Tots els episodis

30535 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

16681-16704 de 30535
  • La Plaça Mireia del 7/6/2018 — Fatoumata Diawara, 'Sant Justenques' amb Sergi Pont i cuina de menjar màgic amb Dani Martínez – prèvia d'estrena de Jurassic World - episode art
    La Plaça Mireia
    1h 47min

    La Plaça Mireia del 7/6/2018 — Fatoumata Diawara, 'Sant Justenques' amb Sergi Pont i cuina de menjar màgic amb Dani Martínez – prèvia d'estrena de Jurassic World

    Resum general Programa magazine local amb obertura musical i avanç de continguts. L’episodi comença amb la presentació del dia, el temps i una obertura musical amb la veu de Fatoumata Diawara. La presentadora desgrana els temes previstos: a la primera hora, el projecte Sant Justenques amb Sergi Pont; a la segona, cuina de “menjar màgic” amb Dani Martínez, amb referència a l’estrena de Jurassic World. També es recorda com sintonitzar l’emissora. "Benvinguts a tots a la plaça Mireia" "... avui parlarem de menjar màxica" — Obertura i ambient • Presentació del programa i context meteorològic (pluja intermitent) amb un to proper i informal. • Obertura musical amb la cantant africana Fatoumata Diawara (tema inicial i, més tard, “Canou”). — Temes principals avançats (teaser) 1a hora (17:30–18:00): Sergi Pont i el projecte “Sant Justenques” • Convidat: Sergi Pont (de “Just a la Fusta”, Ràdio Desvern). • Tema: el programa especial Sant Justenques, amb prop de 60 dones entrevistades que han deixat empremta a Sant Just Desvern en àmbits artístics, literaris i diversos. • Objectiu: comentar l’estructura de les entrevistes, la trajectòria del projecte i la tasca de producció/entrevista. • Context: es podria escoltar un fragment del primer programa amb Josep Perpinyà (alcalde) i Gina Pol (regidora d’Igualtat i Gènere) per ubicar l’audiència. 2a hora (18:15–19:00): Cuina amb Dani Martínez • Convidat: Dani Martínez (ahir va comentar estrenes; avui, cuina). • Tema: menjar màgic amb receptes curioses i divertides per fer a casa. • Context cinema: es menciona l’estrena de Jurassic World (com a referència de calendari cultural), tot i que la conversa d’avui és gastronòmica. — Informació de servei • Emissió en directe a: www.radidesvern.com • Aplicació mòbil per iOS i Android. • Sintonització: 98.1 FM (freqüència modulada). — Observacions sobre l’àudio transcrit • A partir de ~277s apareix un jingle en bucle (“A la plaça Mireia”), i des de ~490s un bucle de “Bona nit”, fet que indica un possible error de gravació o tall tècnic. • No consten a la transcripció les converses efectives amb Sergi Pont ni amb Dani Martínez; només se n’anuncia el contingut i horari.

  • Entrevistes de la Justa del 7/6/2018 — Galeria d’Art Guerrero a Sant Just: mercat EUA vs Espanya, preus i cultura de galeries; tertúlia sobre govern paritari i política penitenciària - episode art
    Entrevistes de la Justa
    29'

    Entrevistes de la Justa del 7/6/2018 — Galeria d’Art Guerrero a Sant Just: mercat EUA vs Espanya, preus i cultura de galeries; tertúlia sobre govern paritari i política penitenciària

    Resum general Entrevista central a Rafael Guerrero, galerista amb trajectòria a Espanya i Miami, per l’obertura de la nova Galeria d’Art Guerrero a Sant Just. Es despleguen temes clau del sector (models de galeria, mercat EUA vs Espanya, evolució dels artistes, preus i accessibilitat) i es tanquen amb detalls pràctics i una crida a crear cultura de galeries. La segona part és una tertúlia sobre el nou govern espanyol amb majoria de dones i el debat sobre polítiques penitenciàries i humanització de les presons, amb anècdotes finals sobre Pedro Duque i el papa Francesc. Entrevista: Galeria d’Art Guerrero (Sant Just) Trajectòria i motius per obrir a Sant Just • Rafael Guerrero viu a Sant Just des de fa dècades i, després de tenir galeries a diferents llocs (inclosa la principal a Miami), decideix obrir un espai al poble per una vida més tranquil·la i familiar. • Visió de negoci local: el món de l’art no depèn d’un gran flux de públic, sinó de persones amb interès, capacitat i predisposició a comprar art, i de guanyar prestigi dins l’entorn. Com funciona una galeria d’art • Dos models principals: - Cedir/llogar espai a artistes per períodes concrets cobrant comissió o fix. - Construir un fons propi: comprar, seleccionar amb criteri i vendre col·lecció pròpia. Aquesta és la línia de Guerrero. Mercat EUA vs Espanya i vida a Miami • Diferències de comprador: - EUA: comprador majoritàriament de classe alta. - Espanya: accés ampliat a la classe mitjana-alta (malgrat l’erosió recent de la classe mitjana). • Miami: ritme de vida intens i heterogeni, culturalment molt diferent. Per a perfils més clàssics, pot ser difícil d’assimilar. Evolució del sector en 40 anys • De l’artista romàntic a la professionalització: Guerrero lamenta la pèrdua de romanticisme quan molts artistes intenten viure exclusivament de la pintura, generant ansietat per vendre i concessions estètiques. • Distinció clau: artista vs artesà. L’artista crea; l’artesà domina l’ofici i pot copiar. Quan la pintura passa a ser únicament mitjà de vida, “ja ets un fabricant”. "Artista, hijo mío, artista se nace. No te pones la etiqueta tú porque quieras ir a Bellas Artes…" "En el momento que eres preso de las ventas, la vida se te desmonta." Oferta i preus a la Galeria d’Art Guerrero • Doble línia de treball: - Obra d’autors reconeguts: Picasso, Miró, Tàpies, Manolo Valdés (originals menors, dibuixos, obra gràfica). - Selecció de 4-5 artistes propis treballats durant anys. • Preferència estètica: pintura abstracta de mitjan segle XX fins als 80; eviten post-2000 perquè no hi connecten. • Rang de preus i accessibilitat: - Picasso original: des d’uns 50.000 €. - Obra gràfica (gravats) de Picasso: des d’uns 4.000 €. - Tàpies (gravats): al voltant de 3.000 €; litografies: ~2.000 €. - Preu mitjà de la galeria a Sant Just: 3.000–4.000 €, amb excepcions puntuals. Inauguració, adreça i horaris • Inauguració: trobada d’amics i veïns, bon ambient i dia agradable; primer pas per presentar l’espai. • Ubicació: Plaça del Parador, 3 (zona per vianants cap al c. Sant Claver). • Horaris: 10:00–14:00 i 16:30–20:30. Cultura de galeries: entrar sense haver de comprar • Crida a visitar museus, exposicions i galeries per formar criteri propi sense la pressió de comprar. "A las galerías hay que entrar. Hay que entrar a verlo, charlar un rato y aprender." Tertúlia política i social Govern paritari i lectures polítiques • Dades: 11 ministres dones i 6 homes. Es valora si hi ha una aposta deliberada pel lideratge femení, possiblement influïda per la mobilització del 8 de març. • Interpretacions divergents: - Alguns veuen un govern pensat per a eventuals eleccions (configuració “escaparate”). - D’altres destaquen perfils sòlids i tècnics que apunten a continuïtat. Política penitenciària i humanització de presons • Proposta de gestos immediats: trasllat de presos catalans a Catalunya i d’ETA al País Basc com a senyal de govern socialdemòcrata i humanitari. • Referents i conceptes: - Models nòrdics (Suècia anys 70): presons lliures dins recintes tancats, amb vida comunitària i drets preservats. - Referències literàries (Dickens) per debat sobre família i convivència en context penitenciari. Anècdotes i to final • Pedro Duque (astronauta): exemple de pragmatisme i orientació a resultats. "¿Qué te parece si no perdemos el tiempo discutiendo si llego tarde o no y vamos y me dejas venir enseguida?" • Acudit sobre ordres religioses: davant una apagada, el franciscà invoca, el dominic delibera i el jesuïta busca la caixa de ploms; metàfora de diferents tarannàs (místic, doctrinal, pràctic).

  • Justa la Fusta del 7/6/2018 — Sant Just: Notícies locals, Festival Simfònic i Espai Carme Malaret; Portades amb govern Sánchez i polèmica Màxim Huerta; Donacions d’òrgans, trucades UE i la previsió del temps - episode art
    Justa la Fusta
    2h 55min

    Justa la Fusta del 7/6/2018 — Sant Just: Notícies locals, Festival Simfònic i Espai Carme Malaret; Portades amb govern Sánchez i polèmica Màxim Huerta; Donacions d’òrgans, trucades UE i la previsió del temps

    Resum general Programa magazine amb focus local de Sant Just d’Esvern. A la primera hora es combinen notícies locals, cultura i agenda, un ampli repassa de portades amb la polèmica al voltant de Màxim Huerta i el nou govern de Pedro Sánchez, dades de donació i trasplantaments a Catalunya, mesures de la UE per abaratir trucades, i una secció del temps amb explicació de la gota freda i la previsió per al cap de setmana. Temes principals Política local (Sant Just) • Lluís Montfort (Movem/Comuns) projecta un espai de referència municipal per 2019 i aposta per "Just For Salva" com a relleu. • Esment de la plataforma Alcaldia Republicana i el debat sobre l’eix nacional. Cultura i agenda • Festival Sinfònic: dos concerts a Sant Just (Ateneu i Casal de Joves). • Espai de Lliure Creació Carme Malaret: inauguració d’un “museu” participatiu pel 5è aniversari (més de 600 postals; comissariat coral). Portades i política estatal • Nou govern de Pedro Sánchez amb 11 dones i 6 homes (Marlaska, Duque, Robles, Huerta). • Polèmica per tuits antics de Màxim Huerta (comentaris sobre esports i independentisme). • Declaracions de Quim Torra i el 155; cultura (Tàpies) i cinema (Bayona, Jurassic World). Societat i economia • Donació i trasplantaments a Catalunya: rècord sostingut, descens de donants vius de ronyó (-21%). • UE: límit de preu de trucades a altres països UE (fins a 0,19 €/min a partir de maig 2019). Successos i medi ambient • Captura del linx "Lítio" pels Agents Rurals. • Episodi de gota freda amb ruixats molt locals i efectes al Garraf/Sitges. El temps • Dijous: ruixats al matí; tarda més estable. • Divendres i dissabte: estabilitat i calor (25–26 °C); bona previsió per actes locals. • Diumenge: possible front amb gotes de matinada i dia variable. • Setmana vinent: encara variable amb pas de fronts i tempestes de tarda. Desenvolupament per blocs Notícies de Sant Just (420–672 s) Movem/Comuns 2019: Montfort vol que el partit sigui referent local; aposta per "Just For Salva" com a cap de llista; el vector nacional s’ha d’abordar però no ser l’eix central. Alcaldia Republicana: espai unitari i transversal; voluntat de diàleg amb Movem. Cultura i ciutat: • Festival Sinfònic: 100 concerts simultanis arreu; a Sant Just, a l’Ateneu (Escola de Música) i al Casal de Joves (Tallers de música). • Espai de Lliure Creació Carme Malaret: inauguració participativa; obert fins al 28 de juny; celebració amb cervesa artesana i pica-pica aportat pels assistents. Portades dels diaris i debat (1043–2054 s) El Periódico/La Vanguardia/El País: Nou govern de Sánchez amb majoria de dones; perfils destacats: Marlaska (Interior), Duque (Ciència), Robles (Defensa), Huerta (Cultura i Esports); discurs europeista, feminista, i de regeneració. Polèmica Màxim Huerta: recuperació de tuits antics (crítiques a esportistes, independentisme); debat sobre coherència i riscos de Twitter en càrrecs públics. El Punt Avui: Torra: "No hem vingut a rendir-nos"; fi dels efectes del 155 com a objectiu. Ara: "Les imatges de la injustícia" sobre vídeos de Forn, Junqueras i Romeva a Estremera. Diaris de Madrid (ABC, El Mundo, La Razón): mirada crítica al volum de ministeris i enfoc del nou executiu; PP en transició; menció al CGPJ; economia europea i aranzels de Trump. Altres: Cultura (Tàpies, Bayona i Jurassic World), titular de successos (robatori a casa de Piqué i Shakira) i titulars d’economia. Ampliacions: • Agents Rurals capturen el linx "Lítio" al Baix Llobregat. • Salut: dades de l’OCATT sobre trasplantaments (3/dia fins maig; 2017 amb més de 1.100); disminució de donants vius de ronyó; el renal és el més comú i amb més llista d’espera. • Telecom: confirmació de 0,19 €/min com a límit regulat per a trucades intracomunitàries (oposable a l’actual ~0,60 €/min): rebaixa substancial. Música i falques Cançons i cortines: • "Som persones o titelles" (249–390 s) – identitat i llibertat. • "I Am Not My Hair" (792–1013 s) – identitat personal, estereotips i autoestima. • Tema en català sobre una màquina per esborrar records (2105–2327 s) – narrativa de començar de zero. Falques de programació i autopromocions (673–792 s; 2329–2573 s) – publicitat d’espais de la graella i canals de contacte; campanya de Mans Unides. El temps amb Carles Hernández i Rius (2573–2921 s) Context: gota freda amb núvols convectius locals i variabilitat extrema de registres (p. ex., 56 l/m² a Sant Gervasi vs 22 a Sant Just; 2 al port de BCN). Efectes visibles al Garraf/Sitges. Previsió: • Dijous: ruixats fins al migdia; tarda/vespre més estable. • Divendres: sense pluja, núvols però pujada tèrmica; ~25 °C. • Dissabte: calor (>26 °C), tempestes de tarda al Pirineu, sense afectació a Sant Just; bon temps per l’aniversari del Drac i la festa de l’Escola Montseny. • Diumenge: pas d’un front a la matinada; matí amb possibles gotes i dia variable. • Setmana vinent: pas de fronts intermitents; no s’instal·la un anticicló potent; continuaran tempestes de tarda. Cites destacades "És molt perillós el Twitter... abans que et nomenin un càrrec d’aquests has d’anar a fer una neteja de tots els tuits." "Un govern per durar: Sánchez forma un gabinet amb 11 dones i 6 homes." "No hem vingut a rendir-nos." "Les imatges de la injustícia." Glossari Gota freda: situació de fred en alçada que activa convecció i ruixats/temporal local intens. CGPJ: Consell General del Poder Judicial (òrgan de govern dels jutges a l’Estat espanyol). Roaming vs trucades intracomunitàries: el primer elimina recàrrecs en itinerància; la nova mesura regula el preu de trucades entre països de la UE.

  • 60 i més del 6/6/2018 — Primavera canviant, el Lamborghini del Papa, Verdaguer i exorcismes, paraigües plegables, Solsona, calçots, puntualitat i el futur de la mobilitat elèctrica - episode art
    60 i més

    60 i més del 6/6/2018 — Primavera canviant, el Lamborghini del Papa, Verdaguer i exorcismes, paraigües plegables, Solsona, calçots, puntualitat i el futur de la mobilitat elèctrica

    Panorama general del programa "No plou mai a gust de tothom" • Programa variat amb temes de cultura, misteri, memòria industrial, gastronomia, civisme i mobilitat. • Es combina narració, debat i música, amb una clara vocació divulgativa i to proper. Clima i vida quotidiana • Inici amb una crònica de la primavera: sol esplèndid i ruixats sobtats que malmeten les catifes florals de Sitges. • Idea clau: la meteorologia imprevisible impacta la vida cívica i festiva. Motor i curiositats: el Lamborghini del Papa • El Papa Francesc rep un Lamborghini Huracán LP610-4 personalitzat als colors del Vaticà, beneït i destinat a subhasta benèfica (RM Sotheby’s). • Dades destacades: acceleració 0–100 km/h en 3 s, 325 km/h de punta. • Repartiment solidari dels fons recaptats amb projectes humanitaris (Nínive, Centrafricana, associacions de suport social i sanitari). Literatura catalana: Jacint Verdaguer, “poeta amb àngels i dimonis” • Trajectòria: popularitat abrupta amb l’oda a Barcelona; viatges navilers que inspiren L’Atlàntida; conflicte moral pel tràfic d’esclaus del marquès de Comillas. • Crisi espiritual: exorcismes, pèrdua i retorn de la llicència sacerdotal; mort per tuberculosi a Vil·la Joana. • Homenatge popular: Rambles cobertes de flors; enterrament a Montjuïc. Misteri i fenomenologia El poltergeist de Gràcia (1935) • Cas documentat al carrer Francisco Giner, 43: cops a les parets, mobles que es mouen, llums i rellotges alterats, objectes flotant, ombres i gelada sobtada al pati. • Cobertura mediàtica (premsa i ràdio), vigilància policial i fi dels fenòmens quan la família es muda. Exorcismes, OVNIs i límits de la ciència • Debat viu sobre possessions, llenguatges antics en trànsit, i confusions històriques (epilèpsia vs. “dimonis”). • Conversa sobre consciència i experiències properes a la mort: la medicina no explica del tot alguns casos, tot i els avenços neurocientífics (terminacions de Ramón y Cajal). Indústria i memòria urbana: els paraigües plegables • Arribada als anys 60 del paraigua plegable (marca alemanya NIRPS, punt vermell), i consolidació a Barcelona amb Gallers i El Diluvio. • Innovació i màrqueting: dissenys compactes per bossa de mà; parasol-caseta patentat (1966); presència a fires europees i americanes. • Declivi per la competència de producte barat de la Xina a finals del segle XX: pèrdua de l’ofici femení de paraigüera i dels tallers de reparació. Música • Interludi orquestral: polca Tic Tac 365, de J. Strauss fills, interpretada per l’OS de RTVE (dir. E. García Asensio). Ruta i patrimoni: Solsona • Passeig pel carrer Llobera i places, fonts amb caps de lleó i cases nobles de mercaders de la llana. • Identitat festiva: gegants (densitat extraordinària per m²) i la Mare de Déu del Claustre. • Gastronomia local: vedella amb bolets en un restaurant amb art i història. Gastronomia catalana: el calçot i la calçotada • Origen popular atribuït al Xat de Benages (finals s. XIX): ceba brotada a la brasa, tendra i lleugerament dolça, amb salsa tipus romesco. • Tradició: calçots a la flama viva (sarmients), servits en teules, pelant i sucant a salsa; àpats de tardor a primavera. • Indicació geogràfica protegida: IGP Calçot de Valls (1995); producció anual aproximada: 55 milions (10% amb IGP). Civisme i cultura del temps: la puntualitat • Evolució lligada a la industrialització: sirenes d’empresa, rellotges als campanars, adopció del rellotge de butxaca i després de canell. • Països més puntuals: Alemanya, Suïssa, Japó, Suècia, Holanda. Pitjors: Aràbia Saudita, Índia, Nigèria, Kenya, Xina. • Missatge clau: la impuntualitat és menyspreu i mala educació; cal respecte pel temps aliè. Mobilitat i futur: cotxes elèctrics, costos i límits • Dades d’atractiu econòmic: - > "Viatjar en un cotxe elèctric és cinc vegades més barat que en un de benzina" - 100 km: ≈ 1,20 € en tarifa nocturna vs. 5–6 € en benzina. - Manteniment: un 56% més barat; menys peces. - Avantatges fiscals i ajuts (compra i punts de recàrrega). • Inconvenients actuals: preu inicial alt i xarxa de recàrrega insuficient, especialment per llarga distància. • Debat crític: la producció elèctrica pot desplaçar la contaminació (si prové de fonts fòssils). Dubtes sobre canviar infraestructures si l’hidrogen s’imposa després (seguretat de dipòsits, tempos industrials, pressió de lobbies). • Crida final: transport públic i caminar com a solucions immediates, aprofitant la bona xarxa de metro de Barcelona.

  • Veus Parròquia del 6/6/2018 — Vocació, desert i presons: Rosaura de Jesús (Germanetes de Jesús) sobre Carles de Foucault, l'islam i la vida als marges - episode art
    Veus Parròquia

    Veus Parròquia del 6/6/2018 — Vocació, desert i presons: Rosaura de Jesús (Germanetes de Jesús) sobre Carles de Foucault, l'islam i la vida als marges

    Resum general Converses a “Veus de la parròquia” amb Rosaura de Jesús (germaneta de Jesús), que repassa la seva vocació, el treball als marges, el vincle amb el món penitenciari i l’actualitat de l’espiritualitat de Carles de Foucault —amb arrels en el desert i el diàleg amb l’islam—, així com llocs emblemàtics de la fraternitat i crides actuals. Vocació i formació • Crida no planificada: Rosaura no volia ser monja, però en conèixer les germanetes i l’espiritualitat del germà Carles, hi va trobar allò que cercava. • Itinerari formatiu: Treball al camp a Extremadura, postulantat en un barri marginal del País Basc, i noviciat a Touggourt (Algèria), on s’arrela el carisma en context islàmic. • Opció de retorn: Discerniment per tornar a Espanya per la seva sensibilitat cap a l’emarginació i les presons. Treball als marges i presons • Presència en barris populars i feines amb condicions difícils. Contacte directe amb pobresa i emergència social. • Inquietud penitenciària de joventut: crisi davant el manament d’“estimar els enemics” en context universitari; això la porta a un compromís permanent amb persones preses. • Itinerari carcerari ampli: coneixement de presons del País Basc, Andalusia, Madrid, Ocaña (Toledo), Alacant, Melilla…; a Catalunya, coneix la Model i Brians. • Pregària a les portes: quan no pot entrar, practica una comunió interior amb qui és dins. “Metge” d’una altra manera • Tot i no exercir oficialment la medicina, Rosaura viu la vocació de curar a través de l’acompanyament i l’accés a recursos (per ex., portar persones al psiquiatre que no hi anirien soles). “És que tot el que tu toques, el cures.” • Evita etiquetes que posin barreres; busca la igualtat i la proximitat. Experiència a Suïssa com a detinguda • El 1992, a una presó de dones a prop de Berna (Suïssa), la fraternitat té un pacte que permet viure com a detingudes (no com a voluntàries) per compartir la condició. Rosaura hi passa tres mesos, d’on en surt un diari valuós. Foucault i la germaneta Magdalena: trets comuns • Amor per l’islam, esperit aventurer, i un absolut de Déu que empeny a la radicalitat evangèlica. La germaneta Magdalena, fundadora, encarna i desplega el carisma intuït per Carles de Foucault. Govern i naixement de la fraternitat a Ceuta • Com a responsable regional (Espanya-Portugal), Rosaura acompanya un procés de reagrupament i reconciliació entre països. • A petició del bisbe de Càdiz (i Ceuta), s’obre una fraternitat a Ceuta, impuls europeu malgrat la manca de vocacions; el projecte es consolida després d’avaluació. Arrels a l’islam i estil d’evangelització • El carisma neix a Algèria i s’obre al món. L’evangelització es fa per presència, amistat i bondat, no per proselitisme. • Clau fou aprendre el respecte i no voler convertir, sinó fer visible l’Evangeli a través de la vida —l’apostolat de l’amistat. “Que quan la gent us vegi viure, us pregunti per què ho feu.” Llocs emblemàtics de la fraternitat • Le Tubet (El Tubet/Tibé, prop d’Ais de Provença): casa gran de formació i acollida; lloc de pas de moltes germanes i famílies. • Tre Fontane (Roma): casa general nascuda humilment en barracons cedits pels trapencs, en el recinte on la tradició situa la decapitació de sant Pau. • El Goléa (Sàhara algerià): oasis on hi ha la tomba de Carles de Foucault; comunitats actuals (per ex., germanes de Madagascar) en cuiden la memòria perquè no es perdi en la sorra del desert. Joventut i crida avui • Els joves queden impactats per la senzillesa i proximitat del carisma, però fa por el compromís estable en una vida amb poca estructura i seguretat. • També hi ha camins laicals inspirats en el carisma. Rosaura veu que encara som en etapa fundacional: poques vocacions, però reals; la descoberta de Déu no és cosa de minories, el vot religiós potser sí. Cloenda: oració d’abandó • Es resa la coneguda oració d’abandó, inspirada en una meditació de Carles de Foucault i composta per un germà de la branca masculina. “Pare, m’abandono a tu… fes de mi el que tu vulguis… poso la meva vida a les teves mans…”

  • La Plaça Mireia del 6/6/2018 — Primavera Sound sense filtres: Arctic Monkeys, anècdotes per colar-se i agenda local; segona hora de cinema amb Jurassic World, Salyut-7 i més - episode art
    La Plaça Mireia
    1h 48min

    La Plaça Mireia del 6/6/2018 — Primavera Sound sense filtres: Arctic Monkeys, anècdotes per colar-se i agenda local; segona hora de cinema amb Jurassic World, Salyut-7 i més

    Panorama general del programa • Primera hora centrada en el Primavera Sound: crònica als espais gratuïts, anècdotes (inclosa una barca per colar-se), i una crítica contundent d’Arctic Monkeys. • Agenda de concerts i novetats locals (Gràcia, Paral·lel, Vida Festival, videoclips). • Franja informativa: butlletí general (Catalunya Ràdio) i notícies locals de Sant Just. • Segona hora: secció de cinema amb estrenes destacades i recomanacions (amb focus en Jurassic World: El Reino Caído de J.A. Bayona). Primavera Sound: crònica, xarxes i recepció dels caps de cartell Directe als espais gratuïts del festival • Al CCCB (al costat del MACBA): The Zephyr Bones i North State sonen molt bé tot i l’acústica complicada de l’espai. • Descobertes “a primera orella”: reaccions positives a veus sorprenents i posada en escena. Fenòmens virals i convidats inesperats • Young Beef: de ser convidat a l’escenari (amb Los Planetas) a l’anècdota de les Heineken venudes a la porta. • Amaia i Alfred fan aparicions; Hinds desperten debat sobre el fenomen “instagramer” i l’ofici musical. "Hemos salido y no sé..." — perplexitat postconcert que alimenta el debat sobre mèrit, visibilitat i hype. Veure concerts des de fora: la nova arquitectura de la seguretat • Evolució de les mesures: valla + malla + segurata + altra valla; fins i tot desallotgen voreres concretes. • Es pot escoltar amb baixos potents, però la visibilitat és molt limitada: experiència de “fora-recinte” cada cop més restringida. Arctic Monkeys: el gir estilístic que divideix • Concert amb escenografia retro “casino-hotel” en blanc-i-negre i una energia percebuda com a baixa en comparació amb etapes anteriors. • Crítiques a xarxes i a sala: falta d’eufòria i d’arrencada; cançons llargues, estructures esteses i clímaxs que no arriben. "No m’han fet vibrar... abans sí que vibrava" — resum del desencant d’alguns fans. • Debat més ampli: quan els grups canvien de pell. Parallels amb King Gizzard (eclecticisme) i comparatives amb altres girs cap al jazz o lounge. • Conclusió: un xoc de expectatives entre la marca Arctic Monkeys cap de cartell i el seu nou paisatge sonor. Anècdotes memorables • Intent de colar-se en barca pel Port Fòrum, navegant per aigües residuals amb una balsa inflable i guió de “performance” improvisat: el triangle seguretat privada + seguretat del port + seguretat del festival els barra el pas. "Sois mis putos héroes" — l’ovació viral del públic que, alhora, delata l’intent. Agenda i escenes locals (música i segell) Concerts i cites • Quims i Els Grums — Centre Cultural L’Albareda (Paral·lel). • Escenari Mediterrània (platja): programació gratuïta del Vida (ex.: Jungle by Night, Great News) i The Zephyr Bones en el seu “hàbitat natural”. • Banda local Inmerses: crònica del directe al Bar Ceferino — energies altes i final demolidor. Novetats discogràfiques • Medalla (Segell Primavera) — videoclip nou: "Navaja certera"; recomanat donar-hi una ullada. Franja informativa Catalunya Ràdio — Les notícies de les 18 h • Govern espanyol: noms i carteres que es confirmen amb comptagotes; focus en Ciència i Justícia. • Infraestructures a Catalunya: aeroportuàries, rodalies, finançament del transport públic. • Universitats: reactivació del Pacte Nacional per la Universitat. • Internacional: gira europea de Netanyahu i acord amb l’Iran; cas d’investigació que afecta l’entorn de Macron. • Societat/Esports: indignació a Girona per arxivament d’un cas; atur a comarques; Roland Garros i bàsquet ACB. Sant Just Notícies — Butlletí local • Movem Sant Just i la referència a Catalunya en Comú de cara a municipals; possibles caps de llista. • Atur a Sant Just: descens respecte abril i interanual. • Obres: urbanització del parc de la Rambla i nova tanca perimetral. Secció de cinema amb el Dani Martínez Focus: Jurassic World: El Reino Caído (J.A. Bayona) • Preestrena al Phenomena amb Bayona; estrena avançada en dijous. • Sinopsi: rescat de dinosaures a l’Illa Nublar amb volcà actiu, conspiració de fons i el binomi Owen/Blue. • Expectatives altes: homenatges a Spielberg sense caure en la nyonyeria, segons crítiques; esperat toc personal de Bayona. Salyut-7. Héroes en el espacio (Rússia) • Basada en fets reals (1985): missió gairebé impossible per recuperar una estació fora de control. • Drama d’aventures espacial amb pols de thriller tècnic. Marguerite Duras. París, 1944 (Fr/Be/Ch) • Biopic dramàtic: resistència, Gestapo i la recerca del marit deportat. • Tema central: la agonia emocional de l’espera i els límits morals en temps de guerra. Normandía al desnudo (França) • Comèdia rural: un poble ramader en crisi idea una foto col·lectiva en nu amb un fotògraf famós per cridar l’atenció. • Sàtira amable sobre comunitat, reivindicació i vergonyes. Crònica in situ: Mi familia del norte (França) • Sortida al cinema (butaca reclinable i tot!): comèdia irregular amb arrencada tardana i ritme que costa d’agafar. "El ritme no para… ni empieza" — broma que resumeix la sensació general. Altres estrenes i recomanacions breus • A Taxi Driver. Los héroes de Gwangju (Corea): crònica històrica a través d’un taxista i un reporter. • Billion Billion (animació, Dinamarca): fantasia sobre desitjar l’impossible. • El fútbol o yo (Argentina): ultimàtum sentimental a un addicte al futbol. • En tiempos de luz menguante (Alemanya): drama a l’Orient de Berlín, 1989. • Indiana (EUA): thriller paranormal de carretera. • McQueen (Regne Unit): documental sobre el dissenyador Alexander McQueen. • Petitet (Catalunya): promesa de portar la rumba catalana a un gran teatre. Avanç d’estiu • El hombre que mató a Don Quijote (Terry Gilliam): projecte de 18 anys que per fi veu la llum. • Mamma Mia! Una y otra vez: el prequel-seqüela que repassa els “temps mozos” de la mare. • Ant-Man i la Vespa (Marvel): superherois per a juliol. • Tarantino prepara Once Upon a Time in Hollywood (novena pel·lícula). Moments destacats • Seguretat al Fòrum: conversa viva sobre l’ús de l’espai públic, el dret a escoltar i la privatització del so. • Debat estètic: quan una banda canvia d’idioma musical, com s’alinea (o no) amb la memòria emotiva dels fans. • Anècdota barca: l’atreviment com a performance… i com a lliçó logística. Idees clau • Expectatives vs. realitat: Arctic Monkeys i la tensió entre marca i obra. • Accessibilitat: el valor dels espais gratuïts (CCCB, platja) com a porta d’entrada a la música. • Cinema d’autor comercial: el segell Bayona pot elevar una franquícia sense perdre l’ADN.

  • Entrevistes de la Justa del 6/6/2018 — Allò que som: el llenguatge que ens fa humans, la llengua que ens identifica i Europa (converses amb Josep Maria Terricabras) - episode art
    Entrevistes de la Justa
    14'

    Entrevistes de la Justa del 6/6/2018 — Allò que som: el llenguatge que ens fa humans, la llengua que ens identifica i Europa (converses amb Josep Maria Terricabras)

    Resum executiu Josep Maria Terricabras presenta "Allò que som", un llibre de reflexió que busca estimular el pensament del lector sense dir-li què ha de pensar. La conversa recorre el paper del llenguatge en la condició humana, la diferència entre llenguatge i llengua, la noció d’identitat versus identificació, el valor de la llengua materna (com a llengua de casa) i el multilingüisme, l’ús polític del llenguatge i la situació europea respecte al sobiranisme català i la participació a les eleccions europees. El llibre i l’objectiu Objectiu central: fer pensar, comparar idees i obrir debats. No prescriu; estimula el judici propi i el diàleg. El llenguatge que ens fa humans El llenguatge no és només una capacitat; és allò que possibilita totes les altres capacitats humanes. Sense llenguatge, seríem «animals desenvolupats» però no plenament humans. El llenguatge permet: Consciència i judici moral (preguntar-nos si fem bé o malament). Nominar i comprendre el món, relacionar-nos i treure conclusions. Desenvolupament infantil: Abans dels 6-7 anys hi ha habilitats compartides amb altres primats. Cap als 6-7 anys (edat de la raó) s’activa amb força l’autonomia, la llibertat i el creixement personal. "El llenguatge és el que ens fa humans." Llenguatge vs llengua Llenguatge = capacitat universal d’expressar-nos i de desenvolupar-nos. Llengua = forma particular que pren el llenguatge (català, francès, birmà, etc.), incloent-hi accents i variacions. La llengua no ens defineix com a humans, sinó com a membres d’una societat amb tradicions, costums i referents propis. Identitat vs identificació La identitat és complexa i plural: orígens, aprenentatges, família, geografia, alimentació, experiències... Terricabras prefereix parlar d’identificació (dinàmica i compartida) més que d’una identitat rígida. "Qui perd els orígens perd identitat." — Raimon Perdre els orígens fa perdre una part d’identitat, però la persona integra noves capes al llarg de la vida. Llengua materna i multilingüisme Llengua materna s’entén com la llengua de casa (la mare personifica aquest espai). Cases multilingües: parelles amb llengües diferents i llengua del país; la criatura pot compartir i integrar diverses llengües. L’escola pot esdevenir llengua clau per a la criatura (per ús i aprenentatges). Posicionament: respecte per la llengua de casa i afavorir el plurilingüisme; evitar imposicions rígides. Llenguatge i política: la batalla pel sentit En política es disputa el sentit de les paraules, sobretot els conceptes abstractes (p. ex., justícia). A diferència d’un arbre o una muntanya, la justícia no és un objecte davant nostre: és allò que entenem per justícia. Legítim i necessari que hi hagi definicions diverses i debat públic. Risc: la imposició d’una única definició com si fos l’única vàlida. "Els grans principis i valors són idees amb les quals volem viure i sobre les quals hem de discutir." Europa i el sobiranisme català Des d’Europa, arriba informació sobre el cas català, i ha augmentat la comprensió del context. Perplexitat per la presó preventiva sense judici clar i per actuacions rebutjades per jutjats europeus (cas Llarena). Es forma un ambient d’opinió pública més favorable al diàleg Catalunya–Espanya. Expectativa que un nou govern espanyol sigui més obert al diàleg que l’etapa Rajoy. Participació a les europees i reformes necessàries Participació baixa a les eleccions europees (sovint <50%) a tot Europa. Cal que la UE impulsi polítiques socials (no només austeritat) i creació d’ocupació. Exemple positiu: Erasmus (10 milions de joves circularan per Europa en els propers anys), generant capital social europeu. Problema estructural: el poder el retenen els estats, i Europa rep la culpa dels impactes nacionals. Proposta: més poder per a la UE i més presència d’Europa en mitjans i debats públics. "Europa és el nostre futur — aquesta Europa s’ha de millorar, però és el nostre futur." Informació de l’acte Presentació del llibre: "Allò que som". Quan: Dissabte, a les 19:00. On: Sala Cinquantenària de l’Ateneu ("sala 50 aneri").

  • Entrevistes de la Justa del 6/6/2018 — Canvi de govern, nova deixalleria i residus, habitatge assequible, Garantia Juvenil i rumb de Movem Sant Just - episode art
    Entrevistes de la Justa
    29'

    Entrevistes de la Justa del 6/6/2018 — Canvi de govern, nova deixalleria i residus, habitatge assequible, Garantia Juvenil i rumb de Movem Sant Just

    Visió general Entrevista amb Lluís Montfort (Movem Sant Just) sobre temes clau d’actualitat: canvi de govern a Espanya i govern a Catalunya, nova deixalleria i model de residus amb contenidors intel·ligents, polítiques d’habitatge i lloguer assequible, Garantia Juvenil, i el full de ruta electoral de Movem Sant Just. Al tram final, es recullen falques de l’emissora i una breu tertúlia esportiva sobre la Champions. "el fet que Rajoy ja no sigui president de govern és un canvi molt positiu" Política estatal i catalana: canvi d’escenari i necessitat de diàleg Sortida de Rajoy i govern de Pedro Sánchez: valoració positiva per obrir espais de consens i desescalada. • Amb només ~84 diputats, Sánchez haurà de pactar; això pot generar dinàmiques constructives. • Crida a baixar el to dels posicionaments més maximalistes. Govern de la Generalitat (Quim Torra): • Decisió del PDeCAT; caldrà veure si és el perfil adequat per desencallar i avançar. • Positiu que ja hi hagi govern i conselleries en marxa. "Caldria una desescalada progressiva... i començar a plantejar elements clau per tirar endavant" Gestió de residus i nova deixalleria Nova deixalleria al Mas Lluí La deixalleria actual aporta el 25–27% de la recollida municipal; la concessió de l’espai s’acaba el 2021 i cal reubicar-la. Nou emplaçament a la zona davant l’ITB (Mas Lluí): millor accessibilitat i model modern: • Espais de reparació i reutilització (especialment d’electrònica). • Activitats ambientals i vinculació amb botiga de segona mà. • Més acompanyament a l’usuari i millora de la separació. Contenidors amb targeta i model de recollida Nou plec de recollida i neteja viària amb 3 pilars: • Millora i extensió de la recollida al teixit comercial (totes les fraccions, més enllà de l’eix). • Mantenir bateries de contenidors integrats i accessibles a via pública. • Tancament de la fracció grisa i orgànica amb control d’accessos (targeta): dades per optimitzar rutes i restringir la fracció resta. Full de ruta: implantació progressiva (18 mesos), barri a barri, amb explicació i complicitat veïnal. Objectiu: avançar cap al pagament per generació per premiar bons comportaments i desincentivar els mals. "la gestió de residus és la tercera gran pota que ens genera CO2 pel canvi climàtic" Habitatge: mesures, mercat i justícia social Acords al darrer ple (3 línies clau): • Autoritzar ProMunsa a concertar un crèdit per executar les darreres promocions de venda a Mas Lluí. • Introduir la clau dotacional per construir lloguer social en sòl d’equipaments: àrea de l’Escola Canigó (antics habitatges de mestres) i Camp Modulell (frontera amb Esplugues). • Aprovació de bases de rehabilitació perquè propietaris privats actualitzin pisos i els destinin a lloguer assequible (cofinançament amb l’AMB). Estratègia combinada públic-privada, inspirada en París: • Impuls a parc de lloguer públic + rehabilitació amb contraprestació (baixada de preus). • Avançar cap a índexs de preus referencials per contenir pujades. Diagnosi social a Sant Just: • El lloguer és una de les primeres preocupacions. • En casos, els lloguers superen el 70–80% dels ingressos; cal coordinació amb Generalitat i Estat. "els lloguers estan començant a sobrepassar el 70 o 80% dels ingressos..." Joventut: continuïtat de la Garantia Juvenil Moció per mantenir la xarxa d’impulsors de la Garantia Juvenil més enllà de la subvenció europea (acaba 2020). Argument: si un programa funciona, no s’ha de retallar quan s’acaba la subvenció; cal consolidar-lo. Alineat amb l’aposta local per les transicions educatives i projectes com Enllaç. Movem Sant Just: organització i lideratges Desplegament de Catalunya en Comú a Sant Just: assemblea constitutiva del Comú el dia 11; tardor per programa i llista (al novembre, capçaleres i meitat de candidatura). Lluís Montfort no repetirà com a cap de llista; vol tancar la llista i garantir relleu saludable. Es treballa un equip per liderar; s’esmenta Jusfo Salva com a possible cap de llista per continuïtat i energia. Debat electoral i proposta d’“alcaldia republicana” Sense contactes formals amb la plataforma per una alcaldia republicana; Movem es mostra oberta a parlar, però no es veu interpel·lat específicament pel marc. Posició de fons: el debat nacional és present, però no pot ser l’únic eix; cal explicar propostes municipals clares i rigoroses. "no volem que aquest sigui l’únic eix... s’ha d’explicar què faràs a l’Ajuntament en el dia a dia" Altres Falques i autopromocions de l’emissora al tram final. Breu tertúlia esportiva: incidències de so i comentaris sobre la final de la Champions.

  • Justa la Fusta del 6/6/2018 — Sant Just avui: notícies locals, meteo amb pluja intensa, política amb Movem, esports (Champions i Mundial), literatura i teatre - episode art
    Justa la Fusta
    2h 55min

    Justa la Fusta del 6/6/2018 — Sant Just avui: notícies locals, meteo amb pluja intensa, política amb Movem, esports (Champions i Mundial), literatura i teatre

    Panorama general Programa «Just a la Fusta» de Ràdio Esverna (98.1 FM), dimecres 6 de juny, iniciat a les 10:07. L’obertura del conductor és un sumari complet del que s’abordarà al llarg de les tres hores. • Bloc informatiu: repàs de les notícies de Sant Just i mirades als portals de premsa del dia. • Meteo local: previsió per als propers dies i balanç de la pluja intensa de la matinada a Sant Just. • Política: a la segona hora, entrevista amb Lluís Montfort (portaveu de Movem Sant Just) i repàs d’actualitat municipal i general. • Esports: tertúlia sobre la final de la Champions i prèvia del Mundial de Rússia (inici la setmana vinent). • Cultura: a la tercera hora, entrevista a Josep Maria Terri Cabré pel llibre «Allò que som», presentat dissabte a l’Ateneu (Sala Cinquantenari). • Teatre: tancament amb la secció de Maica Duenya. "Aquesta nit ha caigut un bon ruixat a Sant Just... uns 14 litres/m² en uns 15 minuts a la matinada." Detalls destacats Meteorologia (primera hora) Balanç de la pluja nocturna (14 l/m² en 15’), a càrrec de Carles Hernández i Rius. Context per a la previsió dels propers dies a Sant Just. Política (segona hora) Entrevista a Lluís Montfort (Movem Sant Just). Temes d’actualitat: política local, municipal i general. Esports Debat de la final de la Champions encara present a l’actualitat. Focus en el Mundial de Rússia que comença divendres de la setmana vinent. Cultura i teatre (tercera hora) Llibre: «Allò que som» de Josep Maria Terri Cabré; presentació dissabte 19:00 a l’Ateneu. Teatre: secció conduïda per Maica Duenya. Informació de servei Emissió anunciada: de 10:07 fins a la 13:00 aproximadament. Continuïtat: identificació d’emissora «Ràdio Esverna 98.1 FM». Temes principals Notícies locals i premsa del dia Previsió meteorològica i ruixat intens de la matinada Entrevista política amb Movem Sant Just (Lluís Montfort) Esports: Champions i prèvia del Mundial de Rússia Cultura: nou llibre «Allò que som» (Josep Maria Terri Cabré) Teatre amb Maica Duenya Observacions sobre la transcripció La transcripció facilitada conté només la introducció i un bloc de continuïtat ("Fins ara") seguit d’un bucle d’"Bona nit" fins al final. Els blocs anunciats (notícies, meteo, entrevista política, tertúlia esportiva, entrevista literària i secció de teatre) no apareixen desenvolupats en el text proporcionat, de manera que no es poden marcar els inicis reals d’aquests temes amb precisió. Les seccions temporitzades a continuació reflecteixen el que sí es pot identificar en àudio: introducció, pausa/transició i bucle sense contingut.

  • M de Música del 5/6/2018 - episode art
    M de Música

    M de Música del 5/6/2018

    Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

  • Cinema sense condicions del 5/6/2018 — Polanski i “Basada en hechos reales”, guia de cartellera d’estiu, “Ladrones de tiempo” i Laia Colet: de Cuba a l’estació MIR - episode art
    Cinema sense condicions

    Cinema sense condicions del 5/6/2018 — Polanski i “Basada en hechos reales”, guia de cartellera d’estiu, “Ladrones de tiempo” i Laia Colet: de Cuba a l’estació MIR

    Panorama general Episodi miscel·lani i molt complet: comença amb la crítica de “Basada en hechos reales” de Roman Polanski, segueix amb una guia de cartellera d’estiu amb recomanacions sòlides, un avanç d’estrena (“On Chesil Beach”) i un bloc dedicat al DOCS Barcelona amb el documental “Ladrones de tiempo”. La segona meitat és una entrevista en profunditat a Laia Colet (directora d’art) sobre el seu ofici i rodatges internacionals: Cuba (Yuli), el set de l’estació MIR per a “Sergio & Sergei” i el projecte distòpic “Paradise Hills”. Crítica destacada: “Basada en hechos reales” (Roman Polanski) “La salsa no li qualla.” Punts clau • Tema i to: thriller psicològic d’aires clàssics, amb duel entre dues protagonistes. • Guió: coescrit per Polanski i Olivier Assayas a partir de la novel·la de Delphine de Vigan. • Recepció: crítica dividida; es retreu confusió, erratisme i un clímax poc reeixit. Virtuts • Posada en escena i fotografia molt polides; muntatge solvent. • Música d’Alexandre Desplat que ajuda a sostenir la tensió. Mancances • Guió condensat en excés d’una novel·la complexa; subtileses que el cinema no acaba de traduir. • Duel interpretatiu que no ateny la intensitat esperada. • Com a referents, alguns hi veuen ecos de “Repulsión” i “El quimérico inquilino”, però el resultat decep. Guia de cartellera (quadern d’estiu) Recomanacions amb una sola sessió o poca disponibilitat • “Borg/McEnroe” — molt bona, parla d’èxit/fracàs, atrau fins i tot fora del tennis. • “Camarón: Flamenco y revolución” — documental cim. • “Cares i llocs (Visages, Villages)” d’Agnès Varda i JR — molt recomanable. • “Dede” (Geòrgia) — tragicomèdia rural, cinema ètnic honest i ben fet. • “Disobedience” (Sebastián Lelio) — internacional, amb Rachel Weisz i Rachel McAdams. • “En tiempos de luz menguante” — mirada des de dins a la RDA, amb Bruno Ganz. • “La forma de l’aigua” — Òscar a millor pel·lícula; encara en cartell. • “Lean on Pete” — retrat de l’Amèrica profunda; Steve Buscemi, Chloë Sevigny i un cavall memorable. • “Maria by Callas” — arxiu monumental condensat en 100 minuts imprescindibles. • “Muchos hijos, un mono y un castillo” (Gustavo Salmerón) — divertidíssima. • “Rebelde entre el centeno” — biopic d’S. D. Salinger i el naixement d’un clàssic. • “Tres anuncios en las afueras” — provocadora i altament recomanable. • “Un sol interior” (Claire Denis) — interessant, amb Juliette Binoche; recepció desigual segons gènere. • “Una mujer fantástica” (Sebastián Lelio) — Òscar a millor pel·lícula internacional; radiografia del Xile contemporani. Apunt • “Lucky” — homenatge a Harry Dean Stanton; debat entre expectatives i guió; presència de David Lynch en un paper. Avanç d’estrena: “On Chesil Beach” • Basada en la novel·la curta d’Ian McEwan (guió del mateix autor). • Fidelitat elevada al text, amb un retoc final més edulcorat. • Saoirse Ronan brilla; Emily Watson en suport de luxe. • Fotografia i localitzacions: extraordinàries. • Òpera prima de Dominic Cooke: s’hi veu fusta de director. DOCS Barcelona: “Ladrones de tiempo” (Cosima Dannoritzer) Idees principals • Crítica a la cultura do it yourself quan trasllada tasques de l’empresa al consumidor (Ikea, auto-check-in, kioscos de comanda, compra online). • El temps com a recurs més preuat i camp de negoci. • Concepte de cost d’oportunitat: el que fas impedeix fer una altra cosa. Exemples i impacte • Casos de substitució de personal per màquines i outsourcing al client. • El fenomen japonès del karoshi (mort per excés de feina). • Debat posterior amb discrepàncies: el valor del film és la reflexió que obre. Entrevista a Laia Colet (directora d’art) Trajectòria en breu • De col·laboracions amb Ken Loach, Almodóvar i Marc Recha, a títols com “El perfum”, “Che: El argentino”, “El olivo”, “Presentimientos” i “Sergio & Sergei”. • Premi Gaudí per la direcció artística d’“Eva”. Yuli (Icíar Bollaín): biopic de Carlos Acosta • Projecte BBC amb Paul Laverty (guió). • De barri humil de l’Havana a primer ballarí del Royal Ballet; primer Romeo negre. • Rodatge principalment a Cuba, amb setmanes a Madrid i Londres. Treballar a Cuba: reptes logístics i creatius • Sense Internet i telèfon car: canvia el flux de comunicació; et torna propietari del teu temps. • Transport fràgil (cotxes dels 50–60), aturades imprevistes. • Escassetat de materials (fusta, pintura, ferro): cal enginy i intercanvis; aconseguir fusta per a la tarima va costar 2,5 mesos. • Anècdota: decidir un camió groc i descobrir que “a l’illa no hi havia groc”. • Equip local competent i espavilat: tot s’aconsegueix, però més lent i de manera artesanal. Censura, permisos i context • L’Estat controla permisos i hi ha lectura de guió; “Yuli” és no denunciant, però situa el context dur dels 90 (crisi soviètica, balseros). • Carlos Acosta és molt estimat i mai ha renunciat a Cuba; avui impulsa escola i companyia. Canvis recents a Cuba • Iniciatives privades tímides i controlades; auge del turisme (almendrones “impoluts”). • Obertura amb EUA: més teòrica que real. “Sergio & Sergei”: l’estació MIR al plató • Exterior i interiors cubans rodats a Cuba; l’estació MIR es construeix a Barcelona. • Documentació: la MIR real era estreta, atapeïda i “cutre” (fòrmiques, moquetes tacades), res a veure amb la ciència-ficció pulcra. • Solució per a la ingravidesa: actors penjats amb arnesos. • Recerca d’aparellatge soviètic: viatge a Polònia a una empresa de desmilitarització; selecció amb gomets i enviament de palets plens de material. “Paradise Hills” (Alice Waddington) • Òpera prima produïda per Nostromo; guió de Nacho Vigalondo i Brian DeLeeuw. • Repartiment: Milla Jovovich, Emma Roberts... • Distopia d’estètica molt agosarada: fotografia, vestuari i art inventen un món. Ofici i mirada • Diferències de sistema: als EUA predomina el productor; a Europa, més veu de director (excepcions: Soderbergh com a productor-director). • Referents: Dante Ferretti, Ezio Frigerio, equips italians i clàssics. • Filosofia: la direcció d’art ha de ser adaptable; si el teu “segell” s’imposa sempre, falla la pel·lícula. “T’has d’adaptar a la pel·lícula; ha de ser funcional.” Frases destacades • “És una pel·lícula de Polanski... però la salsa no li qualla.” • “A Cuba tornes a ser propietari del teu temps.” • “La MIR real era l’antítesi de 2001.”