Resum de la conversa Context Conversa amb la Lila Lorenzo, educadora i dinamitzadora del somriure, arran del Dia Mundial de la Salut Mental (10 d’octubre). Es posa el focus en la importància de l’autocura, les tècniques de relaxació i el Mindfulness per al benestar emocional quotidià i col·lectiu. Idees clau Higiene mental: així com cuidem el cos, cal una higiene de la ment per mantenir-la fresca, clara i disponible per a la vida. Relació ment-cos: els pensaments, creences i emocions es reflecteixen al cos (somatització). "El cuerpo nunca miente." Mindfulness: més que una tècnica, és una forma de viure basada en l’atenció plena. Ajuda en casos d’estrès, ansietat, depressió, gestió d’emocions difícils, conductes ansioses o agressives, i també en addiccions o TCA (anorèxia, bulímia). "El Mindfulness… no es una técnica, es una forma de vivir." Relaxació i gestió de la ment: sortir de la rumiació i del pilot automàtic per dirigir la ment al servei propi, no a l’inrevés. Respiració com a ancoratge: la respiració és una aliada per aterrar al present i evitar reaccions impulsives. "La respiración es una de las medicinas." Tallers a Cornellà: Lila col·labora amb la Fundació de Salut Mental de Cornellà oferint tallers de relaxació per a públic de totes les edats. Tècniques i recursos pràctics Comença pel que ja et relaxa: bany calent amb essències i música, pintar, jardineria… Dedica-hi cada dia uns minuts. Estiraments suaus i consciència corporal: despertar el cos al matí, alliberar tensió facial i de braços, segons la teva capacitat. Atenció plena a la vida quotidiana: practicar Mindfulness mentre et dutxes, fregues els plats o menges; portar la ment al present. "Quiero que vengas aquí… vamos a estar presentes en este momento." Respirar per calmar-te: Observa com respires, sense forçar. Inspira pel nas de manera més profunda. Allarga l’expiració per la boca per relaxar el sistema nerviós. Repeteix durant 1–3 minuts per reduir l’activació i prevenir reaccions. Beneficis esperats Reducció d’estrès i ansietat i millor regulació emocional. Prevenció i suport en situacions de depressió, addiccions i TCA. Més autoconeixement i hàbits de vida més saludables. Major presència i capacitat de resposta conscient (menys reactivitat). Contacte de la convidada Lila Lorenzo — Tel.: 645 98 96 57 Conclusió Cuidar la salut mental és una pràctica diària. Amb Mindfulness, tècniques de relaxació i la respiració com a eix, podem redirigir la ment, escoltar el cos i construir hàbits d’autocura que afavoreixen el benestar individual i col·lectiu.
Panorama general del Festival de Sitges 2022 Edició 55 amb rècords i gran nivell de qualitat. • Rècord d’entrades venudes i de convidats presents. • Per primer cop, un mateix director guanya per segona vegada el Premi a Millor Pel·lícula. • El públic i la crítica destaquen una collita sòlida de cinema fantàstic i de gènere. Crítica i anàlisi de pel·lícules Pearl (Ty West) — terror psicològic i origen d’un personatge • Prequela de “X” ambientada dècades abans; protagonista doble de Mia Goth (també coautora del guió). • Interpretació sensacional de Mia Goth; final amb pla fix llarg que esdevé icònic. • Anècdota de producció: durant la quarantena COVID abans del rodatge de “X”, Ty West i Mia Goth van escriure el guió de “Pearl” i van acabar rodant dues pel·lícules en el mateix viatge. • Premis a Sitges: Millor Director i Millor Actriu. Irati (Paul Urkijo) — llegenda basca en euskera • Fantasia medieval al Vall d’Irati, basada en la mitologia basca: reis, bruixes, dimonis i entitats màgiques. • Producció ajustada (aprox. 4,3 M€) però ben rodada i amb efectes fets “amb molt d’amor”. • Calor del públic i reconeixements (incloent-hi premi del públic i millors efectes especials). • Més propera a l’epopeia fantàstica que al terror pur. Sisu (Jalmari Helander) — acció extrema i polèmica positiva • Ambientada a la II Guerra Mundial a Lapònia; un home s’enfronta tot sol a un batalló nazi per recuperar el seu or. • Cinema d’acció a l’estil 80s (explosions, sagnant, humor negre), on el protagonista sembla gairebé immortal. "Sisu" en finès designa la força i determinació quan ja no queda esperança. • Recepció: molt divertidament adrenalínica per al públic. • Polèmica: poca gent l’havia vist abans del veredicte per la seva programació en sales i horaris menys accessibles. • Premis: Millor Pel·lícula, Millor Actor (discutit pel rol gairebé mut), Millor Fotografia i Millor Banda Sonora. Clausura: Bones and All (Luca Guadagnino) • Drama romàntic caníbal amb Timothée Chalamet i Taylor Russell; més melòdic i autoral que de terror. • Impacte de veure-la a primera hora: la densitat emocional i el gore matinal poden xocar. El Festival per dins: organització i experiència de premsa Acreditacions i entrades: abans i ara • Abans: lluites diàries a les 7 del matí (o cues físiques) per reservar pel dia següent. • Ara: sistema digital obert abans de l’inici; cada acreditació té un cupó d’invitacions i es pot planificar tot el calendari. • Possibilitat de cancel·lar i canviar entrades perquè d’altres les aprofitin. Accés a talent i entrevistes • El festival facilita un llibre de contactes (productores, distribuïdores) i llistats de convidats per gestionar entrevistes. • Les distribuïdores també contacten per oferir passes, enllaços i espais d’entrevista. • Mitjans grans tenen prioritat per als noms més cobejats, però hi ha espais oberts (jardins del Meliá, fotocalls) per interactuar. Logística personal, allotjament i ritme • Experiència còmoda per a qui hi va cada any: dreceres, horaris i sales dominades. • Allotjament compartit entre acreditats per abaratir costos; estades de deu dies. • Ritme intens: sessions des de les 8:15 del matí; anècdota del contrast entre una projecció ultraviolenta i l’entrada d’escoles a la següent sessió familiar. Identitat i salut del festival • Retorn i consolidació del segell “fantàstic” a la secció oficial (fi d’etapes més disperses en gèneres alienes). • Sitges gaudeix d’una excel·lent salut de públic, amb el poble i les sales plenes, diferenciant-se d’altres festivals. Focus: l’edició del cinema espanyol Gran any del cinema espanyol a Sitges. Títols destacats i variats en to i ambició: • Cerdita (estrenada; gran rebuda) • La piedad (Eduardo Casanova) — arriscada i potent • Venus (Jaume Balagueró) — superdivertida • Unicorn Wars — animació bèl·lica entre “ossos amorosos” i unicorns; delirant i esbojarrada • Mantícora (Carlos Vermut) — sobresortint • Irati — fantàstic basc ja comentat Valoració final • Edició de rècords amb programació variada: del terror autoral de “Pearl” a l’acció sanguinolenta de “Sisu”, passant per la fantasia èpica d’“Irati” i la clausura romàntica i caníbal de “Bones and All”. • Organització per a premsa molt més eficient i digitalitzada, i un ambient únic que consolida Sitges com a referent mundial del cinema de gènere. "Llarga vida al cinema de terror i fantàstic!"
Resum general Programa matinal de Ràdio d’Esvern amb obertura musical i sumari d’agenda. La primera hora entra en notícies locals amb la Lua López; després, repàs de portades amb focus en la crisi als Mossos, la guerra a Ucraïna i l’actualitat esportiva; i es tanca el tram amb esports, destacant el segon triomf consecutiu d’Alexia Putellas a la Pilota d’Or. Notícies locals (Lua López) Mobilitat i energia: la primera fotolinera de Sant Just • S’estrena la primera fotolinera davant l’Escola Montserrat: pèrgola amb plaques fotovoltaiques i punts de recàrrega per a fins a 4 vehicles (3 semiràpids). • Energia renovable d’autoconsum: quan no carrega cap vehicle, l’energia alimenta l’equipament de l’escola. • Controvèrsia inicial i ajustos: malestar de famílies per la ubicació a la porta principal; l’Ajuntament admet manca de comunicació i desplaça la instal·lació uns metres per no afectar autocars i logística escolar. • Ús flexible i gratuït: no és reserva exclusivament per a recàrrega; quan no hi ha cotxes carregant, s’hi pot aparcar. Servei gratuït per a veïnat i comunitat educativa que aposti pel vehicle elèctric. Termes clau: fotolinera vs. electrolinera. Salut i comunitat: dol perinatal i gestacional • Xerrada “La mort del fill o filla abans de néixer” (avui, 18:00, Centre Cívic Soledat Sans), amb Maria Teresa Pissonier (doctora en Psicologia) i Eva Sitko (pedagoga i terapeuta gestalt). • Definicions: mort gestacional (>22 setmanes d’embaràs) i perinatal (entre 28 setmanes i la primera setmana de vida). • Trencar el tabú: un dol sovint invisibilitzat a l’àmbit privat i social. Ofrena floral prèvia a l’escultura “Abraçada” (cementiri) en record dels infants morts abans de néixer. Cultura: homenatge a Jordi Cossà • Presentació del díptic novel·lístic “Cavalls Salvatges” i “Formentera Lady” a l’Espai Mercat (dijous 20 d’octubre, 19:00), acte conjunt amb Cal Llibreter i editors de LaBreu Edicions. • Cossà (1961–2021): novel·lista, narrador i dramaturg. “Cavalls Salvatges” com a ficció terapèutica; “Formentera Lady” ressegueix i revisita aquelles vivències des d’una mirada més distanciada. • Comentari sobre la continuïtat del projecte expositiu “2022 Mons” al municipi. Portades dels diaris Crisi a la policia autonòmica (Mossos d’Esquadra) • Canvis recurrents al capdavant del cos: destitució del comissari Estela; s’acumulen múltiples relleus en 5 anys. L’oposició parla de manipulació política. Es perfila l’intendenta Rosa Bosch com a possible primera dona en el càrrec. Guerra a Ucraïna i geopolítica • Atac amb drons kamikaze sobre Kíiv: llançats 28 drons (fabricació iraniana), 5 impactes; danys en infraestructures energètiques i edificis residencials. La UE estudia sancions a l’Iran per la seva implicació. Esports en titulars • Alexia Putellas revalida la Pilota d’Or; Karim Benzema guanya en categoria masculina i Gavi rep el premi a millor U21. • Neymar i el judici: el jutge li permet descansar a l’hotel fora de sala; debat sobre igualtat davant la justícia. Altres titulars destacats • Hipoteques vulnerables: pressió a la banca per mesures d’ajuda. • Frontera sud: 30 M€ d’Espanya al Marroc per reforçar el control fronterer. • Migracions: Grècia acusa Turquia d’abandonar 92 migrants despullats. • Ciència i ciutat: Barcelona i Madrid compartiran la Biennal de la Ciència 2023. • Formació: l’FP Dual s’estén a 103 escoles bressol municipals de Barcelona. • Mobilitat urbana: el Raval suma 10 itineraris on la bici serà prioritària. • Salut: es parla de la malaltia neurològica rara que pateix la regidora Rosa Alarcón. • Regne Unit: el nou ministre d’Economia desfà el pla de Liz Truss. Esports: Alexia Putellas, reina del futbol • Doble corona històrica: primera futbolista a guanyar dues Pilotes d’Or consecutives; reconeixement al seu lideratge amb el Barça i la seva influència en el futbol femení. • Context i superació: tot i la lesió greu al juliol, manté l’ambició i el compromís. “Espero que la pròxima vegada que hagi de parlar sigui de nou al camp… Ho trobo molt a faltar.” • Impacte: símbol d’una generació i motor de visibilitat del futbol femení. Música i publicitat (entre blocs) • Obertura amb “Chilleando por Madrid” (Bebe Milag i Rafael Carrell) i versió de “She’s a Lady” (Lion Vapes). Pausa musical amb “Lovefool” (The Cardigans). • Anuncis institucionals: Voluntariat per la Llengua i Conferència sobre el Futur d’Europa.
Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.
Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.
En aquest programa, parlem amb Roger Cònsol, coordinador del Club de Lectura "Llegir al Teatre", que se celebra a la Biblioteca Joan Margarit de Sant Just. El club es dedica a llegir obres de teatre i posteriorment debatre sobre elles, així com assistir a les representacions al Teatre Nacional de Catalunya. A la sessió d'octubre es llegirà "Zona Inundable" de Marta Barceló, amb la participació dels assistents a la tertúlia. Roger també comparteix els títols de les obres que es llegiran durant el curs
Resum Converses amb el coordinador d’En Bici Sense Edat a Sant Just (Carles Sánchez), l’Astrid Cortet (tècnica d’activitats a la residència Nostra Senyora de Lourdes) i en Josep Maria (resident i col·laborador) sobre la coordinació de les passejades en tricicle, el seu impacte en el benestar de la gent gran, i bones pràctiques com la impressió de fotografies en temps real. També es comenten reptes logístics, la prova d’un tricicle de Barcelona i la nova iniciativa municipal per regalar passejades a persones que fan 100 anys. Punts clau Aliances clau: col·laboració mensual entre En Bici Sense Edat i la residència Ntra. Sra. de Lourdes, amb coordinació estreta entre professionals i residents. Impacte humà: les sortides afavoreixen la mobilitat, la socialització i l’estimulació cognitiva (records de barris, botigues, vivències). Innovació afectiva: en Josep Maria imprimeix fotos durant el passeig i les entrega en tornar, reforçant el record i l’emoció del moment. Gestió i inclusió: es prioritzen persones que no han sortit encara, es combinem residents autònoms amb d’altres amb deteriorament cognitiu, i s’implica familiars quan cal. Logística adaptada: accés alternatiu per evitar rampes pronunciades; ús de tricicles adequats a l’orografia local. Comunitat i reconeixement: proposta municipal de targeta-regal de passejada per a qui fa 100 anys. Voluntariat i gratitud: els residents mostren gran agraïment; alguns intenten pagar, però es recorda que la tasca és voluntària. Què s’ha parlat Rols i compromís dels participants: Carles coordina i enllaça amb residència i voluntariat. Astrid organitza activitats (memòria, pintura, gimnàs) i integra les passejades com a eina de qualitat de vida. Josep Maria dona suport logístic, motiva els veïns a sortir, gestiona entrades i imprimeix fotografies. Beneficis per a la gent gran: Recuperació de records i identitat del barri: “per aquesta carrer passava amb el meu marit”; visites a Parc de Cervantes, Pedralbes, Maria Cristina/Corte Inglés. Alegria i connexió emocional: “arriben contentíssims i volen repetir”; fins i tot hi ha històries d’afecte amb voluntaris. Organització de sortides: Calendari flexible de caps de setmana; WhatsApp i intranet per coordinar. Priorització de primeres sortides abans de repeticions; combinació de parelles (resident autònom + resident amb deteriorament cognitiu) o participació de familiars. Tecnologia i rutes: Prova d’un tricicle del capítol de Barcelona (per anar a FiraGran) que no supera les pujades locals; es manté l’ús dels Triobikes del municipi. Iniciatives especials: Celebració de centenaris: l’Ajuntament obsequiarà amb una passejada personalitzada. Casos emblemàtics: Conxita (102 anys), gran fidel de les sortides. Impacte i novetats Benestar integral: millora de l’ànim, memòria i integració social; sortides que trenquen la rutina dins la residència. Cultura de la cura: exemple de transversalitat entre entitat, residència, famílies i voluntariat. Aprenentatges logístics: adaptació d’accessos i equipament a l’entorn; valor de la documentació (fotos) com a memòria tangible. Frases destacades “Amb la bicicleta aconseguim que persones amb poca mobilitat puguin voltar i això és molt positiu.” “Mentre fan el passeig, jo imprimeixo les fotos i quan tornen, les reben.” “No he rebut cap queixa; al contrari, arriben contentíssims i volen repetir.” “Els residents volen donar diners als voluntaris; és la seva manera d’agrair.”
Resum executiu Punts clau Festes de Tardor en marxa: bona afluència al Correfoc i activitats; nova ubicació a l’Avinguda Indústria valorada com a més àmplia i còmoda. Polèmica policial 2021: perímetre i registres d’accés als concerts; entitats i CUP ho denuncien com abusos de poder. El govern va defensar l’operatiu i va assenyalar que "tornaria a actuar de la mateixa forma"; però en festes posteriors no s’ha repetit el mateix dispositiu. Moció per als mitjans públics: aprovada per unanimitat per garantir pluralitat i independència. Proposta de reglament municipal i de recuperar un òrgan regulador mixt (grups, entitats i professionals). Èmfasi en distingir informació de propaganda i en fomentar la participació ciutadana. Pressupostos i ordenances 2023: es porten junts al ple extraordinari. Crítica per terminis molt curts (documentació extensa rebuda amb poca antelació) i manca de debat ciutadà; poques novetats respecte 2022. Majoria assegurada: pactes d’estabilitat donen suport suficient al govern; no s’esperen sorpreses en la votació. CUP 2023: debat intern obert sobre presentar candidatura; decisió segons forces disponibles i espais de lluita més enllà de la institució. 3 de novembre: crida a donar suport a dos veïns (Esplugues i Sant Just) encausats per fets en festes d’Esplugues; petició fiscal de fins a 2 anys i 6 mesos de presó i multes. Context i detalls Festes de Tardor 2022: balanç i dispositius Valoració positiva de les activitats (Correfoc, castellers, cursa solidària, cinema, etc.). Recordatori del dispositiu 2021: perímetre i identificacions per accedir als concerts; la CUP i entitats ho van considerar desproporcionat. S’assenyala que, en esdeveniments posteriors, no s’ha repetit el mateix model, reforçant la tesi que no aporta més seguretat. Nova ubicació de Sant Just al Carrer a l’Avinguda Indústria (origen Covid) es manté per espai i comoditat. "tornaria a actuar de la mateixa forma" Moció: pluralitat i independència dels mitjans públics Antecedent: el 1984 la ràdio local tenia un patronat amb representació política, entitats i professionals; es va perdre el 1991. Proposta actual: Elaborar un reglament municipal de mitjans. Recuperar un ens regulador amb presència de professionals i entitats. Definir límits entre informació i propaganda. Potenciar formats més digeribles per al debat polític i la participació del veïnat. El debat al ple es va desviar cap a qüestions de visibilitat i fotos; la CUP reclama centrar-se en bones pràctiques periodístiques (decàlegs UAB) i en la participació ciutadana. "Els plens no són gaire seguits... el format no és gaire digerible." Procediment i terminis de la moció S’havia proposat un termini de sis mesos per tancar el document; finalment, s’ha acordat obrir el procés sense termini rígid, però amb primera reunió a principis de novembre. La CUP demana implicar entitats i professionals des del principi com a requisit de qualitat i neutralitat tècnica. Pressupostos i ordenances 2023 Es porten conjuntament al ple extraordinari (20 d’octubre) per agilitat. Crítica de la CUP: Documentació voluminosa (~400 pàgines) amb poca antelació (p. ex., 13 dies; l’any anterior, 9). Reunions informatives amb marge insuficient per formular preguntes substancials. Manca de participació ciutadana malgrat compromisos del PAM. Canvis menors respecte 2022; aprofitaran per fer crítica de línies estratègiques i revisar partides singulars. Suports i dinàmica política El govern compta amb pactes d’estabilitat (regidor no adscrit i, l’any anterior, Endavant/PDeCAT), de manera que no hi haurà sorpreses en l’aprovació. La CUP lamenta que, amb una oposició numèricament majoritària, aquests pactes hagin diluit la capacitat de pressió. Eleccions municipals 2023 (CUP) Sense calendaris tancats; valoraran presentació segons capacitat organitzativa i utilitat política també fora de la institució. Agenda i crida de suport 20 d’octubre: ple extraordinari d’ordenances i pressupostos. 3 de novembre: judici a dos veïns per fets en festes d’Esplugues; la CUP crida a acompanyar als jutjats i mostrar suport.
Panorama general Programa matinal amb enfoc local que combina informació municipal, cultura i serveis. Els temes clau del dia són: valoració de les Festes de Tardor (correfoc i castells), inauguració permanent d’"Envasar el temps", arribada de l’oficina mòbil d’Aigües de Barcelona i cursos de fotografia de l’Agrupació Fotogràfica. "Va ser molt bonic" — així defineixen el correfoc d’enguany, destacant la participació familiar i la bona resposta del públic. Repàs informatiu municipal Festes de Tardor: Correfoc i castells • Correfoc molt participat: plaça Verdaguer finalment plena, amb molts infants (3–12 anys) entrant amb mares i pares. • Presència del drac Braulio (Sant Joan Despí), amb pirotècnia que acaba en forma de "cortina/font" d’espurnes (més suau i menys estrident), facilitant l’apropament dels més petits. • Noves incorporacions als Dimonis: gairebé una desena de joves (franja 20–30) interessats a sumar-se després del correfoc. • Encesa final col·lectiva especialment emocionant per a participants i públic. • Castells: actuació amb gran afluència (prop de 300 castellers entre les colles). Es destaquen pilars i l’execució d’un pilar que puja “des de dins” (enxanetes avançant per l’interior), molt visual i impressionant. Cultura "Envasar el temps" esdevé exposició permanent • Projecte participatiu de l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret (guanyador de subvenció municipal) on 355 persones van "envasar" una idea o moment dins d’un pot. • Ara s’instal·la de manera permanent al Centre Cívic Soledat Sants (Mas Lluí). • Inauguració: dissabte 22 d’octubre, 11 h. • Participació transversal: veïnat de Sant Just i aportacions d’arreu del país i del món. També hi ha pots de l’emissora (fàcilment identificables "amb molts cables" dins). Serveis al municipi Oficina mòbil d’Aigües de Barcelona • Servei per acostar l’atenció presencial al veïnat sobre tràmits i consultes de consum d’aigua. • Sense cita prèvia i amb la col·laboració de l’Ajuntament. • Ubicació: Mercat Municipal. Horari: de 9:00 a 13:30 h. • Calendari: el tercer dimarts dels mesos parells (pròximes dates esmentades: 18/10 i 20/12). "No és una tasca fàcil de cara a l’usuari" — comenten sobre la complexitat de recordar el patró de calendari. Formació i agenda Agrupació Fotogràfica de Sant Just — cursos • Fotografia digital (docent: Joan Elías) — inicia 8 de novembre, durada 1 trimestre. • Photoshop avançat (docent: Víctor Murillo) — inicia 9 de novembre, durada 3 mesos. • Sessió informativa: dimecres 19 d’octubre, 19 h a la Vagoneta. • Preus orientatius: Fotografia digital ~50 € i Photoshop avançat ~75 € (descomptes per a socis/es; relació qualitat-preu molt bona). • Més informació i inscripcions a: afsantjus.com (secció Cursos). Música i falques Peçes i anuncis emesos • Música: KUU — "Tantes voltes"; Fine Young Cannibals — "She Drives Me Crazy". • Falques: Voluntariat per la Llengua (Parelles Lingüístiques) i 012 — Institut Català de les Dones (recursos, assessorament jurídic i psicològic, violència masclista).
Overview del programa "The new flesh" — la nova carn com a fil conductor d’un episodi intens i pertorbador. L’episodi d’Empanada Cultural aborda la nova carn des de tres fronts: - Cinema: el retorn de David Cronenberg amb "Crimes of the Future" i un debat crític sobre si aporta novetats o bé un "greatest hits" del seu imaginari. - Còmics/Manga: un descens a l’obra de Junji Ito i el seu body horror (Tomie, Uzumaki, Gyo, Black Paradox). - Art: la fotografia i la iconoclàstia de Joel-Peter Witkin, les performances identitàries de Cindy Sherman i la sensualitat biomecànica de H.R. Giger. A la part final, agenda amb el Festival de Sitges i avís d’un especial al proper programa. Presentació i fil conductor: què és la “nova carn”? "La mort només és el principi" La nova carn s’entén com una estètica del cos que mescla eros i tànaos, allò que és obscè (el que queda fora d’escena) i la fascinació per la metamorfosi i la mutilació. Referents clau evocats: Videodrome, Shivers, The Fly, Hellraiser (Pinhead), Tetsuo. Marc teòric: el cos com a escenari de l’inconscient, l’erotisme dislocat i la fricció plaer/dolor. Cinema: Cronenberg i "Crimes of the Future" Context i temes Cronenberg torna després de 8 anys amb una peça que molts perceben com a testament fílmic de la seva etapa 80-90. Temes centrals: el cos i la màquina, el desig, la malaltia com a revolució, sexualitat ambivalent i tecnològica, identitat i alliberament. Línies memorables del tràiler i la pel·lícula: "It is time to listen" "The world is a much more dangerous place now that pain has all but disappeared" "Let us not be afraid to map the chaos inside" Valoració crítica (debate) • Punts forts: composició visual sòlida, to melancòlic, música de Howard Shore, ecos de David Lynch. • Dèficits: guió que enumera idees sense desenvolupar-les prou (pistes sobre el plàstic/ecologia), subtrames que es dilueixen, cues de to (interpretació de Kristen Stewart) que treuen potència al discurs. • Diagnosi general: més reiteració que risc; sensació de “fanfiction de Cronenberg” en lloc de veritable reinvenció. Comparacions i genealogia Relectura de filmografia: Shivers, The Fly, Crash, Dead Ringers, Videodrome. Discussió sobre la vigència dels temes en el s. XXI i el relleu generacional amb Brandon Cronenberg (Antiviral, Possessor). "La cirugía es el nuevo sexo" — lògica de la nova carn portada a l’extrem performatiu. Còmics/Manga: Junji Ito i el body horror L’autor i l’estil Junji Ito (mestre del mal rotllo): traç reconeixible, composicions que busquen bellesa en el grotesc, fascinació per allò inquietant i l’indesxifrable (ecos de Lovecraft). Obres clau • Tomie: femme fatale immortal que regenera el cos i esclavitza des del desig. • Uzumaki: una maledicció d’espirals que consumeix un poble; metàfora implacable amb imatges icòniques. Adaptació anime (Adult Swim) en camí. • Gyo: peixos amb potes metàl·liques i l’“olor de mort”; mutants peix-màquina-humà; por nuclear i crisi de l’evolució. • Black Paradox: quatre desconeguts i un suïcidi col·lectiu que vira cap a dobles (doppelgänger) i identitats tecnològiques. Claus de lectura • Cos com a amenaça i alteritat radical. • De l’interior cap a l’exterior: terror que germina al cos i en deforma la realitat. • Potència visual que convida a lectures socials (ansietat, tecnologia, trauma col·lectiu postnuclear). Art: Witkin, Sherman, Giger — iconoclàsties del cos Joel-Peter Witkin Bodegons de carn i mort, caps tallats, negatius ratllats i corroïts amb àcid: bellesa dins la lletjor. Reescriptures d’icones: de Velázquez (Les Menines) a una Venus desbordant, passant per un "petó" de dos caps de la mateixa persona — una necro-icona contra la cultura del selfie. Cindy Sherman Autoretrats com a dispositiu d’identitat: performance del rostre, gènere, rol social i mirada crítica al canó de bellesa. H.R. Giger Biomecànica sensual i feminitat monstruosa ("Necronom IV/V"): el pont entre art d’avantguarda i imaginari fantàstic (Alien), sovint més radical a l’art que al cinema comercial. Agenda i tancament Festival de Sitges (6–16): anunci d’un especial al proper programa. Recordatori de xarxes i podcasts/videocasts. Idees clau La nova carn com a marc per pensar el cos: desig, dolor, tecnologia i identitat. Cronenberg signa un retorn elegant però poc disruptiu. Junji Ito: el body horror més imaginatiu i opressiu del manga contemporani. Witkin–Sherman–Giger: l’art contemporani com a espai on la perversió i la transgressió esdevenen pensament visual.
Visió general del programa "Convivència, Compartir, Compromís" — tres C que s’entrellacen amb una altra C central: càncer. El programa teixeix un diàleg entre salut, societat i llenguatge, i obre el focus a la cooperació, l’acció humanitària, els refugiats, l’arquitectura com a cura, i fins i tot la memòria col·lectiva a través dels cementiris. • Convidat principal: Joan Rabantós i Rovira, sociòleg i especialista en comunicació i gestió d’ONG, ex Oxfam/Intermón i ACNUR, director de Fundació Kàlida (centres inspirats en els Maggie’s Centres). • Eixos del programa: - Diferenciar amb claredat entre cooperació i acció humanitària (i evitar les sobrepromeses). - Entendre el mandat d’ACNUR i el dret d’asil, en contraposició a la migració econòmica. - Descobrir Kàlida: arquitectura per tenir cura, suport psicosocial gratuït i llenguatge no bèl·lic sobre el càncer. - Mirada a Bòsnia i Hercegovina: ferides de la guerra, segregació educativa i senyals d’esperança. - Crònica cultural i històrica dels cementiris de Barcelona, rituals, llengua i evolució dels serveis funeraris. De les ONG a l’acció humanitària Trajectòria i màrqueting social • Rabantós explica com el màrqueting social (inspirat per Philip Kotler) el porta a orientar la comunicació i la gestió cap a causes socials. Oxfam/Intermón: cooperació, límits i aprenentatges • Diferència entre projectes de cooperació (desenvolupament, ajuda, incidència política) i el seu impacte real. • Crítica a les sobrepromeses: «no estem canviant el món»; s’ajuda a persones concretes, i això ja és molt. • Exemple d’Etiòpia: pous no utilitzats per factors culturals (l’anada al riu era també espai de convivència). Clau: dissenyar amb participació i respecte a la cultura local. Acció humanitària vs cooperació • L’acció humanitària és un «deure de rescat» (salvar vides en emergència); la cooperació entra després amb canvis estructurals. • Metàfora clau: «Si algú cau al mar i saps nedar, tens l’obligació d’ajudar». ACNUR i el dret d’asil Mandat i operativa • ACNUR (agència de l’ONU) garanteix la protecció internacional a persones forçades a fugir per guerra, persecució política, religiosa o per pertinença a un grup social. • Xifra d’impacte: prop de 100 milions de desplaçats forçosos al món; el 80% en països veïns en desenvolupament. • En camps de refugiats, ACNUR coordina i licita serveis (amb el Programa Mundial d’Aliments i ONG especialitzades) sota un «paraigua» legal i logístic. Refugiats vs migrants al Mediterrani • En arribar a Lampedusa o altres ports, una persona pot demanar asil si demostra persecució o fugida d’un conflicte reconegut. • Distinció crucial: no és el mateix procedir d’un país en guerra que ser un migrant econòmic; els camins legals divergeixen completament. Kàlida: arquitectura de cura i suport psicosocial Origen Maggie’s i aterratge a Barcelona • Inspiració en Maggie’s Centres (Maggie Keswick i Charles Jencks): espais dissenyats per arquitectes de prestigi al costat d’hospitals per oferir acollida i suport psicosocial. • Kàlida Sant Pau (2019, Benedetta Tagliabue): obert a qualsevol persona amb càncer (no només Sant Pau), amb suport psicològic, infermeria oncològica, treball social, i tallers (nutrició, fisioteràpia, etc.), tot gratuït. Llenguatge, adherència i benestar • En procés oncològic, exercici suau, alimentació i gestió emocional milloren l’adherència als tractaments (evidència científica). • Llenguatge: evitar el relat bèl·lic («lluitar contra el càncer») perquè pot ser contraproduent; posar la persona al centre. • A Kàlida, no es parla de «pacients» dins el centre, sinó de persones que conviuen amb càncer. Dades clau del càncer i prevenció • Estat espanyol: ~280.000 nous diagnòstics/any; >40.000 a Catalunya. • Supervivència a 5 anys: ~54% (gran variabilitat per tipus de càncer). • Factors clau de progrés: prevenció, recerca i diagnòstic precoç. Model, expansió i finançament • Gratuïtat 100% per als usuaris. • Finançament principalment privat (fundacions, empreses, donatius individuals), amb origen en patrons fundadors (Fundació Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Fundació Nous Cims) i suport creixent propi. • Primícia: preparació de dos nous centres Kàlida a Catalunya (en fase d’aprovació i finançament). • Equip: 8 persones (5 assistencials) + voluntariat i col·laboradors; espai en clau de clúster per a entitats (ex. PICAM: perruques i mocadors). Bòsnia i Hercegovina: ferides i esperança • Postguerra amb segregació educativa (model «Two schools under one roof»): dos currículums sota el mateix sostre, identitats i relats divergents de la guerra. • Acords de Dayton (1995): estructura en entitats que manté fractures (Republika Srpska, Federació de B&H, Districte de Brčko). • Senyals d’obertura: avenços de partits multietnis en alguns territoris; la joventut com a vector d’esperança. Cementiris de Barcelona: història, rituals i llengua • De l’enterrament intramurs (esglésies i claustres) a cementiris extramurs per motius d’higiene (ex. Poblenou 1775; Montjuïc 1883; Collserola, etc.). • Rituals: de les cortines de dol als balcons a l’arribada dels tanatoris (Sancho d’Àvila, 1968) i crematoris; noves pràctiques (columbaris, urnes biodegradables). • Negoci funerari: de la dispersió de funeràries al servei municipalitzat (Pompes Fúnebres de Barcelona, 1956). • Apunts lingüístics: les afores (no «els afores»), camamilla (no «manzanilla» si ens referim a la infusió), i alternatives a «fulano, mengano…». Debat obert sobre ONG i sector públic • Dilema: hi ha tasques que les administracions haurien d’assumir, però les entitats socials aporten especialització, proximitat i eficiència en certs àmbits. • Transparència i licitacions: en contextos fràgils hi ha riscos, però grans organitzacions i organismes com ACNUR han reforçat controls i auditories; la credibilitat depèn de la gestió rigorosa. Idees força • Evitar sobrepromeses: millor impacte real i mesurable que titulars grandiloqüents. • Disseny centrat en cultura, participació i dignitat de les persones. • El llenguatge importa: configura experiències i expectatives.
Resum general Entrevista amb Miquel Ardèvol sobre el documental «Just, Grafit: una història local», produït per Cric Crac amb l’Eric de Gispert. Es repassen els orígens del projecte, la recerca d’arxiu per recuperar l’escena de grafiti de Sant Just dels 80-90 —amb peces icòniques com el “cotxet” del Carrer Badó i la colla del Llengardaix—, el procés de finançament i la presentació del passi del 4 de novembre al Casal de Joves. També s’esmenta el projecte paral·lel musical-documental Zuei/Quisqueya (Haití–República Dominicana). "Sant Just va ser important dins del món del grafiti europeu a principis dels 90." Context i projecte paral·lel (Zuei/Quisqueya) Cançó d’obertura: “Kiseyan Feeling” de Zuei, vinculada a un projecte de cooperació Haití–Rep. Dominicana. Projecte Zuei: documental musical i cultural paral·lel (no és part de «Just, Grafit»), on participen també creatius com grafiters. Punts clau • Cooperació transfronterera per trencar estigmes. • El nou documental de Zuei incorporarà música pròpia; no apareix a «Just, Grafit». Naixement de «Just, Grafit» i equip Productora: Cric Crac; direcció a càrrec de Miquel Ardèvol i Eric de Gispert. Llavor del projecte: trasllat de local (2019) al Carrer Badó, al costat del grafiti del “cotxet”, símbol que la gent feia servir per ubicar el carrer. Objectiu inicial: “calcar” i arxivar peces (inspirat en el cas Keith Haring a BCN) per conservar-les i possibilitar futures reposicions. Idees força • El grafiti és efímer; cal arxivar per preservar memòria visual. • El projecte va créixer d’un divertimento a una recerca de fons. Procés de recerca i producció Cronologia: idea al 2020; rodatge i recerca el 2021; pandèmia va dilatar terminis. Metodologia: molta investigació prèvia abans de rodar; recerca de negatius i fotos analògiques dels 80-90. Dificultats • L’analògic era car i poc estès; localitzar negatius a cases i capses familiars ha estat laboriós. • Col·laboració ciutadana intermitent: insistir, trucar, demanar “coses concretes”. Finançament i drets Pressupost baix i moltes hores invertides. Drets d’arxiu: imatges de TVE i TV3 requereixen pagament per a publicació en obert. Mecenatge local: el passi del 4/11 servirà per recaptar fons (particulars, entitats i empreses de Sant Just) i facilitar distribució i festivals. Abast local i internacional Festivals: selecció a Roma i Grenoble (test d’interès més enllà de Sant Just). Tesi: història local amb ressonància universal (comparabilitat amb França, Bèlgica, Itàlia...). Grafiti: art, cultura i percepció pública Debat: de l’“embrutament” a l’art urbà. Context històric: el grafiti entra a museus a Nova York als 80; el mercat de l’art l’incorpora (cas Banksy). Visió de Miquel: la cultura de la firma i “deixar petjada” coexisteix amb el grafiti institucionalitzat; una part no existeix sense l’altra. Peces icòniques i memòria local El “cotxet” del Carrer Badó: peça emblemàtica i punt d’orientació ciutadana. Patrimoni local: percebut com a bé cultural per molts veïns; abundant fotografia casual a xarxes. La colla del Llengardaix i el mural del Super Helena Encàrrec inicial: colla d’amics (14–17 anys) pinta un mural per al 10è aniversari de la Vall d’Avers a la façana del “Super Helena” (desaparegut cap al 1994). Derivació: amb pintura sobrant, creen altres peces (origen del “cotxet”). Identitat: la colla signava com a Llengardaix (també “Sargantana”). Exposició a Can Ginestà: sobre els seus grafitis (sense registre trobat, només anunci a la Vall d’Avers). Arxius, hemeroteques i comunitat Fonts: Arxiu municipal (Jordi i Patricia), hemeroteca de la Vall d’Avers digitalitzada. Casos destacats: localització d’un mural davant de l’institut (cantant d’òpera amb piano) actiu fins al 1994; foto del mural del Super Helena recuperada gràcies a un reportatge antic amb el mural al fons. Col·laboracions ciutadanes: aportacions d’Aina Ramírez i crides a xarxes. Estat del documental, títol i universalisme Durada actual: 25 minuts; s’hi preveu un epíleg sobre els anys posteriors i l’activitat del Casal de Joves. Títol: «Just, Grafit: una història local» — joc de paraules “Just” (Sant Just) i “Grafit”, i contrast local/universal. Xarxes socials com a eina Ús pràctic: llançar crides (“Algú té fotos del mural del Super Helena?”) i generar microdebats que destapen pistes d’arxiu. Efecte col·lateral: emergeix història del poble paral·lela (establiments, edificis, dates) que ajuda a datar peces. Agenda de la projecció (Casal de Joves) Data: divendres 4 de novembre (no dissabte). Horaris clau: • 16:00 — Pintada de façana i activitats de grafiti al Casal. • 18:00 — Acte de reconeixement i lliurament de premis. • 19:30 — Projecció de «Just, Grafit» i col·loqui. Ambient: després, xerinola, concert amb DJ i més. Crida final, merchandising i properes passes Merchandising (samarretes) per a col·laboració de particulars. Teaser/tràiler: pendent de dates per logística; prioritat immediata: viatge de rodatge del projecte Zuei/Quisqueya. Objectiu: completar drets d’arxiu, fer projeccions obertes i circular per festivals. "Llarga vida al grafiti i al documental."
Resum de l’entrevista Dades clau de l’entitat Casa d’Extremadura fundada el 1984 (quasi 40 anys a Sant Just). 300 socis actius; junta de 12-14 persones. Cor propi: “Viejas Raíces” (repertori majoritàriament extremeny). L’antic grup de coros i danses “Amanecer Extremeño” va desaparèixer per l’edat dels membres. El Coro de Araja (cançó andalusa) assaja al local per manca d’espai propi i sovint actua amb ells. "Estamos abiertos a todo el mundo" "Seguimos siendo nosotros… muy difícil" (sobre el releu generacional) Programa de la Setmana Cultural (21-23 d’octubre) Divendres 21/10 — 20:00 — La Vagoneta Pregó inaugural. Actuació del cor de l’entitat. Pica-pica amb productes catalans (botifarra, cava, etc.). Dissabte 22/10 — 14:00 — Plaça de la Pau Paella per a ~200 persones: exclusiva per a socis i convidats. Ball d’un grup d’una altra entitat extremenya. Convidats gestionats per la Junta (confirmació fins dijous). Nota: es volia portar l’Esbart, però el temps ha anat just. Diumenge 23/10 — Parròquia Missa extremenya cantada (adaptacions de peces litúrgiques a l’estil de jota). En acabar: pica-pica extremeny al local (xoriço, pernil, etc.). Obertura i col·laboració Entitat oberta: hi participen persones extremenyes, catalanes, andaluses, gallegues… Col·laboració constant amb entitats de Sant Just i suport del veïnat i institucions (Ajuntament, Junta d’Extremadura). Participació a Sant Just Canta; contacte fluït amb Marta Malaret i previsió de segona edició. Reptes i funcionament Releu generacional: un repte important; els fills i nets ja estan arrelats a la cultura catalana i participen menys. Organització a càrrec sobretot de persones jubilades que hi dediquen moltes hores. Ajuda puntual de socis per a actes grans (migas, cocido, paella). Finançament mixt: quotes, rifes, loteria, suport institucional. Com participar o contactar Local “La Vagoneta” obert cada tarda des de les 18 h (assajos del cor, del grup Araja i preparació d’una nova obra de teatre). Cerquen especialment músics per reforçar el cor. Contacte per telèfon o passant pel local; informació i acollida a tothom. "Si alguno de la radio quiere ir, está invitado"
Resum general • Programa matinal número 226, amb un inici lleugerament endarrerit per l’encaix amb una entrevista prèvia de Catalunya Ràdio. • Primera hora: notícies del municipi i portades dels diaris (amb titular esportiu) i previsió del temps amb Carles Rius. • Segona hora: entrevista a membres de la Casa d’Extremadura (Setmana Cultural) i entrevista sobre el documental “Just Graph It, una història real” sobre els grafitis de Sant Just (dirigit per Miquel Ardèbol i Eric de Gispert). • Tercera hora: astrologia amb Aranxa Limón (cartes natals/astrals i moviments planetaris) i psicologia amb David Fernández (Servei Integral de Salut d’EFICI Walden). "Just Graph It, una història real" — documental que recull i contextualitza l’art urbà i els grafitis de Sant Just. “Meteo Sant Just” — etiqueta i recurs per seguir l’actualitat meteorològica local. Temes principals Actualitat i serveis • Notícies locals i portades per situar l’actualitat del municipi i del país. • Titular esportiu destacat del dia. • El temps: previsió local i canals d’informació (xarxes amb #MeteoSantJust i radiodesvern.com). Cultura i comunitat • Casa d’Extremadura: Setmana Cultural (pregó, coros i danses) i estat de l’entitat (38+ anys d’història i relleu generacional). • Art urbà: documental “Just Graph It” sobre els grafitis emblemàtics del poble; projecció el 2 de novembre al Casal de Joves (en el marc del 25è aniversari). Benestar i creixement personal • Astrologia: lectura del mapa dels astres i com els moviments planetaris poden afectar-nos via cartes natals/astrals. • Psicologia: espai setmanal amb eines pràctiques de salut mental amb David Fernández (Servei Integral de Salut – EFICI Walden). Detalls destacats • Setmana Cultural de la Casa d’Extremadura: 21 d’octubre, 20.00 h, La Vagoneta (pregó, actuacions de coros i danses). • “Just Graph It”: recorregut per peces icòniques dels grafitis locals i el procés de documentació i recerca; projecció 2/11 al Casal de Joves (25è aniversari). • Recursos d’informació: radiodesvern.com i etiqueta #MeteoSantJust. Moments clau (timecodes orientatius) • 0–242 s: Obertura i sumari del dia. • 254 s: Inici real del bloc de notícies i portades (amb titular esportiu). • ~2650 s: El temps amb Carles Rius. • ~2711 s: Casa d’Extremadura (Setmana Cultural, estat de l’entitat, relleu). • ~4500 s: Documental “Just Graph It” (grafitis, recerca i projecció). • ~6311 s: Astrologia amb Aranxa Limón (cartes natals/astrals). • ~7500 s: Psicologia amb David Fernández (Servei Integral de Salut – EFICI Walden). Nota: els minuts/segons són aproximats quan no hi ha marques explícites a la transcripció; s’han alineat amb els avisos d’horari anunciats en antena i amb els canvis de bloc mencionats.
