episodis

Panorama general del programa Seixanta i més ofereix una hora variada amb tradicions, patrimoni, història social, cultura, ciència i salut. Des de la ressaca de Carnaval i l’inici de la Quaresma, passant pel relat de l’“aparició” al Santuari del Miracle (Riner) i el seu monumental retaule barroc, fins a la Barcelona obrera del segle XIX, una llegenda urbana de Sant Antoni, una pausa musical amb Txaikovski, consells de seguretat vial a la neu, una peça de salut sobre la sal marina i un repàs a 50 anys de trasplantaments, per acabar amb l’economia domèstica d’una família celíaca. Tradicions i calendari festiu Carnestoltes i Dimecres de Cendra • Descripció de rues, música, disfresses i la bullanga de Barcelona, Vilanova i Sitges. • Recordatori del Dimecres de Cendra i l’entrada a la quaresma (40 dies) amb costums avui més suaus que abans. • Curiositat: quaresma alta (si cau lluny d’Any Nou) vs. quaresma baixa (si comença aviat, com aquell any). Vall de Gitanes (Vallès) • Ball tradicional itinerant amb vestuari vistós (llaços, picarols, barret alt). La part històrica del vestit avui s’ha simplificat, però manté l’espectacle. Sant Valentí • Breu efemèride del màrtir romà que casava soldats malgrat la prohibició imperial. • Proposa celebrar amb gestos d’afecte. “Una estreta abraçada i un bon petó.” Patrimoni i territori: El Miracle del Solsonès Aparició i santuari • Recupera la tradició local: el 3 d’agost de 1458 la Mare de Déu s’hauria aparegut a la Bassadòria (Riner), amb relat dels nens de la Cirosa transcrit en català del segle XV. • El santuari evita el “marxandatge marià” de Lourdes o Fàtima, mantenint un to plàcid i rural. Arquitectura i art • Evolució: esgloseta inicial → temple gòtic (1590) → basílica barroca (1652) inacabada. • El retaule barroc (1747–1758) de Carles Morató és considerat el més important del país; preservat de guerres, espolis i incendis. “Sembla l’obra del Miracle.” (dita popular sobre obres que no s’acaben) Comunitat monàstica i vida quotidiana • Des de 1901, monjos de Montserrat custodien el santuari; vida austera, tasques domèstiques i litúrgia benedictina. Experiències dels locutors • Records de visites, fred rigorós del Solsonès, menció de Pinós com a centre geogràfic de Catalunya, i admiració pel retaule (“tres dimensions”, daurat, escenes múltiples). Història social: Barcelona i el moviment obrer De la mecanització a l’organització (1830–1840s) • Naixement del proletariat en una Barcelona altament industrialitzada. • Revoltes com la crema de la fàbrica Bonaplata (1835) i posterior pas a formes d’organització. • Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera (c. 1840) i primeres cooperatives; avanços aconseguits en contextos liberals i “a batzegades”. • Paralllelisme actual amb la robotització i debats sobre treball i temps lliure. Cultura popular: Llegenda de l’espectre de la Riera (Sant Antoni) • Narració ambientada a l’antic portal de Sant Antoni i les forques: un traginer avar inicia un tracte tèrbol per raptar una jove; la història es gira en contra seva i mor presa de la ràbia. • Comença la rondalla fantasmagòrica: veïns veuen l’ànima en pena cercant la filla. “La pela és la pela.” Música Txaikovski — Vals (Serenata per a cordes, op. 48) • Pinzellada biogràfica i recepció entusiasta als EUA (Carnegie Hall), i escolta del 2n moviment. Consells pràctics: Seguretat a la neu • Preparació del cotxe: ITV, assegurança, pressió pneumàtics, dipòsit ple, cadenes adequades i saber posar-les, guants, triangles, armilla reflectant, pinces de bateria, líquid anticongelant. • Equip personal: roba d’abric, botes de neu, aigua i aliment energètic. • Conducció: calma, marxa adequada, anticipació de glaç; proposta de fer un protocol/llista per evitar oblidis. Salut i alimentació: la sal • Diferència entre sal refinada (clorur sòdic, sovint afegida a ultraprocessats) i sal marina sense refinar (conté oligoelements). • Segons l’enfocament presentat, la sal marina integral pot ajudar a la conducció nerviosa, contracció muscular i regulació; millor cuinar amb sal que afegir-la “en cru”. • Apunts de medicina ayurvèdica i xinesa sobre energia, digestió i fred. Ciència i salut: 50 anys de trasplantaments • Efemèride del primer trasplantament de cor (Christian Barnard), i repàs als inicis de fetge, ronyó, pàncrees i pulmó. • Clau dels immunosupressors (anticalcineurínics, anys 80) per reduir el rebuig i duplicar la supervivència. • Espanya, líder mundial en donació i trasplantaments durant 26 anys: xifres rècord i reconeixement a la solidaritat social. • Primers trasplantaments a l’Estat: Clínic, Bellvitge, Sant Pau, Gregorio Marañón; projecció de futurs clústers abdominals. “Afegeixen vida als anys.” Economia domèstica: la cistella d’un celíac • A Espanya, la compra sense gluten suposa uns 1.040 € anuals addicionals per família; manca de subvencions estatals. • Productes bàsics com el pa i el pa ratllat poden ser fins a 9,5× més cars en versió SG. • Creix l’oferta en grans superfícies i marques blanques; alguns descomptes pel Dia Internacional del Celíac (25 de maig). • En menjadors escolars, menús adaptats per a infants celíacs. Tancament • Recordatori del fred i d’abrigar-se; comiat fins dissabte (re-emissió) o proper dimecres.

Visió general Aquest episodi de Seixanta i més combina un especial de poesia catalana amb Soledat Gasco i convidats, una píndola de música clàssica al voltant del Capritx Espanyol de Rimsky-Korsakov, un reportatge sobre mobilitat i contaminació a l’àrea de Barcelona, i una crònica històrica de la cervesa i les begudes carbòniques a Barcelona. El to és proper i divulgatiu, amb lectures sentides i comentaris informals de l’equip. Temes principals Poesia catalana i identitat Lectures d’Alexandra/Sandra Morera, Soledat Gasco i Jordi Odina (amb poemes de Miquel Martí i Pol). Eixos temàtics: pàtria, llengua, exili i retorn, paisatge i tradició. Clàssica per gaudir Presentació del “Capritx Espanyol” de Rimsky-Korsakov en arranjament de Lluís Cobos amb l’Orquestra RTV de Moscou. Mobilitat, contaminació i etiquetes ambientals Explicació de les etiquetes DGT (Zero, ECO, C, B), restriccions dins les Rondes de Barcelona i control per càmeres; debat sobre cotxe elèctric, hidrogen i transport públic. Història de la cervesa a Barcelona De les aigües carbòniques, gasosa i sifó a les cerveseres històriques (Moritz, Damm), mestres d’Alsàcia i Bohèmia i l’onada actual de microcerveses artesanes. Moments destacats i cites Lectura emotiva de Jordi Odina del poema de Miquel Martí i Pol: "No estimo res com la dolcesa del cel blau del meu país." Clam cívic a “Les quatre banderes” (Martí i Pol): "Gent que lluiti és el que cal." Declaració de principis sobre mobilitat: "De totes maneres, crec que el millor sistema de mobilitat per a la ciutat és anar a peu." Participants i rols Conducció i equip: Joana Algarra (presentació), Joan Maria García Puigdevall (reportatges), Alina/Lina Santa Bàrbara, Carles Hernández Rius. Convidats poesia: Soledat Gasco (poeta i conductora de l’espai), Alexandra (Sandra) Morera (poeta i rapsoda), Jordi Odina (rapsoda; recita M. Martí i Pol). Contingut poètic Alexandra/Sandra Morera: poema patriòtic que contraposa Catalunya i Espanya, amb referències a Companys, Montserrat, Santa Espina i tradició gastronòmica. Soledat Gasco: “Transhumàncies de Catalunya” (paisatge rural, oficis, saviesa del pastor) i “A la vora de la mar, la meva pàtria” (llum, llengua, convivència, senyera i mar Mediterrània). Jordi Odina: “El meu país” i “Les quatre banderes” de Miquel Martí i Pol; temes d’exili, esperança, llengua viva i dignitat col·lectiva. Música clàssica Context del “Capritx Espanyol” de Rimsky-Korsakov: obra colorista, de caràcter popular espanyol, presentat en arranjament de Lluís Cobos per a l’Orquestra RTV de Moscou. L’àudio posterior mostra talls/solapaments, però el focus és divulgatiu. Mobilitat i medi ambient Etiquetes DGT i zones de baixes emissions a Barcelona: control per càmeres, sancions automàtiques i perímetre dins de les Rondes. Debat sobre cotxe elèctric: cost, autonomia real limitada, punts de càrrega i externalització de la contaminació; menció de motors d’hidrogen com a futur probable. Propostes locals: anar a peu quan es pugui; transport públic com a segona opció; aparcaments dissuasius a la perifèria de Sant Just; optimitzar el TRAM per evitar voltes i estalviar temps i diners. Història de la cervesa a Barcelona De les fonts públiques i els aigüaders a les begudes “mèdiques” del segle XIX: cervesa, gasosa, sifó. Mestres cervesers d’Alsàcia i Anglaterra; figures com Andrea Esnaldi; cervesers locals (p. ex. Miret i Terça). Moràvia (malteria, fundada el 1905; més tard integrada a Damm); trasllat industrial el 1974. Fàbriques a l’Eixample (Comas i Companyia/Cervesa Campany) i Bohèmia (Poble Nou, estil Pilsen). Continuïtat moderna: Moritz i Damm; repunt actual de microcerveses artesanes. Notícies locals Presència de Pasqual Maragall en un acte; instal·lació de la seu del Consell Comarcal del Baix Llobregat al Parc Torreblanca; nous gegants de Sant Just (el Gentil i la Flor de Neu). Notes L’inici inclou diverses cortinetes i indicatius; la secció de poesia comença realment amb la primera lectura a partir del segon 412. El nom de la poeta convidada apareix com Alexandra Morera i també Sandra Morera durant la conversa; es tracta de la mateixa rapsoda.

Introducció i editorial: temps, Premis Gaudí i reivindicacions • Context i to inicial: després d’uns dies de pluja que “han netejat” carrers i ànims, torna el sol i el programa arrenca amb un to optimista. • Premis Gaudí: celebració i destacat a “Estiu del 93” com a pel·lícula tendra i emotiva, celebrant propostes de sentiments cordials sense recórrer a efectes sagnants. • Reivindicacions al voltant de la gala: igualtat per a les dones, respecte a la democràcia i la cultura, i voluntat de situar el país en el segle XXI. Esment especial a Isona Passola, Mercè Sampietro i Montserrat Carulla. “És d’agrair que tornem a tenir pel·lícules agradables... sense caure en ‘nyoñeces’, però sense ensurts.” Efemèrides de Sant Just d’Esvern (1908–1938) • Selecció de fets destacats recollits per Pere Font Grassa (Centre d’Estudis Santjustencs) a la revista “La Vall de Vers”. • 1908: arribada dels “falsos duros” sevillanos; primers dos cinemes locals (un a la carretera, promogut pel senyor Coscó, i l’altre al casino del carrer de la Sala). • 1918: “abril negre” de la gran epidèmia de grip (dita grip espanyola fora d’Espanya i grip africana aquí), amb dotzenes de morts; es funda l’Ateneu i la seva escola (c. Bonavista 72); instal·lació del primer telèfon públic. • 1928: s’aterren els vells cups de la rectoria per eixamplar el c. Bonavista. • 1938: en plena guerra, bombardeig sense víctimes mortals i construcció d’un refugi soterrani a l’Ateneu. Perfil i polèmica: Antonio López y López (Marquès de Comillas) • Trajecte vital: des de Cuba a Barcelona, creixement fulgurant amb la Companyia de Vapors i rutes Alacant–València–Barcelona–Marsella; contractes amb l’Estat per a transport de tropes i passatgers a Antilles. • Finances i poder: creació d’una assegurança per evitar el reclutament a la guerra dels Deu Anys (Cuba) i del Banco Hispano Colonial; reestructuració en la Companyia Transatlàntica i participació a Tabacs de Filipines. • Controvèrsia: campanya del seu cunyat Francesc Brú i “La verdadera vida d’Antonio López y López” atribuint la fortuna a l’“oportunisme” i al possible tràfic de negres. Debat a l’estudi sobre la necessitat d’explicar-ho tot, llums i ombres. • Llegat i imatge pública: monument popularment conegut com “el Negro Domingo”, enderrocat el 1936 i reposat el 1939; amistat amb Alfons XII i títol de Marquès de Comillas. El seu fill, Claudio López Brú, amplia l’entramat empresarial i n’hi ha una causa de beatificació. Espiritisme a Barcelona (s. XIX) • Carrer Diputació 95: seu de la Federació Espírita Espanyola des de 1861; el Centro Barcelonés de Estudios Psicológicos organitza el primer Congrés Internacional Espiritista (1888). • Conclusions clau: preexistència i persistència eterna de l’esperit, i demostració experimental de la supervivència de l’ànima mitjançant la mediumnitat. • Anècdota cultural: referència a Ricard Opisso i una escena mística associada a Gaudí descrita amb to poètic. Viatjant per Catalunya: Tarragona (patrimoni, calçots i castells) • Mirada literària d’Olga Xirinacs sobre la identitat mediterrània de Tarragona, la seva herència romana i l’encaix amb indústria química i turisme. “Si els déus no haguessin escoltat el mar, Tarragona no existiria.” • Geografia i comarques: Priorat, Terra Alta, Ribera d’Ebre i Conca de Barberà; cellers modernistes i qualitat de vi i oli. • Tradicions: calçotades a Valls i rodalia; origen dels castells a partir del “ball de valencians” i gran diada de Santa Úrsula a la plaça del Blat. • Modernisme i comerç: elegància cultural de Reus; eclosió modernista amb Domènech i Montaner. • Parc Samà (Cambrils): disseny de Josep Fontserè amb col·laboració del jove Antoni Gaudí; jardins, rocalles, miradors i glorietes. • Apunt gastronòmic local: menció d’El Serrallo (port de Tarragona) i els seus restaurants de peix. Música clàssica • Escolta de l’obertura de “Ruslan i Ludmila” de Mikhail Glinka, considerat el “pare de l’òpera russa”, amb influències orientals i producció fresca i vigorosa. Salut i benestar Obesitat i hàbits saludables • Dades OMS: l’excés de pes relacionat amb 2,8 milions de morts l’any al món. • Claus: alimentació equilibrada, evitar ultraprocessats i fregits, preferir coccions al vapor/forn/planxa, moderar carns vermelles i prioritzar aus sense pell i peix blanc. • Hidratació: 1,5–2 litres d’aigua; evitar alcohol i refrescos ensucrats. • Conducta alimentària: menjar 5 cops/dia, racions petites, comprar amb llista i amb l’estómac ple, menjar assegut i a poc a poc, plats petits. • Activitat física: caminar a pas ràpid, pujar escales, evitar cotxe en trajectes curts; evitar “dietes miracle” i seguir professionals sanitaris. La sal: refinada vs marina • Distinció: sal refinada (sodi i clor, sovint en ultraprocessats) vs. sal marina sense refinar (amb minerals i oligoelements). • Pràctica d’ús: millor incorporar-la en cocció o en forma macerada (miso, tamari) que no pas en cru al plat. Es comenta que pot afavorir funcions com la conducció nerviosa, la contracció muscular i el peristaltisme. • Recordatori de moderació, especialment en casos d’hipertensió. Vida local i serveis Rècord Guinness del pa de pagès • Anècdota al comerç local de Sant Just: exhibició d’un certificat de rècord pel pa de pagès més gran del món; reflexió irònica sobre qualitat vs quantitat. Desfibril·ladors municipals • El Mil·lenari i la Bonaigua ja disposen de desfibril·ladors; es proposen cursets de formació per a personal i voluntariat per millorar la resposta a emergències. Temporada de fruita: la magrana • Propietats: baixa en sucre, antioxidant, antiinflamatòria, diürètica, vitamina C i potassi. • Consell pràctic per pelar-la: fer un tall circular sota la corona, retirar “tapa” i seguir les membranes radials amb el ganivet per obrir-la sense malmetre els grans. • Idees de consum: a amanides o amb vi dolç (preparació tradicional). Tancament • Recordatori d’horaris d’emissió i comiat amb to proper i humor.

Resum general • Programa variat amb temes de salut i benestar, història i patrimoni, misteris locals, literatura, música i viatges. • Destaquen: biocosmètica i composició dels cosmètics naturals; saga industrial i cultural dels Güell i el mecenatge a Gaudí; el relat de l’au gegant misteriosa vista a Barcelona el 1990; la planta del mes (l’all) i els seus usos; la descoberta dels masos solitaris a Sant Llorenç del Munt; i els beneficis de les aigües termals per a la gent gran. "Totes les persones grans van ser primer nens" — recorda Saint‑Exupéry a El petit príncep. Temes principals Biocosmètica: què és i com triar-la • Definició i tendència: la cosmètica bio/eco/orgànica es basa en ingredients d’origen natural (plantes, flors, herbes i extractes), no testats en animals i sense tòxics, buscant ser més afins a la pell. • Pros: alta tolerància i menor risc de reaccions, potencial efectivitat per afinitat amb la dermis. • Contres: preu més elevat, textura i fragàncies menys refinades i menor durada per l’absència de conservants. • Regulació i “greenwashing”: cal llegir etiquetes i fixar-se en segells privats (ex. evitar silicones i parafines, alt percentatge d’ingredients naturals/ecològics) per evitar productes que “s’autoproclamen naturals”. Saga industrial de Barcelona (segles XIX-XX): Joan i Eusebi Güell, i el mecenatge a Gaudí • Joan Güell (1800–1872): “fer les Amèriques” a Cuba, gir europeu/USA per aprendre novetats tèxtils, fàbrica al Vapor Vell de Sants, fundació de la Maquinista Terrestre i Marítima, direcció de la Caixa d’Estalvis (1844), càrrecs públics i orientació proteccionista. • Eusebi Güell (1846–1918/19): expandeix els negocis familiars (Güell i Parellada), inversions en vaixells, ferrocarrils, acer, gas, ciment, fundació d’ASLAND, banca (Banco Hispano‑Colonial), agroalimentari i tabacs. També regidor, diputat i senador. • Mecenatge a Antoni Gaudí: amistat personal i llibertat creativa que dona lloc a obres emblemàtiques; malgrat crítiques, Güell mor entre els més rics. Impulsor de la cultura catalana (Jocs Florals, Centre Català). Alfons XIII el nomena Comte de Güell (1908). Misteri local: l’au gegant de Barcelona (1990) • Inici mediàtic: carta de Pere Carbó a La Vanguardia (10/06/1990) descrivint una silueta negra de 3–5 metres i “graznidos” eixordadors. • Testimonis a molts barris (Les Corts, Sarrià, Barceloneta, Turó Park, etc.) entre maig i juliol de 1990. Col·lapse de telèfons d’informació i policia; cobertura d’Europa Press. • Hipòtesis: ornitòlegs descarten espècie coneguda; s’apunten teories com albatros gegant o l’avis cervus (criatura meitat cérvol, meitat au) de tradició mitològica. Conclusió popular: inofensiva, amb l’única “malifeta” d’embrutar un parabrisa. "Nos despertamos... y ver una silueta negra de grandes dimensiones" — testimoni de 1990. Biografia il·lustre: Antoine de Saint‑Exupéry • Escriptor i aviador (1900–1944). Obres destacades: Vol nocturn (Premi Fémina), Terra d’homes, Pilot de guerra i especialment El petit príncep — un conte poètic per a adults que conserven la mirada de la infància. • Compagina aviació i literatura; participa a la Guerra Civil espanyola i a la Segona Guerra Mundial; desapareix en vol de reconeixement (1944). Obres pòstumes: Ciutadella, Carnets, Un sentit de la vida. Música: Franz Liszt, Concert per a piano núm. 1 (Allegro marziale) • Apunts biogràfics: pianista i compositor hongarès (1811–1886), amic i protector de Wagner; etapa a Weimar orientada a la composició i als poemes simfònics. • Peces citades: Rapsòdies hongareses, Dansa macabra, Els preludis, i els Concerts per a piano. Audiència de l’“Allegro marziale” del Concert núm. 1. Planta del mes: l’all (Allium sativum) • Components actius: oli essencial, al·liïna (olor característica), minerals (ferro, sofre) i vitamines. • Beneficis clau: efecte vasodilatador i antiagregant plaquetari, ajuda en hipertensió, arterioesclerosi i control glucèmic; diürètic i antisèptic; ús tòpic per a fongs i berrugues. Millor cru: “ajo cocido, ajo perdido”. • Precaucions: pot causar irritació gàstrica en algunes persones. Trucs d’ús culinari i comentaris sobre l’“all negre”. Viatge i patrimoni: masos solitaris de Sant Llorenç del Munt • Masos històrics com Puig de la Balma (balma natural com a paret i teulada) i Mas de les Oliveres, documentats des del segle XII–XIII; tradició d’hereus i masoveria. • Vida tradicional: matança del porc, hortes i, històricament, carbó d’alzina (procés clàssic de carboneres i vigilància nocturna). • Memòria de bandolerisme: Perot lo Lladre (Rocaguinarda), referenciat fins i tot al Quixot; presència de bandolers als masos per amagar-se i guarir-se. Avui, part del patrimoni reconvertit en museus i turisme rural. Salut i benestar: aigües termals per a la gent gran • Definició OMS de aigües mineromedicinals: d’origen subterrani, pures bacteriològicament, amb mineralització específica i efectes beneficiosos reconeguts. • Tipologies i usos: hipo/meso/hipertermals; via bany, dutxa, inhalacions o via oral segons patologia. Beneficis en reumatologia, respiratòria i dermatologia (ex. psoriasi). Exemple: Blue Lagoon a Islàndia. • Precaucions: supervisió mèdica; evitar canvis bruscos fred‑calent en persones amb problemes cardíacs (ex. circuits termals tipus spa). Apunts d’obertura i tancament • Obertura amb benvinguda i comentari meteorològic (“setmana dels barbuts”, falta de pluja). Cloenda amb agraïments i recordatori d’horaris d’emissió.

Panorama del programa • Magazine local amb to distès i cultural que combina crònica de tradicions, salut i nutrició, curiositats històriques, música clàssica i propostes de territori. "El conill amb peres és un plaer per al gust i un ajut per a la memòria." Crònica local: Cap de setmana i Sant Antoni Abat (Tres Tombs) • Resum meteorològic variat (sol, vent i nits de pluja) i celebració dels Tres Tombs: benedicció d’animals, majorets i música de banda. • Èmfasi en mantenir vives les tradicions i reconeixement als organitzadors. Salut i gastronomia: “Conill amb peres” (segona audició, Dra. Pilar Sempau Jover) Idees principals • El conill: carn magra, baix colesterol, útil per a persones amb dislipèmies i sovint ben tolerada pels hipertensos si es cuina amb poca sal. • Benefici per a qui pren alcohol o antiàcids: ajuda a compensar minerals com el fòsfor. • La combinació conill–pera afavoreix la producció de noradrenalina, clau per a la memòria emocional. Apunts de tertúlia • Records de cuina tradicional amb peres i pomes del camp; debat sobre àcid úric i greixos d’altres carns. • El tomàquet (fruita) com a bàsic saludable i molt consumit. — Curiositats històriques: de l’hort a la fàbrica, i les indianes • A Barcelona, del treball agrari a l’auge d’oficis i tallers gràcies a la innovació tecnològica (molins d’aigua, màquines de teixir i filar). • Naixement de la indústria d’indianes (cotó estampat) des de 1737; figura de Joan Pau Canals (químic, baró de la Vall Roja), que impulsa tints i paleta cromàtica. • Debat contemporani: deslocalització, qualitat dels productes i condicions laborals en mercats globals. Relat insòlit: el tren fantasma Barcelona–Igualada • Un comboi “fora d’horari” creua estacions sense maquinista ni passatgers fins ser interceptat en via morta. • Perplexitat tècnica: recorregut en pujada impossible “a punt mort”. • Reflexió lúdica sobre el misteri i l’automatització (paral·lel amb trens sense conductor actuals). Música clàssica Giuseppe Verdi — La Traviata (Preludi) • Introducció al context: basada en la novel·la de Dumas, personatges contemporanis i drama humà intensificat per música vibrant i profunda. Biografia i homenatge: Victòria dels Àngels • Trajectòria d’una soprano universal: debut al Liceu, salts a Londres, París, La Scala i Metropolitan (èxit clau a La Traviata, 1951). • Primera cantant de l’Estat a Bayreuth (Wagner). Mestra en lied i discografia referencial. • Perfil humà: senzillesa, solidaritat i dedicació a la família. • Escolta: “Bachianas Brasileiras núm. 5” d’Heitor Villa-Lobos. Salut bucodental: mites i consells • Dents de llet: s’han de tractar; les infeccions poden afectar les peces definitives. • Raspalls durs: poden danyar esmalt i genives; importa més la tècnica que la duresa. • Neteja professional: actualment no fa malbé l’esmalt; és necessària. • Escuradents: millor seda dental o raspall interproximal. • Embaràs: cal reforçar higiene bucodental i controls per inflamació de genives. Consells pràctics de sobretaula Obrir una ampolla de cava, sense drama • Posició horitzontal, subjectar el tap amb drap, i girar l’ampolla (efecte palanca). En cedir, passar a vertical i servir. Paper d’alumini: cara correcta • L’acabat brillant s’ha de posar en contacte amb l’aliment; el polit crea barrera que redueix el pas d’alumini a la recepta. • Recordatori general sobre metalls i tòxics a la història: plom (romans, canonades), mercuri (ofici de sombrerer), amiant/uralita i frens antics; crida a la precaució i millor protecció. — Viatge per Catalunya: Sitges i el Ral·li Barcelona–Sitges • Ral·li de cotxes d’època nascut el 1959, referent promocional de turisme i patrimoni automobilístic. • Vestimenta d’època obligada i recorregut icònic: corbes del Garraf i arribada a Sitges. • Recordatori: primer circuit de velocitat d’Espanya va ser a Sitges; valor patrimonial i atractiu turístic actual. Idees clau • Tradició i cultura local: Tres Tombs i Sitges com a pol d’atracció. • Salut: dietes magres (conill), higiene bucodental basada en evidència i precaució amb materials. • Patrimoni i història: industrialització catalana, indianes, i relats populars com el tren fantasma. • Música: clàssics de Verdi i homenatge a Victòria dels Àngels.

Panorama general del programa Programa coral amb temes diversos i ritme àgil. L’equip de “60 i més” combina divulgació de salut, cultura, gastronomia, viatges i tecnologia amb anècdotes i memòria popular. "Ja estem a punt... 60 i més" — presentació de l’equip i inici del magazín. Salut dels peus: talons alts i l’ungla incarnada Punt clau: alerta sobre les sabates de taló alt i la onicocriptosi (ungla incarnada), especialment al dit gros del peu. Causes i riscos: • Pressió de calçat estret o amb taló alt • Malformacions d’ungla i falta d’higiene • Risc d’infecció (abscés) i possible granuloma Cures i prevenció: • Tallar les ungles rectes i mantenir una higiene meticulosa • Evitar esports d’impacte mentre es cura • Optar per calçat de qualitat i ben ajustat • En casos lleus: banys de sal tèbia 10–20 min, massatge suau cap enfora • Si empitjora: pomada antibiòtica i consulta mèdica "No us importi gastar molts diners amb unes bones sabates." Curiositats de Barcelona Sant Jordi: història i llegenda Qui era Jordi? Militar romà, conseller de Dioclecià. Es declara cristià i és decapitat el 23 d’abril del 303. Difusió de la llegenda: recollida a la Llegenda Àurea (s. XIII); s’estén per Europa (Anglaterra, Portugal, Grècia, Hongria, Sèrbia, Etiòpia). A Catalunya: patronatge documentat des del s. XV; vinculat simbòlicament a comtes i reis catalans (Borrell II, Jaume I). "La Diada de Sant Jordi... és una de les celebracions que treu més gent als carrers." Llegenda negra: l’enforcat de la Creu Coberta (Plaça d’Espanya) Relat gòtic ambientat al s. XIX: un cavaller, advertit per una ombra, evita una emboscada. L’ombra resulta ser el fantasma del condemnat del coll dels forcats. Ambient: l’antic paratge tètric de la Creu Coberta, duels i forca pública. Gir: el fantasma s’equivoca l’agressor fent-se passar pel cavaller i li salva la vida. "No sóc la mort!... Sóc el condenat que penja del coll de les forcats." Biografia essencial: Joan Miró Trajecte vital i artístic d’un geni universal Infància i formació: Barcelona (1893); dibuix precoç; escola de la Llotja; Francesc Galí li obre camins cap al volum i l’escultura. Viratge a Mont-roig (1912–16): detallisme i canvi d’estil; primera exposició amb Josep Dalmau (1918). París i les avantguardes: contacte amb fauvisme, cubisme, dada i surrealisme (a la seva manera); inicia “pintures de somni”. Obra clau: La Masia (1921–22), comprada per Ernest Hemingway. Escena i col·laboracions: decorats per als Ballets Russos; sèries holandeses i retrats imaginaris; experimentació amb suports (coure, sorra, quitrà…). Compromís i Guerra Civil: mural del Pavelló de la República, El Segador (perdut); nou realisme a París. Expansió i reconeixement: retrospectiva al MoMA (1941); influència en pintors americans; encàrrecs internacionals (Harvard, UNESCO: Murs del Sol i de la Lluna). Escultura, ceràmica i obra pública: més de 200 peces; façana Aeroport de Barcelona; “Dona i Ocell” (1983). Institució: Fundació Joan Miró (1975) com a centre viu per a l’art contemporani. Final i llegat: mor a Palma (1983); enterrat a Montjuïc. Música: Concert d’Any Nou de Viena Homenatge al recordat locutor Gómez de Arteaga. Protagonisme de la música de la família Strauss i vals final: “El bell Danubi blau”. "La música ens va omplir d’optimisme l’ànima i d’alegria el cos." Gastronomia: amaniments creatius per a amanides d’estiu Trencar la rutina oli–vinagre–sal amb nous sabors: Olis de llavors: sèsam (torrat) per aroma intens; girassol, lli. Altres: oli de coco per a amanides amb fruita; combinacions amb miso o soja. Consell: unes gotes de sèsam torrat transformen una vinagreta i mariden bé amb algues. Tradicions d’hivern: Nadal, Sant Esteve i Reis Memòria viva de celebracions a casa nostra: Vigília de Nadal: cagar el tió, Missa del Gall, ressopó amb xocolata i torrons. Dinar de Nadal: escudella i carn d’olla, pollastre de corral, tortell de massapà. Sant Esteve: canelons amb les sobres del dia anterior. Reis: fanalets i cavalcades; regals per als infants; anècdotes de regals “útils” d’altres temps. Viatjant per Catalunya Caldes d’Estrac: tradició termal (Aquecalide), aigües a 38 °C, circuits i massatges. Artesa de Segre: mercat dominical de segles d’història; productes locals (coques, embotits, vins DO Costers del Segre, formatges de cabra). La girella del Pallars: embotit històric a base de vísceres cuites i arròs; cru o arrebossat; Fira de la Girella (3r diumenge d’octubre, Pont de Suert). Castellfollit de la Roca: vistes a la cinglera basàltica, passarel·la del Fluvià, restes del pont romà i mirador Josep Pla. Innovació i feines del futur Quarta Revolució Industrial: automatització, dades massives, Internet de les Coses, fàbriques intel·ligents. 5G i mobilitat autònoma: implementació a Barcelona i pas previ per a cotxes sense conductor. Canvis laborals: desaparició de professions clàssiques; debat formació reglada vs. no reglada. Habilitats clau (segons Thomas Frey): • Adaptabilitat als canvis i detecció de punts d’inflexió • Comprensió dels contextos tecnològics futurs • Capacitat per capitalitzar innovacions emergents "Compte amb els robots que han arribat per quedar-se." Cloenda Comiat optimista i cita de segona audició en dissabte. Desig col·lectiu: “Que l’any vagi bé!”

Panorama general Episodi magazín amb un recorregut cultural, històric i de servei públic: des de la memòria del Nadal i la poesia fins a la biografia de Verdaguer, històries de Barcelona (Barça i llegendes), consells de reciclatge, música de cinema (Star Wars), salut i esmorzar, una mirada crítica i històrica a la sardana i un viatge final per la comarca de Camprodon. Nadal i memòria popular El programa reivindica un Nadal no imposat pel comerç, sinó viscut com a tradició íntima i lluminosa de la infantesa: torrons, el pollastre criat a casa i els cants després de la missa del gall. Lectura emotiva de versos de Miquel Martí i Pol que evoquen el pessebre i el cant compartit. "Hem vestit el pessebre… amb la mula i el bou, i l’infant i els tres reis, i l’estrella." Idea clau: el Nadal és tendresa i comunitat, més que aparador. Biografia exprés de Mossèn Cinto Verdaguer Naixement a Folgueroles (1845); vocació primerenca i premis als Jocs Florals (1865). Ordenació (1870); malaltia i recuperació com a capellà a la Transatlàntica; mecenatge d’Antonio López (marquès de Comillas). Obres majors: • L’Atlàntida (1877) – premi i consagració del català literari modern. • Canigó (1880) – cant a la Catalunya heroica i espiritual. • Oda a Barcelona (1883) – gran difusió popular. Viatge a Terra Santa i crisi posterior; períodes de caritat i exorcismes, conflicte amb Comillas i reclusió a la Gleva (Vic). Mort a Vila Joana (Collserola), 1902; enterrament multitudinari. Llegat: columna de la Renaixença i camí obert per a la continuïtat de la literatura catalana. Música i patrimoni: "L’Emigrant" d’Amadeu Vives Escolta de la cançó emblemàtica sobre la nostàlgia de l’exili; el programa subratlla la vigència emocional del repertori clàssic català. Barcelona: Barça i una llegenda d’Hostafrancs Pissarra de resultats i cultura culer Origen popular: el diari que escrivia els resultats a la pissarra congregava aficionats; el lloc esdevé punt de reunió culer. Reflexió sobre la globalització del futbol i l’entrada de grans capitals estrangers, amb recordatori de fer servir llenguatge respectuós. El lúgubre Hostal de la Llàntia (Hostafrancs) Context històric: la Carretera de Madrid (Creu Coberta) i hostals per a viatgers. Llegenda: un marxant de Reus, après de vendre cavalls a Barcelona, resa al Coll dels Forcats; unes ànimes amb ciris l’escorten i espanten els lladres de l’hostal, confonent ciris amb fusells. Moraleja popular: els gestos pietosos i la memòria de les ànimes poden protegir el viatger. Ciutat: Barcelona “abraçable” i rànquings Elogi de la vista des del Tibidabo: de Montjuïc a les xemeneies de Badalona – una ciutat que es pot “abraçar”. Rànquings internacionals: Londres, París i Barcelona entre les millors ciutats d’Europa per viure; comentari sobre Madrid (posició 11) i diferències urbanes. Orientació amiga: a Barcelona és fàcil situar-se mar vs. muntanya; es destaca el caliu de ciutat. Sostenibilitat: Reciclatge domèstic (claus pràctiques) Després de 20 anys de recollida selectiva, hi persisteixen dubtes. Recordatori dels destins correctes: • Gots, miralls i cendrers de vidre: contenidor gris (no són envasos de vidre). • Paper de cuina i mocadors: orgànica; paper d’alumini i film: groc. • Taps de suro: orgànica (compostable). Xapes i taps de plàstic: groc. • Galledes de plàstic (neteja/joc): gris o deixalleria. • Bombetes: filament a gris; fluorescents/LED a punts de recollida/botiga (mai al verd). • Càpsules de cafè: restes o punts del fabricant (no són envasos). • Bolígrafs: deixalles (no al groc). Missatge clau: sentit comú i evitar el “tot al gris”. Música de cinema: Star Wars, John Williams Escolta del tema central, interpretat per la Filharmònica de Praga (dir. Paul Beckman). Idea clau: la partitura de Williams manté la seva grandiositat atemporal i és peça central d’un fenomen cultural intergeneracional. Salut: l’esmorzar, combustible per al cervell Per què importa: després del dejuni nocturn baixa la glucosa; el cervell consumeix ~25% de la glucosa i no l’emmagatzema. Si no esmorzem: el cos activa “plans d’emergència” i converteix teixits en glucosa; pot afectar rendiment físic i cognitiu. Pes corporal: l’evidència és mixta; esmorzar pot reduir picar poc saludable, però no és garantia antiobesitat. Recomanació pràctica: destinar 20–25% de les calories del dia a l’esmorzar i prioritzar aliments senzills i saludables. Què hi posem? Lactis: llet, iogurt, formatge (proteïna, calci, vitamines). Fruita/suc natural: aigua, vitamines, minerals, fibra. Cereals (preferentment integrals): pa, galetes casolanes o cereals; evitar brioixeria industrial. De tant en tant: pernil (millor de qualitat), gall dindi, ous, fruits secs. Veus de la tertúlia Hàbits diversos: des de cafè amb llet i entrepà a mig matí fins a esmorzars continentals més complets; consens en adaptar-se a preferències i horaris. Cultura popular: Pep Ventura i la sardana, més revolucionària que tradicional Segons la musicòloga Anna Costal, Pep Ventura no feia música “tradicional” sinó popular i revolucionària: • Incorpora temes d’òpera a la dècada de 1860. • La sardana esdevé ball republicà-federal durant el sexenni revolucionari (1868–1874), amb sardanes de marxa militar i imitacions de trets i canons. Després de la seva mort, discursos de finals del XIX neutralitzen la càrrega política i institueixen la sardana com a dansa nacional ancestral. Conclusió: cal revisar el mite; la sardana neix també com a expressió moderna i contestatària. Destí: Comarca de Camprodon Geografia: valls del Ter (neix a Ulldeter) i Ritort (rieu ple de giragonses). De pagesia a estiueig: a inicis del XX, el doctor Robert recomana el clima; arriben les torres modernistes, el Passeig Maristany i hotels avançats per l’època. Plaers i activitats: fonts amb bancs de pedra, bolets a la tardor, primers esquiadors a l’alta muntanya, paisatges que inspiren pintors. Patrimoni romànic: campanars com Santa Cecília de Molló o Sant Esteve de Llanars. Miradors: Sant Antoni (>1.300 m), Castell de la Roca, Portella de Mantet – panoràmiques sobre l’Alta Garrotxa, el Canigó i tota la vall del Ter. Cloenda Comiat cordial i desig de salut per a l’audiència; el programa tanca amb to proper i comunitari.

Resum general del programa 60 i més combina homenatges i divulgació cultural amb actualitat científica, recomanacions nadalenques, viatges i sostenibilitat. El programa arrenca amb publicitat local i promos de l’emissora, i tot seguit desplega una hora de ràdio amb ritme variat i to proper. "Recorda, per Nadal no cal creuar la Diagonal. Cada ovella, el seu curral." Punts clau • Homenatge a Johnny Hallyday: record emocionat i música del gran referent del rock francès. • Biografia essencial de Montserrat Caballé: dels inicis al Liceu al triomf internacional, amb el Romanç de Santa Llúcia com a peça destacada. • Curiositats de Barcelona: Plaça Reial (fanals de Gaudí) i Palau de la Música (de Domènech i Montaner), i reflexió sobre mecenatge i finançament públic de la cultura. • Llegendes: el drac de Montjuïc i la víbria barcelonina, entre el mite i la tradició festiva. • La Marató de TV3 2017: enfocada a les malalties infeccioses, amb èmfasi en la resistència als antibiòtics, el paper del voluntariat i els canals de donació. • Clàssica: perfil de Felix Mendelssohn i la seva icònica Marxa nupcial d’El somni d’una nit d’estiu. • Cel i Nadal: observar les Gemínides i visitar els aparadors de Santa Eulàlia amb pessebre napolità del s. XVIII. • Viatge: Vall de Núria, equilibri entre santuari, història i esquí, amb el cremallera com a encant únic. • Sostenibilitat: vida sense bosses de plàstic, alternatives reutilitzables (cabàs, carret, paper) i reducció de residus. Homenatge a Johnny Hallyday • Recordatori de la seva figura com a icona del rock francès i del seu impacte popular. • Parallels amb figures internacionals i menció de l’homenatge d’Estat a França. • Música per reviure el seu ritme inconfusible. "…ha estat fins a l’actualitat la gran figura del rock francès… l’Elvis Priestley europeu" Biografia de Montserrat Caballé Inicis i formació • Naixement a Gràcia i passió pel bel canto; suport clau de la família Bertran i Mata. • Mestres decisives: Eugènia Kámen, Conxita Badia (dicció i expressivitat) i Napoleone Annovazzi (tècnica vocal). Debut i projecció internacional • Primer premi del Conservatori del Liceu (1954). • Consolidació a Basilea (1956, Mimi a La bohème), Bremen i retorn al Liceu (1962) amb Arabella. • Triomf a Nova York (1965, Lucrezia Borgia): crítica entusiasta i salt definitiu. • Ovacions històriques a Il trovatore al Liceu (aplaudiments de 23 minuts). Vida personal i llegat • Matrimi amb el tenor Bernabé Martí (1964) i dos fills; col·laboracions i enregistraments destacats. • Veu inesborrable dels Jocs Olímpics de Barcelona amb Freddie Mercury. • Escolta del Romanç de Santa Llúcia (lletra de Sagarra, música d’Eduard Toldrà). Anècdota al Liceu i curiositats de Barcelona • Anècdota al camerino amb Caballé (interpretant la reina Isabel a Cristóbal Colón de Leonardo Balada): to humà i humorístic. • Passeig cultural: Plaça Reial (fanals de Gaudí, 1878) i Palau de la Música Catalana (Domènech i Montaner, 1905-1908), amb focus en el simbolisme escultòric i l’espectacular lluerna central. • Reflexió sobre mecenatge privat i paper de l’Estat en la cultura: contrastos històrics i actuals. Llegendes urbanes: drac de Montjuïc i víbria • Descripció del drac de Montjuïc (set caps, tres cues, alè pudent, ales de ratpenat) i el seu imaginari popular. • La víbria barcelonina: una “dragonessa” festiva amb trets seductors; presència en el bestiari i cercaviles. La Marató de TV3 2017: Malalties infeccioses • Les infeccions causen 1 de cada 3 morts al món i poden afectar múltiples sistemes. • Focus en: sèpsia, resistència als antibiòtics, infeccions relacionades amb l’atenció sanitària i malalties del viatger. • Objectius de la Marató: prevenció, diagnòstic ràpid i personalitzat i nous tractaments. • Voluntariat: 2.400 persones atenen donatius; transparència i avaluació rigorosa de projectes. • Canals de donació i iniciatives de suport (ex.: farmàcies i cooperatives distributives). Clàssica: Mendelssohn i la marxa nupcial • Perfil de Felix Mendelssohn: nen prodigi, pianista i organista de talent, viatger i compositor d’obres inspirades en llocs (Escòcia, Itàlia, Londres). • Context d’El somni d’una nit d’estiu i escolta de fragments de la Marxa nupcial. Cel d’hivern i Nadal a Barcelona • Observació de les Gemínides (13-14 de desembre): fins a ~120 meteors/hora. • Nadal a Santa Eulàlia: aparadors dissenyats i pessebre napolità del s. XVIII amb figures articulades de terracota, fusta i teixits nobles. Viatjant per Catalunya: Vall de Núria • Lloc d’equilibri entre tradició, religió i esport; llegenda de Sant Gil i símbols (creu, campana i olla). • Cremallera (1931) com a accés únic i experiència panoràmica; arquitectura del santuari de Josep Danés (influències romàniques i alpines). • Bressol de l’esquí i punt de partida de rutes clàssiques (Puigmal, Finestrelles, Ull de Ter). Vida sense bosses de plàstic • Consum mitjà: ~230 bosses/persona/any; només un 10% es recicla; descomposició entre 150 i 1.000 anys. • Polítiques: cobrament obligatori a Catalunya i extensió estatal (2018). • Alternatives: cabàs tradicional, carret, bosses plegables i paper per a certs usos; foment de la compra a granel. • Objectiu: reducció de residus i millor ús de recursos amb petits gestos quotidians. Tancament • Acomiadament amb recomanació de protegir-se del fred i recordatori de la reemissió del dissabte.

Context i obertura • Presentació de l’equip i comentaris sobre el temps. Crida a posar-hi bona cara davant la meteorologia. Reflexió sobre la violència masclista i la deriva social Idea central: denúncia contundent de la violència masclista i de la normalització de la violència en la societat actual, amb especial preocupació per la joventut. "Companya, et dono, que no es clava." Punts clau • Record de la jornada mundial contra la violència masclista i pregunta incòmoda: com pot ser que encara calgui al segle XXI? • Contradicció entre els avanços tecnològics i la regressió en valors humans. • Cas recent d’un feminicidi com a detonant de la reflexió. • Preocupació per patrons de domini i control que es reprodueixen entre adolescents. • Crida a sociòlegs i educadors per corregir tendències i reforçar l’educació en valors. • Denúncia de noves formes de violència: assetjament digital, vandalisme i agressions a persones vulnerables. • Mirada global: guerres, fams, i l’esclavatge modern d’immigrants. Missatge final • Apel·lació a la consciència individual i al respecte com a base de convivència. Biografia de Federico García Lorca Trajecte vital i creatiu del poeta i dramaturg granadí, figura clau de la Generació del 27. Moments destacats • Inicis musicals i gir cap a la literatura; amistats amb Unamuno, Machado, Falla, Dalí i Buñuel. • Primeres obres: Impresiones y paisajes; poesia a Libro de poemas; fascinació pel cante jondo i organització del concurs (1922). • Èxit i projecció: Mariana Pineda (decorats de Dalí), Canciones, i el Romancero gitano. • Estada a Nova York (1929-30): influències que cristal·litzen a Poeta en Nueva York. • Compromís amb la Segona República i fundació de La Barraca (teatre universitari itinerant). • Obres cabdals: Bodas de sangre, Doña Rosita la soltera, La casa de Bernarda Alba; poema “Llanto por Ignacio Sánchez Mejías”. • Tràgic final: assassinat el 19 d’agost de 1936 a Granada. Clau de lectura: figura artística d’enorme influència, truncada per la intolerància i la violència política. Anècdotes i història: higiene antiga i el Liceu “Orinals darrere les portes” i costums d’higiene • Relat d’una vella pràctica urbana i del rebuig oficial d’un general al s. XIX. • Costums de cort: la “trona” reial i la manca d’intimitat d’altres èpoques. Gran Teatre del Liceu: esplendor, foc i supersticions • Orígens sobre l’antic convent dels Trinitaris i usos al s. XIX. • Incendi de 1861 i reconstrucció amb grans frescos i saló de descans. • Rebuig moral conservador a l’ambient festiu i rumors d’esperits indignats dels frares. Llegendes de Barcelona: el Cau del Diable a Montjuïc • Tradició del Forat/Cau del Diable com a “porta de l’infern” sota Montjuïc. • Paper de Santa Madrona com a protectora i fugida dels diables. • Associació amb la Font del Gat i l’imaginari popular (gats com a animals del diable). Música del dia • Presentació de l’“obertura de Poeta i Aldeano” del compositor austríac Franz von Suppé (anomenat “Cipé” a l’emissió), interpretada per l’Orquestra Simfònica d’Hamburg. • Obres populars esmentades: Cavalleria ligera, Mañana, tarde y noche en Viena, La dama de picas. Mascotes: conviure amb gats Avantatges: • Animal net, menja poc i no necessita sortir; s’adapta bé si té espais propis. • Afectuós i juganer, però independent; cal respectar els seus ritmes i manies. Cures bàsiques: • Alimentació comercial de qualitat; desparasitar periòdicament i vacunes anuals. • Gestionar pèls a casa; atenció a al·lèrgies. Suggeriment pràctic: no posar la safata de sorra en llocs sorollosos. "Si té els seus espais ben definits… serà una gran companyia." Debat veterinari: esterilització de mascotes Per què esterilitzar? • Redueix baralles i fugues motivades per l’impuls reproductiu. • Controla la superpoblació i l’abandonament. • Millora la salut i l’esperança de vida (evidència citada: American Journal of Veterinary Research). Viatgem per Catalunya: Roses (Alt Empordà) Roses, un mosaic de terra, mar i aire. Què fer i veure • Terra: ciutadella (museu a l’aire lliure, 25 segles d’història) i Castell de la Trinitat (fortí en estrella amb vistes magnífiques). • Mar: badia ideal per a navegació i esports; proposta de pescaturisme amb diferents arts de pesca. • Aire: paracaigudisme, avioneta i túnel del vent a proximitat. • Patrimoni i natura: camins de ronda, Aiguamolls de l’Empordà, Cap de Creus, Sant Pere de Rodes; gastronomia amb el suquet de peix. Cloenda • Acomiadament cordial i invitació a retrobar-se al proper programa.

Panorama de l’episodi Magazín variat amb to de tardor i reflexió. Es combinen peces editorials, serveis pràctics per a la gent gran, històries i llegendes barcelonines, cultura i música, viatges de proximitat i biografies inspiradores. "Una bona moral és gairebé sempre la millor medicina que és recomanable de receptar." — atribuït al Dr. Gregorio Marañón Editorial: Homenatge a la vida Introducció evocadora sobre la tardor i el pensament profund. Lectura d’aforismes que celebren la vida amb imperatius vitals: La vida és una sort — aprofita-la. La vida és un somni — fes-ne una realitat. La vida és un repte — fes-li front. Missatge central: respecte, gaudi i responsabilitat envers la vida. Envelliment i cures: seleccionar bé el/la cuidador/a Context: envellir a casa és preferible quan es pot; cal compatibilitzar-ho amb riscos (caigudes, imprevistos de salut). Definició de cuidador: no és infermeria ni mera companyia; és una figura formada per donar suport integral a la persona gran i a la família. Claus de selecció: Adaptar-se a necessitats concretes (autonomia, Alzheimer, discapacitat). Capacitació idònia i participació de la persona gran en l’elecció. Marc laboral i administratiu: Règim d’empleats de la llar; contracte indefinit o temporal i període de prova ≤ 2 mesos. Drets: 1 mes de vacances i subsidi per baixa. Possibilitat d’empreses especialitzades per a selecció i tràmits (salaris, horaris, descansos). Llegendes de Barcelona: Marcus i el Fossar de les Moreres Retrat del burgès Marcus: riquesa, influència política i mecenatge (capella pròpia, primera ruta de correus d’Europa per a l’estament burgès). Llegenda clau: cedeix un terreny per a cementiri amb condició de 2 mesos; ningú mor… fins que ell mateix cau mort reclamant-lo, esdevenint el primer enterrat al futur Fossar de les Moreres. Matís històric: no confirmada la propietat exacta del Fossar; sí la donació el 1166 per a un cementiri de pobres i pelegrins (placeta d’en Marcus). Fantasmes al port: el Vaixell Negre Escenari: antic barri portuari, tradició de desembarcament de pirates i vigilància des de Montjuïc. La llegenda: cada 21 d’octubre emergeix un vaixell negre (casc, veles i cordam negres) amb ombres de tripulació, que enfonsa naus per després esvair-se en la boira. Ecos culturals: paral·lelismes amb l’Holandès Errant wagnerià. Dones als monestirs medievals (a partir del llibre “Abadesses i priores”) Context: escassetat de comunitats femenines a la Catalunya carolíngia; prohibicions de redacció documental per part de dones (domini dels escrivans). Figures clau i moviments: Deodicatae / devotae: vida religiosa femenina fora dels monestirs, autonomia i gestió de béns. Segle XIII: punt d’obertura amb Maria de Cervelló (1275, branca femenina mercedària). Resistència: Constança de Peguera s’oposa a convertir Sant Pere de les Puel·les en clausura — acaba destituïda i empresonada. Reconeixement: fins a 60 dones destacades; Ordres: Clarisses i Agustinianes (priores, no abadesses). Música per gaudir: Händel — Música aquàtica (Suite núm. 2, Al·legro) Perfil: Georg Friedrich Händel, alemany establert a Anglaterra; de l’òpera cortesana als oratoris bíblics (Messies, Judas Macabeu…). Obra: inspirada en la navegació pel Tàmesi i festa del rei Jordi I (1717); part de tres suites. Clau estilística: harmonització d’estils europeus amb llenguatge propi. Actualitat i cultura local: efemèrides, Aula d’Extensió i tradicions Data: 15 de novembre; onomàstica d’Albert/Alberta. Efemèride: primera reunió de la Societat de Nacions (1920), precursora de l’ONU. Tradició: matança del porc (Sant Martí) i impacte del calor en el calendari. Proposta formativa: Aula d’Extensió Universitària del Baix Llobregat (dijous, 18–19 h, Esplugues). Ex.: col·loqui “Josep M. Espinàs respon”. Divagació històrica: Al Capone i la seva caiguda per frau fiscal — reflexió sobre legalitat i proves. Biografia: Gregorio Marañón i la medicina humanista Trajecte vital: metge, polític i escriptor; oposició a Primo de Rivera, presidència interina de l’Ateneu de Madrid; decepció política (1931) i dedicació a ciència i lletres. Exili i retorn: estudis a París; davant l’ocupació nazi, torna a Madrid i practica una medicina humana, divulgant psicologia i biologia. Obra i idees: Biografies de figures conflictives (Tiberi, Don Joan) i crítica del poder central en relació amb la psicologia catalana. Conferència a Barcelona (anys 40): crítica de la medicina dogmàtica i defensa de l’ètica clínica. Síntesi: medicina clara, cordial, modesta i profunda, centrada en la persona. Viatjant per Catalunya: Vilafranca del Penedès i la Fira del Gall Atractius: Entorn de vinyes, clima benigne i segona ruta del vi més visitada de l’Estat (després de Jerez). Patrimoni: Basílica de Santa Maria (campanar de 52 m), VINSEUM — Museu de les cultures del vi, tastos quinzenals. Ruta medieval i ruta modernista (fanals, cripta, cases singulars). Cementiri catalogat com a conjunt històric (Associació Europea de Cementiris Significatius). Cellers destacats: Pinord, Mascaró, Heretat Mastinell, Miguel Torres. Castells: colla dels Verds en diades (Sant Fèlix, Sant Miquel, Tots Sants). Senderisme entre vinyes: 12 rutes (Parc d’Olèrdola, Talls de Vilobí, Castell de Penyafort). Tradició gastronòmica: Fira del Gall del Penedès (abans de Nadal): compra amb sacrifici i preparació al moment; esmorzars de cullera i forquilla al voltant. Converses i vida rural: aviram, mascotes i canvis de mentalitat Anècdotes personals sobre anar a fira, ànecs i oques com a mascotes i defensa d’espais rurals. Canvi generacional: de la normalitat d’“escurxar a casa” a la sensibilitat actual i normatives sanitàries. Debat final: metge de família i relació humana Reivindicació del metge de capçalera i del temps clínic per comprendre el pacient. Crítica a la pressa assistencial i l’“ordenador”, en detriment de l’humanisme. Idea força: la paraula del metge de confiança pot ser tan o més terapèutica que una recepta. Conceptes clau Cuidador domiciliari, Fossar de les Moreres, Vaixell Negre, deodicatae/devotae, Música Aquàtica, VINSEUM, medicina humanista. Cites destacades "La vida és un repte. Fes-li front." "Una bona moral és gairebé sempre la millor medicina que és recomanable de receptar."

Panorama general Un programa variat amb tocs de cultura local, salut pública, història i patrimoni, on s’enllacen propostes de turisme de proximitat amb reflexions sobre la seguretat viària, curiositats barcelonines, biografies il·lustres, alimentació de temporada, nous mètodes funeraris i rutes per Catalunya. Temes destacats Rutes Singulars de Sant Just d’Esvern • Presentació del projecte europeu “Rutes Singulars” i de quatre itineraris locals que posen en valor 24 punts del patrimoni natural i cultural. • Focus en els edificis i construccions singulars: Can Ginestar, l’Església de Sant Just i Sant Pastor, Can Cardona, el taller d’arquitectura de Ricardo Bofill, el Walden 7 i la xemeneia de l’antiga cimentera. "És un molt bon projecte per promocionar... les rutes singulars del nostre poble". Seguretat viària: objectiu zero víctimes (Stop Accidents) • Debat sobre si és possible arribar a “zero víctimes i zero accidents”. • Eix central: educació viària continuada des de la infantesa i al llarg de la vida. • Valors clau: respecte, solidaritat, comprensió, confiança i responsabilitat. • Projecte “Avis, papes, ara us educo jo”: xerrades amb policia local, reflexió sobre riscos i exercicis pràctics amb infants. "Tots som responsables de la nostra conducta en l’ús de les vies urbanes". Curiositats històriques: el correu antic a Barcelona • Quan enviar cartes era un luxe: “correu d’espardenya” (a peu), “correu de cavall” i “correu de mar”. • Origen del carrer Correu Vell, l’“estafeta” i el gremi de correus (1587). Fantasmes de Barcelona i calendari dels difunts • Referències al llibre “Fantasmes de Barcelona” (Sílvia Lagarda Mata). • “Calendari dels difunts”: cicles anuals en què les ànimes vaguen, són guiades i protegeixen llocs on són recordades. • Episodi històric del virrei de Santa Coloma (Guerra dels Segadors) i la seva llegenda. Efemèrides: 100 anys de la Revolució Russa • Recordatori del centenari (7 de novembre), i la diferència entre calendari julià i gregorià. Biografia: Dr. Josep Trueta • Cirurgià barceloní de talla internacional; innovacions en cirurgia de guerra i traumatologia. • Exili a Gran Bretanya: organització hospitalària a Londres (Dunkerque i Blitz) i càtedra d’ortopèdia a Oxford. • Reconeixements internacionals (Legió d’Honor, Buckingham, Casa Blanca) i retorn a Catalunya. • L’Hospital Universitari de Girona porta el seu nom. Música • Presentació i escolta de l’Adagio de Tommaso Albinoni, peça icònica del barroc venecià. Fruites de tardor: color, sabor i energia • Defensa del consum de producte local i de temporada (figues, peres, caquis, xirimoyes, magranes, etc.). • Importància del sòl i evitar fertilitzants químics per preservar nutrients i vitamines. Enterraments avui: hidròlisi alcalina • Tendència creixent cap a la incineració i aparició de la hidròlisi alcalina als EUA (ja aprovada en diversos estats). • Procés menys contaminant que la cremació; debat sobre medi ambient i gestió de restes. • Referència a la Fira Funerària de Girona. Envellir amb salut: decàleg “60 i més” • 10 recomanacions per a un envelliment actiu i serè: - 1) No llevar-se tard; gaudir del sol del matí. - 2) Fer exercici cada dia, adaptar la durada i intensitat. - 3) Higiene i dutxa reconfortant. - 4) Pes estable i dieta variada i digerible. - 5) Relacionar-se, llegir i estar informat. - 6) Mantenir il·lusions; destinar temps a aficions. - 7) Acceptar els canvis socials; evitar el conservadorisme excessiu. - 8) Fer migdiada curta; evitar sedants i somnífers. - 9) No obsessionar-se amb el cos; evitar la hipocondria. - 10) Lluitar contra l’egoisme; estimar i crear un ambient amable. "La salut del viejo no està en el plató, sinó en el zapató". Passejant per Catalunya: Ruta del Ter • Itinerari cicloturista i senderista que uneix Pirineus i Costa Brava seguint el riu Ter. • Cinc paisatges: Pirineus i Freser (Ripollès), meandres d’Osona, embassaments de Sau-Susqueda, plana urbana (Salt-Girona) i Baix Ter (Illes Medes i aiguamolls). • Ruta literària del Ter amb textos de Verdaguer, Maragall, Pla, Rossinyol i M. Martí i Pol, entre d’altres.

Panorama del programa • Retorn de l’equip de “Seixanta i més” amb to distès i proper. Es presenta l’agenda del dia: tradicions de Tots Sants, llegendes populars, informació cultural i associativa, enologia (DO Empordà), música clàssica (Pachelbel), nutrició i fruita de tardor, i una peça d’opinió sobre la postveritat. "Aquests seran, més o menys, els continguts d'aquest espai d'una hora de ràdio" Benvingudes i records de tardor • Observacions sobre l’estiu: sequera, mosquits i nits xafogoses. • Record dels costums de tardor: les castanyeres a les cantonades, les paperines de diari, i la confusió entre panellons i panellets. • Felicitació al jove col·laborador Joan Chirivella per l’inici de la vida universitària. Agenda local i cultura Cursos i tallers artístics • Oferta variada: colorimetria amb InDesign/Photoshop, talla de pedra, aquarel·la, dibuix, ceràmica i Història de l’Art (inclou també nu al natural). Horaris de matí i tarda, amb enfocament tècnic i creatiu per a estilisme, disseny i comunicació. Associacionisme sènior • La Associació de Gent Gran reprèn activitats: celebració del Dia Mundial de l’Alzheimer, dinar de germanor, sortides (una a Capitania General suspesa), i recital poètic amb Soledat Gascó i música de Mariona. Tradicions de Tots Sants i llegendes Rituales i creences d’antany • Descripció de costums: llits preparats per als difunts, lloc a taula amb castanyes i panellets, llums a tombes i entrades, i fogueres de palla per guiar les ànimes. • Credença: si no es guardava record compungit, les ànimes tornaven al purgatori. Llegenda del campaner de la Mercè • Un campaner irrespectuós amb el toc de difunts és seguit per una ombra que el força a fabricar el seu propi taüt i excavar la fossa. "Estava tocant pel seu enterrament" • Moral: la professió de campaner desapareix amb l’electrònica; s’hi perd el ritual, però també l’escarni del fantasma rigorista. Perot Rocaguinarda i el Guinardó • Perfil del bandoler Perot Roca Guinarda (citat per Cervantes) i la llegenda del capellà del Pi que cerca un escolà per redimir una missa mal celebrada; Perot hi accedeix, es penedeix i canvia de vida. • Apunt etimològic: Guinardó podria provenir de Guinarda (guineu, en català antic). Cultura popular: Castanyada, Halloween i comparatives • Debat sobre l’origen de Halloween: arrels antigues als Pirineus, paral·lelismes amb carbasses buidades a Andalusia i el Dia de Difunts a Mèxic (celebració alegre als cementiris). • Anècdotes sobre la ornamentació exagerada als EUA i referència literària a Matar un rossinyol. Gastronomia de tardor i vida quotidiana Castanyes, moniatos i panellets • Opinions contraposades: a alguns no els agraden ni castanyes ni moniatos; els panellets de pinyons divideixen gustos pel seu dolç. • Records de postguerra i usos culinaris del moniato (fregit, al forn). Amanides i trucs casolans • Propostes: amanida d’escarola amb magrana; formatge de cabra amb sucre i caramelitzat amb bufador; conversa distesa sobre whisky i cafè irlandès (la importància de no barrejar capes: whisky, cafè, nata). Salut i soroll • Breu apunt de salut pública: la contaminació acústica pot arribar a causar úlceres i pèrdues auditives; consciència dels efectes somàtics de l’estrès informatiu i ambiental. Enologia: DO Empordà • Repàs exhaustiu a la Denominació d’Origen Empordà: història des de Empúries (grecs, romans, benedictins), paisatge de pedra seca, i climatologia marcada per la tramuntana. • Varietats: negres (carinyena/samsó, lladoner –garnatxa—, tempranillo, cabernet franc, garnatxa peluda), blanques (garnatxa blanca/roja, macabeu, muscatell, xarel·lo, chardonnay, sauvignon blanc, gewürztraminer, picapoll). • Estils: garnatxa de l’Empordà (vi dolç natural), misteles, vins ecològics, sobremadurats i escumosos. Música clàssica • Presentació del Cànon de Pachelbel: context biogràfic (organista, influència italiana i coral alemanya, mestres i deixebles com J.S. Bach) i escolta de fragments. Nutrició: Fruites de tardor • Recomanació: consumir fruita de temporada i local, amb sòls no abonats artificialment per preservar essència vital i nutrients. • Fruites carnoses i dolces: raïm, figues, peres, caquis, xirimoies, mangos. • Fruits rics en vitamina C i de bosc: magrana, aranyons (andrines), gerds (frambueses), nabius (aràndanos) i possiblement aceroles (pendent d’aclariment). • Fruits secs i assimilats de temporada: castanyes; es comenta el membrill (codony) per a fer codonyat. Opinió: Postveritat • Definició de postveritat com a manipulació emocional que pesa més que els fets en l’opinió pública. "La postveritat és la típica mentida... de tota la vida" • Crítica a discursos mediàtics i polítics que repeteixen falsedats fins a fer-les versemblants. Crida a l’esperit crític i a no deixar-se manipular. Tertúlia final i convivència • Conversa sobre mitjans, intoxicació informativa, convivència a Catalunya i necessitat de diàleg i tolerància: escoltar raons, evitar la simplificació i rebaixar els ànims.