Entrevistes de La Rambla

Entrevistes d'actualitat al magazín de matins "La Rambla"

Presentat perDani Martínez·Dilluns, Dimarts, Dijous, Divendres · 11:10 - 11:45 ·Dimecres · 11:10 - 12:00 ·772 episodis

RSS

episodis

193-204 de 767

21 de nov. del 2025
20'
#577 - Entrevistes de La Rambla del 21/11/2025 — Projectes innovadors a l’Escola Montserrat
Resum general En aquesta entrevista d’Entrevistes de La Rambla a Ràdio Desvern, la directora de l’Escola Montserrat, Mireia Muñoz, i l’especialista d’anglès Sílvia Dobon presenten el projecte educatiu consolidat del centre de Sant Just Desvern i alguns dels seus projectes clau d’innovació, internacionalització i convivència. L’entrevista gira al voltant de tres eixos principals: • Projectes internacionals i competència global (especialment eTwinning i el projecte Naturally Connected) • Innovació en l’àmbit de les matemàtiques i el pensament computacional (programa PCMAT i visita d’un centre italià) • Creació de xarxa i bon clima de centre (projectes intergeneracionals, connexió amb altres escoles i el projecte intern de Padrins i Fillols) 1. Projecte educatiu de l’Escola Montserrat 1.1. Filosofia i objectius del centre La directora destaca que l’Escola Montserrat té un projecte educatiu molt consolidat, centrat en: • Respectar els ritmes d’aprenentatge de cada alumne • Potenciar les individualitats i les fortaleses personals • Ajudar l’alumnat a construir el seu propi aprenentatge • Desenvolupar competències per a la vida quotidiana (resolució de problemes, col·laboració, comunicació) "Treballem per oferir a l'alumnat projectes i pràctiques educatives que els respecten els seus ritmes d'aprenentatge i potencien les individualitats de cada alumnat." 2. Projectes eTwinning i competència global 2.1. Un projecte internacional de llarga trajectòria L’escola fa més de 10 anys que participa en projectes eTwinning amb escoles de diversos països europeus (Finlàndia, Suècia, Polònia, Alemanya, Grècia, Itàlia, França, etc.). Característiques principals: • Es duu a terme a cinquè de primària • Es treballa en equip amb altres escoles europees al voltant d’un tema comú • La feina es fa a través d’una plataforma digital segura • Els temes es vinculen als ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) i a problemàtiques europees i globals 2.2. Impacte en l’alumnat Segons la Mireia, l’impacte principal és: • Millora molt notable de la comunicació oral i escrita en anglès • Context real d’ús de la llengua, cosa que augmenta la motivació • Foment de la col·laboració internacional i del treball en equip • Projectes inclusius, que permeten adaptar rols i tasques a la diversitat de l’aula "Els nens i nenes tenen una motivació extra per poder comunicar-se en anglès amb la resta d'infants que col·laboren." 2.3. Competència global i sensibilitat mediambiental La Sílvia remarca que, amb eTwinning, també volen desenvolupar la competència global: • Apreciar i respectar la diversitat cultural • Conèixer altres realitats i maneres de viure a Europa • Treballar problemes mediambientals comuns i proposar solucions creatives • Passar de la perspectiva local (entorn proper) a la global 3. El projecte “Naturally Connected” 3.1. Objectiu central El projecte europeu actual es diu Naturally Connected i se centra en: • Fomentar el benestar de l’alumnat a través de la connexió amb la natura • Relacionar natura i salut mental i física • Explorar com altres països europeus viuen aquesta relació amb el medi natural 3.2. Inici del projecte i diagnosi El projecte comença amb: • Una enquesta prèvia a alumnat i professorat per saber: - Què en pensen de col·laborar amb altres països - Quins interessos tenen sobre la natura - Quines eines tecnològiques coneixen i utilitzen • Això permet conèixer el punt de partida de tots els centres europeus implicats. 3.3. Activitats inicials de connexió entre escoles Algunes activitats destacades: • Presentació mútua a través d’un mur virtual • Localització de les escoles participants amb Google Earth/Google Maps • Creació d’un mapa físic a l’aula per situar països, ciutats i escoles • Creació col·laborativa d’un logo de projecte en equips internacionals - Es fan diversos logos - Es vota de forma democràtica mitjançant Mentimeter 3.4. L’activitat de les flors i la documentació del procés Una de les activitats clau del projecte és escollir una flor comuna per a totes les escoles: • Opcions proposades: gira-sols, espígol, zínies, petúnies, margarides • Es vota democràticament, primer a cada escola i després entre tots els països • Un cop escollida la flor, al gener: - Es planten les flors a totes les escoles - Es documenta el procés amb fotos, vídeos i un diari de creixement - Es registren també els sentiments i emocions associats a la natura i a la cura de les plantes 3.5. Connexió amb l’entorn local: Collserola El projecte aprofita l’entorn natural proper: • L’alumnat fa treball de camp a Collserola: - Investiga flora i fauna - Observa activitats possibles a la muntanya - Reflexiona sobre la importància de tenir un parc natural al costat de la ciutat • Es vol relacionar natura i benestar: - Sentir-se tranquil, feliç, relaxat - Entendre la relació entre entorn natural i salut integral 3.6. Productes col·laboratius i fòrums Per compartir aprenentatges entre països, el projecte preveu: • Creació d’un llibre virtual sobre parcs naturals dels diferents països • Ús intensiu del fòrum segur d’eTwinning per: - Compartir com els fa sentir la natura - Explicar activitats preferides a l’aire lliure - Comparar-les amb les d’altres escoles europees 3.7. Activitats corporals i culturals compartides Es preveuen activitats conjuntes complementàries: • Sessions de ioga a l’aire lliure, compartides entre països (en línia) • L’any anterior, amb el projecte Embracing Cultures, es van intercanviar dances tradicionals: - L’Escola Montserrat va enviar una sardana a ritme de Coti per Coti - Van aprendre danses italianes, georgianes i gregues Aquest tipus d’activitats connecten cultura, benestar i internacionalització. 4. Innovació en matemàtiques: Programa PCMAT i connexions Erasmus 4.1. Implementació del programa PCMAT Enguany l’escola ha incorporat el programa PCMAT (del Departament d’Educació i Formació Professional), que té com a objectiu: • Millorar el raonament matemàtic de l’alumnat • Potenciar el pensament computacional • Treballar matemàtiques i programació de forma integrada Funcionament del programa: • Un mentor expert visita l’escola setmanalment (dimecres) • Fa codocència amb els tutors de cinquè i sisè • Es treballen les matemàtiques de forma més manipulativa i basada en la resolució de problemes Impacte observat: • Millora clara en: - Raonament lògic - Resolució de problemes - Transferència d’estratègies a altres aprenentatges 4.2. Intercanvi amb una escola italiana (Erasmus) Gràcies a la trajectòria en projectes internacionals, l’escola va rebre: • La visita de tres mestres d’una escola italiana (ICS Fiorano Modenesse) durant l’última setmana d’octubre - La directora - La mestra d’anglès - La mestra de matemàtiques Objectius de la visita: • Veure com es treballen les matemàtiques a l’Escola Montserrat • Conèixer la gestió global del centre i la seva manera de fer • Intercanviar experiències i bones pràctiques dins d’un marc Erasmus La Mireia destaca que aquest intercanvi va ser molt enriquidor, tant per al professorat com per a l’alumnat, i reforça la dimensió internacional i innovadora del centre. 5. Relació amb famílies, municipi i altres centres 5.1. Comunitat educativa i clima de centre La directora valora molt positivament el moment actual de l’escola: • FAmílies (AMPA/AFA) molt implicades en el dia a dia del centre • Equip docent compromès i il·lusionat amb el projecte educatiu • Alumnat participatiu, que se sent part activa dels projectes Això es tradueix en: • Un bon clima escolar • Projectes compartits que fomenten convivència, participació i responsabilitat 5.2. Participació en la vida del municipi L’Escola Montserrat té una relació estreta amb el municipi de Sant Just Desvern: • Participa en activitats organitzades per l’Ajuntament • Col·labora amb entitats locals i amb altres centres educatius 5.3. Projectes intergeneracionals Un exemple destacat és el projecte intergeneracional amb una residència de gent gran situada al costat de l’escola: • Al final de trimestre, els alumnes de sisè hi van a cantar nadales • La gent gran s’anima a cantar amb ells • Es construeix un vincle emocional entre infants i persones grans, amb gran valor pedagògic i social 5.4. Connexió amb l’Escola Bressol L’escola també té una col·laboració estreta amb l’Escola Bressol Mainada: • Es dissenyen activitats conjuntes amb els infants d’I3 i d’I2 • Els alumnes d’I3 van a la bressol per fer activitats compartides • Els d’I2 visiten l’Escola Montserrat per conèixer el nou entorn Això facilita: • Una transició suau de l’escola bressol a l’escola d’infantil i primària • La creació de vincles previs amb l’espai i amb altres infants 5.5. Xarxa internacional més enllà d’Europa A banda d’eTwinning, l’escola també té un projecte amb una escola del Canadà: • Intercanvi de correspondència tradicional (cartes en paper) • Participació d’alumnes d’un curs similar (CICer, equivalent a cicle superior) • L’objectiu és continuar ampliant la xarxa més enllà d’Europa i oferir nous contextos d’ús de la llengua i de coneixement del món 6. Projecte intern “Padrins i Fillols” 6.1. Objectiu i estructura del projecte El projecte Padrins i Fillols és un dels pilars interns de convivència i cohesió del centre: • Alumnat de cicle superior fa de padrí o padrina de l’alumnat d’educació infantil • Es treballa el vincle entre grans i petits de forma transversal, amb activitats regulars Tipus d’activitats: • Padrins de lectura: els grans ajuden els petits a gaudir dels contes i de la lectura • Padrins de jocs: es comparteixen jocs cooperatius i activitats lúdiques • Padrins de festes: acompanyament en celebracions i esdeveniments de centre • Padrins musicals: activitats relacionades amb cançons i música Impacte al clima escolar: • Es crea més harmonia i solidaritat dins l’escola • El cicle superior desenvolupa habilitats socials, responsabilitat i sentiment de pertinença • Els petits guanyen en autonomia, seguretat i capacitat d’interacció social "Veiem que tothom hi surt beneficiat al centre perquè es crea xarxa i hi ha més harmonia, solidaritat..." 6.2. Integració amb els projectes internacionals La Sílvia explica com es connecta Padrins i Fillols amb els projectes eTwinning: • Exemples passats: - Projecte Letters from the Earth: • La Terra escrivia cartes demanant preservar el planeta • Per Sant Jordi, l’alumnat de cinquè va crear poemes d’animals amb Canva • Van explicar aquests poemes als seus fillols d’infantil • Els petits van fer targetes dels animals i van escollir-ne els favorits • Possibles activitats per a Naturally Connected: - Mantenir la creació de poemes relacionats amb natura i sentiments - Fer tècniques de relaxació i control d’emocions conjuntes - Compartir un poema que vincula sentiments i colors amb els més petits - Realitzar petites sessions de ioga entre padrins i fillols Aquest encreuament entre projectes interns i internacionals reforça el sentit de comunitat i dóna coherència global al projecte educatiu. 6.3. Beneficis per a l’alumnat Per a l’alumnat de cicle superior: • Desenvolupen lideratge positiu i responsabilitat • Consoliden aprenentatges en haver-los d’explicar a d’altres • Es veuen com a peça clau de l’escola Per als infants d’infantil: • Augmenta la seguretat emocional en tenir una figura de referència gran • Es fomenta l’autonomia i la interacció social • Se senten part d’una xarxa de cures i acompanyament 7. Mirada de futur La Mireia conclou que el futur del centre passa per: • Avaluar constantment l’impacte dels projectes sobre l’alumnat • Millorar i ajustar cada any les singularitats del projecte educatiu • Continuar apostant per: - Creació de xarxa (interna, local, internacional) - Innovació pedagògica (com el PCMAT i l’ús de tecnologies educatives) - Obertura al món mitjançant projectes com eTwinning i col·laboracions com la de Canadà L’entrevista tanca amb l’agraïment mutu entre l’equip de Ràdio Desvern i les representants de l’Escola Montserrat, amb el compromís de seguir explicant i compartint l’actualitat educativa del centre i de Sant Just Desvern.
20 de nov. del 2025
22'
#576 - Entrevistes de La Rambla del 20/11/2025 — Habitatge, protesta juvenil i policia a Sant Just
Context de l’entrevista Entrevista a Enrique Salvadores, portaveu del Partit Popular de Sant Just Desvern, als estudis de Ràdio Desvern, centrada en tres blocs principals: Habitatge i ordenances municipals Protesta juvenil, actuació policial i gestió del ple Relació amb el jovent i situació política local L’entrevista s’emmarca en el ple extraordinari del 17 de novembre, convocat per tancar el ple del 30 d’octubre, suspès arran de la irrupció de més de 100 joves al saló de plens. 1. Ordenança d’animals i habitatge social 1.1. Ordenança de tinença i protecció d’animals Enrique Salvadores fa una valoració globalment positiva de la nova ordenança: La considera “una bona ordenança” que: Delimita clarament què són animals domèstics i què no. Defineix drets dels animals i obligacions de les persones propietàries. Obliga a tenir tots els animals censats, especialment els gossos. Introdueix una base de dades d’ADN (a partir de saliva o sang) per: Identificar animals. Combatre l’incivisme relacionat amb excrements a la via pública. “Em sembla una ordenança molt completa.” Tot i això, critica la gestió política de les esmenes: El grup de Junts va presentar 62 esmenes. Segons Salvadores: No va poder llegir totes les esmenes, però creu que algunes haurien millorat l’ordenança. Considera “impossible” que totes fossin bones o totes dolentes. El fet que fossin totes tombades demostra, al seu parer, manca de voluntat real de consens per part del govern municipal. “L’equip de govern sempre parla de consens, però aquí no ho ha practicat.” 1.2. Bases d’habitatge social: transparència i objectivitat Sobre les noves bases d’habitatge social (incloent-hi els pisos d’El Mil·lenari), Salvadores apunta llums i ombres: Aspectes problemàtics que assenyala: La regla que l’habitatge i les despeses associades no superin el 30% dels ingressos familiars: Considera que no afecta igual: A famílies de dues persones, on és més assumible. A persones soles, per a qui pot ser inviable. Critica que aquest 30% no aparegui clarament a les bases, però sí a les convocatòries, cosa que pot generar: Falses expectatives. Situacions en què la gent creu que hi pot accedir i després queda exclosa per criteris econòmics. Impacte en persones grans, especialment dones vídues amb pensions no contributives: Preveu que tindran molta dificultat per complir el llindar del 30%. Recorda que aquest 30% deriva de la llei estatal de lloguer d’habitatge protegit, però igualment pot excloure col·lectius vulnerables. Posa l’accent en el cas de dones grans que venien d’una època en què la dona no estava plenament incorporada al mercat laboral, i ara tenen pensions molt baixes. 1.3. Flexibilitat i marge de maniobra de l’Ajuntament Tot i les crítiques, també destaca elements positius: Les bases preveuen que l’Ajuntament tingui marge per adaptar casos concrets: Possibilitat de “trajes a medida”. Capacitat de particularitzar situacions que no encaixen estrictament en els criteris generals. Això obre una porta d’esperança per a: Persones que no arriben al 30%. Casos socials singulars que necessiten un tracte específic. Subratlla que l’ordenança “deixa una porta oberta” a la flexibilitat. 1.4. Possibles riscos d’arbitrarietat en l’adjudicació Quan se li pregunta si el PP detecta risc d’arbitrarietat en l’adjudicació d’habitatges, exposa alguns punts concrets: Respecte als habitatges d’El Mil·lenari (amb serveis d’assistència): Troba problemàtic que les persones que ja tenen un habitatge en propietat: Estiguin obligades a posar-lo al mercat immobiliari per poder accedir a un pis protegit. Segons ell, això suposa un “flaco favor” a qui ha aconseguit un habitatge amb esforç al llarg de la vida. Reconeix que: Té una lectura positiva per al municipi (més habitatge en règim de protecció oficial). Però restringeix la llibertat de la persona propietària: No podrà, per exemple, deixar el pis a un familiar. Ni tan sols mantenir-lo tancat per decisió pròpia. En habitatge de règim “normal”: Critica que si tens una vivenda que supera el 40% del valor del pis que vols adquirir, quedes exclòs. Considera que aquest criteri tampoc és del tot just. Temps mínim d’empadronament a Sant Just: Actualment: 3 anys. Salvadores defensa que: Aquest període hauria de ser més llarg. Creu que tres anys és poc per prioritzar realment l’arrelament al municipi. Malgrat les crítiques, exposa confiança que el sistema es podrà anar afinant: Asegura que hi ha un compromís del govern municipal de: Revisar i millorar les bases en convocatòries futures. Corregir el que ell anomena “petites inconveniències”. 2. Protesta juvenil, ple municipal i actuació policial 2.1. Els fets: actuació policial a les festes de tardor L’entrevista entra al segon bloc: protesta i festes de tardor. Fets de context: Nit del 25 al 26 d’octubre, durant els concerts de les festes de tardor: Intervenció dels Mossos d’Esquadra en una situació concreta. Una noia queda retinguda a terra per un agent. Les imatges es difonen per xarxes socials. Tant la periodista com Salvadores defineixen les imatges com: “Esfereïdores” “Cruentes” D’una “contundència” molt alta. Arran d’això, es convoca una concentració davant del consistori el 30 d’octubre. Part dels concentrats entren al ple municipal. Més de 100 persones irrompen al saló de plens. 2.2. Com va viure el PP la irrupció al ple del 30 d’octubre? Salvadores descriu la seva experiència personal amb molta claredat: Admet que va sentir por: Malgrat tenir molts anys com a regidor, no havia viscut mai una situació similar. Distingix la protesta d’altres mobilitzacions viscudes al llarg dels anys: Ha vist altres col·lectius enfadats al plenari. Però mai “un abordatge de la sala de plens tan bèstia”. Característiques de la protesta: Es tractava sobretot de joves: De Sant Just i també d’altres municipis (Esplugues, Sant Feliu, etc.). Defineix el que va passar com una “explosió de cabreig” del jovent. Expressa preocupació per la seguretat de: Interventora i secretària municipals, que van quedar envoltades per la gent. Suggereix que, envoltades així, estaven “més a prop de patir una situació desagradable” que si no haguessin estat encerclades. Considera que tots els presents van viure una situació molt complicada i anòmala. 2.3. Gestió de l’Ajuntament davant la protesta Davant la pregunta de si l’Ajuntament va gestionar bé la irrupció, Salvadores és taxatiu: “No, absolutament no.” Els seus arguments: Asegura que alguns regidors de l’oposició sabien prèviament que hi hauria una entrada massiva de gent al ple. Afirma que van avisar de la possible afluència important. Es pregunta si algú del govern municipal també n’estava al cas. Si ho sabien i no van actuar, creu que “algú hauria d’assumir responsabilitats”. Sobre el que considera prioritari: Reconeix el dret a la llibertat d’expressió, però remarca que: Abans que res, s’ha de garantir la seguretat de totes les persones que: Participen en el ple. Exerceixen la seva tasca institucional. Valoració global de la gestió: Parla de “desbordament” per part de l’equip de govern. Assegura que no es tracta tant de si ho van fer bé o malament, sinó que: “El govern no va gestionar directament la situació.” 2.4. Denúncies d’actuació policial desproporcionada Es demana a Salvadores la seva opinió sobre les denúncies d’actuació policial desproporcionada formulades pel col·lectiu de joves arran de l’episodi amb els Mossos. Posició d’Enrique Salvadores: Considera “totalment correctes” les denúncies. Explica que: Li consta (per converses informals) que podria existir un altre vídeo intern dels Mossos on es veuria una agressió verbal prèvia per part d’alguns joves. Però remarca que això no eximeix la responsabilitat de l’agent que va reduir la noia. Distincions clau que fa sobre l’actuació policial: Defensa que no es pot criminalitzar tot el cos dels Mossos per l’actuació d’un agent. Però alhora subratlla que: Un Mosso d’Esquadra és un professional. Ha de saber diferenciar: Una situació de tensió juvenil (crit, exaltació, provocacions verbals). D’una situació on es tracta d’un delinqüent perillós o armat. “No es pot aplicar el mateix nivell de força per reduir algú que implica un perill evident que per reduir una noia de 14-15 anys.” Ressalta que el que feia la noia al vídeo era recollir una barra (d’un element de seguretat), i que això no justifica la duresa de la reducció. Defensa que és bo que aquest acte s’hagi denunciat, perquè creu fermament que s’ha de revisar i depurar responsabilitats si escau. 2.5. S’hauria de personar l’Ajuntament com a acusació popular? Sobre la possibilitat que l’Ajuntament es personi com a acusació popular en el procediment penal: Resposta clara: creu que no. Els motius que exposa: Distingix entre via administrativa/disciplinària i via penal: Considera que l’Ajuntament sí té els mecanismes per: Parlar amb la direcció dels Mossos d’Esquadra. Pressionar perquè, si el vídeo ho acredita, l’agent sigui expedientat. Però sosté que la causa penal: L’ha de portar directament la persona afectada. Argumenta també que: L’Ajuntament no era present en el moment dels fets. Per tant, ni tan sols podria actuar com a testimoni directe. Afegeix un element de prudència jurídica i institucional: No té clar fins on arriben les competències legals d’un Ajuntament en un cas així. Opina que l’alcalde, Joan, tot i que personalment podria ser més contundent, té limitacions institucionals. Remarca que l’alcalde està obligat a escoltar totes les versions abans de posicionar-s’hi. “No pot agafar partit sense haver escoltat totes les parts implicades.” També posa èmfasi en la dimensió personal del cas: Recorda que la noia ha viscut un atac a la seva persona: Li pot costar anys oblidar-ho. Considera que: Cal no carregar-la amb una pressió mediàtica o política excessiva. Hauria de ser ella, si se sent amb força i convicció, qui tiri endavant la causa penal. Conclusió del seu posicionament: Sí a la pressió institucional perquè el Mosso sigui expedientat internament si es confirma l’abús. No a que l’Ajuntament encapçali la via penal; aquesta hauria de quedar en mans de la víctima. 3. Jovent, participació i futur polític local 3.1. Propostes del PP per millorar la relació Ajuntament–joves En l’últim bloc, es pregunta a Enrique Salvadores què proposa el PP per millorar la relació amb els col·lectius juvenils, especialment amb el col·lectiu que va protagonitzar la irrupció al ple. Respon amb una honestedat poc habitual en el discurs polític: “Doncs mira, què és el que faria? Doncs no tinc ni idea.” Malgrat aquesta confessió inicial, sí que formula algunes idees clau: Reconeix que l’Ajuntament ja fa una “cobertura bastant gran” en: Esport Cultura Oci Feina per al jovent Però critica que el consistori presumeixi molt de processos participatius i després: No truqui a la porta de la ciutadania en qüestions econòmiques o de fons. Distingeix entre “dir-ho” i “fer-ho” en matèria de participació. Proposta central que defensa: Escoltar directament els joves: Fer una consulta popular específica adreçada a ells. Preguntar-los quines són les seves necessitats reals: Què detecten al municipi. Què creuen que l’Ajuntament podria fer. Admet que: Hi ha coses que sí estan a l’abast de l’Ajuntament i no s’estan demanant. I altres que no depenen del consistori però igualment es posen damunt la taula. “La meva proposta pels joves és escoltar-los.” També convida a aprofitar la crisi viscuda al ple: Creu que la situació és “una mala història”, però que es pot convertir en: Una oportunitat per treure’n alguna cosa bona. Un punt d’inflexió per canviar la relació amb el jovent. 3.2. Missatge d’Enrique Salvadores als joves que van irrompre al ple Se li demana quin missatge enviaria als joves que es van mobilitzar i van interrompre el plenari. Els punts principals del seu missatge són: Continuar mobilitzant-se si creuen en el seu propòsit: Defensa que, si se senten afectats i maltractats, han de tirar endavant. No veu incompatible: Ser contundents en la protesta. I alhora actuar de manera “cabal” i rigorosa. “No perds contundència si t’expresses i actues de forma cabal.” Reconeix que el que va passar al ple pot ser fruit de “explosions” difícils de controlar en calent. Proposa que, un cop passat el “fogonazo inicial”: Es pugui actuar amb més serenor i rigor. Missatge final als joves: Si creuen que tenen la veritat al seu costat, els anima a arribar fins al final: Confia que, si és així, “algú els escoltarà”. Els diu que no tinguin dubtes sobre la utilitat de perseverar. 3.3. Discrepàncies actuals entre el PP i el govern municipal L’entrevista acaba obrint la porta a un nou tema: les discrepàncies entre el PP i el govern municipal. La periodista li pregunta: “Quines són ara mateix les principals discrepàncies amb el PP i el govern municipal?” En el fragment transcrit, la resposta encara no s’ha desenvolupat. Només queda apuntat que: Salvadores ja havia comentat abans que parlen poc amb el govern. Assegura que, sovint, no els fan cas des del govern local. Això anticipa un conflicte polític de fons que va més enllà d’aquest episodi concret: Diferències en: Gestió dels processos participatius. Manera de resoldre conflictes. Relació amb els col·lectius juvenils i la ciutadania en general. 4. Idees clau i fils de fons 4.1. Eixos principals de l’entrevista • Habitatge i ordenances - Valoració positiva de l’ordenança d’animals: clara, completa i amb cens d’ADN. - Crítica a la manca de consens en rebutjar totes les esmenes de Junts. - Preocupació per l’impacte del llindar del 30% d’ingressos en persones soles i dones grans. - Dubtes sobre criteris d’exclusió (propietat d’habitatge, 40% del valor, 3 anys d’empadronament). • Protesta juvenil i gestió institucional - Irrupció de més de 100 joves al ple: situació “bèstia”, inèdita i generadora de por. - Crítica contundent a la mala (o inexistent) gestió de l’Ajuntament de la protesta. - Defensa de les denúncies contra l’actuació desproporcionada d’un Mosso. • Policia, responsabilitats i límits institucionals - Rebuig a generalitzar contra tot el cos de Mossos. - Reclam de proporcionalitat i professionalitat en la reducció d’una menor. - Proposta: pressió institucional per l’expedient disciplinari, però no acusació popular per part de l’Ajuntament. • Jovent i participació política - Reconeixement de no tenir la solució tancada per millorar la relació amb els joves. - Proposta clara: escoltar-los directament i fer una consulta específica. - Missatge als joves: persistir en la lluita, però amb rigor i serenor després del primer esclat. 4.2. Tensions de fons al municipi L’entrevista reflecteix diverses tensions estructurals a Sant Just Desvern: Entre discurs de participació i pràctica real de l’Ajuntament. Entre seguretat institucional i dret a la protesta. Entre protecció social en habitatge i drets individuals de la propietat. Entre jovent mobilitzat i estructura política tradicional. Enrique Salvadores situa el PP en una posició de: Crítica al govern municipal per: Manca de consens. Manca de previsió davant la protesta. Empatia amb el jovent afectat i la noia agredida. Defensa de vies formals (expedient disciplinari, denúncia personal) més que no pas de judicialització política per part del consistori.
19 de nov. del 2025
16'
#575 - Entrevistes de La Rambla del 19/11/2025 — Trajectòria i premis recents de l’actriu Montse Ribadellas
Panorama general de l’entrevista En aquesta edició de les Entrevistes de La Rambla a Ràdio Desvern, conversem amb Montse Ribadellas, actriu santjustenca, sobre la seva trajectòria professional, els premis rebuts recentment i la seva manera d’entendre l’ofici d’actriu. Premis i reconeixements recents Premi honorífic Oriana (octubre, Sant Andreu de la Barca) Reconeixement a tota una trajectòria. Montse explica que al principi el rep amb sorpresa, perquè pensa que hi ha altres persones que “s’ho mereixen més”, però alhora el viu amb molta emoció i gratitud. Remarca que és un premi que pot sonar a “jubilació”, però deixa clar que no pensa jubilar-se com a actriu. Premi a millor actriu secundària als Premis Costa Brava (juliol) Guardó per un paper com a actriu secundària en una producció premiada. Menció especial al Festival Internacional de Girona (novembre) Festival amb més de 37 anys d’història. Menció per al curtmetratge La roba estesa, dirigit per Àlex Martí, sobre secrets familiars i temes punyents. "Els reconeixements sempre agraden... és maco que et reconeguin." Composició de personatges i processos d’interpretació Papers quotidians i secrets familiars En parlar de La roba estesa, Montse explica com treballa personatges molt quotidians però carregats de secrets: Intenta sentir per dins com viuria una situació dura, encara que no l’hagi viscuda exactament. Parteix d’experiències similars o emocions properes. Cada respiració i cada moviment han d’anar acompanyats per l’angoixa interna del personatge. Destaca que cada actor/actriu troba la seva pròpia tècnica de treball. Personatges històrics i documentació Sobre el paper d’una bruixa del 1800 en una pel·lícula documental premiada als Premis Costa Brava, comenta que: Ha necessitat documentar-se sobre com vivien aquelles dones, com es movien i actuaven. Omple el personatge de detalls interns que potser no es veuen, però que ella sent i coneix mentre interpreta. Projecte “Àngelus, la fascinació de Dalí” Montse forma part de l’equip del director Joan Frank Charansonet des de 2010. La pel·lícula “Àngelus, la fascinació de Dalí” va guanyar el premi a millor pel·lícula als Premis Oriana. Tracta una faceta molt especial de Dalí, al voltant del quadre de Millet. L’acció principal passa en un dia, amb flashbacks al passat. La pel·lícula s’estrenarà a França (unes 60 sales aproximadament), a Andorra i Luxemburg. Montse descriu la gala dels premis Oriana com una nit molt màgica. Curtmetratges i col·laboracions amb l’ESCAC Actualment Montse participa en molts curtmetratges, especialment amb alumnes de l’ESCAC: Explica que hi ha una tradició que els actors col·laborin altruistament per donar suport a les noves generacions de cineastes. Aquest any ha fet aproximadament quatre curtmetratges amb l’ESCAC. Destaca que la gent jove sovint tria temes molt madurs que requereixen actrius d’edat. Exemple: En un curt anomenat La larga noche, interpreta una dona entre l’Alzheimer i la pèrdua, que passa tota la nit de Sant Joan buscant el seu fill. Molts d’aquests guions s’inspiren en experiències familiars (com l’àvia d’algun estudiant). Montse valora molt aquestes propostes perquè, tot i ser difícil trobar feina, li permeten mantindre’s activa i fer papers complexos i profunds. Edat, gènere i feina en el món audiovisual Es reflexiona sobre l’edatisme en el sector escènic i audiovisual: A partir d’una menció al discurs recent d’Emma Vilarasau, es parla de la dificultat de seguir treballant a segons quines edats. Montse té la percepció que l’exclusió professional per edat afecta més les dones que els homes. Tot i això, intenta no fixar-s’hi massa per no deixar-se endur pel desànim. Televisió: experiències i preferències Montse ha aparegut en diverses sèries de televisió conegudes, com: Cuéntame La que se avecina Muertos S.L. Aspectes que comenta: No té plataformes digitals, així que sovint li han d’enviar els capítols on surt. Les seves feines en televisió han estat, sobretot, intervencions breus (2-3 dies de rodatge), sense la continuïtat de formar part fixa d’un equip de sèrie. La tele és un mitjà més ràpid, amb un ritme de rodatge intens. Teatre vs cinema vs televisió Quan li pregunten quin mitjà prefereix (teatre, cinema o televisió), Montse respon que és una qüestió complexa. Diferències de tècnica Teatre i audiovisual (cinema/televisió) són tècniques molt diferents, tot i que en tots dos casos es tracta de crear personatges amb veritat perquè l’espectador s’hi pugui identificar. Relació amb la càmera A partir del 2010 comença a formar-se com actriu davant de càmera (un procés que ella anomena “reciclar-te”). Se sorprèn de comprovar com la càmera l’“atrapa”. Destaquen: El poder d’un pla curt on, sense parlar, es pot transmetre molt amb la mirada. La càmera sedueix, però requereix molta paciència (repetir preses, ritmes lents de rodatge). Nostàlgia de teatre Tot i el vincle fort amb el cinema, Montse confessa que té molta nostàlgia de fer teatre. En els darrers anys només ha fet tres o quatre projectes teatrals. Cinema independent i feina en equip Valora molt el cinema independent, sovint sense subvencions: Es crea una força col·lectiva molt intensa entre equip i repartiment. Quan veu la pel·lícula acabada, disfruta de tots els personatges, no només del seu, perquè sent que ha format part de tot el procés. No viu amb angoixa el seu propi resultat, sinó amb alegria compartida. "Quan em truquen per un treball és uau, un nou personatge a crear." Arrels santjustenques i identitat Cap al final de l’entrevista, Montse reivindica amb orgull les seves arrels a Sant Just Desvern: Explica que el seu nom artístic és Montse Ribadellas, però que ella és Montse Ribes Portadelles. Va néixer al carrer Major i es reivindica com a santjustenca de tota la vida. Expressa l’estima pel poble i l’agraïment de ser convidada a Ràdio Desvern. L’equip del programa també subratlla la importància de donar visibilitat a la gent del poble que porta el nom de Sant Just més enllà de les seves fronteres. Idees clau Reconeixement a la trajectòria de Montse Ribadellas amb diversos premis (Oriana, Costa Brava, Girona). Profunditat en el treball de personatge, tant en situacions quotidianes com en rols històrics. Compromís amb les noves generacions a través de curtmetratges amb l’ESCAC. Reflexió sobre edat, gènere i oportunitats dins del món audiovisual. Mirada matisada sobre teatre, cinema i televisió, amb especial fascinació per la càmera i nostàlgia pel teatre. Fort sentiment d’arrelament i orgull de ser de Sant Just Desvern.
17 de nov. del 2025
21'
#573 - Entrevistes de La Rambla del 17/11/2025 — Transformació pedagògica a l’Escola Montseny
Resum de l’entrevista Context i protagonistes Entrevista al magazín Entrevistes de La Rambla de Ràdio Desvern amb l’equip directiu de l’Escola Montseny. Participants: Cristina Chamorro (directora), Esther Jiménez (cap d’estudis) i Mireia Font (secretària). L’entrevista se centra en la transició de direcció després de la jubilació d’Anna Sabater i en el nou projecte educatiu del centre. Transició de direcció i visió d’escola La transició ha estat natural i continuista, ja que la nova directora formava part de l’antic equip. L’equip actual combina trajèctories diferents però paral·leles, fet que reforça el projecte comú. Comparteixen una convicció central: l’escola pública és motor de cohesió i d’oportunitats al poble. Objectiu clau: situar l’infant com a eix de l’aprenentatge, tant en la metodologia com en el disseny dels espais. Transformació d’espais educatius L’escola està impulsant una transformació profunda dels espais, entesos com a tercer mestre. Tres espais clau que es transformen Sala de natura (antic laboratori): Es transforma l’antic laboratori clàssic (pipetes, vasos de precipitats) en una sala de natura. Amb l’acompanyament del Lab 06, que aporta criteri pedagògic i assessorament expert. Es vol donar un sentit pedagògic nou al treball amb el medi i la natura. Aula Steam: Espai tecnològic i científic amb la col·laboració del CityLab de Cornellà. Compten amb un mentor digital, Francesc Raga, que guia el procés. S’emmarca en el desenvolupament del pensament computacional i les competències STEAM. Atelier d’art (antiga sala de plàstica): Transformat en atelier d’art, amb el suport del Carrau Blau, entitat referent del poble. L’objectiu és que sigui un espai viu, obert, creatiu i compartit entre infants, mestres i famílies. Es fonamenta en el llenguatge universal de l’art per treballar emocions, experiències i aprenentatges. "Volem que la nostra escola sigui un punt de trobada de tothom, un centre obert, un centre viu i connectat amb el nostre entorn." Metodologia: explorem, repensem, transformem L’escola estructura el procés de canvi en tres fases: Explorem Participa tot el claustre i també hi ha grups de treball (atelier, natura, Steam). Fase d’observació i descoberta activa: Què volem que passi a l’espai? Com es mouen els infants? Què necessiten i què demanen? Es detecta com l’espai pot millorar per respondre a les necessitats reals dels infants. Repensem Fase de mirada crítica sobre l’espai. Docents i infants es pregunten conjuntament què volen d’aquests espais. Es posa l’accent en que l’infant sigui protagonista del seu aprenentatge, respectant diferents ritmes. L’espai s’entén com a clau perquè l’aprenentatge passi. Transformem Fase actual del projecte: pas a l’acció. Es reorganitzen i modifiquen els espais perquè esdevinguin agents educadors. Es treballa la idea de l’espai com a tercer mestre, capaç de provocar aprenentatges per si mateix. "Si l’espai està preparat, és fonamental perquè això passi." Benestar emocional i neurociència Es dona una importància central al benestar emocional com a condició per aprendre. Es remarca que: Sense benestar emocional, l’aprenentatge no arriba. L’ambient físic i relacional condiciona profundament la capacitat d’aprendre. Es recull l’aportació de la neurociència: "Tot està avalat per la neurociència: l’infant aprèn si se sent còmode i està emocionalment bé." L’escola transmet a les famílies que primer cal que l’infant estigui bé; els aprenentatges arribaran després. Atenció a la diversitat i Disseny Universal de l’Aprenentatge L’escola assumeix que totes les aules són diverses: tothom aprèn de manera diferent. Es fa referència al disseny universal de l’aprenentatge, que treballa especialment les barreres físiques i cognitives. Estratègies principals: Espais i aules amb propostes diversificades, on l’infant pot aprendre autònomament amb l’acompanyament del docent i dels iguals. Adaptació dels espais per maximitzar el rendiment educatiu, tant individual com col·lectiu. "Encara que no tinguis diversitat, tothom aprèn de diferent manera. I s’aprèn molt millor si on estàs et sents bé." Participació i convivència: el paper de les famílies Les famílies formen part del procés de canvi creatiu de l’atelier. Dinàmica significativa d’inici de curs: A cada reunió de classe es convida les famílies a passar per l’atelier. Se’ls demana fer un “recorregut de vida” del seu fill/a al Montseny durant el curs. Úniques consignes: hi ha d’haver una entrada i un final. Poden utilitzar materials diversos: pintura, plastidecor, retoladors, etc. Cada família ha de visualitzar com li agradaria que fos el curs (muntanya amb alts i baixos, un cor, un camí, etc.). El resultat és una mena de collage col·lectiu de cordills i formes entrellaçades que: Representa el passatge de la individualitat a la col·lectivitat. Es penja a la planta baixa com a símbol del camí comú de la comunitat educativa. Ideia central: com el meu camí s’entrellaça amb altres camins i creem un camí comú. L’atelier es concep com un espai obert on: Infants, mestres i famílies comparteixen experiències, emocions i aprenentatges. Es treballa a través de l’art com a llenguatge universal. "Aprenem donant significat a allò que tractem d’aprendre. ... Una manera de fer-ho és a través de l’art." L’escola manté les portes obertes a les famílies, que ja han demanat utilitzar alguns espais del centre. Noves tecnologies: ús pedagògic i límits L’equip directiu detalla la seva política sobre dispositius digitals i la integració de les TIC. Política de mòbils i rellotges intel·ligents Telèfons mòbils i rellotges intel·ligents estan totalment prohibits a l’escola. Aquesta norma consta a les NOF del centre. Si hi ha una incidència familiar, les famílies poden trucar a consergeria o a l’equip directiu. Integració de les TIC en l’aprenentatge Objectiu: que l’alumnat acabi la primària amb una competència digital adequada. Les tecnologies es conceben com una eina més, no com l’única ni la principal. Alumnat de 5è i 6è: Disposa d’un ordinador dotat pel Departament. S’utilitza per fer presentacions, cerques guiades i altres tasques definides pel mestre. Robòtica i pensament computacional El centre ha rebut dotació de robòtica educativa. Es dedica una sessió quinzenal a: Aprendre a programar. Desenvolupar el pensament computacional. Tot forma part de les programacions d’aula i s’utilitza amb criteri i seny. La ràdio del Montseny El curs anterior l’escola va rebre material de ràdio (micros, auriculars, etc.) amb fons europeus. Es crearà la ràdio del Montseny com a projecte inclòs en l’aula Steam. S’hi treballarà: Llengua, matemàtiques, coneixement de l’entorn, actualitat i notícies… De manera globalitzada i competencial. El periodista del programa ofereix suport i assessorament des de Ràdio Desvern. Acompanyament del Carrau Blau i formació del claustre S’agraeix especialment el suport del Carrau Blau i de les persones referents (Laia, Marta i David). Han ofert formació a tot el claustre, no només als grups implicats directament en la transformació. Objectiu de la formació: Eixamplar la mirada sobre què pot ser l’atelier. Entendre l’espai com un lloc flexible, que permet: Diferents propostes segons com se sent l’infant aquell dia. Que tots els infants s’hi puguin sentir còmodes i representats. Tancament L’entrevista es tanca amb: Agraïment mutu entre Escola Montseny i Ràdio Desvern. Bons desitjos per al curs 2025-26. Voluntat de mantenir la col·laboració entre el centre educatiu i la ràdio municipal.
14 de nov. del 2025
20'
#572 - Entrevistes de La Rambla del 14/11/2025 — Institut Escola Mas Lluí: projecte i creixement
Context i participants Entrevista a l’Institut Escola Mas Lluí a Ràdio Desvern, dins les Entrevistes de La Rambla. Interlocutors: Sergi Rico (director) i Diana Galán (coordinadora pedagògica). Origen i raó de ser del centre Neix per la necessitat d’escolarització a Sant Just Desvern, especialment al barri de Mas Lluí. Model d’institut escola per garantir continuïtat d’infantil, primària i secundària. Inici provisional al Centre Cívic Soledat Sans i Serafini; ara en mòduls prefabricats al Camp Roig. Experiència d’escola modular Mòduls nous, ben acondicionats i adaptats a infantil, amb pati i espais diversos. Les famílies i les visites ho valoren molt positivament. Contrast notable amb l’etapa al centre cívic (espai pensat per a adults). Creixement i trasllat Curs actual: I3 (1 línia) i I4 (2 línies); el proper any s’incorpora I5. Quan entri primària/ESO, els mòduls es traslladaran a l’emplaçament definitiu a Mas Lluí. Eixos pedagògics clau Respecte als ritmes i al benestar emocional: l’aprenentatge parteix d’un infant estable i acollit. Diversitat metodològica per arribar a tots els perfils i afavorir la inclusió. Continuïtat d’etapes i identitat de centre amb una comunitat educativa molt implicada. Atenció a la diversitat i metodologies Treball per espais d’aprenentatge (treball sistemàtic) i per ambients (accés lliure a materials). Cotutoria a l’aula per arribar millor a tot l’alumnat. Equip de 6-7 mestres i una vetlladora; mesures universals i, si cal, específiques. Organització i planificació del creixement Selecció per entrevistes del personal tutor per alineació amb el projecte. En entrar Secundària, caldrà cap d’estudis/coordinació específica. Coordinació Ajuntament–Departament per planificar ubicació i fases. Projecte transversal: Escola Verda i ODS Centre declarat Escola Verda, amb mirada a l’entorn de Collserola. Projecte lligat als ODS; aquest curs, focus en l’ODS 14 (vida submarina). Projecte: Planeta Blau; grups: Oceà Índic, Oceà Pacífic, Oceà Antàrtic. Aprenentatge basat en curiositats i preguntes reals (p. ex. “per què els vaixells s’enfonsen?”). Objectius: Aprendre gaudint i des de l’experiència. Valors i hàbits sostenibles per a una ciutadania responsable. Implicació familiar: recerca conjunta i portes obertes/jornades temàtiques de retorn. "l’AFA d’una escola és la vida de l’escola" Comunitat i AFA L’AFA es va constituir ràpidament i té alta implicació. Suport econòmic i organitzatiu a moltes activitats i necessitats del centre. Famílies actives i primerenques, clau per al creixement del projecte. Crida final Seguiment del centre a Instagram: IE Mas Lluí i a la web. Porta oberta a visites per conèixer l’escola in situ.
13 de nov. del 2025
19'
#571 - Entrevistes de La Rambla del 13/11/2025 — Programa complet de la Nit de Sant Just al carrer
Context Entrevista a Laia Coma (tècnica de comerç de l’Ajuntament de Sant Just Desvern) a La Rambla de Ràdio Desvern per presentar la 10a edició de la Nit de Sant Just al carrer, reprogramada del 25 d’octubre a dissabte 15, de 18.00 a 24.00, dins les Festes de Tardor. "Contraprogramar vol dir que tenim molta diversitat de propostes... això és una riquesa en programació." Programació per espais Carrer Montserrat (18.00–21.00) Xics del Xurrac: jocs de fusta de gran format inspirats en el món casteller (construccions, equilibris, peces tipus base i enxaneta). Proposta lúdica i de tradició. Claustre de les Escoles 18.00–18.30: teatre infantil en anglès (recomanat 3–12 anys). 19.00–20.00: «Solo de Dos», circ i clown familiar amb la companyia Duo por Caso. Escenari Passatge del Mercat – c. de la Creu (Cal Sabater) 19.30–20.30: concert de versions amb Eli Paulet. 21.00–22.00: màgia i humor amb Fèlix Brunet. 22.30–00.00: concert «Viatge Sonor» amb The Mojo Workers (rock, blues i soul). Carpa de restauració amb menjar, begudes i tauletes altes. Plaça Antoni Malaret i Amigó 20.00–21.00: Swing It (dansa-teatre) + masterclass oberta de swing. 22.00–00.00: DJ Florent (a càrrec de Dona i Empresa) per tancar ballant. Servei d’ambulància ubicat a la zona del carrer Ateneu. c. de la Creu 58–64 21.00–21.30: gran desfilada de moda al carrer amb Bambuques i Cute by Sue, amb el suport del grup de ball de Raquel Rubiales i Amics del Barri Sud. Altres activitats destacades Carpa del Xabata (18.00–24.00): concurs d’entrepans obert tota la nit. Acadèmia Bristol (al costat de pl. Malaret): Escape Room per a nens/es de 9–12 anys Torns de 30’ a 18.45, 19.45 i 20.45 (10–12 places/torna). Cal inscripció prèvia via codi QR/enllaç del programa oficial. Cerro’s Cake (c. Bonavista): taller de decoració de galetes (a partir de 7 anys) Torns a 19.00, 19.20, 19.40 i 20.00 (8 places/torna). Inscripció a la botiga. Dinamització itinerant (20.30–21.30 aprox.) Música, batucada, xanquers i personatges amb Els Diables de Sant Andreu (sense foc). Comerç i restauració Gairebé 40 carpes de comerç, serveis i artesania. Botigues del barri Centre (c. Bonavista, Raval de la Creu, c. Creu, c. Montserrat, c. Ateneu) amb persianes obertes fins a mitjanit; alguns comerços faran concursos i sortejos. Punts de restauració: plaça Antoni Malaret i Ateneu, davant del Mercat i cruïlla Raval de la Creu amb c. Creu (escenari Passatge del Mercat). Consells pràctics Consulta la programació a santjust.cat i planifica el teu recorregut per no perdre’t res. Combina espais i franges horàries; la contraprogramació aporta diversitat i evita aglomeracions. Gaudeix de la Nit de Sant Just al carrer amb esperit de descoberta i suport al comerç local.
12 de nov. del 2025
42'
#570 - Entrevistes de La Rambla del 12/11/2025 — Ple suspès, pressupost 2026 i millores de la X30
Context del programa • Emissió a Ràdio Desvern, espai Entrevistes de La Rambla, amb l’alcalde de Sant Just Desvern, Joan Basagañas. • Estructura: actualitat municipal, pressupost i ordenances, mobilitat (Línia X30) i bloc final de participació ciutadana: “L’Alcalde Respon”. Suspensió del ple i detencions a les Festes de Tardor Valoració de l’alcalde • El ple d’octubre es va suspendre per una protesta ciutadana vinculada a les detencions de les Festes de Tardor. L’alcalde ho qualifica de situació “anòmala però contextualitzable” en dies de malestar social. • Missatge central: prudència i discreció per no “fer passos en fals” en un cas amb derivades judicials. “Hem de practicar amb rigidesa el principi de màxima prudència.” “El que és molt important és no fer passos en fals.” Relació amb els col·lectius i gestions • El govern assegura haver-se reunit discretament amb totes les parts des del primer moment. • Objectiu: no empitjorar una “cadena de males decisions” i protegir les opcions de les persones afectades. Resposta a l’oposició (Junts) • Sobre les declaracions de Ramon Figuerola (Junts), l’alcalde les titlla de “wishful thinking” si no s’explica com s’hauria evitat la suspensió del ple. Dispositius i esdeveniments • En l’anàlisi de l’episodi a la Nit de Sant Just al carrer, l’alcalde remarca que, més enllà dels dispositius, les decisions personals van condicionar el resultat. • S’han aplicat millores en protocols en actes recents (ex. l’aftermovie musical posterior a la Cursa de Karts de Coixinets, l’Afterkarts). Pressupost 2026 i ordenances fiscals Eixos principals del pressupost • Concluir les grans inversions del mandat amb baix endeutament. • Reforçar serveis d’atenció a les persones. • Incrementar manteniment d’espai públic i equipaments. “Deixarem un ajuntament sòlid financerament i molt poc endeutat.” Ordenances fiscals i taxa de residus • Reajust de la taxa d’escombraries: rebaixa de la part fixa per millora del reciclatge i no es girarà la part variable (enfoc anterior considerat incorrecte). • Després de l’ajust de l’any passat per l’alça de costos, enguany no es pugen impostos; s’aplica una lleu baixa i es mantenen serveis públics de qualitat. Mobilitat: millores a la Línia X30 Més freqüència a la tarda i puntualitat • Incorporació d’un sisè autobús a la tarda (ja n’hi havia sis al matí) per recuperar la puntualitat; primers dies amb resultats positius. • No hi ha “nous horaris”; ara es poden complir els horaris previstos gràcies al vehicle addicional. Mirant endavant • Importància especial per a Mas Lluí i per a la resta del municipi. • A partir de l’any vinent, nous autobusos articulats i extensió del recorregut fins a l’estació de Sant Feliu sense perdre el caràcter semi-exprés per a Sant Just. L’Alcalde Respon — temes i respostes clau Manteniment a Mas Lluí (miradors) • Reparació de les fustes aixecades entre desembre i gener; es manté el camí de fusta a petició veïnal (manteniment més costós). Seguretat ciutadana i policia • Dades: indicadors positius i similars a anys anteriors; tranquil·litat sense abaixar la guàrdia. • Plantilla en creixement per assolir el rati d’un agent per cada 500 habitants. • Tecnologia: més càmeres de seguretat i càmeres lectores de matrícules amb inversió prevista el 2026. • Es reclama més presència de Mossos d’Esquadra en vigilància preventiva. Circulació a Mas Lluí i busos • Es reformaran dos girs (Rosa Leveroni amb Rosa Luxemburg i amb carrer Mas Lluí) per l’arribada dels autobusos articulats de la Línia X30 i reduir passatge que quedava fora en hores punta. Plagues, poda i mosquits • Poda: comença a finals d’any. • Rates: actuacions de captura quan es detecta l’origen; més complex que les paneroles. • Mosquits: actuacions en punts d’aigua estancada; a l’interior d’escoles es poden posar dispositius antimosquits, a l’exterior és limitat. Equipaments juvenils • Rocòdrom del Casal de Joves: tancat per no complir normativa; sense intervenció a curt termini. Educació • Institut-Escola Mas Lluí: taules de planificació amb Ensenyament; reunió clau al desembre. Objectiu de trasllat en dos anys i calendari clar abans de final d’any. Obres i urbanisme • Muntanyes de sorra (part alta de Mas Lluí): retirada en 2-3 setmanes (s’havia intentat reaprofitament sense èxit). • Pavelló i pistes de Mas Lluí: aturades per decisió sobre destí de terres; es preveu reajust pressupostari i inici d’estructura en ~2 setmanes. • Plaça de la Pau (meitat pendent): projecte fet, però s’endarrereix per sobrecostos d’altres obres i criteri de prudència financera (evitar endeutament innecessari). • Escultura de benvinguda a la rotonda d’entrada des de l’autopista: prevista per finals de desembre. Seguretat viària • Rotonda carrer Major–carrer Nord: trasllat de queixes a la policia local per controls; problemes concentrats en hores punta. Línia X30 fins a l’estació de Sant Feliu • Motiu: donar accés directe al tren a tota la ciutadania de Sant Just (no només Mas Lluí). Es manté recorregut express cap a Barcelona per Sant Just. • Pocs usuaris de Sant Feliu faran servir l’X30 per anar a BCN (tindran alternatives més ràpides, inclòs el futur tren quan acabin obres). Beques d’extraescolars (24-25) • L’Ajuntament paga contra factura de l’entitat un cop finalitza el curs; moltes facturen al juliol/setembre. • Un cop rebuda i correcta, el pagament es fa en 1-2 mesos. Si hi ha factures correctes de setembre encara impagades, les famílies han de notificar-ho a l’Ajuntament.
11 de nov. del 2025
22'
#569 - Entrevistes de La Rambla del 11/11/2025 — Ple interromput, pressupost 2026 i protestes a Sant Just
Resum general Entrevista a Ramon Figueroa (portaveu de Junts) a Ràdio Desvern sobre el ple municipal d’octubre a Sant Just Desvern: la seva interrupció per una protesta ciutadana, l’aprovació del pressupost 2026 i de les ordenances fiscals, i la lectura política del moment. Punts clau Ple suspès: entrada de manifestants al saló de plens i lectura d’un manifest; l’alcaldia atura la sessió per aforament i tensió. Protestes i detencions: Junts denuncia desproporcionalitat policial als fets de les Festes de Tardor a La Bonaigua i demana explicacions a la Conselleria d’Interior. Pressupost 2026: creix un 22%; Junts diu que “gestiona però no governa”, acusa pressió fiscal i manca de visió i planificació. Inversions: 5,2 M€; gran part a obres encallades (Pavelló i Sala Gran de l’Ateneu de Sant Just Desvern), que atribueixen a retards i males previsions. Ordenances fiscals: vot contrari de Junts; assenyalen un IBI comercial +10% i que Sant Just és un “poble car”. Govern i reptes: demanen consens, planificació i accions en mobilitat, habitatge i despesa social. Destaquen una moció de mobilitat amb 13 punts aprovada per unanimitat. “El model confon l’estabilitat amb l’immobilisme.” “Els límits de l’actuació dels cossos també són els límits dels nostres valors com a societat.” Context i detalls El ple (últim d’octubre) havia aprovat pressupost i ordenances abans de la irrupció de la protesta per les detencions durant les Festes de Tardor. L’alcalde va permetre la lectura del manifest i, davant l’aforament i la tensió, va suspendre la sessió per reprendre-la la setmana següent. Junts, amb altres grups i entitats, va presentar un prec per condemnar les imatges i demanar posicionament institucional. Junts trasllada 8 preguntes a la Conselleria d’Interior i espera resposta imminent sobre l’operatiu policial. En matèria pressupostària, Junts compara amb municipis veïns i afirma que Sant Just és qui més recapta per càpita i qui menys rep de l’Estat, amb pagaments tardans a proveïdors. Reclamen més subvencions, millor gestió i visió de futur. Mirada endavant Junts sosté que des de l’oposició “també es pot governar” i posa com a exemple la moció de mobilitat aprovada per tots els grups. Demanen al govern local més escolta, consens i planificació en el tram final de mandat, de cara al 2026.
10 de nov. del 2025
18'
#568 - Entrevistes de La Rambla del 10/11/2025 — IES Sant Just: projecte, instal·lacions i batxillerat
Resum de l’entrevista a l’IES Sant Just Context: Conversa amb Jesús Margarit, director de l’IES Sant Just, sobre el moment actual del centre, el seu projecte educatiu, les instal·lacions i l’oferta de batxillerat. L’institut, situat al passeig de la Muntanya, a tocar de La Bonaigua, s’acosta als 50 anys d’història. Context i instal·lacions Prop de 600 alumnes i una seixantena de docents; canvis de professorat per jubilacions i trasllats, però es manté l’eix de vincle amb l’entorn. Millores recents: finestres noves, caldera renovada i Wi‑Fi estable. L’edifici nou incorporarà plaques solars amb suport del Departament. Mòduls prefabricats al pati sense dotació: sense Internet ni pissarres digitals, no són operatius. Reptes habituals de manteniment i de cura del bé públic. "Sense internet a l'aula no pots pràcticament treballar." Projecte educatiu i llengües Eix fort en llengües estrangeres: bons resultats en anglès i presència continuada de francès a l’ESO. Projecte estrella: Sharing to Learn (fa 16‑17 cursos). Alumnes de 4t d’ESO fan d’assistant language a escoles del municipi, acompanyats per estudiants de l’American School. Italià: més de 25 anys al centre; optativa a 4t d’ESO i segona llengua a batxillerat. Projectes interdisciplinaris (ESO) 1r d’ESO: de guies botàniques locals a un nou projecte sobre la pervivència del món clàssic en l’actualitat. 2n d’ESO: de “miniolimpíades” a energies renovables (alineat amb les plaques solars del centre). 3r d’ESO: salut, alimentació i esport com a eixos de benestar. Acompanyament, diversitat i itineraris (ESO) Acompanyament en la transició de primària: coordinació estreta amb escoles adscrites i tutoria com a referent. Hort sostenible (optativa de 1r d’ESO): sostenibilitat, alimentació i connexió amb l’entorn. Altes capacitats: programa Ego League (robòtica i reptes) amb trobada final a Barcelona. 4t d’ESO – Conecta: diferenciació curricular i estades en entorns professionals amb suport de l’Ajuntament. Objectiu clau: graduar. Orientació cap a cicles formatius i batxillerat; limitacions per manca d’oferta artística al centre i de places de cicles al territori. Aprenentatge i Servei (APS) i comunitat Optativa de ràdio a 3r d’ESO i servei comunitari a Ràdio Desvern. Coordinació del servei: de Maite Sarasa a Frida (professora d’anglès). El Sharing to Learn s’integra dins del servei comunitari. Batxillerat i resultats Itineraris: Humanístic i Ciències Socials i Científic‑Tecnològic. Àmplia oferta d’optatives (segons demanda i disponibilitat horària). Preparació per a la PAU com a objectiu central; resultats excel·lents i gairebé 100% d’alumnes que s’hi presenten cada curs. Experiències clau: viatge cultural a 1r i graduació a 2n com a moments culminants del procés. "Els resultats de les proves [PAU] són excel·lents... pràcticament el 100%."
7 de nov. del 2025
14'
#567 - Entrevistes de La Rambla del 7/11/2025 — Avancem: aprendre llengües amb propòsit real
Resum Context i convidats Entrevista sobre educació amb el cap d’estudis d’Infantil i Primària, Toni Gordillo, i la directora Manoli Borrajo de l’Escola Madre Sacramento. Objectiu del bloc: donar a conèixer projectes educatius locals durant el mes de novembre. Què és el projecte Avancem Enfoc comunicatiu: les llengües (català, castellà i anglès) es treballen com a eina de comunicació, no com a objecte d’estudi. Producte final real i públic: els alumnes treballen amb un propòsit clar i amb difusió externa (publicació al web del centre). Coordinació interdepartamental: totes les llengües comparteixen un objectiu comú i s’alinea la feina de tipologies textuals per evitar duplicitats. Exemple de projecte Simulació d’un encàrrec de l’“Ajuntament de Barcelona” per promoure el turisme: Català: elaboració d’una guia de Barcelona per grups. Castellà: vídeo tipus “Españoles por el mundo”. Anglès: tríptic amb consells per visitar la ciutat. Sentit de realitat: els alumnes creuen que “allò que fan” serveix a algú i traspassa l’aula. Implementació i organització 2 anys de formació i creació d’un grup impulsor (equip directiu + docents de català, castellà i anglès). Revisió de tipologies textuals per curs i llengua per estructurar una seqüència coherent i no repetitiva. Adaptació d’un model nascut per a Secundària també a Primària per veure l’evolució completa. Impacte i resposta Millora en la percepció de totes les llengües, especialment del català, i en la comunicació oral. Motivació alta de l’alumnat; famílies implicades quan se’ls demana. Expansió i estat actual 4t any d’Avancem: ja cobreix tota l’ESO i cicle mitjà/superior; s’incorpora 4t de Primària. Cada any es crea un projecte nou i es rota per no repetir, cobrint totes les tipologies. Frases clau "la llengua és una eina per comunicar" "obliga que hi hagi aquesta coordinació" "els encanta treballar d’aquesta manera" "la percepció de les llengües ha millorat" "una escola és una sorpresa" Nota final Balanç d’inici de curs 25-26: correcte, amb la prudència que “cada dia és diferent”.
6 de nov. del 2025
19'
#566 - Entrevistes de La Rambla del 6/11/2025 — Veus nicaragüenques: exili, drets humans i esperança
Resum de l’entrevista Context i vincles entre Sant Just i Camoapa A Ràdio Desvern, conversa amb Wendy Quintero i Leire Duarte, nicaragüenques vinculades a Sant Just Solidari des de fa més de dues dècades. Recorden els inicis a Camoapa: el Centre de Desenvolupament Infantil (CDI), el programa de beques fins a la universitat, i la fundació de Ràdio Camoapa. Aquest treball comunitari va incidir directament en canvis profunds, sobretot en zones rurals, i va teixir un pont d’agermanament entre Camoapa i Sant Just. Crisi a Nicaragua des de 2018 Les protestes van arrencar per les reformes al Segur Social i van evolucionar cap a una demanda global per canvis polítics i administratius. Repressió estatal: la policia va actuar amb violència letal contra manifestants desarmats. Dades clau: 355 persones assassinades (segons la Comissió Interamericana de Drets Humans – CIDH). 3.500+ ONG de la societat civil tancades i confiscació d’actius i seus. Mitjans censurats i redaccions forçades a l’exili; apareixen nous projectes comunicatius a l’estranger. 77 presos polítics i 33 desaparicions forçades reportades recentment. Exili massiu: prop de 800.000 persones han marxat del país; moltes a Costa Rica. "Queremos regresar al país... justicia, verdad y no repetición" Veus i vivències personals Wendy Quintero (periodista, drets humans): va sortir per evitar la detenció; treballava al CENIDH. A l’exili, continua la defensa de drets humans i acompanya dones nicaragüenques exiliades a Costa Rica. "La solidaridad... me sostuvo muchísimo" Leire Duarte (estudiant): va cursar estudis a la UCA (universitat jesuïta posteriorment confiscada i rebatejada pel règim). El 2021 va haver de fugir de manera irregular: "Tuve que irme por vereda, por montañas y ríos hasta llegar a San José" Ambdues subratllen l’impacte psicològic i comunitari de l’exili i la necessitat de sanar i reconstruir les vides. L’esperança i la resposta comunitària Destaquen el projecte cultural i d’emprenedoria Las Hijas del Maíz, impulsat des de la solidaritat de Sant Just Solidari. El suport institucional i ciutadà de Sant Just ajuda directament mares exiliades i les seves famílies a reiniciar la vida amb dignitat. Missatge final: la cultura, l’amistat i el treball compartit construeixen lazos d’hermandad i obren camins de futur. Crida a l’audiència Mantenir la visibilització de la situació a Nicaragua. Reforçar la solidaritat internacional i l’acompanyament a persones exiliades. Insistir en justícia, veritat i no repetició com a base per al retorn i la reconstrucció del país.
5 de nov. del 2025
22'
#565 - Entrevistes de La Rambla del 5/11/2025 — Pressupost 2026, taxa de residus i protesta al ple
Resum general Converses a Ràdio Desvern amb Isabel Darder (PSC) sobre el ple d’octubre, que va aprovar inicialment pressupostos i ordenances per al 2026 i va quedar interromput per una protesta ciutadana vinculada a incidents de les Festes de Tardor. "no puc decidir què és el que va succeir" — postura prudent de l’alcalde en recollir tota la informació abans de posicionar-se. Aprovacions clau del ple Pressupost municipal 2026 i de Promunsa: aprovació inicial amb vots de PSC i Sant Just en Comú; oposició en contra. Ordenances fiscals 2026 i preus públics: aprovació inicial. Tarifes de La Bonaigua: actualització a l’IPC català i límit de jovent ampliat. Pla Urbanístic sobre Casa Pruna: concreció d’edificabilitat i protecció patrimonial. Compte general 2024 i modificació de la RLT (llocs de treball) aprovats. Ingressos 2026: creixement i actualitzacions +22% de pressupost respecte l’any anterior, per consolidació del municipi >20.000 habitants i majors transferències. IBI +2,9% (alineat amb l’IPC). Mobilitat: nova zona taronja i ampliació de zona verda d’aparcament. Ajustos a la taxa de residus i contenidors intel·ligents Nova taxa de residus (implantada el 2025) amb rectificació per ajustar-la al comportament real: Part fixa: de 120€ a 96€. Part variable: topall de 48 obertures (abans >100) als contenidors intel·ligents. Objectiu: mantenir i millorar els estàndards que demana la Unió Europea en reciclatge. Reconeixement de casos excepcionals i voluntat d’“ajustar” amb dades reals. "rectificar és de savis" Despeses i inversions destacades Polítiques socials: increment notable, amb el SAT (servei d’atenció domiciliària) +28%, per demanda i millores salarials (amb endarreriments previstos 2026-2028). Equipaments: inversions al Teatre de l’Ateneu i al camp de futbol. Deute: amortització continuada; endeutament al 16% (molt per sota del límit legal del 120%). La Bonaigua i patrimoni (Casa Pruna) La Bonaigua: Descompte jove fins als 23 anys (abans 21). Preus +2,4% (IPC català). Casa Pruna: autorització per enderrocar un afegit i refent-lo una mica més baix; sense afectació a la façana protegida ni al patrimoni. Canvis organitzatius a l’Ajuntament Transició a Àrea Bàsica de Serveis Socials (relació directa amb Generalitat). Noves places: 1 treballador/a social. 1 enginyer/a per activitats ciutadanes a l’espai públic. 2 auxiliars administratius (ajust/reclassificació). 1 analista informàtic per modernitzar la gestió digital. Interrupció del ple i protesta ciutadana Entrada d’>100 persones al Saló de Plens per exigir suport institucional als dos joves detinguts pels Mossos durant les Festes de Tardor. Lectura del manifest i demanda reiterada de posicionament de l’alcalde. Sessió suspesa; es convocarà un ple extraordinari per reprendre-la. Posicionament i properes passes Alcalde: postura de prudència i recollida de tota la informació (declaracions de les parts, vídeos i fets) abans de posicionar-se. En curs: recopilació de declaracions; possible via judicial. Compromís de l’Ajuntament d’escoltar i atendre les persones afectades. Impacte i crida a la calma Preocupació ciutadana i possible afectació a activitats (p. ex., Cursa de Karts de Coixinets, finalment resolta amb normalitat). Crida del PSC a no generalitzar ni alarmar: tractar cada incident de forma proporcionada i amb cura de les persones implicades.