Tots els episodis

30510 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

7489-7512 de 30510
  • Entrevistes de la Justa del 11/10/2022 — Correllengua a Sant Just: activitats, exposició de Joan Fuster i crida a sumar-se a La CAL durant les Festes de Tardor - episode art
    Entrevistes de la Justa
    12'

    Entrevistes de la Justa del 11/10/2022 — Correllengua a Sant Just: activitats, exposició de Joan Fuster i crida a sumar-se a La CAL durant les Festes de Tardor

    Resum Punts clau El Correllengua és una iniciativa popular anual als territoris de parla catalana que impulsa l’ús social de la llengua mitjançant activitats lúdiques i culturals. Enguany es commemora el centenari de Joan Fuster, escriptor valencià prolífic, conegut pels seus aforismes. Accions prèvies al municipi: Dites populars catalanes als comerços, vinculades als productes que venen. Aforismes de Joan Fuster enganxats per diversos espais del poble. Exposició: "La nostra pàtria és la nostra llengua" a la biblioteca. Tot i un retard logístic en el transport, s’allargarà perquè tothom la pugui visitar. Agenda d’actes del Correllengua: Dijous 13/10, 19.00 h – Sala del Cinquantenari: sessió sobre Joan Fuster (amb format literari/escènic) a càrrec de Roger i Arnau Consul. Al final, ratafia i conversa amb el públic. Dissabte 15/10, 11.00 h – Davant del mercat: festa popular al punt neuràlgic del poble amb l’Esbart de Sant Just (danses) i música del grup Vellaveu (d’Olesa) per amenitzar el vermut de Reus. Tots els actes són gratuïts, oberts i pensats per sumar entitats i públic. Crida a sumar-se a la CAL (Coordinadora per la Llengua) de Sant Just: ara són unes 10 persones fixes amb suport de voluntariat; el principal requisit és tenir ganes de fer coses i aportar idees. Context Festes de Tardor: primera edició plenament normal després de la Covid-19; el 2021 ja es va fer en format reduït amb èxit de participació. Entitats veïnes: participació recent dels gegants a Esplugues (Sant Mateu) i a Sant Feliu (16 colles, una de Navarra). Missatge final: “sumar” per enfortir poble, entitats, llengua i cultura. El Correllengua es vincula a llengua, cultura i llibertat. Cites destacades "La nostra pàtria és la nostra llengua." "Res no uneix tant com una bestiesa compartida." Informació pràctica Llocs i horaris clau: Dijous 13 d’octubre, 19.00 h – Sala del Cinquantenari. Dissabte 15 d’octubre, 11.00 h – Davant del mercat. Exposició a la biblioteca: arribant amb retard; es prolongarà. Accés: gratuït i obert; es pot entrar i sortir lliurement. Participació: la CAL anima a incorporar voluntariat per ampliar i renovar projectes.

  • Entrevistes de la Justa del 11/10/2022 — Festes de Tardor, pluralitat dels mitjans, Pressupostos 2023 i nou camp de futbol a Sant Just - episode art
    Entrevistes de la Justa
    25'

    Entrevistes de la Justa del 11/10/2022 — Festes de Tardor, pluralitat dels mitjans, Pressupostos 2023 i nou camp de futbol a Sant Just

    Resum executiu En aquesta entrevista amb Josep Maria Ranyer (PSC) es tracten quatre blocs principals: les imminents Festes de Tardor i el dispositiu de "Sant Just al Carrer"; el balanç del ple de setembre amb la moció per garantir la pluralitat i independència dels mitjans públics; l’avanç del ple extraordinari del 20 d’octubre sobre Pressupostos 2023 i ordenances fiscals; i l’estat del nou camp de futbol (obre per a la pràctica esportiva, amb inauguració lúdica prevista i impuls al futbol femení). Punts clau: Festes de Tardor amb rècord de paradetes i ampliació a l’Avinguda Indústria; ajustos de circulació d’autobusos. Moció unànime per la pluralitat als mitjans públics: es prioritzarà un reglament abans de l’òrgan de supervisió i s’estableix un termini de 6 mesos. Pressupostos 2023: congelació de taxes (inclòs IBI), més transferències de l’Estat, amortització de deute amb romanents que allibera 600.000 €, i manteniment de l’escut social. Nou camp de futbol: camp operatiu, vestidors en curs d’acabats, acte d’inauguració amb veterans (29-30 d’octubre) i impuls d’un equip femení. Temes principals Festes de Tardor i “Sant Just al Carrer” (dispositiu i mobilitat) Reforç del model al carrer amb més activitat i retorn de tradicions: Shopping Night, correfoc, etc. Relocalització consolidada a l’Avinguda Indústria: de carrer Miquel Reverter fins a Salvador Espriu, deixant lliures les rotondes i amb espais per a actuacions. Ja s’han superat les xifres d’altres anys: 106-107 paradetes confirmades (termini de sol·licituds obert fins al dia 16). Mobilitat: desviament d’autobusos per Salvador Espriu i Tvdona (alternatives per a la baixada), atesa la intensitat de trànsit a Indústria. Ple de setembre: pluralitat i independència dels mitjans públics Moció aprovada per unanimitat per garantir la pluralitat i la independència del butlletí municipal i la ràdio. Consens en el fons: respectar la llibertat professional i assegurar equilibris que reflecteixin totes les veus polítiques locals. Metodologia acordada: primer el reglament i després l’òrgan de supervisió. "L’organisme ha de sortir d’un reglament que reguli com funciona, quines funcions té l’organisme de control." Termini de treball compartit: 6 mesos, amb proposta d’incloure població civil i tots els grups polítics. Debats tècnics pendents: tractament del regidor no adscrit (transfugisme), criteris de proporcionalitat vs. representativitat plural, i fórmules per a espais d’opinió al butlletí. Pressupostos 2023 i ordenances fiscals (ple extraordinari 20 d’octubre) Fiscalitat: congelació de totes les taxes (petits ajustos de redactat sense impacte recaptatori). Inclou IBI. "No pujarem impostos... i mantindrem l’escut social." Ingressos: augment de les transferències de l’Estat (participació en els pressupostos estatals). Despeses i eficiència: Amortització de deute amb romanents que allibera prop de 600.000 € en quotes de capital per a 2023. Increment del capítol 1 (personal): pujada retributiva i noves places. Posada en marxa de l’escola bressol (8 persones a partir de setembre). Serveis socials: reforç per transició a municipi > 20.000 habitants (assumpció directa del servei). Policia local: +1 agent. Pressió en el capítol 2 (béns i serveis): increments de contractes (neteja, recollida) i cost energètic per fi d’un contracte elèctric més barat via ACM; el nou marc encarirà la llum. Polítiques: manteniment de l’escut social activat en pandèmia; cobertura de nous serveis (Soledat Sans, etc.). Procés polític: presentat a comissió informativa; s’espera suport o abstencions suficients en el ple del 20/10; ple ordinari el 27/10. Nou camp de futbol: estat, inauguració i impuls al futbol femení El camp ja és operatiu per competir; vestidors i acabats exteriors encara en execució. Inauguració prevista després de les Festes de Tardor (entorn 29-30 d’octubre): partit veterans Sant Just vs. convidat (opció Barça/Espanyol) amb caràcter obert i lúdic. Es promou un partit femení a l’acte i es treballa amb clubs locals (p. ex., Atlètic Sant Just) per configurar un equip femení de cara a la propera temporada. Calendari clau Fins al dia 16: termini per a sol·licituds de paradetes. 20 d’octubre: Ple extraordinari (Pressupostos 2023 i ordenances). 27 d’octubre: Ple ordinari d’octubre. 29-30 d’octubre (previst): Inauguració del nou camp de futbol.

  • La Justa del 11/10/2022 — Festes de Tardor a Sant Just, pressupostos 2023, pluralitat als mitjans locals, nou camp de futbol i actualitat del municipi - episode art
    La Justa
    2h 51min

    La Justa del 11/10/2022 — Festes de Tardor a Sant Just, pressupostos 2023, pluralitat als mitjans locals, nou camp de futbol i actualitat del municipi

    Resum general del programa Episodi magazine amb actualitat local, entrevista política i serveis (premsa, esport i meteorologia). Els punts clau: Festes de Tardor 2022: tornen amb força, més parades i nova ubicació principal a l’avinguda Indústria, amb ajustos de mobilitat. Pressupostos 2023: proposta de l’equip de govern amb congelació de taxes, més transferències de l’Estat i estalvi per amortització de deute; reforç en serveis socials, escola bressol i seguretat. Mitjans públics locals: acord per impulsar un reglament i un òrgan de supervisió que garanteixi la pluralitat i la independència. Nou camp de futbol: ja operatiu; vestidors en fase final; acte d’inauguració previst i impuls a un equip de futbol femení. Actualitat local: neix el Club Literari de l’Ateneu; Sant Just, 4t municipi de Catalunya i 7è d’Espanya en renda mitjana (IRPF 2020); activitat de muntanya de la CEA Jove. Repàs de premsa: canvi de govern a Catalunya, guerra a Ucraïna i negociacions sobre la cúpula judicial a Espanya; la UE situa un ordinador quàntic a Catalunya. Esports: Xavi Marín, campió del circuit català de paddle surf. Meteorologia: núvols intermitents, petites possibilitats de ruixats nocturns i cap de setmana assolellat amb màximes de 24–25 °C. "Si Putin no pitja el botó nuclear, crec que perdrà la guerra" — Svetlana Alexiévitx (a la premsa del dia) Actualitat local Nou Club Literari de l’Ateneu • Neix fruit de la maduresa del Club de Lectura (8+ anys) i el compromís amb la llengua i cultura catalanes. • Activitats: club de lectura mensual (novel·la), trimestral de novel·la gràfica, xerrades, trobades amb autors, dimarts literaris, sopers literaris i cursos de recuperació de vivències en relat curt. • Primeres cites (novembre literari): presentació de “1969” (Eduard Márquez, 10/11) i “La germana Esbrontë” (viatge fotopoètic, 25/11). Economia local: IRPF 2020 • Sant Just és el 4t municipi amb major renda mitjana a Catalunya i el 7è d’Espanya: 54.641 € (10.061 declarants). • Rànquing estatal encapçalat per Pozuelo d’Alarcón; a Catalunya destaquen Sant Cugat del Vallès i Matadepera. Agenda: CEA Jove • Ascensió al primer “3.000” de l’entitat: Pic de Russell (3.207 m) a la Maladeta. Distància 16 km, +1.500 m, ~7 h; pernocta en refugi lliure i inscripcions via Instagram. Festes de Tardor (comentari d’obertura) • Molta oferta d’actes concentrats (consell pràctic: mirar per caps de setmana). Sensació de calendari avançat i molt carregat. Repàs de premsa Titulars destacats • Política catalana: canvi de govern i tensió ERC–Junts; interinitat al Parlament. • Ucraïna: onada de míssils sobre civils a Kíiv i altres ciutats; objectiu de terroritzar la població. • Espanya: Sánchez–Feijó reobren el diàleg per renovar la cúpula judicial (CGPJ i TC) després de dimissió de Lesmes. • Ciència i indústria: la UE situa un ordinador quàntic a Catalunya (BSC; 12,5 M€). • Seguretat: Marlaska anuncia més efectius de la Policia Nacional a Catalunya. “Catalunya acull un dels ordinadors quàntics de la Unió Europea” — ressaltat a les portades Esports • El blanenc Xavi Marín es proclama campió del circuit català d’stand up paddle (categoria elit), rematant el títol guanyant l’última prova a Badalona. Meteorologia (Carles Rius) • Dies variables: matinades serenes amb lluna visible i migdies ennuvolats; màximes de 21–22 °C. • Ruixats molt febles possibles de matinada (dimecres i dijous), sense acumulats significatius. • Cap de setmana: més sol i pujada de temperatura (24–25 °C), ambient suau al migdia; matins i nits amb 15–16 °C (atenció a contrastos i refredats). • Setmana següent: possible canvi de temps entre dijous–diumenge (a confirmar). Butlletins informatius General (Catalunya Ràdio) • Política estatal: Feijó compara el possible acord PSC–ERC amb el “pacte del Tinell” i obre la porta a candidatures conjuntes PP–Cs–Vox a Catalunya. • Sanitat: augment de contagis de COVID i d’ingressos hospitalaris. • Cultura i llibertat d’expressió: PEN America denuncia censura (1.600 llibres) a escoles i biblioteques dels EUA. • Nova producció: s’estrena el podcast “La Vermella” sobre doblatge català. Local (butlletí de Sant Just) • Reforç del resum local: Club Literari, IRPF 2020 i ascensió de la CEA Jove amb dades i instruccions d’inscripció. Entrevista a Josep Maria Ranyer (PSC Sant Just) Festes de Tardor: logística i volum • Retorn a plena normalitat: Sant Just al carrer, Shopping Night i actes tradicionals “a tota màquina”. • Nova disposició del Sant Just al carrer a l’avinguda Indústria (de Miquel Reverter a Salvador Espriu), rotondes lliures per a actuacions i confort de pas. • Demanda molt alta de parades: 106–107 (superior a edicions recents), amb previsió d’omplir l’avinguda. • Mobilitat: desviament d’autobusos per Salvador Espriu i Tolodona; s’estudien alternatives per a la baixada. Mitjans públics locals: pluralitat i reglament • Aprovada per unanimitat la moció per garantir pluralitat i independència de Ràdio d’Esvern i el Butlletí. • Full de ruta: fer primer un reglament i, a partir d’aquí, constituir l’òrgan de supervisió (representació política i ciutadana) en un termini de 6 mesos. • Debats oberts: representació del regidor no adscrit i criteris de proporcionalitat segons vots; buscar equilibris que reflecteixin totes les veus sense “passar el rodet”. “La moció posava una mica la carreta davant dels bous: primer cal el reglament i després l’òrgan.” Ple extraordinari d’octubre: Pressupostos 2023 i ordenances • Congelació de taxes i IBI per prudència en el context inflacionista; més ingressos per transferències de l’Estat. • Amortització de deute avançada amb romanents: allibera ~600.000 € del 2023 (menys despesa financera). • Capítol 1 (personal): puja per increments salarials i noves necessitats: posada en marxa de l’Escola Bressol (8 places de personal), serveis socials municipals (salt cap als 20.000 hab.) i 1 agent més de policia. • Capítol 2 (béns i serveis): puja per contracts (neteja, recollida) i energia (fi de contracte ventajós; revisió de preus). • Escut social: es manté el nivell reforçat de protecció social iniciat amb la COVID. • Dinàmica de suport: es treballa per sumar vots favorables o abstencions; s’espera aprovació. Nou camp de futbol: estat i inauguració • El camp ja funciona per competir; vestidors i acabats exteriors encara en obres (fase final). • Inauguració lúdica prevista cap al 29–30 d’octubre: partit de veterans (buscar rivals com Barça/Espanyol). • Impuls al futbol femení: converses amb clubs locals per configurar equip femení de cara a la propera temporada (entrenaments i base aquest any). Glossari ràpid • Stand up paddle (paddle surf): disciplina de rem dempeus sobre una taula. • Ordinador quàntic: infraestructura de càlcul avançat que utilitza qubits per resoldre problemes complexos. • CGPJ/TC: Consell General del Poder Judicial i Tribunal Constitucional.

  • M de Música del 10/10/2022 - episode art
    M de Música

    M de Música del 10/10/2022

    Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

  • l'Audició del 10/10/2022 - episode art
    l'Audició

    l'Audició del 10/10/2022

    Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

  • Entrevistes de la Justa del 10/10/2022 — Il trovatore de Verdi al Liceu: xerrada introductòria amb Pol Avignon, àries clau i per què és ideal per començar a l’òpera - episode art
    Entrevistes de la Justa
    15'

    Entrevistes de la Justa del 10/10/2022 — Il trovatore de Verdi al Liceu: xerrada introductòria amb Pol Avignon, àries clau i per què és ideal per començar a l’òpera

    Resum Entrevista amb Pol Avignon, divulgador musical i musicòleg, que presenta Il trovatore de Giuseppe Verdi i la xerrada introductòria prèvia a la funció del Liceu. La conversa repassa la força musical de l’òpera, la seva vigència des de 1853, els grans moments vocals per a cada personatge, la producció escènica actual i els avantatges del programa Liceu+BIB (entrades amb descompte i visibilitat garantida). També es commemora el naixement de Verdi (10 d’octubre de 1813). Punts clau Projecte Liceu+BIB (anomenat “Liceu VIP” a la conversa): apropa les òperes del Liceu a través de les biblioteques, amb entrades a preu reduït i bona localització. Títol i context: Il trovatore és una de les òperes ambientades a Espanya de Verdi (juntament amb altres com Hernani o La forza del destino). Estructura: òpera en 4 actes; al Liceu es fa I+II, pausa, III+IV. Durada: només música, 2 h 10 min; durada total aproximada de funció 2 h 40 min amb pausa. Producció al Liceu: signada per Àlex Uller (segons la conversa), vista a Amsterdam i a l’Òpera Bastilla; trasllada l’acció a la Primera Guerra Mundial i ressalta el conflicte entre germans (Manrico i el Comte de Luna). Mètode de la xerrada: enfocament pedagògic, amb fragments d’alta qualitat, anècdotes i sorpreses (inclou un fragment d’“A Night at the Opera” dels Germans Marx). Per a qui és ideal: per a tothom, i especialment per a qui no ha anat mai a l’òpera: música popular i directa, durada assumible, producció clara i grans veus internacionals. Personatges i moments vocals destacats Tenor – Manrico: final de l’Acte III amb l’ària Ah! sì, ben mio i la cabaletta Di quella pira (amb el famos do de pit que el públic espera; tradició no escrita a la partitura). Soprano – Leonora: Acte I, Tacea la notte placida — delicada i molt exigent. Baríton – Comte de Luna: Acte II, Il balen del suo sorriso — una de les grans àries de baríton. Mezzosoprano – Azucena: Acte II, Stride la vampa, just després del cor de gitanos. Baix: relat d’antecedents a l’Acte I (important dramàticament, menys reconegut musicalment). Per què és atemporal? Música de Verdi al màxim nivell: àries i cors memorables i impactants. Popularitat ininterrompuda des de 1853: sempre present al repertori internacional. Potència coral i orquestral: experiència sonora que impressiona. “Tenir dalt de l’escenari 100 coristes [...] que et canten les melodies de Verdi a ple pulmó, ostres, això és una satisfacció que no es paga amb diners.” “No n’hi ha excusa per no venir.” Dades pràctiques de la xerrada Data i hora: dijous 13 d’octubre, 17:00 Lloc: Sala Isidor Cònsul, a Can Ginestà Accés: Oberta a tothom; especialment útil per a qui vagi (o vulgui animar-se) a veure l’òpera al Liceu.

  • Entrevistes de la Justa del 10/10/2022 — Sessió informativa sobre energia solar fotovoltaica, autoconsum i comunitats energètiques a Sant Just (11 d’octubre, 19 h) - episode art
    Entrevistes de la Justa
    15'

    Entrevistes de la Justa del 10/10/2022 — Sessió informativa sobre energia solar fotovoltaica, autoconsum i comunitats energètiques a Sant Just (11 d’octubre, 19 h)

    Context i objectiu Sessió informativa amb Ivan Capdevila (estudi Ramon Folch i Associats) per explicar com impulsar energia solar fotovoltaica en habitatges unifamiliars i edificis plurifamiliars, incloent autoconsum i autoconsum compartit en el marc de comunitats energètiques. "Només es necessita l’aprovació de la majoria simple de la comunitat de propietaris." Punts clau Dues vies d’implementació: Individual (cases unifamiliars): més senzill i amb alta adopció. Col·lectiu (blocs d’habitatges): més complex, però cada cop més assequible legalment. Participació flexible: no cal que tots els veïns s’hi adhereixin; pot començar amb uns quants propietaris. Amortització ràpida: recuperació de la inversió en 4-5 anys; amb ajuts, hi ha casos de ~2 anys. Estalvi substancial: cobertura del 40-50% del consum anual; els excedents es compensen parcialment. Aspectes tècnics i legals En comunitats, cal majoria simple en junta; els participants poden ser una part del total. Autoconsum compartit: plaques al terrat comú per repartir energia entre els adhesos. Cal projecte i estudi de viabilitat cas per cas per dimensionar i optimitzar. Economia i ajuts Electricitat cara + plaques molt més barates (aprox. una desena part del cost de fa 15 anys) = cas econòmic molt favorable. Ajuts disponibles: Bonificacions a l’IBI. Subvencions de l’ICAEN (Generalitat de Catalunya). Resultat: estalvi immediat en molts casos i retorn accelerat de la inversió. "Avui dia, realment, l’estalvi és molt gran en les plaques solars." Limitacions i viabilitat No tots els edificis són aptes: Cobertes de fibrociment (cal canviar-la abans d’instal·lar). Ombres significatives (edificis propers) que redueixen el rendiment. Privatització d’elements comuns que pot complicar l’accés. En general, unifamiliars: majoritàriament viables; plurifamiliars: viables si hi ha coberta disponible (plana o inclinada). Adopció i tendències Gran interès social i creixement sostingut de la demanda. Instal·ladors sovint desbordats amb llistes d’espera de mesos. Participació en comunitats: positiva però més lenta (processos i acords que poden durar mesos o un any). "La gent que es dedica a posar plaques solars està desbordada." Convocatòria de la sessió Quan: dimarts 11 d’octubre, 19:00. On: Casal de Joves (Sant Just). Durada: aproximadament 1 hora i mitja. Objectiu: resoldre dubtes i guiar sobre autoconsum, autoconsum compartit i comunitats energètiques. Missatge final Recomanació: fer un estudi detallat i aprofitar els ajuts; és un win-win: estalvi econòmic a curt termini i benefici ambiental immediat. "Generem al terrat de casa nostra l’electricitat que després consumim a dins de casa."

  • La Justa del 10/10/2022 — Notícies locals de Sant Just, remodelació del Govern català, rècord ciclista de l’hora i previsió del temps: pluja puntual i “estiuet de Sant Calixt” - episode art
    La Justa
    2h 52min

    La Justa del 10/10/2022 — Notícies locals de Sant Just, remodelació del Govern català, rècord ciclista de l’hora i previsió del temps: pluja puntual i “estiuet de Sant Calixt”

    Panorama general del programa • Dilluns 10/10/2022, programa 223. Obertura musical i sumari de continguts. Agenda i entrevistes previstes (segona i tercera hora) • Energia solar i autoconsum: sessió informativa amb Ivan Capdevila (11 d’octubre, Casal de Joves). Temes: autoconsum, comunitats energètiques i passos per fer el canvi a casa o a la comunitat. • Òpera al Liceu: el musicòleg Pol Avinyó introdueix “Il Trovatore” de Verdi en el marc del projecte Liceu BIB (xerrada dijous, 17:00, sala Isidor Cònsul; biblioteca Joan Margarit + Generalitat + Liceu). • Patrimoni local: amb Maria Quintana (Centre d’Estudis Santjustencs) per fer balanç de les Jornades de Patrimoni. • Tertúlia esportiva: amb Pol Brull, Carlos García, Richi Gafarot i Carles Reus. Tema destacat: Teqball/Tech Ball (ping-pong amb pilota i peus) i altres esports. Notícies locals (1a hora) • “Sant Just Canta”, èxit i emoció a la plaça Malaret: 8 corals del municipi i més de 150 cantaires en un acte intergeneracional i participatiu. Valoració: “Si li he de posar una nota, li poso un 10”. Es vol convertir en cita anual. • Nou camp de futbol 11 a Sant Just: ubicat on hi havia el camp de futbol 7. Millores d’enllumenat, rec i clavegueram; dues porteries de futbol 11, quatre de futbol 7 i dues banquetes. Objectiu: millorar la qualitat per als equips locals. • Urbanització a la Carretera Reial (Conveni 2019 per salvar la Vall): 30.000 m² per a nova zona residencial i comercial. Inclou 2 edificis d’HPO (180 pisos de lloguer, la meitat municipals) + 3 edificis residencials (uns 400 pisos), locals a peu de carrer, equipaments públics i zona enjardinada. Millora la connexió amb Torreblanca i municipis veïns; s’hi preveuen 900–1.200 residents. Es trasllada sostre edificable fora del Parc de Collserola per protegir la vall. Portades i política • Remodelació del Govern de la Generalitat: Pere Aragonès incorpora perfils de PSC, CDC i Podem; s’elimina la vicepresidència i es mantenen carteres. Noms clau: Natàlia Mas (primera dona a Economia i Hisenda), Joaquim Nadal (Recerca i Universitats), Carles Campuzano (Drets Socials), Gemma Ubasart (Justícia, Drets i Memòria), Manel Balcells (Salut), Meritxell Serret (Acció Exterior), Juli Fernández (Territori). Objectiu: pluralitat i estabilitat parlamentària. • Àmbit estatal: Carlos Lesmes formalitza la dimissió; Pedro Sánchez convoca Núñez Feijóo per desbloquejar la renovació del CGPJ. • Internacional: Atacs russos a Ucraïna després del sabotatge al pont de Crimea. • Societat i economia: les piscines climatitzades reduiran la temperatura per la inflació; la pandèmia ha disparat les llistes d’espera per a trastorns alimentaris. • Esports: el Barça manté el lideratge patint contra el Celta; a Fórmula 1, Max Verstappen es proclama campió per segona vegada. Esport destacat del dia • Rècord de l’hora de Filippo Ganna: 56,792 km al velòdrom de Grenchen. Bicicleta Pinarello Bolide fabricada amb impressió 3D (aliatge d’escandi-alumini-magnesi), 9,3 kg i valorada en 75.000 € (manillar 27.000 €, rodes 8.000 €). Exemple de com la tecnologia i l’aerodinàmica estan redefinint els límits del ciclisme. El temps amb Carles Rius “La tardor és molt punyetera.” • Balanç de pluja: a Sant Just, 10 l/m² divendres al matí (pluja suau i benvinguda); tempestes molt intenses mar endins (fins a 150 l/m² a 15–20 km de la costa del Barcelonès/Baix Llobregat). • Dies vinents (dl–dc): intervals de núvols i clarianes; possibilitat de quatre gotes la madrugada de dimarts a dimecres i de dimecres a dijous (molt poca cosa). • Temperatures: màximes 22–23 ºC; mínimes 16–19 ºC. • Dijous–diumenge: repunt tèrmic tipus “estiuet” fins a 25 ºC a migdia i mínimes 15–16 ºC (gran amplitud tèrmica: precaució amb els encostipats). Festes de tardor del 13 d’octubre: temps favorable. • Possibles canvis si la baixa d’Almeria–PV puja latitud; seguiment diari a xarxes i antena. • Bateig local: “estiuet de Sant Calixt” (14 d’octubre). Notes musicals i promocions • Obertura amb Pinsuets (“At my worst”) i altres temes (Alejandro Sanz & Alicia Keys; Beyoncé — “Listen”; clàssics). • Espot: Voluntariat per la Llengua (parelles lingüístiques, vxl.cat). Idees clau • Protecció de Collserola i planificació urbana responsable amb nova zona a la Carretera Reial. • Remodelació del Govern: aposta per perfils plurals i primera dona a Economia i Hisenda. • Rècord ciclista com a mostra d’innovació tecnològica aplicada a l’esport. • Setmana estable amb un estiuet a final de setmana i bones condicions per a actes a l’aire lliure.

  • Empanada Cultural del 8/10/2022 — La Nova Carn avui: Cronenberg (Crimes of the Future), Junji Ito, Joel‑Peter Witkin i Giger — cos, desig i l’abjecte - episode art
    Empanada Cultural
    1h 31min

    Empanada Cultural del 8/10/2022 — La Nova Carn avui: Cronenberg (Crimes of the Future), Junji Ito, Joel‑Peter Witkin i Giger — cos, desig i l’abjecte

    Panorama general de l’episodi "Llarga vida a la nova carn" — amb aquest crit, el programa obre una travessa per la Nova Carn i el body horror a cinema, manga i arts visuals. Eix central: la Nova Carn com a estètica del cos pervertit i l’abjecte, on el plaer es confon amb el dolor, Eros es troba amb Tànatos i el cos esdevé camp de batalla entre tecnologia, malaltia i desig. Editorial: Què és la Nova Carn i per què ara Definició: estètica perversa del cos; representació obscena (allò “fora d’escena”) lligada a la mort i al tabú. Referents ràpids: Cinema: Cronenberg (Videodrome, Shivers, The Fly), Barker (Hellraiser), Tsukamoto (Tetsuo). Art i performance: Cindy Sherman, Orlan, Carolee Schneemann. Actualitat: tornada de Cronenberg amb Crimes of the Future i ressorgiment del debat sobre cos, tecnologia i ecologia. Tò: ironia i advertiment d’estómac sensible — «si acabeu de menjar, espereu una mica». Cinema: David Cronenberg — Crimes of the Future De què va Parella d’artistes performatius (Saul Tenser i Caprice) que exhibeixen la mutació i extirpació d’òrgans nous com a espectacle, en un futur on el dolor gairebé ha desaparegut. Ecosistema de personatges: revolucionaris que volen aprofitar la fama de Saul, policies d’antivici, mare que rebutja la maternitat, nen que menja plàstic, administratives excitades pel registre d’òrgans. Temes clau Cos i màquina: associacions i dissociacions entre carn i tecnologia. Malaltia com a canvi: la mutació com a possible revolució interior i social. Sexualitat: ambigua, dolorosa i tecnificada; «la cirurgia és el nou sexe». Identitat i alliberament: el cos com a text on inscribir-hi sentit. Eco-crisi: del metall al plàstic (gran idea que queda suggerida però poc desenvolupada). Lectura crítica del programa Virtuts: Imatge i composició: posada en escena clàssica i precisa per mostrar l’horror sense histerisme formal. Música de Howard Shore: leitmotiv atmosfèric i narrativa musical sòlida. Connexions amb l’etapa 80‑90 (la “gran època” Cronenberg): nova carn en estat pur. Ombres: Sensació de “catàleg” o greatest hits: enumeració d’idees sense dur-les a un nou nivell. Subtrames que no arriben enlloc i llavors temàtiques que no es reguen. To desajustat: la línia interpretativa de Kristen Stewart trenca el registre; el policia d’antivici (Welket Bungué) queda tòpic i desintegrat del conjunt. Impacte menor si es compara amb obres com Videodrome, The Fly, Crash o Dead Ringers. Verdict del grup Pel·li apreciable com a retorn i compendi del seu imaginari, però més nostàlgia que novetat. Per a un autor novell seria notable; per Cronenberg, queda curta. Còmics: Junji Ito — el mestre del body horror Per què importa Traç reconeixible: línia exuberant, composicions belles dins del grotesc. Tò temàtic: del surrealisme i l’escatologia al terror lovecraftià de l’allò desconegut. El cos com a amenaça: el rebuig i la mutació parteixen de l’interior cap a l’exterior. Guardons: Eisner 2021 a millor guionista/artista. Obres destacades Tomie (1987) — shojo serialitzat a Monthly Halloween D’entrada angelical, Tomie és una entitat immortal que esclavitza pel desig i regenera el cos amb inquietant facilitat. Uzumaki (1998‑99) — seinen a Big Comic Spirits Un poble maleït per les espirals: obsessió, metamorfosi i implosió de la matèria cap al motiu espiral. Adaptació anunciada a Adult Swim (mini sèrie de 4 episodis). Gyo (2001‑02) — seinen Peixos amb potes metàl·liques impulsats per l’“olor de mort” envaeixen la terra; híbrids peix‑màquina‑humà i degradació de cossos. Sota-text: por nuclear i crisi evolutiva. Black Paradox (2014, ed. esp.) Quatre desconeguts que volen fer un suïcidi col·lectiu; doppelgängers, robots i identitat duplicada en una trama més accessible però salvatge. Idees força Junji Ito és nova carn en vinyeta: bellesa en l’abjecte, ansietats modernes i cos com a text mutante. Art: Joel‑Peter Witkin, Cindy Sherman i H. R. Giger Joel‑Peter Witkin (fotografia) Obstinat per cossos mutilats, caps tallats i bodegons abjectes; maltracta el negatiu (rallats, àcids) per fer emergir l’abisme en la imatge. Traumes i reescriptures: del Cistell amb fruites (Caravaggio) i Les Menines (Velázquez) a un petó entre dues meitats del mateix cap — crítica al narcisime de l’“autoselfie”. Obres com “Carrot Cake” (1980) desnormativitzen el desig i dignifiquen cossos no normatius. Cindy Sherman (autorretrat i rol de gènere) Autorretrats com a eina d’autoconeixement i interrogació del rol femení: transformació, màscara i identitat. Confluència amb la nova carn: el rostre i el cos com a espai mutable i discursiu. H. R. Giger — Necronom V (1976) Femininitat monstruosa i erotisme biomecànic. La il·lustració concentra la sensualitat que el cinema sovint edulcora o omet. Agenda i tancament Avanç del Festival de Sitges (6‑16): pròxim episodi, especial Sitges. Proposta transversal: dialogar cinema fantàstic amb patrimoni local (p. ex. “La morfina” de Santiago Rusiñol al Cau Ferrat) per pensar estats alterats de consciència. Idees clau que queden La nova carn continua sent un mirall incòmode del nostre temps: tecnologia, ecologia, cos i desig. Entre catàleg i reinvenció: el debat obert sobre si Cronenberg actualitza o recicla. El manga i la fotografia porten el body horror a límits que el cinema comercial rarament travessa.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 7/10/2022 — De Bocaccio a Por Favor: humor, censura i poder mediàtic a la Transició (Perich, Vázquez Montalbán, Forges i Marsé) - episode art
    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
    1h 59min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 7/10/2022 — De Bocaccio a Por Favor: humor, censura i poder mediàtic a la Transició (Perich, Vázquez Montalbán, Forges i Marsé)

    Resum general "El que avisa no és traïdor" — un dels mantres que va popularitzar la revista Episodi coral i molt viu centrat en la gènesi i l’impacte de la revista satírica Por Favor (1974–1978), el seu context de censura i transició política, i els perfils humans i creatius de figures clau com Jaume Perich, Manuel Vázquez Montalbán, Forges i Joan Marsé. El programa també deriva cap a anècdotes de redacció, gastronomia barcelonina (Casa Leopoldo) i una reflexió sobre el poder mediàtic d’ahir i d’avui. Context i obertura Nova durada del programa: Ràdio d’Esvert amplia l’espai a 120 minuts setmanals, arrencant la 4a temporada i la 59a emissió. Presentació del convidat: Josep Pilar i Juan, amb el suport dels col·laboradors Joan Mateu i Fernando. To distès inicial (Dia Mundial del Somriure, bromes del 29 de febrer) abans d’entrar en matèria. Naixement de Por Favor: de la censura a la sàtira Origen: el tancament de la revista/entorn Bocaccio per ordre del Ministeri d’Informació i Turisme porta a una negociació que concedeix permís per a quatre publicacions. El nom: rebutjat "Séptimo de Caballería" per raons militars; es proposa i s’aprova Por Favor. Llançament: presentació coincidint amb el 1 de març de 1974 (context marcat per l’execució de Puig Antich). Posicionament: anar “un pas més enllà” d’Hermano Lobo i La Codorniz, amb sàtira política incisiva. L’equip i la trastienda Noms i rols Direcció/espina dorsal: Manuel Vázquez Montalbán i Jaume Perich (Barcelona), amb Forges com a contrapunt madrileny; Joan Marsé com a cap de redacció. Dinàmica interna: anècdota del “càsting de secretària” amb tribunal i whisky; mostra el to informal i irònic de la redacció. Retrat de Jaume Perich Caràcter: aparentment seriós i introvertit, però amb humor d’alta densitat. Clau creativa: més que el dibuix, destaquen els seus aforismes i l’agudesa conceptual. Retrat de Vázquez Montalbán Polivalència: excel·lent poeta, assagista, periodista; com a novel·lista rep una valoració més matisada. Debats ideològics: discussions sobre l’“imperi americà” i memòries contraposes de la guerra civil. Estil: “ploma fàcil” (a l’estil d’Umbral), capacitat d’escriure amb agilitat i solvència. Univers: Barça, gastronomia, crònica cultural i política. Joan Marsé Identitat literària: la seva obra gira entorn d’un mateix univers (Guinardó, Pijoaparte), “una sola gran novel·la” amb variants. Comiat: el convidat destaca el funeral de Marsé com l’únic on va voler veure el difunt; s’hi entreveu estima personal profunda. Censura, suspensions i enginy editorial Tipus de censura: a Bocaccio, per "sexe" i imatge; a Por Favor, censura política i control des de Madrid. Compàs d’espera: el Consejo de Ministros suspèn Por Favor durant 4 mesos (en el duel simbòlic amb Cambio 16). Pla B: neix la revista Muchas Gracias per mantenir la periodicitat setmanal. Part de l’equip (p. ex. Forges) no s’hi suma; s’hi incorporen noves firmes (Tom, Quim...). Polèmiques i mantres Secció “Senyores i senyores”: friccions amb Emilio Romero i gir satíric cap a “sabandijas”. Circulen i arrelen frases-mantres com: "El que avisa no és traïdor" Referències al “Pequeño Saltamontes”. Gastronomia, memòria i ciutat Casa Leopoldo: notícia de reobertura com a restaurant xinès econòmic; contrast amb la memòria de tertúlies, puros i cuina de producte. Reflexió: transformació del Raval i del mapa gastronòmic; ironies sobre la proliferació de negocis xinesos. Poder mediàtic ahir i avui Ayer: figures com Ansón, Pedro J. Ramírez, Cebrián, Balbín o “El Loco de la Colina” com a nodes d’influència. Avui: protagonisme radiofònic i discurs anticatalanista en veus com Carlos Herrera (COPE); debat sobre paraigües mediàtics (El País, La Vanguardia). Píndoles i cites Dedicatòria de Montalbán sobre els Marx: "Para que te marximices más" “Diàleg de besugos” sobre coherència vital vs. ideològica i el “3% al partit”. Tancament Pausa musical: “What a Wonderful World”. Comiat en bucle: seqüència de “Bona nit” fins al final. Temes principals Censura i transició: de la censura prèvia al càstig econòmic i les escletxes d’astúcia editorial. Humor polític: Por Favor com a revista satírica de referència post-Hermano Lobo i La Codorniz. Retrats d’autors: Perich (aforismes), Vázquez Montalbán (ploma fàcil, gastronomia, Barça), Forges (humor de Madrid), Marsé (univers únic, Guinardó). Poder mediàtic: continuïtats i canvis en les elits periodístiques i els seus altaveus. Memòria urbana: Casa Leopoldo i la mutació del Raval. Conclusions clau Por Favor va ser una operació editorial valenta i oportuna, nascuda d’un xoc amb la censura i desplegada amb intel·ligència estratègica (el recanvi “Muchas Gracias”). L’equip va reunir talents complementaris que van marcar el to de la sàtira política de la Transició. Les pressions mediàtiques i les astúcies editorials són constants que canvien de forma però perduren en el temps.

  • La Rambla del 7/10/2022 — Ràdio d'Esvern: Programació de les Festes de Tardor i Actualitat Local - episode art
    La Rambla
    1h 49min

    La Rambla del 7/10/2022 — Ràdio d'Esvern: Programació de les Festes de Tardor i Actualitat Local

    El programa de ràdio aborda diversos temes relacionats amb les festes de tardor de Sant Just, incloent la presentació del Correllengua, actuacions musicals i el Correfoc. També es discuteix la situació actual de Junts al govern de Catalunya, així com un ciberatac que ha afectat diversos hospitals. A més, es recorda la importància del comerç local i s'analitzen les opinions sobre els comportaments masclistes recents que han generat controvèrsia