispana. • Xarxa d’editorials i arts gràfiques (litografia, linotípia, fotogravat, cartellisme, cromos, paper moneda) — trasllat progressiu de tallers cap a l’Eixample i altres districtes. • Noms i llegats: Espasa, Salvat (Magdalena Espasa i Manel Salvat), Planeta–De Agostini, Edicions 62, Gran Enciclopèdia Catalana. • Present i futur: grups grans, però també petites editorials locals que mantenen viva la tradició; menció de la formació professional a Sant Just en arts gràfiques. Debat: llibres vs. pantalles i col·leccions • Nostàlgia per les col·leccions en paper, enciclopèdies, edicions de bibliòfil, i el valor material i emocional del llibre. • Convivència entre paper i digital: el llibre com a objecte cultural i de regal, i la lectura en dispositius com a complement. "El llibre de paper no s’acabarà mai." Cloenda • Recordatori del fred de la Setmana dels Barbuts i suggeriments casolans (pa torrat amb allioli). • Acomiadament i promesa de noves curiositats (amb “fantasmes inclosos”).

Resum general Programa variat i entretingut amb agenda local, cultura i història, curiositats de Barcelona, un reportatge extens sobre els cromos clàssics de xocolata, salut i benestar, anècdotes sobre l’hora i el primer tren català, i un recorregut històric pel monestir de Sant Pere de Rodes. Es tanca amb consells pràctics per conviure amb el dolor crònic. Punts més destacats • Mercat de Nadal (17–18 des.): activitats familiars, tallers, música, gegants, cagatió i recollida de fons per La Marató de TV3. • Guia cultural: exposicions al celler de Can Ginestà i a la Sala Parés; caminada pel Parc de Collserola; visita al Museu d’Història de Barcelona sobre la ciutat romana i medieval. • Reportatge sobre cromos: de mitjan segle XIX a les col·leccions temàtiques (art, ciència, esport), el paper educatiu dels cromos i la seva evolució cap a la fotografia; implicació d’il·lustradors com Lluís Labarta, J. L. Pellicer i Alfons Mucha; pervivència dels àlbums de la Lliga. • Curiositats de Barcelona: origen i consolidació del Passeig de Gràcia com a eix burgès; el Paral·lel com a avinguda d’espectacles; relat sobre la cripta de Gaudí a la Sagrada Família i la misteriosa llum blavenca nocturna. • Salut — el calci: importància del mineral en l’esquelet i funcions neuromusculars; recomanacions d’ingesta elevades en creixement, embaràs/lactància i menopausa; avantatge dels làctics com a font de calci biodisponible; distribuir el consum al llarg del dia. • Hores i tren: l’anècdota de Sant Pol de Mar i el rellotge de sol amb visera; i com el primer tren peninsular (Barcelona–Mataró, 1848) va impulsar la unificació horària local. • Viatge — Sant Pere de Rodes: monestir benedictí de gran rellevància espiritual i patrimonial, dins l’entorn del Cap de Creus; història, privilegis, saqueigs i restauració moderna per a la visita pública. • Dolor crònic: estratègies integrals — tractament mèdic, fisioteràpia, suport psicològic i teràpies complementàries — amb èmfasi en l’activitat física i la gestió emocional del dolor. Detall per temes Agenda i cultura local • Mercat de Nadal amb programació completa: tallers infantils, titelles, swing, concerts vintage, cagatió, xocolatada, zumba, nadales i plantada de gegants, més sortejos i premis d’entitats locals. • Propostes culturals: exposicions d’art local (Can Ginestà), caminada temàtica per les fonts del pantà de Vallvidrera (places limitades), i circuits expositius a Barcelona (MUHBA i Sala Parés: modernisme, noucentisme, impressionisme). Reportatge — Els cromos de xocolata i altres col·leccions • Funció educativa: en una època amb pocs llibres il·lustrats, els cromos aportaven text explicatiu i divulgació (literatura, història, geografia, ciències naturals, cinema i esport — sobretot futbol). • Història i marques: col·leccions emblemàtiques (p. ex. Xocolates Joncosa, 1937), temes literaris (Quixot, Jules Verne) i contes tradicionals. • Art i disseny: col·laboració amb grans il·lustradors i, ja als anys 20 del segle XX, pas a la fotografia en sèries de futbol i cinema; altres estratègies infantils (nines retallables, cromos troquelats). • Pervivència: àlbums de la Lliga i intercanvi; anècdotes de mercats com Sant Antoni i col·leccions incompletes que encara desperten passió. “Pensem que l’afició del col·leccionisme no desapareixerà mai.” Curiositats urbanes — Passeig de Gràcia, Paral·lel i Gaudí • Passeig de Gràcia (1824): traçat sobre l’antic camí de Jesús; 42 metres d’amplada; transformació en l’eix de l’Eixample i aparador de la burgesia i del comerç de luxe. • El Paral·lel: fins als anys 70, sinònim de teatres, music-hall i diversió popular a Barcelona. • Cripta de Gaudí i la “llum blavenca”: simbologia a la llosa funerària (creu occitana, estel de vuit beatituds, constel·lació del cranc) i llegendes de llums nocturnes a la Sagrada Família. Salut — El paper del calci • El 99% del calci corporal es troba als ossos; també essencial per a funcions neuromusculars, hormonals i coagulació. • Ingestes recomanades (OMS/Instituts de Medicina): més altes en creixement (fins a 1.300 mg), embaràs/lactància i menopausa (al voltant de 1.200 mg). • Fonts: prioritzar làctics (llet, iogurt, kèfir, formatges); atenció a la menor biodisponibilitat vegetal per oxalats i fitats; millor absorció si es reparteix en diversos àpats. Hores i unificació horària — Sant Pol i el primer tren • Dita popular: “Sant Pol, quina hora és?” — “L’hora de passar cabrits.” • Història del tren: inspirat a Cuba, Miquel Viada impulsa el primer tren peninsular (Barcelona–Mataró, 1848), que força a coordinar horaris municipals i millorar la puntualitat. Viatge — Monestir de Sant Pere de Rodes • Emplaçament privilegiat a la serra de Rodes (Cap de Creus), triangle monumental amb Santa Creu de Rodes i el castell de Sant Salvador. • Cronologia clau: independència (944), jubileus i indulgències (1088), pelegrinatges, espoli en guerres (p. ex. Bíblia del s. XI ara a París), i restauració moderna amb propietat de la Generalitat (des de 1980) i recuperació per a la visita (1992 ençà). Benestar — Conviure amb el dolor crònic • Abordatges: medicació (oral, tòpica, injectables), unitats del dolor; fisioteràpia (massatges, electro/termoteràpia, estiraments); suport psicològic; teràpies complementàries (p. ex. acupuntura) sempre amb professionals. • Claus pràctiques: activitat física adaptada (caminar, bicicleta suau, natació), respiració profunda i gestió de l’estrès. No normalitzar el dolor: consultar i seguir les indicacions sanitàries. “El dolor no sempre és un enemic; pot avisar que alguna cosa no funciona.”

Resum de l’episodi Programa magazine amb música, innovació, història, salut i viatges des de Ràdio Desvern (98.1 FM). Una hora variada amb peces clàssiques, curiositats de Barcelona, consells per a la gent gran i escapades pels Pirineus. Destaquem • Innovació accessible: cordons de silicona «Eslàstics» per facilitar el calçat a persones amb dificultats motores i esportistes. • Clàssica: retrat de Maria Callas i escolta de l’ària O mio babbino caro de Gianni Schicchi (G. Puccini). • Barcelona curiosa: Els Quatre Gats, la seva revista modernista i l’anècdota de Picasso; el cementiri dels màrtirs i les catacumbes de Sant Just; avisos pràctics per visitar el Museu Picasso. • Salut i benestar: consells clau per combatre el fred a la tercera edat (dieta, hidratació, llar a 21 °C, capes de roba, activitat física i socialització; evitar l’alcohol). • Gastronomia i tradició: el codony i el codonyat: origen, usos culinaris i propietats saludables (fibra, tanins, vitamines i minerals). • Viatge: guia de l’Alta Cerdanya i l’enclavament de Llívia: microclima assolellat, estacions d’esquí, el Tren Groc i consells de costos. • Mites desmuntats sobre el dolor en la gent gran: dret a queixar-se, tractaments personalitzats i opcions més enllà de les pastilles. Innovació: cordons «Eslàstics» de silicona • Cordons intel·ligents i elàstics que faciliten l’autonomia a gent gran, persones amb artritis i criatures, i agilitzen el calçat en esports (córrer, ciclisme, patinatge). • Ideats per l’enginyer Xavier Camps: 120.000 € d’inversió i dos anys de desenvolupament; comercialització a grans superfícies (Barcelona i Madrid) i a més de 100 botigues especialitzades. • Beneficis: més subjecció del peu, més durabilitat i cordat ràpid. Clàssica: Maria Callas i Puccini • Perfil de la diva del belcanto: talent immens, carrera intensa però no llarga, vida personal marcada per relacions i la figura d’Aristòtil Onassis. • Llegat: «una llegenda del segle XX», equiparable a Marilyn Monroe o Elvis Presley. • Escolta de l’ària: O mio babbino caro, de l’òpera Gianni Schicchi (Giacomo Puccini). «Una llegenda del segle XX, tant com Marilyn Monroe o Elvis Presley.» Barcelona curiosa: Quatre Gats, Picasso i catacumbes Els Quatre Gats i la seva revista • Revista modernista (1899) com a publicitat del local, amb col·laboradors com Ramon Casas, Isidre Nonell o Eugeni d’Ors. • Anècdota: Picasso sovint pagava el sopar amb dibuixos; primer encàrrec de Pere Romeu (retrat del fill) per 25 pessetes. Cementiri dels màrtirs i catacumbes a Sant Just • Tradició sobre el culte de Mitra i un «pou dels sacrificis» a l’indret de l’actual Església dels Sants Just i Pastor. • Galeries subterrànies i catacumbes usades per cristians; llegenda de la Moreneta amagada en època d’invasions. Visita pràctica • Ubicació d’Els Quatre Gats i recomanació de l’exposició al Museu Picasso. • Avís de carteristes en zones turístiques concurrents. Salut i benestar: combatre el fred a la tercera edat • Riscos: pitjor termorregulació, vasoconstricció amb augment de la pressió arterial; més infeccions respiratòries i risc d’hipotèrmia. Consells clau • Dieta: més hidrats de carboni (arròs, pasta, llegums) i proteïna (carns, peix blau). • Hidratació: beure fins a 2 L diaris encara que no hi hagi set. • Alcohol: evitar-lo; dona falsa sensació de calor i puja la tensió. • Llar: temperatura ≥ 21 °C; evitar brasers/estufes de botà i preferir gas o radiadors elèctrics. • Roba: en capes; mitjons gruixuts; barret/gorra i orelles cobertes. • Activitat física: caminar o exercici suau (també a casa si hi ha mala meteorologia) i sortir per evitar l’aïllament. «Les persones grans són més vulnerables al fred, però hi ha mesures eficaces per protegir-les.» Gastronomia i tradició: el codony • Origen: codonyer (família rosàcies), fruitació a la tardor; pell aterciopelada, astringent en cru. • Preparacions: codonyat (membrillo), també all i oli de codony; festa a Tremp al novembre. • Propietats: molta fibra i tanins (ajuda digestió), redueix colesterol dolent, efecte diürètic; aporta vitamina A, potassi, calci i magnesi. • Consell: racions petites pel contingut de sucre en el codonyat. Viatge: Alta Cerdanya i Llívia • Geografia i clima: vall orientada est-oest, uns 2.400 h/any de sol, microclima suau dins els Pirineus; hiverns amb neu i precipitacions escasses. • Economia i turisme: impuls amb els túnels del Cadí i Pimorent; estacions d’esquí (Puigmal, Porté-Puymorens, etc.); activitat tot l’any. • Llívia: enclavament espanyol dins França; farmàcia històrica; recomanable el Tren Groc; consideracions de costos (peatges, túnels, restauració) i l’opció d’entrepans. Mites i realitats sobre el dolor en la gent gran • «Fer-se gran implica dolor» — Fals: el dolor s’ha d’abordar i es pot alleujar. • «La gent gran aguanta més el dolor» — Fals: el dolor no depèn de l’edat. • «No suporten calmants forts» — Depèn: el tractament és personalitzat pel metge. • «Només es cura amb pastilles» — Fals: abordatge multimodal i interdisciplinari. «Tothom té dret a queixar-se i a ser escoltat; ser gran no treu cap dret.» Música i cloenda • Pauses musicals: O mio babbino caro i un moment festiu amb La Bamba. • Comiat i recordatori de la redifusió del programa el dissabte.

Resum general Programa variat i amè amb cultura, música, salut i agenda local. Destaquen: reflexions de tardor i “Les fulles mortes” (Yves Montand), propostes d’interiors a Barcelona (Museu del Disseny, Roca Barcelona Gallery i Elipse a l’Hotel W), històries i llegendes barcelonines (Born i Inquisició, illa de Mayans, Casa Amatller i ruta modernista), Mozart – Adagio del concert per a clarinet K.622, el valor del silenci i l’aïllament acústic a la llar, virtuts del julivert a la cuina i la salut, probiòtics i prebiòtics (què són i on trobar-los), crònica de la Castanyada al Berguedà, el concepte de smart aging i l’agenda de Sant Just com a Ciutat Educadora. "No és tan important la quantitat d'anys viscuts, sinó la seva qualitat" Temes principals 1) Tardor i cançó icònica • Reflexió sobre el canvi de colors i la nostàlgia de la tardor. • Escolta de “Les feuilles mortes” en la veu d’Yves Montand. 2) Propostes d’interiors a Barcelona • Museu del Disseny (col·leccions de moda, gràfica i decoratives; 4 exposicions permanents). • Roca Barcelona Gallery (arquitectura de vidre, disseny del bany i experiència interactiva). • Elipse (Hotel W): cocteleria amb vistes panoràmiques de 360º. 3) Barcelona: històries, llegendes i modernisme • Born: del torneig cavalleresc a escenari de l’Inquisició. • Llegenda de l’illa de Mayans i els “diables marins”. • Casa Amatller (anomenada al programa com a “Maller”): modernisme de Puig i Cadafalch, detall interiorista i “quilòmetre 0 del modernisme”. 4) Música – Mozart, Adagio K.622 • Fragments de l’Adagio del Concert per a clarinet; interpretació de l’Orquestra Filharmònica d’Eslovàquia. • To líric i contemplatiu, ideal per a la secció “Música per gaudir”. 5) Silenci i aïllament acústic a casa • Mesures senzilles: finestres insonoritzades, tires de cautxú, cortines amb boata, estores absorbents. • Materials: llana de roca, alternatives a la fibra de vidre; precaucions d’ignifugació. • Experiències amb suro (confort i desgast) i debat sobre edificació en fusta. 6) Julivert: història, propietats i receptes • De símbol ritual a ingredient culinari (grecs, romans, Carlemany, Caterina de Medici, cuines orientals). • Beneficis nutricionals i idees de cuina: all i julivert sobre bistec o gambes; truita de julivert. 7) Probiòtics i prebiòtics • Probiòtics: microorganismes vius (Lactobacillus, Bifidobacterium) amb evidència clínica (diarrees, flora intestinal, intolerància a la lactosa). • Prebiòtics: fibres no digeribles que alimenten la microbiota (inulina, oligofructosa, lactulosa). • On trobar-los: iogurt, quefir, xucrut, miso; mel, all, carxofa, xicoira, ceba, porro, plàtan, llegums. 8) Crònica de la Castanyada (Berguedà) • Casserres i Montmajor: esmorzar de forquilla, Museu d’Art del Bolet (ceràmica hiperrealista), Museu de la Coca-Cola, mercat i església amb retaule barroc. • Dinar amb panellets i castanyes; ball i bona companyia. 9) Smart aging • Envellir “intel·ligentment”: alimentació, exercici, bons hàbits i benestar emocional. • Objectiu: qualitat de vida més que quantitat d’anys. 10) Sant Just, Ciutat Educadora (30 de novembre) • Lectura de manifest, actuacions musicals i activitats familiars amb berenar saludable. • Crida a la participació ciutadana i compromís educatiu.

Visió general Programa magazine amb to divulgatiu i proper. Es combina actualitat cultural i local, homenatges a figures desaparegudes, llegendes i curiositats barcelonines, música clàssica, consells de salut (amb èmfasi en la diabetis) i propostes de lleure per a un envelliment actiu. "Leonard Cohen no serà mai oblidat." Presentació i notes d’actualitat Superlluna: recordatori del fenomen excepcional (no tan gran i lluent des de 1948, pròxima semblant el 2034). Èxit de les curses populars de vehicles casolans (40a edició). Homenatges culturals Leonard Cohen: escolta de "Hallelujah" i reconeixement de la seva obra com a poesia musicada. Francisco Nieva: trajectòria capdavantera en el teatre estatal com a productor, empresari, director i autor. Robert Vaughn: cinema i TV (Els set magnífics, Superman III, Hustle) i, per a la generació de l’equip, l’icònic Napoleón Solo de The Man from U.N.C.L.E. Del butlletí municipal: trajectòria d’Edgar Costa De Ràdio d’Esvern a corresponsal internacional a Rio de Janeiro (col·laboracions amb The New York Times, Al Jazeera, El País, Telecinco). Marca personal: cercar la cara humana de les històries. Sant Just, Ciutat Educadora (agenda) Compromís amb cohesió social, inclusió, democràcia i educació al llarg de la vida. Activitat: 30 de novembre, 18 h, Plaça Antoni Malaret i claustre de les escoles (manifest, música de l'institut, tallers, jocs, berenar; presentació a càrrec de l’actor Robert Govern). Llegendes i curiositats de Barcelona (Lina) El vaixell del diable Nau fantasma de casc vermell i llum sinistra que apareixia abans dels temporals; es podia allunyar amb "palets vermells" la nit de Sant Joan. Els vents personificats Joanet dels Ventalls i el Paret de les Matinades: gegants que expliquen poèticament els vents que bufen a la ciutat. Les portes de la Barcelona emmurallada i el Portal de l’Àngel Horaris de tancament, timbalers i trànsit nocturn (escombraries i difunts sense recursos). Llegenda de Sant Vicent Ferrer i l’Àngel Protector que dona nom al portal. Música clàssica Wolfgang Amadeus Mozart: introducció a la Petita serenata nocturna (Eine kleine Nachtmusik) i escolta d’un fragment. Salut i benestar All negre Envellit controlat que concentra compostos organosulfurats: més tolerable, no es repeteix, gust dolç (notes de cirera/regalèssia) i usos com a aliment funcional. Diabetis: consells essencials Pes: ajustar-lo a edat, sexe i alçada. Medicació: seguir estrictament la pauta mèdica (orals o insulina). Peus: revisió diària i higiene; lesions petites poden complicar-se. Autocontrol: glúcèmia a casa, registres i ajustos segons indicació mèdica. Alimentació: evitar ensucrats, repartir àpats, dieta variada adaptada a activitat i tractament. Ulls: fons d’ull anual; atenció especial al risc de retinopatia. Exercici: activitat regular i adequada (caminar una hora al dia ajuda a millorar el control). "És important remarcar que aquesta malaltia és crònica... cal controlar-la de prop." Apunt extra de prevenció visual: mesurar la tensió ocular anual a partir dels 50 anys per detectar el glaucoma (malaltia sovint asimptomàtica). Vida comunitària: la soledat en la gent gran Recomanacions: sortir de casa, caminar, conrear amistats, llegir, consumir mitjans amb mesura i buscar activitats que aportin felicitat. Opció local: Associació de la Gent Gran de Sant Just (quota anual de 10 €; sortides, excursions, conferències). Rutes i escapades Pla de Corts i l’estany de Montcortès Repàs històric dels nuclis (Peramea, Pujol, Bratui, Montcortès) i despoblament. L’estany de Montcortès: origen càrstic i llegenda de la ciutat de Pallars submergida per càstig diví. Parc de Cervantes (Barcelona) Roserar de prestigi internacional (restaurat per a concurs), més de 8 ha i 245 varietats de roses (aprox. 11.000 rosers). Itinerari entre llums, colors i poesia (citacions de Pedro Salinas i altres). Accessibilitat: caminada suggerida o autobusos urbans fins a la porta. Tancament Comiat de l’equip: Joana, Lina, Montse, Joan Maria i Carles Hernández.

Resum general Programa magazine intergeneracional amb un "poti-poti" de temes locals, culturals i pràctics. Els punts clau: • Butlletí municipal: canvis a la línia 157, reobertura de l'espai de joc La Vagoneta, centenari de mossèn Antonino Tenes i, sobretot, congelació de l’IBI residencial 2017 i noves bonificacions. • Collserola: calendari de caça menor i batudes de senglar, debat sobre la seva proliferació i masia de Vil·la Joana (Casa Verdaguer) remodelada i accessible. • Agenda i cultura: sortida de la Gent Gran a la "Toscana Catalana" (Casserres i Museu del Bolet); curiositats de Barcelona (Guifré el Pelós i el naixement de les quatre barres; el carrer Tapineria); misteris del cementiri de Montjuïc i origen del topònim. • Música: introducció a Holst i "Mart, el portador de la guerra" de la suite Els Planetes. • Llengua i gastronomia: novetat de la primera gramàtica normativa de l’IEC; postres de tardor i descoberta de la flaona empordanesa, maridada amb vi de garnatxa. • Consum i animals de companyia: què significa que un producte sigui ecològic i criteris per tenir mascotes exòtiques amb responsabilitat. "Els impostos, taxes i preus públics són la principal font de recaptació... indispensables per poder oferir, mantenir i ampliar serveis" — Regidora d’Hisenda Butlletí municipal i vida local Mobilitat: Línia 157 • Recupera la parada a Travessera de les Corts (Riera Blanca) com a origen/final a Collblanc. • Millora llargament demandada per usuaris; connexió amb línies L50 i L62. Famílies: Espai de joc La Vagoneta • Reobertura amb portes obertes; espai per jugar, socialitzar i explorar amb suport de professionals. • Horari: dilluns-divendres, 17-19 h. Abonaments de 10 dies i tiquets a la mateixa Vagoneta. Centenari mossèn Antonino Tenes • Acte presidit pel bisbe i cants gregorians; record del fundador de la primera coral gregoriana a la parròquia. • Repàs biogràfic (1881-1953), Escola Cantorum (1917), reconstrucció postguerra, llibre de 1947 i títol de fill adoptiu (1950). Exposició de fotos a Can Ginestar. Fiscalitat 2017 a Sant Just • IBI residencial congelat (0% d’increment); majors bonificacions i fraccionaments. • No residencial: increments diferenciats i recàrrec per valors cadastrals industrials alts. • Bonificacions: plusvàlua fins al 95%, nínxols fins al 75%, obres d’accessibilitat fins al 90%, reducció del 30% per terrasses, i exempcions per entitats sense ànim de lucre. "Reforcem les polítiques de benestar amb moderació fiscal i rigor pressupostari" Collserola: natura, gestió i patrimoni Caça i gestió del senglar • Fins al 18 de febrer: caça menor i batudes de senglar a zones controlades (calendari al web del Parc). • Debat obert: seguretat viària i urbana per l’augment de senglars; necessitat de controls autoritzats. Masia de Vil·la Joana (Casa Verdaguer) • Rehabilitació integral (2014-2017): preservació d’elements originals, descobertes arqueològiques i instal·lació d’ascensor. • Nova proposta museística amb la paraula com a fil conductor i espai dedicat a Collserola. • Actes com "Poesia als Parcs" i connexió prevista amb l’aparcament de Santa Maria de Vallvidrera. Agenda de la Gent Gran Sortida a la "Toscana Catalana" • Visita a Casserres (Berguedà), casc antic i Museu del Bolet (200 espècies en fang, hiperrealistes). • Menú tradicional: fideuà, vedella a la jardinera, postres de temporada i mistela del Berguedà. Cultura i memòria Curiositats de Barcelona • Llegenda de Guifré el Pelós i el naixement de les quatre barres. • El carrer Tapineria i les antigues xapines de suro: símbol de pas social i estètica medieval. • Notes sobre carrers gremials (Argenteria) i anècdotes viatgeres. Misteris de Montjuïc • Creences populars sobre tombes i bruixes, lloses trencades i exorcismes. • Origen del nom Montjuïc vinculat a un antic cementiri jueu. Música Holst: Els Planetes — Mart, el portador de la guerra • Context de composició (1914-1917), estrena quasi privada i posterior fama internacional. • Escolta de fragments interpretats per la New York Philharmonic dirigida per Bernstein. Viatges Serra de Tramuntana (Mallorca) • Apunt final sobre miradors i cims; en dies clars, vistes fins a la costa catalana. Llengua Primera gramàtica normativa de l’IEC • Publicació a llibreries el 23 de novembre; obra per especialistes i versió Essencial posterior. • Moratòria de 4 anys perquè s’apliqui al 100% a l’ESO. Gastronomia Postres de tardor i la flaona • Producte de temporada: magrana, castanyes, moniatos, panellets i fruits secs. • Descoberta de la flaona empordanesa (pastisset farcit de crema; variants a Morella, Menorca i Eivissa amb formatge). • Maridatge: vi de garnatxa. Consum i benestar Què és un producte ecològic? • Producció certificada, sense transgènics ni pesticides/fàrmacs, amb benestar animal i pastura. • Impactes positius: aigua, sòls, biodiversitat; preus habitualment més alts. Animals de companyia Mascotes exòtiques: criteris bàsics • Benestar, seguretat i sanitat; assessorament veterinari especialitzat. • Legalitat: espècies regulades o prohibides; consultar el Col·legi de Veterinaris. • Pensar en el futur de l’animal adult; mai alliberar-lo al medi. "Mascotes exòtiques sí, però amb responsabilitat"

Introducció • Programa magazine local amb art, música, temes socials, cultura i natura, conduït per un equip coral. • To proper i divulgatiu, amb recomanacions, anècdotes i consells pràctics. Art i exposicions: Renoir a Barcelona Recomanació destacada: Exposició de Pierre-Auguste Renoir, "Entre dones: de l’ideal modern al clàssic", a la Fundació Mapfre (Casa Garriga Nogués, Diputació 250, Barcelona), fins al 8 de gener de 2017. Col·leccions: més de 70 peces cedides pel Musée d’Orsay i l’Orangerie, i col·leccions privades. Eixos temàtics: l’"ideal femení" en múltiples facetes (ninfa sensual, mare càlida, parisenca sofisticada, retrat elegant, nu impecable) i l’evolució estilística de Renoir del impressionisme al classicism amb influències d’Ingres, Rafael i Rubens. Obra icònica: "Bal du moulin de la Galette" i el seu retorn a Barcelona cent anys després de l’excepcional exposició d’art francès en plena Primera Guerra Mundial. Informació pràctica: entrada 3 €; serveis per a escoles/famílies i audioguia. Horaris: dilluns 14–20 h; dimarts–dissabte 10–20 h; diumenges i festius 11–19 h. Música: Franz Liszt i la Rapsòdia hongaresa núm. 2 Perfil: pianista prodigi, gran concertista europeu i mecenes; mestre de capella a Weimar, on s’estrenen Lohengrin i Tannhäuser de Wagner; amistat amb Chopin; etapa romana amb música religiosa. Obra: les 20 rapsòdies hongareses —especialment la núm. 2— són les més perdurables. Interpretació citada: Orquestra Simfònica d’Henburg, direcció de Pietro di la Corona. Psicologia i benestar: persones tòxiques vs. persones medicina Conceptes clau: persones medicina (positives, motivadores) versus persones tòxiques (pessimistes, manipuladores, agressives, victimistes). Mecanisme: les neurones mirall transmeten emocions; la convivència amb perfils tòxics pot afectar l’ànim i la salut (migranyes, ansietat, insomni, trastorns digestius i musculars). Estratègies: Posar barreres mentals i, si és possible, distància. Amb entorns propers (família/feina), limitar temes, evitar discutir, no intentar canviar-los i preservar l’energia. Prioritzar l’entorn de persones medicina que somriuen, pensen en positiu i viuen el present. "Busquem l’entorn de les persones medicina... les que somriuen, pensen en positiu i viuen el moment present." Curiositats i cultura Llegenda del diable de l’Església del Pi Relat d’incidències i "diablures": la campana Antònia cau però és desviada miraculósament; el rector retira el graó maleït i es posa fi a la maledicció. La "flema" anglesa, entre tòpics i realitat Anècdotes: Sherlock Holmes de Conan Doyle, el caràcter competitiu de Vinnie Jones, baralla de diputats de l’UKIP, i Noel Coward impertorbable tocant al Savoy sota bombardejos. Reflexió irònica sobre estereotips de serenitat i inclinació a la disputa. Gastronomia: cuina biodinàmica i el restaurant 4amb5 Proposta culinària: "cuina d’ànima vegetal i biodinàmica" amb respecte totèmic pel producte; protagonisme dels vegetals, reforçats amb brous, aromes i col·làgens. Menú per fases lunars: quart creixent, lluna plena i minvant. Exemples: cogombre "de gintònic" al buit, croqueta d’algues, tomàquets amb aigua transparent, ceps laminats en consomé de cep, patata cruixent amb brou de calamar i tinta, postres de pinya thai i til·les de blat de moro. Debat gastronòmic: cuina lírica vs. tradicional; importància del producte fresc i el punt de cocció; preus orientatius (menús 40–50 €); noves recomanacions Michelin més enllà de les estrelles. Salut i medi ambient: beure aigua de qualitat Criteris clàssics (Tissandier, OMS): aigua fresca, neta, inodora, incolora i insípida, no tèrbola i sense sabors ni olors paràsits. Qüestions habituals: queixes pel gust de lleixiu en xarxa pública; debat entre cloració vs. aigua natural amb flora microbiana. Prioritat: protegir fonts i rius; els tractaments químics no substitueixen la bona gestió del recurs; la dessalinització, només com a recurs de darrera instància. Natura i territori: temporada de bolets (guia i seguretat) Context: any escàs per manca de pluja; Collserola ofereix punts propers. Activitat familiar i saludable, però amb molta prudència. Riscos i consells: confusions mortals (p. ex., amanita phalloides vs. ou de reig); sempre consultar experts i coure bé bolets que crus són tòxics (com la múrgola). Evitar llegendes urbanes i fer cas d’associacions micològiques. Excel·lents: tòfona negra, ou de reig, rovelló (vineder), cep (boletus edulis), llenega negra, múrgola, rossinyol. Bons: trompeta de la mort, pinetell, llenega blanca, moixernó, pollancró, camasec/carreretes, camagroc. Ètica del bosc: no fer destrosses; respectar la propietat privada (molts boscos són privats); alguns indrets cobren accés. Recursos formatius: Museu del Bolet de Casserres, museus i exposicions (p. ex., Banyoles). Avanç i tancament Música i poesia: Maria del Mar Bonet interpreta versos de Miquel Costa i Llobera ("Els pins de Formentor"). Pròxim viatge: Serra de Tramuntana i Formentor. Resum final: art, música, psicologia, curiositats, gastronomia, aigua i bolets, amb un to divulgatiu i pràctic.

Visió general de l’episodi Programa de “Seixanta i més” a Ràdio d’Esvern que combina actualitat local, patrimoni i música. • Exposició fotogràfica “Entre pobles” a Can Ginestà pel 25è aniversari d’agermanament entre Sant Just i Camoapa. • Debat urbanístic sobre el Pla Caufec/Porta Barcelona: llicència d’obres, mobilitzacions veïnals i recerca d’equilibri entre desenvolupament i entorn. • Curiositats de Barcelona: Plaça Reial i els fanals de Gaudí; l’ofici dels escrivans; llegendes i fantasmes amb el mite del peix Nicolau. • Secció musical: introducció a Leonard Bernstein i audició del pròleg “Jets” de West Side Story. "S'ha de buscar un equilibri" entre la cura de la muntanya i la creació de llocs de treball. Exposició “Entre pobles” (Can Ginestà) Context i detalls clau • Mostra fotogràfica titulada Entre pobles a Can Ginestà (13 d’octubre – 15 de novembre). • Commemora el 25è aniversari d’agermanament entre Sant Just i Camoapa. • Invitació als veïns a visitar-la per conèixer altres realitats a través d’imatges «molt maques, estupendes». Debat urbanístic: Pla Caufec/Porta Barcelona Antecedents del pla • Conegut com a Pla Caufec a la comarca, amb dues zones: - Nord: zona residencial de luxe (~500 habitatges). - Sud (tocant L’Hospitalet): centre comercial i d’oci, ~200 habitatges, dues torres ~90 m per a usos empresarials/hotelers i 16 edificis ~30 m per a habitatges. Situació actual i controvèrsia • Segons premsa del Baix, la Junta de Govern d’Esplugues ha concedit la llicència d’obres per al centre comercial de 25.000 m² a Finestrelles. • La plataforma opositora anuncia mobilitzacions, demana consulta ciutadana i treballa amb regidors per a un ple extraordinari. • L’empresa promotora ha comprat ~60.000 m² i treballa amb la Junta de Compensació per a la urbanització. Debat al programa • L’àmbit, avui degradat (arbres replantats, pas de porcs senglars), «no pot quedar com està» però el projecte “era gegantí” i toca Collserola. • Crida a “buscar un equilibri” entre paisatge, medi ambient i llocs de treball. "És com la parrala: que sí que sí, que no que no" — resumint la incertesa del desenllaç. Curiositats de Barcelona Plaça Reial i els fanals de Gaudí • La Plaça Reial (1848), única plaça porxada de la ciutat, disseny de Francesc Daniel Molina, amb estètica europea del segle XIX. • Al centre, la font de les Tres Gràcies i dos fanals dissenyats per Gaudí (1878) amb només 26 anys. • El nom “Reial” s’atribueix a la dedicació a Ferran VII, en ple rerefons d’absolutisme espanyol; considerat un primer projecte rellevant de renovació urbana. Els escrivans: l’ofici d’escriure cartes • Tradició d’escrivans, copistes i cal·lígrafs que redactaven de peticions a cartes d’amor per a la gent als mercats i a les Rambles. • Oficis vinculats a un origen gairebé diví en transmetre paraules sagrades; persistència fins a principis del segle XX. • Eines de l’ofici: plomes d’aus i el talla-plomes per afilar-les. Llegendes i fantasmes: el peix Nicolau • Tradició del poble nou (Poblenou): el Dia de Difunts (2 de novembre) es pot veure un ésser mig home, mig peix (el Llamentón), ànima en pena d’un ofegat que adverteix de no pescar aquell dia. • Mite del peix Nicolau: un noi convertit en peix per una maledicció materna; explorava la costa mediterrània i va desaparèixer a l’abadia d’Alcúdia. Música: Leonard Bernstein i West Side Story Introducció • Perfil de Leonard Bernstein: director de les filharmòniques de Nova York (1958–1969), Viena i Israel; composicions religioses i catàleg ampli: A Quiet Place, ballet Dybbuk, simfonies Jeremiah i Kaddish. • Obra més coneguda: West Side Story, versió moderna de Romeo i Julieta; es destaca la famosa lectura amb Josep Carreras i Kiri Te Kanawa. • Anècdota personal: fort tabaquisme, emfisema i retirada als 72; mort sobtada pocs dies després. Audició • Peça: Pròleg – “Jets” de West Side Story (dances simfòniques), interpretada per l’Orquestra Simfònica de Ràdio i Televisió (RTVE) sota Enrique García Asensio.

Visió general Programa variat de “60 i més” amb un recorregut per les Festes de Tardor de Sant Just, una parada d’agenda cultural (Sala Parés i Galeria Trama), una visita als Jardins Costa i Llobera (Montjuïc), un bloc d’anècdotes històriques i lingüístiques, secció de música dedicada a Amadeu Vives, club de lectura amb “Incerta glòria”, un relat sobre la màgia de les plantes, reflexions sobre ús i etiqueta del telèfon mòbil, i un tast de menjars exòtics d’arreu i de casa. Durada aproximada: 60 minuts To del programa: divulgatiu, proper i entretingut Temes principals i idees clau Festes de Tardor de Sant Just • Resum del cap de setmana festiu: Correllengua, “Nit dels establiments”/Shopping Night, “Nit de tapes” al mercat i “Sant Just al carrer”. • Diumenge: actuacions populars (gegants, grallers, drac), campanya d’adopció, tallers, exposicions, i Diada Castellera als Jardins de Can Ginestà. • Fideuà popular (11 €) a la plaça Verdaguer. Recordatori: a la “Nit de tapes” cal comprar tíquets. Art a Sala Parés i Galeria Trama • Exposicions fins a l’1 de novembre: Javier Vázquez (obres de gran format com “From Dance to the Pool”) i Rafel Joan (natura, tons pastel). • Comentari sobre el títol enigmàtic “espla més pla” i invitació distesa a un xocolata “suís” després de la visita. Jardins Costa i Llobera (Montjuïc) • Jardí temàtic situat al Morrot (Montjuïc), amb microclima més càlid. Projecte de Casamor (arquitecte) i Panyella (cactòfil). Inaugurat el 1970. • Riquesa botànica: cactus gegants, 18 espècies de palmeres, més de 26 arbres i 30 trepadores; espectacular floració i paisatge marítim-portuari. • Escultures: “Lau dels temporals” (Roser Bofill) i “La puntaire” (Viladomat). Dificultat de manteniment (sequera i fongs) i tasca dels especialistes. Anècdotes i història • Espiritisme al s. XIX: germanes Fox i una mèdium irlandesa al carrer Ambaixador de Barcelona; humor amb anècdotes de consulta. • Virrei Amat: biografia abreujada, construcció del Palau (actual Virreina) a la Rambla i evolució fins a ús cultural. • Estudis lingüístics: recerca de Soler-Company (UPF) i Rangel (UPV) sobre trets d’escriptura que discriminen gènere i edat (vocabulari, puntuació, complexitat sintàctica). Música per Gaudir: Amadeu Vives • Breu perfil d’Amadeu Vives (cofundador de l’Orfeó Català) i obres destacades. • Peça: Fandango de la sarsuela Doña Francisquita, amb l’Orquestra RTV dirigida per Enric García Asensio. Club de lectura: “Incerta glòria” (Joan Sales) • Novel·la ambientada a la Guerra Civil (1936-37), centrada en les passions i dilemes morals de diversos personatges (Lluís, Trini i un tercer de sensibilitat religiosa), més que no pas en la crònica bèl·lica. • Valoració: llenguatge ric i precís, molt dens; lectura que “fa pensar”, amb ironia subtil i moments de duresa. Un al·legat contra la guerra. La màgia de les plantes “Debemos aprender unos de otros a ser invitados en esta tierra y cuando nos vayamos dejarla un poco más rica, más humana, más justa, más bella de lo que uno la encontró.” — George Steiner • Conte sufí sobre el pa i la rosa: menjar per viure i bellesa per tenir “per què viure”. • Les plantes com a font de nutrició, salut, bellesa i benestar; inspiració i capacitat de transformar l’entorn. Telèfons mòbils: avenços, riscos i etiqueta • De 1992 ençà: revolució tecnològica (foto, internet, pagaments, apps) i alta penetració. • Riscos: distracció vial (peatons i conductors), perill d’ús mentre es carrega, i males pràctiques en espais públics. • Crida a la bona educació digital i ús responsable. Menjars exòtics (arreu i d’aquí) • Arreu: formigues culonas (Colòmbia), suri (cucs fregits, Amazònia peruana), caps de salmó fermentats (Alaska), ous mil·lenaris (Xina). • Alta cuina: propostes trencadores de Ferran Adrià (gònades de verat, medul·la de tonyina). • D’aquí: formatges de fong, cargols, botifarrons, menuts, i el clàssic pa amb tomàquet. Reflexió sobre com el concepte “exòtic” depèn de la cultura.

Panorama del programa • Un magazín ric en temes culturals, històrics, gastronòmics, de salut i tecnologia, conduït per l’equip de Seixanta i més. • Destaquen: Barcelona Gallery Weekend, la final de castells a Tarragona, curiositats medievals i llegendes del Pi, Borodin i les seves Danses Polovtzianes, moniatos i raw food, cotxes autònoms, un passeig per la Serra de Tramuntana i la història dels paraigües a Barcelona. Cultura i tradició Barcelona Gallery Weekend (art contemporani) • Cap de setmana de portes obertes (29/09–02/10) impulsat per Art Barcelona, amb rutes guiades i activitats per apropar l’art al gran públic. • Acció singular de Vilfredo Prieto amb la Unitat Muntada de la Guàrdia Urbana: “Pantalones Rotos”. • A la Biblioteca Pública Arús, Lola Lasurt crea el fris “Donació”, diàleg entre història i fons bibliogràfics. Concurs de colles castelleres (Tarragona) • Emoció i dificultat creixent als castells; Vilafranca guanya per vuitena vegada. • Valoració de la destresa i seguretat col·lectiva: torres humanes carregades i descarregades amb èxit. Agenda local (Sant Just Desvern) • Exposició “Migracions” a la sala del Celler de Can Ginestà (tècniques mixtes d’Isabel Ribes, Inés Labanal, Carme Perea i Teresa Diego). • Cursa Solidària per Sant Joan de Déu (prop de 500 participants; 60% de la recaptació a investigació de malalties infantils). • Biennal Internacional de Ceràmica Angelina Alós (Esplugues): peça col·lectiva “Al rebost” al Museu Can Tinturé. • Aula de Teatre Tamboret (Ateneu): nous grups de joves, curs de gest i humor (Joan Faneca) i maquillatge artístic (Laura Pont). Història i llegendes Usatges i judicis d’ordeal a l’edat mitjana • Sobre els Usatges (compilació de lleis base del dret català): desigualtats de gènere i proves físiques per demostrar innocència. "Si un marit acusa la seva dona d’adulteri, és ella qui ha de demostrar la innocència... fins i tot submergint les mans en aigua bullent (judici de Déu)." • Comentari crític sobre la duresa i el biaix d’aquestes pràctiques. Anècdota d’almoines (rectors veïns) • Sàtira sobre la manera “creativa” de repartir almoines llançant monedes enlaire: la sort divina decideix. El diable del campanar del Pi i el “mal del campanar” • Llegenda del graó 100 amb un diable gravat; pactes, enginys al diable i l’ensurt final del mestre d’obres. • Conversa viva sobre vertigen i experiències personals a campanars i torres inclinades. Música Alexander Borodin i El príncep Igor • Borodin, metge i músic del grup dels cinc (amistat amb Mussorgsky; tutela de Balakirev). • Obra d’orquestració brillant, melodia original i ritmes d’aire oriental; s’escolta un fragment de les Danses Polovtzianes. "Borodin no va veure l’estrena: va morir tres anys abans (estrena el 1890 a Sant Petersburg)." Alimentació i salut Moniato: temporada, nutrients i cuina • Molt energètic, ric en hidrats complexos i sucres; vitamines A i C (defenses, pell, vista). • Ús en dolç i salat: al forn, purés, melmelades, pastissos; acompanyament de porc i aviram; maridatges amb mel, canyella, coco i nou moscada. • Conservació curta en lloc fresc i airejat; tradició amb castanyes i panellets per Tots Sants. Raw food (crudisme): pros i contres • Fonament: alterar el mínim l’aliment i coccions <45 °C per preservar nutrients. • Beneficis esmentats: benestar i suport a la pèrdua de pes; aportació d’enzims (no demostrada científicament). • Riscos: dèficits nutricionals i toxoinfeccions per poca cocció; cal higiene extrema (rentar bé fruites i verdures). "Mesures d’higiene superiors a les habituals en aliments poc tractats tèrmicament." • Debat sobre producte de proximitat vs. hidropònics: sabor, conservació i qualitat; valor del mercat de pagès local. • Casos reals de paràsits associats a contaminació (ex.: deposicions d’animals al cultiu) com a recordatori de rentar a consciència. Sanitat i tecnologia Cataractes i sistema públic • Testimoni positiu d’intervenció de cataractes i bona atenció de la Seguretat Social, amb crítica a les llistes d’espera. Cotxes autònoms: proves i implicacions • Proves d’Uber a Pittsburgh amb Ford Fusion/Mondeo; ciutat amb carrers complexos i molts ponts. • Fase pilot amb dos tècnics a bord (seguretat i compliment normatiu). • Preguntes clau: responsabilitat en cas d’accident, necessitat de permís de conduir si el cotxe va sol, i paral·lelisme històric amb els primers automòbils i la bandera vermella. "La seguretat de les persones ha de ser prioritària." • Referència a transport autònom existent (Línia 9 del metro) i debat sobre riscos per a vianants. Viatges i paisatge Serra de Tramuntana (Mallorca): llum, calma i literatura • De Valldemossa a Deià, Llucalcari, Sóller i Formentor: llum, penya-segats i pobles integrats al paisatge. • De Ramon Llull (Miramar) a l’arxiduc Lluís Salvador (Die Balearen); obertura de la línia Barcelona–Palma (1837) i arribada de George Sand i Chopin (Cartoixa de Valldemossa). • Deià: aire llibertari, galeries d’art i llegat de Robert Graves (I, Claudi), que el consagra com a lloc de peregrinatge artístic. Indústria i memòria de ciutat Paraigües i ombrel·les a Barcelona • Bruno Quadros obre botiga a la Rambla (façana orientalista de Vilaseca amb drac i paraigua) i innova amb telèfon i electricitat. • Pius Robert i La Porta: gran productor (botiga a Ronda Sant Antoni, tres factories), premiat el 1929; publicitat radiofònica amb coplets populars. • Tancament als 70 i reflexió sobre globalització, productes barats i garanties a la UE. Idees clau • Cultura viva: de galeries d’art a castells, amb mirada local. • Memòria històrica: Usatges i llegendes urbanes per pensar el present. • Salut i menjar: moniato de temporada vs. crudisme i la centralitat de la higiene. • Innovació i riscos: cotxes autònoms entre la promesa i el repte legal/ètic. • Territori i literatura: la Serra de Tramuntana com a espai de creació. • Patrimoni industrial barceloní: paraigües i la força de la marca i la publicitat.

Resum general Episodi variat i dinàmic del magazín cultural “60 i més” amb debat de mobilitat sostenible arran del Dia Europeu Sense Cotxes, una extensa peça sobre gossos pigall i benestar animal, capsule musical amb la Dansa del sabre de Khachaturian, un retrat de l’Agatha Christie i la seva cèlebre desaparició, recomanacions de salut i alimentació sobre el kale/col arrissada, una reflexió sobre mentides i ètica pública, i un recorregut històric per paraigües i ombrel·les a Barcelona. "Mentir en democràcia hauria de ser motiu de dimissió immediata." Destaquem Mobilitat i salut pública: debat franc i coral sobre restriccions al cotxe, qualitat de l’aire a l’AMB, alternatives de transport públic i caminar; pros i contres, i la necessitat de serveis eficients. Gossos pigall: funcions, llei 19/2009 d’accés universal, paper del taxi, i l’encaix en espais com les esglésies. Benestar animal: la perruqueria canina com a salut preventiva (no només estètica) i l’antrozoologia que estudia el vincle humà-animal. Agatha Christie: vida, obra i l’enigmàtica desaparició de 1926, entre hipòtesis sentimentals i publicitàries. Salut: el kale/col arrissada com a superaliment ric en vitamines i minerals, i usos pràctics. Història urbana: paraigües i ombrel·les a Barcelona, del seu origen oriental a la Seneyoreta del Paraigua i tallers modernistes. Debat de mobilitat i entorn Dia Europeu Sense Cotxes i restriccions • Talls de carrers a Barcelona i a Sant Just; objectiu: promoure transport públic, bici i caminar. • Dilemes quotidians: aparcament difícil, col·lapse post-crisi, contaminació i malalties respiratòries. • Barcelona com a conca entre Montjuïc i Tibidabo: acumulació de pol·lució i avís d’Europa. Transport públic i canvi tecnològic • Barcelona, bona posició internacional en T.P. i preus; comparacions amb Londres. • La Línia 9 automatitzada: menys emissions, debat sobre llocs de treball i nous perfils professionals. • Teletreball i repoblament rural com a contrapès de la mobilitat obligada. Gossos pigall, benestar i antrozoologia Gossos guia i drets d’accés • Gossos altament ensinistrats, atents i protectors de persones cegues i amb mobilitat reduïda. • Llei catalana 19/2009: accés lliure a espais i transports. El taxi és clau per a desplaçaments segurs. • Encaix en esglésies: admissió si l’animal es comporta; el respecte mutu preval. Perruqueria canina: moda o salut? • La perruqueria canina és més que estètica: higiene, detecció precoç de ferides, irritacions, dolors i derivació al veterinari. • Millora l’aspecte, manté pell i pèl sans i fa una revisió preventiva. Vincle humà-animal • L’antrozoologia (Pauline Bennett) estudia el vincle emocional: gossos i amos poden fins i tot sincronitzar ritmes. • Anècdotes quotidianes: reconeixement de l’amo, lectura d’emocions i interaccions sorprenents que reforcen el benestar social. Música • Presentació i escolta de la Dansa del sabre d’Aram Khachaturian, peça emblemàtica de gran energia rítmica. Lletres: Agatha Christie • Repàs vital i literari: record de vendes més enllà de Shakespeare. • Misteri del 1926: desaparició, possible crisi matrimonial i especulació sobre estratègia publicitària. • Temàtiques: intrigues aristocràtiques, crítica a la hipocresia social i domini de metzines (coneixements químics). Salut i alimentació: kale (col arrissada) • El kale és altament nutritiu: vitamines A, C, K, B6; folat, manganès i minerals (ferro, calci, potassi, coure, magnesi, fòsfor). • Beneficis: pell i ossos, digestió, control glucosa en diabetis, reducció de pressió arterial, risc de càncer i d’asma. • Estacionalitat i usos: millor a primavera; aplicacions culinàries (ex. trinxats i saltejats). Opinió: mentides i ètica pública • Reflexió sobre la normalització de la mentida en política. • Crida a que mentir comporti dimissió i a retornar els diners en casos de corrupció. Història urbana: paraigües i ombrel·les a Barcelona • Orígens: d’Egipte, Síria, Grècia i Xina al segle XVI a Occident; a XVIII es difonen a Europa. • Barcelona (c. 1820): auge d’indústries especialitzades per a l’elegància local; fusta/balena i alpaca impermeabilitzada. • Botigues artesanes als carrers comercials (Avinyó, Boqueria, Ferran, Escudellers, Rambla) amb bastons, ventalls, guants, bijuteria. • Iconografia: la Senyoreta del Paraigua (1885) al Parc de la Ciutadella; paraigüers modernistes a rebedors. • Empreses com Bruno Quadros al Raval, projecció a Catalunya, la península i Amèrica.