episodis

Resum general Episodi variat de "Seixanta i més" amb continguts històrics, llegendaris, biogràfics i culturals. Destaquen l’homenatge a Carme Chacón, una crònica de les Bullangues de 1835 i la desamortització de Mendizábal, la llegenda de les bugaderes del Rec Comtal, la biografia d’Alexander Fleming i un tancament musical amb Evita. • Programa coral amb to proper i divulgatiu. • Connexió entre passat i present: transformacions urbanes, poder, patrimoni i memòria col·lectiva. "Les paraules s'esvaeixen, les flors esmerceixen, però aquell qui perviu en el record de la seva gent mai no morirà." Homenatge a Carme Chacón • Record emocionat de Carme Chacón: política innovadora, primera ministra de Defensa d’Espanya, imatge icònica embarassada passant revista. • Trajectòria: inici als 16 anys, regidora a Esplugues, vicepresidenta del Congrés, ministra. • Missatge central: preservar el seu llegat, somriure i determinació en la memòria col·lectiva. Història de Catalunya: Carlinades, Bullangues i desamortització Carlinisme vs. isabelins • Context: llei sàlica i la Pragmàtica Sanció de Ferran VII. • Enfrontament: carlins (Déu, pàtria, rei i furs) vs. isabelins (Isabel II, amb 3 anys a l’inici del conflicte). Les Bullangues (1835) • A Reus (22/07/1835), assassinats de liberals desencadenen incendis de convents i morts de religiosos. • La fúria arriba a Barcelona: mala correguda de bous a la Barceloneta encén la ciutat; cremen convents i fins cau el governador militar. Desamortització de Mendizábal • Mesura clau (1836-1837): confiscació i subhasta dels béns immobles de l’Església per recaptar per l’Estat i dinamitzar l’economia. • Impacte a Barcelona: subhastat 80% de possessions dins muralles; enderrocs de convents per edificis i espais públics. • Observació crítica al programa: el poder de la terra passa sovint a grans terratinents, i paral·lelisme actual amb pisos en mans de bancs. Llegendes de Barcelona: les bugaderes fantàstiques del Rec Comtal • Memòria del Rec Comtal i la Riera d’Horta; ofici de les bugaderes vinculat al barri i als pelleters que els llogaven davantals de pell. • Costums i supersticions: no fer bugada la vigília de Corpus ni per Santa Lliberada. • Llegenda: dues germanes bugaderes, van a rentar de nit malgrat el tabú; una riuada sobtada les arrossega fins al mar. Des d’aleshores, a mitjanit de la vigília de Corpus, es poden sentir esgarrifosos xiscles i veure llur ombra espectral lliscant avall pel traçat del Rec. Biografia: Alexander Fleming i el descobriment de la penicil·lina • Orígens a Escòcia; vocació forjada entre natura i disciplina. • Carrera: estudis a Londres, laboratori a St. Mary’s, servei durant la Primera Guerra Mundial investigant la infecció de ferides. • Descobriment (1928): contaminació accidental per fongs que dissolien estafilococs; naixement de la penicil·lina. • Difusió massiva (des de 1943): ús en Segona Guerra Mundial i després civil; advertiment de Fleming sobre l’abús i les seves conseqüències. • Reconeixements: Premi Nobel (1945), Fellow of the Royal Society, distincions internacionals. Cultura i música: Evita • Context: Òpera Evita (èxit a Broadway i Madrid), inspirada en Eva Duarte (Eva Perón), figura adorada pels seus "descamisados". • Escolta de "No llores por mí, Argentina" en la versió de Paloma San Basilio; record del film amb Madonna i Antonio Banderas. Cloenda • Tancament amb salutacions i comiat. To cordial i comunitari.

Panorama de l’episodi Episodi variat i obertament cultural. L’equip repassa des del 35è Saló del Còmic de Barcelona i la història del còmic fins a una biografia sentida de Miguel Hernández amb versos musicats per Serrat; segueix amb història de Barcelona (la Ciutadella i els màrtirs contra Napoleó) i una llegenda urbana del “fantasma de la forca”. Hi afegeixen música clàssica (Brahms), un bloc de salut sobre les al·lèrgies primaverals, un report breu de cartografia (per què tots els mapes “menteixen”), i dues peces de patrimoni romànic: Santa Maria de Vilabertran i Sant Pere de les Puel·les. Cloenda amb avís de vacances de Setmana Santa. Còmic: Saló del Còmic i història de la historieta 35è Saló del Còmic de Barcelona: èxit creixent (segon a Europa), menció a l’augment de visitants i a la celebració dels 100 anys del TBO. Definició de còmic/historieta: combinació d’elements plàstics i literaris en vinyetes que expliquen una història. Orígens als EUA: The Yellow Kid (1896), The Katzenjammer Kids (1897), Happy Hooligan (1899); icones com Tarzan, Dick Tracy, Flash Gordon, The Phantom, Superman i Mafalda. Escoles europea i franco-belga: figures i sèries com Tintín, Astèrix, Spirou, Els Barrufets, Barbarella. Catalunya: des de finals del XIX (suplements, Patufet); sàtira amb Cucut i L’Esquella de la Torratxa; clàssics populars (Pulgarcito, Jaimito, El Capitán Trueno, Mortadel·lo i Filemón, etc.). Autors destacats de diverses èpoques i creació contemporània (p.ex. El Roto, Pere Joan, Paco Roca). Record a Les Tres Bessones. Tancament amb el fenomen del manga: gran penetració en pantalles i quioscos, per a grans i petits. "Aquest gènere... ens ha aficionat a llegir: primer vinyetes i després textos més complets." Biografia: Miguel Hernández i la poesia en temps de guerra Miguel Hernández (1910–1942): origen humil a Oriola; formació autodidacta; amistats literàries a Madrid (Neruda, Guillén, Aleixandre). Compromís amb la República i cultura en guerra. Presó i mort (Alicante): malaltia i malnutrició. Obra primerenca (Perito en lunas, El rayo que no cesa) i de guerra (Viento del pueblo, El hombre acecha) fins al Cancionero y romancero de ausencias. “Nana de la cebolla”: inspirada per la carta de la seva esposa sobre la fam; popularitzada per Joan Manuel Serrat. "La cebolla es escarcha… Hambre y cebolla…" — una de les imàtgens més punyents de la poesia civil del segle XX. Barcelona històrica i llegendes La Ciutadella de Felip V i la memòria de 1714 Fortalesa de dominació construïda per Felip V amb la destrucció del barri de la Ribera; l’arsenal esdevé Palau Reial (1888) i després Parlament de Catalunya (1931 i 1979). Figures clau: Antoni de Villarroel (militar) i Rafael Casanova (conseller en cap), símbols de la defensa de Barcelona. Màrtirs contra Napoleó (1809) Conspiració de maig de 1809 i represàlia: execucions a la Ciutadella. Julià Poblet, Ramon Mas i Pere Lestorrres: toc de campanes a la catedral i afusellament. Monument de Josep Llimona a la Plaça Garriga i Bachs. Llegenda: el “fantasma de la forca” Tràgic triangle entre Joaquima, Daniel (sastre) i un galant ric; gelosia, assassinat i execució pública. Aparició nocturna a les antigues forques: figura blanquíssima, sudari i fanal d’oli; un relat de culpa i dol que forma part del folklore urbà. Música clàssica Johannes Brahms (1833–1897): compositor clau del romanticisme germànic tardà; gran liedermacher i autor de quatre simfonies. Escolta del 3r moviment de la Simfonia núm. 3. Interpretació: Orquestra Simfònica del Vallès. Salut: al·lèrgies de primavera Símptomes: fatiga, canvis d’humor, cefalees, picor i llagrimeig ocular, congestió, fins i tot broncospasme. Mecanisme: reacció immunitària anòmala amb alliberament d’histamina (efecte vasoactiu i inflamatori). Risc greu: anafilaxi (poc freqüent però potencialment mortal). Recomanacions: prevenir i tractar; millorar alimentació i hàbits per reduir impacte. Ciència i cartografia: per què tots els mapes “menteixen” Impossibilitat geomètrica de representar una esfera/geoide en un pla sense distorsió (ja demostrat per Euler, 1778). Projeccions cartogràfiques: • Equidistants (conserven distàncies) • Equivalents (conserven superfícies) • Conformes (conserven formes) Dilema Mercator vs. Peters: cada una sacrifica alguna metrica; cap mapa és “perfecte”. Pràctica actual: combinacions mixtes (p.ex. National Geographic). Conclusió: per a escala petita, el globus terràqüi continua sent la millor intuïció espacial. Viatjant per Catalunya i patrimoni romànic Canònica de Santa Maria de Vilabertran Comunitat agustina (1069); conjunt emmurallat al voltant del claustre (segles XII–XIII). Església de Santa Maria (consagrada el 1100, transició XI–XII). Noces de Jaume II i Blanca d’Anjou; tresor: Creu de Vilabertran (segle XIV, fusta de roure i plata, esmalt i pedres precioses). Decadència (XV–XVI) i espolis; recuperació moderna per la Generalitat. Considerada una “cinc estrelles” del romànic català. Sant Pere de les Puel·les (Barcelona) Vestigis carolingis (des del 801): dues creus amb estil de traç cèltic i lletres alfa i omega. Història convulsa: consagració (945), destruccions (1714, 1835), Setmana Tràgica (1909), Guerra Civil, i nova consagració (1945). Les creus provenen d’un antic temple de Sant Sadurní. Cloenda Agradiments a l’audiència i a l’equip. Anunci de pausa per Setmana Santa (retorn en 15 dies) amb la promesa de tornar amb més energia.

Introducció i meteorologia • S’obre el programa amb una crònica de la forta tempesta del divendres: prop de 100 litres/m² i aparell elèctric, però danys moderats gràcies a l’acostum a episodis sobtats del clima mediterrani. • Idea clau: la primavera mediterrània és variable i amb fenòmens intensos, però la comunitat està preparada. Homenatge a Paloma Gómez Borrero • Record emocionat a la periodista que durant anys va informar des del Vaticà i va acompanyar Joan Pau II. • Se’n destaca la professionalitat, amabilitat i constància fins al final de la seva vida. "Expressem el nostre record més sincer d’una professional del periodisme". Moments culturals (agenda d’art) • Cinema: cicle “Exhibition on Screen” als Cinesa, amb focus en El Bosco: exposició commemorativa dels 500 anys de la seva mort. • Galeria: Sala Parés (c/ Petritxol, 5) amb Àlex Prunés (fars, nòries, arquitectura singular) i Albert Vidal (paisatge urbà-natural). • Museu: Fundació Joan Miró (Montjuïc) amb col·lecció única: 300+ pintures, 150 escultures, obres tèxtils, arxiu amb 8.000 dibuixos i documents; programa d’avantguarda a tendències actuals, i activitats educatives per a tots els públics. Biografia: Joan Maragall • Context: un dels grans de la cultura catalana de finals del XIX i inicis del XX. Barcelona, ciutat i paisatge vital i literari. • Temes i estil: fascinació per la litúrgia i la festa del Corpus. "El corpus és la festa de les festes. [...] És una festa tota d’or". • Reconeixements: Jocs Florals (Englantina d’or 1894 “La Cerdana”, Viola d’or 1896 “El mal caçador”, Flor natural 1904 “Glosa”); Mestre en Gai Saber (1904). • Relació amb institucions: Ateneu Barcelonès, Orfeó Català (traduccions i lletra del “Cant de la Senyera”), amistats als Quatre Gats. • Periodisme: articles a Diari de Barcelona, La Veu de Catalunya i L’Avenç, amb to conciliador però lúcid sobre la Setmana Tràgica i la relació Catalunya–Espanya. • Llegat: mort el 1911; es llegeix el tram final del seu “Cant espiritual” (1911, a Seqüències), sobre fe, mort i transcendència. "Obriu-me’n, senyor, uns altres [ulls] de més grans, per contemplar la vostra faz immensa. Sí, amb la mort, una major naixença. Amén". Història: Guerra de Successió Espanyola i el Decret de Nova Planta • La pugna dinàstica entre Borbons (Felip V) i Àustries (arxiduc Carles) es converteix en un conflicte europeu. • Barcelona dóna suport a l’arxiduc per menor centralisme; canvis d’aliances i setge final. • Fets clau: setge de Barcelona (1713–1714) i capitulació l’11 de setembre de 1714. • Conseqüències: dissolució d’institucions pròpies (Generalitat, Consell de Cent) i Decret de Nova Planta (1716) amb pèrdua d’autogovern i nova estructura judicial i fiscal. Llegendes de Barcelona: l’espectre del comte de Montcada • Relat medieval (1194) sobre Guillem Ramon de Montcada, segrest, fugida i venjança contra l’arquebisbe Berenguer de Vilamuls. • La llegenda diu que, des de la seva mort, el dissabte apareix l’espectre cavalcant des de muntanya fins al carrer Montcada (actual Museu Picasso) per esvair-se com un núvol. Música • Apunts sobre Johann Sebastian Bach i escolta de la Tocata i Fuga: obres mestres com els Concerts de Brandenburg, l’Art de la fuga i l’Ofrena musical; figura clau en la forma clàssica. Salut Dolor d’esquena i hàbits posturals • El dolor lumbar és molt freqüent en atenció primària; cal combinar exercici suau, estiraments i higiene postural. • Recomanacions clau: - Evitar sedentarisme i excessos de pes; caminar i aixecar-se sovint si es treballa assegut. - Seure amb esquena recta, peus al terra i genolls a nivell o per sobre dels malucs. - En aixecar pesos: flexionar genolls, càrrega a prop del cos, esquena recta o lleugerament arquejada enrere. - Evitar estar dret sense moure’s; alternar peus en un petit esglaó. - Calçat amb taló 1,5–3 cm; evitar talons molt alts o totalment plans. - Dormir de costat (genolls flexionats) o boca amunt amb coixí sota genolls i zona lumbar; matalàs de duresa mitjana. - No fumar: perjudica els discos i retarda la recuperació. Defenses renovades per a infants • El sistema immunitari depèn d’alimentació, son i activitat física. • Claus avalades per recerca: - Dieta amb cereals integrals, verdures i fruita; reduir greixos saturats. - Exercici moderat per millorar circulació i eficàcia de les defenses. - Pes saludable i 8+ hores de son. - Cocció adequada dels aliments i més joc a l’aire lliure a l’hivern per reduir exposició en espais tancats. Gastronomia i tradició: bunyols de Quaresma / brunyols de l’Empordà • Producte típic de Quaresma a l’Empordà; es prenen de postres i amb garnatxa (vi dolç) al porró. • Ingredients base (versió casolana): farina de força, sucre, ous (preferentment “0” ecològics), llevat, mantega o llard, llet, matafaluga, ratlladura de llimona, canyella; fregir amb oli d’oliva i arrebossar amb sucre. • Cultura alimentària: explicació de l’etiquetatge dels ous (0–3 i mida S–XL) i origen grec de la vinya a Empúries. • Nota final: tradició viva però en risc de pèrdua; recomanació de fer-los a casa o adquirir-los a forns/pastisseries locals.

Visió general Podcast coral amb to magazine que combina actualitat local, memòria cultural i salut. Els punts clau són: arribada de la primavera i Falles, butlletí municipal (nou parc i energies renovables), història de Barcelona (Busca i Biga), llegenda de l’espasa de Vilardell, música de Händel, biografia de Lola Anglada, i dues peces de salut (migranyes i intoleràncies alimentàries), a més d’un reportatge sobre el futur del transport a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Introducció: primavera i Falles • Es marca l’entrada oficial de la primavera (11:29 del matí) i s’evoca la “primavera atmosfèrica” ja present en les hores centrals del dia. • Felicitació als fallers valencians per l’èxit de les Falles, destacant la falla de la Plaça de l’Ajuntament (41 m d’alçada) i el bon cremar per l’absència de vent. • To amable i irònic: “el que no podem felicitar és pels quatre golets que es van emportar del Camp Nou”. Dia Mundial de la Poesia i prosa poètica: records d’infantesa • Reflexió sobre la poesia més enllà de la mètrica: s’introdueix la prosa poètica amb un text memorialístic d’infantesa. • Imatges potents: camps de blat i ordi que “ones com el mar”, el pas del verd al “groc” i “daurat”, i la sega que “fa desaparèixer” aquell mar imaginat. “La melangia em fa desitjar tornar a ser aquella noieta que passava hores i hores contemplant les onades d’un mar de blat.” Butlletí municipal i agenda cultural Urbanisme i espais verds • Transformació de l’espai entre Rambla i Major en un parc ciutadà: ~1.300 m² de verd, camins transversals i dues zones d’estada (una amb jocs infantils i vistes a la Rambla) i 14 places d’aparcament a la part superior. Energia i sostenibilitat • L’Ajuntament té 8 instal·lacions fotovoltaiques (>1.500 m² de captació; ~300.000 kWh/any injectats a xarxa), més una d’autoconsum al parc del Canigó i diverses solars tèrmiques (escola bressol, gimnasos i camp de futbol). Ingressos reinvertits via l’empresa municipal Poromunça. Consum: clàusules sòl • Reial decret sobre reclamació extrajudicial de clàusules terra: 3 mesos per a acord i retorn; assessorament a l’Oficina d’Informació al Consumidor (cita prèvia per app o telèfon gratuït). Agenda cultural • Visites recomanades: Museu de la Rajoleta (Esplugues) i Fundació Antoni Tàpies (edifici modernista de Lluís Domènech i Montaner, biblioteca de >48.000 llibres, obra emblemàtica “Mitjó”). Història de Barcelona: la Busca i la Biga i la convulsió del s. XV • Context d’Alfons el Magnànim: crisi econòmica, mesures proteccionistes i fractura social entre la Busca (reformista; menestrals, artesans, petita noblesa, mercaders modestos) i la Biga (oligarquia i privilegis). • 1453: suspensió d’eleccions i lliurament del poder a la Busca (un “cop d’estat” d’avui); accés inèdit d’estaments inferiors al Consell de Cent i retallada de sous i burocràcia. • Desencís i retrocés amb la Guerra Civil Catalana (1462–1472) i la lluita remença: definició de remences i reivindicació contra l’opressió senyorial. Llegenda: l’espasa màgica de Soler de Vilardell • La família Vilardell posseïa una espasa “màgica” (recollida fins i tot en cròniques d’arxiu). El cavaller Soler de Vilardell venç un drac entre Barcelona i Girona gràcies a un conjur. “Espassa de virtut, braç de cavaller, pedra i drac, jo partiré.” • Gir tràgic: en invertir el vers en la victòria, una gota de sang del drac mata el cavaller. L’espasa passa als comtes de Barcelona i es prohibeix en duel per ser “arma màgica”. Parallels amb l’Excalibur artúrica. Música: Händel • Introducció al Concerto per a trompeta (moviment Vivace) i a la trajectòria de George Frideric Händel: de l’òpera cortesana als oratoris (El Messies, Judes Macabeu, Israel a Egipte) i la Música aquàtica (1717, Tàmesi, George I). • Trets d’estil: harmonització d’influències italianes, alemanyes i britàniques; caràcter “visual”. Interpretació: Orquestra Barroca de Praga, direcció de Günter von Trich. Biografia il·lustre: Lola Anglada • Pionera i figura clau: primera dona dibuixant professional a Catalunya; obra amb gran tendresa, amor per la natura i la pàtria, i versatilitat (dibuix, literatura, pintura, escultura, col·leccionisme de nines). • Formació i projecció: mestres (Utrillo, Llaveries), inici a premsa i sàtira, èxits d’exposicions i cartells; a París (1921) signa amb Hachette i il·lustra obres pedagògiques; gran col·lecció de nines, única a Catalunya. • Compromís cívic: amistat amb Francesc Macià i defensa de catalanisme, democràcia i llibertats; durant la Guerra Civil crea “El més petit de tots”, mascota simbòlica antifeixista. • Repressió i retorn: denúncia i amagatall; recuperació progressiva d’exposicions (1951) i homenatges (1960). Frustracions sota el franquisme: “que venga alguien a sacarme de la isla de Santa Helena.” • Llegat: donació a Diputació (1974), biblioteca infantil amb el seu nom i premis; reivindicada com a glòria nacional i una de les millors generacions gràfiques catalanes. Salut 1: migranyes i meteorologia • Estudi de Boston: més de la meitat de les migranyes tenen desencadenants atmosfèrics (temperatura, humitat, pressió). • Recomanacions: seguir previsions meteorològiques, practicar tècniques de relaxació, i actuar precoçment amb analgèsia si cal per frenar l’atac. Reportatge: futur del transport rodat a l’AMB • Problemes clau: contaminació atmosfèrica (multes UE) i massificació en hores punta. • Mesures en curs o proposades: - Etiquetes ambientals (DGT) i restriccions en episodis d’alta contaminació. - Xarxa de carrils bici metropolitans, aparcaments i incentius a bicis elèctriques. - Impuls del cotxe elèctric (pendents de càrrega i autonomia) i aposta futura per hidrogen (pila de combustible) amb emissions zero. - Transport públic: completar Línia 9 de metro; unir els tramvies per la Diagonal; reduir velocitat urbana; flotes públiques i professionals d’emissions zero; destinar taxa turística a transport i neteja. Salut 2: intoleràncies alimentàries • Símptomes possibles: restrenyiment/diarrea, inflor, dolor abdominal, eczema/acne, mal de cap, vertigen, rinitis. • Les hipersensibilitats alimentàries poden aparèixer 8–72 h després de la ingesta. Opció de test d’intoleràncies a farmàcia (punxada al dit, 50–300 aliments) per personalitzar la dieta i alternar/evitar desencadenants. Cloenda • Recordatori d’horaris de reemissió i tancament del programa amb to proper.

Resum general Programa variat amb informació municipal, cultura i patrimoni, biografia d’una figura clau del feminisme, curiositats històriques de Barcelona amb un toc de misteri, una crònica sobre el món del billar, consells de salut per a les al·lèrgies de primavera, agenda cultural i una ruta enoturística a Raimat. • Punts destacats - Butlletí municipal: col·laboració públic-privada per al sector alimentari, voluntariat per a esdeveniments, èxits educatius, serveis d’estudi, entitats locals, urbanisme i mobilitat. - Museus: recorregut pel Disseny Hub Barcelona i la Fundació Vila Casas (Can Framis). - Biografia: perfil de Simone de Beauvoir i el seu llegat intel·lectual i feminista. - Barcelona oculta: Palau Reial Major, l’ofici de botxí i la polèmica “casa dels exorcismes”; aparicions de Mossèn Cinto Verdaguer en exorcismes. - Billar: història social del joc a Barcelona i la indústria local de taules. - Salut: què són les al·lèrgies i com preparar-nos a la primavera. - Agenda: exposició participativa “Jugant amb l’atzar” i cinefòrum del Dia de les Dones. - Viatge: Raimat, de la sequera a la vinya: arquitectura, regadiu i vins de DO Costers del Segre. Butlletí municipal de Sant Just Temes clau • Concertació territorial i empresa: Taula d’empreses del projecte Apoil per enfortir el sector de l’alimentació al Baix Llobregat; èmfasi en la col·laboració públic-privada, especialment per a la petita empresa. • Voluntariat: Crida oberta pel “Voluntariat pel Territori Especial” (14 de maig), amb més de 80 persones inscrites i tasques de suport esportiu i logístic. • Educació: L’Escola Montserrat guanya per tercera vegada el concurs del Super3; creix l’ús de l’Aula d’Estudis (103 usuaris/dia), amb ampliació horària al maig-juny. • Entitats: Casa Regional d’Extremadura renova junta (Manuel Zapata) i traslladà la seu; proper acte: Cocido Extremeño (19 de març). • Urbanisme: Modificació inicial del PGM a la Plaça dels Estudis Vells: trasllat de jocs a Can Sagrera, eixamplament de voreres i possibilitat d’edifici de PB+alçària limitada amb fins a 6 habitatges. • Mobilitat: Increment de freqüències del TRAM (T1, T2 i T3), amb millora real desigual al tram Montesa–Sant Feliu (guany d’1 minut). • Patrimoni natural: Manteniment de la font d’en Modolell gràcies a un pla d’ocupació forestal; antic safareig recuperat el 2013. Museus i Fundacions: Disseny Hub i Can Framis DHub Barcelona • Col·leccions d’arts decoratives i disseny (moble, vidre, paper pintat, carruatges, rellotges), tèxtil i indumentària (vestits, sabates, joies, puntes), ceràmica (amb peces d’autors com Picasso i Miró), arts gràfiques (cartells, packaging) i centre de documentació. • Espais tutelats: Dormitoris reials del Palau de Pedralbes i Pis-museu Casa Bloc (Habitatge 1/11). Can Framis – Fundació Vila Casas • Antiga fàbrica tèxtil rehabilitada (2009) amb més de 3.400 m² d’exposició, col·lecció de pintura catalana contemporània (dels anys 60 a l’actualitat), sales per a temporals i tallers escolars. “El dia de portes obertes val la pena, però prepareu-vos per la cua.” Biografia: Simone de Beauvoir Vida i obra • Escriptora i filòsofa francesa (1908–1986), formada a la Sorbona i vinculada a Jean-Paul Sartre (company i referent intel·lectual). • Obra cabdal: El segon sexe (1949), anàlisi clàssica sobre la construcció social de la dona i la seva subordinació; denúncia de la desigualtat com a injusta i falsa. • Vincle amb l’existencialisme i tractament dels dilemes de l’ésser humà (llibertat, responsabilitat, mort) en assaig i narrativa. • Novel·les: La invitada, La sang dels altres, Tots els homes són mortals; premi per Els mandarins. Teatre: Les boques inútils. Posthumes: Diari de guerra i Cartes a Sartre. Barcelona oculta: Palau Reial Major, botxí i exorcismes Patrimoni i oficis • Palau Reial Major (plaça del Rei): conjunt amb el Palau, Saló del Tinell (s. XIV), Palau del Lloctinent i capella de Santa Àgata (1302), amb el retaule del Conestable de Jaume Huguet. • L’antic botxí tenia accés propi entre la capella i el museu; ofici respectat i temut, amb habitatge “entre muralles” per evitar el rebuig veïnal. La casa dels exorcismes i Verdaguer • A finals del s. XIX, al carrer Miralles, un oratori per tractar “possessions demoníaques” fou batejat com la casa dels exorcismes. • Participació de Mossèn Cinto Verdaguer i el pare Pinyol en exorcismes; polèmica eclesiàstica i sancions. “Mai em faràs fora... —El verdagoret, aquest sí.” Billar: passió, història urbana i indústria catalana Sociabilitat i espais • Des del s. XIX, els cafès incorporen taules de billar (ex. Cafè de l’Alhambra, 24 taules el 1897), proliferació de sales als anys 30 i gran auge als anys 50. • Sales emblemàtiques: billars del Teatre Principal (Monforte) i el Club Billar Barcelona (Coliseum, des de 1926). Fabricació i marques • Barcelona, pol de fabricació de taules: tallers a Ciutat Vella i trasllats posteriors (ex. Amorós; ampliació a Madrid; excel·lència de materials). Montforte i Billars Soler impulsen noves modalitats (americà, futbolí) i patrocinen campionats; producció actual a Mataró i Zona Franca. • A Sant Just, l’Ateneu manté espai de billar per a socis, reflex d’una tradició local viva. Salut: Primavera sense al·lèrgia Què són i per què augmenten • Les al·lèrgies són respostes immunitàries anòmales davant substàncies habitualment innòcues; poden anar de símptomes lleus a anafilaxi. • La vida moderna incrementa l’exposició a nous compostos: esment a prop de 500 compostos sintètics al cos humà de mitjana (Worldwatch Institute), afeblint la resposta immune. Símptomes i factors • Símptomes freqüents: esternuts, congestió nasal, picor, llagrimeig, ulls vermells, cefalea, fatiga i canvis d’humor. • Factors que poden agreujar: baix estat anímic i exposicions ambientals (ex. processionària), amb casos que requereixen antihistamínics urgents. Agenda cultural local Exposició “Jugant amb l’atzar” (Can Ginestar) • Mostra d’Emilia Maller i Xavi Soler (22 febrer–26 març): el públic pot posar títol a les obres amb llibretes in situ; experiència participativa i creativa. Cinefòrum del Dia Internacional de les Dones • Associació de la Gent Gran de Sant Just: projecció de “Carol” al Mil·lenari, divendres 31 de març a les 17.30 (correcció d’horari respecte al butlletí). Viatjant per Catalunya: Raimat De l’atzar al paisatge vitivinícola • Nucli prop de Lleida que ha alternat desaparició i renaixement per pestes i guerres; a inicis del s. XX, Manuel Rebentós hi inicia una transformació agrícola. • El Canal d’Aragó i Catalunya porta l’aigua que regenera el territori: vinyes, colònies de treball, estació i arquitectura modernista (església i bodegues) de Joan Rubió i Bellvé, amb la primera edificació en formigó armat de l’Estat (1917). • Vins de DO Costers del Segre (Cabernet Sauvignon, Merlot, Tempranillo, Chardonnay, Pinot Noir) i tradició fruitera (pomes). Música • Pauses musicals variades, incloent l’ària “Caro mio ben” interpretada per Luciano Pavarotti amb l’Orquestra Filharmònica de Londres, dir. Piero Gamba. Obertura i editorial • Benvinguda a l’audiència amb to distès i invitació a gaudir del programa. • Editorial festiva dedicat a les Falles de Sant Josep (País Valencià): celebració, art efímer i ambient sonor intens.

Panorama general Programa variat i amè de «60 i més» amb un mosaic de temes: des de urbanisme verd i eficiència energètica fins a història i folklore catalans, biografies, nutrició i innovació en transport. També hi ha espais de llengua i música, i breus reflexions d’actualitat. Temes principals destacats Urbanisme i sostenibilitat: corredor verd Torre Blanca–Collserola i edificis verds per a l’estalvi energètic. Energia i consum: consells d’eficiència a la llar i debat sobre la factura elèctrica i els comptadors intel·ligents. Història i cultura: de la Guerra dels Segadors al naixement de l’himne «Els Segadors», i la llegenda d’El mal caçador. Música: Johann Strauss, «Tritsch-Tratsch-Polka». Biografies: Rabindranath Tagore, poeta i premi Nobel. Salut i alimentació: virtuts de la bleda i mirada crítica als superaliments. Tecnologia: Hyperloop i el futur del transport a Europa. Indústria i marca: origen barceloní de Danone i expansió internacional. Ciutat i civisme: rètols històrics de prohibicions i reflexió sobre incivisme. Llengua i humor: correccions lèxiques en una escena de barberia. Resum per blocs Urbanisme verd i energia • Sant Just impulsa un corredor verd que connecta Torre Blanca amb Collserola, recuperant la riera i creant espais per caminar, bicicleta i observació de la natura. • En edificis verds, l’orientació solar, l’ús de doble vidre i aïllaments minerals, i fonts com solar i geotèrmia poden estalviar fins al 85% respecte a habitatges G. • A la llar: llum de baix consum, calderes de condensació i bons hàbits. • Debat crític sobre la potència fixa a la factura i el rol dels comptadors intel·ligents. Història, folklore i música • Crònica de la Guerra dels Segadors (1640–1652) i com en va sorgir l’himne «Els Segadors». • Llegenda del mal caçador, espectre que augura tempestes i encarna moral popular. • Selecció musical de Johann Strauss (fill) amb la «Tritsch-Tratsch-Polka». Biografia • Rabindranath Tagore: poeta, dramaturg i pedagog; Nobel de Literatura (1913). Fundador d’una universitat internacional per promoure pau i harmonia. Defensa de la llibertat i renúncia a condecoracions per denúncia de la repressió colonial. Salut i nutrició • La bleda: baixa en calories i rica en ferro, calci, potassi i vitamines; usos culinaris al vapor, en amanida o amb patata i bon oli d’oliva. • Els anomenats superaliments (cacau, matcha, xia, cúrcuma, camu-camu, coco): la ciència no avala poders extraordinaris; el benefici prové de patrons alimentaris equilibrats. Innovació i indústria • Hyperloop: centre R+D a Toulouse; promesa de viatges a ~1.000 km/h i costos inferiors a l’alta velocitat. Contracte a Txèquia (Praga–Bratislava). • Danone: naixement a Barcelona (1919) amb Isaac Carassó; promoció sanitària, distribució innovadora, expansió a França i EUA; multinacional amb seu actual a París. Ciutat i civisme; llengua i humor • Rètols històrics que prohibien «embrutar-se» a la via pública: fines i com a recordatori d’ordenances antigues. • Escena de barberia amb correccions de català: de «gafes» a «ulleres», de «nevaja» a «navalla», etc. Cites destacades "Redueix, reutilitza, recicla, reacciona." "Res s’acaba, tot es transforma, som simplement energia." Conceptes clau Corredor verd: eix ecològic urbà que connecta espais naturals. Edifici verd: disseny eficient que minimitza energia i recursos. Comptador intel·ligent: mesura i telelectura del consum elèctric. Guerra dels Segadors: conflicte del s. XVII a Catalunya. Hyperloop: transport en tubs de baixa pressió d’alta velocitat. Superaliments: terme de màrqueting sense aval robust d’efectes «extra».

Visió general Programa magazine amb cultura, història, música i salut. Els punts més destacats: Modernisme i patrimoni: la figura de Puig i Cadafalch i el detall del ciclista a la Casa Macalla (Casa Macaya) com a símbol de modernitat i moviment. Barcelona curiosa: oficis sorollosos extramurs, la Catedral i la seva façana (1888), la llegenda de Santa Eulàlia i la Casa de les Ànimes del Born. Literatura: vida i obra de Mark Twain, amb cites cèlebres i el seu humor caustic. Carnaval i música: context de Carnestoltes i Dimecres de Cendra amb la pel·lícula i cançó d’Orfeu Negre (Matí de Carnaval). Gastronomia de proximitat: el gall pota blava del Prat i l’impuls del Baix Llobregat com a territori Slow Food. Salut: beneficis del rentat nasal per a rinitis i sinusitis. Territori i símbols: el Canigó de Verdaguer i la Flama del Canigó per Sant Joan. Patrimoni i Modernisme Puig i Cadafalch i la Casa Macalla (Casa Macaya) • El capitell amb un ciclista a l’entrada del palau modernista del passeig de Sant Joan representa el mateix Puig i Cadafalch, obra d’Eusebi Arnau. • Context: l’arquitecte es movia entre obres (Casa Macalla i Casa Amatller) en bicicleta, metàfora de modernitat i mobilitat urbana d’inicis del segle XX. • Contrast simbòlic: l’altre capitell mostra un pagès a ruc, oposant camp vs. ciutat i tradició vs. modernitat. • L’edifici, avui Palau Macaya (Caixa), és d’interès cultural i des del 2012 acull un centre de coneixement i debat. "La simultaneïtat d’obres explica similituds: façana asimètrica i policromada i importància dels espais buits." Barcelona: curiositats, llegendes i símbols Oficis sorollosos, fora muralles • Els calderers van ser desplaçats del centre (c. Ferran) cap a c. Bòria, i més tard s’hi sumaren campaners i courers, per molèsties acústiques. Catedral de Barcelona: tres etapes • Del temple paleocristià al romànic i, finalment, a la catedral gòtica (segles XIII–XV). La façana s’executa el 1888 gràcies a Manuel Girona, coincidint amb l’Exposició Universal. Santa Eulàlia: llegenda i crítica històrica • Narració dels 13 martiris de la nena del Pla de Barcelona i el símbol de les 13 oques al claustre. • Matís crític: possible confusió amb Santa Eulàlia de Mèrida (duplicació hagiogràfica medieval). "L’ànima de l’Eulàlia va sortir en forma de colom blanc i es va elevar cap al cel." La Casa de les Ànimes (c. Mirallers amb Sombrerers) • Llegenda romàntica i fantasmagòrica d’amants separats per la violència: l’ombra del jove retorna fins que el rector posa pau a l’ànima. Vampirs d’energia • Reflexió sobre persones que “xuclen” la vitalitat; connexió literària amb “El perfum” i la noció de “vampirs emocionals”. Biografia: Mark Twain • Naixement com Samuel L. Clemens; joventut al Mississippi (pilot fluvial), periodista, i després escriptor universal. • Obres i to: humor àcid, crònica de costums i viatges; clàssics com Tom Sawyer i Huckleberry Finn. • Contrastos vitals: èxits literaris vs. ruïna financera i pessimisme final; reconeixement com a gran escriptor mundial. "Quan jo mori, triaré el paradís pel clima i l’infern per les bones companyies." Música i Carnestoltes Orfeu Negre i “Matí de Carnaval” • El film trasllada el mite d’Orfeu i Eurídice al Carnaval de Rio dels anys 50: color, samba i tragèdia amorosa. • La cançó “Matí de Carnaval”, interpretada per Gloria Lasso, és un dels leitmotivs més reconeixibles. Calendari i tradicions • Carnestoltes: del Dijous Gras al Dimecres de Cendra (inici de Quaresma, 40 dies). • Antigues pràctiques: la bula eclesiàstica permetia menjar carn els divendres de l’any (excepte a Quaresma). • Rutes de carnaval: Venècia, Rio, New Orleans (Mardi Gras), Colònia (Rhin), Tenerife i Cádiz; a Catalunya, Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Palamós i Roses. Gastronomia de proximitat: Baix Llobregat El Prat i el gall pota blava • Fira al Prat de Llobregat: protagonisme del gall pota blava (primer IGP avícola d’Espanya), i hortícoles com carxofes, calçots i espàrrecs. • Revalorització territorial: suport d’ajuntaments i de l’Associació de Gastronomia i Turisme; admiració de Carlo Petrini (Slow Food) per la tenacitat pagesa i l’orientació a producte net, bo i just. "A prop de grans ciutats també es poden criar i conrear productes amb resultats excel·lents." • Anècdotes d’hort urbà i criança domèstica (pollastres, conills, ànecs) com a memòria d’autosuficiència i lligam amb el menjar. Salut: el rentat nasal • Remei senzill i efectiu contra rinitis al·lèrgica i sinusitis. • Clau d’eficàcia: - Quantitat suficient d’aigua per a una bona neteja. - Solució salina que respecti el pH nasal i contingui sals minerals. • Recomanat per especialistes en otorrinolaringologia; millor assessorament a la farmàcia per triar mètode i dispositiu adequats. Territori i símbols: el Canigó de Verdaguer • El Canigó com a símbol nacional i epicentre de la Flama del Canigó (Sant Joan), encenent fogueres arreu del domini lingüístic. • Mossèn Cinto Verdaguer: excursionista pioner, autor de l’epopeia "Canigó" (12 cants, +4.000 versos), que entrellaça història i mitologia pirinenca. • El Canigó fixa la imatge d’una Catalunya que es retroba i emergeix; indret avui accessible i recomanable per a una estada espiritual i natural. "La tempesta, el torb, l’odi i la guerra, no esbrancaran l’altíbul Pirineu."

Panorama general del programa Programa variat amb to de Carnaval i una selecció de temes culturals, històrics i de salut. S’hi combinen notícies municipals, art al cinema, nutrició, anècdotes històriques, llegendes urbanes, música clàssica, benestar i vida associativa local. "Recorda, home, que pols ets i en pols et convertiràs" — reflexió lligada al cicle de Carnaval i la Quaresma. Actualitat local Butlletí municipal de Sant Just: baixada de l’endeutament, increment de pressupost i emissió en streaming dels plens. • Plans d’ocupació subvencionats. • Sessions plenàries obertes i ara accessibles per internet. Territori i natura: actualització de la senyalització del camí de Sant Just d’Esvern a Santa Creu d’Olorde amb criteris del Parc de Collserola. Art al cinema (Exhibition on Screen) Cicle a Cinesa amb grans noms: Monet (Jo, Claude Monet), El Bosco, Impressionisme americà: el jardí de l’artista, Miquel Àngel. • Propostes en versió original i subtitulades amb enfoc divulgatiu i museístic. Alimentació i estil de vida Postres saludables (Harvard i Magda Carles) Postres més saludables: fruita fresca + fruits secs + xocolata negra. Idees ràpides: • Maduixes amb xocolata negra calenta i ametlles filetejades • Poma al forn farcida de xocolata i avellanes • Taronja en rodanxes amb encenalls de xocolata Recepta destacada: Carpaccio tricolor de fruites (poma –amb llimona per evitar l’oxidació–, kiwi i taronja) amb xocolata negra i ametlla picada. Apunt cultural: invitació a una xocolatada al carrer Petritxol i visita a la Sala Parés (Neus Martín Royo i Alejandro Quincoces). "Mengeu-los quan vulgueu" — desmitificant la idea que la fruita com a postres és nociva. Migranyes i meteorologia Més de la meitat de les migranyes poden estar relacionades amb canvis atmosfèrics (temperatura, humitat, pressió). Recomanació: tècniques de relaxació i anticipació quan es preveuen canvis de temps. Història i llegendes Dones amb poder: Ermessenda i Almodis Ermessenda de Carcassona (comtessa): figura clau medieval; exerceix la regència i el poder de decisió; tensions de successió amb el fill i posterior retorn al poder com a àvia regent. Almodis de la Marca i Ramon Berenguer I: episodi apassionat amb conflicte eclesiàstic (excomunió sol·licitada), però consolidació final de la unió pel bé del casal barceloní. Llegenda urbana: la ressuscitada de Santa Maria Narració barcelonina de principis del s. XX: una recent casada “revifa” durant un robatori de joies al velatori. Explicació mèdica: probable catalepsia. La història va motivar prudència abans d’enterrar i va encendre l’imaginari popular. Música Robert Schumann — Carnaval, Op. 9 (Arlequí) Context biogràfic essencial: vocació musical primerenca, estudi amb Friedrich Wieck, matrimoni amb Clara Wieck, lesió al dit que el porta a la composició. Obres destacades: Papillons, Simfonies 1 i 4, oratori “El paradís i la Peri”, Concert per a piano en la menor. Curiositats i patrimoni L’“Avi”, el primer gran mite del Zoo de Barcelona Elefant adquirit el 1892; gran estima ciutadana. Mort el 1914 per fractura de pota. L’esquelet es conserva al Castell dels Tres Dragons; el relleu al zoo fou l’elefanta Júlia. Viatge a Èvol (Catalunya Nord) Poble medieval “vall adormida”, carrers empedrats i fesomia preservada. Restes del castell (post Tractat dels Pirineus), església romànica de Sant Andreu i connexió històrica amb Sant Miquel de Cuixà. Curiositat: inscripció compartida amb la tomba de Colom alimenta hipòtesis sobre orígens al Conflent. Benestar i son (gent gran) El son esdevé més lleuger i fragmentat amb l’edat; factors com hipotiroïdisme, apnea, dolor crònic o certs medicaments l’alteren. Claus d’higiene del son: • Activitat física regular i exposició a la llum solar • Evitar automedicació i ús prolongat d’hipnòtics • Consultar el metge si el son interfereix la vida diària "No us automediqueu" — missatge central per prevenir tolerància i dependència. Vida associativa Assemblea anual de l’Associació de la Gent Gran de Sant Just d’Esvern: comptes auditats, quota de 10 €, excursions (ara dimecres), sortejos mensuals de menús, crida a noves altes a El Mil·lenari. Apunts humans i cloenda Felicitació a Joan Xirivella (18 anys) i desig de retorn al programa un cop iniciada l’etapa universitària. Idees clau Carnaval com a metàfora de permissivitat i transició cap a la reflexió. Art, història i salut articulen un programa que combina cultura i benestar quotidià. Arrelament local: Sant Just, Collserola i memòria barcelonina (Zoo, llegendes) amb obertura a la Catalunya Nord.

Panorama de l’episodi Programa magazín amb continguts variats, adreçat a persones de 60 i més. S’hi combinen homenatges radiofònics, agenda de natura, curiositats i llegendes de Barcelona, música clàssica, patrimoni, salut i nutrició, economia de les pensions, biografia de Voltaire i consells per dormir millor. Temes principals Homenatges radiofònics • Record a José Luis Pérez de Arteaga, històric comentarista de Ràdio Clàssica i expert en Gustav Mahler. • Memòria de Juan Soto Viñolo, guionista i veu darrere el consultori d’Helena Francis. “No oblidarem mai el seu bon estil... i el magnífic criteri de la seva programació.” Agenda d’hivern de Collserola • Contacontes “el senglar de Collserola” (Laura Jardí), 26 de febrer. • Vivers de Can Borni: itinerari per vegetació i obra de Rubió i Tudurí (18 de març). • Activitat “Diàleg amb l’aigua” a Can Coll pel Dia Mundial de l’Aigua (Miquel Palau). • Crida al voluntariat amb l’Associació Alnus per al manteniment del torrent de Can Cortés. Barcelona: Cerdà, Eixample i “Can Fanga” • Repàs al Pla Cerdà: mansanes octogonals, amplades de carrers, ventilació creuada i jardins d’interior d’illa pensats per al benestar. • Naixement de serveis moderns: clavegueram, fonts, banys públics, fanals de gas, correus, escorxador, cementiris, telègraf, electricitat i telèfons. • Origen del malnom “Can Fanga” pels carrers enlleganyats de l’Eixample abans del paviment i els lleva-fangs a les entrades. Mar, clima i llegenda del “vaixell dels escalets” • Debat sobre temporal marítim, regressió de platges al Maresme i canvis de línia de costa (exemples històrics a Barcelona i Efes). • Llegenda del vaixell fantasma amb calavera a la popa que presagiava naufragis, lligada a l’antiga Església de Sant Sebastià (endarrerida el 1910 per l’edifici de Correus). Energia i actualitat • La “factura de la llum” com a “fantasma” domèstic; debat sobre autoconsum (plaques solars) i càrregues. • Subhasta elèctrica municipal a Barcelona: condicions contra la pobresa energètica i retirada de grans elèctriques. • Apunt d’actualitat: el governador del Banc d’Espanya, “investigat”. Música per gaudir: Isaac Albèniz • Perfil d’Isaac Albèniz (Camprodon): pianista precoç, carrera internacional i obra prolífica. • Destaquen la suite Ibèria, opera i sarsuela; s’escolta el seu “Tango” per a piano. Patrimoni: Església de la Ciutadella • De la fortalesa borbònica (odiada) al Parc de la Ciutadella (Prim, 1868; Exposició 1888). • Es preserven l’Arsenal (Parlament), Palau del Governador (Institut Verdaguer) i l’Església (ús castrense actual). • Temple neoclàssic dedicat a la Immaculada Concepció; capelles d’armes i tomba del brigadier Claudio Tragigal Roncal. Salut i alimentació: l’alvocat • L’alvocat (aguacate) com a fruita de greixos monoinsaturats saludables, textura mantecosa i sabor suau. • Ús en amanides, entrepans i salses; comentari del guacamole i variacions d’ingredients. Economia: pensions i poder adquisitiu • Amb la revalorització fixa del 0,25%, les pensions perden poder adquisitiu si no s’ajusten a l’IPC. • Sostenibilitat: més esperança de vida i menys cotitzants per pensionista. • Sortides: complementar amb impostos i exigir polítiques via vot. “Podrem els pensionistes conservar el nostre nivell de vida? No.” “L’Estat no té cap més remei que sostenir la Seguretat Social.” Biografies: Voltaire • Vida i obra de Voltaire: lliurepensament, exilis, influència d’Anglaterra, amistats i conflictes amb poder polític. • Producció immensa i defensa de la tolerància; primer gran historiador francès modern. “Cap home honest es fa ric en un moment.” Benestar: higiene del son • Rutina (horaris fixos), evitar migdiades llargues i estimulants a la tarda. • Ambient de dormitori (temperatura, llum i soroll baixos) i sopars lleugers amb marge de 2 h. • Evitar pantalles i exercici intens abans d’anar al llit; exercici regular amb llum solar a la tarda.

Resum general Programa variat i entretingut de “Seixanta i més” amb notícies locals, secció de curiositats històriques, música clàssica, una biografia essencial, petites històries del dia a dia i salut per a la gent gran, rematat amb una crònica apassionant sobre el gel domèstic. Punts clau • Butlletí municipal amb cultura, serveis socials, mobilitat, medi ambient i cinema local als Òscars. • Curiositats: origen de l’expressió catalana “a la quinta forca”, memòria de les execucions públiques i la llegenda fosca de la Dama de la Barceloneta. • Música: Richard Strauss i els impactants compassos d’Així va parlar Zaratustra. • Biografia: Albert Einstein, vida, obra i cites lapidàries. • Històries quotidianes: xiclets i gominoles, de la saba mexicana a les wine gums angleses. • Salut: les castanyes en la dieta i pautes per envellir amb salut (dieta, exercici i activitat mental). • Història del gel domèstic: dels pous de glaç a la indústria moderna. "Quan em van preguntar si hi hauria un arma capaç de contrarestar el poder de la bomba atòmica, jo vaig respondre: sí, la millor de totes elles, la pau." — Albert Einstein "Hi ha dues coses infinites: l’univers i l’estupidesa humana; encara que de l’univers no n’estic gaire segur." — Albert Einstein Notícies locals (Butlletí municipal) Cultura, serveis i ciutat • Llibre infantil “Ni jo, princesa, ni tu, granota”, de l’Anna Agulló (comunicació audiovisual) i la il·lustradora Yolanda Sánchez (Laipanda), exalumnes de Sant Just. • Projecte “Serveis Socials més a prop” per contactar personalment 217 persones >80 anys (77 soles), detectar necessitats i informar de recursos. • Obres d’una rotonda al carrer 11 de setembre per millorar la seguretat viària i l’enllumenat. • Nou contenidor de Roba Amiga a Mas Lluí: 50.224 kg de roba usada (gen-set 2016); objectius socials i mediambientals. • “Timecode” (Juanjo Jiménez) amb la ballarina veïna Lali Aiguadé, seleccionat als Òscars (curt de ficció): història d’amor entre dos vigilants d’un pàrquing. • Documental “El Cinturón Rojo” (Fundació Utopia Joan N. García-Nieto; dir. Lluís Campo Vidal) sobre la memòria antifranquista al Baix Llobregat. Curiositats i llegendes La Quinta Forca i les forques a Barcelona • De la prohibició romana de la crucifixió a l’ús de la forca com a instrument de càstig. • Barcelona en va tenir fins a cinc, situades en punts d’accés concorreguts (Pla de Palau, Portal de Sant Antoni, Pla de la Boqueria, límit amb Sants i el Turó de Finestrelles). • La “quinta forca”, la més llunyana, dona origen a l’expressió “ser a la quinta forca” (molt lluny). • Reclams veïnals al segle XIV contra la pudor i l’impacte de les execucions; abolició de les forques a Barcelona el 1832. Execucions i memòria • Del garrot vil a la guillotina: la pena capital com a espectacle públic fins ben entrat el segle XX. La Dama de la Barceloneta (llegenda) • Por ancestral de la ciutat al mar: sacrificis expiatoris periòdics per “calmar els genis del mar”. • La misteriosa Dama de la Barceloneta llança al mar una bota amb un infant i ofrenes; si el mar rebutja l’ofrena, el ritual es repeteix. Relíquies i sants • Al Duomo de Milà, protecció ferrosa de la tomba de Sant Carles Borromeu davant el furor per les relíquies. • Col·leccionisme de relíquies (fins i tot de Felip II) i la proliferació de suposats fragments sagrats en la cristianitat. Música clàssica Richard Strauss — Així va parlar Zaratustra • Context biogràfic del compositor i influències (Liszt, Wagner). • Poema simfònic inspirat en Nietzsche; obertura icònica que evoca el retorn de Zaratustra al món. • Escolta i reaccions a l’estudi; anècdota d’un vol en helicòpter sobre el Gran Canyó amb aquesta música. Biografia Albert Einstein • De Ulm a Princeton: trajecte vital, recerques i el Premi Nobel de Física (1921). • De la relativitat al debat amb la quàntica i la reflexió ètica sobre l’era atòmica. • Selecció de cites sobre pau, coneixement i humanisme. Història de les coses Xiclets i gominoles • Orígens del xiclet: saba gomosa del Manilkara zapota (Mèxic i Centreamèrica); industrialització (Thomas Adams, 1876). • Les gominoles sorgeixen a Anglaterra per atzar amb vi fermentat i espessidor; neixen les wine gums; avui s’empren gels com la gelatina. Salut i benestar Castanyes a la dieta • Hidrats d’absorció lenta, energia sostinguda i paper com a tònic muscular (fatiga, convalescència, lactància). • Millors moderades, cuites, torrades o en receptes; usos a Galícia (amb mel) i França (amb caça). Fer-se gran amb salut • Organitzar l’agenda diària i consensuar rols a casa; corresponsabilitat creixent en feines domèstiques. • Dieta: moderar greixos, sal, sucres i alcohol; combinar hidrats, proteïnes, llegums, fruita i verdura. • Exercici: caminar, bicicleta, nedar o ballar; evitar esforços competitius o grans pesos. • Salut mental: lectura, mots encreuats, interessos culturals; mantenir distància emocional davant l’actualitat per higiene mental. Història del gel domèstic • Antiguitats i edat mitjana: ús de neu i pous de glaç per refredar begudes i fer sorbets. • Segles XVII–XIX: medicina i dietètica del fred (Francesc Micó, 1576); comerç controlat a Barcelona i exportació de neu i gel. • Segle XX: electrificació i indústria de gel artificial (cerveceres com Moritz i Damm); declivi dels pous de glaç i transformació urbana (Jocs del 1992). • Ports pesquers i grans vaixells congeladors: el gel com a logística essencial per al peix.

Panorama general Un episodi coral i amè on l’equip de “60 i més” combina tradició, cultura i salut. Es parla de la Candelera i els seus refranys, del projecte de reurbanització de la B23 cap a una via més urbana, de llegendes locals (Sant Medí i l’ànima en pena de l’inquisidor), de música clàssica (Txaikovski), de nutrició (el xocolata amb moderació), de gadgets de benestar, de llibres destacats, de la festa de la calçotada a Valls i d’un pràctic repàs a la grip: mites i veritats. Candelera: tradicions i refranys Notes clau • La festa de la Candelera (presentació de Jesús al temple) es manté amb la processó de les candeles. • Tradició popular del romaní: la Mare de Déu faria florir el romaní en ple hivern. • Refrany meteorològic: "Si la Candelera plora, la fred és fora; si la Candelera riu, el fred és viu." Apunts • Referència a Valeri Serra i Boldú i a la pervivència de costums. • Recordatori de la patrona dels electricistes. Ciutat i mobilitat: el futur de la B23 Eixos del projecte • Transformar el tram final de la B23 en corredor urbà i sostenible, allargant la Diagonal ~5 km. • Connexió amb el Moisès Brogi i les instal·lacions del FC Barcelona. • Objectiu: reduir barreres, pacificar l'entrada a ciutat i garantir passos per a vianants. Governança i terminis • Implicació de Sant Just, Sant Joan Despí i Esplugues; traspàs de competències sol·licitat al Ministeri de Foment. • Horitzó de 15–25 anys; projecte qualificat de “sentit comú” pels alcaldes. • Esperança de finançament i execució esglaonada. Curiositats i llegendes Sant Antoni, Tres Toms i Sant Medí • Debat sobre la data dels Tres Toms i la benedicció d’animals. • Llegenda de Sant Medí i el miracle de les faves, origen de devocions i caramels promesos pel pastisser Josep Vidal (s. XIX). • Tradició viva a Sarrià i altres barris amb pluja de caramels per la mainada. L’ànima en pena de l’inquisidor i el Parc de la Ciutadella • Record d’un dels patíbuls històrics i de la crema de llibres d’espiritisme (1861). • Hostilitat popular: crits de “mori la inquisició”; posterior “apariació” espiritual que profetitza jardins al lloc. • Amb la Revolució de 1868: donació i enderroc de la Ciutadella → naixença del Parc de la Ciutadella. “Mentre el foc consumia... una multitud es remolinava al voltant de la pira.” Música per gaudir: Txaikovski Retrat i obra • De jurista a compositor: càtedra d’harmonia a Moscou i carrera internacional. • Mecenatge de “Madame Nadeia Fontmec” a partir de 1877, amb la curiosa condició de no conèixer-se mai. • Catàleg d’èxits: Romeo i Julieta, El llac dels cignes, Trencanous, Concert per a piano núm. 1, Quinta i Sisena “Patètica”. Peça destacada • S’escolta la Serenata per a cordes, Op. 48, amb orquestra de corda anglesa dirigida per William Bowd. Salut i nutrició: xocolata, plaer i moderació Beneficis potencials • El xocolata, amb alt % de cacau, pot ser antioxidant i lleugerament euforitzant. • Interacció sucre + triptòfan → increment de serotonina (benestar). • Teobromina i cafeïna: efecte estimulant. • Polifenols (p. ex. epicatequina): possible suport cardiovascular. Límits i recomanacions • Alt contingut energètic (~500 kcal/100 g). • Moderació: 2–6 g/dia o 10–15 g 2–3 cops/setmana. • Tria millor: més cacau, menys sucre i greixos afegits. "Plaer i salut acostumen a conjugar-se amb el xocolata sempre que no s’oblidi la moderació." Tecnologia i gadgets de benestar Novetats • Samarreta intel·ligent i app Go: monitoritza calories, macros, distàncies i rutes. • Dispositiu UV per a sabatilles (“Xuví”): elimina males olors i gèrmens amb llum ultraviolada. Llibres de la setmana Joan Batista Sandrós (Floyd) • Biografia de l’empresari del famós aftershave Floyd: fortuna i gran mecenatge cultural (Òmnium, Gran Enciclopèdia Catalana, Premis Sant Jordi). “La matemàtica de la història” (Alexandre de Lofeu) • Tercera edició d’un clàssic de cicles històrics i prediccions (hegemonies, caiguda d’imperis, etc.). • Durada mitjana dels imperis: ~550 anys; pronòstic de canvis a l’Estat espanyol cap a 2029. Gastronomia i cultura: la calçotada de Valls La festa • Valls esdevé capital gastronòmica amb la Festa de la Calçotada (des de 1982). • Concursos: cultivadors, salsa i menjar calçots (campió: 295 calçots). • Cercavila amb gegants i el Rei Calçot; degustacions a l’aire lliure, graelles i porró. Més enllà del calçot • Valls, bressol casteller (colles Vella i Jove); futur Museu Casteller. • Visites properes: Poblet i Santes Creus. Salut pública: la grip, mites i veritats Mites desmentits • “El refredat s’ha complicat i ara tinc grip” → són virus diferents. • “El fred causa la grip” → la causa és viral, no la temperatura. • “Suc de taronja cura la grip” → no hi ha evidència per curar-la. • “La vacuna provoca la grip” → vacunes amb virus inactivats, no contagiosos. Veritats i consells • Durada del procés gripal: 7–10 dies; la medicació pal·lia símptomes. • Rentar-se les mans sovint (aigua i sabó, 1 minut) ajuda a prevenir. • Vacunar-se cada any: les soques del virus canvien; protecció per a grups de risc. • Antibiòtics: només si hi ha complicació bacteriana (p. ex. bronquitis). • Descans, hidratació i evitar contagiar tercers. Cloenda • Comiat amb to proper i recordatori d’hàbits saludables. • Entre tradicions i actualitat, l’episodi enllaça memòria popular, ciutat, cultura i salut amb humor i complicitat.

Panorama del programa Programa de “60 i més” amb un recorregut ric i variat per temes de natura, història, cultura popular, salut i vida local. L’equip —Joana, Alina, Montse, Joan Maria i Carles— condueix una conversa amena amb dades, anècdotes i reflexions. • Temes principals: natura i Collserola; curiositats històriques (port de Barcelona, esclavatge, xocolata); llegendes urbanes; història de les joguines; música d’Amadeu Vives; salut i caminar; civisme i convivència a Sant Just. Collserola, natura i hivern Neu i silenci a la Vall d’Aran • Descripció del paisatge nevat recent: mantell blanc, silenci esmorteït i plaer de caminar ben abrigats. • Reflexió: la neu és bonica però freda; valor de la contemplació lenta i el pensament tranquil. Llibre: “Masies i vida rural a Collserola” (Eugeni Casanova) • Apropa la vida dels pagesos de Collserola mitjançant converses a una desena de masies. • Valor patrimonial: un univers a punt de desaparèixer, clau per a un ús responsable del parc. • Masies esmentades: Can Carbonell (Sant Just, probablement de les més antigues), Santa Margarida (Vallvidrera), La Torre Bisba (Sant Feliu), Can Planes, Can Tintorer, Can Castellví (Molins), Vila Joana (Vallvidrera), Can Bel i Can Janer (Sant Cugat), Can Coll (Cerdanyola). Activitats d’hivern al Parc de Collserola • Taller d’iniciació a la fotografia d’ocells (29 de gener, a Can Coll): requisit de càmera amb mode manual. • Passejades temàtiques amb guies del parc: valors naturals, inscripció al mateix dia. • Flors a l’hivern als ecosistemes mediterranis: espècies que aprofiten el fred per florir. • Ocells hibernants: observació a la menjadora i construcció d’una menjadora casolana. Botànica local a Can Ginestà • Observació del pitosporo: càpsules obertes amb llavors vermelles visibles. • Avís: moltes llavors ornamentals poden ser tòxiques; cal prudència amb infants. Ocells, caça i medi ambient • Record d’arribades massives de tords i estornells d’hivern “a milers”. • Debat sobre la caça: de la necessitat (menjar) a l’esport i als riscos actuals (domingueros); menció d’accidents de caça locals i discussió de llicències d’armes i tractament mediàtic. “Hi ha dues famílies destrossades i val la pena que entre tots se’ls recolzi i no es barallin per això.” • Impacte dels insecticides en ocells insectívors; història de la mixomatosi en conills i els seus efectes ecològics. Curiositats històriques El port de Barcelona i els “ultramarins” • Obertura del comerç amb l’Amèrica Llatina: oli, vi, teles i estris cap a Amèrica; retorn de cacau, cafè, cotó, sucre i tabac (els “ultramarins”). • Restriccions històriques: durant segles el monopoli atlàntic passava per Sevilla; Barcelona orientada al Mediterrani. Comerç d’esclaus i reaccions catalanes • Tràfic d’esclaus transatlàntic amb participació europea i espanyola; fortunes fetes amb el “comerç negre”. • Resistència a l’abolició (Lliga antiabolicionista a Barcelona, suport de sectors econòmics i jurídics); 10.000 catalans a Cuba al voltant de 1860 (molts “indians” tornen enriquits). • Crítica a la justificació religiosa històrica: “Van negar la principal: els negres no tenien ànima.” El xocolata a Barcelona • Des del cacau portat per Colom fins a l’arribada efectiva al segle XVIII: frares catalans des de Mèxic envien recepta per a la xocolata desfeta. • L’Església considera que “menjar xocolata desfeta no trencava el dejuni” — impuls a la popularitat i a les xocolateries (espai social també femení). Llegenda de la dama endimoniada (carrer Lledó) • Una vídua alegre és castigada per quatre diables i apareix morta amb ferradures a mans i peus. • La mansió acabaria sent la primera seu social de l’Orfeó Català. Història de les joguines i del lleure De l’artesania a la indústria • Segle XIX-XX: pas de petits obradors (fusta, llauna, plom) a producció mecanitzada. • Fàbriques i icones: SAIDA (firetes), Mecano (formació d’“enginyers” en miniatura), el “Rei de la Màgia” (Joaquim Partagàs), joguines de paper i cartró (soldadets, teatrets, titelles). • Cinema domèstic: de patents franceses (Pathé Baby) a la proposta catalana cinènic/Nick, econòmica i molt popular als anys 30; declivi amb l’arribada de la televisió. Jocs de taula i botigues emblemàtiques • Tradició d’escacs, dames, parxís, oca i jocs de cartes (gremi de naipers a Barcelona). • Comerç: de les quincalleries als grans magatzems (El Siglo, Can Jorba, L’Àguila) i botigues de joguines (El Palacio del Juguete, Xiquito, Tic Tac), amb anècdotes personals. Del taulell a Internet • Comerç electrònic en fort creixement; centres logístics (Amazon) i oportunitats/retos per a Correus. • Problemes de talles en compres de moda per la disparitat internacional; records de catàlegs de venda per correu i solucions de sastreria amb mesures personalitzades. Música Amadeu Vives — Intermedi de “Bohemios” • Vives (Collbató), cofundador de l’Orfeó Català; èxits en sarsuela (Bohemios, Maruxa, Doña Francisquita, La villana) i música religiosa. • Audició: Orquestra RTVE, direcció d’Enrique García Asensio. Salut i benestar Caminar per viure (cos i esperit) • El caminar com a pràctica fundacional en tradicions espirituals i com a exercici òptim per la salut física i el pensament. • Desenvolupament neuromotor en la infància i beneficis psicofísics al llarg de la vida. “Acostumo a medir el grau de salut de les persones pel número de sabates que tenen desgastades.” Civisme i vida local a Sant Just Bona educació i convivència • Valoració global: nota de “notable” al civisme local. • Bons hàbits: recollida d’excrements de mascotes, respecte a les cues, prioritat de pas, cessió de seients. Transport públic i respecte • Incivilitats detectades: no validar títol, ocupar seients reservats, parlar molt fort per mòbil, posar peus als seients. • La importància d’intervenir amb educació i del paper del personal revisor. Neteja, reciclatge i natura • Ciutat i entorn: és més net qui menys embruta; comparatives amb ciutats europees, costums de neteja i recollides. • Recordatori: el bosc no és un femer; endur-se la brossa o enterrar l’orgànica si cal. Mobilitat i aire net • Necessitat de reduir cotxes i contaminació; esment de transport públic elèctric i iniciatives de micro-mobilitat. • Bicicletes: foment i també crida a la disciplina viària per seguretat de tothom.