Tots els episodis

30510 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

7465-7488 de 30510
  • Entrevistes de la Justa del 17/10/2022 — Passejades d’En Bici Sense Edat a Sant Just: coordinació amb la residència Ntra. Sra. de Lourdes, impacte, fotos i anècdotes - episode art
    Entrevistes de la Justa
    18'

    Entrevistes de la Justa del 17/10/2022 — Passejades d’En Bici Sense Edat a Sant Just: coordinació amb la residència Ntra. Sra. de Lourdes, impacte, fotos i anècdotes

    Resum Converses amb el coordinador d’En Bici Sense Edat a Sant Just (Carles Sánchez), l’Astrid Cortet (tècnica d’activitats a la residència Nostra Senyora de Lourdes) i en Josep Maria (resident i col·laborador) sobre la coordinació de les passejades en tricicle, el seu impacte en el benestar de la gent gran, i bones pràctiques com la impressió de fotografies en temps real. També es comenten reptes logístics, la prova d’un tricicle de Barcelona i la nova iniciativa municipal per regalar passejades a persones que fan 100 anys. Punts clau Aliances clau: col·laboració mensual entre En Bici Sense Edat i la residència Ntra. Sra. de Lourdes, amb coordinació estreta entre professionals i residents. Impacte humà: les sortides afavoreixen la mobilitat, la socialització i l’estimulació cognitiva (records de barris, botigues, vivències). Innovació afectiva: en Josep Maria imprimeix fotos durant el passeig i les entrega en tornar, reforçant el record i l’emoció del moment. Gestió i inclusió: es prioritzen persones que no han sortit encara, es combinem residents autònoms amb d’altres amb deteriorament cognitiu, i s’implica familiars quan cal. Logística adaptada: accés alternatiu per evitar rampes pronunciades; ús de tricicles adequats a l’orografia local. Comunitat i reconeixement: proposta municipal de targeta-regal de passejada per a qui fa 100 anys. Voluntariat i gratitud: els residents mostren gran agraïment; alguns intenten pagar, però es recorda que la tasca és voluntària. Què s’ha parlat Rols i compromís dels participants: Carles coordina i enllaça amb residència i voluntariat. Astrid organitza activitats (memòria, pintura, gimnàs) i integra les passejades com a eina de qualitat de vida. Josep Maria dona suport logístic, motiva els veïns a sortir, gestiona entrades i imprimeix fotografies. Beneficis per a la gent gran: Recuperació de records i identitat del barri: “per aquesta carrer passava amb el meu marit”; visites a Parc de Cervantes, Pedralbes, Maria Cristina/Corte Inglés. Alegria i connexió emocional: “arriben contentíssims i volen repetir”; fins i tot hi ha històries d’afecte amb voluntaris. Organització de sortides: Calendari flexible de caps de setmana; WhatsApp i intranet per coordinar. Priorització de primeres sortides abans de repeticions; combinació de parelles (resident autònom + resident amb deteriorament cognitiu) o participació de familiars. Tecnologia i rutes: Prova d’un tricicle del capítol de Barcelona (per anar a FiraGran) que no supera les pujades locals; es manté l’ús dels Triobikes del municipi. Iniciatives especials: Celebració de centenaris: l’Ajuntament obsequiarà amb una passejada personalitzada. Casos emblemàtics: Conxita (102 anys), gran fidel de les sortides. Impacte i novetats Benestar integral: millora de l’ànim, memòria i integració social; sortides que trenquen la rutina dins la residència. Cultura de la cura: exemple de transversalitat entre entitat, residència, famílies i voluntariat. Aprenentatges logístics: adaptació d’accessos i equipament a l’entorn; valor de la documentació (fotos) com a memòria tangible. Frases destacades “Amb la bicicleta aconseguim que persones amb poca mobilitat puguin voltar i això és molt positiu.” “Mentre fan el passeig, jo imprimeixo les fotos i quan tornen, les reben.” “No he rebut cap queixa; al contrari, arriben contentíssims i volen repetir.” “Els residents volen donar diners als voluntaris; és la seva manera d’agrair.”

  • Entrevistes de la Justa del 17/10/2022 — Debat local a Sant Just: Festes de Tardor, polèmica policial, moció sobre mitjans públics i pressupostos 2023 - episode art
    Entrevistes de la Justa
    19'

    Entrevistes de la Justa del 17/10/2022 — Debat local a Sant Just: Festes de Tardor, polèmica policial, moció sobre mitjans públics i pressupostos 2023

    Resum executiu Punts clau Festes de Tardor en marxa: bona afluència al Correfoc i activitats; nova ubicació a l’Avinguda Indústria valorada com a més àmplia i còmoda. Polèmica policial 2021: perímetre i registres d’accés als concerts; entitats i CUP ho denuncien com abusos de poder. El govern va defensar l’operatiu i va assenyalar que "tornaria a actuar de la mateixa forma"; però en festes posteriors no s’ha repetit el mateix dispositiu. Moció per als mitjans públics: aprovada per unanimitat per garantir pluralitat i independència. Proposta de reglament municipal i de recuperar un òrgan regulador mixt (grups, entitats i professionals). Èmfasi en distingir informació de propaganda i en fomentar la participació ciutadana. Pressupostos i ordenances 2023: es porten junts al ple extraordinari. Crítica per terminis molt curts (documentació extensa rebuda amb poca antelació) i manca de debat ciutadà; poques novetats respecte 2022. Majoria assegurada: pactes d’estabilitat donen suport suficient al govern; no s’esperen sorpreses en la votació. CUP 2023: debat intern obert sobre presentar candidatura; decisió segons forces disponibles i espais de lluita més enllà de la institució. 3 de novembre: crida a donar suport a dos veïns (Esplugues i Sant Just) encausats per fets en festes d’Esplugues; petició fiscal de fins a 2 anys i 6 mesos de presó i multes. Context i detalls Festes de Tardor 2022: balanç i dispositius Valoració positiva de les activitats (Correfoc, castellers, cursa solidària, cinema, etc.). Recordatori del dispositiu 2021: perímetre i identificacions per accedir als concerts; la CUP i entitats ho van considerar desproporcionat. S’assenyala que, en esdeveniments posteriors, no s’ha repetit el mateix model, reforçant la tesi que no aporta més seguretat. Nova ubicació de Sant Just al Carrer a l’Avinguda Indústria (origen Covid) es manté per espai i comoditat. "tornaria a actuar de la mateixa forma" Moció: pluralitat i independència dels mitjans públics Antecedent: el 1984 la ràdio local tenia un patronat amb representació política, entitats i professionals; es va perdre el 1991. Proposta actual: Elaborar un reglament municipal de mitjans. Recuperar un ens regulador amb presència de professionals i entitats. Definir límits entre informació i propaganda. Potenciar formats més digeribles per al debat polític i la participació del veïnat. El debat al ple es va desviar cap a qüestions de visibilitat i fotos; la CUP reclama centrar-se en bones pràctiques periodístiques (decàlegs UAB) i en la participació ciutadana. "Els plens no són gaire seguits... el format no és gaire digerible." Procediment i terminis de la moció S’havia proposat un termini de sis mesos per tancar el document; finalment, s’ha acordat obrir el procés sense termini rígid, però amb primera reunió a principis de novembre. La CUP demana implicar entitats i professionals des del principi com a requisit de qualitat i neutralitat tècnica. Pressupostos i ordenances 2023 Es porten conjuntament al ple extraordinari (20 d’octubre) per agilitat. Crítica de la CUP: Documentació voluminosa (~400 pàgines) amb poca antelació (p. ex., 13 dies; l’any anterior, 9). Reunions informatives amb marge insuficient per formular preguntes substancials. Manca de participació ciutadana malgrat compromisos del PAM. Canvis menors respecte 2022; aprofitaran per fer crítica de línies estratègiques i revisar partides singulars. Suports i dinàmica política El govern compta amb pactes d’estabilitat (regidor no adscrit i, l’any anterior, Endavant/PDeCAT), de manera que no hi haurà sorpreses en l’aprovació. La CUP lamenta que, amb una oposició numèricament majoritària, aquests pactes hagin diluit la capacitat de pressió. Eleccions municipals 2023 (CUP) Sense calendaris tancats; valoraran presentació segons capacitat organitzativa i utilitat política també fora de la institució. Agenda i crida de suport 20 d’octubre: ple extraordinari d’ordenances i pressupostos. 3 de novembre: judici a dos veïns per fets en festes d’Esplugues; la CUP crida a acompanyar als jutjats i mostrar suport.

  • La Justa del 17/10/2022 — Sant Just en directe: Correfoc i castells, "Envasar el temps" permanent, oficina mòbil d’Aigües i cursos de fotografia - episode art
    La Justa
    2h 51min

    La Justa del 17/10/2022 — Sant Just en directe: Correfoc i castells, "Envasar el temps" permanent, oficina mòbil d’Aigües i cursos de fotografia

    Panorama general Programa matinal amb enfoc local que combina informació municipal, cultura i serveis. Els temes clau del dia són: valoració de les Festes de Tardor (correfoc i castells), inauguració permanent d’"Envasar el temps", arribada de l’oficina mòbil d’Aigües de Barcelona i cursos de fotografia de l’Agrupació Fotogràfica. "Va ser molt bonic" — així defineixen el correfoc d’enguany, destacant la participació familiar i la bona resposta del públic. Repàs informatiu municipal Festes de Tardor: Correfoc i castells • Correfoc molt participat: plaça Verdaguer finalment plena, amb molts infants (3–12 anys) entrant amb mares i pares. • Presència del drac Braulio (Sant Joan Despí), amb pirotècnia que acaba en forma de "cortina/font" d’espurnes (més suau i menys estrident), facilitant l’apropament dels més petits. • Noves incorporacions als Dimonis: gairebé una desena de joves (franja 20–30) interessats a sumar-se després del correfoc. • Encesa final col·lectiva especialment emocionant per a participants i públic. • Castells: actuació amb gran afluència (prop de 300 castellers entre les colles). Es destaquen pilars i l’execució d’un pilar que puja “des de dins” (enxanetes avançant per l’interior), molt visual i impressionant. Cultura "Envasar el temps" esdevé exposició permanent • Projecte participatiu de l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret (guanyador de subvenció municipal) on 355 persones van "envasar" una idea o moment dins d’un pot. • Ara s’instal·la de manera permanent al Centre Cívic Soledat Sants (Mas Lluí). • Inauguració: dissabte 22 d’octubre, 11 h. • Participació transversal: veïnat de Sant Just i aportacions d’arreu del país i del món. També hi ha pots de l’emissora (fàcilment identificables "amb molts cables" dins). Serveis al municipi Oficina mòbil d’Aigües de Barcelona • Servei per acostar l’atenció presencial al veïnat sobre tràmits i consultes de consum d’aigua. • Sense cita prèvia i amb la col·laboració de l’Ajuntament. • Ubicació: Mercat Municipal. Horari: de 9:00 a 13:30 h. • Calendari: el tercer dimarts dels mesos parells (pròximes dates esmentades: 18/10 i 20/12). "No és una tasca fàcil de cara a l’usuari" — comenten sobre la complexitat de recordar el patró de calendari. Formació i agenda Agrupació Fotogràfica de Sant Just — cursos • Fotografia digital (docent: Joan Elías) — inicia 8 de novembre, durada 1 trimestre. • Photoshop avançat (docent: Víctor Murillo) — inicia 9 de novembre, durada 3 mesos. • Sessió informativa: dimecres 19 d’octubre, 19 h a la Vagoneta. • Preus orientatius: Fotografia digital ~50 € i Photoshop avançat ~75 € (descomptes per a socis/es; relació qualitat-preu molt bona). • Més informació i inscripcions a: afsantjus.com (secció Cursos). Música i falques Peçes i anuncis emesos • Música: KUU — "Tantes voltes"; Fine Young Cannibals — "She Drives Me Crazy". • Falques: Voluntariat per la Llengua (Parelles Lingüístiques) i 012 — Institut Català de les Dones (recursos, assessorament jurídic i psicològic, violència masclista).

  • Empanada Cultural del 15/10/2022 — La nova carn: Cronenberg i 'Crimes of the Future', Junji Ito i el body horror, i l’art pertorbador de Witkin, Sherman i Giger - episode art
    Empanada Cultural

    Empanada Cultural del 15/10/2022 — La nova carn: Cronenberg i 'Crimes of the Future', Junji Ito i el body horror, i l’art pertorbador de Witkin, Sherman i Giger

    Overview del programa "The new flesh" — la nova carn com a fil conductor d’un episodi intens i pertorbador. L’episodi d’Empanada Cultural aborda la nova carn des de tres fronts: - Cinema: el retorn de David Cronenberg amb "Crimes of the Future" i un debat crític sobre si aporta novetats o bé un "greatest hits" del seu imaginari. - Còmics/Manga: un descens a l’obra de Junji Ito i el seu body horror (Tomie, Uzumaki, Gyo, Black Paradox). - Art: la fotografia i la iconoclàstia de Joel-Peter Witkin, les performances identitàries de Cindy Sherman i la sensualitat biomecànica de H.R. Giger. A la part final, agenda amb el Festival de Sitges i avís d’un especial al proper programa. Presentació i fil conductor: què és la “nova carn”? "La mort només és el principi" La nova carn s’entén com una estètica del cos que mescla eros i tànaos, allò que és obscè (el que queda fora d’escena) i la fascinació per la metamorfosi i la mutilació. Referents clau evocats: Videodrome, Shivers, The Fly, Hellraiser (Pinhead), Tetsuo. Marc teòric: el cos com a escenari de l’inconscient, l’erotisme dislocat i la fricció plaer/dolor. Cinema: Cronenberg i "Crimes of the Future" Context i temes Cronenberg torna després de 8 anys amb una peça que molts perceben com a testament fílmic de la seva etapa 80-90. Temes centrals: el cos i la màquina, el desig, la malaltia com a revolució, sexualitat ambivalent i tecnològica, identitat i alliberament. Línies memorables del tràiler i la pel·lícula: "It is time to listen" "The world is a much more dangerous place now that pain has all but disappeared" "Let us not be afraid to map the chaos inside" Valoració crítica (debate) • Punts forts: composició visual sòlida, to melancòlic, música de Howard Shore, ecos de David Lynch. • Dèficits: guió que enumera idees sense desenvolupar-les prou (pistes sobre el plàstic/ecologia), subtrames que es dilueixen, cues de to (interpretació de Kristen Stewart) que treuen potència al discurs. • Diagnosi general: més reiteració que risc; sensació de “fanfiction de Cronenberg” en lloc de veritable reinvenció. Comparacions i genealogia Relectura de filmografia: Shivers, The Fly, Crash, Dead Ringers, Videodrome. Discussió sobre la vigència dels temes en el s. XXI i el relleu generacional amb Brandon Cronenberg (Antiviral, Possessor). "La cirugía es el nuevo sexo" — lògica de la nova carn portada a l’extrem performatiu. Còmics/Manga: Junji Ito i el body horror L’autor i l’estil Junji Ito (mestre del mal rotllo): traç reconeixible, composicions que busquen bellesa en el grotesc, fascinació per allò inquietant i l’indesxifrable (ecos de Lovecraft). Obres clau • Tomie: femme fatale immortal que regenera el cos i esclavitza des del desig. • Uzumaki: una maledicció d’espirals que consumeix un poble; metàfora implacable amb imatges icòniques. Adaptació anime (Adult Swim) en camí. • Gyo: peixos amb potes metàl·liques i l’“olor de mort”; mutants peix-màquina-humà; por nuclear i crisi de l’evolució. • Black Paradox: quatre desconeguts i un suïcidi col·lectiu que vira cap a dobles (doppelgänger) i identitats tecnològiques. Claus de lectura • Cos com a amenaça i alteritat radical. • De l’interior cap a l’exterior: terror que germina al cos i en deforma la realitat. • Potència visual que convida a lectures socials (ansietat, tecnologia, trauma col·lectiu postnuclear). Art: Witkin, Sherman, Giger — iconoclàsties del cos Joel-Peter Witkin Bodegons de carn i mort, caps tallats, negatius ratllats i corroïts amb àcid: bellesa dins la lletjor. Reescriptures d’icones: de Velázquez (Les Menines) a una Venus desbordant, passant per un "petó" de dos caps de la mateixa persona — una necro-icona contra la cultura del selfie. Cindy Sherman Autoretrats com a dispositiu d’identitat: performance del rostre, gènere, rol social i mirada crítica al canó de bellesa. H.R. Giger Biomecànica sensual i feminitat monstruosa ("Necronom IV/V"): el pont entre art d’avantguarda i imaginari fantàstic (Alien), sovint més radical a l’art que al cinema comercial. Agenda i tancament Festival de Sitges (6–16): anunci d’un especial al proper programa. Recordatori de xarxes i podcasts/videocasts. Idees clau La nova carn com a marc per pensar el cos: desig, dolor, tecnologia i identitat. Cronenberg signa un retorn elegant però poc disruptiu. Junji Ito: el body horror més imaginatiu i opressiu del manga contemporani. Witkin–Sherman–Giger: l’art contemporani com a espai on la perversió i la transgressió esdevenen pensament visual.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 14/10/2022 — C de Convivència i Càncer: ONG i acció humanitària, ACNUR i refugiats; Centres Kàlida i arquitectura de cura; Bòsnia postguerra; cementiris de Barcelona - episode art
    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 14/10/2022 — C de Convivència i Càncer: ONG i acció humanitària, ACNUR i refugiats; Centres Kàlida i arquitectura de cura; Bòsnia postguerra; cementiris de Barcelona

    Visió general del programa "Convivència, Compartir, Compromís" — tres C que s’entrellacen amb una altra C central: càncer. El programa teixeix un diàleg entre salut, societat i llenguatge, i obre el focus a la cooperació, l’acció humanitària, els refugiats, l’arquitectura com a cura, i fins i tot la memòria col·lectiva a través dels cementiris. • Convidat principal: Joan Rabantós i Rovira, sociòleg i especialista en comunicació i gestió d’ONG, ex Oxfam/Intermón i ACNUR, director de Fundació Kàlida (centres inspirats en els Maggie’s Centres). • Eixos del programa: - Diferenciar amb claredat entre cooperació i acció humanitària (i evitar les sobrepromeses). - Entendre el mandat d’ACNUR i el dret d’asil, en contraposició a la migració econòmica. - Descobrir Kàlida: arquitectura per tenir cura, suport psicosocial gratuït i llenguatge no bèl·lic sobre el càncer. - Mirada a Bòsnia i Hercegovina: ferides de la guerra, segregació educativa i senyals d’esperança. - Crònica cultural i històrica dels cementiris de Barcelona, rituals, llengua i evolució dels serveis funeraris. De les ONG a l’acció humanitària Trajectòria i màrqueting social • Rabantós explica com el màrqueting social (inspirat per Philip Kotler) el porta a orientar la comunicació i la gestió cap a causes socials. Oxfam/Intermón: cooperació, límits i aprenentatges • Diferència entre projectes de cooperació (desenvolupament, ajuda, incidència política) i el seu impacte real. • Crítica a les sobrepromeses: «no estem canviant el món»; s’ajuda a persones concretes, i això ja és molt. • Exemple d’Etiòpia: pous no utilitzats per factors culturals (l’anada al riu era també espai de convivència). Clau: dissenyar amb participació i respecte a la cultura local. Acció humanitària vs cooperació • L’acció humanitària és un «deure de rescat» (salvar vides en emergència); la cooperació entra després amb canvis estructurals. • Metàfora clau: «Si algú cau al mar i saps nedar, tens l’obligació d’ajudar». ACNUR i el dret d’asil Mandat i operativa • ACNUR (agència de l’ONU) garanteix la protecció internacional a persones forçades a fugir per guerra, persecució política, religiosa o per pertinença a un grup social. • Xifra d’impacte: prop de 100 milions de desplaçats forçosos al món; el 80% en països veïns en desenvolupament. • En camps de refugiats, ACNUR coordina i licita serveis (amb el Programa Mundial d’Aliments i ONG especialitzades) sota un «paraigua» legal i logístic. Refugiats vs migrants al Mediterrani • En arribar a Lampedusa o altres ports, una persona pot demanar asil si demostra persecució o fugida d’un conflicte reconegut. • Distinció crucial: no és el mateix procedir d’un país en guerra que ser un migrant econòmic; els camins legals divergeixen completament. Kàlida: arquitectura de cura i suport psicosocial Origen Maggie’s i aterratge a Barcelona • Inspiració en Maggie’s Centres (Maggie Keswick i Charles Jencks): espais dissenyats per arquitectes de prestigi al costat d’hospitals per oferir acollida i suport psicosocial. • Kàlida Sant Pau (2019, Benedetta Tagliabue): obert a qualsevol persona amb càncer (no només Sant Pau), amb suport psicològic, infermeria oncològica, treball social, i tallers (nutrició, fisioteràpia, etc.), tot gratuït. Llenguatge, adherència i benestar • En procés oncològic, exercici suau, alimentació i gestió emocional milloren l’adherència als tractaments (evidència científica). • Llenguatge: evitar el relat bèl·lic («lluitar contra el càncer») perquè pot ser contraproduent; posar la persona al centre. • A Kàlida, no es parla de «pacients» dins el centre, sinó de persones que conviuen amb càncer. Dades clau del càncer i prevenció • Estat espanyol: ~280.000 nous diagnòstics/any; >40.000 a Catalunya. • Supervivència a 5 anys: ~54% (gran variabilitat per tipus de càncer). • Factors clau de progrés: prevenció, recerca i diagnòstic precoç. Model, expansió i finançament • Gratuïtat 100% per als usuaris. • Finançament principalment privat (fundacions, empreses, donatius individuals), amb origen en patrons fundadors (Fundació Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Fundació Nous Cims) i suport creixent propi. • Primícia: preparació de dos nous centres Kàlida a Catalunya (en fase d’aprovació i finançament). • Equip: 8 persones (5 assistencials) + voluntariat i col·laboradors; espai en clau de clúster per a entitats (ex. PICAM: perruques i mocadors). Bòsnia i Hercegovina: ferides i esperança • Postguerra amb segregació educativa (model «Two schools under one roof»): dos currículums sota el mateix sostre, identitats i relats divergents de la guerra. • Acords de Dayton (1995): estructura en entitats que manté fractures (Republika Srpska, Federació de B&H, Districte de Brčko). • Senyals d’obertura: avenços de partits multietnis en alguns territoris; la joventut com a vector d’esperança. Cementiris de Barcelona: història, rituals i llengua • De l’enterrament intramurs (esglésies i claustres) a cementiris extramurs per motius d’higiene (ex. Poblenou 1775; Montjuïc 1883; Collserola, etc.). • Rituals: de les cortines de dol als balcons a l’arribada dels tanatoris (Sancho d’Àvila, 1968) i crematoris; noves pràctiques (columbaris, urnes biodegradables). • Negoci funerari: de la dispersió de funeràries al servei municipalitzat (Pompes Fúnebres de Barcelona, 1956). • Apunts lingüístics: les afores (no «els afores»), camamilla (no «manzanilla» si ens referim a la infusió), i alternatives a «fulano, mengano…». Debat obert sobre ONG i sector públic • Dilema: hi ha tasques que les administracions haurien d’assumir, però les entitats socials aporten especialització, proximitat i eficiència en certs àmbits. • Transparència i licitacions: en contextos fràgils hi ha riscos, però grans organitzacions i organismes com ACNUR han reforçat controls i auditories; la credibilitat depèn de la gestió rigorosa. Idees força • Evitar sobrepromeses: millor impacte real i mesurable que titulars grandiloqüents. • Disseny centrat en cultura, participació i dignitat de les persones. • El llenguatge importa: configura experiències i expectatives.

  • Entrevistes de la Justa del 14/10/2022 — Just, Grafit — Sant Just als 90: del “cotxet” i la colla Llengardaix a la projecció del documental (amb apunt Zuei/Quisqueya) - episode art
    Entrevistes de la Justa
    23'

    Entrevistes de la Justa del 14/10/2022 — Just, Grafit — Sant Just als 90: del “cotxet” i la colla Llengardaix a la projecció del documental (amb apunt Zuei/Quisqueya)

    Resum general Entrevista amb Miquel Ardèvol sobre el documental «Just, Grafit: una història local», produït per Cric Crac amb l’Eric de Gispert. Es repassen els orígens del projecte, la recerca d’arxiu per recuperar l’escena de grafiti de Sant Just dels 80-90 —amb peces icòniques com el “cotxet” del Carrer Badó i la colla del Llengardaix—, el procés de finançament i la presentació del passi del 4 de novembre al Casal de Joves. També s’esmenta el projecte paral·lel musical-documental Zuei/Quisqueya (Haití–República Dominicana). "Sant Just va ser important dins del món del grafiti europeu a principis dels 90." Context i projecte paral·lel (Zuei/Quisqueya) Cançó d’obertura: “Kiseyan Feeling” de Zuei, vinculada a un projecte de cooperació Haití–Rep. Dominicana. Projecte Zuei: documental musical i cultural paral·lel (no és part de «Just, Grafit»), on participen també creatius com grafiters. Punts clau • Cooperació transfronterera per trencar estigmes. • El nou documental de Zuei incorporarà música pròpia; no apareix a «Just, Grafit». Naixement de «Just, Grafit» i equip Productora: Cric Crac; direcció a càrrec de Miquel Ardèvol i Eric de Gispert. Llavor del projecte: trasllat de local (2019) al Carrer Badó, al costat del grafiti del “cotxet”, símbol que la gent feia servir per ubicar el carrer. Objectiu inicial: “calcar” i arxivar peces (inspirat en el cas Keith Haring a BCN) per conservar-les i possibilitar futures reposicions. Idees força • El grafiti és efímer; cal arxivar per preservar memòria visual. • El projecte va créixer d’un divertimento a una recerca de fons. Procés de recerca i producció Cronologia: idea al 2020; rodatge i recerca el 2021; pandèmia va dilatar terminis. Metodologia: molta investigació prèvia abans de rodar; recerca de negatius i fotos analògiques dels 80-90. Dificultats • L’analògic era car i poc estès; localitzar negatius a cases i capses familiars ha estat laboriós. • Col·laboració ciutadana intermitent: insistir, trucar, demanar “coses concretes”. Finançament i drets Pressupost baix i moltes hores invertides. Drets d’arxiu: imatges de TVE i TV3 requereixen pagament per a publicació en obert. Mecenatge local: el passi del 4/11 servirà per recaptar fons (particulars, entitats i empreses de Sant Just) i facilitar distribució i festivals. Abast local i internacional Festivals: selecció a Roma i Grenoble (test d’interès més enllà de Sant Just). Tesi: història local amb ressonància universal (comparabilitat amb França, Bèlgica, Itàlia...). Grafiti: art, cultura i percepció pública Debat: de l’“embrutament” a l’art urbà. Context històric: el grafiti entra a museus a Nova York als 80; el mercat de l’art l’incorpora (cas Banksy). Visió de Miquel: la cultura de la firma i “deixar petjada” coexisteix amb el grafiti institucionalitzat; una part no existeix sense l’altra. Peces icòniques i memòria local El “cotxet” del Carrer Badó: peça emblemàtica i punt d’orientació ciutadana. Patrimoni local: percebut com a bé cultural per molts veïns; abundant fotografia casual a xarxes. La colla del Llengardaix i el mural del Super Helena Encàrrec inicial: colla d’amics (14–17 anys) pinta un mural per al 10è aniversari de la Vall d’Avers a la façana del “Super Helena” (desaparegut cap al 1994). Derivació: amb pintura sobrant, creen altres peces (origen del “cotxet”). Identitat: la colla signava com a Llengardaix (també “Sargantana”). Exposició a Can Ginestà: sobre els seus grafitis (sense registre trobat, només anunci a la Vall d’Avers). Arxius, hemeroteques i comunitat Fonts: Arxiu municipal (Jordi i Patricia), hemeroteca de la Vall d’Avers digitalitzada. Casos destacats: localització d’un mural davant de l’institut (cantant d’òpera amb piano) actiu fins al 1994; foto del mural del Super Helena recuperada gràcies a un reportatge antic amb el mural al fons. Col·laboracions ciutadanes: aportacions d’Aina Ramírez i crides a xarxes. Estat del documental, títol i universalisme Durada actual: 25 minuts; s’hi preveu un epíleg sobre els anys posteriors i l’activitat del Casal de Joves. Títol: «Just, Grafit: una història local» — joc de paraules “Just” (Sant Just) i “Grafit”, i contrast local/universal. Xarxes socials com a eina Ús pràctic: llançar crides (“Algú té fotos del mural del Super Helena?”) i generar microdebats que destapen pistes d’arxiu. Efecte col·lateral: emergeix història del poble paral·lela (establiments, edificis, dates) que ajuda a datar peces. Agenda de la projecció (Casal de Joves) Data: divendres 4 de novembre (no dissabte). Horaris clau: • 16:00 — Pintada de façana i activitats de grafiti al Casal. • 18:00 — Acte de reconeixement i lliurament de premis. • 19:30 — Projecció de «Just, Grafit» i col·loqui. Ambient: després, xerinola, concert amb DJ i més. Crida final, merchandising i properes passes Merchandising (samarretes) per a col·laboració de particulars. Teaser/tràiler: pendent de dates per logística; prioritat immediata: viatge de rodatge del projecte Zuei/Quisqueya. Objectiu: completar drets d’arxiu, fer projeccions obertes i circular per festivals. "Llarga vida al grafiti i al documental."

  • Entrevistes de la Justa del 14/10/2022 — Entrevista a Manuel Zapata sobre la Setmana Cultural de la Casa d’Extremadura de Sant Just: programa, obertura i reptes de relleu - episode art
    Entrevistes de la Justa
    20'

    Entrevistes de la Justa del 14/10/2022 — Entrevista a Manuel Zapata sobre la Setmana Cultural de la Casa d’Extremadura de Sant Just: programa, obertura i reptes de relleu

    Resum de l’entrevista Dades clau de l’entitat Casa d’Extremadura fundada el 1984 (quasi 40 anys a Sant Just). 300 socis actius; junta de 12-14 persones. Cor propi: “Viejas Raíces” (repertori majoritàriament extremeny). L’antic grup de coros i danses “Amanecer Extremeño” va desaparèixer per l’edat dels membres. El Coro de Araja (cançó andalusa) assaja al local per manca d’espai propi i sovint actua amb ells. "Estamos abiertos a todo el mundo" "Seguimos siendo nosotros… muy difícil" (sobre el releu generacional) Programa de la Setmana Cultural (21-23 d’octubre) Divendres 21/10 — 20:00 — La Vagoneta Pregó inaugural. Actuació del cor de l’entitat. Pica-pica amb productes catalans (botifarra, cava, etc.). Dissabte 22/10 — 14:00 — Plaça de la Pau Paella per a ~200 persones: exclusiva per a socis i convidats. Ball d’un grup d’una altra entitat extremenya. Convidats gestionats per la Junta (confirmació fins dijous). Nota: es volia portar l’Esbart, però el temps ha anat just. Diumenge 23/10 — Parròquia Missa extremenya cantada (adaptacions de peces litúrgiques a l’estil de jota). En acabar: pica-pica extremeny al local (xoriço, pernil, etc.). Obertura i col·laboració Entitat oberta: hi participen persones extremenyes, catalanes, andaluses, gallegues… Col·laboració constant amb entitats de Sant Just i suport del veïnat i institucions (Ajuntament, Junta d’Extremadura). Participació a Sant Just Canta; contacte fluït amb Marta Malaret i previsió de segona edició. Reptes i funcionament Releu generacional: un repte important; els fills i nets ja estan arrelats a la cultura catalana i participen menys. Organització a càrrec sobretot de persones jubilades que hi dediquen moltes hores. Ajuda puntual de socis per a actes grans (migas, cocido, paella). Finançament mixt: quotes, rifes, loteria, suport institucional. Com participar o contactar Local “La Vagoneta” obert cada tarda des de les 18 h (assajos del cor, del grup Araja i preparació d’una nova obra de teatre). Cerquen especialment músics per reforçar el cor. Contacte per telèfon o passant pel local; informació i acollida a tothom. "Si alguno de la radio quiere ir, está invitado"

  • La Justa del 14/10/2022 — Notícies locals, Setmana Cultural d’Extremadura i grafitis de Sant Just: “Just Graph It”, astrologia i psicologia al programa 226 - episode art
    La Justa
    2h 45min

    La Justa del 14/10/2022 — Notícies locals, Setmana Cultural d’Extremadura i grafitis de Sant Just: “Just Graph It”, astrologia i psicologia al programa 226

    Resum general • Programa matinal número 226, amb un inici lleugerament endarrerit per l’encaix amb una entrevista prèvia de Catalunya Ràdio. • Primera hora: notícies del municipi i portades dels diaris (amb titular esportiu) i previsió del temps amb Carles Rius. • Segona hora: entrevista a membres de la Casa d’Extremadura (Setmana Cultural) i entrevista sobre el documental “Just Graph It, una història real” sobre els grafitis de Sant Just (dirigit per Miquel Ardèbol i Eric de Gispert). • Tercera hora: astrologia amb Aranxa Limón (cartes natals/astrals i moviments planetaris) i psicologia amb David Fernández (Servei Integral de Salut d’EFICI Walden). "Just Graph It, una història real" — documental que recull i contextualitza l’art urbà i els grafitis de Sant Just. “Meteo Sant Just” — etiqueta i recurs per seguir l’actualitat meteorològica local. Temes principals Actualitat i serveis • Notícies locals i portades per situar l’actualitat del municipi i del país. • Titular esportiu destacat del dia. • El temps: previsió local i canals d’informació (xarxes amb #MeteoSantJust i radiodesvern.com). Cultura i comunitat • Casa d’Extremadura: Setmana Cultural (pregó, coros i danses) i estat de l’entitat (38+ anys d’història i relleu generacional). • Art urbà: documental “Just Graph It” sobre els grafitis emblemàtics del poble; projecció el 2 de novembre al Casal de Joves (en el marc del 25è aniversari). Benestar i creixement personal • Astrologia: lectura del mapa dels astres i com els moviments planetaris poden afectar-nos via cartes natals/astrals. • Psicologia: espai setmanal amb eines pràctiques de salut mental amb David Fernández (Servei Integral de Salut – EFICI Walden). Detalls destacats • Setmana Cultural de la Casa d’Extremadura: 21 d’octubre, 20.00 h, La Vagoneta (pregó, actuacions de coros i danses). • “Just Graph It”: recorregut per peces icòniques dels grafitis locals i el procés de documentació i recerca; projecció 2/11 al Casal de Joves (25è aniversari). • Recursos d’informació: radiodesvern.com i etiqueta #MeteoSantJust. Moments clau (timecodes orientatius) • 0–242 s: Obertura i sumari del dia. • 254 s: Inici real del bloc de notícies i portades (amb titular esportiu). • ~2650 s: El temps amb Carles Rius. • ~2711 s: Casa d’Extremadura (Setmana Cultural, estat de l’entitat, relleu). • ~4500 s: Documental “Just Graph It” (grafitis, recerca i projecció). • ~6311 s: Astrologia amb Aranxa Limón (cartes natals/astrals). • ~7500 s: Psicologia amb David Fernández (Servei Integral de Salut – EFICI Walden). Nota: els minuts/segons són aproximats quan no hi ha marques explícites a la transcripció; s’han alineat amb els avisos d’horari anunciats en antena i amb els canvis de bloc mencionats.

  • Entrevistes de la Justa del 13/10/2022 — Actualitat del Casal de Joves de Sant Just: cloenda 25 anys, graffiti, concerts, cinema i jornades feministes - episode art
    Entrevistes de la Justa
    15'

    Entrevistes de la Justa del 13/10/2022 — Actualitat del Casal de Joves de Sant Just: cloenda 25 anys, graffiti, concerts, cinema i jornades feministes

    Resum general Espai mensual amb el Guillem Albaric per repassar l’Agenda Jove del Casal de Joves de Sant Just. S’anuncien activitats culturals, musicals i formatives, amb el focus en la cloenda dels 25 anys del Casal, la presència del graffiti com a identitat local i noves cites de participació juvenil. "Sant Just era un lloc bastant de culte del graffiti a nivell europeu" Destaquem (punts clau) Cloenda 25 anys – 4 de novembre (dia complet) Matí: dues xerrades sobre el món de la joventut (orientades a professionals, però obertes a tothom). Tarda: acte oficial amb Ajuntament i entitats, amb bufada d’espelmes. Cultura urbana: premiere del documental Jazz Grafit (Niquel Ardèbol i Eric Desispert) sobre la història del graffiti a Sant Just. Música: concert de Boira i després DJs fins a les 2 h; hi haurà barra (només cervesa, no alta graduació). Mural: nou mural al “moret” exterior del Casal durant la jornada. Circuit musical “Jobregat Rut” – aquest dissabte, 11:00-02:00 Iniciativa conjunta amb Sant Feliu i Cornellà per impulsar grups joves. Cartell: Los Xutes (Cornellà), Helen (Sant Feliu), BKG (versions; músics de Sant Just com Nerea Coper i Oriol Badosa). Dins el programa de les Festes de Tardor. Teatre “Marianita” – 20 d’octubre Obra vinculada al Dia de la Dona; posposada per Covid i problemes tècnics, ara sí: representació definitiva. Nit de difunts (“CastaWynn”) – 31 d’octubre Projecció de la pel·lícula de terror Maligno (2021). Sense festa ni túnel del terror; disfresses, opcionals. Tarda Urban – 12 de novembre (tarda i nit) Creix de tarda a nit: més actuacions musicals de música urbana (rap, etc.). Possibles accions de graffiti. Cartell en breu. Xerrada – 17 d’octubre, 19:00-20:00 “Som part de la solució”: alimentació sostenible i malbaratament alimentari amb la Fundació Espigoladors. Gratuïta i oberta. Jornades feministes – 18, 19 i 20 de novembre Segona edició, activitats potents i enfoc de reactivació de l’Espai Lila. "Seran molt potents, punto." Xerrada recent d’energia solar Sessió sobre autoconsum a la sala Ovidi amb bona assistència (públic més adult). Calendari ràpid 17/10 (19:00-20:00) – Xerrada Espigoladors: alimentació sostenible i malbaratament alimentari. 20/10 – Teatre “Marianita” (representació definitiva). 31/10 – Nit de difunts: cinema “Maligno”. 04/11 – Cloenda 25 anys: xerrades, acte oficial, documental Jazz Grafit, concert Boira + DJs, nou mural (fins a les 2 h; barra només cervesa). 12/11 – Tarda Urban ampliada (tarda i nit; música urbana i cultura urbana). 18-20/11 – II Jornades Feministes (reactivació Espai Lila). Dissabte (11:00-02:00) – Circuit musical “Jobregat Rut”: Los Xutes, Helen i BKG (Festes de Tardor). Notes i crides a la participació Es convida la comunitat a sumar-se i omplir els espais (especialment la tarda-nit de divendres 4/11). Voluntariat benvingut per a activitats especials (ex.: túnel del terror en futures edicions). L’Espai Lila busca relleu i reactivació a través de les Jornades Feministes.

  • Entrevistes de la Justa del 13/10/2022 — De campiona júnior a l'elit: lesió, recuperació i estratègia de rànquing — entrevista a Helena Muragas - episode art
    Entrevistes de la Justa
    23'

    Entrevistes de la Justa del 13/10/2022 — De campiona júnior a l'elit: lesió, recuperació i estratègia de rànquing — entrevista a Helena Muragas

    Resum general de l'episodi Entrevista amb Helena Muragas, jove triatleta que tanca una temporada d'èxits malgrat una lesió d’estrès a la cadera. Parla de la gestió del dolor, la regulació de càrregues amb l’equip mèdic i tècnic, el descans actiu, la pretemporada (amb cross/campo a través), la conciliació amb els estudis de biomedicina, el rànquing ITU i l’estratègia per tornar a sumar punts en el pas a categoria elit (sub-23). També repassa el reconeixement institucional rebut al seu municipi i la logística que comporten viatges i competicions. "L'única manera de curar-la és parant i fent bondat." "La temporada que ve serà un any de transició, per aprendre i gaudir de les millors." Punts clau • Temporada condicionada per una lesió: edema d’estrès a la cadera des del maig, amb alts i baixos que obliguen a aturades periòdiques. • Èxits tot i la lesió: campionats d’Espanya (sprint júnior), d’Europa (duatló júnior) i copes d’Europa, competint sense arribar mai al 100%. • Gestió integral: metges, fisioterapeutes i entrenadors regulen càrregues; decisió de parar si hi ha dolor per evitar cronificar la lesió. • Descans actiu i pretemporada: dues setmanes d’aturada, moviments suaus (p. ex., bici suau) per mantenir la xispa; ús del cross com a entrenament específic. • Conciliació amb els estudis: aprofita el descans per posar-se al dia a biomedicina; equilibri entre rendiment esportiu i acadèmic. • Rànquing ITU i estratègia: sense punts per haver competint sobretot en proves júniors (no puntuables a l’elit), caldrà planificar 2025 per recuperar posicions i entrar a proves internacionals. • Pas a l’elit (sub-23): any de transició, sense pressió de resultats, per aprendre i adaptar-se. • Reconeixement local: homenatge l’11 de setembre a Sant Just; importància de la visibilitat de l’esport i del suport d’entitats i patrocinadors. • Logística i viatges: impacte físic i mental de viatjar amb freqüència; competicions perdudes per lesió (europeu, mundial, diverses copes d’Europa). Temes desenvolupats 1) Lesió i temporada complicada • Diagnòstic: edema d’estrès a la cadera; única cura: aturar i fer bondat. • Impacte: cicles d’entrenar-parar; dificultat física i mental; tancament anticipat de la temporada. • Tot i això, grans resultats i satisfacció per la manera de “salvar” l’any. 2) Competir lesionada i regulació de càrregues • Protocol: si apareix dolor, s’atura; prioritat a no cronificar. • Suport: metges, fisios i entrenadors ajusten càrregues i planificació setmana a setmana. • Postcursa: dolor i setmanes sense entrenar; competicions sense arribar al 100%. 3) Descans, pretemporada i cross • Dues setmanes de descans total; reentrada progressiva. • Ús del cross/campo a través per mantenir la xispa i facilitar el pas a la competició específica. • Calendari 2025: inici probable cap al febrer (duatlons), pendent de calendaris oficials i evolució de la lesió. 4) Conciliació amb estudis i salut mental • Durant el descans, dona prioritat a biomedicina i classes al dia. • Descans actiu: moviments suaus (p. ex., bici) per no “parar en sec”. • Aspecte mental: gestionar la frustració de veure altres competir; aprofitar per estudiar i recuperar. 5) Reconeixement i visibilitat • Homenatge a Sant Just l’11-S: agraïment a Ajuntament, entitats i empreses locals. • Relevància de donar visibilitat a l’esport (femení i en general). 6) Calendari, criteris i rànquing ITU • Accés a proves segons punts i criteris federatius. • Problema 2024: proves júniors no puntuen al rànquing ITU (elit); altres companyes han sumat i l’han superat en el rànquing. • 2025: cal estratègia per recuperar punts i entrar a proves internacionals. 7) Equip i logística • Darrere de l’atleta hi ha pares, entrenadors i planificació conjunta. • Els viatges (avions, hotels, bici) són dels factors que més cansen; necessiten descans específic. 8) Mirada al futur • Pas a sub-23/elit: any de transició sense expectatives de resultat; objectiu aprenentatge i adaptació. • Compromís de tornar quan hi hagi novetats i resultats; motivació per seguir creixent.

  • La Justa del 13/10/2022 — Notícies locals, portades dels diaris i Supercopa de waterpolo: Cursa de Carts de Coixinets, jornada Xarxa 0-6 i nominació de Clara Peya - episode art
    La Justa
    2h 52min

    La Justa del 13/10/2022 — Notícies locals, portades dels diaris i Supercopa de waterpolo: Cursa de Carts de Coixinets, jornada Xarxa 0-6 i nominació de Clara Peya

    Panorama general Dijous 13 (postfestiu) a La Justa de Ràdio d’Esvern. Programa marcat per l’actualitat local, el repàs a la premsa i un focus esportiu final. Avança que comencen les festes de tardor amb el Correllengua al vespre. El més destacat • S’obren inscripcions (13–28 oct.) per a la 45a Cursa de Carts de Coixinets (12–13 nov.). • Jornada Xarxa 0-6 “Som tribu i coeduquem” (tarda, La Vagoneta) sobre educació afectivosexual en clau de coeducació. • Clara Peya nominada als Premis Butaca per la composició de “Harakiri”. • Portades: declivi de fauna salvatge, guerra a Ucraïna i defensa aèria de l’OTAN, 12-O crispat, dades sanitàries hackejades, Barça-Inter (3-3). • Esports: CN Mataró revalida la Supercopa d’Espanya de waterpolo femení davant el CN Sabadell (10–9). “Som tribu i coeduquem” Notícies locals (amb Lua López) 45a Cursa de Carts de Coixinets • Inscripcions obertes (13–28 d’oct.) a carsdecoixinets.org. • Dates: 12–13 de novembre. Circuit: carrers Creu del Padró i Freixes (Sant Just Desvern). • Novetats 45è aniversari: festa post-cronometratges a la pista del Canigó i presentació de la nova botiga (samarreta i suadora). • Préstec de carts: sol·licitud a [email protected] (fins al 28 d’oct.). Xarxa 0-6: “Som tribu i coeduquem” • Avui a les 17 h, La Vagoneta (Plaça de la Pau s/n). • Ponents: Eida Ribas i Marta Cortina (Coeducació). • Tema: educació afectivosexual des d’una mirada transversal i amb perspectiva de gènere. • Obert a professionals, famílies i agents educatius. Acollida infantil gratuïta. Cultura: nominació als Premis Butaca • Clara Peya, nominada a millor composició musical per Harakiri (Les Impuxibles). • L’obra afronta tabús sobre el suïcidi, el dol i la seva representació escènica. • Votacions: premisbutaca.cat. Gala: 14 de novembre, Pavelló d’Esports de Premià de Mar. Portades dels diaris Ara • Fauna salvatge -69% en 50 anys (datapunt central del dia). • Ucraïna: defensa aèria, màxima prioritat de l’OTAN; detencions russes per l’atac al pont. • Barça–Inter (3–3): - “El Barça, amb un peu fora de la Champions”; dos gols de Lewandowski eviten l’eliminació matemàtica. • 12-O: absències i tensió. • Pesta porcina: risc econòmic a Catalunya. La Vanguardia • 12 d’octubre crispat: divisió pel Consell General del Poder Judicial; xoc Sánchez–Feijóo. • Barça, al límit a Europa (imatge de Dembélé). • Economia alemanya: previsió de recessió (-0,4% PIB). • Ciberseguretat sanitària: alarma per robatori/congelació de dades mèdiques a centres del Llobregat (Moisès Broggi, etc.). • Saló Nàutic: èxit de públic i innovació. • Cultura: retrospectiva de Hopper. El Periódico • Barça–Inter (3–3): no culmina la remuntada tot i el doblet de Lewandowski. • “Rostres de la guerra”: testimonis ucraïnesos i russos sobre el conflicte. • CGPJ: el govern cerca encaix amb exigències del PP. • Medi ambient/urbanisme: rebuig ecologista al Parc Tecnològic de Sitges. • Ciència: implantació de neurones humanes al cervell de rates (proves experimentals). • Teatre: focus en “Golfos de Roma”. “El Camp Nou va viure una nit tachicàrdica… el Barça, amb un peu i mig fora de la Champions.” Esports Waterpolo femení – Supercopa d’Espanya • CN Mataró 10–9 CN Sabadell: títol revalidat i 3a Supercopa (3 en 4 anys). • Context: revenja després de la derrota a la Copa Catalunya; final ajustada i emocionant a la piscina Joan Serra (Mataró). • Destacades: Rita “Questeli” i Simón van der Kratz (3 gols cadascuna, Mataró); Bea Ortiz (3, Sabadell). • Premis individuals: Helena Sánchez, millor portera; MVP per a Rita “Questeli”. Pròximament a l’antena (avanç) • Entrevista a la triatleta Helena Moragas (segona hora). • Actualitat del Casal de Joves (25 anys, activitats de tardor). • Secció musical amb Raquel Hidalgo (novetats i emergents). • Tancament parlant de xarxes socials amb Vanesa Montserrat. Tancament • Recordatori: podcasts a radiodesvern.com (magazins > La Justa). • Xarxes: @RadioDesvern. — Idees clau • Cursa de Carts: inscripcions, novetats i logística. • Coeducació 0-6: comunitat educadora i perspectiva de gènere. • Cultura: premis i escenaris (Clara Peya, Harakiri). • Premsa: clima, guerra, política, ciberseguretat i esport. • Esports: hegemonia i rivalitat Mataró–Sabadell al waterpolo femení.

  • Just Blues del 11/10/2022 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 11/10/2022

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)