
Smooth Jazz Club del 19/10/2022
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
30510 episodis disponibles

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum general de l’episodi Conversa amb l’alcalde Joan Bassaganyàs sobre l’actualitat municipal de Sant Just: les Festes de Tardor, actuacions de patrimoni i equipaments (Can Ginestar), el nou espai veïnal a Bellsolets, la gestió de les olors de l’empresa Ventós, la moció sobre pluralitat dels mitjans públics i els pressupostos 2023. Es tanca amb una invitació a la projecció del vídeo del futur teatre de l’Ateneu. Festes de Tardor: balanç i cap de setmana fort • Afluència alta i participació en el primer cap de setmana. • Cap de setmana de colofó amb activitats com la Nit de Sant Just al carrer, Nit de tapes i Shopping Night. Patrimoni i equipaments Can Ginestar: millores i restauració • Obres als lavabos de la planta baixa per adaptar-los a persones amb mobilitat reduïda; ús temporal de mòduls exteriors mentre durin les obres. • Restauració dels porticons de fusta de la façana principal, mantenint el color verd i l’estètica original perquè és una masia catalogada. "És una masia catalogada, i s'ha de respectar el màxim possible l'estat actual." Nou espai veïnal a Bellsolets (Plana Pedrosa) • Procés: licitació iniciada; adjudicació prevista a finals de novembre i inici d’obres al desembre. • Ubicació final: al mig del parc, sota el talús del carrer Avellanès, més integrat que la proposta inicial (c. Tilés). • Millores a petició veïnal: porxo i mesures de prevenció del vandalisme. • Usos: espai per a l’Associació de Veïns i ús compartit per a diverses activitats, fomentant sinergies entre entitats. Olors de l’empresa Ventós: diagnòstic, estudis i mesures • Origen detectat: l’episodi intens d’aquest estiu s’atribueix majoritàriament a la nau magatzem (c. Sagrera amb Ramon i Cajal), no al magatzem de Narcís Monturiol, que ja estava ben aïllat. • Estudis: - Estudi encarregat per l’empresa (dades preliminars): no hi ha elements de toxicitat elevada; per tant, no seria un problema de salut pública. - Estudi independent encarregat per l’Ajuntament a la Universitat Rovira i Virgili (desembre-gener) per validar resultats i donar tranquil·litat a la ciutadania. "No hi ha elements de toxicitat elevada. Per tant, no estaríem parlant d'un problema de salut pública." • Mesures correctores en marxa i previstes: - Instal·lació d’extractors d’aire a la nau. - Xemeneies de fins a 6 metres amb filtres per dispersar les partícules a més alçada i minimitzar l’impacte d’olors. - Segellat d’obertures i juntes de la nau. - Aire condicionat per poder mantenir la nau tancada a l’estiu, evitant ventilacions que afavoreixin la sortida d’olors. • Objectiu: minimitzar les olors i evitar episodis intensos com els d’aquest estiu; es demana paciència i es ressalta la voluntat de convivència entre empresa i veïnat. "Demano una mica de paciència... o hi ha una millora objectiva i duradora, o això es pot acabar convertint en un problema de convivència greu." Ple municipal: pluralitat i independència dels mitjans públics • Moció per garantir la pluralitat i independència del butlletí i l’emissora de ràdio de Sant Just: aprovada per unanimitat. • Finalitat: elaborar un reglament que plasmi l’estat actual de pluralisme i neutralitat, i asseguri llibertat professional. • Representació: recordatori que, a l’apartat de grups, sovint hi ha igualtat d’espai independentment del nombre de regidors. Pressupostos 2023: claus • Impostos i taxes congelats (inclòs l’IBI) per ajudar la ciutadania davant la inflació i la incertesa econòmica. • Augment de la despesa social per atendre possibles situacions de vulnerabilitat. • Segona escola bressol: dotació econòmica perquè la posada en marxa (setembre vinent) tingui totes les despeses de funcionament cobertes. • Seguretat ciutadana: incorporació d’un agent més. • Mobilitat: implementació del Bicinc metropolità per impulsar l’ús de la bicicleta elèctrica al municipi. Agenda i cloenda • Invitació: dissabte, 22.30 h, projecció a la façana de l’Ateneu (plaça Malaret) d’un vídeo de 2-3 minuts sobre com quedarà el teatre restaurat. • L’alcalde subratlla que el projecte suposarà un salt qualitatiu per a la vida cultural de Sant Just.

Resum general • Programa amb fort accent local: agenda de les Festes de Tardor (Nit de Sant Just al Carrer), entrevista a l’alcalde (obres, nou espai veïnal, Ventós i les olors, pressupostos 2023) i butlletins locals. • Bloc informatiu amb portades dels diaris (prohibició de fumar a terrasses i cotxes, Ucraïna, Frankfurt, habitatge) i esports (cas escaladora iraniana i Champions femenina). • Meteo: situació excepcional per depressió atlàntica estàtica, pujades de temperatura i previsió de baixada moderada amb més núvols; cap de setmana probablement assolellat però amb incertesa. • Cultura i història: Pep Quintana sobre Festes de Tardor, castellers, records del Sant Just Canta i homenatge a Ramon Moragas; Glòria Conesa proposa rutes de museus de Lleida i Aran (Ecomuseu, museu de la sal de Gerri, Museu de Lleida, etc.). • Espai legal: tancament del tema judici monitori amb criteris pràctics per saber quan emprar-lo. Temes principals i punts clau 1) Agenda local: Nit de Sant Just al Carrer i propostes culturals • Data i horari: dissabte 22 d’octubre, des de les 18.00 al barri Centre (Bonavista, Mercat, Raval de la Creu, plaça Antoni Malaret). • Activitats: tallers, espectacles familiars (màgia, itinerants), concerts i oferta de comerç i restauració fins a la 01.30. • Escenaris i artistes destacats: - Escenari principal a plaça Antoni Malaret i Amigó: “Mare meva Hits” (20.00 i 22.30), projecció 3D de la futura sala municipal de l’Ateneu (22.30) i DJ Axel Pí (Sidoní) per tancar. - A la Bonaigua (exterior): concerts des de les 00.00 amb La Pink Machine i DJs fins a les 05.00. • Altres propostes locals: - Exposició “Mediterrani. Mar i terra” de Fina Soler i Sandra Molina (Celler de Can Ginestà, del 20/10 al 26/11). - Taller online gratuït “Recerca de feina al Nadal” (16-29 anys, 26/10 via Zoom). 2) Portades dels diaris i actualitat • Salut pública: el conseller Manel Balcells (entrevista a l’Ara) apressa cap a la prohibició de fumar a terrasses el 2023 i expressa que espera també la prohibició als cotxes. “El 2023 no es podrà fumar a les terrasses i espero que tampoc als cotxes.” • Internacional: guerra a Ucraïna (atacs al subministrament elèctric; evacuacions a Kherson; focus a la central de Zaporizhia). • Cultura: 25 anys del Guggenheim (escultura aranya), Fira del Llibre de Frankfurt amb Espanya com a país convidat. • Estat/Economia: debat Sánchez–Feijóo (pressupostos, poder judicial), impuls a l’autoconsum compartit i alarma per inflació a la zona euro i Regne Unit. • Societat/Habitatge: protesta a Districte (Fira Barcelona) contra fons voltors; alerta per fruits secs de diverses marques amb presència de cossos metàl·lics (retorn al punt de venda). • Esports: cas Elnaz Rekabi (escaladora iraniana, competició sense hijab, retorn a Teheran entre dubtes i preocupació) i debut del Barça femení a la Champions contra Benfica (Alexia Putellas oferirà la Pilota d’Or al públic). 3) Previsió meteorològica (Carles Rius) • Situació: depressió atlàntica molt potent i estancada a l’oest (Galícia–Portugal) que envia vents de SW cap a Mediterrània: temperatures altes, pols en suspensió i mala visibilitat. • Contrast territorial: interiors de Lleida/Tarragona poden superar 30 ºC (fins a +10 ºC sobre la mitjana), mentre que a Sant Just màximes de 24–25 ºC. • Canvi previst: entrada de fronts entre dijous–divendres, baixada moderada (a Sant Just 1–2 ºC), més núvols i possibilitat de roïnes (≤1 l/m²). Vents girant a O–NW i millora de la qualitat de l’aire. • Cap de setmana: probabilitat d’ambient més assolellat i màximes similars (23–24 ºC), mínimes més normals (15–17 ºC). Incertesa alta típica de la tardor. “Per la tardor no feu festa major” — dita citada que il·lustra la incertesa estacional. 4) Entrevista a l’alcalde Joan Bassaganyes: obres, espais veïnals, Ventós i pressupostos 2023 • Obres a Can Ginestà: restauració artesanal de porticons de fusta de la façana i nous lavabos adaptats a la planta baixa (respecte del caràcter catalogat). • Nou local veïnal a Plana Bellsoleig (parc de la Plana Pedrosa): en licitació (octubre), adjudicació prevista finals de novembre i obres al desembre. Disseny consensuat amb veïnat (porxo, mesures anti-vandalisme). • Cas Ventós i les olors (Mas Lluí): - Més queixes aquest estiu (xafogor, poca pluja; focus detectat a un magatzem llogat —ex Max Cosmetics— a Sagrera/Ramon i Cajal). - Estudi preliminar de l’empresa: “ no hi ha elements de toxicitat elevada ” (no seria problema de salut pública). - Estudi independent encarregat per l’Ajuntament a la URV (desembre–gener) per reforçar confiança. - Mesures: extractors, xemeneies de fins a 6 m amb filtres per millorar la dispersió, segellat d’obertures i aire condicionat per mantenir la nau tancada a l’estiu. - Objectiu: minimitzar al màxim les molèsties; eliminació del 100% no garantida. • Pressupostos 2023 (ple extraordinari 20/10: ordenances i pressupost): - Congeleu impostos i taxes (inclòs l’IBI) en context d’inflació. - Més despesa social i en cultura; reducció de despesa financera per amortització de deute (juliol 2022). - Posada en marxa de la 2a escola bressol municipal (Mainada) al setembre; dotació de plantilla (8 educadors/es + conserge) i 1 agent més per a seguretat. - Mobilitat: implementació del Bicinc Metropolità (bici elèctrica compartida) el 2023. • Mitjans públics locals: moció aprovada per garantir pluralitat i independència (el butlletí i Ràdio Sant Just). L’alcalde remarca el bon punt de partida i el respecte a la llibertat professional. • Festa: anunci de projecció 3D del nou teatre de l’Ateneu (dissabte, 22.30, plaça Malaret) abans del DJ Axel Pí. 5) Història, festes i memòria (Pep Quintana) • Crònica viva de les Festes de Tardor: Conte Contes, castellers i ambient familiar. • Record del Sant Just Canta i proposta de sumar el Cor dels Pastorets a futures edicions. • Homenatge a Ramon Moragas (98 anys): impulsor del Cant Gregorià local, exabà, ex-president de l’Ateneu i figura pedagògica; records de Montserrat i cultura popular. 6) Arts i museus (Glòria Conesa) • Proposta d’itineraris per les Terres de Lleida i Aran: - Ecomuseu de la Vall d’Àneu: vida rural s. XIX, elaboracions tradicionals (formatges com la rosta de Gavàs), romànic pirinenc. - Museu de la Sal de Gerri de la Sal: història i tècnica en el magatzem original amb parets impregnades de sal; monestir de Santa Maria (visites guiades puntuals). - Museu de Lleida: de la prehistòria al s. XXI (més de 5.000 peces). - Museu de Guissona – IESO (romanització); Conca Dellà (dinosaures); La Noguera (petjada islàmica), Cervera (Universitat i Museu Comarcal), etc. 7) Espai legal (Frank Rigol): quan usar el judici monitori • Vies ràpides per reclamar deutes dineraris amb documentació mínima (formulari del CGPJ) i sense advocat ni procurador. • Només és recomanable si: - El deutor és localitzable al partit judicial triat (altrament, s’arxiva el monitori i caldrà anar a judici verbal o ordinari). - No hi ha oposició previsible amb fonament; si és esperable, millor anar directament a verbal/ordinari per no perdre mesos. - Cas típic: lloguers impagats quan ja s’ha recuperat la possessió de l’immoble (reclamar rendes pendents acumulades). • Si el deutor s’oposa o no es pot notificar (i no hi ha edictes al monitori), el cas deriva a verbal/ordinari (allà sí amb advocat i procurador i amb notificació per edictes si cal). Butlletins i serveis informatius • 11:00 i 12:00: Catalunya Ràdio amb actualitat parlamentària (Govern en minoria, oferta del PSC per pressupostos), economia (crítica d’AIReF i resposta d’Hisenda), protestes a Districte, alertes alimentàries, IPC a l’eurozona i Regne Unit, i esports (Judici Neymar 2, bàsquet, Copa/Champions femenines). • 11:08 i 12:08: Butlletins locals (taller d’ocupació juvenil, entrenament del Benfica al camp municipal, ple extraordinari d’ordenances i pressupost amb congelació de taxes). Conceptes i termes destacats • Depressió atlàntica, vents de sud-oest, pols en suspensió, judici monitori, judici verbal, judici ordinari, autoconsum compartit, Bicinc Metropolità, URV, extractors, xemeneies, Can Ginestà, Plana Bellsoleig, Gerri de la Sal, Ecomuseu, Universitat de Cervera.

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Resum general Episodi centrat en el clàssic de Roman Polanski, “Rosemary’s Baby” (1968), i en l’actualitat cinèfila: la visita de Lucrecia Martel i l’estrena d’“Un año, una noche” (Isaki Lacuesta). Conversa coral amb to analític i apassionat sobre estil, context, temes i llegat. "Els paranoics... no pel fet de ser paranoics deixen de tenir raó." 1) Clàssic de la setmana: Rosemary’s Baby Importància i influència • Obra que consolida el cicle modern de terror satànic a Hollywood (precedeix L’exorcista). • Model de terror psicològic: ambigüitat sostinguda entre paranoia i conspiració real. • Connexions amb l’obra de Polanski: Repulsion i El quimérico inquilino (aïllament, ment, espai tancat). Temes i idees clau • Ambigüitat del mal: el relat força l’espectador a dubtar de la percepció de Rosemary. • Aïllament i incomunicació: personatges “dins una peixera”, incapaces de trencar la mampara social i emocional. • Crítica social: la secta de classe alta, multiètnica, com a al·legoria de les elits “vampíriques”. • Context 1966-68: anys de revolta cultural (Maig del 68, contracultura hippie); col·lisions amb censura (a Espanya es va tallar l’escena de la violació onírica). Posada en escena i recursos • L’arquitectura del pis i els passadissos com a “personatge” dramàtic: espai domèstic ominós, portes, armaris i parets que comuniquen amb l’altre pis. • Música de Komeda i cançó de bressol cantada per Mia Farrow: inquietud des de l’inici amb to falsament ingenu. • Detalls de fidelitat a la novel·la d’Ira Levin (ascensor, dates 1966 “Any 1”). Producció, repartiment i “easter eggs” • Càsting: John Cassavetes (necessitava finançar el seu cinema independent, p.ex. Faces); Mia Farrow imposada per Bob Evans; tensions Polanski–Cassavetes. • Anècdotes: divorci de Frank Sinatra lliurat en ple rodatge; la intensitat de Polanski a la seqüència onírica va impressionar Bob Evans. • Curiositats: anagrama “Roman Castevet”; cameo de William Castle; veu telefònica de Tony Curtis; referència meta a l’actriu Victoria Vetri; tall de cabell Vidal Sassoon. Recepció, context i llegat • Censura de l’escena de la violació a diversos països; Polanski, catòlic polonès, aborda un tema percebut com a “blasfem” l’any 68. • Ecos i influències: The Sentinel, L’exorcista, i, en l’actualitat, Hereditary. • Estil artesanal: càmera, muntatge, llum, actors, partitura; guió de ferro, sense dependre d’efectes especials. “No us perdeu Rosemary’s Baby… però no és gratificant: et deixa fotut.” 2) Debat crític: autoria vs ofici • Apunt a partir d’una xerrada de Santos Zunzunegui a la Filmoteca: distinció entre “fer cinema com a ofici” i ser veritable cineasta-autor. • Reivindicació de criteri i exigència davant la producció massiva contemporània. 3) Focus actualitat: Lucrecia Martel • Estada a Barcelona (Biennal del Pensament) i presentació a Filmoteca de curts i del migmetratge “Terminal Norte” (2021). • Peça com a carta d’amor als artistes durant la Covid (Salta, Argentina): Julieta Lasso, Mariana Carrizo, Lorena Carpanchay, Noelia Sinkunas, BIAMI, entre d’altres. • Martel prepara “Chocobar”, sobre l’assassinat de l’activista indígena Javier Chocobar (2009). Autora valenta, compromesa i essencial del cinema sud-americà contemporani. 4) Estrena destacada: “Un año, una noche” (Isaki Lacuesta) • Basada en el llibre de Ramon González (supervivent del Bataclan). Interpretacions de Noémie Merlant i Nahuel Pérez Biscayart. • Estructura: una nit (la del Bataclan) i un any de conseqüències emocionals i psicològiques. • Tria estilística: evitar sang i fetge i centrar-se en el trauma i la reconstrucció. Idees clau Ambigüitat + aïllament com a eixos del terror de Polanski. L’espai (pis, passadissos, armaris) funciona com a dispositiu dramàtic. Rosemary’s Baby dialoga amb l’esperit del 68 i la censura del seu temps. Actualitat: Lucrecia Martel com a veu imprescindible i Isaki Lacuesta oferint un relat humanista sobre el Bataclan.

En NEXT con Yermi De Jesús, te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo. Todos los martes, a las 19:30 h a través de Ràdio Desvern en la 98.1F.M, te espero.

L'actualitat de Sant Just Desvern


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

L'actualitat de Sant Just Desvern

Panorama general “Envasar el temps” passa de mostra temporal a exposició permanent al Centre Cívic Soledat Sants. Un projecte col·laboratiu i comunitari impulsat per l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret que reuneix 355 pots (d’uns 400 distribuïts) amb records, objectes i idees que la ciutadania vol preservar de l’oblit. La instal·lació aposta per la transparència, la no interacció física i una museografia que deixa que el pas del temps transformi el contingut de cada pot. "Envasar el temps és possible?" Concepte i objectiu Essència del projecte: convidar persones de totes les edats a triar “què posarien en un pot” per preservar-ho de l’oblit. Contingut dels pots: tant elements materials (objectes) com intangibles (idees, memòries), cadascun etiquetat amb autoria (opcional) i lema. Lectura artística: cada pot és una narrativa poètica, un “poema visual” que apel·la a la memòria i el pensament crític. El temps com a coautor Iniciat a la primavera del 2022, molts pots contenen flors i natura que s’han assecat o transformat. El projecte posa en valor el poder transformador del temps: la peça no és fixa; evoluciona a la vista de tothom. "El temps és un dels aliats fonamentals en aquest projecte." Disseny expositiu i museografia Transparència com a idea clau: pots com a càpsules visibles, no opaques. Vitrines i estanteries de vidre a les vidrieres del Centre Cívic per crear un petit aparador on “cada història envasada” es pot observar de prop. No interacció: peça a mode d’aparador; es demana explícitament no tocar. "No ho toqueu." Conservació: fixació amb petites solucions químiques per garantir estabilitat sense perdre la proximitat visual. Participació i abast Participació massiva: 355 pots finalitzats d’entre ~400 repartits; alguns no van tornar per incidències (distàncies, trencaments, usos alternatius…). Diversitat social: projecte plural, transversal i transgeneracional. Geografia: majoritàriament Sant Just, però també Baix Llobregat, Maresme, Urgell, Lleida, Aragó, i internacional (Amsterdam, Viena, Tòquio). Teleparticipació: en lloc d’enviar pots fràgils, participants llunyans envien el contingut i instruccions; el muntatge es fa localment amb supervisió. Muntatge, ordre i logística Estètica d’envasat: metodologia inspirada en els envasats de melmelades; etiquetes i caixes de cartró per transport i emmagatzematge, amb una factura quasi científica. Ordre per atzar: no hi ha criteri alfabètic/temàtic; es combina el criteri museogràfic amb l’atzar per afavorir la barreja i la convivència de diferències. "Millor barrejats que no separats." Permanència, propietat i finançament Exposició permanent al Centre Cívic Soledat Sants, sense data límit prefijada. Propietat: els pots passen a formar part del projecte (no es retornen); això es va comunicar als participants. Suport institucional: projecte guanyador de la primera línia d’ajuts al foment de la creació, que va permetre produir i repartir els pots. Inauguració i comunitat Inauguració: dissabte a les 11 h, al Centre Cívic Soledat Sants (barri de Mas Lluí). Convocatòria oberta: a tots els participants i a la comunitat, amb voluntat de punt de trobada i revisita de les peces amb el pas del temps. Respecte i riscos: confiança en el respecte del públic; acceptació que el temps i l’ús social transformen inevitablement l’obra. Idees clau Transparència, memòria i comunitat com a eixos. El temps no s’atura: és part de l’obra i la modifica. Museografia propera: aparador accessible visualment, però sense manipulació. Diversitat i atzar en la disposició: convivència de narratives, sense jerarquies. Arrelament local amb eco global, i continuïtat de l’Espai de Lliure Creació per provocar pensament crític.

Resum de la conversa Context Conversa amb la Lila Lorenzo, educadora i dinamitzadora del somriure, arran del Dia Mundial de la Salut Mental (10 d’octubre). Es posa el focus en la importància de l’autocura, les tècniques de relaxació i el Mindfulness per al benestar emocional quotidià i col·lectiu. Idees clau Higiene mental: així com cuidem el cos, cal una higiene de la ment per mantenir-la fresca, clara i disponible per a la vida. Relació ment-cos: els pensaments, creences i emocions es reflecteixen al cos (somatització). "El cuerpo nunca miente." Mindfulness: més que una tècnica, és una forma de viure basada en l’atenció plena. Ajuda en casos d’estrès, ansietat, depressió, gestió d’emocions difícils, conductes ansioses o agressives, i també en addiccions o TCA (anorèxia, bulímia). "El Mindfulness… no es una técnica, es una forma de vivir." Relaxació i gestió de la ment: sortir de la rumiació i del pilot automàtic per dirigir la ment al servei propi, no a l’inrevés. Respiració com a ancoratge: la respiració és una aliada per aterrar al present i evitar reaccions impulsives. "La respiración es una de las medicinas." Tallers a Cornellà: Lila col·labora amb la Fundació de Salut Mental de Cornellà oferint tallers de relaxació per a públic de totes les edats. Tècniques i recursos pràctics Comença pel que ja et relaxa: bany calent amb essències i música, pintar, jardineria… Dedica-hi cada dia uns minuts. Estiraments suaus i consciència corporal: despertar el cos al matí, alliberar tensió facial i de braços, segons la teva capacitat. Atenció plena a la vida quotidiana: practicar Mindfulness mentre et dutxes, fregues els plats o menges; portar la ment al present. "Quiero que vengas aquí… vamos a estar presentes en este momento." Respirar per calmar-te: Observa com respires, sense forçar. Inspira pel nas de manera més profunda. Allarga l’expiració per la boca per relaxar el sistema nerviós. Repeteix durant 1–3 minuts per reduir l’activació i prevenir reaccions. Beneficis esperats Reducció d’estrès i ansietat i millor regulació emocional. Prevenció i suport en situacions de depressió, addiccions i TCA. Més autoconeixement i hàbits de vida més saludables. Major presència i capacitat de resposta conscient (menys reactivitat). Contacte de la convidada Lila Lorenzo — Tel.: 645 98 96 57 Conclusió Cuidar la salut mental és una pràctica diària. Amb Mindfulness, tècniques de relaxació i la respiració com a eix, podem redirigir la ment, escoltar el cos i construir hàbits d’autocura que afavoreixen el benestar individual i col·lectiu.

Panorama general del Festival de Sitges 2022 Edició 55 amb rècords i gran nivell de qualitat. • Rècord d’entrades venudes i de convidats presents. • Per primer cop, un mateix director guanya per segona vegada el Premi a Millor Pel·lícula. • El públic i la crítica destaquen una collita sòlida de cinema fantàstic i de gènere. Crítica i anàlisi de pel·lícules Pearl (Ty West) — terror psicològic i origen d’un personatge • Prequela de “X” ambientada dècades abans; protagonista doble de Mia Goth (també coautora del guió). • Interpretació sensacional de Mia Goth; final amb pla fix llarg que esdevé icònic. • Anècdota de producció: durant la quarantena COVID abans del rodatge de “X”, Ty West i Mia Goth van escriure el guió de “Pearl” i van acabar rodant dues pel·lícules en el mateix viatge. • Premis a Sitges: Millor Director i Millor Actriu. Irati (Paul Urkijo) — llegenda basca en euskera • Fantasia medieval al Vall d’Irati, basada en la mitologia basca: reis, bruixes, dimonis i entitats màgiques. • Producció ajustada (aprox. 4,3 M€) però ben rodada i amb efectes fets “amb molt d’amor”. • Calor del públic i reconeixements (incloent-hi premi del públic i millors efectes especials). • Més propera a l’epopeia fantàstica que al terror pur. Sisu (Jalmari Helander) — acció extrema i polèmica positiva • Ambientada a la II Guerra Mundial a Lapònia; un home s’enfronta tot sol a un batalló nazi per recuperar el seu or. • Cinema d’acció a l’estil 80s (explosions, sagnant, humor negre), on el protagonista sembla gairebé immortal. "Sisu" en finès designa la força i determinació quan ja no queda esperança. • Recepció: molt divertidament adrenalínica per al públic. • Polèmica: poca gent l’havia vist abans del veredicte per la seva programació en sales i horaris menys accessibles. • Premis: Millor Pel·lícula, Millor Actor (discutit pel rol gairebé mut), Millor Fotografia i Millor Banda Sonora. Clausura: Bones and All (Luca Guadagnino) • Drama romàntic caníbal amb Timothée Chalamet i Taylor Russell; més melòdic i autoral que de terror. • Impacte de veure-la a primera hora: la densitat emocional i el gore matinal poden xocar. El Festival per dins: organització i experiència de premsa Acreditacions i entrades: abans i ara • Abans: lluites diàries a les 7 del matí (o cues físiques) per reservar pel dia següent. • Ara: sistema digital obert abans de l’inici; cada acreditació té un cupó d’invitacions i es pot planificar tot el calendari. • Possibilitat de cancel·lar i canviar entrades perquè d’altres les aprofitin. Accés a talent i entrevistes • El festival facilita un llibre de contactes (productores, distribuïdores) i llistats de convidats per gestionar entrevistes. • Les distribuïdores també contacten per oferir passes, enllaços i espais d’entrevista. • Mitjans grans tenen prioritat per als noms més cobejats, però hi ha espais oberts (jardins del Meliá, fotocalls) per interactuar. Logística personal, allotjament i ritme • Experiència còmoda per a qui hi va cada any: dreceres, horaris i sales dominades. • Allotjament compartit entre acreditats per abaratir costos; estades de deu dies. • Ritme intens: sessions des de les 8:15 del matí; anècdota del contrast entre una projecció ultraviolenta i l’entrada d’escoles a la següent sessió familiar. Identitat i salut del festival • Retorn i consolidació del segell “fantàstic” a la secció oficial (fi d’etapes més disperses en gèneres alienes). • Sitges gaudeix d’una excel·lent salut de públic, amb el poble i les sales plenes, diferenciant-se d’altres festivals. Focus: l’edició del cinema espanyol Gran any del cinema espanyol a Sitges. Títols destacats i variats en to i ambició: • Cerdita (estrenada; gran rebuda) • La piedad (Eduardo Casanova) — arriscada i potent • Venus (Jaume Balagueró) — superdivertida • Unicorn Wars — animació bèl·lica entre “ossos amorosos” i unicorns; delirant i esbojarrada • Mantícora (Carlos Vermut) — sobresortint • Irati — fantàstic basc ja comentat Valoració final • Edició de rècords amb programació variada: del terror autoral de “Pearl” a l’acció sanguinolenta de “Sisu”, passant per la fantasia èpica d’“Irati” i la clausura romàntica i caníbal de “Bones and All”. • Organització per a premsa molt més eficient i digitalitzada, i un ambient únic que consolida Sitges com a referent mundial del cinema de gènere. "Llarga vida al cinema de terror i fantàstic!"

Resum general Programa matinal de Ràdio d’Esvern amb obertura musical i sumari d’agenda. La primera hora entra en notícies locals amb la Lua López; després, repàs de portades amb focus en la crisi als Mossos, la guerra a Ucraïna i l’actualitat esportiva; i es tanca el tram amb esports, destacant el segon triomf consecutiu d’Alexia Putellas a la Pilota d’Or. Notícies locals (Lua López) Mobilitat i energia: la primera fotolinera de Sant Just • S’estrena la primera fotolinera davant l’Escola Montserrat: pèrgola amb plaques fotovoltaiques i punts de recàrrega per a fins a 4 vehicles (3 semiràpids). • Energia renovable d’autoconsum: quan no carrega cap vehicle, l’energia alimenta l’equipament de l’escola. • Controvèrsia inicial i ajustos: malestar de famílies per la ubicació a la porta principal; l’Ajuntament admet manca de comunicació i desplaça la instal·lació uns metres per no afectar autocars i logística escolar. • Ús flexible i gratuït: no és reserva exclusivament per a recàrrega; quan no hi ha cotxes carregant, s’hi pot aparcar. Servei gratuït per a veïnat i comunitat educativa que aposti pel vehicle elèctric. Termes clau: fotolinera vs. electrolinera. Salut i comunitat: dol perinatal i gestacional • Xerrada “La mort del fill o filla abans de néixer” (avui, 18:00, Centre Cívic Soledat Sans), amb Maria Teresa Pissonier (doctora en Psicologia) i Eva Sitko (pedagoga i terapeuta gestalt). • Definicions: mort gestacional (>22 setmanes d’embaràs) i perinatal (entre 28 setmanes i la primera setmana de vida). • Trencar el tabú: un dol sovint invisibilitzat a l’àmbit privat i social. Ofrena floral prèvia a l’escultura “Abraçada” (cementiri) en record dels infants morts abans de néixer. Cultura: homenatge a Jordi Cossà • Presentació del díptic novel·lístic “Cavalls Salvatges” i “Formentera Lady” a l’Espai Mercat (dijous 20 d’octubre, 19:00), acte conjunt amb Cal Llibreter i editors de LaBreu Edicions. • Cossà (1961–2021): novel·lista, narrador i dramaturg. “Cavalls Salvatges” com a ficció terapèutica; “Formentera Lady” ressegueix i revisita aquelles vivències des d’una mirada més distanciada. • Comentari sobre la continuïtat del projecte expositiu “2022 Mons” al municipi. Portades dels diaris Crisi a la policia autonòmica (Mossos d’Esquadra) • Canvis recurrents al capdavant del cos: destitució del comissari Estela; s’acumulen múltiples relleus en 5 anys. L’oposició parla de manipulació política. Es perfila l’intendenta Rosa Bosch com a possible primera dona en el càrrec. Guerra a Ucraïna i geopolítica • Atac amb drons kamikaze sobre Kíiv: llançats 28 drons (fabricació iraniana), 5 impactes; danys en infraestructures energètiques i edificis residencials. La UE estudia sancions a l’Iran per la seva implicació. Esports en titulars • Alexia Putellas revalida la Pilota d’Or; Karim Benzema guanya en categoria masculina i Gavi rep el premi a millor U21. • Neymar i el judici: el jutge li permet descansar a l’hotel fora de sala; debat sobre igualtat davant la justícia. Altres titulars destacats • Hipoteques vulnerables: pressió a la banca per mesures d’ajuda. • Frontera sud: 30 M€ d’Espanya al Marroc per reforçar el control fronterer. • Migracions: Grècia acusa Turquia d’abandonar 92 migrants despullats. • Ciència i ciutat: Barcelona i Madrid compartiran la Biennal de la Ciència 2023. • Formació: l’FP Dual s’estén a 103 escoles bressol municipals de Barcelona. • Mobilitat urbana: el Raval suma 10 itineraris on la bici serà prioritària. • Salut: es parla de la malaltia neurològica rara que pateix la regidora Rosa Alarcón. • Regne Unit: el nou ministre d’Economia desfà el pla de Liz Truss. Esports: Alexia Putellas, reina del futbol • Doble corona històrica: primera futbolista a guanyar dues Pilotes d’Or consecutives; reconeixement al seu lideratge amb el Barça i la seva influència en el futbol femení. • Context i superació: tot i la lesió greu al juliol, manté l’ambició i el compromís. “Espero que la pròxima vegada que hagi de parlar sigui de nou al camp… Ho trobo molt a faltar.” • Impacte: símbol d’una generació i motor de visibilitat del futbol femení. Música i publicitat (entre blocs) • Obertura amb “Chilleando por Madrid” (Bebe Milag i Rafael Carrell) i versió de “She’s a Lady” (Lion Vapes). Pausa musical amb “Lovefool” (The Cardigans). • Anuncis institucionals: Voluntariat per la Llengua i Conferència sobre el Futur d’Europa.

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric i en Joan

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

En aquest programa, parlem amb Roger Cònsol, coordinador del Club de Lectura "Llegir al Teatre", que se celebra a la Biblioteca Joan Margarit de Sant Just. El club es dedica a llegir obres de teatre i posteriorment debatre sobre elles, així com assistir a les representacions al Teatre Nacional de Catalunya. A la sessió d'octubre es llegirà "Zona Inundable" de Marta Barceló, amb la participació dels assistents a la tertúlia. Roger també comparteix els títols de les obres que es llegiran durant el curs

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

L'actualitat de Sant Just Desvern