Tots els episodis · 2023

2036 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1513-1536 de 2036
  • Cara B del 15/3/2023 - episode art
    Cara B

    Cara B del 15/3/2023

    Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

  • Veus Parròquia del 15/3/2023 — Dona i poder a l’Església: diaconat femení i sínode; pederàstia clerical, celibat i l’ONU (cas Espanya) - episode art
    Veus Parròquia
    29'

    Veus Parròquia del 15/3/2023 — Dona i poder a l’Església: diaconat femení i sínode; pederàstia clerical, celibat i l’ONU (cas Espanya)

    Resum general • Episodi centrat en dos grans blocs: el paper de la dona a l’Església (diaconat femení, sínode de dones, crítica al patriarcat i al clericalisme) i els abusos sexuals (factors que els han afavorit, dades, informe de l’ONU i el cas d’Espanya). • Es destaquen moviments de reforma promoguts o admesos per el Papa Francesc (més presència femenina en òrgans de decisió, possible revisió del celibat obligatori, abolició del secret pontifici en casos d’abusos el 2019). • Conclusions de l’entrevistat: urgència d’una Església igualitària (accés de la dona als ministeris, començant pel diaconat) i d’una tolerància zero als abusos amb plena col·laboració amb la justícia civil. "Coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures" (Jn 8,31-32) Tema 1 — La dona a l’Església Visió del Papa Francesc • Reconeix la manca de dones en la jerarquia i en espais de decisió i reclama ampliar els espais de presència femenina. • Intenció d’estudiar l’establiment del diaconat femení (actualment, aturat), i donar més protagonisme a les dones en l’Església. Situació actual segons J. J. Tamayo • Persistència d’un immobilisme: dones com a “majoria silenciada”, sense funcions directives, excloses del Ministeri Ordenat i de l’elaboració doctrinal i moral. "El gran escàndol de l’Església catòlica és la marginació de les dones..." • Contradicció amb el moviment de Jesús de Natzaret, igualitari i sense discriminació de gènere. Antecedents històrics: diaconat femení • Existència de diaconesses des de l’Església primitiva (testimoni de Rm 16,1-2). • Declivi entre segles VIII-IX per: • Por a la impuresa ritual (menstruació) • Descens del baptisme d’adults • Influència del dret romà que vetava l’autoritat femenina Sínode mundial de dones (2022) • Coordinat pel Consell de Dones Catòliques; conclusions lliurades al Papa (octubre 2022). • Denúncia d’abús de poder patriarcal, clericalisme, discriminació i sexisme; assenyala que la cultura de supremacia masculina afavoreix violència de gènere i abusos sexuals i espirituals. • Reivindicacions: dones en nivells de decisió, accés al ministeri ordenat, igualtat, dignitat i plena pertinença. Conclusions de l’entrevistat (dona) • Durant segles, la jerarquia ha imposat patriarcat i misogínia, allunyant-se de l’Església primitiva (amb diaconesses i, segons ell, presbíteres). • Crida a iniciar per fi el camí cap a la igualtat plena (començant pel diaconat femení), seguint l’exemple de Jesús, de l’Església primitiva, les societats democràtiques i els drets humans. Tema 2 — Abusos sexuals a l’Església catòlica Factors clau que han afavorit la pederàstia clerical • 1) Autoritat patriarcal i poder espiritual: facilitaven l’abús i el silenci per por, generant impunitat. • 2) Celibat obligatori: no l’única causa, però molts informes el consideren factor de risc; Francesc obre la porta a revisar-lo (no és dogma, és disciplina), recordant que als orígens no era obligatori. • 3) Encobriment episcopal: trasllat d’abusadors per evitar escàndols; el Papa ordena portar els casos a la justícia civil a més de l’eclesiàstica. • 4) Secret pontifici: va cobrir casos durant anys; abolit per Francesc el 17/12/2019, permetent compartir denúncies i testimonis amb autoritats civils. Com surt a la llum • No per iniciativa eclesial: va ser la pèrdua de la por de les víctimes i famílies, la pressió mediàtica i el toc d’atenció de l’ONU el que va forçar el canvi. • Governs i tribunals han impulsat investigacions i reparacions. Informe de l’ONU (2014) — Comitè dels Drets de l’Infant • Critica que la Santa Seu no reconegués l’abast dels crims ni protegís els menors adequadament. • Denúncia polítiques de continuïtat de l’abús i impunitat dels perpetradors i encobridors. • Demana obrir arxius, compensar les víctimes i posar a disposició de la justícia tant abusadors com encobridors. Dades i països • S’estima prop de 100.000 víctimes reconegudes per organismes independents a diversos països (EUA, Austràlia, Irlanda, França, Alemanya, Portugal, Canadà, Mèxic, Xile, Itàlia, Espanya...). El cas d’Espanya • Oposició i escassa col·laboració d’un bon nombre de diòcesis en l’obertura d’arxius; desconfiança de les víctimes envers comissions internes. • Recerca independent impulsada pel Congrés al Defensor del Poble amb suport de la Fiscalia General de l’Estat; s’habiliten canals de denúncia i es reclama informació oficial a diòcesis i congregacions per escoltar, reconèixer i reparar. Conclusions de l’entrevistat (abusos) • El factor més greu: ocultació per l’alta jerarquia (i antic secret pontifici), que va permetre impunitat. • Necessitat d’obligar la col·laboració diocesana amb la Fiscalia, jutjar abusadors i encobridors i reparar les víctimes. • Només amb veritat, justícia i transparència l’Església podrà recuperar prestigi i credibilitat.

  • La Rambla del 15/3/2023 — Programa de la Rambla: Entrevistes i història del Mercat Municipal de Sant Just - episode art
    La Rambla
    1h 50min

    La Rambla del 15/3/2023 — Programa de la Rambla: Entrevistes i història del Mercat Municipal de Sant Just

    En aquest episodi del programa "La Rambla", la Núria García acull a les responsables de la parada de carn de Helena Marín, Marta i Montse Gafarot, en el marc del cicle d'entrevistes dedicat al Mercat Municipal de Sant Just. Les convidades expliquen la seva història familiar al mercat, l'evolució de la seva parada i la seva experiència amb la clientela. A més, discuteixen les millores que podrien beneficiar el mercat, com la modernització i una millor presència en xarxes socials

  • Sant Just Notícies (edició migdia) del 15/3/2023 — Notícies de Sant Just d'Esvern: Augment de Mossos, Activitats Culturals i Dona Ciència - episode art
    Sant Just Notícies (edició migdia)

    Sant Just Notícies (edició migdia) del 15/3/2023 — Notícies de Sant Just d'Esvern: Augment de Mossos, Activitats Culturals i Dona Ciència

    El programa de ràdio de Sant Just d'Esvern informa sobre l'augment de Mossos d'Esquadra a la comissaria local, activitats culturals destacades com la cita amb l'escriptor Pep Coll i la inauguració d'un espai dedicat al poeta Joan Margarit. També es parla de la campanya Dona Ciència, Dona Tecnologia, que busca promoure les vocacions científiques entre les dones. A més, s'anuncien propostes de participació ciutadana per a la reconfiguració de l'entorn de la Bona Aigua

  • Entrevistes de la Justa del 15/3/2023 — Seguretat i reforç de Mossos, "Repensem la Bonaigua", Espai Joan Margarit, 50 anys del Walden i conversa coral (Escolania i Jordi Savall) - episode art
    Entrevistes de la Justa
    38'

    Entrevistes de la Justa del 15/3/2023 — Seguretat i reforç de Mossos, "Repensem la Bonaigua", Espai Joan Margarit, 50 anys del Walden i conversa coral (Escolania i Jordi Savall)

    Resum general Episodi amb dues meitats clares: una primera part d’actualitat local amb l’alcalde Joan Basaganyes i una segona de conversa cultural amb Pep (presentador de "Can Coral"). Es tracten temes de seguretat i reforç de Mossos, urbanisme participatiu a l’entorn de la Bonaigua, novetats culturals (Biblioteca Joan Margarit, Primavera literària, Walden 50 anys) i un bloc musical sobre coral, història del solfeig i la nova aposta de Montserrat per un cor mixt. "El que ara volem evitar de totes totes és evitar que ara es produeixi un efecte expulsió" — J. Basaganyes Seguretat ciutadana: reforç de Mossos a Esplugues–Sant Just Claus del reforç i objectius • Incorporats 5 nous agents aquesta setmana a la comissaria Esplugues–Sant Just, focalitzats en patrullatge preventiu i visible. • A l’agost s’espera un increment més substancial d’efectius (xifra no concretada), dins un procés global d’Interior de fins a 800 nous agents de Mossos d’Esquadra aquest any, amb la voluntat de duplicar la xifra l’any vinent i assolir prop de 22.000 efectius a Catalunya. • Prioritat: reforçar la presència al carrer per millorar la percepció de seguretat i evitar l’efecte desplaçament del delicte des de Barcelona cap a l’àrea metropolitana i entorns rurals. "No només es tracta de tenir bones dades, sinó que la població tingui una percepció també de seguretat." Context i reptes • Canvis recents: obertura del centre comercial Finestrelles i noves competències dels Mossos (menys patrullatge disponible). • Tipologia delictiva predominant: fets no greus però recidivants (sense ingrés a presó), sensibles a la pressió policial. • Compromís d’Interior: considerar Esplugues–Sant Just com una de les comissaries que necessiten més atenció. Urbanisme i participació: "Repensem l’entorn de la Bonaigua" D’on venim (context històric i legal) • PGM 1976: planificava el creixement de Sant Just cap a la muntanya; l’entorn de la Bonaigua s’entenia com a casc urbà. • Anys 2004–2006: trasllat d’edificabilitat cap a la Carretera Reial per preservar el Parc de Collserola. • Avui, per sentències i criteri d’Urbanisme, cal reubicar in situ el sostre a l’entorn de la Bonaigua (no es pot traslladar com abans), amb l’afegit d’un 40% de protecció oficial en qualsevol modificació de planejament. • Risc si "no fem res": fins a 12.000 m² edificables, tipologia PB+4, a tocar de l’inici de la Vall de Sant Just —una fisonomia inadequada per a l’emplaçament. "Hem de fer de la necessitat virtut." Cap on anem (principis del nou pla) • Crear un parc metropolità de transició amb Collserola i recuperar l’antiga riera. • Resoldre riscos i mobilitat: zona inundable del complex de la Bonaigua; sortida d’emergència del barri de Bessons/Bissolets; fluxos de 2.000 abonats i 1.000 esportistes amb aparcament i seguretat viària insuficients. • Integració paisatgística: evitar alçades elevades, minimitzar l’impacte visual, mantenir la frontissa urbana-natural. • Equilibri entre urbanitzar i preservar l’entorn. Participació ciutadana (dates clau) • Sessió informativa: dijous 16 de març, 19:00, Ajuntament. • Sessió de debat amb tallers: dijous 23 de març, 18:30, Ajuntament. Cultura i ciutat Biblioteca Joan Margarit i Primavera literària • Inauguració d’un nou espai dedicat a Joan Margarit a la biblioteca homònima: dimarts 21 de març (Dia Mundial de la Poesia), amb Clara Segura. • El "Novembre literari" es transforma en Primavera literària, aprofitant millors condicions meteorològiques i espais exteriors. Plaça de la Pau, 50 anys del Walden i homenatge a Ricard Bofill • Dissabte 25 de març: festa d’inauguració de la remodelació de la Plaça de la Pau i commemoració dels 50 anys del Walden. • Homenatge a Ricard Bofill (figura clau en la transformació urbanística de Sant Just) amb la dedicatòria d’un carrer/avinguda al municipi. "No entendríem el Sant Just actual sense el Walden." Segment musical amb Pep ("Can Coral") Trajectòria i passió coral • Inicis com a infant (veu aguda i anècdotes de cor parroquial), pas per Orfeó Enric Morera, Coral Sant Jordi, Orfeó Català. • Creació de l’Escola Gregoriana de Catalunya (fa ~12 anys), actuacions arreu del país i activitat continuada malgrat entrebancs de salut puntuals. • Programa "Can Coral" a Ràdio Desvern (dimarts, 22:00; també en podcast). Història del solfeig i la notació • De la tradició medieval al tetragrama de Guido d’Arezzo (s. XI), origen del solfeig amb les síl·labes de l’himne a Sant Joan (Ut, Re, Mi, Fa, Sol, La); el Si i el Do arriben posteriorment. Novetat a Montserrat • L’Escolania de Montserrat manté el cor de nens, però crea un nou cor mixt: alleujarà la càrrega dels escolans i actuarà en substitució quan calgui. • Solució intermèdia entre tradició i inclusió, que amplia possibilitats artístiques i organitzatives. Programació i referents • Avanç del proper "Can Coral": Jordi Savall i la Capella Reial de Catalunya amb el programa del disc "Offertorium" (música antiga i medieval, autors diversos).

  • La Justa del 15/3/2023 — Incendi de Calafell, sequera i Operació Catalunya: actualitat política, educació i successos; i obertura de “La Justa” a Sant Just - episode art
    La Justa

    La Justa del 15/3/2023 — Incendi de Calafell, sequera i Operació Catalunya: actualitat política, educació i successos; i obertura de “La Justa” a Sant Just

    Visió general Programa híbrid amb dues etapes clarament diferenciades: • Primer tram informatiu a “El matí de Catalunya Ràdio” (Laura Rosel): actualització de l’última hora sobre l’incendi de Calafell, la sequera i la carta de Salvador Illa a Pere Aragonès, declaracions d’Artur Mas sobre l’Operació Catalunya, diversos successos (agressions sexuals, cas UAB) i política estatal (ERC vs Marlaska per infiltracions policials), i l’obertura del Saló de l’Ensenyament. • Segon tram local a “La Justa” (Sant Just Desvern): presentació del programa, el temps, i sumari d’entrevistes (alcalde, cultura, àmbit legal). A partir d’aquí, una llarga seqüència de filler amb el missatge repetit “Bona nit”. "La previsió és treballar intensament durant tot el dia... a la tarda es podrem confirmar si es pot donar per controlat o no." — Miquel López (Bombers), sobre l’incendi de Calafell Temes principals Incendi de Calafell i estat d’emergència • Els Bombers preveuen tenir el foc controlat a la tarda; s’aixequen les restriccions a Masmel i Vellamar. • No hi ha habitatges afectats i els veïns evacuat tornem a casa. • Es revisa una línia elèctrica per aclarir l’origen del foc. Sequera: carta d’Illa a Aragonès i execució d’inversions • Salvador Illa retreu al Govern la falta d’iniciatives i la baixa execució (20%) de les inversions de l’Agència Catalana de l’Aigua (2022). • Compromís de vetllar pels 760 M€ pactats als pressupostos d’enguany. • Crítica per aprovar el decret de mesures de sequera sense diàleg polític. Operació Catalunya i el paper de les institucions • Artur Mas no descarta querella i denuncia que la “guerra bruta” va destruir Convergència. • Defensa la preeminència de les institucions sobre les persones i apunta a substituir Laura Borràs a la presidència del Parlament. "Les institucions... estan per sobre de les persones." Successos: agressions sexuals i cas UAB • Esparreguera: llibertat vigilada per a un menor de 15 anys acusat d’agredir sexualment una nena de 13; ambdós procedents de famílies vulnerables. • Begà (Berguedat): un professor passa a disposició judicial per tocaments a dues alumnes menors. • UAB: dimiteix la responsable d’igualtat (Gemma Garcia) per la gestió d’un catedràtic condemnat per assetjament sexual mantingut en funcions fins ahir. Política estatal: ERC vs Marlaska (infiltracions) • ERC reclama la dimissió del ministre Fernando Grande-Marlaska per policies infiltrats en l’independentisme. • Montse Bassa eleva el to; Marlaska replica que és un “conjunto de mentiras” i defensa la tasca policial de prevenció del delicte. • Sessió de control descafeïnada sense Pedro Sánchez. Educació: Saló de l’Ensenyament • Obertura oficial amb Cambray i Joaquim Nadal. • Reforç de serveis d’orientació per a estudis professionals i universitaris. • Recuperació d’una inauguració sense incidències (l’any passat, aturada per protestes). Tram local: “La Justa” (Sant Just Desvern) Obertura i sumari • Presentació amb el temps (dia esplèndid, temperatura més baixa que ahir; previsió al “Carles Hernández de Rius”). • Lua López posarà al dia l’actualitat local i repàs de portades. • Avanç d’entrevistes: l’alcalde Joan Bassaganya, conversa amb Pep Quintana (“parlar de la vida”), exposicions amb Glòria Cunesa i temes legals amb l’advocat Francesc Rigol (incloent el cas Negreira). "M’agradarà preguntar-li quin recorregut té el cas Enríquez Negreira als jutjats..." Publicitat i contingut farcit Bloc publicitari inicial • Anuncis de: habitatge (Housefy/Housefile), ACCIO-Generalitat, Agència Tributària, Vueling, llibre “La dona més pintada” (Màrius Serra), i Fons UE (hidropònics). • Tancament amb la capçalera d’“El matí de Catalunya Ràdio”. Filler “Bona nit” • Tram llarg amb el missatge “Bona nit” repetit durant milers de segons; aparentment ompliment sense contingut informatiu nou. Nota de marc temporal • En el tram de “La Justa”, el conductor fa un sumari; les entrevistes anunciades no comencen dins l’àudio proporcionat. Les seccions temporitzades d’aquest resum apunten al moment real d’inici de cada tema quan apareix al tall transcrit.

  • Just Blues del 14/3/2023 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 14/3/2023

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 14/3/2023 — Vacances a Roma (1953), William Wyler i la Roma del “Hollywood on the Tíber” + Debat Òscars 2023 - episode art
    Cinema sense condicions
    59'

    Cinema sense condicions del 14/3/2023 — Vacances a Roma (1953), William Wyler i la Roma del “Hollywood on the Tíber” + Debat Òscars 2023

    Resum general Programa dedicat a “Vacances a Roma” (Roman Holiday, 1953) de William Wyler: anàlisi de la seva direcció, del guió de Dalton Trumbo i del carisma d’Audrey Hepburn i Gregory Peck, amb un repàs a la Roma de rodatge i al fenomen “Hollywood on the Tiber”. Al tram final, debat encès sobre els Òscars 2023 i el canvi de paradigma als premis. Tema central: “Vacances a Roma” i William Wyler • Wyler, autor o artesà? - Debat sobre l’etiqueta d’“artesà” i la seva insuficiència en obres com La calúmnia o Ben-Hur. - Polivalència d’estils i gèneres, però sempre amb exigència i precisió formal. • Guió i producció - Origen Capra i renúncia per la presència de Dalton Trumbo (en blacklist). - Crèdit original encobert com a “Ian McLellan Hunter”; reconeixement tardà a Trumbo. • Hepburn & Peck: química i to - Debut estel·lar d’Audrey Hepburn i salt de Peck a la comèdia, amb química palpable a pantalla. - “Falsa comèdia”: barreja de conte de fades i realisme urbà, amb final sense happy end. • Roma com a personatge - Retrat viu de la ciutat: exteriors reals i interiors a Cinecittà. - Evitar la “postal”: posada en escena que integra acció i espai (l’escena del Panteó revelada al contraplà). - Context del “Hollywood on the Tiber”: Roma com a gran plató dels 50–60. • Decisió estètica: blanc i negre - Hipòtesis: estalvi de la Paramount vs. opció de focus narratiu per no eclipsar els personatges amb el color dels monuments. • Iconografia i vestuari - Edith Head: vestuari clau i creació d’icona (nou look d’Hepburn, tall de cabell). - Parallels d’“icona urbana” (record de Jean Seberg a “À bout de souffle”). • Anècdotes i direcció d’actors - Broma improvisada de la Bocca della Verità (reacció real d’Hepburn). - Personatges secundaris romans (taxista, perruquer, l’amo del pis) dotats d’autenticitat. • Subtext i context - Gags sobre corresponsals espanyols (ABC i La Vanguardia) amb subtext antifranquista. - “Background” d’Europa en construcció: mencions a la federació europea (ECSC, context 1951–57). • Premis i recepció - 3 Òscars: Actriu (Hepburn), Guió (Trumbo) i Vestuari (Edith Head). • Crítiques menors - Algunes llibertats de versemblança (fuga del palau, raccord d’hores), assumibles pel to de conte. “Com es pot construir una comèdia tan ben construïda… amb la sensació que ‘surti sola’?” Wyler més enllà de Roma • Meticulositat (“90-takes Wyler”): control total del set i dels detalls. • Celebració de la seqüència de les quàdrigues de Ben-Hur com a paradigma de muntatge i espectacularitat no digital. Debat final: Òscars 2023 i canvi de paradigma • Everything Everywhere All at Once: debat molt crític amb el seu predomini. • Recorregut per títols i interpretacions destacades: - “All Quiet on the Western Front”, “The Whale”, “The Banshees of Inisherin”, “Triangle of Sadness”, “Avatar: The Way of Water”, “The Fabelmans”. • Política, generacionalitat i indústria: - Influència d’A24 i influencers en tendències de premi. - Referència al gir del cànon (enquesta Sight & Sound i “Jeanne Dielman”). • Debat sobre el multivers i la seva no novetat (referències a Philip K. Dick i tradicions filosòfiques). “Un disbarat… canvi de paradigma i política darrere dels premis.” Referències i ecos • Precedents i derivacions del tema “celebrity + anònim”: “It Happened One Night”, “Notting Hill”, “Lost in Translation”, “El guardaespaldas”, “Nit Reial”. Idees clau • Barreja encertada de conte romàntic i observació realista de Roma. • Direcció rigorosa de Wyler i guió refinat de Trumbo. • Icona Hepburn: estil, gest i modernitat. • Debat sobre canvis de criteri als Òscars i a la crítica contemporània.

  • Sant Just Notícies (edició migdia) del 14/3/2023 — Notícies de Sant Just d'Esvern - Edició del 14 de març de 2023 - episode art
    Sant Just Notícies (edició migdia)

    Sant Just Notícies (edició migdia) del 14/3/2023 — Notícies de Sant Just d'Esvern - Edició del 14 de març de 2023

    En aquesta edició de Sant Just Notícies, s'informa sobre la primera sessió informativa del procés participatiu "Repensem la bona aigua" que tindrà lloc dijous, així com la reunió recent entre l'alcaldessa d'Esplugues i l'alcalde de Sant Just amb el conseller d'Interior. També es presenta una nova pàgina web dels cursos d'arts plàstiques "Creant art", i s'anuncia l'estrena de l'espectacle "Habitación de Matrimonio". D'altra banda, es detallen diverses activitats culturals i comunitàries programades

  • Entrevistes de la Justa del 14/3/2023 — Repensem l’entorn de la Bonaigua (Sant Just) i Guia de Nutrició Pràctica: parc fluvial, mobilitat i habitatge + macronutrients, micronutrients i suplementació - episode art
    Entrevistes de la Justa
    37'

    Entrevistes de la Justa del 14/3/2023 — Repensem l’entorn de la Bonaigua (Sant Just) i Guia de Nutrició Pràctica: parc fluvial, mobilitat i habitatge + macronutrients, micronutrients i suplementació

    Urbanisme: Repensar l’entorn de la Bonaigua (Sant Just Desvern) Context i per què s’impulsa el pla • El planejaments vigent ve dels anys 70, amb una visió expansiva que preveia un fort creixement residencial a la vall de Sant Just i a l’àmbit de la Bòbila, en contacte amb el Parc Natural de Collserola. • Entre 2006 i 2019 es desprograma bona part del creixement previst; resta pendent l’àmbit de la Bòbila, que genera fricció amb l’espai natural i impacte paisatgístic. • Es treballa un “abans de la modificació” del PGM amb Ajuntament, AMB i Barcelona Regional per repensar l’àmbit i evitar l’edificació intensiva prevista. "Reubicar els habitatges, allunyar-los de la Bòbila i crear un nou parc de la Bonaigua que permeti renaturalitzar i recuperar la traça fluvial." Objectius clau del pla • Crear un parc fluvial que recuperi els valors ambientals de la Riera de Sant Just i actuï com a espai de lleure, mobilitat sostenible i cohesió social. • Configurar una zona de transició entre la ciutat i Collserola per contenir la sobrepressió d’usos al parc natural i oferir un espai on la gent també s’hi pugui quedar. • Renaturalitzar la llera amb vegetació adaptada al canvi climàtic, reconectar trams i valors ecològics avui fragmentats. Model territorial: tres idees força • Renaturalitzar: reconnectar la riera entre les masies i els teixits urbans, recuperant continuïtats ecològiques. • Reteixir: garantir itineraris a peu i en bici amb travessers perquè la infraestructura verda no sigui una barrera. • Capgirar el “darrere”: desplaçar aparcaments laterals al voltant del centre esportiu i recuperar el col·lector/traça de riera per definir un nou front urbà viu i segur. Habitatge i integració amb l’entorn • Reubicació d’habitatges previstos als 70: edificis més petits cap a l’entorn de cases unifamiliars, i tipologies plurifamiliars baixes (PB+2) cap al front del parc, amb opció d’habitatge de protecció oficial. • Disseny adaptat a la topografia (terrassaments) per minimitzar l’impacte visual i preservar vistes. • Objectiu de vitalitat i seguretat: façana activa sobre el parc, control social i perspectiva de gènere. Procés participatiu • Fase d’abans de pla: idees obertes a millores i correccions; tallers per recollir aportacions veïnals. • Temes per debatre: - Espais lliures i parc de la Bonaigua - Mobilitat sostenible (considerant també el cotxe) - Usos i planta baixa activa (p. ex., cafeteria, quiosc) per donar vida al parc Nutrició: Macronutrients, micronutrients i suplementació Digestió i nutrients • Del menjar al nutrient: masticació, digestió i absorció a les vellositats intestinals. • Dos grans grups: - Macronutrients: carbohidrats, proteïnes i greixos (fonts energètiques i estructurals). - Micronutrients: vitamines (A, D, E, K liposolubles; B i C hidrosolubles) i minerals (sodi, potassi, ferro, calci, zinc, magnesi...). Energia i repartiment • Orientatiu: ~50% carbohidrats, 15–20% proteïnes, ~35% greixos. • Densitat energètica: 1 g de greix = 9 kcal; 1 g de carb o proteïna = 4 kcal. Qualitat dels carbohidrats i casos especials • Prioritzar carbohidrats de qualitat (integrals) i combinacions que modulin la resposta glucèmica. • Situacions específiques: en epilèpsia o certes condicions s’ajusta l’aportació de carbohidrats; en diabetis, compta la qualitat i combinació del carbohidrat. "No hi ha aliments bons ni dolents; hi ha propietats dels aliments i context." Filosofia d’equilibri • Evitar extremismes i culpa; l’alimentació saludable és compatible amb moments socials. "El penediment engreixa": si la resta del dia està equilibrada, un gelat ocasional es pot gaudir sense culpa. Combinacions vegetals i proteïna completa • Les llegums aporten proteïnes vegetals interessants però limitades en alguns aminoàcids essencials. • La combinació llegums + cereals complementa aminoàcids i equival a una proteïna de alt valor biològic. Suplementació: quan sí i quan no • Primer, aprendre a menjar; suplementar només si cal. • Indicada en: embaràs (ferro, àcid fòlic), gent gran polimedicada o amb ingesta insuficient, malalties o dèficits demostrats. • No té sentit suplementar “per si de cas” si la dieta cobreix necessitats (p. ex., col·lagen sense indicació específica). Com saber si hi ha dèficits • Analítica sanguínia per a micronutrients (p. ex., B12). • Avaluació corporal i símptomes per macronutrients; escoltar sensacions (energia, rendiment, etc.). Per què no comptar calories obsessivament • La vida i el metabolisme no són línies rectes; pesar i comptar pot portar a frustració. • Millor seguir hàbits sostinguts i observar volum, roba i benestar més que la xifra estricta del pes. Altres • Interludi musical i transicions de programa entre blocs. • Promo d’un espai de blues i breu tall d’opinió política sobre autodeterminació al tram final.

  • La Justa del 14/3/2023 — Crisi bancària i Òscars 2023; Repensem la Bona Aigua (Sant Just); Nutrients i suplements; Meteo i butlletins; i el fàrmac per deixar de fumar - episode art
    La Justa
    2h 56min

    La Justa del 14/3/2023 — Crisi bancària i Òscars 2023; Repensem la Bona Aigua (Sant Just); Nutrients i suplements; Meteo i butlletins; i el fàrmac per deixar de fumar

    Resum general de l’episodi Dimarts 14 de març, magazín matinal La Justa (Ràdio Desvern). Programa amb contingut informatiu i de servei: revisió de portades (SVB, pensions, Òscars), dies internacionals i predicció del temps, entrevista d’urbanisme sobre el projecte “Repensem l’entorn de la Bona Aigua”, espai de nutrició (macros, micros i suplements), butlletins informatius (nacionals i locals) i comentari final sobre el fàrmac per deixar de fumar. Principals temes del dia Portades dels diaris: SVB, pensions i Òscars 2023 • Diaris Ara, La Vanguardia i El Periódico obren amb la crisi del Silicon Valley Bank (SVB) i els riscos de contagi. • A l’Ara: pensions als expresidents del Parlament (5,7 M€ en 25 anys) i investigació del Catalangate; música catalana: Manel anuncia aturada “indefinida”. • A La Vanguardia: borses en vermell per SVB; debat sobre la reforma de pensions; Òscars 2023 (“Àsia domina els Òscars més tranquils”) amb “Everything Everywhere All at Once” com a gran vencedora; sequera i impacte sobre peixos a Sau; caiguda del teletreball; manca d’un fàrmac per deixar de fumar. • A El Periódico: SVB “aviva el fantasma del 2008”, missatge de calma de Biden; Covid encara amb mortalitat en gent gran; cas Mediador; cas Negreira; Xina i Austràlia reforcen múscul militar; mort del Nobel Kenzaburō Ōe. “Àsia domina els Òscars més tranquils” — titular de La Vanguardia. • Cultura i tendències: debat sobre el to “americanada” del missatge final a “Everything Everywhere All at Once” i recomanació d’“The Whale” (pel·lícula intensa i emotiva). Dies internacionals (14/03) • Dia Internacional de les Matemàtiques i Dia del Número π (3,14) — reconeixement de la seva importància històrica i quotidiana. • Dia Mundial de l’Endometriosi — conscienciació sobre el dolor i l’impacte en la qualitat de vida. • Dia Europeu de la Prevenció dels Riscos Cardiovasculars — factors a vigilar: tabaquisme, sedentarisme, mala alimentació, obesitat, hipertensió, estrès. Predicció del temps (Carles Reus) • Vent protagonista (NW) amb cops fins a 51 km/h a la matinada; sensació de fred marcada malgrat màximes d’uns 16 ºC. • Afluixa al vespre/nit i pot refrescar més de matinada (mínimes prop de 6 ºC). • Dimecres-dijous: sol, màximes ~16 ºC, mínimes 6–7 ºC. • Cap de setmana: més núvols, sense canvis radicals previstos (seguiment obert als mapes). Entrevista del dia — Urbanisme Repensem l’entorn de la Bona Aigua (Jordi Peralta) • Context: planejament antic (anys 70) que preveia un creixement i edificació intensiva a la Bòbila, a tocar del Parc Natural de Collserola. • Objectiu clau: crear un gran parc fluvial a la riera de Sant Just, recuperant la traça fluvial i renaturalitzant l’espai com a zona de transició entre ciutat i parc. • Proposta urbanística: - Reubicar habitatges previstos a l’espai de la Bòbila cap a un nou front urbà integrat amb Vallsolei i els equipaments (alçades modestes: PB+2 en façana parc; tipologies més petites en contacte amb unifamiliars). - Renaturalitzar la riera i reconnectar les peces agroforestals (Can Carbonell, Can Fatjó, Can Jalabert, Can Roldan) per cosir Collserola amb la ciutat. - Mobilitat sostenible i itineraris a peu/bici amb travessers per evitar barreres. - Seguretat i vitalitat: façana habitada al parc per afavorir “control social”, usos de planta baixa (p. ex. cafeteria, quiosc) i perspectiva de gènere. • Procés participatiu: sessions obertes (16 i 23 de març) per conèixer, opinar i proposar millores sobre el model d’espais lliures, mobilitat (incloent cotxe) i usos/activitats. “Volem convertir la riera en un parc fluvial que sigui el vestíbul de Collserola i un espai per quedar-s’hi, no només per travessar-lo.” Salut i alimentació Nutrients i suplements (Elvira Sánchez) • Macronutrients: hidrats de carboni, proteïnes, greixos. Distribució orientativa: 50% HC, 15–20% proteïnes, ~35% greixos (els greixos aporten 9 kcal/g, proteïnes i HC 4 kcal/g). • Hidrats de carboni: prioritzar qualitat (integrals vs. refinats). En diabetis, més que “treure sucre”, gestionar el tipus d’HC i combinacions. • Proteïnes: d’origen vegetal (llegums) + cereals = proteïna d’alt valor biològic (complement d’aminoàcids). • Micronutrients: vitamines (A, D, E, K liposolubles; B i C hidrosolubles) i minerals (ferro, calci, zinc, magnesi…). Necessaris en dosis petites però indispensables. • Suplementació: només quan cal (embaràs: ferro/àcid fòlic; convalescències; dèficits demostrats; persones grans polimedicades…). El primer és aprendre a menjar bé i ajustar a edat, sexe i activitat. • Filosofia: - No demonitzar aliments; mirar propietats i context dietètic. - Evitar obsessió per comptar calories: el pes no sempre reflecteix millora (també compta el volum i la composició corporal). “No hi ha aliments bons o dolents; hi ha propietats i context. I el que engreixa és el penediment.” Butlletins i informatius Catalunya Ràdio — 11 h • Incendi a la Selva del Camp dificultat pel vent; investigació oberta. • Catalunya: casos de Covid a l’alça; inflació en aliments (efecte de la rebaixa de l’IVA es dilueix); borses amb calma relativa i pèrdues moderades per SVB. • Judicial/política: TSJC reobre judici a exmembres de la mesa del Parlament (2017); polèmica a Santa Coloma (Rufián) per la residència; canvi comarcal (Torà i Biosca). • Esports: reaccions al cas Negreira (Laporta/Massip, Calderón, Piqué). Notícies Sant Just — 11:09 h • Mossos d’Esquadra: reforç d’efectius a la comissaria d’Esplugues (impacte a Sant Just). • Creant Art: nova web amb informació de cursos i monogràfics, i noticiari amb imatges. • Cultura: “Habitación de Matrimonio” (La Nuestra Teatro) amb participació de la santjustenca Viviana Zapa (15–25 de març, Sala Dau al Sec). Catalunya Ràdio — 12 h • Reforma de la Llei Mordassa encallada (ERC i Bildu en contra). • Inflació i marges; Ucraïna (bombardeig a Kramatorsk); agressió sexual al Vendrell (investigació); selectivitat nova en prova pilot; Palau de Vidre de Lleida (reforma i reubicació de la mesquita); esports (Champions i Eurocup). Notícies Sant Just — 12:08 h • Arrenca el procés participatiu “Repensem l’entorn de la Bona Aigua” (objectiu: parc fluvial i nou model urbà). • Seguiment Mossos, Creant Art i agenda local. Comentari final — Salut pública Fàrmac per deixar de fumar exhaurit • Todacitan (citisiniclina), finançat recentment, s’ha exhaurit per elevada demanda (i un problema d’etiquetatge del laboratori). • Dades: 33% de la població (15–64 anys) fumava diàriament (enquesta EDADES); un 40% pot deixar de fumar durant el tractament, però la recaiguda és freqüent — el “mono mental” pot durar fins a 1 any. “Cada gota compta… i cada oportunitat per deixar de fumar, també.” Apunts musicals del programa • Manel — “La Man Malalta” (homenatge a l’aturada del grup) • La Casa Azul — “Prometo No Olvidar” • Índia Martínez — “Si ella supiera” • Oliver Tree & David Guetta — “Here We Go Again” • Amaral — “Mis amigos” • The Beatles — “Here Comes the Sun”

  • M de Música del 13/3/2023 - episode art
    M de Música

    M de Música del 13/3/2023

    Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

  • l'Audició del 13/3/2023 - episode art
    l'Audició

    l'Audició del 13/3/2023

    Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.