#589 - Entrevistes de La Rambla del 10/12/2025
Entrevistes d'actualitat al magazín de matins "La Rambla"
Entrevistes de La Rambla
Programa
Entrevistes de La Rambla
Entrevistes d'actualitat al magazín de matins "La Rambla"
Presentat perDani Martínez·Dilluns, Dimarts, Dijous, Divendres · 11:10 - 11:45 ·Dimecres · 11:10 - 12:00 ·772 episodis
episodis
181-192 de 767
18'#588 - Entrevistes de La Rambla del 9/12/2025 — Mercat de Nadal 2025 a Sant Just: comerç i família
El contingut descriu el Mercat de Nadal 2025 de Sant Just, que se celebrarà el diumenge 14 de desembre a la plaça Camoapa, amb l’objectiu central de promoure el comerç, els serveis i la restauració local mitjançant una seixantena de parades. El mercat ofereix hores tranquil·les sense música forta, pensades per a persones amb més sensibilitat sensorial.Hi participen activament comerços locals, Dona i Empresa, Esvern Comerç i el col·lectiu Meraki, amb accions de dinamització, butlletes amb premis i una panera artesanal solidària vinculada a la campanya 'Cap Infant Sense Joguina'. El programa inclou espectacles familiars, fotocol nadalenc, tió, espai de joc 0–3, concerts de rock i versions, una obra de teatre infantil en anglès, la presència del patge reial per recollir cartes als Reis, i una xocolatada popular (amb opcions sense lactosa i sense gluten). El mercat es tanca amb un concert nadalenc i una nevada màgica que culmina la jornada festiva i solidària.
13'#587 - Entrevistes de La Rambla del 5/12/2025 — Vine a nedar per la Marató amb el Club Natació
Entrevista amb Jordi Estrader, president del Club Natació Sant Just, sobre la iniciativa solidària "Vine a nedar per la Marató" en suport de La Marató de TV3, enguany dedicada al càncer i la seva detecció. L’activitat se celebrarà el 14 de desembre a la piscina municipal de la Bona Aigua i consistirà en 4 hores de natació per equips de 4-6 persones, on sempre hi haurà un nedador per equip a l’aigua. Els metres nedats es convertiran en aportacions econòmiques, sumant la quota d’inscripció dels equips i les donacions d’empreses locals en funció de la distància recorreguda. La primera edició ja va ser un èxit, amb 19 equips i més de 4.000 € recaptats. El club, una entitat petita, familiar i sense ànim de lucre, treballa la natació i el triatló des de la base fins als màsters, i organitza també un triatló infantil a la primavera. Estrader insisteix que no importa el nivell, que cada metre compta, i anima tothom amb ganes de nedar a inscriure’s a través de cnsanjust.cat i a participar tant en la jornada solidària com en la vida esportiva del club.
13'#586 - Entrevistes de La Rambla del 4/12/2025 — Llum enmig del soroll: pintura, silenci i somnis
Entrevista a Imma Boronat, responsable de la secció Artaneu de l’Ateneu de Sant Just, arran de la inauguració de la seva exposició “Llum enmig del soroll, món de somnis”. La mostra es pot visitar del 4 al 31 de desembre a la sala Piquet i explora la necessitat de silenci interior i autoconeixement enmig del “soroll” informatiu i digital. Imma pinta sovint amb les mans, buscant un contacte directe, primitiu i molt emocional amb l’obra, combinant pintura figurativa i abstracta en formats variats. L’exposició inclou una instal·lació amb intel·ligència artificial, en col·laboració amb Carles García, que projecta imatges sobre els quadres per simbolitzar el caos mental generat per l’excés d’informació i el diàleg entre art analògic i tecnologia. El projecte té també una dimensió solidària: una part de la venda d’obres i de samarretes amb el missatge “pay me attention” es destina a Sant Jus Solidari, reivindicant una atenció més humana. Paral·lelament, Imma impulsa un taller de tast i pintura amb vi amb el Celler de Can Mata, i recorda que fa tallers de dibuix a l’Ateneu. L’entrevista culmina amb una invitació a la inauguració, plantejada com un moment íntim, artístic i compartit.
28'#585 - Entrevistes de La Rambla del 3/12/2025 — Política local, habitatge i emergència a Collserola
Episodi d’Entrevistes de La Rambla a Ràdio Desvern amb Isabel Darder, portaveu del PSC a Sant Just Desvern, centrat en diversos eixos de política local. Darder obre amb una reflexió pel Dia Internacional de la Discapacitat, defensant parlar de capacitats diverses i explicant el nou Pla Local d’Inclusió Social, amb eixos com inclusió socioeconòmica, salut, habitatge, educació digital i participació ciutadana. Destaca el 50è aniversari del Centre Pilot i el projecte de pictogrames inclusius.En l’àmbit cultural, exposa el nou Pla d’Acció Cultural 2025-2030, orientat a una governança cultural col·laborativa, millor coordinació d’agendes i difusió, i a apropar la cultura als barris, especialment Mas Lluí, en coherència amb la reforma de l’Ateneu. Pel que fa al pressupost 2026, remarca la prioritat en serveis socials (SAT), i inversions al camp de futbol i l’Ateneu.També comenta les modificacions urbanístiques al Parador, la moció unànime per millorar el transport públic (especialment la línia X30), el suport a la futura gratuïtat del menjador i les extraescolars com a inversió en infància, i celebra la compra per la Generalitat de 118 pisos a Mas Lluí per ampliar l’habitatge públic.Finalment, alerta sobre la Pesta Porcina Africana (PPA) al Parc de Collserola, demanant no accedir-hi per evitar propagar el virus dels porcs senglars i protegir l’economia porcina catalana.
17'#584 - Entrevistes de La Rambla del 2/12/2025 — Quilòmetres solidaris i impacte de la pesta porcina
Repte solidari de Trail Barcelona per la Marató de TV3 Quilòmetres solidaris: com funciona L’episodi se centra sobretot en el nou repte “quilòmetres solidaris” impulsat per Trail Barcelona per donar suport a La Marató de TV3, dedicada enguany a la recerca contra el càncer. • Participació oberta a tothom: poden participar infants, adults, gent gran, famílies, grups d’amics, clubs esportius, escoles… sense cap requisit de nivell esportiu. • Inscripció i donació: cal entrar a la web trailbarcelona.com, omplir un breu formulari i fer una donació voluntària d’entre 5 i 20 euros. La recaptació es destina íntegrament a La Marató. • Com es compten els quilòmetres: cada persona o grup registra la seva activitat amb app, rellotge o dispositiu similar (córrer, caminar, anar amb bici, nedar, etc.) i envia un pantallazo a través de la web. • Rànquing i incentius: Trail Barcelona crea un rànquing de quilòmetres individuals i per grups. Les persones o equips que més quilòmetres acumulin rebran un obsequi. • Terminis: el repte està obert des de divendres passat fins al diumenge 14, dia de La Marató. Es poden sumar quilòmetres des de qualsevol lloc i en qualsevol moment dins d’aquest període. “Si tu avances, la recerca progressa” és el lema del repte. Accessibilitat i abast del repte • El disseny del repte busca ser molt flexible: no hi ha limitació de lloc (hi ha participants de Sant Just, Tenerife, Madrid, Igualada…), ni d’horaris, ni de tipus d’activitat. • Es pretén evitar les barreres típiques de les activitats d’un sol dia (agendes plenes, coincidència amb altres actes, etc.) i facilitar que cadascú s’ho pugui adaptar a la seva rutina. • Trail Barcelona ha fet molta difusió local, especialment a Sant Just: entitats esportives, marxa nòrdica de gent gran, escoles, col·lectius com Ambici sense edat, famílies i grups informals. • Expliquen que, en només tres dies, ja han superat els 100 km registrats, i que hi ha participants que no acostumaven a sortir a caminar però ara s’hi han animat per sumar quilòmetres. Lligam entre esport, prevenció i càncer El repte s’alinea amb el tema de La Marató: càncer i recerca. • Destaquen que l’esport i la vida saludable són claus en la prevenció del càncer. • Citen experts que afirmen que més de la meitat dels càncers es podrien prevenir amb hàbits saludables i activitat física. • Recorden dades de Catalunya: 17.000 morts i 42.000 nous casos de càncer l’últim any, xifres que evidencien la magnitud del problema i la necessitat de més investigació. • Subratllen que hi ha càncers encara poc estudiats, amb tractaments insuficients, i que cal finançament per millorar les opcions de les persones diagnosticades. Motivació personal i històries al darrere La iniciativa també té un component emocional molt fort. • La Cristina comparteix que aquest any ha perdut el seu pare a causa del càncer, i que això ha reforçat la seva determinació de col·laborar sí o sí amb La Marató. • Expliquen que molta gent participa en homenatge a persones estimades que han perdut o que estan lluitant contra la malaltia. • Assenyalen que hi ha moltes “històries maques” darrere dels quilòmetres: gent gran que camina cada dia, famílies que sumen quilòmetres plegades, persones que s’inicien en l’activitat física gràcies al repte. Trail Barcelona té la intenció d’anar compartint aquestes històries per donar visibilitat a la causa i reforçar el component comunitari de la iniciativa. Crida final a la participació Abans de tancar el bloc dedicat al repte, recorden: • Com participar: entrar a trailbarcelona.com, inscriure’s, fer la donació i començar a enviar activitats. • Facilitat del format: cadascú pot decidir quan i com fer les activitats, i des d’on. • Doble benefici: qui participa cuida la seva salut i, alhora, ajuda a finançar la recerca contra el càncer a través de La Marató. Impacte de la pesta porcina africana a Collserola Tancament del parc i afectació a Trail Barcelona A la part final de l’entrevista, s’aborda la situació de Collserola en alerta sanitària per un brot de pesta porcina africana detectat en porcs senglars. • S’ha establert un tancament d’accés al parc i un radi de seguretat de 20 km per mantenir el focus de la malaltia confinat dins l’àrea de Collserola. • Trail Barcelona fa el 100% de la seva activitat habitual a Collserola, de manera que aquesta mesura els afecta completament. Adaptació de l’activitat fora de l’entorn natural Malgrat l’impacte, el grup ha convertit la dificultat en una oportunitat d’adaptació i innovació. • Han traslladat part de les seves sessions a entorns urbans i asfaltats, com ara la Diagonal de Barcelona. • Ja tenien al llarg del curs algunes sessions més tècniques (tècnica de cursa, exercicis específics, escales, etc.), i ara les han agrupat i potenciat per fer-les fora de la muntanya. • També estan aprofitant altres entorns naturals que no estan afectats per les restriccions de Collserola. • Expliquen que les sessions urbanes estan tenint molt bona acollida entre els adults, i que la gent hi participa motivada i conscienciada. L’objectiu és “adaptar-se, fer esport i passar-s’ho bé” malgrat les limitacions. Visió de futur i responsabilitat col·lectiva • Subratllen que desitgen que la situació es normalitzi aviat, no només per la seva activitat, sinó pel bé de tothom i pel control de la malaltia en la fauna salvatge. • Ressalten la importància de respectar les restriccions d’accés al parc per evitar la propagació de la pesta porcina africana. Tancament de l’episodi El programa es clou amb: • Un agraïment a la Cristina i al David per la seva tasca i presència recurrent als micròfons de Ràdio Desvern. • Una crida final a participar en els quilòmetres solidaris, especialment adreçada a la ciutadania de Sant Just, però oberta a tothom. • Recordatori que tota la informació i les inscripcions es poden trobar al web trailbarcelona.com. Resum curt (summary_short) L’episodi presenta el repte “quilòmetres solidaris” de Trail Barcelona, una iniciativa oberta a tothom per recaptar fons per La Marató de TV3, dedicada enguany al càncer. Les persones participants fan una donació d’entre 5 i 20 euros i registren quilòmetres caminant, corrent, anant en bici o nedant, des d’on vulguin i quan vulguin, enviant un pantallazo de les seves activitats per entrar en un rànquing amb petits obsequis. El projecte vol unir esport, prevenció i solidaritat, ressaltant que una vida activa pot prevenir molts casos de càncer i que la recerca encara necessita molts recursos. La Cristina comparteix la seva motivació personal arran de la mort del seu pare per càncer i expliquen les històries emocionants que hi ha darrere de molts participants. A la part final, descriuen com el tancament de Collserola per la pesta porcina africana ha afectat totalment la seva activitat, però també els ha empès a reinventar-se amb entrenaments a l’asfalt i en altres espais, mantenint l’objectiu de seguir movent-se i sumant per la salut col·lectiva.
14'#583 - Entrevistes de La Rambla del 1/12/2025 — Planificar i cuidar la salut financera
Resum general del podcast Entrevista a Ainhoa Oliver, especialista en fiscalitat i planificació financera, arran d’un taller organitzat per Dona i Empresa sobre gestió dels diners i salut financera. La conversa gira al voltant de la manca de cultura financera, la importància de la planificació, els errors més habituals en la gestió dels diners i els hàbits pràctics per millorar la situació econòmica tant a nivell personal com professional. "Jo sempre recomano que l’estalvi hauria de ser com una despesa obligatòria." L’entrevista insisteix en idees clau: • Fer un pressupost clar d’ingressos i despeses, tant personals com d’empresa o autònoms. • Separar l’estalvi des del principi del mes, no deixar-lo "per si sobra". • Evitar decisions impulsives (com compres de Black Friday) i basar-se en objectius i previsió. • Crear hàbits financers saludables a partir de petites accions sostingudes en el temps. • Entendre que una bona salut financera dona tranquil·litat mental i facilita la participació en la vida comunitària. També es destaca el valor de tallers com aquest per normalitzar parlar de diners, compartir dubtes en un espai de confiança i començar a planificar el futur financer de forma conscient. Contingut principal de l’entrevista 1. Presentació de l’entrevista i del taller • Es presenta l’entrevista amb Ainhoa Oliver, llicenciada en Dret i amb màster en Fiscalitat i Planificació Financera. • El motiu de la conversa és el taller “Organitza el teu futur financer”, organitzat per Dona i Empresa i adreçat sobretot a persones emprenedores i autònomes. • El taller es farà un dimecres a les 20h, al local de Dona i Empresa. Punt clau: el taller té un enfocament molt pràctic, amb l’objectiu que la gent surti amb 4 idees bàsiques aplicables de seguida. 2. Objectius i enfocament del taller • El taller vol explicar conceptes financers de manera senzilla i aplicable. • S’ofereixen eines concretes perquè cadascú pugui: - Organitzar millor els seus diners. - Prendre decisions amb més seguretat. • Ainhoa insisteix que hi ha molt poca cultura financera i que això afecta el dia a dia de les famílies i persones. "Hem de rebre informació clara, exemples reals i eines simples per poder canviar la manera de gestionar els diners." 3. Impacte en la vida quotidiana i en el context de Sant Just • Una bona planificació financera aporta: - Ordre i claredat sobre ingressos, despeses i objectius. - Més tranquil·litat en el dia a dia. • En un entorn com Sant Just, amb molta vida comunitària i projectes locals, tenir una salut financera sòlida facilita: - Participar més en activitats socials i culturals. - Implicar-se en projectes locals sense tant d’estrès econòmic. 4. Errors habituals en la gestió dels diners Ainhoa descriu diversos errors molt comuns que observa en famílies, persones i empreses: • No tenir un pressupost clar: no es distingeix entre estalvi i despesa. • No planificar els imprevistos i confiar massa en la improvisació. • Prendre decisions impulsives, especialment en moments com el Black Friday. • Viure al dia, sense objectius ni organització, cosa que porta a situacions com "no arribo a final de mes". Solució proposada: • Elaborar un pressupost d’ingressos i despeses. • Definir objectius i fites (personals, familiars o d’empresa). • Passar d’una gestió reactiva a una gestió planificada. 5. Planificació vs inversió: per on començar • Molta gent associa finances a inversió i hi té por. Ainhoa proposa substituir la idea d’inversió per la de planificació: "No podem passar de 0 a 100; hem de començar amb petits hàbits per arribar a una bona salut financera." • Preguntes clau per planificar: - Què necessitaré d’aquí 6 mesos? - Què necessitaré d’aquí 5 anys? - Què necessitaré per a la jubilació? • Elements necessaris: - Informació clara. - Exemples reals. - Eines simples per generar consciència i motivar petits canvis. 6. Accions paral·leles per treure més profit del taller Ainhoa recomana combinar l’assistència al taller amb diverses pràctiques personals: • Fer un seguiment personal de la pròpia economia: - Registrar ingressos i despeses. - Revisar el pressupost un cop al mes. - Construir una visió de pressupost anual. • Fer una sessió de planificació anual per revisar objectius i ajustar despeses i estalvi. • Formar-se contínuament en: - Inversió. - Estalvi. - Hàbits financers saludables. • Recursos recomanats: - Escoltar podcasts de finances. - Apropar-se a un professional que ajudi a definir objectius i estratègies. 7. Salut financera i participació comunitària • Hi ha una relació directa entre estabilitat financera i participació social: - Menys estrès econòmic = més espai mental per participar en activitats socials, culturals o econòmiques locals. • Tot i que es pot aprendre observant altres persones, Ainhoa adverteix: "El primer és seure amb un mateix i veure quins objectius tinc, perquè les teves necessitats no són iguals que les del costat." • Prioritat: aconseguir tranquil·litat econòmica personal per després poder aportar a la comunitat. 8. Consells bàsics per començar a gestionar millor els diners Ainhoa planteja un itinerari simple per a qui comença des de zero: Saber exactament en què es gasten els diners cada mes. Amb aquesta informació, definir un pressupost. Fissar petits objectius d’estalvi, realistes i assumibles. Crear un fons per imprevistos. Recomanació central: "L’estalvi hauria de ser com una despesa obligatòria: igual que la llum, l’aigua o la hipoteca." • Error habitual: deixar l’estalvi "per al final" si sobra alguna cosa. • Alternativa: destinar un tant per cent del sou a l’estalvi de forma automàtica des del principi del mes. Ainhoa reconeix que: • Hi ha casos en què és molt difícil estalviar per la situació de salaris i cost de vida. • Prioritari: garantir la subsistència, però també avaluar seriosament si hi ha alguna capacitat, per mínima que sigui, de començar a estalviar. 9. De l’experiència personal al canvi d’hàbits • Ainhoa comparteix que ella mateixa, abans de dedicar-se professionalment a aquest camp, es gastava tot el que ingressava. • El canvi clau va ser separar l’estalvi des del principi: - Si es treu del compte a l’inici, ja no està disponible per gastar-lo. • Reforça la idea que fins i tot quantitats molt petites són útils si es converteixen en un hàbit constant. 10. Aplicació als negocis, autònoms i projectes locals Atès que el taller està organitzat per Dona i Empresa, es parla específicament de persones emprenedores i autònomes: • Una empresa o persona autònoma també necessita: - Un pressupost propi (d’empresa). - Planificar ingressos i despeses. - Gestionar riscos. - Establir objectius clars. • Aquests conceptes s’apliquen tant a: - Projectes personals, com - Comerços i iniciatives locals del municipi. 11. Fomentar hàbits i cultura financera • Un dels objectius del taller és crear un espai de confiança on: - Es puguin compartir dubtes. - Es normalitzi parlar de finances, tema sovint tabú. • Ainhoa defensa que hi ha molt poca cultura financera i que caldria: - Introduir tallers de gestió de diners a les escoles. - Ensenyar als joves a gestionar els seus primers ingressos des de l’inici de la vida laboral. "Vull donar confiança perquè la gent comenci a parlar de finances i es tregui aquesta barrera." • Els tallers són, per tant, una porta d’entrada a una relació més conscient i sana amb els diners. 12. Missatge final i invitació al taller En el tram final, Ainhoa adreça un missatge directe a les persones que encara no s’han inscrit al taller: • El defineix com “una oportunitat molt valuosa per guanyar tranquil·litat i seguretat” en relació amb els diners. • Recorda que els diners són un aspecte present a la vida de tothom. • Destaca que les activitats estan pensades per: - Ajudar. - Practicar. - Adaptar-se a tothom, independentment de la situació de partida. Conclusió final: • Apuntar-se al taller és presentat com el primer pas per fer un canvi positiu i durador en el futur financer. • El programa s’acomiada desitjant èxit al taller i animant a continuar cuidant la salut financera.
19'#582 - Entrevistes de La Rambla del 28/11/2025 — L’ànima dels materials: art, matèria i espai
Introducció a l’entrevista En aquest espai d’Entrevistes de La Rambla a Ràdio Desvern, la periodista conversa amb Charo Gálvez, artista plàstica, amb motiu de la inauguració de la seva exposició “L’ànima dels materials” al Celler de Can Ginestar. L’entrevista se centra en: • La seva trajectòria artística i evolució estilística • El concepte de l’exposició i la relació amb els materials • La importància de l’espai expositiu i el diàleg amb les obres • Els processos tècnics i la resignificació de materials i peces danyades • La diferència entre veure l’obra en pantalla i en directe Trajectòria artística i context de l’exposició 40 anys de treball entre el tèxtil i l’obra personal Charo Gálvez explica que porta gairebé 40 anys treballant en el món de l’art: • Ha compaginat sempre la seva feina com a dissenyadora tèxtil amb la seva obra personal. • Manté molt separats el disseny aplicat i la seva creació artística. • Remarca que és molt difícil viure de la pintura, i que per això sempre ha tingut una feina paral·lela. Pel que fa a exposicions, comenta que: • Ha exposat en diversos espais del Baix Llobregat (Centre d’Art de Sant Boi, Vegas, Valgrasa, Ateneu de Torrelles, etc.). • Aquesta és la primera vegada que exposa a Sant Just. Dades de l’exposició “L’ànima dels materials” L’exposició s’inaugura al Celler de Can Ginestar i es podrà visitar: • Des del 28 de novembre fins al 3 de gener de 2026. • Inclou visites guiades a càrrec de l’artista els dies: • 4 de desembre, 11.30 h • 18 de desembre, 18.30 h • 22 de desembre, 18.30 h Charo destaca la importància de les visites guiades amb xerrada com a espai per: • Explicar detalls tècnics i conceptuals que a la ràdio no es poden veure. • Respondre a la curiositat directa del públic: “I això, com ho has fet? I això, per què és així?” El concepte d’“ànima” en els materials Materials humils, colors neutres i sensibilitat L’artista descriu la seva obra com a aparentment “dura” perquè: • Treballa amb materials durs o industrials (com el cautxú). • Utilitza sobretot colors neutres: grisos, negres, blancs, beix o el color propi del material. El que busca, però, és que el públic s’hi acosti amb sensibilitat: • Vol que la gent vegi els materials d’una manera diferent al seu ús quotidià. • Posa l’exemple del cautxú, habitualment vinculat a pneumàtics, que aquí es converteix en obra d’art. El títol “L’ànima dels materials” remet a: • Despullar el material i mostrar-lo tal com és. • Donar-li una interpretació pròpia com a artista. • Permetre que cada espectador faci la seva pròpia lectura de la peça. “Cada persona fa una lectura diferent de la mateixa obra.” Diàleg entre autor, obra, espai i públic Charo incideix molt en la idea de diàleg múltiple: • L’artista crea posant-hi la seva ànima. • L’obra canvia segons l’espai on s’exposa: • Cada sala exigeix un muntatge diferent. • Les peces “parlen” de manera diversa segons el context. • Les obres dialoguen entre elles dins l’espai expositiu. • Finalment, és l’espectador qui completa el sentit amb la seva mirada. El paper de l’espai: el Celler de Can Ginestar i la Sala Ponent Un espai neutre i lluminós Sobre el Celler de Can Ginestar, l’artista valora: • És una sala diàfana, blanca i neta, que no ha requerit gaire intervenció. • A diferència d’altres llocs on ha hagut de “amortiguar el soroll” de l’espai, aquí el context facilita la contemplació de l’obra. “No portes, no finestres”: fotografia i arquitectura A la Sala Ponent s’hi presenta una petita mostra fotogràfica: • Són imatges de portes i finestres que han deixat de ser-ho, de vitrines i obertures anul·lades. • El mateix espai ha tapat moltes obertures amb panells per funcionar com a sala d’exposicions. La sèrie fotogràfica “no portes, no finestres” busca: • Donar un altre valor al que hi ha darrere d’aquests tancaments. • Reflexionar sobre el que queda ocult, tapat o transformat. • Generar un joc visual amb l’arquitectura de la sala. L’entrevistador comenta que al compte d’Instagram de l’artista es poden veure alguns exemples d’aquestes fotografies. Obres recuperades, segones vides i la cita de Paul Valéry Obres que “tornen a parlar” Una part clau de l’exposició és la resurrecció d’obres antigues: • A la mostra conviuen peces de diferents èpoques, amb fins a 30 anys de diferència. • Malgrat això, poden semblar plenament actuals. Charo fa servir una frase de Paul Valéry al text de presentació: Hi ha obres que durant anys poden no servir per a res; la funció d’una obra d’art és la seva utilitat. Si no agrada a ningú, si no s’arriba a exposar, queda morta i arraconada. Però, de sobte, alguna d’aquestes peces torna a parlar i recupera la vida. A partir d’aquesta idea, ella explica que: • Ha recuperat peces oblidades, danyades o arraconades. • Les ha reelaborat i els ha insuflat una “nova ànima”, convertint-les en segones obres. Vandalisme i transformació Un episodi important en la seva trajectòria és un acte de vandalisme que va patir el seu fons d’obres: • En un taller on guardava moltes peces, li van cremar i destrossar obra. • Moltes peces van quedar mutilades, cremades o seriament malmeses. En comptes de descartar-les, Charo ha: • Resignificat els materials danyats. • Donat una segona vida a moltes d’aquestes peces. • Integrat aquesta experiència en el relat de l’exposició i en les visites guiades. Tècnica i matèria: el grafit i altres materials El grafit com a material central En la part més tècnica, l’artista detalla el seu procés amb el grafit: • Utilitza pigments de grafit barrejats amb oli de llinosa per fer pintura a l’oli sobre lli. • Variant la quantitat de pigment, aconsegueix superfícies més o menys mate, “avellotades”, sense brillantor, on respira el material. Explica també la naturalesa del grafit: • El grafit és carboni transformat per les temperatures i el temps. • El diamant també és carboni, però amb una estructura diferent. • Així, dos materials tan diferents comparteixen el mateix origen. “Jo em quedo amb el grafit abans que el diamant.” Aquesta preferència reforça la seva aposta per materials humils, poc convencionals, amb una forta càrrega matèrica i simbòlica. Pedres, pissarres, marbres i altres elements A la mostra també hi apareixen altres materials naturals i industrials: • Pissarra: integrada tant en quadres com en petites peces recollides de la muntanya. • Granit: fragments recuperats d’una cantera abandonada, convertits en elements escultòrics. • Marbre: present en forma de petits mosaics. • Cuir i làtex: materials tous que apareixen en peces paral·leles i objectes d’ús quotidià. L’artista subratlla que el simple gest de recollir i col·locar una pedra en el context de l’exposició ja implica: • Descontextualitzar-la del món natural o industrial. • Donar-li una nova importància i valor com a peça artística. • Insuflar-li, de nou, una ànima pròpia. De la figuració a l’abstracció i la influència d’altres artistes Evolució estilística: de la pintura figurativa a l’abstracció Charo explica que els seus inicis van ser figuratius: • Li agrada molt dibuixar del natural, especialment en tècnica de pastel. • Conserva carpetes plenes d’apunts i dibuixos figuratius. • De vegades també fa il·lustració, una part de la seva pràctica que valora i gaudeix. Tot i això, l’obra que presenta a “L’ànima dels materials” és plenament abstracta: • És la forma d’expressió que sent com a més intima i pròpia. • La figuració continua present en el seu treball, però no és el centre de l’exposició. Referents: minimalisme i arte povera L’entrevistadora estableix un paral·lelisme amb una exposició de Chillida vista a la Pedrera, pel joc amb: • La geometria. • El minimalisme. Charo reconeix diverses influències de l’art contemporani: • Jannis Kounellis i l’arte povera. • Els minimalistes com Carl Andre o Richard Long. • La pintura contemporània en general, que ella “filtra” per crear una veu pròpia. Remarca que: • Tots els artistes es nodreixen d’altres, però el resultat acaba sent una cosa diferent. • En el seu cas, si Richard Long treballava amb cercles de pedra, ella es decanta pel grafit, la pissarra, el marbre o el granit, donant-los un sentit personal. Fotografia de detall i sensualitat del material L’ull sempre treballant Quan no pot treballar en obra gran, Charo manté la mirada activa mitjançant la fotografia: • Porta sempre la càmera o el mòbil per captar detalls de portes, finestres i materials. • Considera que “l’ull sempre està treballant amb el que veu”. A més de la sèrie de portes i finestres, fa fotografies de detalls molt propers del material: • Són imatges preses molt a prop, girant i observant el material des de diferents angles. • Busquen ressaltar la sensualitat de la matèria, allò que no es percep a simple vista en l’obra penjada a la sala. • Aquestes fotos no sempre s’exposen, però formen part del seu procés creatiu intern. L’experiència en directe vs la imatge en pantalla Diferència entre veure l’obra en viu i a través de pantalles Cap al final, la conversa posa èmfasi en la importància de la presencialitat en art: • Molta gent coneix l’obra de Charo a través de fotografies i xarxes socials, però l’experiència canvia molt en directe. • L’artista comparteix el comentari d’una visitant (Carme Maleret): “Estic acostumada a veure coses teves per la pantalla, i és tan diferent en directe, no té res a veure.” L’entrevistador ho compara amb la fotografia de paisatge: • El que veus en directe mai és igual a la foto. • La vivència real té una profunditat i una dimensió que la imatge no pot recollir del tot. Instal·lació i vivència física Charo relata una anècdota d’una instal·lació als anys 90 a Sant Boi: • Va omplir una sala d’art municipal amb bigues, creant una mena de bosc virtual. • Va deixar una llibreta perquè els visitants hi escrivissin sensacions. • Un noi que treballava només amb realitat virtual hi va tornar diverses vegades i li escrivia que: “Això és millor que la realitat virtual.” Per a ell, i per a l’artista, la conclusió és clara: • Per molt avançades que siguin les tecnologies i les experiències immersives, la realitat física de l’obra és insubstituïble. • L’art contemporani, especialment el que treballa amb espai i matèria, requereix ser viscut corporalment. Tancament de l’entrevista L’entrevista es tanca amb: • Un agraïment mutu entre la presentadora i Charo Gálvez. • Una última invitació a: • Anar a la inauguració al Celler de Can Ginestar. • Participar en les visites guiades i xerrades, especialment amb alumnat de l’escola municipal. • Descobrir de primera mà “L’ànima dels materials”, la seva poètica del grafit, la pedra, el cautxú i els materials recuperats. Missatge final implícit: per entendre l’obra de Charo Gálvez, cal mirar de prop, tocar amb la mirada i habitar l’espai on els materials recuperen la seva ànima.
20'#581 - Entrevistes de La Rambla del 27/11/2025 — Nou regidor de la CUP, seguretat i fractura social
Context i protagonista L’entrevista forma part de l’espai Entrevistes de La Rambla de Ràdio Desvern i està dedicada a la incorporació de Lluc Tost com a nou portaveu i regidor de la CUP a Sant Just. • Lluc Tost és enginyer de Biosistemes i prové del teixit associatiu local (grup Escolta Martin Luther King, festes populars, Cees, Ateneu). • Assumirà el relleu d’Anna Vilanova al ple municipal al desembre, no al novembre com s’havia anunciat inicialment. • Arriba al consistori en un moment polític tens i de forta mobilització ciutadana. "La idea és portar una mica de visió jove i d'esperit rebel al ple" Nova etapa com a regidor de la CUP Relleu generacional i to polític Tost remarca que el rellotge de càrrecs a la CUP era conegut des de campanya i que només s’ha endarrerit uns mesos per diverses causes, però es formalitzarà al ple de desembre. • Afronta el càrrec “amb il·lusió i ganes” per aprofitar aquest any i mig de mandat restant. • Vol aportar una mirada jove, de llarg termini, en contrast amb el que percep com una mentalitat “massa adulta o acomodada” al ple. • Esdevindrà el regidor més jove de l’actual consistori, fet que ell vincula amb aportar perspectiva de futur. Escenari polític municipal i clima institucional Tensió relativa i ambient preelectoral Tost considera que el clima és “tens pel que estem acostumats a Sant Just”, però sense dramatitzar-ho. • Critica el PSC per una política de “pagar focs” i d’equidistància, evitant posicionar-se i fer soroll. • Parla d’un “clima preelectoral”: les eleccions del maig de 2027 comencen a marcar l’agenda. • Segons ell, en dos anys i mig costa veure “grans obres o grans polítiques” orientades a les necessitats ciutadanes. • Interpreta que el govern es reserva grans inauguracions i esdeveniments per apropar-se a la ciutadania a les portes de les municipals. El ple d’octubre suspès i la mobilització ciutadana Irrupció al ple i resposta institucional El ple ordinari d’octubre es va suspendre després de l’entrada d’un centenar llarg de veïns que reclamaven suport institucional als dos joves detinguts durant les festes de tardor i explicacions sobre l’actuació policial. • La CUP felicita la plataforma que va aconseguir mobilitzar unes 200 persones per mostrar el rebuig a la gestió de l’alcalde i la preocupació per la deriva del municipi. • Tost ho destaca com un fet notable a Sant Just, un municipi on no és habitual aquesta magnitud de protesta. Sobre l’actitud de l’alcalde i del govern: • Considera que no hi va haver suport als veïns mobilitzats. • L’alcalde, segons Tost, va tancar files amb el PSC i va evitar “esquitxar” la Generalitat (també governada pels socialistes). • Qualifica aquesta posició com a típica equidistància del PSC: no mullar-se i no enfrontar-se a ningú. • Critica amb duresa el comunicat d’Endavant Sant Just, que titllava l’acció veïnal d’“actituds feixistes”; ho considera “ridícul” i propi d’un model de “poble dormitori” on no es volen queixes al carrer. Festes de tardor i actuació policial De la protesta juvenil a un malestar intergeneracional L’entrevistadora pregunta per la denúncia d’actuació policial desproporcionada durant la nit del 25 al 26 d’octubre al complex esportiu de la Bonaigua. Tost matisa que no és només un conflicte juvenil: • El manifest de suport als detinguts està signat per moltes entitats no juvenils. • Al ple hi va assistir gent de totes les edats. • Parla d’un malestar intergeneracional, que qualifica de preocupant, lamentable i execrable. Manca d’informació i responsabilitat política Segons Tost, el gran problema és la manca absoluta de respostes oficials per part de l’alcalde i del govern: • No s’ha explicat per què els Mossos d’Esquadra van entrar en un equipament municipal. • No se sap què va motivar les identificacions ni l’actuació contra la noia reduïda a terra i detinguda per dos agents. • Tot el que es coneix prové de relats orals i vídeos que han circulat, no de versions institucionals. • Tost denuncia una estratègia de “perfil baix” del PSC, esperant que passi el temps (ja ha passat prop d’un mes) perquè la gent oblidi. "Oficialment no sabem res... hem passat ja quasi un mes i tampoc s'ha avançat en el tema" Crítica més ampla al PSC i al model de resposta Relaciona aquest cas amb altres situacions polítiques: • Posa d’exemple el cas Illa – compra d’habitatges a la Caixa: per Tost, això s’ha fet només per pressió social (vaga de llogateres), no per convicció del PSC. • Reitera una idea clau: sense mobilització ciutadana, els governs no prenen mesures valentes. Personació de l’Ajuntament com a acusació popular La CUP reclama que l’Ajuntament adopti una posició activa en la causa judicial: • Demanen que el consistori es personi com a acusació popular en defensa de les persones detingudes. • Presenten una moció al ple de novembre amb aquest objectiu com a punt principal. • Adjuntaven un informe jurídic de la defensa que argumenta el marc legal que ho permet (amb referència a la llei 19/2020 de no discriminació). • Assegura que el govern ha encarregat un contrainforme per justificar que “no es pot”, quan per la CUP el problema és que “no es vol”. • Tost defensa que la llei és suficientment laxa per permetre la personació si hi hagués voluntat política. La votació de la moció es planteja com un termòmetre polític: • Servirà per veure quin partit es posa al costat de la ciutadania i de les famílies afectades. • O bé, si opten per “tancar files” amb el Departament d’Interior i els cossos policials. Mobilització al ple de novembre Cap al final de la conversa, es comenta la possibilitat de noves mobilitzacions coincidint amb el ple de novembre: • El periodista inicialment diu que no consta cap convocatòria, però Tost afirma que sí n’hi ha, difosa a xarxes. • Confirma que no és Arran qui la convoca, sinó la plataforma Tardor Absolució, creada en suport a les dues persones detingudes. • El missatge de Tost és clar: - Anima la ciutadania a tornar a omplir el ple. - Argumenta que “si la ciutadania no colla el ple, el ple no mourà fitxa”. Debat sobre el model de seguretat a Sant Just Crítica al model actual Tost diferencia entre presència policial i model d’actuació: • Aclara que la CUP no està en contra de tenir policia, sinó de com exerceix el seu paper. • Rebutgen una policia basada en: - Amenaces - Prepotència - Multes i denúncies com a primera resposta Proposta de model alternatiu La CUP defensa un model de seguretat de proximitat i mediació: • Coneixement del municipi: - Els agents haurien de saber quines entitats existeixen, on són els locals, quines festes s’hi fan i qui les organitza. - Denuncia que actualment hi ha agents desvinculats del poble, cosa que afavoreix conflictes innecessaris com el de les festes de tardor. • Actitud i llenguatge no hostil: - Volen una policia més pedagògica i mediadora. - Davant un conflicte, la primera resposta hauria de ser diàleg, escolta i raonament, no la porra ni la sanció. - L’objectiu és fer que la gent respecti el marc legal per convicció i entesa, no per por. Exemples de distància policia–ciutadania Tost posa com a exemple el ple extraordinari recent: • A l’accés a la sala hi havia fins a 10 agents, alguns amb armilles antibales i equipament visible. • Assegura que això transmet un missatge no verbal molt clar: el ciutadà que entra és percebut com un “potencial perill”. • Aquest llenguatge simbòlic trenca la confiança i reforça la percepció de la policia com a element hostil. Fractura entre col·lectius i govern municipal Diferenciar Ajuntament i govern Respecte a la fractura amb el teixit associatiu, Tost demana distingir: • Ajuntament (estructura, funcionaris) vs. govern municipal (responsables polítics). Sobre el personal tècnic i funcionarial: • Afirma que les entitats no tenen queixes dels treballadors públics. • Valora positivament la tasca de tècnics de cultura, esports i joventut, sovint més enllà del seu horari. • Apunta que el conflicte és amb els responsables polítics, no amb l’estructura administrativa (excepte el cas concret de la policia local, ja comentat). Causes de la desconfiança Tost identifica diversos factors que han trencat la confiança entre entitats i govern: • Sensació que les reunions amb el govern són poc sinceres: - Les decisions solen estar preses d’antuvi, i la participació esdevé un “mer tràmit”. • Percepció de promeses incomplertes: - “Et diran A i després faran B, o si des de dalt els diuen el que sigui, faran C”. • Denúncia d’un funcionament clientelar: - Moltes qüestions no consten per escrit, sinó que són acords verbals i compromisos informals. - Això fa molt difícil la traçabilitat dels compromisos i genera inseguretat a les entitats. "Construir una confiança costa molt, però destruir-la costa molt poc" Tost assenyala que: • Un sol error o mala gestió pot fer girar molta gent en contra, encara que abans es fessin coses bé. • Fins i tot quan hi ha malentesos, aquests es podrien resoldre amb disculpes clares. • La manca de perdó i d’assumpció d’errors per part del govern amplifica els conflictes i transforma problemes puntuals en “boles més grans”. Ple extraordinari: ordenances i habitatge Continuació del ple suspès El ple extraordinari que es comenta és la continuació del ple ordinari que havia quedat suspès per la protesta. • S’hi van aprovar, entre d’altres, les modificacions de l’ordenança de tinença d’animals i bases d’adjudicació d’habitatge social (en concret, habitatges del Mil·lenari), així com ajustos pressupostaris. • Tost defineix el ple com un “tràmit”, donada la seva naturalesa de continuació formal. Crítica a les bases d’habitatge del Mil·lenari Tost se centra sobretot en les bases reguladores d’habitatge social: • La CUP havia detectat que les bases deixaven fora un gruix important de persones majors de 65 anys. • El motiu principal: el llindar econòmic fixat, que exclou persones amb ingressos massa baixos per poder accedir als habitatges. La CUP va fer arribar aquesta preocupació en reunions amb: • L’alcalde. • El regidor Valle. Després de la reunió: • Se’ls va indicar que aquestes casuístiques es resoldrien a la convocatòria concreta d’ajuts/adjudicacions. • Tost alerta que la convocatòria no passa per ple, per tant: - El consistori (i especialment l’oposició) perd capacitat de fiscalització democràtica. - Es redueix la transparència sobre com es resoldran aquests casos vulnerables. Tancament de l’entrevista L’entrevista acaba amb un tancament breu i una correcció de calendari: • El mitjà li desitja sort “per prendre possessió avui”, però Tost rectifica: ho farà al desembre. • Ell mateix ho interpreta amb humor com “anar entrant en calor” abans de la seva incorporació formal. Idees clau sintetitzades • Nou portaveu de la CUP: Lluc Tost assumirà el relleu al desembre amb voluntat d’aportar joventut, irreverència i visió de futur al ple. • Clima preelectoral: acusa el PSC de manca de grans polítiques socials fins ara i d’estar reservant inauguracions de cara al 2027. • Conflicte festes de tardor: denuncia l’actuació policial com a desproporcionada i la manca total d’explicacions oficials. • Mobilització ciutadana: defensa i celebra les protestes al ple, rebutja que se les qualifiqui de feixistes i anima a seguir pressionant el consistori. • Model de seguretat: aposta per una policia de proximitat, pedagògica i mediadora, que conegui el poble i no treballi des de la prepotència. • Fractura amb el govern: diferencia entre funcionariat (ben valorat) i govern municipal (desconfiat); denuncia un funcionament clientelar i poc transparent. • Habitatge social: alerta que les noves bases exclouen part de la gent gran amb ingressos baixos i que la solució s’ha traslladat a una convocatòria no fiscalitzable pel ple. • Estratègia de la CUP: combinar acció institucional (mocions, informes legals) amb suport actiu a la mobilització social com a motor de canvi.
16'#580 - Entrevistes de La Rambla del 26/11/2025 — Càritas Sant Just, emergència alimentària i vida de barri
Resum general L’episodi recull diversos blocs de contingut, però el nucli central és l’entrevista del magazín Entrevistes de La Rambla a Càritas Sant Just, centrada en el gran recapte d’aliments i la situació social al municipi. Al voltant, hi ha: Un butlletí informatiu local amb notícies de Sant Just Desvern. Diverses falques i promocions de programes de Ràdio Desvern i de la campanya de recapte. Un espai de recomanació literària sobre la novel·la Pipes d’Ester L. Calderón. Un tram final de notícies generals de Catalunya Ràdio. A continuació, el resum se centra sobretot en els trams de contingut propi de Sant Just i en l’entrevista amb Càritas, que són el cor del podcast. 1. Butlletí local de Sant Just 1.1. Campanya solidària per Cuba • Al Casal Popular La Sala s’ha engegat una recollida de material escolar destinat a una brigada de solidaritat per Cuba, amb l’objectiu de donar suport a mestres i alumnes. • Es demanen sobretot: - Bolígrafs, tisores, gomes, grapadores i grapes - Retoladors, marcadors, llibretes, blocs de notes - Llapis de colors i altres materials d’ús habitual a les aules • El material es lliurarà directament als centres educatius de Cuba amb què col·labora la brigada. • Horaris de recollida al Casal: - 26 de novembre: de 19.15 h a 21 h - 27 de novembre: de 17 h a 19 h - 28 de novembre: de 19 h a 21 h - 3 de desembre: de 19.15 h a 21 h 1.2. Exposició «L’ànima dels materials» a Can Ginestar • Al celler de Can Ginestar s’inaugura l’exposició «L’ànima dels materials» de l’artista Txaró Galvez. • Inauguració: - 28 de novembre, 19.30 h • Contingut de la mostra: - Peces creades amb cuir, cautxú, feltra, ferro, plom, pissarra, paper i teixits. - Pintura amb oli i pigments de grafit sobre diferents suports. • Eix conceptual: - Galvez dona vida i expressivitat a materials poc valorats. - Proposa un recorregut basat en la relació de textures, pesos i tonalitats. - Vol facilitar una mirada directa a la poètica de la matèria i als processos creatius. • Visites guiades amb l’artista: - 4 de desembre - 22 de desembre • L’exposició es podrà visitar fins al 3 de gener. «L’objectiu és facilitar una mirada directa a la poètica de la matèria» 1.3. Taller de defensa personal femenina • L’Associació Taekwondo Sant Just organitza un taller de defensa personal femenina. • Detalls de l’activitat: - Data: 28 de novembre - Hora: 20 h - Lloc: Local de Taekwondo Sant Just - Públic: dones i noies a partir de 12 anys • Continguts principals: - Anàlisi de situacions de risc - Colpejos i atacs bàsics - Punts vitals del cos - Defenses i sortides bàsiques - Controls i mobilitzacions • Enfocament: - Plantejament útil, senzill i aplicable. - No cal experiència prèvia ni condició física específica. 2. Falques i autopromocions de Ràdio Desvern Al llarg de l’àudio apareixen diverses falques publicitàries i autopromos de la programació de Ràdio Desvern, que serveixen de transició entre blocs: 2.1. Programes culturals i musicals • Cara B – Programa que mostra «l’altra cara de la música moderna», amb històries amagades entre cançons d’ahir i d’avui. • Fabricants de Cançons – Espai de converses amb «artesans de la paraula cantada», on es parla de processos creatius de les cançons com si es fes una copa sense presses. • Veus de la Parròquia – Programa que comparteix notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat de la parròquia local. 2.2. Falques del gran recapte per a Càritas Sant Just Repetidament es recorda el gran recapte d’aliments per a Càritas Sant Just, amb èmfasi que: • Va destinat a famílies i persones necessitades del municipi. • S’informen punts i horaris de recollida (Condis, mercat municipal, Caprabo, Consum, Bonària, Arbolari, etc.) els dies 28, 29 i 30 de novembre. Aquestes falques reforcen el missatge central que després es desenvolupa a l’entrevista. «Gran recapta d’aliments per a Càritas Sant Just els dies 28, 29 i 30 de novembre.» 3. Entrevista central: Càritas Sant Just i el gran recapte La part més extensa de l’episodi és l’entrevista del magazín Entrevistes de La Rambla amb dos representants de Càritas Sant Just, la Xus Isla i en Toni Serrallonga. S’analitza la situació social al municipi, el funcionament intern de Càritas i els projectes comunitaris. 3.1. Situació actual de demanda d’ajuda social • Càritas Sant Just atén aproximadament un centenar de persones, tot i que la llista és dinàmica (hi ha altes i baixes constants). • Les persones usuàries: - Són derivades principalment pels serveis socials municipals. - En alguns casos arriben directament a Càritas. • Existeix una llista d’espera als serveis socials perquè Càritas no pot atendre tothom. • S’ha detectat un augment de famílies amb fills i filles que requereixen suport alimentari. «Hi ha una necessitat cada cop una mica més gran.» 3.2. Necessitats d’aliments i productes bàsics • La situació del rebost a final d’any és de poc estoc, cosa que fa especialment important el gran recapte. • Es prioritzen aliments envasats i de llarga durada: - Oli (especialment d’oliva) - Pasta, arròs - Llegums secs i cuits - Sardines, tonyina i altres conserves de peix - Galetes, patés, olives • Productes de neteja i higiene personal: - Sabó personal, raspalls de dents, pasta de dents - Productes d’higiene íntima femenina (que Càritas proporciona regularment) • Particularitats del servei: - No cal sabó per a la roba, perquè Càritas ja en distribueix sabó ecològic, amb menys impacte ambiental. - Un cop al mes es dona material higiènic per a dones, incorporat recentment. • En època de Nadal es demanen també productes típics nadalencs per donar caliu: - Torrons, neules, polvorons, roscos, etc. «Qualsevol cosa que faci una mica de Nadal i els alegri una mica el dia.» 3.3. Evolució de la demanda i impacte de la inflació • En els últims anys, fins a finals del 2025, Càritas percep: - Augment progressiu de famílies ateses. - Més famílies amb infants que depenen de la recollida d’aliments. • La pujada generalitzada de preus (inflació) ha afectat: - La capacitat de les famílies per comprar la cistella bàsica. - La composició i mida dels lots que pot oferir Càritas. • Han desaparegut alguns suports externs: - Abans rebien camions d’aliments de la Creu Roja (dos cops l’any, després un, ara cap). - Això ha reduït significativament el volum d’aliments disponibles. • Criteris per fer els lots: - Es busca que la cistella estigui nutricionalment equilibrada: proteïnes, greixos, hidrats de carboni i minerals. - Tot i això, la cistella actual és més petita que en anys anteriors per falta de recursos. • Exemple il·lustratiu: - L’any anterior, l’oli d’oliva era tan car que se’n va recollir molt poc. - Cada ampolla d’oli que arribava era gairebé un «esdeveniment». «Esperem que aquest any la gent sigui molt solidària… si no, la cistella queda més reduïda.» 3.4. Voluntariat i implicació de la comunitat • Estructura de voluntariat: - Uns 40 voluntaris a Càritas Sant Just en total. - Uns 30 participen de manera directa al gran recapte. • Col·laboracions educatives: - Alumnes de 4t d’ESO de l’Institut col·laboren a través del seu projecte d’Aprenentatge i Servei (APS). - Aquesta implicació juvenil reforça el vincle educació–solidaritat. • Voluntariat del poble: - Veïns i veïnes que, de forma altruista, s’apunten cada any per donar un cop de mà. • Organització interna per equips: - Equip de logística: gestiona el magatzem, la distribució i l’organització dels punts de recollida. - Equip de difusió: s’encarrega de cartells, relació amb la ràdio, fotos, publicacions, tràmits i material informatiu (com punts de llibre que es donen als donants durant el recapte). «Tenim bastanta estructura i la gent sí que s’hi vol col·laborar.» 3.5. Paper de les escoles i altres entitats locals 3.5.1. Centres educatius • Instituts i centres concertats (p. ex. Madre Sacramento): - Càritas hi fa xerrades explicatives. - Els alumnes col·laboren en: - Preparació del dinar de Nadal. - Campanya específica de recollida d’aliments. • Escoles de primària del municipi: - Fan recollides pròpies d’aliments, especialment per Nadal. - Els aliments es lliuren al magatzem de Càritas, sovint per part del mateix alumnat. • També hi ha donacions puntuals a final de curs, concerts solidaris i altres activitats que acaben convertint-se en aportacions d’aliments o diners. 3.5.2. Entitats esportives i culturals • Es destaca la col·laboració del Trail Barcelona, que va organitzar una iniciativa recent: - Fer una ruta per la muntanya amb motxilles carregades d’aliments. - Baixar després fins a Càritas per entregar-los. • Altres entitats del municipi (hotels, escoles, grups culturals o esportius) també fan: - Donacions puntuals. - Activitats solidàries (p. ex. concerts benèfics) en benefici de Càritas. «També fem una mica de poble quan organitzem aquestes coses.» 3.6. Projectes socials de Càritas Sant Just A banda del repartiment d’aliments, Càritas desenvolupa projectes comunitaris que aborden altres dimensions de la vulnerabilitat, com la solitud i la integració. 3.6.1. Equip «Cor i Cura» • Equip intern de Càritas que es dedica a «fer coses per curar el cor», és a dir, activitats que aporten alegria, caliu i suport emocional. • Exemples d’activitats: - Berenars anuals amb famílies usuàries. - Col·laboració amb els gegants i capgrossos del poble. - Visita a la casa dels gegants i capgrossos, molt valorada pels infants. • Impactes concrets: - D’aquestes trobades, un nen va acabar apuntant-se a la colla gegantera, mostrant com la inclusió social passa també per la participació en la vida associativa. 3.6.2. Dinar de Nadal • Activitat anual molt simbòlica, prevista enguany per al diumenge 21 de desembre. • Hi són convidades totes les persones que venen a Càritas (famílies i infants). • L’any anterior hi van assistir unes 35 persones. • Particularitats del dinar: - Es pregunta a les famílies estrangeres què mengen per Nadal al seu país. - Es procura incorporar alguns d’aquests plats al menú. - L’objectiu és que se sentin acollides i reconegudes culturalment. «Va ser com una gran família que érem tots plegats.» • Enguany també s’espera la participació d’alumnes que ajudaran a organitzar i dinamitzar el dinar. 3.6.3. El «Cafè de les 3» • Espai social pensat per combatre la solitud no desitjada. • Funcionament: - Iniciat l’any passat com a activitat mensual. - Ara es fa cada dimarts de 15 h a 17 h. - És un espai obert a tothom del poble, no només a usuaris de Càritas. • Dinàmica: - Es fa un cafè, es conversa, es comparteix estona. - Pretenen ser un espai de relació i suport mutu. «És buscar aquests forats que tenim, per exemple, de solitud no desitjada.» 3.7. Crida final a la ciutadania i punts de recollida En la part final de l’entrevista, Xus i Toni fan una crida directa a la participació al gran recapte. 3.7.1. Missatge clau • El recapte és «única i exclusivament» per a famílies vulnerables de Sant Just. • Tot el que es recull es queda al poble: - No es deriva a bancs d’aliments generals ni a altres municipis. • Hi ha una llarga llista d’espera, així que la participació és crítica per poder ampliar l’atenció. 3.7.2. Punts i horaris de donació • Divendres al matí (10–14 h): - Davant del mercat, al supermercat Condis. • Dissabte al matí (10–14 h): - Els dos Caprabo - Coaliment de Mas Lluí - L’Arbolari - Caprabo de la carretera Reial • Dissabte a la tarda: - Només al Caprabo de la carretera Reial (de 17.30 h a 20.30 h aprox., «de dos quarts de 6 a dos quarts de 9»). • Diumenge al matí (10–14 h): - Supermercat BonÀrea - Supermercat Consum «És molt important que la gent col·labori aquest cap de setmana… us esperem que vingueu i que feu la vostra col·laboració.» 4. Espai literari: recomanació del llibre Pipes En un altre bloc del magazín, l’Arnau Cònsol presenta l’espai «Va de llibres» amb una recomanació literària. 4.1. Presentació del llibre i ambientació musical • L’espai comença amb la cançó «La Soledad» de Laura Pausini, que és un leitmotiv dins del llibre recomanat. • L’obra central és Pipes, de Ester L. Calderón. • El llibre convida a viatjar, més que a un lloc, a una època: els anys 90, quan Pausini era omnipresent en les vides adolescents. 4.2. Trama i context social • Protagonista: Mada, una noia que viu en un poble a la perifèria de Santander, en un espai de perifèria industrial. • El poble de Maliano es descriu com: - Un antic poble «tradicional» que s’ha convertit en cinturó industrial. - Similar a una Cornellà o Santa Coloma respecte a Barcelona: perifèria d’una ciutat mitjana. • La colla d’amics de Mada: - Es troben cada tarda a una placeta per menjar pipes i parlar de la vida. - Les pipes esdevenen el fil conductor de la novel·la i una metàfora de caràcter i relacions. • Dilemes vitals: - Qui es quedarà al poble i qui marxarà. - Qui aspira a més i qui assumeix el destí de treballar a la fàbrica. «És una novel·la generacional d’una gent que, per fer alguna cosa a la vida, el que ha de fer és marxar.» 4.3. Tres generacions i el somni de «treballar assegut» L’Arnau destaca la part de la novel·la que esdevé gairebé assaig sociològic sobre tres generacions: • Avis: - Provenen de pobles de l’interior. - Van emigrar a la ciutat/poble industrial per treballar a fàbriques. • Pares (classe mitjana emergent): - Es van percebre com a classe mitjana gràcies a la feina estable de fàbrica. - Van aconseguir el piset als blocs nous i, si podien, la segona residència. • Fills (protagonistes del llibre): - Primera generació que ambiciona estudis universitaris com a via de mobilitat social. - Dipositaris de les esperances acumulades d’avis i pares. • Ideal compartit: «trabajar sentado» (treballar assegut), com a símbol de sortir del món obrer manual. • Realitat posterior: - Crisi del 2008 i pandèmia desfan part d’aquest somni. - Ciutats com Madrid o Barcelona, que havien de ser la salvació, els acaben expulsant per precarietat. «Probablement, la generació enganyada, nascuda a finals dels 70 i durant els 80.» 4.4. Marxar, tornar i no ser d’enlloc • Mada marxa a Madrid amb la idea de no tornar, com el «Marco» de la cançó. • Amb el temps s’adona que: - Quan torna al poble, ja no és del poble. - Madrid tampoc l’acaba d’acollir; se sent en terra de ningú. • El llibre culmina en un retrobar-se d’amics ja adults, molts amb fills i vides resoltes de manera desigual. • L’Arnau explica que el llibre l’ha impactat profundament, perquè li ressona en propi: - Hi reconeix vivències generacionals. - Evoca amors adolescents, decisions d’estudiar o marxar, i les promeses d’una vida que potser no s’han complert del tot. «És inevitablement una novel·la que et remou molt, perquè et fa pensar en aquests teus desitjos dels 17 anys.» 5. Bloc de notícies municipals i agenda Cap al final, el magazín recupera un espai de destacades amb informacions procedents del Servei de Comunicació de l’Ajuntament de Sant Just. 5.1. Setmana Europea de Prevenció de Residus • Sant Just se suma a la Setmana Europea de Prevenció de Residus. • Objectius principals: - Sensibilitzar sobre la reducció de residus. - Promoure un model de consum sostenible i una economia circular. • Edició actual: - 17a edició, del 22 al 30 de novembre. - Eix temàtic: RAEE (Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics) amb l’eslògan «Connecta el valor a pagar el residu». • Activitats a Sant Just: - Xerrades-taller sobre residus i reciclatge en centres cívics (com Centre Cívic La Vagoneta i altres). - Exposició «Cementiri de petits electrodomèstics» a la plaça Camoapa. - Xerrades de sensibilització en centres educatius del municipi (del 10 al 18 de novembre), explicant l’impacte ambiental dels residus. 5.2. Recordatori de l’exposició de Txaró Galvez • Es reforça la informació ja donada al butlletí: exposició «L’ànima dels materials» de Txaró Galvez a Can Ginestar. • Es fa èmfasi en: - La selecció de materials no convencionals. - La composició de l’exposició perquè la mirada de l’espectador vagi d’unes peces a altres. 5.3. Encesa de llums de Nadal a la plaça Iulia Quieta • Es presenta la celebració de l’encesa de llums de Nadal al municipi. • Detalls de la festa: - Data: divendres 28 de novembre. - Lloc: plaça Iulia Quieta. - Inici: a partir de les 17 h. • Activitats previstes: - Repartiment de regals lluminosos per a infants i famílies. - Cantades de nadales a càrrec de: - Cor L’Opont de Flors - Cor Alfa - Cor Coragio - Jocs solidaris dinamitzats pel Col·lectiu Meraki. - Fotocall nadalenc de l’Agrupació Fotogràfica Sant Just. • Acte central: - A les 18 h, encesa oficial de llums. - Xocolatada popular. - Espectacle familiar de titelles gegants «Els Robobobs», pensat per als més petits. La plaça s’omplirà «d’energia i imaginació» per donar el tret de sortida al Nadal. 6. Notícies generals i tancament L’àudio es tanca amb un butlletí de notícies generals (àmbit català, estatal i internacional) de Catalunya Ràdio, seguit de l’enllaç amb un nou butlletí local de Sant Just. Temes destacats: • Polèmica política al País Valencià (cas Mazón i la DANA). • Proposta de Teresa Pere Mato com a nova fiscal general de l’Estat. • Incendi greu a Hong Kong en un complex d’edificis d’alta densitat. • Nominacions als Premis del Cinema Europeu, amb protagonisme del film The Zone of Interest (traduit com «de Sirat») i altres títols. • Resultats i prèvies esportives: Champions masculina (Barça, Reial Madrid, Atlètic de Madrid, Arsenal…), Eurolliga de bàsquet i estrena d’un nou capítol del podcast «Fent futbol». Aquest bloc serveix més com a marc informatiu general que no pas com a part específica del contingut local de Sant Just. 7. Idees clau de l’episodi Càritas Sant Just afronta un augment de la demanda d’ajuda, especialment de famílies amb infants, i una reducció dels recursos (menys aportacions institucionals i impacte de la inflació). El gran recapte d’aliments és decisiu per poder mantenir cistelles alimentàries dignes i equilibrades al llarg de l’any següent. La xarxa comunitària (escoles, instituts, entitats esportives i culturals, veïnat i jovent) és clau per sostenir el projecte. Càritas no només reparteix menjar, sinó que impulsa projectes de comunitat i cura emocional com el Cafè de les 3, el dinar de Nadal i l’equip Cor i Cura. A nivell cultural, el municipi es mou amb iniciatives com l’exposició a Can Ginestar i l’encesa de llums a la plaça Iulia Quieta, i en paral·lel, el magazín connecta amb reflexions més àmplies mitjançant la recomanació literària de Pipes, una obra sobre una generació perifèrica i enganyada. Aquests elements dibuixen un Sant Just altament actiu socialment, on la ràdio local, les entitats i les institucions municipals actuen com a teixit connector entre necessitats socials, cultura i participació ciutadana.
18'#579 - Entrevistes de La Rambla del 25/11/2025 — “L’última quinta”: un curt sobre memòria i jovent
Resum general Entrevista a Pol Arazuri, santjustenc i estudiant de màster de direcció i direcció de fotografia a l’ESCAC, que presenta “L’última quinta”, el seu treball final de màster: un curtmetratge de ficció sobre la Guerra Civil, inspirat en Sant Just i la quinta del biberó. L’entrevista es divideix en tres grans blocs: • Trajectòria i formació de Pol Arazuri a l’ESCAC • Origen, evolució i enfocament del curt “L’última quinta” • Reflexió generacional sobre la memòria de la Guerra Civil i el paper dels joves a les guerres actuals Formació i recorregut de Pol Arazuri De Ràdio Desvern a l’ESCAC • Pol és santjustenc i antic col·laborador d’un programa de cinema a Ràdio Desvern, on ja comentava pel·lícules amb un grup d’amics a l’adolescència. • Explica la il·lusió que li fa tornar a la ràdio, ara com a director presentant el seu propi projecte cinematogràfic. “Tants anys parlant de moltes pel·lícules, doncs ara poder estar aquí també presentant la meva pròpia és una cosa que em fa molta il·lusió.” Estudis a l’ESCAC • Ha fet tres anys de carrera general en cinema i després un màster de direcció i direcció de fotografia. • Valora aquests anys com molt profitosos, on ha notat una clara evolució personal i professional com a director. • Destaca també la importància de l’equip humà: companys i professors dels quals ha après molt, i el fet que diversos antics companys del programa de ràdio també estudien cinema (un vol ser actor, un altre ha acabat fent informàtica). Naixement i evolució del projecte “L’última quinta” Origen de la idea: Sant Just i la Guerra Civil • El projecte neix el 2020, en plena quarantena, quan Pol i un amic de Sant Just, en Genís, volien fer un projecte audiovisual ambientat al poble. • S’inspiren en una websèrie local sobre Sant Just i decideixen centrar-se en una època històrica concreta. • Fent recerca, descobreixen que la Guerra Civil al poble està poc tractada i que ells mateixos en sabien molt poc. • Comencen a documentar-se i parlen amb Julio Ochoa, del Centre d’Estudis Santjustenc, que els explica què va passar a Sant Just durant els tres anys de guerra. Focalització temporal i temàtica • Després de la recerca, decideixen centrar-se en: • Els dies finals de la Guerra Civil, • Just abans de l’entrada dels nacionals a Barcelona, • I com es va viure aquest període a Sant Just. • El títol, “L’última quinta”, remet a la quinta del biberó i als joves d’entre 14 i 18 anys enviats a combatre al final de la guerra. De la idea inicial al guió actual • Pol va començar a pensar el projecte amb 16 anys, i ara en té 22; això ha implicat una evolució de la seva manera de pensar i de fer cinema. • El projecte ha passat per moltes versions de guió i, especialment durant l’últim any, ha fet un canvi dràstic però coherent amb el nucli del que vol explicar. • Inicialment el plantejament estava més lligat literalment a Sant Just; ara: • El protagonista ja no és una biografia real, sinó un personatge fictici. • Aquest personatge vol ser una representació de tots els joves que van viure aquella situació. • Passa de ser una història molt local a una història amb voluntat universal, que pugui interpel·lar joves de qualsevol poble de Catalunya i també, per exemple, d’un poble de Castilla y León, encara que fossin de l’altre bàndol. “El nostre protagonista és un personatge fictici i tracta de ser una representació de tots els joves que van haver de patir això.” Universalitat i paral·lelismes amb el present • Tot i néixer d’un context molt concret (Sant Just als darrers dies de la Guerra Civil), Pol subratlla que el curt vol parlar d’un conflicte universal. • Assenyala paral·lelismes amb conflictes actuals arreu del món, on: • Morin nens com a víctimes civils, però també • S’enviïn menors o joves molt joves a combatre. • El missatge central es pot resumir en una tesi clara: • En les guerres, els polítics envien a morir els fills de les famílies pobres. • Les decisions es prenen “des de dalt”, per gent amb tratge i corbata, mentre la carn de canó són els joves d’entre 18 i 25 anys. “Els polítics van enviar els fills de les famílies pobres a morir. [...] Des de dalt se’ns manipula una miqueta els de baix perquè siguem al final la carn de canyó.” Estat de producció i calendari del curt Situació actual del projecte • Ara mateix estan en la recta final d’escriptura del guió: • Polint diàlegs, • Ajustant petites escenes i detalls abans del rodatge. • Es tracta d’un treball de final de màster, fet dins el context d’una escola de cinema, amb els recursos i limitacions d’un equip d’estudiants. Rodatge • Inici del rodatge: previst per finals de gener (del curs actual). • Durada de producció: el rodatge s’allargarà en diferents blocs, adaptant-se a: • Disponibilitat de localitzacions, • Recursos tècnics i humans. • Localitzacions: • Volen mantenir vincle amb Sant Just, però és difícil rodar-hi escenes d’època perquè el poble s’ha modernitzat molt. • Costa trobar carrers o espais que recordin els anys 30. • Per això busquen voltants més rurals, com zones de Lleida i Tarragona, i també espais al Parc de Collserola, que conservin una estètica de poble antic. “Sant Just és un poble molt modernitzat [...]. Ens estem fent d’anar a buscar localitzacions més cap a Lleida, cap a Tarragona.” Postproducció i estrena • Un cop rodat, comença una postproducció llarga: • Muntatge de la pel·lícula, • Efectes especials, • Postproducció de so, • Correcció de color. • Calendari previst: • El procés s’allargarà durant el 2026. • Preveuen una estrena a finals de 2026 o principis de 2027, depenent del recorregut en festivals nacionals i internacionals i de l’estratègia de distribució. • En tant que treball de final de màster, hi haurà una presentació davant d’un jurat, que valorarà la peça i podrà fer recomanacions de millora abans de tancar definitivament el projecte. Joventut, memòria històrica i Guerra Civil Coneixement (o desconeixement) de la Guerra Civil entre els joves • El locutor li pregunta a Pol com percep el coneixement de la Guerra Civil entre la gent de la seva edat. • Es constata la sensació que molts joves no coneixen bé què va passar, ni per què, malgrat la gran quantitat de pel·lícules, documentals i sèries sobre el tema. • Pol reconeix que la Guerra Civil és un tema molt tractat, però matisa que sovint es parla només de: • Causes polítiques i militars, • Bons i dolents, • Batalles, dates, fronts, etc. • Ell vol deixar al marge la cronologia estricta del conflicte i centrar-se en les persones: “Oblidar-nos una miqueta del conflicte com a tal [...] i parlar més al final de la gent.” Falta de testimonis i distància generacional • Pol assenyala dos factors clau pel desvincle actual amb la Guerra Civil: • La distància temporal: “cada cop queda més lluny”. • La desaparició dels testimonis directes: ja gairebé no queda gent viva que l’hagi viscut en primera persona. • Les últimes persones que la van viure eren nens durant la guerra i molts han mort fa pocs anys; això fa que la transmissió directa de memòria s’hagi tallat, i que molts joves no n’hagin sentit relats de primera mà. El “mirall” amb l’actualitat • Pol vol que el curt sigui una interpel·lació directa a la seva generació: • Mostrar-los què passava fa unes dècades i • Alertar-los sobre com es podrien repetir dinàmiques semblants. • Estableix un paral·lelisme amb conflictes actuals (com el cas d’Ucraïna i Rússia), on: • Les visions polítiques estan polaritzades i • Qui acaba morint són joves de famílies humils, no pas els dirigents que prenen les decisions. • El curt vol ser una crida d’alerta davant la crispació política actual i un recordatori que: “Per discussions a nivell polític, la gent que estan a morir són joves, són joves tots.” Connexió amb Sant Just i participació del poble Arrelament local del projecte • Tot i la voluntat de fer una història universal, Pol remarca que: • L’origen del projecte és profundament santjustenc. • Neix del desig de parlar del poble, de la seva història, i de preguntar-se què vivien els nois de la seva edat a Sant Just fa 75-80 anys. • El projecte manté vincles amb el teixit cultural i associatiu local, com el Centre d’Estudis Santjustenc. Crida a la comunitat • Pol aprofita el final de l’entrevista per convidar la gent del poble a seguir i implicar-se en el projecte: • Han creat un compte d’Instagram: “Última Quinta Cortmetratge”. • Allà aniran penjant novetats del rodatge, crides a col·laborar i activitats al municipi. • Explica que ja han estat presents a Sant Just al carrer i que volen organitzar noves iniciatives perquè la població pugui participar i donar suport, tant a nivell logístic com emocional. “Com és un projecte de Sant Just, volem fer alguna altra cosa perquè la gent del poble també hi pugui participar i ens pugui ajudar a fer això realitat.”
- 25'
#578 - Entrevistes de La Rambla del 24/11/2025 — Escola Canigó: model educatiu i programa TEI
Resum general de l’episodi En aquesta entrevista del programa Entrevistes de La Rambla a Ràdio Desvern, el conductor conversa amb Carlos Herberes (director), Anna Castellón (coordinadora de cicle superior) i Paula Campos (coordinadora d’educació infantil) sobre el projecte educatiu de l’Escola Canigó de Sant Just Desvern. L’episodi s’estructura entorn de tres grans blocs: • Model pedagògic de l’Escola Canigó: visió i missió del centre, combinant el llegat de l’antic projecte amb noves metodologies. • Programa TEI (Tutoria Entre Iguals): aplicació a primària i infantil com a eina central de prevenció de l’assetjament i de foment dels vincles positius i l’empatia. • Altres eixos clau del centre: ensenyament de l’anglès, competència digital, activitats artístiques i participació de les famílies i dels avis i àvies. Al llarg de la conversa, es remarca que el que anomenen “model Canigó” es basa en la pedagogia de l’esforç, l’autonomia i responsabilitat de l’alumnat, el pes de l’oralitat, la lectura i la memòria, i una gran cura pels espais educatius no formals (migdia, colònies, tallers, etc.). Projecte educatiu i identitat de l’Escola Canigó Dades del centre i context El director comença situant l’escola: • 423 alumnes (302 famílies) • 31 mestres, 1 tècnica d’educació infantil, 1 administrativa i 2 persones de consergeria • Ubicació a “la muntanyeta”, que implica un cert esforç logístic per arribar-hi • Inici de la jornada a les 8:30 h, un tret distintiu del centre Aquestes dades serveixen per mostrar la dimensió del projecte i la confiança de les famílies en l’escola. Continuïtat i canvi en el projecte pedagògic Quan l’actual equip directiu entra fa uns nou anys, assumeix el relleu d’un projecte molt consolidat, liderat durant 32 anys per l’antic director, Eloi Sala. Fan una gran reflexió pedagògica per decidir: • Què mantenir del projecte anterior • Què incorporar de les noves pedagogies per enriquir-lo “Hi havia coses que eren molt importants de mantenir perquè funcionaven molt bé, i d’altres que volíem reformular i complementar.” Elements que es mantenen i es potencien El centre ressalta diversos pilars tradicionals que continuen essent nuclears: • Pedagogia de l’esforç – Consideren que “si no hi ha esforç, no hi ha aprenentatge”, tot i que aquest discurs estigui “poc de moda”. • Autonomia i responsabilitat de l’infant – L’alumne ha de ser responsable de les seves accions i feines. • Oralitat com a base de l’aprenentatge – Donen molt pes a l’expressió oral i a la comunicació com a punt de partida del coneixement. • Lectura com a clau d’accés al saber – Quan la lectura està ben assolida, és la porta per adquirir nous coneixements. • Memòria com a eina d’aprenentatge – Reivindiquen la memòria no per repetir dades sense sentit, sinó com a infraestructura bàsica per consolidar aprenentatges. • Espai migdia com a espai educatiu – Disposen de tres hores de migdia, amb molts infants al menjador i activitats diverses. – Consideren el migdia com un espai educatiu clau, no només com a temps de menjador. Aportacions noves al “model Canigó” Entre els canvis i innovacions, destaquen: • Reorganització interna del centre – Reformulació d’horaris, maneres de treballar i coordinació entre mestres. • Potenciació de l’educació en espais no formals – Especial èmfasi en tallers, activitats i colònies. – Fan colònies a tots els cursos a partir de 5è, perquè consideren que aquests contextos són molt educatius. • Programa TEI – Esdevé una peça central de la cultura de centre i de la convivència (desenvolupat extensament en un bloc específic). Programa TEI: Tutoria entre iguals com a eix de convivència Origen i implementació al centre L’Anna Castellón explica el recorregut del programa TEI a l’Escola Canigó: • Inici el 2014-2015 a partir d’una família que els dona a conèixer el projecte. • El programa neix a l’Institut Front Marítim de Barcelona, creat per Andrés González Bellido, inicialment entre 3r i 1r d’ESO. • En veure’n l’èxit, es trasllada també a primària. • Tot el professorat del centre rep la formació específica per implementar-lo. Funcionament del TEI a primària (3r, 4t, 5è i 6è) L’estructura bàsica és: • Els alumnes de 5è són tutors dels de 3r. – Cada alumne de 5è té una parella assignada (o dues, depenent del nombre d’alumnes). – Fan de “germans grans”: • Ajuden a resoldre conflictes • Donen suport emocional i social • Acompanyen en el dia a dia (no només en problemes). • Durant el curs es programen trobades regulades: – Activitats lúdiques – Sessions relacionades amb continguts de classe – Tasques compartides (com fer àlbums o altres produccions) • El curs següent, el vincle es manté: – El binomi passa a 6è–4t, i la relació continua. – Paral·lelament, s’assignen noves parelles 5è–3r. Amb el temps, no només hi ha vincles tutor–tutorat, sinó que es crea una comunitat d’ajuda mútua a tot l’edifici de Sant Ferran (on s’ubiquen aquests cursos). Canvi cultural: “tots som responsables” El TEI genera una consciència col·lectiva a l’alumnat: • Tots entenen que han de cuidar els més petits que arriben de 2n a 3r. • S’assumeix que: – Cal respectar tothom. – Qualsevol pot ajudar encara que l’altre no sigui la seva parella TEI. – Si veuen maltracte o un problema, poden i han de donar la senyal d’alarma. “L’alumnat creix amb la dinàmica que, quan veig una cosa, he d’actuar i avisar.” Aquest enfocament converteix el TEI en una eina molt potent de prevenció de l’assetjament: • Evita que conflictes petits es facin grans. • Permet actuar molt ràpid quan alguna cosa no funciona. Implicació de tota la comunitat educativa El TEI no és només una metodologia d’aula, sinó un projecte de centre: • Hi participen: – Tutors i tutores – Mestres de totes les àrees – Equip de menjador i monitoratge del migdia – Educadors d’extraescolars – Conserges i personal d’administració i serveis (PAS) • Qualsevol adult del centre pot intervenir davant un conflicte. • Les famílies tenen un paper clau: – Si l’infant explica un problema a casa, poden alertar ràpidament l’escola. – Això dona a l’equip docent una gran capacitat de resposta. El paper dels iguals en la gestió de conflictes Es destaca un punt fonamental: molts infants, davant un problema, prefereixen explicar-ho a un amic. • Les enquestes indiquen que un 60% de l’alumnat recorre primer a un amic abans que a un adult. • El TEI aprofita aquest fet: – Empodera l’alumnat perquè sigui agent actiu en la detecció de situacions injustes. – Els tutors sovint diuen directament a un company: “Això no està bé, para”. – Quan cal, van a avisar l’adult. Això ajuda a: • Detectar situacions subtils que l’adult pot no interpretar bé (jocs de lluita, bromes que són burles, nens que semblen sols però s’estan amagant per jugar, etc.). • Donar als infants criteri propi sobre què és un tracte correcte o incorrecte. Educació en valors: empatia i responsabilitat compartida El programa fa emergir reflexions importants amb les famílies i els alumnes: • No només preocupa que el propi fill no sigui víctima, sinó també que no sigui agressor. • Es treballen a casa i a l’escola valors com: – Respecte a tothom – Capacitat de parlar bé i controlar-se quan s’enfaden – Expressar el desacord sense insultar ni fer mal Amb els més petits es treballa molt la reconeixença de l’emoció de l’altre: “Potser a tu sí que t’agradaria que et fessin això, però a l’altra persona no. I si a l’altra persona no li agrada i està trista o plora, no li ho hem de fer.” Això reforça l’empatia com a valor troncal. Memòria emocional del propi TEI Els tutors i tutores es projecten en la seva pròpia experiència com a tutorats: • Recorden: – El tutor que els va escriure una carta bonica o jugava amb ells. – O aquell que “no els feia gaire cas”. A partir d’aquí decideixen: • Reproduir les bones experiències: “faré amb el meu tutorat el mateix que va fer el meu tutor amb mi”. • Canviar el que no els va agradar: “jo faré molt cas al meu tutorat perquè no passo el mateix”. Això converteix el TEI en un motor de canvi intern sostingut per la pròpia memòria dels alumnes. El TEI a educació infantil: “amics i amigues especials” Adaptació del programa als més petits La Paula Campos explica com es va decidir estendre el projecte a infantil: • Fa 4-5 cursos es crea el TEI per a infantil. • Tot el professorat d’infantil rep també la formació específica. • L’objectiu és posar-hi la “llavor” del projecte des de ben petits. Com que a aquestes edats no entenen el concepte de “tutor”, parlen d’: • “Amic o amiga especial” Organització de parelles i activitats El sistema funciona entre I3 i I5: • Cada alumne/a d’I5 és amic/ga especial d’un infant d’I3. • Es comença quan els petits ja han acabat el procés d’adaptació i estan tranquils al centre. • L’assignació de parelles es fa pensant en com és cada nen i quina relació li pot anar millor. Les activitats són senzilles però molt significatives: • Acompanyar els petits a baixar al pati • Esmorzar junts algun dia • Fer dibuixos creuats (el gran dibuixa el petit i el petit dibuixa el gran) • Altres trobades per consolidar el vincle Aquest projecte ja està molt arrelat a l’edifici Canigó, fins al punt que: • Els d’I5 pregunten amb il·lusió quan els tocarà saber qui és el seu amic especial. Continuïtat del vincle més enllà d’infantil Quan els infants d’I3 passen a I4, no es trenca el fil: • Els d’I5 passen a 1r de primària, però es mantenen activitats de retrobament. • Es fan jocs, propostes de plàstica o manualitats conjuntes per continuar nodrint el vincle al llarg del temps. Segons Paula i Anna, això contribueix a: • Crear vincles saludables i positius des de molt aviat. • Donar als “grans” una petita responsabilitat amb els més petits. • Assegurar que quan arriben a 3r, molts nens ja tenen integrats molts conceptes de convivència i empatia gràcies a aquesta feina prèvia. Ensenyament de l’anglès i internacionalització interna Cap al tram final, el director introdueix altres àmbits del projecte. Introducció primerenca i enfocament comunicatiu A l’Escola Canigó: • L’anglès comença a I3 des de fa molts anys. • A partir de 3r de primària, fan educació física en anglès. L’objectiu és potenciar l’oralitat també en altres llengües, integrant l’anglès en contextos funcionals i significatius. Projecte “Sharing to Learn” i auxiliar de conversa L’escola participa en el projecte “Sharing to Learn” juntament amb: • L’Escola Americana • L’institut del municipi (esmentat de passada) A més, a partir de 3r: • Compten amb un auxiliar de conversa en anglès que: – Només parla en anglès amb l’alumnat. – Ajuda a fer evident la necessitat de la llengua (“si vull comunicar-me amb aquesta persona, he de saber anglès”). – Reforça molt l’expressió oral. Així, l’anglès deixa de ser només una assignatura per esdevenir una eina real de comunicació. Competència digital i ciutadania a la xarxa Visió integral de la competència digital La competència digital es treballa com un eix transversal, però també amb espais específics. El centre entén que cal: • Ensenyar les eines (alfabetització digital) • Desenvolupar el pensament computacional • Treballar a fons la ciberseguretat i el rastre digital Alfabetització digital Hi ha un treball explícit de: • Aprendre a utilitzar dispositius i teclats (d’ordinador i d’iPad). • Entendre que els infants no aprenen sols a usar-les correctament, cal guia docent. Pensament computacional i robòtica Aquest àmbit es desplega de manera progressiva: • Primer, amb activitats “desendollades” (sense aparells) per: – Entendre com funciona el pensament computacional – Treballar seqüències, lògica, resolució de problemes • Més endavant, amb: – Programació (Scratch i altres programes) – Robòtica educativa Ciberseguretat i rastre digital El tercer pilar és la seguretat a internet: • Entendre que la xarxa té molts avantatges, però també perills. • Saber: – Quines dades personals es poden donar i a on. – Amb qui no s’ha d’interactuar (persones desconegudes darrere de jocs o perfils digitals). – Què implica el rastre digital que deixem. Aquest treball busca formar ciutadans digitals crítics i responsables. Eix artístic, festiu i participació familiar Educació artística: plàstica i música L’escola ha potenciat molt la dimensió artística en els últims anys: • Activitats de plàstica i música en tots els cursos. • Participació a la Cantània a 5è. • Celebració de: – Cinc festivals de Nadal cada curs – Danses de la Castanyada i altres festes escolars Això dona a l’art un paper clau en la vida col·lectiva del centre. Participació de famílies: tallers, xerrades i projectes Les famílies són presentes i actives en múltiples espais: • Santa Cecília: pares i mares venen a participar en activitats musicals. • Projectes de 6è: famílies col·laboren, per exemple, ajudant a fer maquetes. • D’altres xerrades i col·laboracions puntuals en projectes d’aula i de centre. Aquest vincle reforça la idea d’escola com a comunitat educativa compartida. Projecte “Els avis i les àvies tornen a l’escola” Un dels programes més estimats és el dels avis i àvies a infantil i cicle inicial: • Es desenvolupa des d’I3 fins a 2n de primària. • L’escola obre les portes perquè avis i àvies puguin venir a: – Explicar contes – Fer manualitats – Compartir records i vivències de quan eren petits La participació és molt alta: • Sovint no caben a les aules de tanta gent que hi ve. • Tenen un taulell ple de fotos a l’entrada de l’escola amb totes aquestes visites. A final de curs es fa una cloenda conjunta: • Un berenar al gimnàs amb avis, àvies, nets i netes. Segons el centre, aquest projecte és molt enriquidor per a tothom: • Aporta experiència i saviesa a les aules. • Reforça molt el vincle afectiu intergeneracional. El “model Canigó” i la continuïtat del projecte Identitat clara de centre L’escola resumeix la seva manera de fer parlant del “model Canigó”: • És una manera pròpia de fer escola basada en: – Pedagogia de l’esforç – Autonomia de l’alumnat – Pes de l’oralitat, la lectura i la memòria – Centralitat del TEI i la convivència – Potenciació d’espais no formals, llengües, arts i competència digital – Participació activa de famílies, avis i àvies. Als pares i mares que visiten el centre per les jornades de portes obertes els diuen obertament: “Nosaltres ho fem així. Si t’agrada el que fem, vine cap aquí; si no, hi ha altres llocs.” Això mostra una voluntat d’oferir un projecte coherent i definit, no un model neutre. Resultats, demanda i reptes de professorat L’equip apunta que: • El model dona bons resultats any rere any. • L’escola està plena, cosa que confirma la confiança de les famílies. Alhora, reconeixen un repte important: • En els últims anys, aproximadament un terç del professorat és nou cada curs. • Això podria posar en risc la continuïtat del projecte, però: – La bona organització interna permet que el professorat expert en el model Canigó aculli i formi els nous docents. – Això fa possible mantenir el projecte estable “vingui qui vingui”. L’entrevista es tanca amb un agraïment mutu i amb el desig d’un bon curs 25-26, tot reafirmant la voluntat de continuar en contacte entre l’escola i Ràdio Desvern.