Entrevistes de La Rambla
Entrevistes de La Rambla
Programa

Entrevistes de La Rambla

Entrevistes d'actualitat al magazín de matins "La Rambla"

Presentat perDani Martínez·Dilluns, Dimarts, Dijous, Divendres · 11:10 - 11:45 ·Dimecres · 11:10 - 12:00 ·772 episodis
RSS

episodis

205-216 de 767
  • #564 - Entrevistes de La Rambla del 4/11/2025 — Motxilla Solidària: esport i solidaritat a Sant Just - episode art
    14'

    #564 - Entrevistes de La Rambla del 4/11/2025 — Motxilla Solidària: esport i solidaritat a Sant Just

    Resum Context Entrevista a Trail Barcelona a Ràdio Desvern (espai Entrevistes de La Rambla) sobre el repte anual Motxilla Solidària 2025 a Sant Just Desvern. Què és la Motxilla Solidària 2025 Entrenament de força, resistència, postura i coordinació portant una motxilla. S'ha transformat en una acció solidària: es carrega la motxilla amb aliments destinats a Càritas. "Nosaltres entrenem per ser més forts, però també per ajudar a fer més lleugera la motxilla d'aquesta gent que no té tantes possibilitats." Evolució i impacte Va néixer com a repte amb pesos (pedres, objectes) i va evolucionar a donació d’aliments. Ara l'alumnat porta els aliments directament a Càritas, viu el procés de classificació i distribució i n'entén la finalitat social. "Carregar-nos nosaltres la motxilla per alliberar la motxilla d'algú altre." Participació i seguretat Repte obert a adults, joves i infants de l’escola de Trail Barcelona. Carregues orientatives (flexibles i 100% voluntàries): Infants: 5% del pes corporal. Joves: 10%. Adults: 15%. Qui no pugui portar pes durant l’entrenament, pot aportar aliments igualment (fins i tot deixant-los al cotxe). Logística amb Càritas Itinerari curt des de La Bonaigua fins a Càritas (amb alguna desviació divertida pel camí!). Pesatge solidari: passada per bàscula alumne a alumne i sumatori final del pes recollit. Afegit d’enguany: targetes/dibuixos amb un missatge d’esperança dins la motxilla per a les famílies receptores. Resultats i objectius Ahir (primera jornada, 2 grups d’adults): 250 kg d’aliments. Objectiu d’enguany: superar els 400 kg (l’any passat: ~450 kg només amb adults). Anècdotes i esperit Errors de ruta que acaben al Turó Rodó amb la motxilla carregada. El “Wilson”: una pedra d’uns 5 kg que es porta a mà com a extra rotatori entre alumnes. Per què al novembre? Avançar-se a les campanyes de Nadal: la necessitat d’aliments és constant i també creix a l’inici del fred. Missatge final Esport i solidaritat van de la mà: entrenar el cos mentre es cuida la comunitat.

  • #563 - Entrevistes de La Rambla del 3/11/2025 — Educació a Sant Just: reptes, plans i comunitat - episode art
    17'

    #563 - Entrevistes de La Rambla del 3/11/2025 — Educació a Sant Just: reptes, plans i comunitat

    Resum de l’entrevista Entrevista amb el regidor d’Educació, Just Fossalba, en l’obertura del bloc “Sant Just Educa”, centrada en l’estat del sistema educatiu local, els reptes de l’escola pública, les polítiques municipals i la participació de la comunitat. Punts clau Estat “saludable” dels centres de primària i secundària, amb equips docents motivats i capaços. Reptes prioritaris: recuperar la confiança i la matrícula a l’escola pública oferint informació i coneixent els projectes singulars de cada centre. Línies municipals: manteniment i inversió als centres (malgrat no ser competència directa), i adaptació climàtica amb pèrgoles i més ombra (arbres) als patis. Ciutat educadora: impulsar una xarxa d’extraescolars inclusives (amb ajuts), biblioteca oberta, equipaments esportius actius, casal de joves i espai públic cura t i accessible per aprendre més enllà de l’escola. Pacte local contra la segregació: signat recentment; es crearà una comissió al Consell Municipal d’Educació per desplegar mesures. Equipaments: avançar cap a la ubicació definitiva de l’Institut Escola a la zona d’equipaments (horitzó 2-3 anys, en coordinació amb el Departament d’Educació). Igualtat d’oportunitats: comissions de garanties i Comissió d’Èxit Escolar per prevenir l’abandonament escolar prematur; tarifació social a l’Escola Bressol per eliminar barreres econòmiques. Col·laboració intercentres: jornades esportives i recuperació d’iniciatives com l’English Day per fer xarxa entre alumnat i centres. Participació familiar (AFAs): suport municipal (logístic i econòmic) i projecte “la tribu” per compartir experiències i co-aprenentatge entre famílies. 0-3 anys: alta demanda (especialment lactants i 1 any) a l’Escola Bressol; reforç amb espais familiars i de joc (com la Vagoneta) i propostes d’art i joc. Participació d’infants i adolescents: espai actiu i consolidat des de 2020, amb impacte positiu en l’aprenentatge cívic i en el municipi. Continuïtat i lideratge: els reptes són continus més enllà del mandat; caldrà donar seguiment als objectius en marxa. Cita destacada "No s’educa només a l’escola i quan és petit, sinó al llarg de la vida." Conclusions El municipi aposta per una educació integral i comunitària, amb polítiques per equitat, cohesió i qualitat. L’objectiu immediat és reforçar l’escola pública, desplegar el pacte contra la segregació i planificar l’Institut Escola de manera estable.

  • #562 - Entrevistes de La Rambla del 31/10/2025 — Conte de l’Arrel: experiència 160° a la Penya del Moro - episode art
    13'

    #562 - Entrevistes de La Rambla del 31/10/2025 — Conte de l’Arrel: experiència 160° a la Penya del Moro

    Resum Presentació d’“El Conte de l’Arrel”, una experiència immersiva en 160° que recrea la vida del poblat íber de la Penya del Moro fa més de 2.500 anys. Es va estrenar el 19 d’octubre a Can Ginestar dins les Festes de Tardor, en una producció de l’Ajuntament de Sant Just amb suport de la Generalitat. L’entrevista a Ràdio Desvern amb el director del projecte, Arnau Macià, en destaca l’aposta per apropar el patrimoni local amb tecnologia. Què és i com s’estructura Dues peces complementàries: Un tour virtual informatiu sobre la Penya del Moro. Una ficció immersiva 160° basada en el conte de la Txell Ribas, amb l’Alia Romera com a l’Arrel. Objectiu: integrar tecnologia i història per divulgar el patrimoni del municipi, inspirat en el projecte del refugi de l’Ateneu de Sant Just. Producció i rodatge Equip majoritàriament local (actors com la Núria Valdric i el Roger Cònsol). Localitzacions: Ciutadella Ibèrica de Calafell (exteriors) i jaciment dels Estinclells (Verdú) per interiors, arran de danys per la DANA. Vestuari i atrezzo: vestit fet a mida de l’Arrel; col·laboració d’“Iber Calafell” per vestuari i objectes d’època. Rigor històric i ficció Tot i ser una ficció, es manté alt rigor històric: elements i ambientació ajustats a fa 2.500 anys. Exemple: inclusió d’un fus realment trobat a la Penya del Moro. Experiència i accés Millor visualització amb ulleres de realitat virtual (instal·lació prevista a Can Ginestar). Disponible també a: lapenyadelmoro.sanjus.net i en mòbil/ordinador. El so és binaural per reforçar la immersió. Interacció activa: l’espectador decideix on mirar. “El propi espectador fa una mica de realitzador: decideix on mirar.” “Deixa’t portar i pensa que estàs vivint aquella època.” Impacte i invitació Projecte que posa en valor el patrimoni arqueològic local i el fa accessible de manera atractiva. Invitació a la ciutadania a viure l’experiència a Can Ginestar i a conèixer els orígens del poble. Agraïments a l’Arxiu Municipal (Jordi i Patrícia) pel suport. Punts clau Experiència immersiva 160° i so binaural. Dues peces: tour informatiu i ficció basada en conte local. Rigor històric garantit amb assessorament especialitzat. Estrena a Can Ginestar dins les Festes de Tardor. Accés web i pròximament amb ulleres VR a Can Ginestar. Difusió a través de Ràdio Desvern.

  • #561 - Entrevistes de La Rambla del 30/10/2025 — Castanyada al Parc Iulia Quieta i l’Institut Mas Lluí - episode art
    16'

    #561 - Entrevistes de La Rambla del 30/10/2025 — Castanyada al Parc Iulia Quieta i l’Institut Mas Lluí

    Resum de l’entrevista Punts clau Segona edició de la Castanyada comunitària al Parc Iulia Quieta (Mas Lluí), organitzada per l’AFA de l’Institut d’Escola Mas Lluí. Objectius: fer barri, donar visibilitat al centre i preservar la tradició davant de Halloween. L’any passat, èxit d’afluència; enguany volen repetir i obrir-se encara més a Sant Just centre. Balanç del primer any de l’Institut d’Escola: model educatiu de qualitat, però incerteses per les obres i la ubicació provisional han afectat la matriculació. Mobilitat: opcions segures i variades per arribar al centre (X30, carril bici, caminar, “kiss & ride”). "Halloween està trepitjant fort" "és amor, amor puro" Què, on i quan Activitat: Castanyada amb propostes familiars i culturals. Lloc: Parc Iulia Quieta (Mas Lluí). Organitza: AFA Institut d’Escola Mas Lluí. Context: segona edició, després d’un primer any d’èxit. Activitats destacades Castanyes fetes al moment, xocolata desfeta i melindros. Manualitats de tardor (paper kraft, cola blanca, elements i animals de tardor). Conte de la castanyera i ball final de cloenda. Per què és important Preservar tradicions locals i fer comunitat. Visibilitzar el projecte pedagògic de l’Institut d’Escola Mas Lluí. Revitalitzar la vida de barri i connectar Mas Lluí amb Sant Just centre. Participació i comunitat Alta implicació: prop del 80% de famílies col·laboren amb l’AFA. Cal mantenir el teixit associatiu: sense participació, les activitats es debiliten. Mas Lluí mostra molta vida de carrer; es convida el centre a sumar-s’hi. Institut d’Escola Mas Lluí: estat i reptes Primer any: valoració molt positiva del model educatiu i l’equip docent i directiu. Reptes: incertesa per la ubicació provisional i retard d’obres; això ha afectat la matriculació i l’obertura de dues línies. Acció: es posarà en marxa una comissió de comunicació i es conviden famílies a conèixer el projecte de portes endins. Mobilitat i accessos A peu: trajecte 15–20 minuts amb infants, itinerari segur i pacificat fins al polígon. En bici: carril bici porta a porta fins a l’entrada del centre. Transport públic: X30 (amb millores en marxa per resoldre incidències). Altres: “kiss & ride” a la zona. Crides i canals Crida a les famílies: visitar el centre i conèixer el projecte pedagògic. Instagram AFA: @afa.iemmaslluí (agenda d’activitats: Loteria de Nadal, rifa solidària per Palestina, Castanyada, Carnaval i festa final de curs).

  • #560 - Entrevistes de La Rambla del 29/10/2025 — Quart Passadís estrena Dins del Bosc amb música en viu - episode art
    14'

    #560 - Entrevistes de La Rambla del 29/10/2025 — Quart Passadís estrena Dins del Bosc amb música en viu

    Resum de l’entrevista Context Entrevista a l’espai Entrevistes de La Rambla de Ràdio Desvern amb membres de la companyia Quart Passadís (Núria Valdric i Lluís Roda) sobre la nova adaptació al català de l’obra de Stephen Sondheim, anomenada Dins del Bosc. Punts clau Nova adaptació al català i to propi: una versió “més crua, més íntima, més nostra”, amb músics en directe i escenografia original que busca fer dubtar l’espectador sobre com explicar contes clàssics de forma diferent. De ‘Miserables’ a Sondheim: després de l’èxit de “Miserables”, el nucli creatiu (Núria, Lluís i la Meri) va decidir el següent repte en només una tarda, i el van presentar a la companyia amb un “reveal”. Traducció pròpia reconeguda: han fet la traducció al català i expliquen que MTI ha acceptat la seva com a traducció oficial en català. Complexitat musical i escènica: el pròleg de 15 minuts sense aturar exigeix precisió extrema i capes successives de treball (ritme, veu, escena i, finalment, músics en directe). Nou mesos de feina: procés intens amb moments d’impossibilitat que han superat amb metodologia i constància. Organització en comissions: vestuari, escenografia, producció, distribució, traducció… Tothom assumeix rols més enllà d’interpretar. Direcció a càrrec de la Clot Fernández i la Meri (també coreògrafa), en codirecció. Suport institucional: com a companyia resident de l’Ateneu de Sant Just, han assajat a la Sala del Cinquantenari (renovada) i aprofiten el prosceni per al narrador. Música en directe i orquestració: direcció musical de la Laia al piano de cua centenari de l’Ateneu, amb violoncel, violí i clarinet. La Laia ha reduït l’orquestra original (20+ instruments) a 4 amb un resultat “brutal”. Públic i to: és familiar a partir de 6 anys; com una obra “estil Pixar”, amb dobles lectures per a adults i infants. Dates i entrades Funcions a Entràpolis: divendres 7/11 i dissabte 8/11 a les 19.00; diumenge 9/11 a les 18.00. Entrades: Entràpolis.com Temes i idees Desitjos i conseqüències: l’obra explora com els desitjos i les decisions tenen efectes inesperats. Valors de producció: aposta per música orgànica en viu, traducció precisa respectant jocs de paraules de Sondheim i estètica pròpia. Cites destacades “Són 15 minuts sense parar.” “Són capes i capes i capes.” “MTI ha agafat la nostra traducció com l’oficial en català.” “Sona molt més orgànic.”

  • #559 - Entrevistes de La Rambla del 28/10/2025 — Dona i salut a Ràdio Desvern: prevenció i cures - episode art
    19'

    #559 - Entrevistes de La Rambla del 28/10/2025 — Dona i salut a Ràdio Desvern: prevenció i cures

    Resum de l’episodi En aquest espai de La Salut al dia dins de La Rambla de Ràdio Desvern, amb la participació de professionals del CAP-Sant Just Desvern, la ginecòloga Maribel Pons aborda l’estat de la salut de la dona, la importància de la prevenció i el diagnòstic precoç, especialment en el cas del càncer de mama. Punts clau Estat general de la salut de la dona: globalment bo al nostre país, amb millor accessibilitat a la salut sexual i reproductiva que en altres països europeus. Reptes prioritaris: Arribar a una cobertura gairebé 100% dels programes de medicina preventiva (citologies, mamografies, etc.). Fre a l’augment de les malalties de transmissió sexual (ITS) amb més educació, prevenció i tractament. Normalitzar les revisions ginecològiques: cal perdre la por i el pudor i resoldre dubtes amb l’equip de salut. "me tengo que subir al potro de los dolores" Resposta: No, és una taula d’exploració. Autoexploració mamària: clau, senzilla i efectiva. En 30 segons per mama, de manera periòdica, es poden detectar canvis. Iniciar-la des del desenvolupament mamari i consultar qualsevol diferència detectada. Cribratge del càncer de mama: al nostre entorn, mamografia cada 2 anys entre 50 i 69; l’important és respondre a les convocatòries. Alguns països comencen abans (p. ex., 45 anys). Impacte del diagnòstic precoç: si s’arriba aviat, prop del 89% de dones es mantenen lliures de malaltia als 20 anys del diagnòstic. Un missatge molt esperançador. Rol del CAP-Sant Just Desvern: equips conscienciats i circuits de seguiment (CIR) per acompanyar i reforçar la prevenció; cal normalitzar l’atenció com qualsevol visita sanitària. Càrrega mental i salut: l’estrès sostingut disminueix la immunitat i afavoreix malalties. Proposta: compartir responsabilitats dins i fora de casa. Perspectiva de gènere: evitar prejudicis i millorar l’escolta activa; els infarts en dones sovint es retarden en el diagnòstic. Consells de vida saludable: alimentació equilibrada, exercici moderat i continuat, i evitar entorns tòxics (laborals o familiars). Calen més recursos humans per poder dedicar més temps a cada pacient. Vocació i cura: el tracte humà i el seguiment proper aporten resultats i gratitud per part de les pacients. Cites destacades "Vivir és urgente, la vida és un ratito. Cuidem-la." — Pau Donés, recordat en el tancament de l’espai Crida a l’acció Programa’t: fer l’autoexploració mamària periòdicament i acudir a les mamografies quan siguis convocada. Consulta el teu CAP-Sant Just Desvern per dubtes, revisions i orientació preventiva. Comparteix càrregues i prioritza la salut mental per cuidar-te millor.

  • #558 - Entrevistes de La Rambla del 27/10/2025 — En Bici Sense Edat i marxa nòrdica xino-xano a Sant Just - episode art
    16'

    #558 - Entrevistes de La Rambla del 27/10/2025 — En Bici Sense Edat i marxa nòrdica xino-xano a Sant Just

    Resum de l’entrevista Entrevista a La Rambla de Ràdio Desvern amb Sílvia Granollers i Carles Sánchez (Sant Just Solidari) sobre l’estat del projecte En Bici Sense Edat i el nou impuls de la marxa nòrdica xino-xano. Dos projectes que combinen salut, voluntariat i pertinença comunitària a Sant Just Desvern. Punts clau d’En Bici Sense Edat Consolidació 2025: el projecte es manté fort al municipi, amb enfoc en consolidar més que créixer. Voluntariat: 94 persones actives, model molt flexible; es demanen més voluntaris/es per mantenir sortides matí i tarda. Flota: 4 tricicles + 1 tàndem. Nou tricicle finançat per la Fundació La Caixa, batejat pels voluntaris com “Justa”. Xarxa i expansió: coordinació amb l’ONG d’En Bici Sense Edat a Catalunya; suport al nou inici a Esplugues (amb l’entitat Corres Solidaris) i a La Garriga (associació vinculada a l’espectre de l’autisme) amb ús de tàndem per fomentar participació activa de les persones acompanyades. Col·laboració local: presentació al CAP i ús d’un tricicle individual cedit per l’Ajuntament per fomentar l’aprenentatge de pedaleig amb acompanyament. Participació comunitària: presència a la fira «Sant Just al Carrer» i a la festa anual d’En Bici Sense Edat a Barcelona; sortides amb equipaments i persones particulars. Crida a la participació: es convida a sumar-se com a persones voluntàries o com a sòcies de Sant Just Solidari. Marxa nòrdica xino-xano (liderada per Sílvia Granollers) Origen i objectiu: iniciada el 2016 des del CAP; esport accessible que afegeix bastons a la manera de caminar, apte fins i tot per condicions físiques precàries. Estructura dels grups: 4 sortides setmanals (2 hores) amb rebuda, escalfament, tècnica, sortida i tornada a la calma. Grup de persones majoritàriament >60 anys. Acompanyament i comunitat: reforça la pertinença i les relacions socials, elements clau del benestar. Inclou sortides especials (p. ex., visita al Museu del Barça). Paraigües organitzatiu: sota Sant Just Solidari per garantir assegurances i material de suport. Obertura a crear més grups i a sumar nous voluntaris. Sinergies entre projectes Algunes persones combinen la marxa nòrdica i les passejades d’En Bici Sense Edat (tricicle o tàndem), reforçant l’envelliment actiu i la cohesió social. Cites rellevants "D'això tracta el projecte." "Animo a la gent que vinguin a provar-ho. Tant les bicis com la marxa nòrdica." Com participar Inscripcions i informació: webs de Sant Just Solidari i En Bici Sense Edat. Opcions de suport: incorporar-se al voluntariat o fer-se soci/a de Sant Just Solidari.

  • #557 - Entrevistes de La Rambla del 24/10/2025 — Fumando Espero: cabaret i memòria a l’Ateneu - episode art
    15'

    #557 - Entrevistes de La Rambla del 24/10/2025 — Fumando Espero: cabaret i memòria a l’Ateneu

    Resum Context i obra Proposta teatral de La Bacanal que combina teatre i cabaret per retratar la Barcelona dels anys 20 en plena censura i dictadura. S’estrena avui a l’Ateneu de Sant Just. El director Elias Ashtari explica l’origen, el procés creatiu i l’impacte de la peça. "la Criolla és un refugi per a aquestes dues persones" (Elias Ashtari) Sobre la dramatúrgia Escenari: el cabaret La Criolla, al barri xino, i l’avinguda del Paral·lel com a espai de llibertat i evasió. Personatges: vella Dorita i Flor de Otoño (ficcionades a partir de materials parcials i fotografies), i el pianista Oscar Matxancoses. To i llenguatge escènic: barreja de música, humor i dramatització per parlar del passat amb ressonàncies al present. Temes clau Censura i control moral; dictadura i pistolerisme com a context històric. Paper de la dona i qüestions de gènere tractades amb cura i actualitat. La por com a condició vital d’ahir i d’avui, i el refugi com a espai col·lectiu. Memòria històrica abordada des d’una companyia jove per connectar generacions. Procés creatiu i documentació Origen: tesina de Laura Pont i Edu Hidalgo; recerca d’arxiu i descobriment de materials fragmentaris sobre La Criolla. Criteri: aproximadament 90% fidelitat documental i marge de ficcionalització per articular la història. Evolució: de peça de 30’ a espectacle d’1 hora; ajustos constants segons reacció del públic. Recorregut: temporada al Dau al Sec amb funcions exhaurides i crítica positiva. Recepció i impacte Acollida intergeneracional: públic gran i jove hi connecten per motius diferents. Representació i identitat: tractament de gènere i diversitat que fa sentir part del relat a espectadors que sovint no s’hi veuen reflectits. "És la primera vegada... que veig algú com jo a l’escenari" Dades de la funció Avui, 24 d’octubre, 19 h, Ateneu de Sant Just (Sala del Cinquantenari). Estat d’entrades: exhaurides per reserva, però es recomana passar pel teatre per possibles alliberaments d’última hora.

  • #556 - Entrevistes de La Rambla del 23/10/2025 — Karts de Coixinets: organització, crida i novetats - episode art
    20'

    #556 - Entrevistes de La Rambla del 23/10/2025 — Karts de Coixinets: organització, crida i novetats

    Resum de l’entrevista Context i protagonistes Emissió a Ràdio Desvern, dins del format d’Entrevistes de La Rambla. Conversa amb Iona Palau i Mariona Sales, del Club de Karts de Coixinets, sobre la cursa tradicional al carrer Freixes. "La tradició més genuïnament santjustenca" que manté viva la creativitat, l’amistat i la velocitat. Organització del Club de Karts de Coixinets S’activen al setembre i treballen per departaments: Seguretat: voluntariat als revolts, coordinació amb Ajuntament i policia, bales de palla, tanques. Control tècnic: inscripcions, verificacions, cronometratge, graelles. Publicitat: patrocini local i visibilitat; crida a més comerços de Sant Just. Presidència: relació institucional i coordinació general. L’Esplai munta i desmunta el circuit. Participació i crida important Edició número 48; tradició encara molt viva i estimada. Xifra provisional: 78 karts inscrits (solen ser 110–130). Crida urgent a la categoria fèmines: només hi ha 2 equips apuntats. La categoria Mixta ha crescut i ha restat participants a fèmines. "Ties, dones, noies, on esteu? Per favor, no podem fer la cursa sense la categoria de fèmines." Lloguer de karts per a debutants 13–14 karts de lloguer, gratuïts i només per qui no s’ha tirat mai. Alta demanda (llista d’espera). Els canvis d’última hora poden alliberar places. Circuit i experiència de cursa Recorregut: 600 metres al carrer Freixes i zona final. Durada aproximada: 1 minut per baixada. Revolts clau: Primer revolt: més espectacular; velocitat i errors freqüents. Segon revolt: enganya; cal traçada fina tot i semblar més fàcil. Factor adrenalina i component d’imprevisibilitat (sort, taps, avançaments a la sortida del segon revolt). Novetats i festa Preparant el cinquantè aniversari amb ganes de “liar-la” amb actes especials. Torna l’After Karts amb El Cub: música electrònica, sopar per corredors i públic, i projecció de vídeos antics. Festa fins a les 2:00. Petites actualitzacions de reglament i merchandising progressiu. Voluntariat i convivència L’organització és voluntària i curta de mans: es demana comprensió i calma. Conflictes i reclamacions: revisables, però prioritzant el bon ambient. "No estem a la Fórmula 1… relaxem-nos i passem-nos-ho bé." Comunitat i impacte local Fins a 5.000 assistents durant el cap de setmana. Gran oportunitat de patrocini per la visibilitat al carrer. Forta febre dels coixinets: esdeveniment intergeneracional i de retrobament del poble.

  • #555 - Entrevistes de La Rambla del 22/10/2025 — Estones de Clàssica: Barcelona Brass i públic jove - episode art
    15'

    #555 - Entrevistes de La Rambla del 22/10/2025 — Estones de Clàssica: Barcelona Brass i públic jove

    Resum general Estones de Clàssica torna a l’Ateneu de Sant Just amb un concert de Barcelona Brass i una programació que aposta per formats pedagògics, proximitat amb el públic i preus populars per apropar la música clàssica a tothom. Punts clau Cicle trimestral: un concert cada tres mesos, cuidat i ben comunicat. Concert de diumenge (18 h): formació de vent metall amb un recorregut de 5 segles de música, peces curtes i un accent en danses (barroques, clàssiques i una peça contemporània amb toc modern). Missió: enamorar el públic de la clàssica mitjançant experiències properes, repertoris assequibles i context pedagògic. Focus jove: èmfasi en adolescents amb el recital del violinista Pau Bosch (acompanyat de piano) dins del segment Teen. Accessibilitat: preus populars i gratuïtat per a alumnes de l’Escola de Música de l’Ateneu. Ateneu = casa de la cultura: no només clàssica; també jazz, teatre, lectura i cinema. El concert de Barcelona Brass Formació: només vent metall (trompetes, trompa, trombons). Programa: peces breus, variades i “de tastet”, ideal per a nous públics. Valor diferencial: instruments de gran tradició històrica i un so poc habitual a Catalunya. "És una ocasió única perquè aquesta formació no és típica, no és bé tots els dies." "El que li agradi la música que vingui a descobrir un món nou... segurament es quedarà enganxat." Filosofia del cicle Concerts didàctics i propers, amb explicació del programa i contacte directe amb els músics. Objectiu: “obrir la porta” perquè el públic senti la clàssica i s’hi enamori. "La música clàssica... t’arriba molt a dintre." "Aquests concerts són una mica la porta d’entrada a poder-te enamorar d’aquest gènere." Preus i promocions Entrada general: 16 € Socis/es Ateneu: 11 € Menors de 30 anys: 11 € Alumnes de l’Escola de Música de l’Ateneu: gratuït Invitació final Diumenge, 18:00, a l’Ateneu de Sant Just. Veniu a descobrir el vent metall en un format àgil, pedagògic i captivador.

  • #554 - Entrevistes de La Rambla del 21/10/2025 — Olors, català, infància i participació a Sant Just - episode art
    27'

    #554 - Entrevistes de La Rambla del 21/10/2025 — Olors, català, infància i participació a Sant Just

    Panorama general • En aquesta entrevista, Désirée Slauka Triler (ERC Sant Just) repassa els principals acords del darrer ple: ordenança d’olors, Pacte Nacional per la Llengua, PLIA i qüestions de transparència, participació i gestió pressupostària. "Tots volem el millor per Sant Just" Ordenança d’Olors Aprovació inicial i estudi tècnic pendent • Es va aprovar de manera inicial; resta conèixer al·legacions i el resultat d’un estudi tècnic demanat per l’associació de veïns del barri Sud. • ERC es va abstenir a l’espera d’aquest estudi per validar paràmetres i efectivitat de la norma. • Formalment, l’ordenança és correcta jurídicament, però hi ha mancances d’informació de fons. Comerç i acompanyament • Preocupació per possibles efectes sobre restauració i altres negocis amb emissions d’olors (campanes extractores, forns, etc.). • Es reclama acompanyament municipal als comerços existents per adaptar-se sense greuges. Seguiment, inspeccions i transparència • La clau és el seguiment: sense control, la norma no serà eficient. • Proposta: plans de gestió d’olors a les empreses i inspeccions municipals amb retorn públic (resums no confidencials) al Consell de Medi Ambient i al veïnat. "No n’hi ha prou d’aprovar l’ordenança; cal un seguiment real i retorn a la ciutadania" Pacte Nacional per la Llengua Ús social del català • Suport a l’adhesió: "una persona té dret a viure en català" a l’escola, al lleure, al comerç i al carrer. • Fomentar no canviar de llengua en converses quotidianes i transmetre l’hàbit als infants (alerta de retrocés als patis). • Coherència institucional: als plens municipals el català hauria de ser vehicular. Comerç i rotulació • Acompanyament als comerços perquè rotulin en català (exterior, cartes i informació), aprofitant els tràmits de llicència i suport municipal. • Si hi ha resistència explícita, estudiar campanyes d’incentiu per complir. PLIA (Pla Local d’Infància i Adolescència) Accions clau i criteri • El PLIA s’ha fet amb el Consell d’Infància i Joventut i agents educatius. Proposa gestió emocional, suport psicològic i camins escolars segurs. • El repte és aterrar el pla en accions concretes, prioritzades i calendaritzades. Implicació de famílies i horaris • Impulsar participació real de famílies amb tallers pràctics (no només conferències) i horaris conciliadors (setmana vs. caps de setmana). Institut Escola i oferta de secundària • Suport a la figura d’institut escola per evitar la transició primària-secundària i donar continuïtat. • Lament per la no obertura de la segona línia d’ESO; es demana informació clara del Departament d’Educació i calendaris. • Objectiu: segon institut a Sant Just per diversificar projectes i evitar fugues d’alumnat a fora del municipi. Pressupost i modificacions de crèdit • Sobre la modificació 15/2025, ERC manté abstenció (criteri general): el pressupost el fa el govern i reubicar partides és prerrogativa seva. • Excepcions només si és molt favorable o molt contrari; altrament, l’oposició no imposa la seva prelació de prioritats. Participació i transparència Espais ciutadans • En diversos consells (cultura, medi ambient, etc.) predomina el format informatiu més que el debat i la cocreació. • Bones pràctiques a recuperar: consells de regidoria de barri i pressupostos participatius perquè la ciutadania decideixi part de la despesa. • Millorar la comunicació municipal per augmentar assistència i impacte. Relació govern–oposició • Falta informació a temps i espais de deliberació previs. Quan n’hi ha, s’assoleixen acords unànimes. • Crida a establir més temes compartits: hi ha marge per consensos en benefici del municipi.

  • 17'

    #553 - Entrevistes de La Rambla del 20/10/2025 — La filla d'elles: diaris, amistat i identitat

    Context i convidades Entrevista amb l’equip de La filla d’elles, un curtmetratge documental nascut al Màster de Documental Creatiu (UAB), estrenat a IDFA i recentment presentat a Sitges (Nova Autoria), Filmets i altres festivals. "També és una oda a l'amistat... el pilar més important, sobretot a l'adolescència" La peça i els seus temes Diaris d’adolescència narrats en primera persona, evitant la mirada adultocèntrica. Emocions i experiències: crisis, ira, pertinença, primera regla, primeres borratxeres. Visibilització de dinàmiques i sistemes familiars menys representats a pantalla. Treball col·lectiu: direcció compartida, so i banda sonora creats de forma col·laborativa. "Allá donde vamos... todo el mundo se siente identificado por una cosa o por otra" Recorregut de festivals Estrena a IDFA (Amsterdam); pas per Sitges (Nova Autoria), Filmets (Badalona), Cerdanya Film Fest, DocsBarcelona, Octubre Corto (Arnedo) i proper viatge a Alemanya. Especial il·lusió per presentar-la prop de casa i connectar amb el seu públic. Recepció i impacte El film genera identificació transversal: adolescents, mares/pares i públic adult. Projecte intergeneracional: seccions joves dels festivals i diàleg entre experiències diverses. Procés creatiu Direcció compartida i crèdits a parts iguals. Metodologia basada en hores conjuntes d’arxiu, imatges i sons; el material trobava el camí del relat. Indústria i mirada documental Crítica al pes dominant de la ficció en finançament i premis. Debat sobre ficcions amb estètica documental vs relats en primera persona. Reivindicació dels espais petits i menys visibles, on el documental autobiogràfic floreix i el públic s’implica. Idees clau Primera persona per narrar l’adolescència sense filtres. Amistat com a eix narratiu i de producció. Intergeneracionalitat en la recepció del film. So i BSO com a construcció col·lectiva. Recorregut internacional i arrelament local. Crítica a la indústria per la manca d’aposta pel documental.