episodis

Resum general Programa coral on es combinen música clàssica, literatura i cinema, amb un to proper i crític. Es destaca el concert a l’Auditori (Robert Gerhard i Sergei Rachmanínov), una lectura matisada de la novel·la de Maruja Torres i una tria de films: Green Book, BlacKkKlansman, Girl i Sin rodeos. També s’obre amb la recomanació d’una exposició pictòrica a Sant Just Desvern. Destaquem • Concert molt aplaudit a l’Auditori: descobriment local de Robert Gerhard i virtuosisme de Barry Douglas al “Rach 3”. • Lectura crítica de ‘Mientras vivimos’: prosa potent però trama previsible; temes de classe, ambició i autoexplotació mútua. • Cinema en clau social: racisme i carretera a Green Book; sàtira racial de Spike Lee; identitat de gènere i ballet a Girl; i catarsi còmica contemporània a Sin rodeos. • Apunt cultural local: exposició de Mari Ángeles Sabat amb bodegons i tècnica de collage sobre diari al Celler de Can Ginestà. Música clàssica Robert Gerhard: Don Quixot (recuperació i primera audició a BCN d’aquesta versió) • Context: Robert Gerhard (1896–1970), nascut a Valls, format amb Granados, Frank Marshall, Felip Pedrell i Schoenberg; exiliat a Cambridge, recuperat amb força al s. XXI, situat “a l’altura” de Falla i Mompou. • Obra i univers quixotesc: fascinació pel personatge i diverses versions (suite de cambra, música incidental radiofònica, i el ballet estrenat el 1950 al Covent Garden). La partitura recrea escenes com: l’“habitació” del cavaller, la “plana de la Manxa”, l’“hostal”, els molins de vent, el barber i el “pasdoble dels galliots”, o la “cova de Montesinos”. • To i recepció: música més contenció i atmosferes descriptives; projecte de l’Auditori per reivindicar compositors catalans. Sergei Rachmanínov: Concert per a piano núm. 3 en re menor, op. 30 • Interpretació: Barry Douglas (Irlanda), medalla d’or del Concurs Txaikovski 1986 i OBE (2002); fundador de la Camerata Ireland (1999). Va tocar de memòria amb tècnica impecable i gran expressivitat. • Direcció i orquestra: a la batuta, Josep Caballé-Domenech (Colorado Springs Philharmonic), en intercanvi amb l’OBC (titular: Kazushi Ono). Sala a vessar i públic entregat. • Música: tres temps — Allegro ma non tanto, Intermezzo (Adagio), Finale (Alla breve). Diàleg piano–corda molt protagonista; vent discret (apunts de clarinet, flauta i trompa). Moments íntims de piano amb violoncel destacats. • Apunt de divulgació: es recomanen els concerts matinals a La 2 i programes divulgatius clàssics com “Clásicos populares”. Literatura Maruja Torres — ‘Mientras vivimos’ (valoració: notable baix, ~7/10) • Estructura i veu: narrador en tercera persona amb tendència psicoanalítica, entrant en el pensament de la protagonista. • Personatges i contrast de mons: - Judit (16–17 anys), d’un barri obrer de Barcelona; aspira a pujar de classe i a esdevenir escriptora. - Regina del Mòu (evasió possible de l’autora), escriptora consagrada a la part alta de la ciutat, en decadència creativa. - Teresa, figura del passat que connecta i media entre ambdós mons. • Temes: classe i aspiració social, adoració–instrumentalització recíproca, crisi d’inspiració, i la mirada sobre la gent jove. • Pros i contres: - Pros: prosa sòlida, ritme que “enganxa”, domini de llenguatge i adjectivació. - Contres: trama previsible i algunes expectatives inflades que deriven en resolucions més trivials. Cinema Green Book (Peter Farrelly) • Basada en fets reals: un pianista negre de gran prestigi contracta un xofer italoamericà per fer una gira pel sud dels EUA durant l’era de la segregació; guia del “Llibre Verd” per a establiments on era “segur” per a persones negres. • Lectura del programa: film àgil i agradable, amb bon dúo interpretatiu (Viggo Mortensen i el coprotagonista). Tracta el racisme amb respecte i to modern; però és “massa rodona” i explicativa (final molt tancat i emocional). • Punts forts: ritme de road movie sense farciments, registres humans i delicats; evita l’avorriment en parades i transicions. BlacKkKlansman — Infiltrado en el KKKlan (Spike Lee) • Dispositiu: policia negre s’infiltra al Ku Klux Klan amb un company blanc (i jueu) com a rostre presencial; joc de veu i identitats. • To i llenguatge: sàtira que juga amb arquetips (KKK “tonto”, “xulito”), amb insults racials crus per denunciar l’època. Pàtina de Blackploitation (estètica 70s, funky), en clau divertida però incisiva. • Valoració: entretinguda, amb mala llet controlada i risc calculat en escenes de tensió. Girl (Lukas Dhont) • Tema: Lara, adolescent trans que vol ser ballarina en una escola d’elit a Brussel·les; pare molt present i procés mèdic de transició. • Forma: càmera sovint frontal i propera, piano de fons amb aire a Michael Nyman, molta interioritat (silencis, mirades). Víctor Polster ofereix una interpretació colpidora i versemblant. • Impacte: cruesa en el tracte del cos, pressió del ballet i la mirada de les companyes; film no còmode, però finíssim i celebrat (quatre premis a Cannes). Sin rodeos (Santiago Segura) • Premissa: Maribel Verdú encarna una professional de 39 anys farta de tot (feina, parella, ciutat). Un gurú-vident (Segura) li dóna una “pócima” que la porta a dir la veritat sense filtres. • Sàtira contemporània: masclisme laboral, influencers i followers (cameo Cristina Pedroche), teràpia a base de pastilles (gag del psiquiatre), càmeres i serveis tècnics impassibles (cameo Florentino Fernández). Tonia Costa, germana amb gat “Tommy” i humor felí. • To i balanç: comèdia entretinguda que vehicula l’“emprenyament necessari” i la catarsi final. Revisites i nostàlgia • Notting Hill: romanç britànic encara encisador (Hugh Grant–Julia Roberts), humor i encant londinenc. • RoboCop (Paul Verhoeven): revisió crítica — ha envellit i se li veuen les costures; record de l’etapa holandesa de Verhoeven (“Delicias turcas”, “El cuarto hombre”). • Apunt sobre els 80: es troba a faltar certa frescor d’aquella fornada de directors; menció del nou Almodóvar (amb Banderas i Rosalía a la BSO/participació). • Yo fui a EGB (el musical) al Palau Sant Jordi: conduït per Carlos Latre, amb Ana Torroja i cançons icòniques; exercici entranyable per a públic de 40–50 anys. Altres temes culturals Exposició — Mari Ángeles Sabat (Celler de Can Ginestà, Sant Just D.) • Pintura figurativa entre realisme i impressionisme, amb bodegons minimalistes (una llimona, dos pebrots) i collage sobre retalls de diari. • Valor afegit: l’artista és present a la sala i comparteix experiències amb els visitants (fins al 20 de febrer). Recomanació calorosa. Televisió i concerts • Reivindicació de la música clàssica a TV (espais matinals de La 2) i de la tasca divulgativa d’antics programes com “Clásicos populares”. Cites destacades "La música … es fa estar en pau amb moltes coses" "El pianista… toca sense partitura. S’ho sap de memòria" "Les pel·lícules americanes a vegades són massa explicatives… el públic no vol finals oberts" Conclusió Un programa equilibrat i ric: recuperació de patrimoni musical, mirada crítica a la ficció literària, i cinema que alterna denúncia social, identitat i comèdia. Tot plegat, amb proximitat i criteri, i un peu posat a l’escena local (exposició i recomanacions culturals).

Panorama de l’episodi Programa centrat en cinema amb un repàs viu i opinat de la gala dels Goya 2019 i una ronda de crítiques: El Reino, Les distàncies, Todos lo saben, La tercera esposa, A Star Is Born (2018) i Lady Macbeth. Es tanca amb una comèdia lleugera, Dios mío, ¡dame paciencia!, i el comiat. "Parlem de cinema sèrio i d’adults... avui el cinema està molt infantilitzat" Goya 2019: gala, actuacions i premis Gala àgil i original amb Andreu Buenafuente i Sílvia Abril, gags (inclòs el del vestuari) ben encaixats amb premis com Millor Vestuari. Moment viral: Rosalía interpreta a cappella “Me quedo contigo” (Los Chunguitos) amb el Cor Jove i l’Orfeó Català, i Manu Guix al piano. Rendició elegant d’una rumbeta clàssica. Palmarès destacat: • Campeones: Millor Pel·lícula, Millor Actor Revelació (Jesús Vidal) i Cançó Original (Coque Malla). • El Reino: reconeixement ampli (repartiment, to crític i posada en escena). Lluís Zahera, imponent com a secundari. • Carmen y Lola: actriu de repartiment (Carolina Yuste) i Direcció Novel (Arantxa Echevarría). • Cold War: Millor Pel·lícula Europea. • Roma (Alfonso Cuarón): Millor Pel·lícula Hispanoamericana i projecció als Oscars. • El silencio de otros: Millor Documental (memòria històrica del franquisme). • Apartat tècnic: Superlópez. Oscars i temporada internacional: curiositat per “Roma” i “Green Book” (Viggo Mortensen i Mahershala Ali), i debat sobre la tria espanyola als Oscars. Crítica i anàlisi de pel·lícules El Reino (Rodrigo Sorogoyen) Thriller de corrupció amb tensió sostinguda i mirada crítica a polítics, entorn mediàtic i complicitats socials. Escenes-tesi: des de petits gestos de “trampes” quotidianes fins a la gran xarxa d’interessos; sensació de València “costanera” sense dir-ho. Interpretacions: • Lluís Zahera (magnètic i lliscós) i Bárbara Lennie (periodista clau al tram final). • Antonio de la Torre, portentós en la caiguda del protagonista. Les distàncies (Helena Trapé) Drama generacional: quatre amics viatgen a Berlín per sorprendre’n un cinquè i descobreixen distàncies emocionals, secrets i frustracions de la trentena. To i posada en escena: “petita” i molt de personatges, Berlín gris i hivernal, interiors que accentuen l’alienació i la precarietat emocional. Cast: Miki Esparbé, Alexandra “Gutiérrez” (mencionada) i repartiment naturalista. Possible rodatge bilingüe (català/castellà). Todos lo saben (Asghar Farhadi) Suspens familiar amb aire de Cluedo emocional: secrets, retrets i lleialtats en un poble castellà. Repartiment estel·lar: Penélope Cruz, Javier Bardem, Ricardo Darín, Bárbara Lennie, Inma Cuesta, Eduard Fernández, Roger Casamajor… Valoracions: Cruz i Bardem, molt sòlids; Darín, percebut com més impostat. Debat industrial: recepció tèbia als Goya i especulació sobre la seva absència com a candidata als Oscars en favor de “Campeones”. La tercera esposa (Ash Mayfair) Vietnam rural del XIX: poligàmia, noció d’honor i control del cos femení en una casa rica. Impacte visual: fotografies com quadres; gastronomia i natura elevades a ritual quotidià. Duresa temàtica: matrimoni infantil (prota de 14 anys), pressió per tenir un hereu mascle, un suïcidi i l’ombra del destí per a les nenes. Figura rebel d’una nena que somia ser noi, llegida com a autoretrat de la directora. A Star Is Born (2018, Bradley Cooper) Comparació amb les versions precedents: Judy Garland (1954) i Barbra Streisand/Kris Kristofferson (1976). 2018 opta per rock/country-rock (ell) i pop (ella), i és més dramàtica i crua (addiccions, caiguda). Cooper destaca com a actor-director; Lady Gaga sorprèn en debut, però amb menys pes icònic que Streisand. Record de “Evergreen” (tema clau de la versió del 76). Lady Macbeth (William Oldroyd) Melodrama fosc: jove casada de conveniència que transforma la passió en ambició i poder, doblegant-ho tot i tothom. Florence Pugh, revelació amb una mirada final que glaça. Paral·lelismes amb arquetips de dona que desafia l’ordre patriarcal rural. Dios mío, ¡dame paciencia! (Álvaro Díaz Lorenzo) Comèdia de xocs culturals i ideològics (Madrid/Barça, classes, identitats): Jordi Sánchez, Rossy de Palma, Silvia Alonso, Andrés Velencoso, David Guapo, Paco Tous, Eduard Casanova. Ritme lleuger i gags de contrastos; entreteniment “de cap de setmana”. Idees clau i fils conductors La gala dels Goya: millor to, més valentia i un número musical que ja és record (“Me quedo contigo”). Cinema adult: demanda d’històries madures enmig del predomini comercial i de superherois als multisales. Secrets i identitats: de Farhadi a Trapé, les relacions amaguen capes que afloren en crisis. Mirada global: del cinema espanyol a Europa (Cold War) i Iberoamèrica (Roma), passant per Vietnam, amb bones direccions i repartiments potents.

Panorama general En aquest episodi es combinan cinema, literatura i actualitat cultural amb un fil conductor clar: la passió per l’anàlisi crítica. Els temes principals van des d’un llarg bloc dedicat a Stanley Kubrick (arran d’una exposició) fins a Isaac Asimov i la saga Fundació, passant per la Mostra de Cinema Asiàtic del CineBaix, el repàs dels Premis Gaudí i la prèvia dels Goya (amb focus en El Reino i Carmen y Lola), i tancant amb dues peces molt comentades: Glass i dos clàssics, The Breakfast Club i L’Emissió. "És veure el que ell fa... i atracament perfecte" — sobre Kubrick i l’impacte immediat de la seva obra a l’exposició. Especial Kubrick: exposició i filmografia comentada Punts forts i línies d’anàlisi • Exposició de Kubrick: recorregut per tota la filmografia amb grans pantalles i materials; impacte de l’arrencada amb The Killing ("l’atracament perfecte") a l’hipòdrom. • 2001: Una odissea de l’espai: el muntatge posa en relleu el “relaxament del viatge” i l’experiència sensorial. Es destaca la multiplicitat d’interpretacions i el caràcter visionari. • Barry Lyndon: llum natural i espelmes; to preciosisme i rococó; demostració de mestria tècnica (“jo sóc qui ho he fet millor”). • La taronja mecànica: debat sobre l’estètica (psicodèlia vs. surrealisme), el context 60-70, i la metàfora de la gestió de la violència social. Conclusions: avui la realitat mediàtica ha desbordat la violència mostrada al film, però l’obra manté la seva potència provocadora. • Camins de glòria (Paths of Glory) i Telèfon vermell: crítica a la incompetència militar i la lògica bèl·lica; record de censura a França per deixar l’estament militar “a l’alçada del fang”. • La jaqueta metàl·lica: l’ensinistrament com a “filtratge” i caldo de cultiu per al sadisme; lectura antibèl·lica clara a la segona meitat (la “fàbrica” de guerra on l’enemic ni es veu). • El resplendor: retrat molt afinat de l’esquizofrènia; llegat pop intergeneracional (referències a Ready Player One). • Eyes Wide Shut: classe, poder i normalització de privilegis. • Projectes no fets: Napoleó — documentació obsessiva i detallisme “acollonant”. "Els rics fan el que volen, com sempre" — lectura de classe a Eyes Wide Shut. Llibres: Asimov — Fundació Idees clau • Saga iniciada el 1951; univers unificat en un Imperi galàctic. • El científic Hari Seldon crea la psicohistòria: teoria probabilística que prediu el comportament de les masses amb gran precisió. • Predicció de 30.000 anys de caos després de la caiguda de l’Imperi; la Fundació pot reduir-ho a 1.000 anys amb ciència i planificació. • Encreuament amb la saga de robots i les Lleis de la Robòtica; tancament el 1993. • Expectativa per una futura adaptació seriada i relectura de la saga per capítols. Mostra de Cinema Asiàtic (CineBaix, Sant Feliu) i “Made in India” Programació destacada • Selecció d’una desena de títols: Burning (Palmarès de la Crítica a Cannes), Funan (Cambodja), Hotel Salvation (Índia), Claire’s Camera (Corea del Sud), Ash Is Purest White (Xina), Mi vecino Totoro, Un asunto de familia, i “Viatge a Nara” (Japó/França, amb Juliette Binoche), entre d’altres. Focus: “Sui Dhaaga / Made in India” • Comèdia amable que, a través d’una parella jove, exposa: - Precarietat laboral i tallers tèxtils; - Apropiació de dissenys per part d’empreses; - Obstacles per emprendre amb artesania local; - Circuits de corrupció i sanitat de pagament. • Fòrum posterior conduït per la directora d’Opcions, revista de consum responsable: - Comparatives de productes, proximitat, impacte ambiental i condicions laborals; - Crida a un consum diari conscient. Premis Gaudí i prèvia Goya Gaudí • Triomf d’Entre dos aguas i reconeixement a Viaje al cuarto de una madre (grans interpretacions: Anna Castillo). • Reconeixements tècnics per El fotógrafo de Mauthausen (fotografia, vestuari, maquillatge). Goya — focus en dues pel·lícules • El Reino (Rodrigo Sorogoyen): - Immersió en la corrupció política contemporània; - Interpretació poderosa d’Antonio de la Torre; - posada en escena amb càmera subjectiva i banda sonora minimalista; - Fricció amb mitjans de comunicació i final d’impacte. • Carmen y Lola: - Relat íntim i realista dins la comunitat gitana; - Descobriment de la identitat lèsbica i conflicte amb entorn masclista i religiós; - Recursos de posada en escena (salt de ràcord conscient) al servei de l’estat emocional. Recomanacions i clàssics The Breakfast Club (1985) • Arquetips adolescents (esportista, “delinqüent”, aplicada, popular, aïllada), confinats un dissabte a la biblioteca; • Trama senzilla, diàlegs brillants i evolució de dinàmiques socials i identitats. Glass (Shyamalan) • Tancament de la trilogia “El protegido” + “Múltiple”: - Tema central: la societat no tolera qui sobresurt de l’estàndard; - Lluita pel relat més que no pas per la victòria física; - No és cinema d’acció pura, sinó metàfora i construcció narrativa. L’Emissió (The Mission, 1986) • Relectura actual: el nucli ètic (culpa, penitència, alliberament) perd força per canvis de narrativa; • Comparació amb la contemporaneïtat de “El vici del poder (Vice)”. Tancament musical • Homenatge a Etta James amb “I’d Rather Go Blind”, una cloenda emocional i clàssica del soul.

Panorama general de l’episodi Un programa molt variat amb cultura local, museus i un ampli bloc de cinema. Els tertulians combinen humor i criteri per repassar una exposició de proximitat, una visita al CosmoCaixa, un thriller supervendes i un carrusel cinematogràfic que va de Yorgos Lanthimos a Ghibli, passant per Queen, Sam Mendes i una sàtira sobre el final d'Stalin. "L’art i la ciència de proximitat també fan gran la cultura" Introducció i tertúlia d’obertura Context i clima: fred intens i referència a la “setmana dels barbuts”. Presentacions del equip i to distès del programa. Idees per fer ràdio al carrer (Can Ginestà, Fira d’Esvern) i connexió amb el públic. Exposició: Mari Àngels Abad (pintura al pastel) El que destaca Tècnica i presentació: pintura al pastel amb una cura exquisida d’“emmarcacions” (paspartú i marcs) que eleva les obres. Temàtiques: natures mortes de flors, fruites i vegetals (col, bròquil, pebrots), amb realisme lluminós i to impressionista. Evolució: experiments sobre paper de diari a color, amb viratge cap a línies més simbolistes. Proximitat amb l’artista: l’autora és present cada dia a sala per conversar amb el públic —un valor afegit poc habitual. Punts clau • Qualitat i gust en la combinació obra–marc. • Impacte visual per sobre de la mera tècnica, sense renunciar a base acadèmica sòlida (formada a La Llotja). • Crítica amable: manca de promoció cultural a Sant Just; el programa hi posa focus. Visita al CosmoCaixa: llums i ombres El millor • El Bosc Inundat: “una virgueria”, experiència immersiva que es manté en gran forma. • Clàssics com el pèndul de Foucault. El que va fallar (en aquesta visita) • Sensació de buidor i renovació en marxa: la planta de física estava desmuntada per preparar l’exposició “Univers”. • Aforament i reserves: planetari ple, moltes activitats amb reserva prèvia. • Ambient fred als grans espais. Exposicions temporals vistes • “Robots”: notable i divulgativa. • “Tintín — Viatge a la Lluna”: el coet com a icona i excusa per parlar de l’arribada a la Lluna i del procés del còmic. Llibre: Reina Roja, de Juan Gómez-Jurado De què va Thriller d’alta velocitat, amb capítols curts i ritme sostingut. Protagonista superdotada (CI altíssim) amb capacitat d’inferència instantània i tensions personals; fa tàndem amb un comissari basc d’energia desbordant i identitat no estereotipada. Trama amb: assassinats serials, alias religiós (“Ezequiel”), segrest i trama paral·lela d’elit econòmica. Per què funciona • Lectura “com una pel·lícula”: molt visual, enganxa i no para. • Barreja de gènere: realisme policial amb tocs simbòlics. • Possibles adaptacions audiovisuals en ruta. Apunt cultural Conversa sobre la duresa dels contes clàssics (Perrault, Betelheim): moralitats i arquetips amb components “gore” que encara interpel·len. Cinema (I): La favorita, de Yorgos Lanthimos Valoració Recomanable: direcció d’actrius i ambientació d’època de gran nivell; candidata als premis. Canvi de registre: menys surrealisme que a “Canino” o “Langosta”; to més “Hollywood” sense perdre acidesa. Què explica Intrigues a la cort d’Anna d’Estuard (s. XVIII), amb triangle de poder i desig entre reina i dues favorites (Rachel Weisz i Emma Stone). Humor negre, grotesc calculat i política de saló (Tories vs. Whigs). Cinema (II): Bohemian Rhapsody El que ressalta Potència musical: temes originals de Queen; clímax Live Aid final molt efectiu. Retrat personal de Freddie Mercury: ascens artístic i turbulències identitàries i emocionals. Relacions clau: el vincle amb Mary com a ancoratge vital; alertes sobre la indústria i els mànagers. Per matisar • Percepció de metratge llarg i alguns tics interpretatius (pròtesi dental) discutibles. Cinema (III): gàngsters i clàssics — de Sam Mendes a Zhivago Camino a la perdición (Sam Mendes) Noir elegant i plujós, dilemes morals i un Paul Newman majúscul. “M’agrada que siguis tu” — una escena sota la pluja que es queda. Debats exprés • “Bonnie and Clyde”: qüestionament del seu prestigi i recursos formals seixanteros. • “Doctor Zhivago” vs. “Els ponts de Madison”: romanços èpics vs. intimitat contemporània i llàgrima fàcil ben guanyada. • Marilyn Monroe com a actriu dramàtica: record especial de “Niagara”. Curtmetratge: Madre (Rodrigo Sorogoyen) Goya al millor curt: 17 minuts d’angoixa minimalista. Una trucada d’un nen sol en una platja francesa desencadena el compte enrere: bateria a punt d’esgotar-se, ubicació desconeguda, impotència absoluta. Posada en escena austera i impacte emocional alt. Cinema (IV): La muerte de Stalin Sàtira negra i esperpèntica de la lluita pel poder a la URSS en l’agonia del dictador. Personatges històrics (Beria, Khrusxov, Molotov) portats a l’extrem per denunciar el terror burocràtic i l’absurd del règim. Humor negríssim que fa riure amb incomoditat; un final sec i contundent. Joia Ghibli: El meu veí Totoro (30è aniversari) Deliciosa faula de Miyazaki sobre infància, pèrdua i imaginació, inspirada en vivències personals de l’autor. Dibuix i música magistrals; evocació de la natura (pluja, rierols, capgrossos) i l’aparició tutelar de Totoro “quan el necessites”. Repassada d’altres títols Ghibli: “El castell ambulant”, “El viatge de Chihiro”, “Ponyo”, “El vent s’aixeca”. Agenda Mostra de cinema asiàtic a CineBaix (cap de setmana): inclou clàssics Ghibli i títols recents com “Un asunto de familia”.

Resum general Capítol centrat gairebé íntegrament en cinema: crítiques de pel·lícules d’estrena i de catàleg, un documental punyent sobre la indústria del porno, una recomanació d’exposició pictòrica i un apunt musical arran dels Globus d’Or. Punts clau del programa • El vici del poder (Vice): retrat del poder a l’ombra de Dick Cheney i la maquinària política-mediàtica als EUA post-11S. • Cold War: melodrama romàntic en blanc i negre, estilitzat i fred, sobre un amor impossible en el context de la Guerra Freda. • Jean‑François i el sentit de la vida: road movie adolescent que introdueix l’existencialisme (Albert Camus, El mite de Sísif) de forma accessible i tendra. • Pornocràcia: dissecció de l’era del porno en streaming, el seu model “gratuït”, la concentració de portals i els entramats de rentat de diners. • Lucía y el sexo: erotisme lluminós i joc metanarratiu entre realitat i ficció a Formentera, amb una mirada de llibertat sexual. • Crítiques exprés: La monja (desaconsellada) i Mamma Mia! Una y otra vez (entreteniment menor respecte a la primera). • Música: Queen – Don’t Stop Me Now (arran de Bohemian Rhapsody i els Globus d’Or). • Apunts extra: biòpics musicals (tendència i “Rocketman”), Glass (Shyamalan) i la sèrie La gran il·lusió (història del cinema català, TV3). Detall per temes Exposició (Arts Plàstiques) • Recomanació de l’exposició “Pintures al pastel” de Maria Àngels Sabat a Can Ginestà (Sant Just Desvern). • Pintura al pastel de natures mortes, flors i paisatges amb tocs impressionistes/postimpressionistes i un component simbolista (objectes carregats de memòria personal). • L’artista vol dialogar amb els visitants a sala. Cinema El vici del poder (Vice) • Biopic polític sobre Dick Cheney: el poder a l’ombra i la construcció d’estratègies per legitimar la guerra. • Impactant: “pel·lícula per no agradar-te” pel que revela; demana lectura crítica. • Christian Bale molt transformat; debat sobre interpretació/imitació. Cold War • Direcció: Pawel Pawlikowski (d’Ida). Blanc i negre elegant, càmera sovint fixa. • Amor tempestuós entre un músic i una jove cantant en una Polònia grisa i intervenida pel règim; exili, identitat i impossibilitat. • Atmosfera: fred emocional i estètic; realisme sense edulcorants. Jean‑François i el sentit de la vida • Protagonista adolescent que descobreix Camus i fuig a França per conèixer-lo (sense saber que és mort), amb una companya d’odissea. • Tracta bullying, suïcidi (com a tema filosòfic), dol i recerca de sentit amb to amable i pedagògic. • Ideal per parlar de filosofia amb joves. Crítiques exprés • La monja: terror poc creïble i artificiós. • Mamma Mia! Una y otra vez: fórmula repetida; moments simpàtics però menys fresca que l’original. Documental: Pornocràcia • De l’exactriu porno Ovidie. Radiografia del pas de la indústria dels 70-90 al model digital: portals, streaming i gratuïtat massiva. • Denúncia de la concentració opaca de webs sota conglomerats internacionals i l’ús de tràfic de dades/serveis per esblanquejar capitals. • Efectes: ruïna de productores clàssiques, escalada cap a pràctiques més extremes, precarització i vulnerabilitats (incloses les de salut). • Auge de webcams (Romania, Colòmbia) com a segment “més visible” i transaccional. Lucía y el sexo • Julio Medem combina erotisme solar amb metanarrativa (escriptor que viu allò que escriu). • Relacions afectives sense moralismes, identitats i paternitat; ús d’espai-illa com a metàfora de llibertat. • Notori en el seu moment per la franquícia amb la sexualitat i el joc de dobles cossos en escenes explícites. Música i tendències • Queen: “Don’t Stop Me Now”, celebrant els Globus d’Or per Bohemian Rhapsody (pel·lícula i Rami Malek). • Biòpics musicals en auge: es comenta “Rocketman” (Elton John) i la tradició recent del gènere. • Estrenes: Glass (Shyamalan), crossover d’El Protegit i Múltiple. Cites destacades “Aquesta és una pel·lícula per no agradar-te” (sobre El vici del poder), pel que obliga a interpretar i digerir del funcionament del poder. “El porno gratis” com a façana d’un model de negoci basat en dades, servidors i rentat de diners (Pornocràcia). Conclusions i recomanacions • Imperdibles del dia: Cold War i Jean‑François i el sentit de la vida (per bellesa formal i valor temàtic). • Per pensar: El vici del poder i Pornocràcia — dues mirades a la fabricació de narratives (polítiques i digitals) i els seus impactes socials. • Recuperable: Lucía y el sexo per la seva llibertat i estructura narrativa. • Evitable: La monja; opcional per passar l’estona: Mamma Mia! Una y otra vez. • Extra: visitar l’exposició de Maria Àngels Sabat i seguir La gran il·lusió (TV3).

Visió general • Episodi obert amb anècdotes i benvinguda al 2019 a Babilònia. • Bloc de llibres: 107A de Sebastián Fitzek, un psicothriller altament recargolat i inquietant. • Bloc de cinema amb set peces destacades: Yuli (Icíar Bollaín), Heat (Michael Mann), A propòsit de Henry (Mike Nichols), Rodin (Jacques Doillon), Cold War (Pawel Pawlikowski) i La balada de Buster Scruggs (Germans Coen). • Debats: difusió d’un curs d’història del cinema; reflexió social i política (Vox, Andalusia, Bolsonaro) i conversa oberta sobre sexualitat i best-sellers. Llibres 107A, de Sebastián Fitzek (psicothriller) • Premissa: dona embarassada amb VIH segrestada; el pare, un reconegut psicòleg, és xantatgejat per reactivar tendències suïcides d’una pacient tripulant per provocar un accident aeri massiu. • Trama paral·lela: un psiquiatre ambicios amb proves psicològiques post-Germanwings busca lucre imposant tests a l’aviació. • To i dispositius: claustrofòbia, “síndrome d’enclaustrament”, obsessió del segrestador amb la llet materna i la reacció de la mare. • Crítica interna: es qüestiona el tòpic de la dona com a víctima i l’efecte normalitzador d’aquestes ficcions. Cinema Yuli (Icíar Bollaín) • Retrat de Carlos Acosta (Ballet Nacional de Cuba i Royal Ballet): tres etapes vitals (infantesa pobra, formació i èxit, retorn i creació de companyia). • Fort component social i històric de Cuba; imatge i música molt cuidades; narrativa no lineal que evita la monotonia. • Subtema: tensió entre vocació, disciplina i identitat, i el cost emocional del talent. Heat (Michael Mann) • Llegenda policíaco-criminal amb De Niro i Pacino; conversa meta sobre el duel moral i formal (el famós pla-contraplà). • Idees clau: - Ambigüitat moral i codis que es difuminen entre bé i mal. - Muntatge i raccord impecables; clàssic modern del gènere. “És el bé contra el mal, però els codis canvien.” A propòsit de Henry (Mike Nichols) • Un executiu agressiu (Harrison Ford) sofreix un incident que li esborra la memòria i reinicia la seva vida afectiva. • Tema: renaixement innocent en cos adult, redescobriment de l’amor (Annette Bening) i reaprenentatge emocional. • Mirada sobre vulnerabilitat i cura com a antítesi del masclisme competitiu. Rodin (Jacques Doillon) • Biopic no convencional, centrat en el procés creatiu i en la relació amb Camille Claudel. • Punts clau: - Comanda de la Porta de l’Infern, mètode de treball, llum i espais d’estudi. - Reconeixement explícit de la influència de Camille en obres i decisions. - Tractament del desgast emocional i la posterior injustícia amb Claudel (ingrés psiquiàtric, electroxocs). Cold War (Pawel Pawlikowski) • Història d’amor intermitent entre dues ànimes oposades a la Polònia de postguerra, en blanc i negre exquisit. • Context: recopilació de folklore, ús polític de la cultura, desercions i fronteres fluides fins al tancament del bloc. • Temes: exili vs arrelament, adaptació musical (jazz, arranjaments) i degradació emocional per les circumstàncies. La balada de Buster Scruggs (Germans Coen) • Antologia western de sis contes: humor negre, mala bava marca Coen, to a estones gore i finals secs sense moralina. • Millor tram: les dues primeres peces i l’última; la resta, més irregulars però amb moments potents. Debats i digressions Curs d’història del cinema • Dimecres a les 17:00; de precinema i fotografia fins a Méliès i Edwin S. Porter; després cinema mut europeu (1900–1920) i, d’abril a juny, inicis de Hollywood (Griffith, Fairbanks, Pickford...). • Metodologia: visionats via YouTube a casa i col·loqui a classe. Debat social i polític • Crítica a l’ultradreta (Vox, Bolsonaro) i al retrocés de drets; apel·lació a reflexionar i entendre els discursos per no ser manipulats. “És la ingenuïtat... i la manipulació de la ingenuïtat.” Sexualitat i best-sellers • Conversa sobre Instinto básico i 50 sombras de Grey: mercantilització del desig, ignorància i modelatges tòxics. • Defensa de relacions basades en igualtat, consentiment i cura, més enllà del sensacionalisme.

Resum general Últim programa de 2018 amb to festiu i converses àgils. Després de les presentacions i una notícia destacada —el reconeixement municipal a Jaume Vidal—, el grup entra en matèria cultural: una exposició fotogràfica local, dues propostes de teatre contrastades, dos llibres de fort impacte (testimoni penitenciari i Holocaust) i un tram de cinema que combina premis, autor d’obra de culte i un biopic musical d’alta volada, per rematar amb animació familiar sobre l’ecosistema d’Internet. "És una celebració... L’Ajuntament de Cornellà... És un reconeixement a la tasca feta en l’àmbit social, salut i comunitari" (sobre el premi a Jaume Vidal) Exposició Estels i ermites de Collserola (Celler de Can Ginestà, Sant Just) • Mostra de fotografies (15-20 peces) de l’entorn de Sant Just i Collserola, amb valor paisatgístic i patrimonial. • Comentari curatorial: imatges molt bones, algunes potser massa fosques; el marc del celler hi suma molt. • Conversa al voltant del rol del comissariat (tria d’obra, diàleg amb l’artista, relat expositiu) i avanç d’un possible comissariat de Maria Àngels Abad. • Excursus sobre restauració patrimonial: església a Prullans (neteja de capes, pedra vista), com a cas d’interès. Teatre Alba o el Jardí de les Delícies (TNC, Sala Petita) • Premissa: una professora d’art (Montse Guallar) conviu amb una autòmata programada amb la seva memòria (doble de 28 anys). El Bosch i el seu tríptic (creació–cos/ aigua–infern) vertebren la xerrada i el subtext vital. • Ecos i referents: Her (Joaquin Phoenix), Eva, Ex Machina, Galatea, Blade Runner 2049. Identitat, memòria i soledat amb una capa tecnològica. • Posada en escena contemporània, ús puntual de pantalla (servei tècnic), lectura emotiva: viure amb un mateix com a reconciliació. Èdip (gira; amb Julio Manrique) • Clàssic potent amb enfoc destí vs. lliure albir: oracle, parricidi, incest, recerca d’identitat i caiguda tràgica (autocegament). • Personatges clau: Èdip, Iocasta, Creont, Antígona (i referència creuada a Electra). • Estètica: vestuari contemporani i atmosfera atemporal; interpretacions molt sòlides (Manrique destacat). Llibres Escrits de presó (Joaquim Forn) • Dietari d’Estremera amb prosa planera i molt estructurada. Mirada quotidiana a la vida interna, el funcionariat i els mòduls de respecte. • Reflexions: la fragilitat de qualsevol davant l’atzar que pot portar a presó; necessitat de neutralitat institucional. • Debat derivat: presó preventiva, “doble raser” (casos mediàtics, Urdangarin), i memòria històrica (Antonio de Villarroel). To crític amb l’ús d’“escarment”. El tatuador d’Auschwitz • Testimoni novel·lat d’un tatuador i la Gita. Tòpics de l’horror nazi (SS, Mengele, experiments) amb el contrapunt d’esperança i supervivència (prominents). • Temes: deshumanització, poder arbitrari, resistència íntima i amor com a motor de vida. Recordatori del caràcter cíclic de la història. Cinema Premis i context • Repassada a Goya i Gaudí: pes de Campeones (11 nominacions), valoració crítica del criteri “políticament correcte”, i mencions a El Reino, Carlos Vermut (Nadie/Quién te cantará), Las distancias. Diamond Flash (Carlos Vermut) • Òpera prima de culte, baix pressupost (~25.000€), estructura fragmentada (estil Pulp Fiction): peces que es trenen al final amb serrells deliberadament oberts. • Temes durs (abusos infantils, infidelitats, antiheroi amb “poder”), actuació naturalista, guió punxant, “mal rotllo” i personalitat formal. Preludi de Magical Girl. Bohemian Rhapsody • Biopic-espectacle amb execució impecable i recreació física i gestual molt convincent (Rami Malek). • So: ús de pistes de Freddie Mercury (remasterització), fidelitat musical, producció executiva de Brian May i Roger Taylor. • Eix emocional: la vulnerabilitat de Freddie fora l’escenari i la plenitud a l’escenari. Nostàlgia de concerts memorables. Ralph destrossa Internet • Del món d’arcade a l’ecosistema d’Internet via Wi‑Fi: recerca d’un volant i descobriment d’un univers obert (Vanellope s’avorreix del loop on-rails del seu joc i troba varietat online). • Metàfores lúdiques: el clic com a missatger, cercador com a biblioteca, Google com a “edifici” colossal. Sàtira amable de plataformes i hàbits digitals. Tancament • Brindis final i Bon Nadal. Anunci de retorn al gener. Punts clau • Reconeixement públic a la tasca cultural i comunitària (Jaume Vidal). • Cultura local amb mirada crítica (exposició i comissariat). • Clàssics i futurismes al teatre: identitat, memòria, destí. • Testimonis que interpel·len (presó contemporània i Holocaust). • Autor espanyol de culte (Vermut) i biopic musical de gran producció. • Educació digital i metàfores d’Internet per a tots els públics.

Resum general de l’episodi Episodi variat i dinàmic on el trio del programa repassa art, literatura, cinema i sèries amb un to amè i molt referencial. Destaca la visita a dues exposicions clau a Barcelona, una novel·la històrica amb molta molla i un tram de cinema que combina biopics, històries reials i comèdia melòmana, per acabar amb una sèrie en blanc i negre d’esperit canalla. Art — Exposicions imprescindibles Velázquez i el Segle d’Or (CaixaForum) • Obres majors del Museo del Prado a Barcelona: Esopo, Felipe IV i Marte, entre d’altres (Rubens, Tiziano, Zurbarán, Murillo —amb la famosa Sagrada Família del Pajarito). • Focus crític en el clarobscur/tenebrisme i el magnetisme de les grans teles; lectura simbòlica i la sexualitat mística amagada en l’art religiós de l’època. • Anecdotari de Velázquez: el retrat d’Innocenci X i la seva reacció —> > "Demasiado verdad" — com a prova del realisme punyent del pintor. • Mirada tècnico-històrica: perspectiva alta pensada per palaus (efectes òptics), i les deformacions intencionades en escultura (exemple: Miquel Àngel) per a ser vistes en alçada. • Dada pràctica: conveni amb el Prado — només poden sortir 7 obres de Velázquez; tria selecta (mai Les Menines o Les Filadores). Entrades: 5 €; gratuït per clients de La Caixa (política flexible). Guia recomanable, però es pot visitar per lliure amb explicacions. Toulouse-Lautrec i l’esperit de Montmartre (CaixaForum) • No és només cartellisme (Bruant, Jane Avril), sinó tot el context cultural de Montmartre i la bohèmia: cabarets, cafès, teatre i arts del carrer. • Clau interpretativa: la vaca enrabiada ("vache enragée") com a símbol de l’artista pobre/bohemi, i el moviment de les Arts incohérents (proto-dada i surrealisme). • Protagonisme de Théophile Steinlen (el pintor dels gats): frisos per a Le Chat Noir, imaginació i lirisme visual. • Valoració: secció de cafès i cartells espectacular; apartats de circ i teatre més fluixos. Ambient sonor de Belle Époque (amb llicències temporals). • Recomanació: visita guiada molt recomanable per entendre símbols i context. Exposició fins ~20 de gener. Llibres — Història, fe i poder "Sus ojos en mí" — Fernando Delgado (Premi Azorín 2015) • Novel·la sobre la relació entre Santa Teresa de Jesús i Jerónimo Gracián, narrada en castellà d’època, que submergeix el lector en el segle XVI–XVII. • Temes: rumors, caverna mediàtica premsa-eclesiàstica, i la simbiosi política–religió de l’Espanya d’aleshores; conflicte carmelites calçats vs. descalços, persecucions i violència. • Retrat de l’obsessió fundacional de Teresa (nous convents) i les penúries de Gracián (fins i tot segrest), amb el ritme lent però molt documentat i evocador de Delgado. • Recomanat per entendre el poder eclesiàstic i la circulació de la informació abans de mitjans alternatius. Cinema — De Versailles a Wembley, passant per Escòcia i Chicago Maria Antonieta (Sofia Coppola, 2006) • Estil de videoclip i pop 80s en drama històric: reforça la frivolitat cortesana però dilueix el marc històric. • Fortaleses: Kirsten Dunst i el repartiment; posada en escena i vestuari. • Complement de lectura: biografia de Stefan Zweig sobre Maria Antonieta — dona profunditat i context polític/psicològic que el film no explora. Bohemian Rhapsody (2018) • Biopic “fins al Live Aid 1985” (no entra de ple en la malaltia). To edulcorat i comercial, però eficaç per a noves generacions. • Música: ús de les veus originals (producció a càrrec de Taylor i May). Mimetisme físic i gestual en l’actor que encarna Mercury, treballadíssim. • Clau compositiva: fascinació d’en Freddie per l’òpera i treball coral (ex.: "Killer Queen" com a primer gran èxit en llistes). Outlaw King — El rey proscrito (David Mackenzie, 2018, Netflix) • Continuació històrica “post-Braveheart”: Robert the Bruce lluitant per recuperar la corona escocesa. • Chris Pine i Florence Pugh destaquen; epicitat moderada però sòlida, batalles més terrenals i ambientació cuidada. Alta fidelitat (Stephen Frears, 2000) • Comèdia romàntica melòmana: una botiga de vinils, llistes, mania pel detall i un protagonista que revisa els seus naufragis sentimentals. • John Cusack carismàtic; descobriment primerenc de Jack Black. Una mirada generacional sobre madurar vs. Peter Panisme. Sèries — Blanc i negre amb mala bava Arde Madrid (Movistar Plus, 2018) — de Paco León • B/N, capítols curts (≈30’), 8 episodis. Ava Gardner a Madrid (1961), veïna dels Perón. Infiltració franquista a la seva casa amb to canalla i esperpèntic. • Repartiment: direcció i guió de Paco León; gran treball de l’elenc (ex.: Inma Cuesta, Carmen Machi…). Temes: masclisme, embarassos i avortament clandestí, nens robats. • Recomanació: proposta atrevida i diferent del panorama espanyol; molt d’ofici i diàlegs punxants. Moments destacats i cites • Velázquez i la veritat incòmoda: > "Demasiado verdad" (Innocenci X). • Aforismes de visita: millor guiada a Montmartre; a Velázquez, bon material explicatiu i audioguies. • Dada útil: entrades a la mostra de Velázquez a partir de 5 € (gratuït clients La Caixa). Conclusió • Doble cita artística a Barcelona que val l’esforç (amb guia si es pot). • Lectura històrica potent per entendre la intersecció política–religió. • Marató de pantalla: del luxe cortesà estilitzat de Coppola a l’energia popular de Queen, passant per l’èpica escocesa i la nostàlgia vinílica; i rematant amb una sèrie espanyola valenta i estilitzada.

Panorama general Aquest episodi consisteix exclusivament en la repetició de la frase "Bona nit" a intervals regulars d’uns 30 segons, al llarg de tot l’àudio (aprox. 0–3599s). No hi ha canvis de tema, entrevistes ni diàlegs; és una peça minimalista centrada en una única locució. Què escoltaràs • Una veu que diu "Bona nit" de forma periòdica. • Ritme i to uniformes, sense variacions significatives. • Absència de música de fons o segments narratius diferenciats. Punts clau • Frase repetida: "Bona nit" cada ~30 segons. • Sense contingut temàtic ni desenvolupament argumental. • Ús potencial com a ASMR, ambient nocturn, prova d’equip o signatura sonora. • Experiència homogènia: no s’observen transicions ni clímax. Temes principals • Salutació nocturna i cortesia verbal. • Minimalisme sonor i repetició com a recurs estètic. • Ambientació per a descans o desconnexió. Moments destacats No s’identifiquen moments destacats diferenciats: la peça manté el mateix patró durant tot l’episodi. Cites "Bona nit" Interpretació i context possible • Pot ser una peça conceptual o un exercici de sound design minimalista. • Útil com a paisatge sonor per a rutines nocturnes o com a loop de cortesia. • També podria correspondre a una prova de línia/latència o test d’àudio repetitiu.

Panorama general del programa "Avui tenim música, llibres, teatre i cinema". Dos conductors (Rosa i Xesco) tiren endavant un episodi variat i amè, amb especial atenció a la música clàssica a l’Auditori, un thriller ambientat a La Rioja, un llibre de consells vitals a través del patchwork, teatre de comèdia i suspens amb Escape Room i un triple bloc de cinema: Formentera Lady, Un sol interior i London River. També hi ha un parèntesi sobre premis culturals locals i iniciatives poètiques. Música clàssica: OBC a l’Auditori (Berlioz, Messiaen, Beethoven) Sinfonia Fantàstica (H. Berlioz) i l’OBC • Experiència a l’Auditori amb la Sinfonia Fantàstica (tercera peça del programa), sota la batuta de Sylvain Cambreling. • Sensació de gran format: Rosa compta uns 71 músics a l’escenari (Berlioz somiava amb 130). Molta corda, dues arpes, vent i percussió notable (timbals, campanes fora d’escena amb un efecte d’eco molt vistós). • Peça de cinc moviments: accessible, narrativa i amb gran desplegament tímbric. Durada aproximada: una hora. Obertura contemporània: Olivier Messiaen • Peça curta (~13’), percepció de la Rosa: difícil i poc melòdica; debat sobre dodecafonia i escolta d’avantguarda com a “quadre abstracte”. • Contrast amb Bernstein (Missa), que li resulta més assequible malgrat ser contemporani. Beethoven: Concert per a piano núm. 4, Sol M, op. 58 • Garrick Ohlsson (anomenat “Olson” a l’antenna), pianista convidat, lectura agraïda i solvent, bis inclòs. • Valoració global: programa molt equilibrat, ideal per a públic ampli. L’Auditori: oferta i proximitat • Recordatori de concerts gratuïts en espais emblemàtics (Barceloneta, Sagrada Família, etc.). • Reivindicació d’abonaments i cicles temàtics: “sempre encerten” amb les seleccions. Cultura local: Premis i poesia al Baix Llobregat Llobregatins de l’any i Ateneu de Sant Just • Crònica de l’acte de lliurament de premis; l’Ateneu de Sant Just és destacat per la seva vida cultural (Orfeó Enric Morera, seccions de música, revista, excursionisme...). Poesia en vers i Horts de poesia (Sant Vicenç dels Horts) • Iniciatives municipals per visibilitzar la poesia: versos a autobusos i parades, revista municipal, web. • Horts de poesia als Jardins de Can Comamala (estiu): autors locals i internacionals, fomentant la declamació i el diàleg intergeneracional. Llibres A merced de un dios salvaje (Andrés Pascual) • Thriller amb aire costumista i gir fosc: un pare vidu i el seu fill amb epilèpsia reflexa tornen a La Rioja; rerefons de bodegues familiars, herències i un passat tèrbol. • Escalada de tensió: llegenda d’un nen entre vinyes, segrest, violència i sospites d’interessos econòmics. • To: àgil i accessible, sense caure en l’explotació gore; intriga sostinguda fins a un desenllaç positiu. Los doce hilos de oro (Aliske Webb) – patchwork i vida • Manual-narrativa amb 12 “fils”/consells d’una àvia a dues netes, vehiculats per la confecció d’un quilt (patchwork) com a símil de projecte vital. • Temes clau: objectius, valors, perseverança, integritat, i el poder del vincle intergeneracional. • Pràctica creativa com a cura i socialització: cosir, acolxar, unir peces com a metàfora d’integrar experiències. • Referència cinematogràfica: How to Make an American Quilt (1995) – Winona Ryder; en castellà, “Donde reside el amor”. Cada bloc del quilt encarna una història d’amor i memòria. • Cita destacada sobre l’èxit i la integritat: "Sea cual fuere tu definición del éxito, si en última instancia no te proporciona paz mental, no es éxito." Teatre: Escape Room (Joel Joan i Hèctor Claramunt) – Teatre Goya • Comèdia de situació i enigmes amb to de suspens: dues parelles entren a un escape room que no és el que sembla. • Ritme alt, molts gags, joc amb el llenguatge inclusiu i gir constant d’expectatives. • Repartiment: Joel Joan, Àgata Roca, Oriol Vila, Paula Vives. Recomanada per una bona estona de diversió. Cinema Formentera Lady (Pau Durà) • Drama íntim amb José Sacristán: un vell hippy, música de banjo i vida bohemia a Formentera veu trastocada la rutina quan ha de fer-se càrrec del nét. • Un relat petit però encantador sobre cura, fragilitat i segones oportunitats, sense caure en el melodrama. Un sol interior (Claire Denis; “Un beau soleil intérieur”) • Juliette Binoche encarna una dona de mitjana edat en recerca amorosa; aparicions d’homes diversos fins a un epíleg amb Gérard Depardieu. • Cinema francès de diàleg i matís: autonomia femenina, expectatives emocionals i friccions de gènere sense victimisme. • Un estudi sobre el desig i la integritat: més busca de ressonància interna que no pas felicitat normativa. London River (Rachid Bouchareb) • Post 7-J (2005): una mare anglesa i un pare africà busquen els seus fills desapareguts a Londres; camins paral·lels que conflueixen. • Temes: dol, prejudicis, pertinença i trobada humana enmig del trauma. Revelació que els joves es coneixien i convivien. • Humanista i continguda; recomanada per la seva sensibilitat i mirada social. Altres referències citades • Recordatoris i elogis a Carlos Saura (Sevillanas, Bodas de sangre, Goya en Burdeos) i a Ken Loach (Lloviendo piedras), tot i que no es desenvolupen en profunditat en aquest episodi.

Resum general Punts clau del programa • Aiguats excepcionals a Catalunya: registres de fins a 195 l/m² a Rubí, afectacions greus a Vallès Occidental, Baix Llobregat i Terres de l’Ebre; un home desaparegut a la riera de Sant Ferriol (Garrotxa). • Crisi del Brexit: cadena de dimissions al Govern de Theresa May, amenaça de moció de confiança i defensa a ultrança del preacord amb la UE; Brussel·les manté el calendari i adverteix que no hi ha pla B. • Decisions judicials: l’Audiència Nacional no jutjarà els processats del 17‑A per assassinat; el Suprem ordena retornar 18 M€ del cànon del gas pel projecte Castor (i poden arribar a 200 M€); la fiscalia saudita demana la pena de mort per 5 acusats del cas Khashoggi i desvincula MBS. • Seguretat viària i civisme: sancions per l’ús temerari d’un patinet elèctric a 70–80 km/h a la Diagonal i recerca del taxista que ho grava mentre condueix. • Tecnologia i privacitat: guia de Mozilla sobre IoT més segur i guerra per la millor fotografia nocturna als smartphones. • Cultura: entrevista a Joan Vilà, compositor català premiat als Hollywood Music in Media Awards; teatre sobre el moviment obrer i estrena dels Coen a Netflix; novetats del disc i el llibre de La Marató. “Yes, difficult and sometimes uncomfortable decisions have had to be made.” — Teresa May Aiguats i emergències a Catalunya Què ha passat i on ha colpejat • Línia de convergència enganxada al litoral central i sud provoca ruixats molt intensos i puntualment 50 l/m² en mitja hora (ex. Observatori Fabra). • Registres: Rubí (195), Terrassa (126), Barcelona-Sant Gervasi (136 l/m²). • Incidents: desaparició d’un home a la riera de Sant Ferriol (Garrotxa); caiguda de murs, inundacions de pàrquings i negocis al Vallès; desallotjaments a Vallirana i reallotjament de 6 persones a Castellbisbal; tall d’accessos al Mas de Barberans i classes suspeses. Mobilitat afectada • Carreteres: talls a C‑55, C‑58, B‑120 i altres vies per esllavissades/inundacions. • Transport públic: retards a Rodalies (R11, RG1, R4, R2) i afectació al Prat amb desviaments i demores. Previsió de Tomàs Molina • Pluges i tempestes es desplacen a comarques gironines durant la nit i matinada, amb possibles acumulacions >100 l/m². • Divendres: persistència al litoral (Ebre i Camp de Tarragona) i millora progressiva a Girona a partir del migdia; temperatures a la baixa. • Avanç: possible llevantada forta el cap de setmana a l’Empordà amb mar molt alterada. Brexit: política i mercats Londres vs. Brussel·les • Dimissions (incloent el ministre del Brexit), pressió per reunir 48 suports per a una moció de confiança contra May. • Brussel·les blinda el calendari: cimera en 10 dies per validar el text i sense marge per reobrir l’acord; reconeix escenari crític si cau May. Punts calents de l’acord (provisionals) • Període de transició (21 mesos prorrogables sense data límit). • Irlanda del Nord: tot el Regne Unit sota regles duaneres de la UE per evitar frontera dura; sense tractats comercials amb tercers fins a l’acord final. • Pesca: fora de l’encaix duaner; es buscarà acord específic. Reacció als mercats • Caigudes moderades als principals índexs; l’Ibex -0,4% i lliura -1,8% vs. euro. Política i societat a Catalunya Pintada al portal del jutge Llarena i reaccions • Acció d’Arran i crida a protegir els jutges del CGPJ; denúncia de Cs per incitació a l’odi i danys; un grup amb la cara tapada neteja la pintada. • El president Torra condemna: “Estoy en contra de cualquier acción de violencia.” Amenaces a l’alcalde de Cervera • Ramon Royes denuncia insults i una carta amb greus amenaces per mantenir la pancarta “Llibertat presos polítics” en l’homenatge a Marc Márquez. Memòria democràtica i polèmica • Lleida canviarà 4 carrers franquistes per noms de dones. • Alejandro Fernández (PP) qualifica de “talibans” els qui volen retirar símbols franquistes i relativitza la figura de Franco en comparació amb Gifré el Pilós o Jaume I. Estratègia electoral • ERC descarta llista unitària amb PDeCAT/Junts per Catalunya a les europees; admet converses amb EH Bildu i BNG per a aliances. Església i procés • Prop de 300 capellans catalans demanen a l’Església espanyola implicació pel diàleg i a “no repetir l’error” de la Guerra Civil (posar-se del costat de Franco). Justícia i internacional 17‑A: criteri de l’Audiència Nacional • El jutge Fernando Andreu descarta processar 3 acusats com a coautors d’assassinat per falta de proves que coneguessin i participessin en el pla final (atropellament a la Rambla). • Delictes que es mantenen: organització terrorista, fabricació d’explosius i estralls. Possibles penes: entre 6–15 anys per terrorisme i fabricació d’explosius (segons l’anàlisi d’Albert Pons). Cas Khashoggi • Fiscalia saudita demana pena de mort per 5 acusats; assegura que MBS només se’n va assabentar per la premsa. Turquia ho rebutja i assenyala responsabilitats de rang governamental. Navalni vs. Rússia • El TEDH conclou que les detencions d’Alexei Navalni van tenir motivacions polítiques. Economia i infraestructures Projecte Castor • El Suprem obliga a retornar 18 M€ del cànon 2014–2015 als consumidors (via recàrrec a la factura del gas). • Podria pujar a ~200 M€ si prosperen recursos pels anys posteriors (SECOT). “Hem estat quatre anys buscant restituir el que era de justícia.” — David Garrofer (SECOT) Rescat d’autopistes • Hisenda incorpora 1.800 M€ del rescat de les radials de Madrid a la despesa d’inversions. Seguretat viària i ús del patinet elèctric • Vídeo viral de dos joves circulant a 70–80 km/h a la Diagonal amb un sol patinet i gravats per un taxista. • Sancions: fins a 400 € per als joves (via inapropiada i dos ocupants); el taxista s’arrisca a 500 € i -5 punts per excés de velocitat i ús del mòbil conduint. Tecnologia Privacitat a la llar connectada • Guia de Mozilla avaluant 70 productes IoT: 33 superen l’examen (ex. Nintendo Switch, Google Home), 30 aprovat just i 7 suspenen (olla a pressió connectada, càmeres de nadons, drons DJI i Parrot). Fotografia nocturna als smartphones • La competència es desplaça al mode nit: Huawei i Google lideren amb algoritmes; els Google Pixel reben actualització per millorar el “Night Sight”. Cultura Entrevista a Joan Vilà (HMMA) • El compositor català guanya la Millor Música Estrangera per “¿Quién eres?” als Hollywood Music in Media Awards. • Claus creatius: llibertat del director Javier Alba i cerca de llenguatge musical original. “Explicar històries a través de la música és un llenguatge universal i emocional.” — Joan Vilà Teatre i cinema • “Mundo obrero” (Temporada Alta): recorregut musical per l’ascens i decadència del moviment obrer a Espanya (dir. Alberto San Juan; música de Santiago Auserón). • “Lluita constant” (Sala Beckett): assemblea teatral amb 50 anys de debats de l’esquerra (maig del 68–avui). • Estrena a Netflix: “The Ballad of Buster Scruggs” dels germans Coen. La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio • Disc (2 de desembre) amb 33 artistes i primera cançó en aranès (Alidé Sans adaptant “Viatge a Ítaca” de Lluís Llach). • Llibre (26 de novembre) amb 7 testimonis, incloent Pau Donés i Susiła Cruyff.

Panorama general de l’episodi Sessió variada i molt viva: literatura, arts escèniques i un bloc de cinema contundent. El to és distès però informatiu, amb opinions ben argumentades i moments personals. Temes clau: • L’edició pòstuma de Miguel Delibes (“La bruja Leopoldina y otras historias reales”) • Festival de Pallassos de Cornellà (format concentrat, números destacats i comentari sociopolític) • Cine-fòrum amb títols potents: 22 de juliol (Greengrass, Netflix), Foxtrot (Samuel Maoz), La modista, Guerra freda (Pawlikowski), Brawl in Cell Block 99 i El pastisser de Berlín • Apunt exprés: La mula de Clint Eastwood Llibres: Delibes inèdit amb memòries esportives Miguel Delibes – “La bruja Leopoldina y otras historias reales” Edició pòstuma curada per Elisa Delibes i l’exsecretària de l’autor. El conte “La bruja Leopoldina” és inèdit, manuscrit i il·lustrat pel mateix Delibes; edició facsímil i de format breu. El volum reuneix també dues peces ja publicades: Mi vida al aire libre. Memorias deportivas de un hombre sedentario i Tres pájaros de cuenta. Eixos Delibes: natura, infantesa, progrés, mort i el món rural castellà; prosa amb humor càlid i vocabulari saborós. “Mi padre se rebelaba contra el hecho de que un 80% de españoles no supieran nadar cuando sabían hacerlo hasta los perros...” Apunts memorables: el pare ensenya a nedar “amb corda i a l’aigua”, bicicleta “a empentes” i una educació més liberal d’arrel francesa. • Recomanació destacada: ideal per a delibistes; una joia curta però molt personal i amb l’“accent Delibes”. Escena: Festival de Pallassos de Cornellà Format comprès en 4 dies (dj–dg) per concentrar públic i millorar l’afluència; més activitat al carrer i una final oberta. Obertura amb manifest breu per la llibertat dels presos polítics: intervenció “modèlica” i aplaudiment llarg. Números destacats: • Dúo alt-prim + clown “cantada”: del gag a acrobàcies de trapezi sorprenents • Clown baixet amb performance King Kong: control corporal “elàstic”, timing i creativitat d’objectes Valoració mixta del carrer (repetició de tòpics), però nivell alt a la carpa: • Durades llargues (20’+) amb domini de ritme i pantomima • Record de Pepa Plana al cartell (no vista en aquesta sessió) Cinema: del terrorisme real al melodrama, del tríptic existencial a l’infern carcerari 22 de juliol (Paul Greengrass, Netflix) Recreació dels atacs d’Oslo i Utøya perpetrats per Breivik. Mirada centrada en un supervivent i el procés posterior; to sobri i implicat, sense explotació morbosa. Paralllel amb terrorisme d’extrema dreta EUA (furgoneta bomba). Preguntes sobre controls de fertilitzants i planificació llarga. • Recomanada: serena, precisa i colpidora. Foxtrot (Samuel Maoz) Estructura en tríptic: 1) Casa familiar: pares reben una notícia devastadora; dol i ràbia filmats amb una poesia visual colpidora. 2) Post militar minimalista al desert, ritmes absurds i bucle existencial (el foxtrot com a ball que torna al mateix lloc). 3) Resolució amb ambigüitat i girs sobre veritat/somni. Imatge poderosa, control del to i originalitat escènica. • Per a públic que aprecia el cinema formalista i emocionalment intens. La modista (Jocelyn Moorhouse) Drama amb Kate Winslet a l’Outback: disseny i alta costura com a empoderament en un poble ple de rancors. Retrat de transformació personal i classes socials amb humor negre i elegància. • Més profunda del que sembla: entretinguda i amb cor. Guerra freda (Pawel Pawlikowski) Amor entre dos artistes (intèrpret i director musical) a l’Europa de postguerra; blanc i negre precís i hipnòtic. Eix temàtic: passió vs. estimació, identitat a l’exili i xoc Est–Oest (protecció del sistema vs. individualisme salvatge). • Cinema exigent i bell; pot dividir, però interessant. Brawl in Cell Block 99 (S. Craig Zahler) Thriller carcerari amb Vince Vaughn: d’un autocontrol ferri a una baixada als inferns. Posada en escena que passa de normalitat a gore sense concessions; impacte físic i adrenalina. • Per a paladars durs; tècnicament sòlida i molt intensa. El pastisser de Berlín (Ofir Raul Graizer) Romance i dol entre Berlín i Jerusalem: relació secreta, xoc amb normes kosher i intimitat delicada. Creixement gradual: de rentar plats a endolcir una cafeteria i una vida. • Dolça-amarga, sensible i ben conduïda. Apunt ràpid: La mula (Clint Eastwood) Es comenta com a possible aspirant gran als Oscar; Eastwood en mode paperàs com a “mula” de droga. Tancament To cordial i complicitat entre tertulians; promesa de continuar el dijous vinent.