episodis

Panorama general Programa llarg i variat amb cinema, memòries i teatre. Es combinen obituaris sentits, una anàlisi molt crítica de la gala dels Goya 2014, diverses crítiques de pel·lícules recents, un bloc de memòria històrica al voltant de Carmen Polo i el franquisme, i un colofó teatral amb "Un enemic del poble" (Ibsen). Al final, s’obre una nova etapa musical amb una sessió de jazz: Black Coffee. "D’un en un som mitjanament intel·ligents; junts, només formem un únic idiota." — Reflexió sobre masses i democràcia en el debat d’Ibsen Streaming i plataformes (pròleg) Netflix i Hulu com a alternatives legals a la descàrrega als EUA; a Europa/Estat espanyol s’apunten opcions com Filmin. Amazon també produeix sèries pròpies; discussió sobre possibles implantacions i hàbits de pagament. Punts clau • Netflix substitueix la descàrrega il·legal però no sempre ofereix la "sèrie de la setmana". • Hulu cobreix estrenes televisives recents; la combinació de serveis és habitual. • A Espanya, Filmin destaca dins d’un mercat reticent al pagament. Obituaris Philip Seymour Hoffman Xoc per la seva sobtada mort (sobredosi). Record de papers immensos: Capote, Happiness, Antes que el diablo sepa que hayas muerto. • Es remarca la seva versatilitat i la credibilitat dels seus personatges. Shirley Temple Decés als 85 anys. Es va retirar del cinema amb 22 anys; posterior carrera diplomàtica/activista. Goya 2014: gala i palmarès Gala: una ocasió perduda Valoració molt crítica de la conducció de Manel Fuentes (humor forçat, to encorsetat). Moments incòmodes i números musicals fallits. Guanyadors i destacats • Las brujas de Zugarramurdi: 8 premis tècnics; Terele Pávez (justíssim reconeixement) com a actriu secundària. • Vivir es fácil con los ojos cerrados (David Trueba): 6 premis, incloent Millor pel·lícula, direcció, guió, música (Pat Metheny), Javier Cámara (actor) i Natalia de Molina (actriu revelació). Road movie íntima amb Beatles/Lennon com a motor d’ilusió i autoaprenentatge. • La herida: Marian Álvarez, interpretació molt celebrada; Fernando Franco com a director novell prometedor. • La gran familia española: expectativa alta però resultat discret (cançó original i actor de repartiment, Roberto Álamo). • Caníbal: proposta minimalista i suggerent (Antonio de la Torre). Violència suggerida, atmosfera potent. • Todas las mujeres: "pel·liculón" amb Eduard Fernández; estructura en actes d’enfrontaments amb dones clau de la seva vida. Moments i cites Record afectuós de Tatiana Sisquella en el discurs de David Trueva. Alegats socials/polítics (dret a decidir, avortament, crítica a la política cultural). Crítiques de cinema Nebraska (Alexander Payne) Blanc i negre melancòlic sobre vellesa, decadència i vincles familiars a l’Amèrica profunda. Pros: atmosfera, to, mirada honesta. Contras: visió massa tètrica, menys empatia que en The Straight Story (Lynch), tot i la connexió temàtica. Rush (Ron Howard) Duel Niki Lauda (Daniel Brühl) vs James Hunt (Chris Hemsworth). Recomanable en versió original pel treball vocal de Brühl. Entretinguda; retrata la transició cap a la professionalització de la Fórmula 1. Contraposa disciplina vs. hedonisme. La lladra de llibres Narradora: la Mort. En plena WWII, una nena descobreix el poder de la lectura per comprendre i resistir l’horror. • Emoció i fotografia; defensa de la imaginació i els llibres com a refugi. La Venus de les Pells (Roman Polanski) Joguina meta-teatral: duel intel·lectual i de poder entre directora/actriu i autor. Interpretacions magnètiques i enginy sobre les icones culturals i la creació. La gran estafa americana (David O. Russell) Ecos de El golpe, to de festa i show; menys profund en retrats femenins que altres títols. Entreteniment amb heist i gir final. Agosto (Osage County) Meryl Streep desbordant i Julia Roberts sorprenent. Drama familiar intens, molt teatral, on suren culpa, secrets i dolor acumulat. • Retrat de dependències (pastilles), agressions verbals i llaços trencats. Pausa musical Whitney Houston – “I Will Always Love You”: homenatge i record a una altra gran veu truncada per les addiccions. Memòria històrica: Carmen Polo i el franquisme Biografia amb focus en cerimonial, classe social, luxe discret i cercle d’influència social més que no pas polític directe (excepcions finals com Arias Navarro). Mites i realitats sobre la seva figura (joies, recato, esfera privada del matrimoni). Context de por i conformisme social. Digressió sobre Nymphomaniac (Lars von Trier) per contraposar arquetips de sexualitat. "Hi havia un clima de terror que feia plegar tothom als desitjos del règim." Apunt relacionat: reportatge sobre la polio al franquisme (manca de vacunació i conseqüències evitables). Teatre: Un enemic del poble (Ibsen) – Teatre Lliure Metge d’un balneari descobreix que l’aigua està contaminada; xoca amb l’alcalde (el seu germà) i amb el bé comú mal entès. Temes: honestedat vs interès econòmic, pressió de les masses, responsabilitat política, construcció d’un teixit social sostenible. Posada en escena: direcció de Miguel del Arco, escenografia amb aigua i debat col·loqui amb la companyia. "Dir la veritat té un preu alt quan la majoria no la vol sentir." Epíleg i nova etapa Tancament amb falques de Ràdio d’Esvern i inici d’un programa especial pel Dia Internacional de la Ràdio: sessió Black Coffee. Presentació del programa 50 i capbussada al jazz amb grans dives i estàndards.

Resum general Programa variat amb cultura a dojo: des d’una recomanació del Museum of the Moving Image (Queens, NY) fins a un bloc central de música clàssica (Strauss i Takemitsu), literatura (John Boyne i Stephen King) i un ampli recorregut per cinema (Kim Ki-duk, 12 Years a Slave, Blue Jasmine, Kechiche i un duel Frears vs. Forman). Tanca amb ràfegues de ràdio i una nova franja musical dedicada a versions (Pascal Comelade i Marissa Nadler). "Quan una cosa està ben feta, és atemporal." Temes principals Música clàssica a l’Auditori de Barcelona • Concert "espectacular" dirigit per Kazushi Ono (proper director de l’OBC), amb l’exotisme de Toru Takemitsu i la grandesa descriptiva de la Sinfonia Alpina de Richard Strauss. • Takemitsu – "November Steps": diàleg entre orquestra i instruments tradicionals japonesos —la shakuhachi (flauta) i el biwa (llaüt)— amb els solistes Kifu Mitsuhashi i Kumiko Suto, en una posada en escena exòtica i evocadora. • Strauss – Eine Alpensinfonie: obra en 22 seccions contínues inspirada per Nietzsche; pintura sonora dels Alps (nit, alba, glacera, tempesta, posta...) amb recursos orquestrals que fan sentir literalment la natura. Agenda i activitats • Cicle CaixaForum: “Visions econòmiques del futur” (5 sessions gratuïtes amb inscripció prèvia) sobre postcrisi, paper de l’Estat, sostenibilitat, política i finances. • CaixaForum – Un te a la menta: músiques del Magrib: recorregut sensorial per cants i ritmes berbers i sufís, amb referència a l’empremta àrab-andalusina. • Efemèrides: Phil Collins (63 anys) i 29 anys de We Are The World. Literatura • John Boyne – L’increïble història de Barnaby Croquet: fable tendra i simbòlica sobre la diferència i l’acceptació (un nen que “levita”), amb to positiu i aventures que celebren la llibertat sense oblidar el desig de “tornar a casa”. • Stephen King – En la llerba alta: conte curt de terror atmosfèric; un camp d’herba altíssima es converteix en un laberint magnètic amb pedra “devoradora” que exigeix sacrificis. Pur King de la etapa més fosca. Cinema • Kim Ki-duk: - El arco (2005): relació entre un vell i una jove en una barcassa-ermitori; xoc entre tradició i modernitat, i l’arc com a instrument musical, arma i ritual d’endevinació. - Primavera, estiu, tardor, hivern... i primavera: cicle vital en un monestir al llac; amor, culpa, redempció i simbologia animal (tortuga, serp, gat) en clau budista. • 12 Years a Slave (Steve McQueen): impacte visual i emocional d’un home lliure segrestat a l’esclavatge; crueltat realista, gran posada en escena i interpretacions de pes (Chiwetel Ejiofor, Michael Fassbender). • Blue Jasmine (Woody Allen): caiguda social i ansietat d’una dona “alta societat”; Cate Blanchett excelsa en un Woody Allen de to més modern i menys neuròtic. • Abdellatif Kechiche – La escurridiza (L’esquive): institut multicultural, teatre clàssic (Marivaux) i amor adolescent resolt entre colla, amb eco contemporani; esment a La vida d’Adèle. • Comparativa clàssics: Les amistats perilloses (Stephen Frears) vs. Valmont (Milos Forman): - Frears: mala bava i voltatge emocional alt (Glenn Close, John Malkovich, Michelle Pfeiffer). - Forman: proposta més clàssica i rococó (Annette Bening, Colin Firth). Totes dues, recomanables. Extra • Obertura: recomanació del Museum of the Moving Image (Queens, NY), un dels millors museus de cinema de la Costa Est, ideal per a cinèfils. • Tancament radiofònic i nova franja musical: Godapartisans dedica la nit a versions: Pascal Comelade (Johnny Guitar) i Marissa Nadler versionant Bob Dylan.

Introducció i context • Dues veus al micròfon (Rosa i Xescu) amb un programa variat de música, literatura i cinema. "Cada setmana és una aventura" — to i ritme àgil, amb humor i complicitat. Música clàssica: orquestra, exotisme i paisatge sonor Toru Takemitsu — November Steps (Auditori de Barcelona) • Obra contemporània amb dos instruments tradicionals japonesos: shakuhachi (flauta) i biwa (llaut). • Direcció de Kazushi Ono (futur director de l’OBC), aportant un aire d’“exotisme” i textures tímriques poc habituals. • Combinació de tradició nipona i orquestra simfònica per explorar noves sonoritats. Clau: la música com a pont cultural i com a experiència sensorial més enllà de l’oïda. Richard Strauss — Eine Alpensinfonie (Simfonia Alpina) • Inspirada en idees de superació de l’home (Nietzsche); estructura contínua en 22 seccions. • Caràcter clarament descriptiu: nit, sortida de sol, ascens, glacera, tempesta, posta… • Orquestració rica i “programàtica” amb tòpics reconeixibles (corns/caça, ocells, esquellots). "La música transporta" — la interpretació recrea paisatges i moments amb gran poder evocador. Economia i cultura al CaixaForum • Cicle de conferències “Visions econòmiques del futur” (5 sessions, febrer-març): - Després de la crisi - Estat i política econòmica - Eficiència, preocupació social i medi ambient - Economia política i organitzacions - Banca, finances i diners • Ponents de nivell (ESADE, UB, UPF, etc.). Entrada gratuïta amb inscripció. • Programa “Un te a la menta: músiques del Magrib” (caps de setmana de febrer): cants i ritmes berbers, gnawa i sufís; connexions arabo-andalusines. Idea forta: integració d’oci, música i sensibilitat olfactiva/gustativa per enriquir l’experiència cultural. Efemèrides musicals • Aniversari de Phil Collins (63): de Genesis a l’etapa en solitari. • 29 anys de “We Are The World”: fita solidària atemporal amb una constel·lació d’artistes (Michael Jackson, Lionel Richie, Tina Turner, Springsteen, Wonder…). Literatura John Boyne — La increïble història de Barnaby Brocket • Conte modern amb to fantàstic: Barnaby “flota” i desafia la gravetat. • Tensió entre desig de “normalitat” dels pares i acceptació de la diferència. • Odissea vital en positiu (globus aerostàtic, trobades sorprenents) i aprenentatge sobre llibertat i identitat. Missatge clau: celebració de la diversitat i creixement propi malgrat la por a allò diferent. Stephen King — En la llerba alta (In the Tall Grass) • Terror curt i brutal: un camp d’herba altíssima actua com un laberint dimensional. • Pedra “magnètica” central, sacrificis i girs macabres (etapa King més ferotge). Avis: sang i fetge, atmosfera opressiva i inquietant. Cinema Kim Ki-duk — L’arc (2005) i Primavera, estiu, tardor, hivern… i primavera (2003) • Minimalisme i simbologia budista: dues vides aïllades en un llac; ritu, destí i cicle vital. • L’arc com a instrument, arma i oracle; el monestir al llac com a espai de transformació i expiació. • Metàfores animals (tortuga, serp, gat) i silenci expressiu. Relacions “no occidentals” i codis emocionals diferents — suggerit el pont de lectura amb Murakami. 12 anys d’esclavitud — Steve McQueen • Biografia de Solomon Northup: home lliure segrestat i venut com a esclau. • Direcció freda i precisa; realisme colpidor i sense concessions. • Interpretacions potents (Chiwetel Ejiofor; Michael Fassbender com a negrer). Essencial: denúncia històrica amb gran força visual i moral. Blue Jasmine — Woody Allen • Caiguda d’una socialité (Cate Blanchett) i fractura emocional sense solució fàcil. • Woody Allen en clau més “moderna”, amb personatge femení d’alt voltatge interpretatiu. L’esquive — Abdellatif Kechiche • Institut a la banlieue que assaja Marivaux; multiracialitat i llenguatge de carrer. • Paral·lelisme entre vida i escena: enamoraments, gelosies i estatuts socials. • Context del director: Cuscús, La vida d’Adèle. Comparativa — Les amistats perilloses (Frears) vs Valmont (Forman) • Mateix material d’origen, tons diferents: - Frears: més ferotge i psicològic (Glenn Close, John Malkovich, Michelle Pfeiffer). - Forman: més clàssic i rococó (Annette Bening, Colin Firth). Tema central: el joc perillós de la seducció i la destrucció mútua. Tancament i canvi de programa • Cloenda de “Babilònia” i pas a un altre espai radiofònic. • Indicatius de Ràdio Desvern i arrencada d’un programa de jazz. Apèndix: inici d’un altre programa (jazz 50-60) • Groove i hard-bop: Ramsey Lewis (“Uhuru”), Jimmy McGriff (“The Worm”). • Continuïtat musical respecte l’esperit del programa anterior (energia i ritme).

Panorama de l’episodi Episodi extens i variat amb fort accent cultural. Després d’un breu tancament d’un altre programa (comentari d’una pel·lícula de Lars von Trier), arrenca “Babilònia” amb teatre, literatura i un debat social intens (Premi Planeta, masclisme, anorèxia i control digital), tradicions populars (l’“àlbum del cordill”), cinema (Agost, Les Bruixes de Zugarramurdi, A propòsit de Llewyn Davis), agenda cultural (civisme, Le Corbusier), una pausa musical amb The Supremes i un bloc profund sobre religió a partir del llibre “Dónde está Dios, papá?”. El fitxer tanca amb l’inici d’un altre espai musical, “Godiva Bonaparte”. Teatre Bània (versió contemporània de Txèkhov per Les Antonietes) • Context: adaptació moderna de l’Oncle Vània (TNC, Sala Petita, 8–26 de gener). • Muntatge: escenari central, públic al voltant i actors coberts amb bosses de plàstic fins que intervenen; vestuari contemporani (l’oncle amb xandall) però mantenint l’essència txekhovià. • Temes: desencís vital, avorriment, buidor, idealització trencada del “professor” mantingut per la família; vodka com a evasió. • Idea clau: el valor de la “paraula justa” que sovint no trobem (com dir adeu a temps). • Missatge final (Sònia): viure amb els peus a terra i tirar endavant malgrat el desengany. “Bevem perquè no ens agrada la vida que tenim, i així ens inventem una plena d’il·lusions.” Literatura i debat social Premi Planeta: polèmica i crítica • Obres esmentades: “El cielo ha vuelto” (Clara Sánchez, guanyadora) i “El buen hijo” (Ángeles González-Sinde, finalista). • Valoració global: nivell percebut baix i sospita d’“efecte contactes”. • Crítica temàtica: representacions de la dona que s’alineen amb tòpics, dependències i estigmes; debat sobre masclisme. Efectes culturals i educatius • Anorèxia i estètica: alarma per la banalització de conductes de risc; demanda d’educació sentimental. • Control i violència de gènere digital: WhatsApp i geolocalització com a eines de control; necessitat de reflexió crítica i límits sans a les relacions. • Conclusió: cal responsabilitat cultural i criteri a l’hora de premiar/visibilitzar obres. Tradicions i llenguatge popular L’“Àlbum del cordill” (almanaque/agendes de saviesa popular) • Explicació del refrany “Tapeu-vos, que baixa el bisbe de la Seu”: metàfora del fred rigorós que “baixa del nord”, associant-se al protocol de vestimenta en visites del bisbe. • Clau cultural: llenguatge, moral i costums d’abrigar-se com a memòria col·lectiva. • Reflex: com evoluciona el decòrum i el paper de les dones en espais religiosos. Cinema Agost (August: Osage County) – John Wells • Adaptació del text teatral de Tracy Letts. • Repartiment: Meryl Streep (matriarca addicta a fàrmacs), Julia Roberts (filla), Sam Shepard (pare alcohòlic), Ewan McGregor. • Trama: suïcidi del pare i reunió familiar que destapa retrets i veritats incòmodes. • Valoració: duel interpretatiu Streep–Roberts; drama familiar potent sobre soledat i impossibilitat de ser feliç. Les Bruixes de Zugarramurdi – Álex de la Iglesia • Comèdia negra desfermada: atracadors fugen per Navarra i topen amb sabbat de bruixes (Carmen Maura, Terele Pávez, Santiago Segura, Carlos Areces…). • To: gamberro, efectes especials, gore i carnaval apocalíptic; rius si n’acceptes el joc. • Premis: forta presència tècnica als Goya. A propòsit de Llewyn Davis – Germans Coen • Retrat d’un cantautor folk a inicis dels 60: talent, precarietat i el límit entre integritat artística i supervivència. • Temes: fracàs, emprenedoria romàntica vs. mercat, trobar algú que et digui la veritat encara que sacrifiqui l’art “pur”. • Valoració: profunda, contemplativa i d’actualitat rabiosa, amb música excel·lent. Agenda i exposicions Valors cívics • Cicle de conferències sobre civisme i valors socials. • Idea clau: el respecte com a mirar l’altre de cara i construir complicitat. Le Corbusier al CaixaForum • Exposició “Un atlas de paisatges moderns” (organitza MoMA). • Contingut: dibuixos, pintures, projectes i maquetes de la Fondation Le Corbusier i del MoMA. • Context cinematogràfic: influència en l’imaginari urbà i domèstic contemporani. Debat de religió Llibre: “Dónde está Dios, papá?” (Clemente García Novella) • Objectiu: explicar als fills, amb respecte i raó, una visió crítica de la religió. • Eixos: la por (a la mort, a l’atzar) com a motor d’imaginar déus; la religió com a consol i explicació; demanda de lliurepensament. • Referències: Camus (llibertat i lucidesa), Darwin, Hawking… Bibliografia per aprofundir. • Postura: respecte a creients, però rebuig a la imposició i a l’ús social de la culpa. • Metàfora final: l’“emperador nu” — deixar la llum encesa per veure allò evident i parlar-ho amb honestedat. “La millor forma d’apaivagar les pors no és crear entelèquies, sinó afrontar-les.” Música • A l’inici del programa: fons de Sade i record de Diana Ross & The Supremes (“Baby Love”). • Tram final del fitxer: inici de “Godiva Bonaparte” #47, especial Sonido Estéreo amb rock, funk i molt garatge (Question Mark & The Mysterians, etc.). Idees clau destacades • Desencís (Txèkhov) i com viure amb lucidesa. • Responsabilitat cultural: representacions de gènere i anorèxia no banalitzades. • Civisme i respecte com a valors urgents. • Integritat artística vs. mercat (Coen). • Religió: entre consol i control; apostar pel pensament crític i la llibertat.

Panorama general Un episodi coral i dinàmic que recorre premis i fiascos dels Òscars, teatre contemporani basat en Txèkhov, una crítica incisiva al Premi Planeta i als seus models culturals, tres crítiques de cinema (de l’intimisme a la disbauxa fantàstica), un tast de cultura popular amb l’“àlbum del cordill”, focus en valors cívics i arquitectura (Le Corbusier), una pausa musical amb The Supremes i un debat de fons sobre la religió a partir del llibre “Dónde está Dios, papá?”. Òscars 2013: nominacions i absències sonades Capdavanteres: Gravity i American Hustle (10); 12 Years a Slave (9) Altres destacades: Captain Phillips, Dallas Buyers Club, Nebraska (6); The Wolf of Wall Street (5); Philomena (4); Blue Jasmine i The Hobbit (3) Predicció: Gravity podria arrasar en tècniques i direcció; debat obert sobre millor pel·lícula Fiascos/oblits: • All Is Lost (només edició de so) • La vie d’Adèle (fora d’estrangera per dates; esperada Exarchopoulos a actriu – no entra) • Rush, Saving Mr. Banks, The Butler • Actors absents: Idris Elba, Tom Hanks, Robert Redford, Oscar Isaac, Joaquin Phoenix, Emma Thompson, Kate Winslet Apunt espanyol: Esteban Crespo, nominat a millor curt de ficció Teatre: Bània (a partir de Txèkhov) – Les Antonietes al TNC Proposta: actualització de L’oncle Vània en muntatge contemporani i immersiu (escenari central, actors embolcallats en plàstic fins que “entren” a escena) Temes: • Desencís i avorriment vital (“viure en minúscules”) • Expectatives frustrades i dependència d’un intel·lectual mantingut • La paraula justa que no arriba i l’autoengany Cita clau: "Bevem perquè no ens agrada la vida que tenim, i així ens inventem una plena d’il·lusions" Veredicte: conserva l’essència txekhoviàna amb codi present; funciona i connecta amb problemàtiques actuals Llibres i indústria: Premi Planeta i el debat cultural Valoració del guardó: crítica a la baixada de nivell i a l’opacitat/relacions de poder Obres comentades: • Clara Sánchez, El cielo ha vuelto: narrativa de model, estereotips i hàbits alimentaris problemàtics • Ángeles González-Sinde, El buen hijo: prosa considerada massa simple Debat: • Derives de la literatura comercial i paral·lelisme amb formats televisius • Riscos de modelitzar conductes tòxiques (anorèxia, relacions de control) Focus social: anorèxia, control digital i violència de gènere Aules i adolescència: creix el control per WhatsApp i la geolocalització; cal educació emocional i crítica Apunt clau: visibilitzar el germen de relacions malaltisses (psicològiques/físiques) i no banalitzar-lo en ficcions Cultura popular: l’Àlbum del Cordill Calendari agrícola-festiu amb refranys i dites; mostra: “Tapeu-vos, que baixa el bisbe de la Seu” (metàfora del fred rigorós i del pudor exigible en temps passats) Clau: memòria de costums i llenguatge que expliquen canvis socials Cinema: tres mirades 1) Agosto (John Wells) Drama familiar d’alta intensitat: Meryl Streep (mare-addiccions, càncer) i Julia Roberts (filla) en duel mare-filla Temes: dol, retrets, famílies disfuncionals i soledat Interpretacions: Julia Roberts, impecable; Streep, poderosa 2) Les Bruixes de Zugarramurdi (Álex de la Iglesia) To: disbauxa gamberra entre bruixeria, gore i comèdia coral (Carmen Maura, Terele Pávez, Santiago Segura…) Funciona si t’hi entregues al joc; exhibició tècnica amb final desbocat 3) A propósito de Llewyn Davis (Germans Coen) Retrat d’un músic folk als 60s: talent, precarietat i integritat vs. subsistència Clau: el sistema sacrifica l’art autèntic; posada en escena continguda i música excelsa Valors i ciutat: civisme Anunci d’una conferència sobre civisme dins un cicle de valors; èmfasi en el respecte com a base de la convivència Arquitectura: Le Corbusier al CaixaForum Mostra: “Le Corbusier. Un atles de paisatges moderns” (MoMA/Fundació LC) Contingut: dibuixos, maquetes, projectes i pintures per recórrer totes les etapes del mestre Pausa musical The Supremes – “Baby Love”: record dels clàssics de la Motown i de Diana Ross Debat de fons: “Dónde está Dios, papá?” (Clemente García Novella) Marc: llibre escrit per respondre, amb respecte i mètode, a les preguntes dels fills sobre Déu i la religió Eixos: • Por al desconegut i a la mort com a motor per imaginar déus • La religió com a consol, poder i explicació del món • Defensa del lliure pensament i del contrast científic (Camus, Darwin, Russell, Hawking) Ètica personal: "Deixem el llum encès" — mirar la realitat de cara, sense culpabilitat paralitzant, amb autoexigència serena i millora contínua Conclusió: debat obert, amb invitació a continuar-lo i a explorar la bibliografia Tancament Comiat del programa i breu cua d’àudio d’un altre espai (“Godiva Bonaparte”).

Visió general Episodi molt variat i àgil: comença amb un bloc breu de cinema (Von Trier i Coen), i entra al magazín “Babilònia” amb teatre, literatura, música i una traca de cinema comercial i d’autor. El to és proper i crític, amb apunts tècnics (3D, 48 fps, digitalització) i mirades humanes sobre les obres. "La carn és dèbil" — resum irònic del nucli d’Anna Karenina Destaquen • Teatre: “La rosa tatuada” (Tennessee Williams) — muntatge amb escenografia espectacular i una gran Clara Segura; alguns dubtes de to en el personatge masculí i en l’actualització del context. • Llibres: Anna Karenina — lectura viva del drama passional i del contrapunt rural de Levin; reflexions socials i de gènere al XIX. • Cinema: • Gravity — esclat tècnic en 3D, immersiu i elegant; guió percebut com a repetitiu. • El Hobbit: La desolació d'Smaug — espectacle visual, però estirament en 3 films i efectes que de vegades “mostren la trampa” (48 fps). • La gran bellesa (Sorrentino) — retrat fascinant de Roma mundana i la bellesa com a idea; música i nocturnitat hipnòtiques. • Il Divo (Sorrentino) — biopolític dens sobre Andreotti, més lent però molt suggerent. • Inside Llewyn Davis (Coen) — viatge sobri i gris a l’arrel del fracàs/esperança d’un músic folk. • Música: Antònia Font anuncia la fi del grup després de 17 anys; homenatge a The Everly Brothers (mort de Phil Everly) amb “All I Have to Do Is Dream”. • Documental del mes: “Casas para todos” — mirada a la bombolla immobiliària i els seus excessos. Teatre La rosa tatuada (Tennessee Williams) • Direcció i escenografia: casa giratòria amb múltiples espais; cor “de poble” a l’estil de tragèdia grega; gran factura visual. • Interpretacions: Clara Segura sosté el pes del drama; el rol masculí cau a vegades en un punt massa “bufó”. • Temes: dol, repressió, religió i hipocresia social; ecos de tragèdia universal i records de Lorca. • Veredicte: recomanable, llarga però portable; més potent en dispositiu escènic que en actualització dramàtica. Literatura Anna Karenina (Lev Tolstoi) • Doble eix: la passió destructiva d’Anna–Vronski i el contrapunt ètic-rural de Levin. • Societat: aristocràcia que parla francès, aparences i ostracisme femení; crítica a la ciutat vs idealització del camp. • Lectura: clàssic que enganxa tot i trams descriptius; afinitats amb Madame Bovary i La Regenta. Cinema Gravity (Alfonso Cuarón) • Impacte: 3D i coreografia d’objectes en microgravetat molt fins i integrats. • Límit: sensació de repetició d’amenaces; interpretació de Sandra Bullock meritòria però Òscar discutible. El Hobbit: La desolació d'Smaug (Peter Jackson) • To: conte juvenil ampliat; set pieces espectaculars (barris pel riu “Buster Keaton”). • Crítiques: estira massa un llibre curt; 48 fps i alguns CGI fan “veure la costura”; menys carisma de grup que a El Senyor dels Anells. La gran bellesa + Il Divo (Paolo Sorrentino) • La gran bellesa: Roma nocturna, història de la bellesa i del mundanisme. "Volia ser el rei dels mundans" — l’ambició del protagonista • Música clàssica i posada en escena que conviden a revisions múltiples. • Il Divo: ritme més lent, però retrat magnètic del poder i la foscor (Andreotti, Brigate Rosse, Aldo Moro). Inside Llewyn Davis (Germans Coen) • Mirada: més auster i de recerca d’arrel que la pirotècnia digital; radiografia d’expectatives i talent que no “encaixa” en el seu temps. • Resultat: trista però potent; discussió sobre què vol dir “arribar-hi”. Música Antònia Font • Final de trajecte després de 17 anys; lletres de Joan Miquel Oliver i empenta al pop català recent. • Cançons icòniques i estima pel parlar salat. Everly Brothers • Record a Phil Everly amb “All I Have to Do Is Dream”. Documental del mes Casas para todos (Gereon Wetzel) • Tema: engranatge de la bombolla immobiliària, promocions massives i habitatges buits. • On: circuit del Documental del Mes (CineBaix, etc.). Obertura extra (bloc inicial) Nymphomaniac (Part I, Lars von Trier) • Retall: metratge original llarg, versions més “light” i estrena en dues parts; sensació de “mitja pel·li”. • To: sexualitat explícita, proposta fascinant visualment; judici reservat fins veure la Part II.

Visió general Programa nocturn amb to de tancament d’emissió. Predominen els missatges de comiat —"Fins demà!" i "Bona nit"—, intercalats amb sintonies i identificacions de l’emissora, un anunci local del Museu Agbar de les Aigües (activitat de pessebre de Nadal), i un bloc musical soul/R&B en anglès amb lletres romàntiques. Punts clau • Comiat recurrent: el leitmotiv del programa és el comiat, repetit al llarg de tot l’espai. • Anunci destacat: activitat familiar de Nadal al Museu Agbar (pessebre del riu, 21/12–5/1, gratuïta, 4–11 anys; info de contacte i accés). • Identitat d’emissora: diverses sintonies/jingles amb lemes corporatius i un ID final numèric. • Bloc musical: temes soul/R&B amb lletres d’amor en anglès, a manera d’acompanyament nocturn. "Don't force it. Let it happen naturally." Temes principals 1) Comiat i to nocturn • Repetició de "Fins demà" i "Bona nit" com a fil conductor. • Serveix per marcar el ritme i la sensació de tancament progressiu de l’emissió. 2) Publicitat local: Museu Agbar de les Aigües • Pessebre del riu per a infants de 4 a 11 anys, del 21 de desembre al 5 de gener. • Activitat gratuïta i enfocada a la tradició nadalenca. • Informació pràctica: tel. 93 342 35 36, web museudelesaigues.com, Facebook, a 5 minuts del centre de Cornellà, prop de metro i Tram. 3) Identificacions i sintonies • Fragments de jingle i eslògans corporatius (p. ex., "Ens agrada estar amb tu"). • ID final: compte enrere i menció d’Ràdio amb numeració. 4) Bloc musical soul/R&B • Lletres romàntiques en anglès, estil suau i nocturn, intercalades amb comiats. • Fragments destacats: - "Don't force it... Let it happen naturally" (tema sobre deixar fluir l’amor) - "You got it, take my love" - "Just as fine as she can be" - "A mutual attraction" - "When I saw you last night" - "No sleep last night" - "You thrill me..." Resum executiu • El programa funciona com un tancament d’antena: s’hi alternen comiats, identificacions, publicitat local i un paisatge musical soul/R&B. • L’únic bloc informatiu substancial és l’anunci del Museu Agbar, amb detalls logístics complets. • El to global és càlid i tranquil, amb una banda sonora romàntica i repetides cues de sign-off per acompanyar l’audiència fins al final.

Panorama de l’episodi Especial de final d’any amb to nadalenc i ambient distès. L’equip repassa cultura i cinema amb parades en literatura, teatre, exposicions i una llarga secció de cinema. Al tram final, tancament musical i, després d’un identificador d’emissora, s’enceta un bloc independent “Rockin’ Christmas”. Tò de programa: conversa coral, humor i complicitat, amb espurnes d’actualitat i records. Clau de l’episodi: la inclusió social a través de la cooperativa La Fageda i un recorregut per clàssics del cinema i novetats. La Fageda: empresa social i qualitat (577–1412) Eix central: el llibre de Dolors González sobre la cooperativa La Fageda i la figura de Cristóbal Colón (psicòleg), impulsor d’un model pioner d’ocupació per a persones amb trastorn mental. Idees clau: • Integració laboral com a eix de dignitat i autonomia. • Producte de qualitat alta (iogurts, postres, melmelades) i estratègia per no competir frontalment amb grans marques, sinó diferenciar-se. • Innovació constant (R+D, adaptació a quotes lleteres, pas a iogurts i melmelades, maridatges, etc.). • Debat social: quotes, estigma, i la necessitat de pedagogia social. “Para el enfermo mental, el hecho de ser excluido por el entorno laboral implica una situación de marginación social…” Apunts destacats: • Comparació de qualitat/preu amb marques grans i aposta per matèria primera excel·lent. • Reconeixements institucionals i crida a donar visibilitat al model com a exemple replicable. Llibres i teatre L’arquitecte de somnis, de Teresa Roig (1412–1599) Biografia novel·lada d’Antoni Gaudí en muntatge paral·lel amb Roser Segimon i Pere Milà (La Pedrera). Virtuts: to amable i lectura fluida, equilibri entre rigor i narrativa; convida a consultar referències visuals. Adreça desconeguda (teatre) (1599–1942) Adaptació de la novel·la de Katherine Kressmann Taylor (1938). Dues veus epistolars (interpretades per Lluís Homar i Eduard Fernández) mostren la deriva cap al nazisme d’un amic a Alemanya. Recursos escènics: lectura de cartes en creu, ritme sostingut i col·loqui final amb el públic. Música i exposicions Recital de gospel – Esclat Gospel Singers (2028–2210) Coral de Manresa dirigida per Ramon Escalé; energia, participació del públic i fusió emotiva. Relació amb el cicle Contrabaix (jazz i gòspel) a diferents municipis. Pissarro al CaixaForum (2229–2380) Valoració crítica de l’etapa paisatgística: tècnica rellevant (pinzellada, ombres), però percepció de monotonia en part del recorregut. Context: Escola de Barbizon i evolució respecte a Monet, Signac i Seurat. In memoriam: tres figures del cinema (2561–2820) Peter O’Toole: icònic a Lawrence d’Arabia; carisma i complexitat del personatge; etapa final marcada per problemes de salut i alcohol. Joan Fontaine: lluïment a Rebecca (Hitchcock) i Òscar per Suspicion; rivalitat amb Olivia de Havilland. Lolita Sevilla: record de Bienvenido, Mister Marshall i el seu impacte popular. Cinema: clàssics i novetats Apocalypse Now – versió extensa (2845–2942) Enfoc en el descens psicològic i la intensitat dels passatges de Marlon Brando; una mirada a l’“infern” bèl·lic i moral. Breu encontre (2942–3081) Melodrama contingut amb Trevor Howard: la tensió entre desig i deure. Elegància narrativa i empatia amb el conflicte intern de la protagonista. The World’s End (Bienvenidos al fin del mundo) (3081–3310) Comèdia de ciència-ficció d’Edgar Wright: retrobament d’amics per a una ruta de pubs que deriva cap a una invasió “ultracossos”. To: satíric i apocalíptic, amb humor britànic i acció. Tal pare, tal fill (Kore-eda) (3310–3597) Dilema d’identitat i paternitat després d’un intercanvi de nadons a l’hospital. Temes: amor no biològic, educació vs sang, contrast de classes (família estricta i acomodada vs família humil i càlida). Tractament: sensible, subtil i molt recomanable. Ens veiem demà (Xavier Berraondo) (3597–3785) Exercici de catarsi després d’una pèrdua violenta; ecos de “dia de la marmota”, dol, trastorn i esperança. Interpretacions sòlides (David Selvas, Marc Cartes). Estrenes breus (0–242) Enough Said (Nicole Holofcener): últim paper de James Gandolfini; comèdia romàntica madura, ben escrita i humana. A Simple Life (directora hongkonguesa): relació entre un jove i l’anciana minyona de la seva família; tendresa i gratitud. Gente en sitios (Juan Cavestany): coral, bizarra i personal; cal “veure per creure”. Ernest & Célestine: animació amb aquarel·la; obra mestra per a nens i adults. Música nadalenca Nadales a l’aire: Bainica Doble (2409–2561) i Michael Bolton (3785–3849). Després, bloc musical separat “Rockin’ Christmas” amb Brenda Lee i estàndards com White Christmas (3879–4183). Moments destacats Debat social valent sobre quotes i estigma en salut mental. Lectures recomanades per conèixer Gaudí des d’un altre angle i revisitar la lucidesa d’Adreça desconeguda en temps convulsos. Doble mirada al cinema: clàssics immortals i propostes contemporànies que qüestionen identitats i amistats.

Panorama general Podcast coral amb diversos blocs: cultura i cinema (Babilònia), selecció musical exòtica (Godiva Bonaparte) i butlletins d’actualitat (Notícies en xarxa) centrats en la consulta del 9N. També hi ha una breu peça inicial sobre nominacions dels Globus d’Or i una recomanació de documentals musicals In-Edit. "Igualtat és la riquesa de la diferència." — Joan Carles Gallego (citat al bloc d’Espriu) "Deixeu pixar el macho, que mentre pixa, reposa." — Joan Margarit (anècdota popular aplicada a la política) Cultura i cinema (Babilònia) Art: Camille Pissarro al CaixaForum (fins al 26 de gener) • Claus de l’exposició: precursor de l’impressionisme, plen air, sèries per estacions/llums, pinzellada desfeta (taques que prenen forma en allunyar-se). • Evolució temàtica: del paisatge rural a la ciutat industrial (ports, xemeneies, trens). • Context vital: idearis anarquistes, vida burgesa però trencadora; malaltia ocular que el porta a pintar vistes de París des de la finestra. • Apunts sobre dones impressionistes (Berthe Morisot, Lluïsa Vidal) i altres oblidats (Gustave Caillebotte). Paraules d’Espriu: Igualtat, Avalot i “Macho” • "Igualtat": diferència i diversitat com a riquesa; redistribució justa. • "Avalot": memòria de lluites obreres i acció col·lectiva. • "Macho": anècdota de Joan Margarit per parlar de prudència i descans en política. Llibres • Yo fui a EGB (Icaza & Díaz): àlbum il·lustrat de nostàlgia (tele, joguines, snacks, cromos, Rotring, Mazinger, Heidi...). • Lluís Llach – Memòria d’uns ulls pintats: novel·la tendra i dura sobre quatre amics de la Barceloneta; escola laica, Guerra Civil (Batalla de l’Ebre), Montjuïc com a espai de repressió. Cinema (crítica ràpida) • Prisoners (Denis Villeneuve): thriller dens i moralment ambigu; actuacions sòlides (Hugh Jackman, Jake Gyllenhaal), final obert. • Tres bodas de más (J. Ruiz Caldera): comèdia coral fresca i efectiva, amb Imma Cuesta, Quim Gutiérrez, Paco León; rodatge a Castelldefels. • Cicle Kechiche (CineBaix): repàs amb La vida d’Adèle, Cuscús i L’esquiva. • Curt Quàntica Emoció: salut mental i rehabilitació social; proposta per debats i ús educatiu. Clàssics i comparatives • El fugitivo: model de gat i ratolí ben conduït. • La llista negra / Harry el Sucio: debat sobre la moral i la figura d’Eastwood (pont amb Gran Torino). • Invictus: esport com a cohesió política; lectura amable però útil (enllaçada a Mandela). Cinema europeu (1988) • Ariel (Aki Kaurismäki): road movie nòrdica seca i humana sobre precarietat i dignitat. • The Vanishing (Spoorloos): desaparició amb inquietud psicològica i final colpidor (sense gore). Homenatges i efemèrides • Dina Washington (50 anys de la mort): la veu, la tragèdia i el paral·lel amb Billie Holiday/Amy Winehouse. • Manoel de Oliveira (105 anys): creativitat longeva. • Nelson Mandela: emissió d’Asimbonanga (Johnny Clegg) i reflexió sobre resiliència. Recomanacions Beefeater In-Edit – One Hit Wonders (Aribau Club) • Pack de 3 documentals musicals (abonament 12 € o 5 € cadascun): - Good Ol’ Freda (la secretària dels Beatles). - Jimi Hendrix: Hear My Train A Comin’. - The Stone Roses: Made of Stone (Shane Meadows). Música: “Exotic Beatmakers” (Godiva Bonaparte) • Fil conductor: psicodèlia, jazz, soul, afrobeat amb mirades globals (Tailàndia, Cambodja, Nigèria, Turquia…). • Pistes destacades i context: - Psicodèlia tailandesa 60s–70s: Waipot Petchsupan, etc. - Dorothy Ashby (harpa jazz) com a pont estilístic. - Selda (Istanbul) i Antibalas Afrobeat Orchestra. - Dengue Fieber – Electric Cambodia: pop cambodjà + psicodèlia. - The High Grade & The Rod Reder (Nigèria): afro-rock “Jimi Hendrix d’allà”. • Tancament amb Eskeletons i repàs d’afrojazz modern. Actualitat (Notícies en xarxa) Tema central: Consulta 9N • Acord de data i pregunta: 9 de novembre de 2014; "Vol que Catalunya esdevingui un estat?" i, si sí, "Vol que sigui independent?" • Reaccions: - Govern espanyol (Rajoy): "Esa consulta no se va a celebrar". - Partits catalans: ERC i ICV-EUiA la qualifiquen d’inclusiva; PSC es desmarca (Lucena la veu irrealitzable); PP i C’s s’hi oposen. - Arenys de Munt: suport municipal a la consulta; crida a suports internacionals. Altres titulars • Reforma local: alcaldes i entitats veïnals alerten de pèrdua de serveis de proximitat. • SOS Racisme recorrerà l’absolució de l’alcalde de Badalona (odi i discriminació). • Habitatge: compravenda −9% a l’octubre (puja a Barcelona, baixa a Lleida/Tarragona). • Rieju: aposta per nord d’Àfrica i Àsia (+10% vendes previsió). • Social: campanya Cap nen sense joguina (Creu Roja, Cornellà). • Seguretat: Cavalcades amb mesures preventives a Tordera. • Medi: cria de nàiades a Banyoles (130.000 cries, fita europea). • Castor: front comú municipal per informes independents i possibles accions legals. Esports i Meteo • Futbol sala: Barça passa a quarts de Copa del Rei (4–3 a l’Inter). • Bàsquet: derrota del Barça a la pista del CSKA; càlculs per ser segons de grup. • Natació: Mireia Belmonte, or i rècord d’Europa (200 papallona). • Meteo: boires a ponent; petit front al vespre; temperatures estables. Breus inicials • Globus d’Or: repàs ràpid de nominacions (Al Pacino; Chiwetel Ejiofor per 12 Years a Slave) i recordatori de gala (12 de gener).

Panorama general Programa de cultura “Babilònia” amb un menú variat i ben travat: des de música simfònica a l’Auditori fins a teatre i llengua, passant per homenatges musicals i un extens bloc de cinema amb terror i un especial de cinema oriental. El to és proper, amb reflexions culturals i exemples concrets. Al tram final, s’escolten talls musicals i arrenca un altre programa (“Godiva Bonaparte”). "L’ànima d’aquest país s’ha construït gràcies a la continuïtat... i a la indesinenter." Música clàssica a l’Auditori: OBC en gran format El programa “espectacular” • George Benjamin – Dance Figures: peça contemporània; debat sobre la dificultat d’“entrar-hi” per a l’oient no avesat a l’experimentació. • Johann Nepomuk Hummel – Concert per a trompeta en Mi♭ major: solista Mireia Ferrés (OBC). Interpretació celebrada i trencament de tòpics de gènere a la trompeta. • Gustav Holst – Els Planetes: suite simfònica per a gran orquestra, amb 7 moviments associats a sentiments i mitologia (Mart–guerra; Venus–pau; Mercuri–missatger; Júpiter–joia; Saturn–vellesa/temps; Urà–mag; Neptú–místic). - Punt culminant: cor femení del Lieder Càmera col·locat fora d’escena a “Neptú”, efecte sonor “místic”. - Comentaris sobre la influència d’Holst en bandes sonores de cinema. Teatre i inclusió “El perro verde” (teatre + màgia) • Espectacle amb pretensions teatrals i recursos de màgia (mocadors, papers, llapisos) per vehicular un missatge d’integració social: “si estem tots junts, hi arribarem”. • Valoració: funcionament sostingut durant els 70’ i discurs humà i accessible. Curt de Sol i Dansa (Sant Joan Despí) • Projecte audiovisual fet per persones amb discapacitat: mostra de capacitat creativa i treball col·lectiu. Llengua: mots per recuperar (Espriu com a far) • Encems: ‘simultàniament’. Reivindicada per Santiago Vidal; alternativa genuïna a “simultàniament”. • Manyaga / manyagar: ‘carantolla’; com a adjectiu, ‘suau, dòcil’. Ús afectiu i domèstic. • Indesinenter: adverbi llatí ‘sense aturar-se’. Defensat per Maria Mercè Roca i explicat per Carles Duarte com a idea de continuïtat identitària. Homenatges i efemèrides • Joana Raspall (poetessa de Sant Feliu de Llobregat) mor als 100 anys: proposta de dedicar-li espai la setmana vinent. • Fernando Argenta (Clásicos Populares, RNE): reconeixement per la seva tasca didàctica apropant la clàssica al gran públic i als joves. • Maria Callas hauria fet 90 anys: record i anècdotes radiofòniques. • Crítica a l’anunci de la Loteria de Nadal: to i estetització “fantasmagòrica” poc reeixida. La Marató: música i solidaritat • Disc “La solidaritat no degenera” (malalties neurodegeneratives): versions en català i col·laboracions diverses. • Moment destacat: Lluís Llach + Estrella Morente a “Vida” (text relacionat amb Espriu), fusió respectuosa i emotiva. Agenda • Circuit Contrabaix (Baix Llobregat): Juan Perro (Santiago Auserón), Dani Nelo (saxo), etc. Cinema (I): terror amb debat de fons L’últim exorcisme (2010) i L’últim exorcisme 2 • Primer film en clau de “fals documental” a l’entorn d’un predicador-exorcista i una jove (Ashley Bell) d’elasticitat corporal extrema. • Debat: salut mental vs possessió. El relat juga amb l’ambigüitat fins al tram final, on decanta la balança al sobrenatural; reflexió sobre pràctiques obsoletes d’internament i tractament. • Seqüela: deriva cap al vodú i l’espectacle; barreja discutible de temes sensibles. Cinema (II): especial oriental Like Father, Like Son (Hirokazu Kore-eda) • Intercanvi de nadons: natura vs criança (sang vs educació), i què defineix “ser pare”. • Importa més el procés emocional i les preguntes ètiques que no pas el desenllaç. El sabor del sake (Yasujiro Ozu) • Retrat costumista del Japó del 1962, entre tradició i modernització: rols familiars, treball femení, amistats masculines al voltant del saquê. • Valor principal: instantània social d’un país en transformació després de la segona guerra mundial. El vent ens portarà (Abbas Kiarostami) • Equip de periodistes en un poble rural iranià esperant un ritual de dol; film de paisatge, llum i gestos quotidians. • Simbologia de la mort (cementiri al turó, animals, absència d’homes en època de collita) i reflex sobre comunitat i ritus. Sorgo roig (Zhang Yimou) • Melodrama rural amb Gong Li, costums locals i irrupció de l’exèrcit japonès. • Valoració crítica: estètica irregular i trencada respecte de la poesia visual habitual de Yimou; interès temàtic amb límits. • Nota: la conversa sobre Atracció fatal queda ajornada per a la setmana següent. Tancament i transició de programa • Bloc musical final; múltiples “Fins demà!”. • Inici del programa “Godiva Bonaparte” dedicat al twist i al rock and roll (temes curts i energia per combatre el fred).

Visió general Nota: l’àudio arrenca amb un fragment d’un tema anterior (0–133s) i, a partir de 139s, comença el programa d’avui. Un episodi molt complet i amè amb quatre blocs principals: enoturisme al Pla de Bages, llibres i llengua, titelles del Petit Príncep i cinema d’autor; amb pinzellades musicals en record de George Harrison i menció d’aniversari de Tina Turner. Enoturisme al Pla de Bages (Bodegues Abadal) Tast i territori • Visita a les bodegues d’Abadal (Santa Maria d’Horta d’Avinyó, DO Pla de Bages): masia històrica, celler antic, dipòsits moderns i petit museu del transport. • Tast variat: blancs (Picapoll 100% com a millor relació qualitat-preu vs. “Nuat” cupatge), rosat i negres (el reserva destaca clarament). • Debat sobre acer inoxidable vs. fusta: guany en higiene però possible pèrdua de caràcter; després l’envelliment en bóta restitueix part del perfil. • Reivindicació del producte català (Montsant, Conca de Barberà, Alella) i la sorpresa positiva del Pla de Bages. Experiències i recomanacions • Proposta de rutes entre vinyes i esmorzar a la Masia Roqueta; millor en verema. • Programes per aprendre i gaudir: Canal 33, “En clau de vi”; La 2, “Entrevinyes” (episodis sobre el Pla de Bages disponibles a la carta). Llibres: “La neta del senyor Linh” (Philippe Claudel) • Novel·la breu i colpidora sobre desarrelament, amistat i llenguatge: un avi refugiat arriba amb la seva neta a un país que no entén. • Sense espòilers: relació humana molt emotiva que demostra com l’afecte traspassa idiomes. • Ideal per a un cap de setmana: ~100 pàgines i gran “màgia” en petit format. Llengua: paraules a recuperar • Llepacrestes: sinònim antic i més fi de “llepaculs”. • Al detall (vs. anglicismes en l’economia): recuperar terminologia pròpia. • Badar: més que distreure’s; segons Montserrat Carulla, una forma de descans conscient: estirar-se i no pensar. Titelles: “Els viatges del Petit Príncep” (Teatre Candinot, Sant Cugat) • Espectacle de 50 minuts que selecciona escenes clau per a públic familiar, mantenint la profunditat simbòlica del llibre. • Recursos escènics: dues mides del Petit Príncep per jugar amb la perspectiva, planetes desplegables i personatges emblemàtics (rei sensat, fanaler, serp…). • Context i lectura: tot i l’aparença infantil, és un relat ple de capes per a adults. “L’essencial és invisible als ulls; només s’hi veu bé amb el cor.” Música i efemèrides • Record a George Harrison (12 anys de la seva mort): sona “I’ve Got My Mind Set on You”. • Tina Turner compleix 75 anys: celebració del seu vigor escènic i banda sonora vital. Cinema Blue Jasmine (Woody Allen) • Retrat agut de la caiguda d’una pija de l’alta societat (Cate Blanchett), acollida per la germana (Sally Hawkins). • Crítica doble: elitisme buit i mediocritat conformista del carrer. • Més drama que comèdia, amb tocs d’humor àcid; gran actuació de Blanchett. La família de Tòquio (Yôji Yamada) • Homenatge contemporani a Ozu: família, rols i respecte als grans, amb el tsunami com a punt de trobada. • Virtuts: humanisme i detall quotidià; petit dèficit per sobre-explicitació d’algunes idees. • Tot i això, un retrat universal que no es fa llarg malgrat la durada. Clàssics recuperats • La famiglia (Ettore Scola, 1987): 70 anys dins una casa; càmera pels passadissos per marcar el temps; orfebreria narrativa i coral. • El filo de la noticia (Broadcast News, James L. Brooks): ritme i dinàmiques del periodisme televisiu; datada en estètica, però efectiva. Ara o mai (The Bucket List) • Dos malalts terminals (Jack Nicholson, Morgan Freeman) en viatge vital: xoc de classes, valors i amistat. • Anècdota del cafè kopi luwak per qüestionar el luxe buit vs. el que realment importa. Vivir es fácil con los ojos cerrados (David Trueba) • 1966: professor d’anglès (Javier Cámara) viatja a Almeria per conèixer John Lennon durant el rodatge de Richard Lester. • En el camí, amistat i rebeldia íntima amb dos joves (Francesc Colomer, Natalia de Molina) contra una societat rígida. • Títol extret d’una línia de Lennon; paisatges i tendresa marca Trueva. Tancament • Comiat coral i música final. Episodi variat, càlid i molt recomanable per l’equilibri entre cultura, territori i setè art.

Panorama general del programa Episodi variat i dinàmic que combina efemèrides musicals, teatre clàssic, història de Barcelona, i crítica de cinema. Els conductors passen de l’escàndol de Milli Vanilli i l’aniversari de Björk al clàssic teatral espanyol La venganza de Don Mendo, fan un repàs rigorós a la Montjuïc històrica i tanquen amb un bloc de cinema que inclou Behind the Candelabra, Don Jon, i reflexions sobre accessibilitat audiovisual i musicals clàssics. "Tenir la muntanya de Montjuïc era tenir Barcelona" Efemèrides i inici musical Milli Vanilli: record del dia en què els van retirar el Grammy per fer playback; referència als autors reals i al fenomen mediàtic. Björk (48 anys) i Dancer in the Dark: elogi a la pel·lícula de Lars von Trier, destacant la seva barreja d’electrònica i musical. Teatre i literatura La venganza de Don Mendo (Pedro Muñoz Seca) Context del mític Estudio 1 amb Fernán Gómez; peça versificada amb aire de Segle d’Or i to de sainet. Trama: triangle amorós medieval, engany, empresonament i venjança total amb final “no queda ningú viu”. Reflexió sobre el valor dels clàssics i el desig de llegir-los en llengua original (Shakespeare, Molière...). Marc literari i històric Romanticisme europeu i retorn a l’edat mitjana; a Catalunya, la Renaixença i la reivindicació històrica (Prosper de Bofarull, “Los Condes de Barcelona Vindicados”). Contrast entre la literatura espanyola (98) i la catalana (Maragall, Narcís Oller), i la manca d’intercanvi mutu. Barcelona: Montjuïc, història viva Documental de Sense Ficció sobre la muntanya: de poblat íber a lloc clau per controlar Barcelona. Romans i el Mont Tàber (19,6 m) com a punt alt urbà; el castell de Montjuïc des del segle XVII. Setmana Tràgica: bombardeig amb granades des de Montjuïc; ús repressiu també amb la Ciutadella apuntant a la ciutat. Conseqüències de 1714: enderrocs massius (milers d’edificis) i pèrdua patrimonial; el Born com a testimoni. Segle XX: presó militar, afusellaments de diversos bàndols; Museu Militar; gran Exposició del 1929, estadi, hipòdrom, circuit urbà, cementiri, barraquisme i zona de Cas Antúnez. Cinema: música, kitsch i memòria Behind the Candelabra (Soderbergh) Estrena a TV per por a ser “massa gay”, però amb menys explícit que Brokeback Mountain. Liberace: virtuós del piano però orientat al show, estètica kitsch/rococó, públic mixt (diva per a dones i icona gay). Relació (Matt Damon) i decadència; rumors sobre la mort (SIDA) com a rerefons de closeting a l’època. Memòria cultural: Museu Liberace tancat per manca de fons; reflexió sobre la pervivència d’icones (Elvis/Graceland). Pausa musical Sonorització de “Girl I’m Gonna Miss You” (Milli Vanilli) i debat sobre com envellix certa música pop. Factories pop: Boney M i el model Stock Aitken Waterman (Rick Astley) i la indústria del playback. Sexualitat al cinema i Don Jon Avanç de Nymphomaniac (Lars von Trier), menció de dobles en escenes explícites; referències a Shortbus i La vida d’Adèle. Don Jon (Joseph Gordon‑Levitt) Estructura de rutina (gimnàs, família, església, sexe, pornografia) amb to de comèdia-romàntica crítica. Eixos temàtics: Contrapunt entre la pornografia i els ideals romàntics del cinema comercial. Manipulació i masclisme: personatge de Scarlett Johansson mil·limetrat; contrapesa madura amb Julianne Moore. Recomanada: muntatge àgil, idees punyents sense caure en l’explícit. “La pornografia és molt millor que el sexe” —com a punt de partida per disseccionar fantasies i expectatives. Accessibilitat, musicals i veu Sessió de Cantant sota la pluja per a persones cegues: debat sobre films amb diàleg fort (p. ex. 12 Angry Men, Testimoni de càrrec) vs musicals. Directors que aprofiten el silenci: Hitchcock, Buñuel, Manoel de Oliveira. Revisita de musicals: Funny Girl (Wyler) vs Funny Lady (Herbert Ross). Barbra Streisand: tècnica vocal extraordinària; segones parts, menys inspirades musicalment. Debat cultural: representació i matisos No sin mi hija: crítica a la visió esbiaixada i melodramàtica de l’Iran postrevolucionari; context informatiu limitat a l’època. Contrapunt amb La bicicleta verda: cruïlla íntima i quotidiana que mostra normes de gènere, poligàmia i pressió comunitària amb subtilesa. Reflexió lateral sobre discursos polítics i memòria col·lectiva. Idees clau Clàssics vigents: Don Mendo i Singin’ in the Rain segueixen dialogant amb el present. Montjuïc com a mirall de Barcelona: estratègia militar, repressió i transformacions urbanes. Cinema i desig: del kitsch de Liberace al mirall de Don Jon sobre fantasmes moderns (porno vs romanticisme). Representació responsable: evitar simplificacions i buscar matís (cas No sin mi hija vs La bicicleta verda).