Tots els episodis · 2022

2246 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

553-576 de 2246
  • Entrevistes de la Justa del 10/10/2022 — Il trovatore de Verdi al Liceu: xerrada introductòria amb Pol Avignon, àries clau i per què és ideal per començar a l’òpera - episode art
    Entrevistes de la Justa
    15'

    Entrevistes de la Justa del 10/10/2022 — Il trovatore de Verdi al Liceu: xerrada introductòria amb Pol Avignon, àries clau i per què és ideal per començar a l’òpera

    Resum Entrevista amb Pol Avignon, divulgador musical i musicòleg, que presenta Il trovatore de Giuseppe Verdi i la xerrada introductòria prèvia a la funció del Liceu. La conversa repassa la força musical de l’òpera, la seva vigència des de 1853, els grans moments vocals per a cada personatge, la producció escènica actual i els avantatges del programa Liceu+BIB (entrades amb descompte i visibilitat garantida). També es commemora el naixement de Verdi (10 d’octubre de 1813). Punts clau Projecte Liceu+BIB (anomenat “Liceu VIP” a la conversa): apropa les òperes del Liceu a través de les biblioteques, amb entrades a preu reduït i bona localització. Títol i context: Il trovatore és una de les òperes ambientades a Espanya de Verdi (juntament amb altres com Hernani o La forza del destino). Estructura: òpera en 4 actes; al Liceu es fa I+II, pausa, III+IV. Durada: només música, 2 h 10 min; durada total aproximada de funció 2 h 40 min amb pausa. Producció al Liceu: signada per Àlex Uller (segons la conversa), vista a Amsterdam i a l’Òpera Bastilla; trasllada l’acció a la Primera Guerra Mundial i ressalta el conflicte entre germans (Manrico i el Comte de Luna). Mètode de la xerrada: enfocament pedagògic, amb fragments d’alta qualitat, anècdotes i sorpreses (inclou un fragment d’“A Night at the Opera” dels Germans Marx). Per a qui és ideal: per a tothom, i especialment per a qui no ha anat mai a l’òpera: música popular i directa, durada assumible, producció clara i grans veus internacionals. Personatges i moments vocals destacats Tenor – Manrico: final de l’Acte III amb l’ària Ah! sì, ben mio i la cabaletta Di quella pira (amb el famos do de pit que el públic espera; tradició no escrita a la partitura). Soprano – Leonora: Acte I, Tacea la notte placida — delicada i molt exigent. Baríton – Comte de Luna: Acte II, Il balen del suo sorriso — una de les grans àries de baríton. Mezzosoprano – Azucena: Acte II, Stride la vampa, just després del cor de gitanos. Baix: relat d’antecedents a l’Acte I (important dramàticament, menys reconegut musicalment). Per què és atemporal? Música de Verdi al màxim nivell: àries i cors memorables i impactants. Popularitat ininterrompuda des de 1853: sempre present al repertori internacional. Potència coral i orquestral: experiència sonora que impressiona. “Tenir dalt de l’escenari 100 coristes [...] que et canten les melodies de Verdi a ple pulmó, ostres, això és una satisfacció que no es paga amb diners.” “No n’hi ha excusa per no venir.” Dades pràctiques de la xerrada Data i hora: dijous 13 d’octubre, 17:00 Lloc: Sala Isidor Cònsul, a Can Ginestà Accés: Oberta a tothom; especialment útil per a qui vagi (o vulgui animar-se) a veure l’òpera al Liceu.

  • Entrevistes de la Justa del 10/10/2022 — Sessió informativa sobre energia solar fotovoltaica, autoconsum i comunitats energètiques a Sant Just (11 d’octubre, 19 h) - episode art
    Entrevistes de la Justa
    15'

    Entrevistes de la Justa del 10/10/2022 — Sessió informativa sobre energia solar fotovoltaica, autoconsum i comunitats energètiques a Sant Just (11 d’octubre, 19 h)

    Context i objectiu Sessió informativa amb Ivan Capdevila (estudi Ramon Folch i Associats) per explicar com impulsar energia solar fotovoltaica en habitatges unifamiliars i edificis plurifamiliars, incloent autoconsum i autoconsum compartit en el marc de comunitats energètiques. "Només es necessita l’aprovació de la majoria simple de la comunitat de propietaris." Punts clau Dues vies d’implementació: Individual (cases unifamiliars): més senzill i amb alta adopció. Col·lectiu (blocs d’habitatges): més complex, però cada cop més assequible legalment. Participació flexible: no cal que tots els veïns s’hi adhereixin; pot començar amb uns quants propietaris. Amortització ràpida: recuperació de la inversió en 4-5 anys; amb ajuts, hi ha casos de ~2 anys. Estalvi substancial: cobertura del 40-50% del consum anual; els excedents es compensen parcialment. Aspectes tècnics i legals En comunitats, cal majoria simple en junta; els participants poden ser una part del total. Autoconsum compartit: plaques al terrat comú per repartir energia entre els adhesos. Cal projecte i estudi de viabilitat cas per cas per dimensionar i optimitzar. Economia i ajuts Electricitat cara + plaques molt més barates (aprox. una desena part del cost de fa 15 anys) = cas econòmic molt favorable. Ajuts disponibles: Bonificacions a l’IBI. Subvencions de l’ICAEN (Generalitat de Catalunya). Resultat: estalvi immediat en molts casos i retorn accelerat de la inversió. "Avui dia, realment, l’estalvi és molt gran en les plaques solars." Limitacions i viabilitat No tots els edificis són aptes: Cobertes de fibrociment (cal canviar-la abans d’instal·lar). Ombres significatives (edificis propers) que redueixen el rendiment. Privatització d’elements comuns que pot complicar l’accés. En general, unifamiliars: majoritàriament viables; plurifamiliars: viables si hi ha coberta disponible (plana o inclinada). Adopció i tendències Gran interès social i creixement sostingut de la demanda. Instal·ladors sovint desbordats amb llistes d’espera de mesos. Participació en comunitats: positiva però més lenta (processos i acords que poden durar mesos o un any). "La gent que es dedica a posar plaques solars està desbordada." Convocatòria de la sessió Quan: dimarts 11 d’octubre, 19:00. On: Casal de Joves (Sant Just). Durada: aproximadament 1 hora i mitja. Objectiu: resoldre dubtes i guiar sobre autoconsum, autoconsum compartit i comunitats energètiques. Missatge final Recomanació: fer un estudi detallat i aprofitar els ajuts; és un win-win: estalvi econòmic a curt termini i benefici ambiental immediat. "Generem al terrat de casa nostra l’electricitat que després consumim a dins de casa."

  • La Justa del 10/10/2022 — Notícies locals de Sant Just, remodelació del Govern català, rècord ciclista de l’hora i previsió del temps: pluja puntual i “estiuet de Sant Calixt” - episode art
    La Justa
    2h 52min

    La Justa del 10/10/2022 — Notícies locals de Sant Just, remodelació del Govern català, rècord ciclista de l’hora i previsió del temps: pluja puntual i “estiuet de Sant Calixt”

    Panorama general del programa • Dilluns 10/10/2022, programa 223. Obertura musical i sumari de continguts. Agenda i entrevistes previstes (segona i tercera hora) • Energia solar i autoconsum: sessió informativa amb Ivan Capdevila (11 d’octubre, Casal de Joves). Temes: autoconsum, comunitats energètiques i passos per fer el canvi a casa o a la comunitat. • Òpera al Liceu: el musicòleg Pol Avinyó introdueix “Il Trovatore” de Verdi en el marc del projecte Liceu BIB (xerrada dijous, 17:00, sala Isidor Cònsul; biblioteca Joan Margarit + Generalitat + Liceu). • Patrimoni local: amb Maria Quintana (Centre d’Estudis Santjustencs) per fer balanç de les Jornades de Patrimoni. • Tertúlia esportiva: amb Pol Brull, Carlos García, Richi Gafarot i Carles Reus. Tema destacat: Teqball/Tech Ball (ping-pong amb pilota i peus) i altres esports. Notícies locals (1a hora) • “Sant Just Canta”, èxit i emoció a la plaça Malaret: 8 corals del municipi i més de 150 cantaires en un acte intergeneracional i participatiu. Valoració: “Si li he de posar una nota, li poso un 10”. Es vol convertir en cita anual. • Nou camp de futbol 11 a Sant Just: ubicat on hi havia el camp de futbol 7. Millores d’enllumenat, rec i clavegueram; dues porteries de futbol 11, quatre de futbol 7 i dues banquetes. Objectiu: millorar la qualitat per als equips locals. • Urbanització a la Carretera Reial (Conveni 2019 per salvar la Vall): 30.000 m² per a nova zona residencial i comercial. Inclou 2 edificis d’HPO (180 pisos de lloguer, la meitat municipals) + 3 edificis residencials (uns 400 pisos), locals a peu de carrer, equipaments públics i zona enjardinada. Millora la connexió amb Torreblanca i municipis veïns; s’hi preveuen 900–1.200 residents. Es trasllada sostre edificable fora del Parc de Collserola per protegir la vall. Portades i política • Remodelació del Govern de la Generalitat: Pere Aragonès incorpora perfils de PSC, CDC i Podem; s’elimina la vicepresidència i es mantenen carteres. Noms clau: Natàlia Mas (primera dona a Economia i Hisenda), Joaquim Nadal (Recerca i Universitats), Carles Campuzano (Drets Socials), Gemma Ubasart (Justícia, Drets i Memòria), Manel Balcells (Salut), Meritxell Serret (Acció Exterior), Juli Fernández (Territori). Objectiu: pluralitat i estabilitat parlamentària. • Àmbit estatal: Carlos Lesmes formalitza la dimissió; Pedro Sánchez convoca Núñez Feijóo per desbloquejar la renovació del CGPJ. • Internacional: Atacs russos a Ucraïna després del sabotatge al pont de Crimea. • Societat i economia: les piscines climatitzades reduiran la temperatura per la inflació; la pandèmia ha disparat les llistes d’espera per a trastorns alimentaris. • Esports: el Barça manté el lideratge patint contra el Celta; a Fórmula 1, Max Verstappen es proclama campió per segona vegada. Esport destacat del dia • Rècord de l’hora de Filippo Ganna: 56,792 km al velòdrom de Grenchen. Bicicleta Pinarello Bolide fabricada amb impressió 3D (aliatge d’escandi-alumini-magnesi), 9,3 kg i valorada en 75.000 € (manillar 27.000 €, rodes 8.000 €). Exemple de com la tecnologia i l’aerodinàmica estan redefinint els límits del ciclisme. El temps amb Carles Rius “La tardor és molt punyetera.” • Balanç de pluja: a Sant Just, 10 l/m² divendres al matí (pluja suau i benvinguda); tempestes molt intenses mar endins (fins a 150 l/m² a 15–20 km de la costa del Barcelonès/Baix Llobregat). • Dies vinents (dl–dc): intervals de núvols i clarianes; possibilitat de quatre gotes la madrugada de dimarts a dimecres i de dimecres a dijous (molt poca cosa). • Temperatures: màximes 22–23 ºC; mínimes 16–19 ºC. • Dijous–diumenge: repunt tèrmic tipus “estiuet” fins a 25 ºC a migdia i mínimes 15–16 ºC (gran amplitud tèrmica: precaució amb els encostipats). Festes de tardor del 13 d’octubre: temps favorable. • Possibles canvis si la baixa d’Almeria–PV puja latitud; seguiment diari a xarxes i antena. • Bateig local: “estiuet de Sant Calixt” (14 d’octubre). Notes musicals i promocions • Obertura amb Pinsuets (“At my worst”) i altres temes (Alejandro Sanz & Alicia Keys; Beyoncé — “Listen”; clàssics). • Espot: Voluntariat per la Llengua (parelles lingüístiques, vxl.cat). Idees clau • Protecció de Collserola i planificació urbana responsable amb nova zona a la Carretera Reial. • Remodelació del Govern: aposta per perfils plurals i primera dona a Economia i Hisenda. • Rècord ciclista com a mostra d’innovació tecnològica aplicada a l’esport. • Setmana estable amb un estiuet a final de setmana i bones condicions per a actes a l’aire lliure.

  • Empanada Cultural del 8/10/2022 — La Nova Carn avui: Cronenberg (Crimes of the Future), Junji Ito, Joel‑Peter Witkin i Giger — cos, desig i l’abjecte - episode art
    Empanada Cultural
    1h 31min

    Empanada Cultural del 8/10/2022 — La Nova Carn avui: Cronenberg (Crimes of the Future), Junji Ito, Joel‑Peter Witkin i Giger — cos, desig i l’abjecte

    Panorama general de l’episodi "Llarga vida a la nova carn" — amb aquest crit, el programa obre una travessa per la Nova Carn i el body horror a cinema, manga i arts visuals. Eix central: la Nova Carn com a estètica del cos pervertit i l’abjecte, on el plaer es confon amb el dolor, Eros es troba amb Tànatos i el cos esdevé camp de batalla entre tecnologia, malaltia i desig. Editorial: Què és la Nova Carn i per què ara Definició: estètica perversa del cos; representació obscena (allò “fora d’escena”) lligada a la mort i al tabú. Referents ràpids: Cinema: Cronenberg (Videodrome, Shivers, The Fly), Barker (Hellraiser), Tsukamoto (Tetsuo). Art i performance: Cindy Sherman, Orlan, Carolee Schneemann. Actualitat: tornada de Cronenberg amb Crimes of the Future i ressorgiment del debat sobre cos, tecnologia i ecologia. Tò: ironia i advertiment d’estómac sensible — «si acabeu de menjar, espereu una mica». Cinema: David Cronenberg — Crimes of the Future De què va Parella d’artistes performatius (Saul Tenser i Caprice) que exhibeixen la mutació i extirpació d’òrgans nous com a espectacle, en un futur on el dolor gairebé ha desaparegut. Ecosistema de personatges: revolucionaris que volen aprofitar la fama de Saul, policies d’antivici, mare que rebutja la maternitat, nen que menja plàstic, administratives excitades pel registre d’òrgans. Temes clau Cos i màquina: associacions i dissociacions entre carn i tecnologia. Malaltia com a canvi: la mutació com a possible revolució interior i social. Sexualitat: ambigua, dolorosa i tecnificada; «la cirurgia és el nou sexe». Identitat i alliberament: el cos com a text on inscribir-hi sentit. Eco-crisi: del metall al plàstic (gran idea que queda suggerida però poc desenvolupada). Lectura crítica del programa Virtuts: Imatge i composició: posada en escena clàssica i precisa per mostrar l’horror sense histerisme formal. Música de Howard Shore: leitmotiv atmosfèric i narrativa musical sòlida. Connexions amb l’etapa 80‑90 (la “gran època” Cronenberg): nova carn en estat pur. Ombres: Sensació de “catàleg” o greatest hits: enumeració d’idees sense dur-les a un nou nivell. Subtrames que no arriben enlloc i llavors temàtiques que no es reguen. To desajustat: la línia interpretativa de Kristen Stewart trenca el registre; el policia d’antivici (Welket Bungué) queda tòpic i desintegrat del conjunt. Impacte menor si es compara amb obres com Videodrome, The Fly, Crash o Dead Ringers. Verdict del grup Pel·li apreciable com a retorn i compendi del seu imaginari, però més nostàlgia que novetat. Per a un autor novell seria notable; per Cronenberg, queda curta. Còmics: Junji Ito — el mestre del body horror Per què importa Traç reconeixible: línia exuberant, composicions belles dins del grotesc. Tò temàtic: del surrealisme i l’escatologia al terror lovecraftià de l’allò desconegut. El cos com a amenaça: el rebuig i la mutació parteixen de l’interior cap a l’exterior. Guardons: Eisner 2021 a millor guionista/artista. Obres destacades Tomie (1987) — shojo serialitzat a Monthly Halloween D’entrada angelical, Tomie és una entitat immortal que esclavitza pel desig i regenera el cos amb inquietant facilitat. Uzumaki (1998‑99) — seinen a Big Comic Spirits Un poble maleït per les espirals: obsessió, metamorfosi i implosió de la matèria cap al motiu espiral. Adaptació anunciada a Adult Swim (mini sèrie de 4 episodis). Gyo (2001‑02) — seinen Peixos amb potes metàl·liques impulsats per l’“olor de mort” envaeixen la terra; híbrids peix‑màquina‑humà i degradació de cossos. Sota-text: por nuclear i crisi evolutiva. Black Paradox (2014, ed. esp.) Quatre desconeguts que volen fer un suïcidi col·lectiu; doppelgängers, robots i identitat duplicada en una trama més accessible però salvatge. Idees força Junji Ito és nova carn en vinyeta: bellesa en l’abjecte, ansietats modernes i cos com a text mutante. Art: Joel‑Peter Witkin, Cindy Sherman i H. R. Giger Joel‑Peter Witkin (fotografia) Obstinat per cossos mutilats, caps tallats i bodegons abjectes; maltracta el negatiu (rallats, àcids) per fer emergir l’abisme en la imatge. Traumes i reescriptures: del Cistell amb fruites (Caravaggio) i Les Menines (Velázquez) a un petó entre dues meitats del mateix cap — crítica al narcisime de l’“autoselfie”. Obres com “Carrot Cake” (1980) desnormativitzen el desig i dignifiquen cossos no normatius. Cindy Sherman (autorretrat i rol de gènere) Autorretrats com a eina d’autoconeixement i interrogació del rol femení: transformació, màscara i identitat. Confluència amb la nova carn: el rostre i el cos com a espai mutable i discursiu. H. R. Giger — Necronom V (1976) Femininitat monstruosa i erotisme biomecànic. La il·lustració concentra la sensualitat que el cinema sovint edulcora o omet. Agenda i tancament Avanç del Festival de Sitges (6‑16): pròxim episodi, especial Sitges. Proposta transversal: dialogar cinema fantàstic amb patrimoni local (p. ex. “La morfina” de Santiago Rusiñol al Cau Ferrat) per pensar estats alterats de consciència. Idees clau que queden La nova carn continua sent un mirall incòmode del nostre temps: tecnologia, ecologia, cos i desig. Entre catàleg i reinvenció: el debat obert sobre si Cronenberg actualitza o recicla. El manga i la fotografia porten el body horror a límits que el cinema comercial rarament travessa.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 7/10/2022 — De Bocaccio a Por Favor: humor, censura i poder mediàtic a la Transició (Perich, Vázquez Montalbán, Forges i Marsé) - episode art
    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
    1h 59min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 7/10/2022 — De Bocaccio a Por Favor: humor, censura i poder mediàtic a la Transició (Perich, Vázquez Montalbán, Forges i Marsé)

    Resum general "El que avisa no és traïdor" — un dels mantres que va popularitzar la revista Episodi coral i molt viu centrat en la gènesi i l’impacte de la revista satírica Por Favor (1974–1978), el seu context de censura i transició política, i els perfils humans i creatius de figures clau com Jaume Perich, Manuel Vázquez Montalbán, Forges i Joan Marsé. El programa també deriva cap a anècdotes de redacció, gastronomia barcelonina (Casa Leopoldo) i una reflexió sobre el poder mediàtic d’ahir i d’avui. Context i obertura Nova durada del programa: Ràdio d’Esvert amplia l’espai a 120 minuts setmanals, arrencant la 4a temporada i la 59a emissió. Presentació del convidat: Josep Pilar i Juan, amb el suport dels col·laboradors Joan Mateu i Fernando. To distès inicial (Dia Mundial del Somriure, bromes del 29 de febrer) abans d’entrar en matèria. Naixement de Por Favor: de la censura a la sàtira Origen: el tancament de la revista/entorn Bocaccio per ordre del Ministeri d’Informació i Turisme porta a una negociació que concedeix permís per a quatre publicacions. El nom: rebutjat "Séptimo de Caballería" per raons militars; es proposa i s’aprova Por Favor. Llançament: presentació coincidint amb el 1 de març de 1974 (context marcat per l’execució de Puig Antich). Posicionament: anar “un pas més enllà” d’Hermano Lobo i La Codorniz, amb sàtira política incisiva. L’equip i la trastienda Noms i rols Direcció/espina dorsal: Manuel Vázquez Montalbán i Jaume Perich (Barcelona), amb Forges com a contrapunt madrileny; Joan Marsé com a cap de redacció. Dinàmica interna: anècdota del “càsting de secretària” amb tribunal i whisky; mostra el to informal i irònic de la redacció. Retrat de Jaume Perich Caràcter: aparentment seriós i introvertit, però amb humor d’alta densitat. Clau creativa: més que el dibuix, destaquen els seus aforismes i l’agudesa conceptual. Retrat de Vázquez Montalbán Polivalència: excel·lent poeta, assagista, periodista; com a novel·lista rep una valoració més matisada. Debats ideològics: discussions sobre l’“imperi americà” i memòries contraposes de la guerra civil. Estil: “ploma fàcil” (a l’estil d’Umbral), capacitat d’escriure amb agilitat i solvència. Univers: Barça, gastronomia, crònica cultural i política. Joan Marsé Identitat literària: la seva obra gira entorn d’un mateix univers (Guinardó, Pijoaparte), “una sola gran novel·la” amb variants. Comiat: el convidat destaca el funeral de Marsé com l’únic on va voler veure el difunt; s’hi entreveu estima personal profunda. Censura, suspensions i enginy editorial Tipus de censura: a Bocaccio, per "sexe" i imatge; a Por Favor, censura política i control des de Madrid. Compàs d’espera: el Consejo de Ministros suspèn Por Favor durant 4 mesos (en el duel simbòlic amb Cambio 16). Pla B: neix la revista Muchas Gracias per mantenir la periodicitat setmanal. Part de l’equip (p. ex. Forges) no s’hi suma; s’hi incorporen noves firmes (Tom, Quim...). Polèmiques i mantres Secció “Senyores i senyores”: friccions amb Emilio Romero i gir satíric cap a “sabandijas”. Circulen i arrelen frases-mantres com: "El que avisa no és traïdor" Referències al “Pequeño Saltamontes”. Gastronomia, memòria i ciutat Casa Leopoldo: notícia de reobertura com a restaurant xinès econòmic; contrast amb la memòria de tertúlies, puros i cuina de producte. Reflexió: transformació del Raval i del mapa gastronòmic; ironies sobre la proliferació de negocis xinesos. Poder mediàtic ahir i avui Ayer: figures com Ansón, Pedro J. Ramírez, Cebrián, Balbín o “El Loco de la Colina” com a nodes d’influència. Avui: protagonisme radiofònic i discurs anticatalanista en veus com Carlos Herrera (COPE); debat sobre paraigües mediàtics (El País, La Vanguardia). Píndoles i cites Dedicatòria de Montalbán sobre els Marx: "Para que te marximices más" “Diàleg de besugos” sobre coherència vital vs. ideològica i el “3% al partit”. Tancament Pausa musical: “What a Wonderful World”. Comiat en bucle: seqüència de “Bona nit” fins al final. Temes principals Censura i transició: de la censura prèvia al càstig econòmic i les escletxes d’astúcia editorial. Humor polític: Por Favor com a revista satírica de referència post-Hermano Lobo i La Codorniz. Retrats d’autors: Perich (aforismes), Vázquez Montalbán (ploma fàcil, gastronomia, Barça), Forges (humor de Madrid), Marsé (univers únic, Guinardó). Poder mediàtic: continuïtats i canvis en les elits periodístiques i els seus altaveus. Memòria urbana: Casa Leopoldo i la mutació del Raval. Conclusions clau Por Favor va ser una operació editorial valenta i oportuna, nascuda d’un xoc amb la censura i desplegada amb intel·ligència estratègica (el recanvi “Muchas Gracias”). L’equip va reunir talents complementaris que van marcar el to de la sàtira política de la Transició. Les pressions mediàtiques i les astúcies editorials són constants que canvien de forma però perduren en el temps.

  • La Rambla del 7/10/2022 — Ràdio d'Esvern: Programació de les Festes de Tardor i Actualitat Local - episode art
    La Rambla
    1h 49min

    La Rambla del 7/10/2022 — Ràdio d'Esvern: Programació de les Festes de Tardor i Actualitat Local

    El programa de ràdio aborda diversos temes relacionats amb les festes de tardor de Sant Just, incloent la presentació del Correllengua, actuacions musicals i el Correfoc. També es discuteix la situació actual de Junts al govern de Catalunya, així com un ciberatac que ha afectat diversos hospitals. A més, es recorda la importància del comerç local i s'analitzen les opinions sobre els comportaments masclistes recents que han generat controvèrsia

  • Entrevistes de la Justa del 7/10/2022 — Pluralitat als mitjans públics, polígons industrials i pressupost 2023 a Sant Just - episode art
    Entrevistes de la Justa
    26'

    Entrevistes de la Justa del 7/10/2022 — Pluralitat als mitjans públics, polígons industrials i pressupost 2023 a Sant Just

    Resum general En aquesta entrevista, la presentadora Mireia conversa amb Sergi Seguill (ERC) sobre tres eixos principals: la moció per garantir la pluralitat i independència dels mitjans públics locals, la moció d’infraestructures al Pont Reixat i Polígon Sud-oest, i el pressupost 2023. També hi ha un record emotiu a Àngel Casas i Ramon Moragas, i un apunt final sobre les Festes de Tardor. Temes principals • Pluralitat als mitjans públics: diagnosi de disfuncions al butlletí municipal, proposta d’un ENS regulador i calendari de treball. • Debat sobre el funcionament dels plens: excés d’intervencions, desviacions del tema i baixa audiència. • Infraestructures als polígons: postura d’ERC sobre la moció (Pont Reixat i Polígon Sud-oest), autoria real i sentit del vot. • Pressupost 2023: calendari, majories, i anàlisi preliminar d’ERC d’ingressos i despeses. • Agenda local: recuperació d’activitats de Festes de Tardor (Correfoc, Diada Castellera). Detalls clau Moció sobre mitjans públics: diagnosi, proposta i calendari • A la ràdio municipal, segons ERC, ja hi ha una representació proporcional adequada; l’impacte del canvi seria menor. • Al butlletí municipal, es detecten disfuncions: tractament desigual a les columnes de portaveus i a les explicacions del vot dels pressupostos 2022 (es va donar espai a qui votava a favor i no a qui votava en contra). • Proposta central: crear un ENS regulador amb un reglament explícit (marc legal: llei de l’audiovisual, llei de règim local i ROM) per fixar criteris d’ús i garantir pluralitat, transparència i equitat. • Calendari: primera reunió al novembre i compromís de tenir primer redactat en 6 mesos. Es busca un acord ampli i estable, evitant pactes verbals febles. "L’objectiu no és un altre que la ciutadania pugui tenir el màxim d’informació possible perquè pugui prendre les millors decisions." • Debats previstos: mantenir o no les columnes de portaveus; i si es mantenen, criteri igualitari vs proporcional als resultats electorals. Dinàmica dels plens • Crítica a la proliferació de debats paral·lels i a l’ús del ple com a "cinc minuts de glòria". • Dada destacada: baixa audiència dels plens en directe i assistència presencial limitada. "En directe a YouTube ens veuen una mitjana de 15 persones cada mes." • Crida a respectar el temps i centrar-se en l’ordre del dia, evitant queixes protocol·làries o laterals durant el ple. Moció d’infraestructures (Pont Reixat i Polígon Sud-oest) • Tot i que presentada pel regidor no adscrit Quico Ferrer, Sergi sosté que la versió final era, de fet, redacció del PSC. • Motiu del vot en contra d’ERC: la moció descrivia l’acció del govern en lloc d’"instar" a fer noves actuacions. Per ERC, les mocions d’oposició han de demanar canvis concrets. • Punt d’acord parcial: planificar els polígons cap a indústria 4.0 a mig-llarg termini. • Votacions: aprovada amb PSC, En Comú Sant Just, Endavant i regidor no adscrit; abstenció de la CUP; vots en contra d’ERC. Pressupost 2023 • Ple extraordinari previst per al 20 d’octubre. Segons ERC, el pressupost ja té el suport garantit del govern (PSC i En Comú) i d’Endavant (acord d’estabilitat fins al 2023), probablement també del regidor no adscrit. • ERC ha rebut el projecte a finals de setembre i està fent l’anàlisi: orígens dels ingressos (corrents vs inversions), destí del mig milió d’euros alliberat per amortització de préstecs, i variacions de despesa per partides. • Incidències tècniques: el document inicial tenia descripcions tallades i partides amb "no descripció"; s’ha demanat el fitxer corregit. • Fins ara, no han estat cridats pel govern a una negociació directa. Agenda local: Festes de Tardor • Recuperació d’activitats com el Correfoc i la Diada Castellera; desig que la meteorologia hi acompanyi. Cites destacades "Hem de fer concessions, uns i altres, perquè hem de poder arribar a un acord i aquest reglament ha de ser el més ampli possible." "El ple no és el lloc per queixar-nos d’això... fer perdre el temps de la gent que ens està veient és una falta de respecte." Conclusions • Es posa fil a l’agulla per blindar la pluralitat dels mitjans públics amb un marc regulat i estable. • ERC defensa debats curosos i útils al ple, i qüestiona mocions d’oposició que no insten el govern a actuar. • El pressupost 2023 arriba a ple amb majories definides; ERC en fa una revisió tècnica i exposarà el seu posicionament al ple extraordinari.

  • La Justa del 7/10/2022 — La Justa #222: Notícies locals, refugi antiaeri al Congrés de Ciutats Educadores, Dia del Mestre a l’Escola Canigó i «Sant Just Canta» (amb música i voluntariat) - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 7/10/2022 — La Justa #222: Notícies locals, refugi antiaeri al Congrés de Ciutats Educadores, Dia del Mestre a l’Escola Canigó i «Sant Just Canta» (amb música i voluntariat)

    Panorama general Matinal plujosa i propera a «La Justa» (Ràdio Desvern), amb obertura musical i l’avenç del programa. Aquesta entrega (número 222) combina notícies locals, cultura i educació, amb espais musicals i crides al voluntariat. "No, no, sembla que sigui de nit… És una sensació curiosa." Notícies locals (amb Lua López) Refugi antiaeri de Sant Just al Congrés de Ciutats Educadores • Selecció internacional: el projecte municipal «Descobrint el passat, una reflexió per al present: refugi antiaeri» serà presentat com a workshop al XVI Congrés Internacional de Ciutats Educadores (25–28 d’octubre, Dong, República de Corea). • Eix temàtic: «Ideant el futur de l’educació a la ciutat: innovació, tradició i inclusió»; es promouen ciutats educadores sostenibles on coexisteixen passat, present i futur. • Referència local: la notícia s’amplia al butlletí municipal (arribada pendent per la pluja). Dia Internacional del Mestre a l’Escola Canigó (Infocal) • Participació infantil: alumnat de 6è defineix el/la «mestre/a top» com algú que escolta, disfruta fent classe, integra esport i té sentit de l’humor. • Creativitat: propostes imaginatives (volta al món a medi, inventar, «viatjar en el temps» a història). • Antimodel: el/la menys «top» seria massa seriós/osa, autoritari/ària, rondinaire i cridador/a. • On veure-ho: peça recuperable a la web de Ràdio Desvern i a ccma.cat. «Sant Just Canta»: primera edició • Data i lloc: diumenge 9 de desembre, 17.00 h, Plaça Antoni Malaret. • Objectiu: més enllà de cantar, crear un espai d’intercanvi musical i social entre corals locals. • Origen: idea de Joan González (2019), ajornada per la pandèmia i activada el 2022. • Participació: vuit agrupacions (Casa d’Extremadura, Orfeó Enric Morera, Jus Gospel Cor, Coratgio, Coral Harmonia, Cor Lo Pom de Flors, Grup d’Arejà i Coral Infantil de l’Escola de Música de l’Ateneu), amb uns 150 cantaires. • Cobertura: seguiment a les xarxes de la ràdio. Música i espais promocionals Pistes sonores • Obertura: «It’s Time» — Bobby Alu. • Pop electrònic: «Bola» — Jun a l’Un + Habla de Mi. • Clàssic: «Enjoy the Silence» — Depeche Mode. Crides i voluntariat • Voluntariat per la Llengua (VxL): parelles lingüístiques per practicar català. Missatge clau: «Quan parles, fas màgia». Impuls de la Generalitat de Catalunya. • En Bici Sense Edat: iniciativa per acompanyar la gent gran amb sortides en tricicle i combatre la soledat; cerca persones voluntàries. Més info: justsolidari.cat i bicisenseedat.cat. Què ve a continuació (teaser del programa) • Primera hora: portades de diaris, destacat esportiu i previsió del temps amb Carles Rius. • Segona hora: política municipal amb Sergi Seguí (ERC) i entrevista a la podòloga Teresa Montero (3 anys de clínica). • Tercera hora: astrologia amb Aranxa Limón i psicologia amb David Fernández. Claus a retenir • Projecció internacional del patrimoni local (refugi antiaeri) en clau educadora. • Veu dels infants sobre el bon model docent: escolta, alegria, esport i humor. • Teixit coral de Sant Just: diversitat i col·laboració en un únic esdeveniment.

  • Entrevistes de la Justa del 6/10/2022 — Horseball a Catalunya: normes, entrenament, competicions i vocació amb Mariana Espanya Díaz - episode art
    Entrevistes de la Justa
    13'

    Entrevistes de la Justa del 6/10/2022 — Horseball a Catalunya: normes, entrenament, competicions i vocació amb Mariana Espanya Díaz

    Resum de l’entrevista Entrevista a la jugadora d’elit de horseball, Mariana Espanya Díaz (Màriam), en directe des de Ràdio d’Esvern, sobre què és el horseball, com s’entrena, quines competicions hi ha i com es combina amb els estudis. Què és el horseball? Barreja d’equitació, bàsquet i rugbi: Equitació: es juga a sobre d’un cavall. Bàsquet: es llança una pilota a una canasta. Rugbi: hi ha contacte físic entre cavalls i jugadors. La pilota és de pell (tipus futbol, una mica més petita) amb nances per poder recollir-la del terra inclinant-se des del cavall. Equips de 3 a 6 jugadors; en pista n’hi ha 4 per equip (mínim 3 si hi ha baixes). Perquè el gol sigui vàlid cal fer mínim 3 passades entre jugadors abans de tirar a canasta. Categories: Sub-10 fins a elit; habitual començar als 6–8 anys si ja es sap muntar. Gènere: mixt en edats petites; a elit hi ha femení i elit mixta. Màriam juga en un equip només femení. "El horseball és una barreja d’equitació, bàsquet i rugbi." Tècnica i exigència física Cinta entre els estreps que permet lliscar per recollir la pilota sense caure. Per pujar de nou a la sella cal força d’abdomen i bona tècnica. És un esport molt intens a mesura que es puja de categoria; cal preparació física específica fora del cavall. Entrenament i dedicació personal Màriam hi juga des dels 7 anys; ara en té 20. Rutina setmanal aproximada: 2 entrenaments d’equip + 2 sessions individuals amb el cavall + classes de doma; unes 12 h/setmana. El seu cavall es diu Caramba; també fan passejos per desconnectar i relaxar el cavall. La connexió genet–cavall és clau: reaccions ràpides a ordres, trajectòries, frenades, recular, entrar a canasta. "Creixem els dos en paral·lel: genet i cavall." Competicions Lliga Catalana (territorial). Lliga Nacional (Catalunya–Madrid). Lliga Mediterrània (equips de Portugal, Itàlia, França i Catalunya). Seleccions: catalana (torneig a França al juny); espanyola (europeu i mundial). Màriam va participar al Mundial aquest agost. Champions League (club-level europeu), el màxim objectiu de clubs d’elit. Difusió mediàtica limitada: no hi ha retransmissions regulars; hi ha una aplicació que grava partits i TV3 ha fet alguna cobertura puntual. Clubs, accés i cavall propi Es competeix a través de clubs/hípiques amb equips per categories. En nivells inicials, la hípica sovint proporciona cavall; a elit és recomanable tenir-ne de propi per constància i connexió. Estat olímpic i futur Encara no és esport olímpic; fa uns anys va estar a punt però es va descartar. La comunitat hi treballa; ser olímpic ajudaria a guanyar visibilitat i creixement. Estudis i conciliació Màriam estudia Veterinària; la conciliació és difícil per horaris i desplaçaments (caps de setmana sencers en competicions). El horseball és hobby i és autofinançat; no hi ha sortida professional directa, de manera que sovint té data de caducitat si no es vincula laboralment a una hípica o al sector.

  • Entrevistes de la Justa del 6/10/2022 — Benestar emocional al CAP Sant Just: grups (gestió emocional, obesitat, diabetis), relaxació i accions pel Dia Mundial de la Salut Mental - episode art
    Entrevistes de la Justa
    29'

    Entrevistes de la Justa del 6/10/2022 — Benestar emocional al CAP Sant Just: grups (gestió emocional, obesitat, diabetis), relaxació i accions pel Dia Mundial de la Salut Mental

    Context i objectiu de l’episodi Conversa amb la Sílvia Granollers (infermera) i la Noemí Morcillo (psicòloga, referent de benestar emocional comunitària) sobre el Dia Mundial de la Salut Mental (10 d’octubre) i els serveis de benestar emocional del CAP Sant Just. Punts clau • Enfoc comunitari i grupal al CAP: psicoeducació, hàbits i suport entre iguals. • Grups actius: gestió emocional, obesitat/psiconutrició i diabetis. • Confidencialitat i seguretat: normes clares, compromís signat i espai de no judici. • Accions locals pel 10 d’octubre: tallers de relaxació i meditació a equipaments municipals i residències. • Focus en joves: reforç d’activitats a escoles (Salut i Escola) i previsió de grups específics. Serveis de benestar emocional al CAP Sant Just Rol de la referent BEC (Noemí Morcillo) • Psicòloga amb enfoc comunitari: prioritat a intervencions grupals sobre l’atenció individual. • Objectiu: psicoeducació, desenvolupament d’eines i hàbits saludables. Grups actius • Gestió emocional (9 sessions): què són les emocions i com gestionar-les; adreçat sobretot a ansietat/angoixa i canvis vitals. • Obesitat / psiconutrició (8 sessions): amb la nutricionista Belén; hàbits saludables i relació amb el menjar (evitar menjar com a via d’evitació). • Diabetis (3 sessions): amb nutricionista i infermera (Assunción Rodríguez); farmacologia, educació sobre la malaltia i hàbits. Circuit d’accés i avaluació • Derivació des de metge/infermera del CAP. • Entrevista individual inicial i tests pre/post per avaluar canvis. • Possibilitat de prescripció social cap a recursos municipals. Participació, logística i nous projectes • Gestió emocional: 10 persones (5 Sant Just + 5 Sant Joan Despí). Lloc: Centre Cívic Salvador Espriu. • Obesitat: 8 persones. Lloc: Auditori de la Vagoneta. • Diabetis: 4 persones (capacitat fins a 10). • Amb Sílvia: retorn dels grups de relaxació i nou grup de dolor crònic. Benestar emocional: definició, importància i cures • Molta gent viu en pilot automàtic i no dona prou importància al benestar emocional. • Estar bé emocionalment aporta més energia i eines per afrontar la vida i impacta en altres àmbits (alimentació, addiccions). • Recomanacions: - Demanar ajuda al CAP sense por a l’estigma. - Practicar tècniques de relaxació i autocura. - Recordatori clau: si no estàs bé, és difícil cuidar els altres. "Som amb qui convivim tot el dia... Val la pena portar-nos bé amb nosaltres mateixos." Treball en grup: beneficis, pors i garanties • Empatia i suport entre iguals: compartir experiències i solucions incrementa la motivació (fins i tot iniciatives com caminar plegats). • Confidencialitat: norma bàsica; es signa compromís de confidencialitat (espai segur, no judici, respecte, voluntarietat, puntualitat i assistència). • Resultats percebuts: encara sense dades consolidades (programes recents), però moltes persones ja es troben millor només fent el pas de venir i iniciar canvis petits. "El grup és un espai de seguretat: confidencialitat, respecte i no judici." Dia Mundial de la Salut Mental i accions locals • Missatge central: igualtat de drets i importància entre salut mental i física; una no funciona sense l’altra. • Focus en joves aquest any: garantir el seu dret a un bon benestar emocional. • Accions del CAP (10 d’octubre): tallers de relaxació (45') amb tècniques i possible meditació al Mil·lenari, residències (Ntra. Sra. de Lourdes i Vitàlia) i Centre Pilot. • Altres portes d’entrada al benestar: activitat física i alimentació saludable. Joventut, educació i Salut i Escola • Grups actuals orientats a adults; mitjana d’edat ~50 anys. • Plans (novembre, Mes de la Salut): tallers/píndoles de gestió emocional a batxillerat; cal anar on són els joves (escoles). • Futur: grups específics per a adolescents i per a joves de 20-30 anys. • Programa Salut i Escola: infermera Natàlia ofereix consulta oberta i confidencial als centres; abordatge multidisciplinari amb participació de la Noemí. Dades i mètriques • Encara no hi ha estadístiques formals d’efectivitat (programes recentment implementats). • Es realitzen tests pre/post i es recull feedback dels participants per valorar impacte. Frases destacades "Si dubtes, vine." "El benestar emocional té el mateix dret i importància que la salut física." Conclusions clau • El CAP Sant Just ofereix intervencions grupals psicoeducatives amb enfoc comunitari i col·laboratiu. • Confidencialitat i espai segur són pilars del treball grupal. • El Dia Mundial de la Salut Mental actua com a altaveu per normalitzar la cura emocional, amb especial atenció als joves. • Hi ha nous projectes en marxa (relaxació, dolor crònic) i aliança amb escoles per apropar recursos a la comunitat.

  • La Justa del 6/10/2022 — Salut mental a Sant Just, horseball i un cap de setmana inestable: notícies locals, portades (Paradiso i crisi de Junts) i Setmana Catalana de l’Esport - episode art
    La Justa
    2h 51min

    La Justa del 6/10/2022 — Salut mental a Sant Just, horseball i un cap de setmana inestable: notícies locals, portades (Paradiso i crisi de Junts) i Setmana Catalana de l’Esport

    Resum general • Entrevista central sobre salut mental amb el CAP de Sant Just: què és el servei de Benestar Emocional Comunitari, grups actius (gestió emocional, obesitat i diabetis), metodologia, confidencialitat i activitats pel 10 d’octubre. • Descobrim el horseball amb la jugadora santjustenca Mariana Espanya Díaz: regles, lligues, competicions internacionals, entrenament i la importància de la connexió genet–cavall. • Previsió del temps: situació molt variable per bossa d’aire fred al Mediterrani, vents de llevant i gregal, baixada de màximes i ruixats/temportes possibles cap al diumenge. • Notícies locals: defunció de Ramon Moragas (Ateneu i Cant Gregorià), licitació de dues parades al Mercat Municipal, i doble sessió de cinema (Alzheimer i Dia de la Salut Mental). • Repàs de portades: el bar Paradiso (Barcelona) com a millor bar del món, crisi de Junts i sancions de la UE a Rússia. • Esports: arrenca la Setmana Catalana de l’Esport (13–23 d’octubre). “Pot passar una miqueta de tot… anirem veient.” — Carles Rius, sobre la incertesa meteorològica Notícies locals (10h) Obituari: Ramon Moragas i Badia • Figura clau de la cultura i la música gregoriana a Sant Just (exmonjo de Montserrat, director del Cor Monàstic i del grup de Cant Gregorià de l’Ateneu). Mercat Municipal • Licitació de les parades 1.12 (c. Bonavista) i 1.15 (c. Mercat) amb subministraments i infraestructura preparada. Termini de 30 dies hàbils per presentar ofertes. Pantalla gran a Sant Just • Cinefòrum “El Quartet” (Dustin Hoffman) pel Dia Mundial de l’Alzheimer. • “Innocència interrompuda” (James Mangold) al Casal de Joves pel Dia de la Salut Mental. Repàs de portades Temes destacats • Paradiso, al Born, proclamat “millor bar del món” (The World’s 50 Best Bars). Conversa sobre el format “clandestí” i les cues esperades; no accepta reserves. • Crisi de Junts per Catalunya: rol de Turull i debat intern sobre continuar o no al Govern. • UE–Rússia: nova ronda de sancions i límits al preu del cru; escenari econòmic amb inflació i creixement a la baixa. “És a Barcelona… i hi haurà cua immensa.” — sobre Paradiso Previsió del temps (Carles Rius) Panorama • Entrada d’una bossa d’aire fred al Mediterrani (zona Algèria–Almeria) que injecta vents de llevant i gregal cap al litoral català. • Molta incertesa en el recorregut: els models divergeixen i la previsió pot canviar d’un dia per l’altre. Efectes previstos • Màximes a la baixa (entorn de 21–22 °C a partir de divendres); mínimes suaus (16–17 °C) per mar càlid (23–24 °C) • Divendres: molts núvols i possible ruixat feble entre 12–18 h (30–50%). • Dissabte: dia gris al litoral, amb humitat; el gruix de pluja quedaria més al sud. • Diumenge tarda–nit i inicis de setmana: poden aparèixer tempestes; seguiment dia a dia. “Quan les baixes es formen dins el Mediterrani, és molt difícil saber què faran.” Entrevista: salut mental al CAP Sant Just Què és el servei • Referent de Benestar Emocional Comunitari (RBEC): psicologia grupal i comunitària (no només individual) per potenciar psicoeducació i hàbits saludables. Grups actius • Gestió emocional (ansietat, canvis vitals, angoixa): 9 sessions; 10 participants (Sant Just i Sant Joan Despí). • Obesitat: 8 sessions amb nutricionista (hàbits, mindset i relació amb el menjar). • Diabetis: 3 sessions amb nutricionista i infermeria (farmacologia, hàbits, suport). Metodologia i garanties • Accés via derivació de metge/infermera; entrevista inicial i tests pre–post per mesurar impacte. • Confidencialitat (compromís signat), participació voluntària, espai de respecte i no judici. Joventut i escola • Coordinació amb Salut i Escola (consulta oberta i confidencial amb infermeria; RBEC hi dona suport). • Previstes píndoles/tallers de gestió emocional a batxillerat durant el Mes de la Salut (novembre). 10 d’octubre — Dia Mundial de la Salut Mental • Tallers de relaxació i meditació al Mil·lenari, residències (Ntra. Sra. de Lourdes i Vitàlia) i Centre Pilot. “Si dubtes, vine.” — missatge clau per demanar ajuda sense estigmes Entrevista: descobrint el horseball Regles bàsiques • Dos equips a cavall (4 en pista; fins a 6 per equip), pilota amb nanses per recollir-la des del terra, mínim 3 passades entre jugadors abans de tirar a cistella. Lligues i competicions • Lliga Catalana i Lliga Nacional (Catalunya–Madrid); • Lliga Mediterrània (Portugal, Itàlia, França, Catalunya) i Champions League de clubs; • Seleccions: catalana i espanyola; participació recent en Mundial (també amb països com Canadà i Austràlia). Entrenament i cavall • Entrenaments d’equip i doma (clau per maniobres d’arrencada, frenada, reculada i trajectòries). • Connexió genet–cavall essencial: “creixem en paral·lel”. • Es pot competir amb cavall del club en nivells inicials, però a l’elit és preferible cavall propi. Carrera esportiva • Esport no olímpic (encara) i amateur: no professionalitza; cal compaginar amb estudis/feina (exemple: veterinària). Esports • Setmana Catalana de l’Esport (13–23 d’octubre, demarcació de Girona): 2.000 esportistes, 22 països, 30 esports. Golden Cat d’hoquei patins (13–16/10, Olot) amb seleccions catalanes. Butlletins informatius Catalunya Ràdio (11 h i 12 h) • PGEs 2023: despesa social majoritària; actualització pensions (~8,5%) i salaris públics (+2,5%); ajudes a la criança i gratuïtat de Rodalies. • Judicial: judici d’Alvia (maquinista demana perdó), judici a Torrent i Mesa (incident amb Josep Costa), absolució a Vilaseca (cas CAP), desmantellat laboratori de bitllets falsos de 500 €. • Successos: naufragis a Grècia, tiroteig a Tailàndia. • Cultura: Goya d’Honor a Carlos Saura; premi infantil al Vaixell de Vapor per a Roser Rimbau. • Esports: lesions al Barça; resultats Champions; Europa/Conference League; handbol; protesta ecologista al golf de Madrid. • Actualitat social: condemna als insults masclistes en un col·legi major de Madrid (Irene Montero: cal educació sexual i cultura del consentiment). Butlletins locals (11.07 h i 12.07 h) • Reforç dels temes locals (Moragas, Mercat Municipal…) • Novetat: “Sant Just Esport”, iniciativa municipal per fomentar l’esport inclusiu i acollidor amb valors (honestedat, perseverança, convivència, solidaritat i il·lusió). Conceptes clau • RBEC: referent de benestar emocional comunitari; enfocament grupal i comunitari. • Bossa d’aire fred: nucli fred en altura que, sobre mar càlid, pot activar inestabilitat. • Llevant/Gregal: vents marítims que augmenten humitat i nuvolositat al litoral.