En aquesta entrevista, Romi Porredon, presidenta de la Secció Excursionista de l'Ateneu Sant Justenca (SEAS), ens parla de les activitats realitzades fins al moment i de les que queden per a la temporada. Destaca l'assemblea d'hivern, que va tenir lloc el 4 de març, on es van presentar les memòries d'activitats de 2022 i les novetats per 2023. També comenta el cicle de conferències "Geografies literàries en veu de dona", que ha tingut una gran acollida entre el públic, així com diverses sortides programades
En l'edició d'avui dels Sant Just Notícies, es commemora el Dia Internacional de la Dona amb diverses activitats, s'informa sobre la tradicional festa del Cocido de l'Associació Cultural Casa d'Extremadura, es presenta la nova mostra de joves artistes "Sota taula" i s'anuncia una exposició de tires còmiques del dibuixant Pere Oliver. A més, es repassen les activitats programades per la setmana a Sant Just d'Esvern i es destaca la fi de la trajectòria de la periodista Mireia Redondo a Ràdio d'Esvern
Resum de l’entrevista Context i protagonista Conversa amb Pere Oliver sobre la seva exposició al Centre Social El Milenari i un recorregut per la seva trajectòria en l’humor gràfic, des de les seves col·laboracions a La Vall d’Avers i El Churro Ilustrado fins al paper clau en l’arribada de Son Goku a l’edició en català i castellà. "lo políticamente correcto" L’exposició al Milenari Què s’hi veu: una selecció de dibuixos i tires de 2022 i 2023 publicats a La Vall d’Avers i a la web d’El Churro Ilustrado. On trobar-los en línia: Web: cercar a Google El Churro Ilustrado (Associació d’Autors de Còmic d’Espanya i Humanistes Gràfics) Facebook: compte de Pere Oliver Zaragoza Dates i lloc: fins al 31 de març (possible pròrroga) al Centre Social El Milenari (c. Àngel Guimerà, 1, Sant Just). Difusió: exposició més discreta que altres espais del municipi, amb menys visibilitat. El Churro Ilustrado i la sàtira d’actualitat Participa setmanalment: li proposen temes i ell envia dibuixos que es publiquen si encaixen. Temàtica: sobretot actualitat política i social. Límit i llenguatge: avui cal anar "amb peus de plom" amb el que anomenem > "lo políticamente correcto" Canvi de llenguatge i percepció de l’humor: s’eviten estereotips del passat; s’afavoreix un llenguatge respectuós amb feminisme i col·lectiu LGTBI. "La gent s'ha acostumat a mirar pantalletes petitones" Paper vs. digital: canvis d’hàbits Davallada del paper (postpandèmia): tancament de quioscos i baixada general de revistes i diaris. Exemples: El Jueves passa de setmanal a mensual; el cinema també pateix. Consum cultural mòbil-centric: sèries i pel·lícules en pantalles petites. Criteris de selecció i pseudònims L’exposició és fruit d’una tria conjunta (gustos diversos). Signatures a La Vall d’Avers: Perot Correcuita (ara sovint Perot Borcòlic). A El Churro Ilustrado: signatura variable cada setmana (p. ex. Perico Pintamonos...). Format habitual: tira de 1–3 vinyetes, sovint a pàgina 3 acompanyant l’editorial. Trajectòria en personatges aliens i estil propi Anys treballant en editorials (Sant Sebastià, Madrid, Barcelona) amb lllicències: l’os Yogi, Picapedra, Shin-chan, Son Goku, Doraemon. Nivell d’exigència variable: Disney/Marvel/DC molt estrictes; Shin-chan més flexible. Tasca d’adaptació: adequar l’humor japonès al context local. Ara, jubilat, practica humor lliure i dibuixa al seu aire. "tots els herois de paper són en certa manera eterns" Son Goku Made in Spain: pròleg i memòria d’un fenomen Llibre: Son Goku Made in Spain (Dolmen Editorial). Aportació de Pere Oliver: pròleg i paròdia dibuixada de Son Goku. Contingut: com els fans van descobrir i impulsar l’edició de Dragon Ball abans de l’animació a TV3. Equip editorial (Planeta): direcció d’Antonio Martín; edició setmanal, en català i castellà. Impacte: tirades de 85–90 mil exemplars; punt d’inflexió que obre la porta al boom del manga i l’anime (p. ex. Naruto, Ramai Beach, Sailor Moon) i al creixement del Saló del Manga. Disponibilitat: a llibreries especialitzades; presentat a Sant Cugat (Museu del Còmic), València (Saló del TVO), Madrid (Fan Cimat). Vida associativa i agenda local Pere és actiu en diverses entitats (Associació d’Autors de Còmic d’Espanya, Cercle Artístic de Sant Lluc, etc.). L’Associació de Gent Gran del Milenari organitza viatges, ball, i presentacions. Novetat local: presentacions del llibre “Il·lustrant Sant Just” (Palmira Bedell i Xita Camps): al Milenari (demà) i al Claustre de les Escoles (dimecres 29 de març, 19 h).
Resum general Dues converses principals: Restauració local: nova etapa del Parador de Sant Just, liderada per l’equip de la Masia de la Salut, amb enfoc en producte de proximitat, hort propi i horari continu (de 7:30 h a nit). Cultura i còmic: el dibuixant Pere Oliver presenta una exposició al Centre Social El Mil·lenari i comenta el llibre “Son Goku Made in Spain”, del qual n’ha escrit el pròleg, reflexionant sobre la sàtira, el políticament correcte i l’evolució del món del còmic i del manga. 1) Nova etapa del Parador de Sant Just Punts clau • Projecte i identitat: els nous gestors provenen de la Masia de la Salut i traslladen el seu model de proximitat, producte fresc i servei de qualitat al Parador. • Producte de proximitat i hort propi: verdures i fruites de l’hort al Parc Agrari i col·laboració amb pagesos locals. Menjar fet al moment; no treballen amb congelats. • Horari ampliat i oferta completa: obert de 7:30 h fins a la nit, amb esmorzars, dinars (menú), tardeo i tapes, i sopars. Volen donar vida a un espai emblemàtic del poble. • Esmorzars i proves d’oferta: acord amb El Fornet per a la brioixeria i entrepans al moment. S’està testejant la resposta del públic; les paelles apunten com a especialitat forta. • Comunicació i fidelització: aposta per xarxes socials (Instagram) i l’atracció d’antics clients de la Masia. Reclamen paciència per consolidar la proposta. • Equip i servei: mateix equip amb experiència, enfoc en qualitat, servei i comoditat del client per estar “a l’alçada” del lloc. "Necessitem donar-li aquest nom... el Parador ha de ser un lloc emblemàtic" "Tot el nostre menjar fet al dia... quan demana una paella, se li fa al moment" 2) Exposició de Pere Oliver i el paper del manga a casa nostra Contingut de l’exposició i col·laboracions • Exposició al Mil·lenari: selecció de dibuixos (2022–2023) publicats a la revista local Vall d’Av.ers i a la web El Churro Ilustrado (associacions d’autors de còmic i humanistes gràfics). • Format i temes: tires còmiques de 1–3 vinyetes, sovint vinculades a l’editorial del mitjà. Temes d’actualitat política i social tractats amb sàtira. • Signatures i alter egos: juga amb pseudònims (Perot Correcuita/Borcòlic, Perico Pintamón, etc.). Sàtira i políticament correcte • Evolució dels límits: reconeix que avui s’ha d’anar “amb peus de ploma”: referents humorístics d’altres èpoques avui serien inapropiats. Defensa un humor lliure però conscient del context social actual. Trajectòria professional • De l’editorial al seu aire: anys dibuixant personatges aliens (p. ex. Yogi Bear, Picapiedra, Shin-chan, Son Goku, Doraemon) amb altes exigències de fidelitat (especialment Disney/Marvel/DC). Ara, ja jubilat, dibuixa “al seu aire”. • Adaptació cultural: en sèries com Shin-chan calia adaptar l’humor per connectar amb el públic local. “Son Goku Made in Spain” i l’impacte del manga • El llibre: publicat per Dolmen Editorial; Pere Oliver n’ha fet el pròleg i una paròdia il·lustrada de Son Goku. • Com va arribar Bola de Drac: explica el paper clau dels fans adolescents que, abans de la publicació i l’emissió TV, portaven manga original i fotocòpies a editorials i TV per impulsar-ne l’edició. • Explosió del manga: l’èxit de Bola de Drac va escalar tiratges (de 5–6 mil a 85–90 mil setmanals, en català i castellà) i va obrir la porta a Naruto, Ranma, Bleach, Sailor Moon, etc., i a l’expansió del Saló del Manga. "Bola de Drac va ser setmanal i en dos idiomes... vam passar a tirades de 85–90 mil exemplars" Logística de l’exposició • On i fins quan: Centre Social El Mil·lenari (C/ Àngel Guimerà 1, Sant Just). Prevista fins al 31 de març, amb possible pròrroga per baixa difusió del centre. • Difusió discreta: exposicions al Mil·lenari tenen menys visibilitat que d’altres espais municipals; l’associació de gent gran hi programa activitats diverses (sortides, presentacions de llibres, ball, etc.).
Resum general Panorama inicial: arbitratge i corrupció • Un exàrbitre (ingressat el 1971) relata com va trobar corrupció sistèmica en l’arbitratge i denuncia la falsa neutralitat per residència. • Explica un mecanisme de compra de partits a tercers: contactes indirectes, sobres en efectiu i mediacions (fins i tot a través del “massatgista” amb maletí), i clubs amb “creativitat” en els pagaments. • Crítica al silenci imposat: "Los árbitros no pueden hablar, tienen prohibido hablar..." "Yo hablaré lo que quiera y asumiré las consecuencias" • Connexió amb el cas Negreira: s’apunta a la investigació d’Hisenda sobre el destí de més de 7 M€ rebuts del Barça (segons El Confidencial), possiblement per a pagaments a tercers. Butlletí informatiu (10.05) • Borses europees: caigudes >1% per la crisi de SVB i Signature Bank. L’HSBC compra per 1 lliura la filial britànica de SVB per salvar empreses tecnològiques. • Política catalana: el PSC proposa rebaixar dràsticament i limitar temporalment els privilegis i pensions dels ex-presidents del Parlament. • Borràs–Buch: l’exconseller Miquel Buch desmenteix haver garantit que no hi havia investigació policial a Borràs; afirma que era una investigació judicial. • Internacional: almenys 22 morts en un naufragi a Madagascar camí de Mayotte. • Salut: l’Hospital Clínic encara no recupera el 100% després del ciberatac; direcció reunida per valorar la represa. • Cultura: La Paloma reobre el 21 d’abril amb Mishima, 16 anys després del tancament. Sant Just: notícies locals (amb Lua López) • 8M a la Plaça Camoapa: ioga, repintat del mur feminista (lema “Estimem-nos totes”), xocolatada, foto amb dron, sardanes i taller de defensa personal femenina. • Casa d’Extremadura: èxit del cocido extremenyo amb més de 300 persones; 38a edició, sala gran plena. • Cultura jove: mostra “Sota Taula” a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret (17–19 de març), cinc artistes locals i formats diversos; vermut i berenar amb debat sobre ensenyaments artístics. Portades del dia • Diari Ara: ciberatacs russos a 4 hospitals catalans; esportiu: Barça 0–1 a San Mamés en ple soroll del cas Negreira. • La Vanguardia: proposta del PSC per eliminar pensions vitalícies dels ex-presidents; debat sobre reconeixement facial en un llimb legal. • El Periódico: tauler electoral cap a la tardor; al cas Negreira, el Madrid exercirà acusació particular; focus també en habitatge i pensions. Efemèrides i divulgació • Setmana Mundial del Cervell (13–19 de març). Objectius: sensibilitzar sobre salut cerebral i beneficis de les neurociències. Iniciada el 1996 per la Dana Alliance amb >160 organitzacions. • Setmana Mundial del Glaucoma (12–18 de març): principal causa de ceguesa irreversible; clau el diagnòstic precoç i el tractament. Meteo (Carles Rius) • Avui passa un front: matí amb vent càlid del SW, màximes 21–22 ºC; augment de núvols a la tarda. • Avís de vent de mestral fort des del vespre/nit (fins a ~50 km/h a la zona); recomanació: no deixar objectes a l’exterior. • Cota de neu molt alta (2.100 m) baixant cap als 1.600 m si persisteixen ruixats a la nit. • Dimarts: baixa una mica la temperatura (17–19 ºC). Dimecres: normalització (màx. ~15 ºC, mín. <10 ºC). Resta de setmana: incertesa entre estabilitat i lleu repunt; persistència de sequera, sense grans fronts a la vista.
Resum del programa Converses amb la Sandra Jiménez i en Paulí Castelló al voltant de la ceguesa i la inclusió: desmunten mites, comparteixen la trajectòria vital i professional de la Sandra, expliquen com la tecnologia assistiva fa possible l’autonomia, detallen la tasca de voluntariat a l’ONCE, debaten sobre accessibilitat urbana i reivindiquen l’educació i la sensibilització a les escoles. També hi ha espai per a les aficions (lectura, senderisme, música, ceràmica) i per aclarir conceptes tècnics sobre discapacitat visual. Punts clau • Dades i mites: definició de ceguesa, xifres de l’OMS i desmuntatge de creences (p. ex. “oïda més desenvolupada”). • Vida de la Sandra: glaucoma congènit, pèrdua total de visió als 6 anys, adaptació i vida autònoma. • Treball i tecnologia: 31 anys en empresa; ús de lector de pantalla i línia braille; Office i PDFs accessibles. • Sensibilització: programa de ràdio “S’ha de veure” (Ràdio Gavà) i tallers a instituts. • Voluntariat ONCE: barra direccional, esport a la muntanya, Camí de Santiago, acompanyament a gestions. • Accessibilitat urbana: crítiques a la Ciutat de la Justícia (ascensors tàctils) i al model de nivell zero a Barcelona; necessitat d’equips multidisciplinaris en arquitectura. • Música i mites sensorials: no hi ha “privilegi musical” per ser cec; exemples de músics. • Aficions: lectura, senderisme, natació, piano, i ceràmica (explicació de tècnica i mostra d’un gerro). • Conceptes tècnics: agudesa visual, camp visual, retinosi pigmentària (visió en túnel). • Quotidianitat i drets: gimnàs i acompanyants, targetes i descomptes, jubilació anticipada per discapacitat. Cites destacades "La més meravellosa de les músiques, el silenci." "La ràdio té molta similitud amb les persones amb deficiència visual: qui escolta s’imagina." "Quan les coses es fan bé, s’han de dir: l’ONCE és pionera arreu del món." Detall per temes Introducció: definicions, xifres i mites • Definició de ceguesa i dades de l’OMS (persones amb visió disminuïda i ceguesa al món). • Mites històrics (profetes, savis) i actuals (sentits “més desenvolupats”, “habilitats musicals”). Es remarca que no hi ha evidència general d’un augment de capacitats sensorials ni musicals. La Sandra: diagnòstic, pèrdua de visió i actitud • Glaucoma congènit agressiu; als 6 anys, pèrdua total de visió. • Recorda els colors i formes prèvies i com això ajuda a imaginar (p. ex. el color vermell). • Missatge vital: viure el moment, adaptar-se i avançar. Tecnologia assistiva i carrera professional • 31 anys a empresa: de telefonista a gestió de serveis i flota. • Ús de lector de pantalla (veu sintetitzada) i línia braille; treball amb Office i PDFs accessibles (quan són text). • Autonomia per coordinar tasques complexes (plànols d’oficina, trasllats, telefonia, flotes). “S’ha de veure” i sensibilització a escoles • Objectiu del programa: visibilitzar la discapacitat visual i malalties poc conegudes. • Tallers a ESO i batxillerat: educació per a la inclusió i trencar estereotips. ONCE, voluntariat i esport adaptat • El Paulí es fa voluntari el 2009: barra direccional (B1, B2 i guia) per caminar/córrer a la muntanya. • Experiències: Camí de Santiago, acompanyaments (metge, jutjat), ser “els ulls” en entorns no accessibles. • Reconeixement a la tasca de l’ONCE i al voluntariat com a diferencial del país. Accessibilitat urbana i arquitectura • Crítica a la Ciutat de la Justícia: ascensors amb teclat tàctil i assignació d’ascensor per lletra —no és accessible. • Debat sobre nivell zero a Barcelona (p. ex. Passeig de Gràcia): pot ser perillós per a persones cegues; cal senyalització tàctil clara. • Proposta: equips multidisciplinaris (discapacitat visual, auditiva, mobilitat reduïda, gent gran) en el disseny urbà. Música i mites sensorials • Desmuntatge del tòpic “els cecs tenen més oïda o talent musical”. • Exemples de músics cecs (p. ex. pianistes com Ignasi Terraza; bateria com David Vinyolas); el talent és individual, no inherent a la ceguesa. Aficions i ceràmica • Lectura, senderisme, natació, cor, piano (fins a 4t de mig), ciclisme en tàndem, equitació. • Ceràmica: tècnica amb engobe i monococció; relleu amb eina de fusta; presentació d’un gerro pensat per al Paulí. • Debat sobre percepció de colors en art quan s’ha tingut resta visual prèvia. Conceptes tècnics i llenguatge • Agudesa visual i camp visual; retinosi pigmentària: visió en túnel. • Canvis socials i mèdics: més tractaments i persones amb resta visual que no porten bastó. • Llenguatge: preferències entre “cec” i “invident” —respecte a l’autoidentificació. Quotidianitat, drets i jubilació • Gimnàs: barreres d’accés sense acompanyant; solucions municipals (acompanyant exempt de pagament). • Jubilació anticipada al 100% (discapacitat reconeguda amb suficients anys cotitzats).
En aquest programa s'aborden diversos dies internacionals celebrats el 10 de març, incloent el dia de la peluca, el dia de les gaiteres, el dia del Mario Bros i el dia internacional de les jutgeses. A més, també es destaca el paper de les dones en la música amb una secció dedicada a artistes que estan triomfant en la indústria musical, presentada per Andrea Esmerats
Resum general En el darrer programa de la Mireia a “La Justa”, l’entrevistadora es converteix en entrevistada per repassar una etapa intensa a la ràdio i el salt cap a nous projectes. Després, bloc d’actualitat amb el col·laborador Joel Reguant sobre temes candents: la inimputabilitat dels menors en el cas de Badalona, una sentència del Suprem sobre permisos parentals de mares solteres, el ciberatac a l’Hospital Clínic i la polèmica dels cartells que fan mofa de l’Alzheimer. "Els menors de 14 anys no són responsables penalment." "No s’entrarà en el xantatge: no es pagarà el rescat." Temes principals Entrevista de comiat a la Mireia Trajectòria i evolució professional Orígens a la casa: agenda cultural (cap a 2009), programa “Tot un Món de Moda” (2012). Retorn i consolidació amb “La Plaça Mireia” (2017–2021), amb la pandèmia pel mig. Repte de substituir Jordi Domènech a les tardes: gestió de la pressió i del teixit de col·laboradors. Salt als matins amb “La Justa” per incorporar més política local i xitxa periodística. La professionalització de les xarxes de la ràdio La Mireia assumeix, de manera estructurada, les xarxes (Twitter, Facebook i sobretot Instagram), convertint-les en referent informatiu local. Creixement i impacte: gairebé 2.500 seguidors; vídeos amb milers de reproduccions (Carnestoltes, Festa Major, Reis). Servei públic en temps real: avisos d’incendis, incidències i cobertura de carrer. L’altra cara del micròfon Feina invisible i exigent: edició de vídeos al mòbil, tall d’enllaços, cobertura en directe; fins i tot formigueig als dits per l’ús intensiu del mòbil. Aprenentatges: control de la taula de so, gestió d’entrevistes dures i silencis, valor dels col·laboradors. Vincles personals: amistats i experiències vitals significatives nascuts a la ràdio. I ara què? Diversificació: continuar vinculada a xarxes i projectes municipals. Recuperar una vessant més artística i altres propostes personals. Compromís de no allunyar-se del poble ni de la comunicació local. Bloc d’actualitat política amb Joel Reguant Cas Badalona: violació grupal a una nena d’11 anys i inimputabilitat Context: denúncia al desembre i investigació en curs; alguns implicats serien menors de 14 anys. Concepte clau: inimputabilitat — menors de 14 anys no poden ser responsables penalment; majors de 14 anys, sota llei de menors. Dades preocupants: s’apunta que cada 3 dies un menor de 14 anys comet una agressió sexual. Debat obert: possible reforma legislativa versus garanties i drets; necessitat d’atenció psicològica a víctima, família i reeducació d’agressors. Sentència del Suprem (8M): mares solteres i permisos parentals Decisió: una mare soltera no pot acumular les dues baixes (de dos progenitors). Dilema: dret del progenitor vs. interès superior del menor. Anàlisi jurídica pendent de la sentència completa. Ciberatac a l’Hospital Clínic Rescat exigit: 4,5 M$; robatori d’uns 4 TB de dades. Generalitat i hospital mantenen el “no es paga”. Risc de dades mèdiques i de recerca; impacte en serveis (reprogramacions, sistemes caiguts). Missatge clau: reforçar ciberseguretat i actualitzar el dret penal tecnològic a l’impacte real sobre serveis essencials. Cartells que fan mofa de l’Alzheimer (Maragall) Rebuig unànime: missatge “vomitiu” que estigmatitza malalts i instrumentalitza la malaltia. Investigació: possible identificació amb càmeres; eventuals delictes d’injúries o sancions. Punts clau destacats Valor dels col·laboradors i la necessitat de “cuidar-los” en una ràdio local. Inimputabilitat com a eix del debat penal amb menors de 14 anys. Ciberatacs als serveis essencials: més enllà del xantatge, un problema de salut pública i dret. Ètica i respecte en la comunicació política: línies vermelles sobre la malaltia.
Context i to general • Últim programa de la Mireia al capdavant de La Justa a Ràdio d’Esvern, amb un ambient emotiu, música i molts agraïments. "La mina dona molt, però també s'ho cobra" "25 dissabte, 18 diumenge" (previsió de temperatures) Notícies locals i agenda del municipi Titulars destacats • Mossos d’Esquadra: Interior destina 5 nous agents a la comissaria d’Esplugues (que dona servei a Sant Just), ampliant la plantilla fins a 96 efectius, la xifra més alta en 10 anys. • Festa Major 2023: Últim dia per respondre el formulari i proposar grups i activitats (especialment per joves de 12-16 anys), amb criteris de pressupost, disponibilitat, paritat i diversitat. • Espai de joc (La Vagoneta): Obres del 13 al 23 de març; trasllat a l’Escola Bressol Marrecs; tancat els divendres 10, 17 (lliure disposició) i 24 de març. Repàs de premsa i actualitat Temes principals • Tragèdia a les mines de Súria: tres joves geòlegs moren per un despreniment a 900 m (impacte social i institucional; minuts de silenci al migdia). • Violència sexual entre menors: dades que alarmen (cada 3 dies un menor de 14 cometria una agressió sexual). El cas de Badalona reobre el debat sobre la imputabilitat penal (<14 anys són inimputables). • Pensions: Esbossada reforma que conviuria el còmput de 25 anys amb un model de 29 descomptant els 2 pitjors, amb vist-i-plau de Brussel·les i sindicats (a falta de lletra petita). • Economia verda a la UE: flexibilitat d’ajuts per evitar fugues cap als EUA; sectors com panells solars i bateries, beneficiats. • Internacional: tiroteig a Hamburg (centre de Jehovà), seguiment informatiu. • Societat: "goscidici" (croquetes amb agulles per fer mal a gossos), alarma i condemna. • Cultura i esports: entrevistada Cate Blanchett; Barça al Camp Nou a finals de 2024; victòria de les futbolistes franceses (destitució de la seleccionadora Corinne Diacre). Previsió del temps (Carles Rius) Cap de setmana molt marcat pel vent i contrast tèrmic • Vent de ponent fort fins dissabte migdia-tarda (cops >50-60 km/h), donant sensació de més frescor malgrat temperatura alta. • Temperatures: rècords recents; avui 23 °C; dissabte fins a 25 °C (sud de Catalunya, 28-30 °C). Diumenge, gir a marinada i màximes de 17-18 °C. • Setmana vinent: normalització o descens per sota de la mitjana dimarts-dimecres; possible altra ventada de NW dimarts; pluja escassa (només alguna gota puntual). Actualitat política (Joel Reguant) Eixos del debat • Cas Badalona (nena d’11 anys): agressió grupal amb implicació de menors; explicació jurídica sobre inimputabilitat (<14 anys) i necessitat d’atenció psicològica integral per a víctima, família i agressors; eventual debat de reforma legal. • Hospital Clínic (ciberatac): rescat exigit de 4,5 M$; robatori d’uns 4 TB de dades; Generalitat reitera que no pagarà; preocupació per possibles publicacions i l’impacte en serveis essencials. • Cartells sobre Alzheimer (Maragall): condemna i investigació; possible injúria; recerca d’autors amb videovigilància; rebuig social a fer mofa d’una malaltia. Butlletins informatius (11 h i 12 h) 11 h • Confirmació del rescat del Clínic; Súria (dol oficial i investigació); pensions (model 29 amb 2 pitjors exclosos); pressupostos a Catalunya; xarxa d’immigració il·legal (Vall d’Aran); Rodalies normalitzada; esport (tennis, snowboard, bàsquet). 12 h • Pedro Sánchez defensa la reforma de pensions i situa Barcelona com a capital de supercomputació (MareNostrum 5, 200 bilions d’operacions/s i 300 llocs de feina altament qualificats); ERO a Ford Almussafes (1.100 treballadors); desarticulació de clan de marihuana a Girona; preocupació per atacs a subsaharians a Tunísia; Bob Dylan torna al Liceu (23 i 24 de juny); agenda esportiva. Astrologia (Aranxa Limón) Març, un mes clau • Lluna plena a Verge (7/3) + entrada de Saturn a Peixos per 3 anys: maduració, límits i responsabilitat aplicats a temes peixians (emocions, límits difusos, somnis). • Mars–Neptú (15-18/3): dispersió, confusió; evitar decisions precipitades purament emocionals. • Mart surt d’ombra (16/3): reactivació clara de l’acció; Venus a Taure (17/3) i Mercuri a Àries (19/3), tots dos tocant Plutó abans d’entrar (afloren veritats i temes de poder; després, pragmatisme i claredat mental). Psicologia (David Fernández, SIS) Salut holística i coherència • Clau: coherència entre el que penses, sents, dius i fas; no cal agradar a tothom, però cal agradar-se a un mateix. • Cos–ment–energia: el cos reflecteix el malestar (pells, estómac, energia); l’abordatge 360º és més eficaç. Comiat de la Mireia • Agraïment a oients, col·laboradors i equip; recordatori de podcasts (La Justa i La Plaça Mireia) a radiodesvern.com; la Justa tindrà relleu femení. "Sense l'altra banda de les ones… això no tindria sentit"
Tema central Amistat, soledat i finitud travessen tot l’episodi. Els conductors enllacen el to líric de l’editorial inicial amb dues peces principals: Còmics (Underground): Simon Hanselman — l’univers de Mec, Moc i Buo, el nihilisme, les amistats tòxiques i la gran crònica pandèmica de Zona Crítica. Cinema: The Banshees of Inisherin (McDonagh) — una mirada a l’amistat que es trenca, la fragilitat humana i l’eco de la guerra civil irlandesa. "La vida es vida perquè s’acaba" — línia que obre i tanca el cercle temàtic de l’episodi. Secció 1 — Còmics Simon Hanselman: univers, personatges i to Peces clau Univers sostingut en el temps: sempre els mateixos personatges (Mec —bruixa verda—, Moc —gat—, Buo —mussol—, Werewolf Jones, etc.) que atravessen volums i tires. To i temes: nihilisme, depressió, bloqueig vital, drogues, alcohol, sexe, patetisme i humor negríssim. Estètica: forma cartoon/naïf i contingut brut; composició simple, personatges sovint dret/seient, poca perspectiva, però llenguatge visual molt recognoscible. "Els Simpson, però amb més drogues" — autodefinició d’Hanselman. Biografia i context Origen: Tasmania; ell mateix la defineix com metamfetamina, racisme i “follagossos”. Infància: marcada per l’addicció materna i un pare hell angel vinculat al crim; el còmic com a teràpia. Autorepresentació: dress coder; Mec funciona com a mirall autoral. Publicacions i edició A Espanya: tot editat per Fulgencio Pimentel (edicions molt cuidades). Obres destacades: Echizo Total, Bahía de San Buo, Meg i Moc, Hail Satan, Melancolía, El Mal Camino i, sobretot, Zona Crítica (2022). Zona Crítica: pandèmia, format i crítica social Serialització digital: tires a Instagram que esdevenen relat lineal (no només gags separats). Premissa: el grup confinat a una casa-niu de drogues; esclata el "xou" i entra la realitat (format The Office: equip de rodatge, micros visibles, meta discurs televisiu, ecos “Kardashian/Netflix”). Crítica: a institucions, ajudes per discapacitat/depressió, policia, família i ús/abús de xarxes. Personatges: Buo (responsabilitat torturada), Werewolf Jones (tòxic extrem), Mec i Moc (parella/família confusa), etc. Tu, lector, 12è personatge (observador omniscient). On llegir/veure i complements Llibreries: recomanen Fatbottom (Raval) per trobar l’obra. Expo: CCCB — sala dedicada a Hanselman, entrevistes en bucle. Instagram: l’autor narra alguns còmics en veu pròpia. Secció 2 — Cinema The Banshees of Inisherin (Martin McDonagh) Tema: amistat tòxica i ànimes en pena en una Irlanda rural i insular (anys 20), amb la guerra civil de fons com a eco i metàfora. Argument mínim, gran profunditat: dos amics; un decideix trencar la relació sense motiu aparent i imposa un xantatge radical per ser deixat en pau. "I don’t like you anymore" — detonant emocional i motor del film. Titulació i folklore "Banshees" remet a l’esperit femení del folklore irlandès que anuncia la mort amb plors/esgarips; s’hi filtra una presència mortuòria latent. Espai i posada en escena Inisherin, illa fictícia construïda a partir d’Inishmore (Aran) i Achill; paisatge com a projector emocional dels personatges. Teatralitat: pocs espais (bar, cases, camins), gran versemblança i símbols de direcció (bifurcació cap al penya-segat, decisions sense retorn). Interpretacions, to i premis Colin Farrell (Copa Volpi, Globus d’Or) i Brendan Gleeson: química avalada per amistat real (ja a In Bruges). To: humor negre + absurd + una incomoditat creixent construïda a foc lent. Nominacions: 9 als Oscars (pel·lícula, direcció, guió, actor...). Lectures i capes Relacions com a teatre social: la identitat es defineix en l’espill de l’altre; quan l’espill es trenca, col·lapse existencial. Masculinitat tòxica: decisions no consensuades, força i orgull com a via de resolució. Guerra civil irlandesa: de fons i en diàlegs; al·legoria de la ruptura fratricida. Temps, sentit i empremta: la necessitat de "ser algú" i "deixar empremta" xoca amb la recerca de felicitat simple. Agenda i recomanacions Còmic GRAF (Fabra i Coats, 4-5 març): fira d’edició i autoedició; ideal per a underground i novel·la gràfica. Cinema The Quiet Girl (gaèlic, anys 80): drama rural irlandès, aprendre a estimar des de la contenció — contraplàndol líric a McDonagh. Irati (euskera, fantasia medieval, Paul Urkijo): èpica basca, premi del públic a Sitges; continuïtat d’Errementari. The Son (Florian Zeller): després de The Father; drama familiar contemporani. Idees força (destil·lació) El patetisme compartit (tots som una mica ànimes en pena) es tradueix en humor negre que revela veritats incòmodes. Còmic i cinema es donen la mà en la diagnosi: amistats que sostenen o enfonsen, i sistemes (familiars, socials, institucionals) que amplifiquen la fragilitat. Pandèmia i illes com a laboratoris: confinament (Hanselman) i aïllament (McDonagh) per observar dinàmiques tòxiques i mecanismes d’autoengany.
Paquita i Paco expliquen la seva experiència de 20 anys al Bar al Mercat de Sant Just, parlant de la seva oferta de menús, el dia a dia de la parada, la influència de la pandèmia en el seu negoci i la relació amb la clientela. També es comenten els canvis en l'espai i la importància de jugar amb els infants a través del joc simbòlic
Mireia Redondo anuncia el final de la seva etapa radiofònica, convidant els oients a recuperar els podcasts i a sintonitzar la freqüència de 98.1 FM. Tanquen el programa amb la cançó "Thunderclouds" de Sia, Diplo i Lambrit, desitjant un bon dijous als seus oients
