
Entrevistes de la Justa del 23/1/2019 — Sant Just en moviment: tramvia a la Carretera Reial, bicicletes i carsharing; nous barris, habitatge assequible, IBI i participació ciutadana
Resum general Conversa centrada en la mobilitat i el creixement de Sant Just, amb decisions clau sobre el tramvia per la Carretera Reial, el reforç de la bicicleta (programa e-Bicibox/Bicibox) i la gestió de la retirada sobtada d’un servei de carsharing. També es tracten nous desenvolupaments urbanístics, l’impacte demogràfic i la necessitat d’equipaments (especialment una nova escola bressol), les polítiques d’habitatge i lloguer assequible, el debat sobre l’IBI i el finançament municipal, i l’impuls de la participació veïnal (inclosa l’aplicació de Seguretat Ciutadana). "Sant Just ha esgotat el sòl" "No volem començar amb una flota de 60 bicicletes; comencem amb 12 i anem creixent" "L’IBI suposa un terç dels ingressos dels ajuntaments" Mobilitat Tramvia a la Carretera Reial i convivència amb el vehicle privat • Es confirma el pas del tramvia per la Carretera Reial si es compleixen els acords vigents. • Objectiu: escurçar la T3 en ~10 minuts amb un nou ramal entre la Plaça Santa Magdalena (Esplugues) i la Rambla de Sant Just. • Model de convivència sense via segregada com a Saragossa i Sevilla: tramvia coexistint amb autobusos, cotxes i motos, minimitzant afectacions a altres modes. • La Generalitat ja ho té pressupostat; ara cal execució òptima i integració viària. Bicicletes: carril bici i e-Bicibox/Bicibox • Millora del carril bici, però “encara falta” consolidar connexions. • e-Bicibox/Bicibox: aposta de creixement gradual (12 bicicletes inicials) amb promoció i avaluació d’ús abans d’ampliar. • Bones pràctiques internes: flota d’e-bicis municipals per a treballadors/es; ús intensiu i canvi d’hàbits, incloent préstec fora d’horari per fomentar la mobilitat sostenible. • Estratègia: mesures estructurals progressives per consolidar nous hàbits de desplaçament. Carsharing: retirada de Bancart i resposta municipal • Bancart Sharing tanca a l’àrea de Barcelona; Sant Just recuperarà temporalment les places d’aparcament ocupades per aquest servei. • S’obrirà un nou concurs d’ocupació de via pública per atraure altres operadors. • Si queda desert, es valoraran alternatives metropolitana (p. ex. amb Som Mobilitat). • Objectiu en l’impàs: maximitzar disponibilitat d’aparcament per a la ciutadania. Aparcament al centre: Carrer Mercat, Parc de Freixes i informació en temps real • Obres al Carrer Mercat: reducció de vorera ampla per guanyar 5-6 places. • Parc de Freixes: projecta 15-20 places addicionals. • En total, +20-25 places un cop finalitzin ambdues actuacions. • Demanda comercial: zona blava per afavorir la rotació (no “places blanques”). • Panells informatius (Rambla de Sant Just i rotonda Miquel Reverté) mostren places lliures a Carrer Mercat, Carrer Creu i aparcament del Milenari (on sovint hi ha disponibilitat amb descompte via comerços). Urbanisme, demografia i equipaments Creixement demogràfic i nous desenvolupaments • Projecció 2025: 20-21 mil habitants. • “Sant Just ha esgotat el sòl” per a grans promocions; futurs projectes seran petits (edificis reduïts), excepte el nou barri a la Carretera. • Projectes clau: Promoció dels Miralls i Ceros Vergara (vist-i-plau d’Urbanisme, aprovació definitiva al ple de gener). • Coherència del creixement cap a la Carretera Reial (tramvia, busos, accessos més senzills que a Mas Lluí). • Risc de desplaçament d’activitat cap a Sant Joan Despí (Torre Blanca) pel límit municipal: es fomentarà vida comercial als baixos del nou barri per retenir fluxos i també atreure veïns dels voltants. Estudis i equipaments necessaris • Després de l’aprovació urbanística definitiva, es faran: • Estudi de mobilitat específic. • Estudi d’equipaments per definir si cal centre cívic, biblioteca, mercat, escola de música, escola bressol o altres. Escola bressol: competències i finançament • Falten places d’educació 0-3; s’opta per una nova escola bressol (alternativa: ampliar l’actual). • Competència de la Generalitat en places públiques; l’Ajuntament pot cedir terreny i construir, però cal cofinançament. • Negociació oberta per recuperar mòduls de finançament per plaça (referència històrica: 5.000 €/plaça). • Clima d’entesa amb Educació per anticipar el creixement demogràfic. Habitatge i fiscalitat Lloguer assequible i polítiques d’habitatge • Dues línies diferenciades: • Lloguer social (emergències, renda zero) amb 12-15 habitatges disponibles. • Lloguer assequible (per sota mercat) via promocions a Mas Lluí i nous desenvolupaments, amb 30% de lloguer gestionat per l’Ajuntament segons acords urbanístics. • Marc de la llei d’habitatge: preus dins d’una forquilla regulada. • Fase de transició de l’empresa pública Promunsa: menys construcció, més gestió de parc públic. • Objectiu: convertir habitatges de compra a lloguer quan sigui possible per rebaixar preus. • Programa per a privats: subvencions per millores energètiques a canvi de limitar pujades del lloguer durant uns anys. • Enfocament metropolità del problema del preu del lloguer: calen solucions coordinades entre municipis. IBI i finançament municipal • L’IBI representa aproximadament 1/3 dels ingressos municipals. • Darrera revisió cadastral a Sant Just: ~1996; una revisió avui provocaria una pujada generalitzada i molt notable. • Limitacions legals: l’IBI és un impost d’àmbit estatal; cal una reforma o mecanismes alternatius de finançament municipal (crida al Govern). • Missatge polític: evitar impactes sobtats a les llars mentre es busca estabilitat financera municipal. Participació ciutadana i seguretat Processos participatius i obres • Tancat el procés participatiu per batejar el parc de la Rambla. • En obres recents (Carles Mercader, Taneu, Plana/Vellsoler), es va consultar el veïnat afectat; a vegades baixa assistència prèvia però canvis de projecte quan hi ha aportacions útils. • Lliçó apresa: millorar convocatòries i comunicació prèvia d’obres. Aplicació de Seguretat Ciutadana • L’app inclou un mòdul que permet als veïns enviar incidències (fotos de fanals trencats, cables, etc.) directament a la policia. • Beneficis: més ulls i orelles al carrer, resolució àgil d’incidències, i difusió progressiva en reunions veïnals. • Recomanació: instal·lar i registrar-se per contribuir a la seguretat i manteniment de l’espai públic.















