Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

409-420 de 2109

10 de maig del 2022
53'
Entrevistes de la Justa del 10/5/2022 — DocsBarcelona 25 anys: Mirades Inquietes, obertura amb Navalny, talent català i format híbrid amb Filmin
Panorama general del programa DocsBarcelona celebra el seu 25è aniversari amb el lema Mirades Inquietes, reivindicant el valor de l’experiència col·lectiva de veure documentals en pantalla gran i estimular el debat públic. "Quan s'ajunten un grup de persones en una sala de cine passen coses... i el cinema documental és un pretext per generar debat." Eixos principals de la conversa • Reivindicació de la sala com a espai de diàleg i consciència • Lema del festival: Mirades Inquietes per a un públic curiós i crític • Ecosistema documental: trobada entre creadors, indústria i públic • Actualitat i drets humans: obertura amb Navalny per denunciar la repressió a Rússia • Focus català: talent local amb mirada universal (exemple: “Robin Bank” sobre Enric Duran) • Format híbrid i col·laboració amb Filmin per ampliar l’abast • Dates i espais: 18–29 de maig, cinemes Aribau i TCFB Mirades Inquietes i l’experiència col·lectiva Objectiu 2022: oferir una programació variada per a un públic inquiet que vol entendre el món més enllà del context local. • Reforç del valor de la pantalla gran i la trobada física • Documental com a motor d’idees, reflexions i consciència Ecosistema documental: indústria i exhibició "Fa 25 anys [Docs] va ser crear un esdeveniment per ajuntar la indústria internacional i local." • El festival actua com a node de l’ecosistema: creadors, productors, sales agents • Acompanyament de projectes des de la idea fins a la secció oficial (aquesta edició: 4–5 casos) • Reivindicació de l’edat d’or del documental, sense oblidar la importància de la sala Programació i xifres • 29 llargmetratges i 12 curtmetratges • Secció per a públic jove: Docs en Teens (mencionada com “Docs en tins”) • Pel·lícules de 26 països Actualitat internacional: obertura amb Navalny El festival obre amb Navalny, retrat de l’opositor rus Alexei Navalny: • Enverinat el 2020 a Sibèria; es recupera a Berlín i decideix tornar a Rússia • Empresonament i judicis denunciats per vulneració del dret a un judici just • Condemna ampliada (fins a 9 anys) en un segon procés per corrupció • Objectiu del Docs: denunciar la vulneració de drets humans i contextualitzar les pràctiques del Kremlin Focus català: talent local i històries globals • Produccions catalanes filmades a Rússia i Afganistan, i relats locals amb mirada universal • Reconeixement del talent català i necessitat d’espais d’exhibició Cas destacat: “Robin Bank” (Enric Duran) • Enric Duran (2008) “roba” mig milió d’euros a bancs i ho dona a causes socials — una acció política per denunciar pràctiques abusives de crèdit abans de la crisi • Retratat sovint com un “Don Quixot”, el temps n’ha matisat la percepció • Actualment a l’exili; el film recupera i contextualitza el cas Format híbrid i accés ampliat amb Filmin "Creiem que [sala i online] són experiències complementàries." • Col·laboració amb Filmin gairebé des dels orígens de la plataforma • El format híbrid permet arribar a públic d’arreu (Andalusia, País Basc, Madrid i tota Catalunya) • Missió: sembrar una llavor inspiradora que generi empatia i ampliï la mirada Dates, espais i crida a la participació • Del 18 al 29 de maig als cinemes Aribau i TCFB • Invitació a una recepció proactiva: compartir el que les pel·lícules et mouen "Passar de la recepció passiva a una de proactiva: escriure, compartir a xarxes, enviar una nota de veu..." Tancament Agraïments i música de sortida; es manté el to d’invitació a descobrir petites joies documentals i a compartir l’experiència.
10 de maig del 2022
26'
Entrevistes de la Justa del 10/5/2022 — Festa del Comerç, Festa Major i Vall Festival; nova passera de Mas Lluí, carril bici i zones verda/blava; fotolinera a l’Escola Montserrat i calendari d’obres a Sant Just
Panorama general Entrevista mensual amb Josep Maria Ranyer, portaveu del PSC a Sant Just Desvern, per repassar l’actualitat local. Es tracten temes de comerç i festes, mobilitat i espai públic, aparcament regulat, energia i escola, i el calendari d’obres municipals. • Temes clau: Festa del Comerç, Festa Major (3–7), Vall Festival (9 de juliol), nova passera de Mas Lluí, carril bici, reordenació del polígon industrial, zones verda/blava a Bona Vista, fotolinera a l’Escola Montserrat, obres a carrers i equipaments (Ateneu, Bases de Sant Pere, escola bressol, deixalleria). Comerç i festes Festa del Comerç: retorn i balanç • Després de dos anys d’aturada, la festa torna amb alta participació, ambient festiu i comerç molt implicat. • Coincidència amb la Fira de la Rosa de Sant Feliu, però amb gran resposta veïnal i descoberta de comerços locals. • Atractiu dels autobusos antics de TMB (centenari) i actuacions musicals a la tarda. "Tot un èxit per a tothom, col·lectiu i social." Continuïtat: Tres Sants a Torreblanca i campanya de Nadal • Al juny, activitat conjunta amb Sant Feliu i Sant Joan Despí al Parc de Torreblanca (iniciatives dels “Tres Sants”). • Ja s’està treballant amb les associacions per planificar el comerç de Nadal. Festa Major (3–7): espais i colles • Dates confirmades: del 3 al 7. • Reubicació de les barraques per obres al camp de futbol: zona del polígon industrial, garantint seguretat i accessibilitat, i consens amb les entitats. • Recuperació de les colles blaus i grocs i la seva competició saludable, com a element d’identitat de poble. Vall Festival (9 de juliol) • Tornada del festival a la Vall de Sant Just (Parc de Collserola), amb format i escenaris previs a la pandèmia, mantenint prudència sanitària. Mobilitat i espai públic Nova passera Mas Lluí – Barri Sud i carril bici • Passera que connecta Mas Lluí amb el Barri Sud (c/ Juan Ramon Jiménez – Av. de la Riera). • Estat: pendents acabats (formigonat, il·luminació, hidrosiembra); obertura prevista a principis de juny (si no abans). • Continuïtat del carril bici: pujarà per Juan Ramon Jiménez fins a Av. Indústria i baixarà per Indústria, amb enllaç a la xarxa metropolitana (Bicivia). • Beneficis: millora clara de la connectivitat a peu i amb bicicleta, alternativa a la baixada de Ponce de León, fins ara poc amable. Reordenació del polígon industrial: seguretat i convivència • Resposta a la preocupació veïnal pel trànsit pesant a Juan Ramon Jiménez i voltants. • Proposta: carrers d’un sol sentit (model Eixample) per guanyar espai a carril bici segregat i voreres més amples, mantenint amplades per a camions i aparcament. • Obres imminents: urbanització de Ponce de León (eliminar sots per seguretat de motos i bicis, crear carril bici, ampliar voreres i cruïlles més segures). Juan Ramon Jiménez també serà prioritària. Objectiu: endreçar tot el polígon. Aparcament regulat Ajustos a Bona Vista: zona verda i blava • Metodologia de prova–error amb dades reals: dues onades d’avaluació d’ús. • Canvi a la part posterior de l’església i primer tram de Bona Vista: de 8 places blaves es passa a 4 verdes + 4 blaves. • Resultats: alta utilització de la verda amb rotació adequada; la blava manté la funció comercial. Tiquet residents: paper vs APP • Dubte veïnal: cal col·locar el tiquet físic trimestral? • Resposta: de moment, millor col·locar-lo. Encara que s’esborri amb el sol, els vigilants poden verificar per matrícula. • Mesura imminent: ampliació del conveni amb l’AMB per potenciar l’APP i eliminar el paper a curt termini. Energia i escola Fotolinera a l’Escola Montserrat • Instal·lació acabada; pendent connexió amb la distribuïdora. • Ubicació final: entre les dues entrades per mantenir l’ús escolar (parada d’autocars abans/després de la fotolinera). • No traslladar a l’altra vorera per evitar retirar arbrat que fa de pantalla acústica de l’autopista. "Obrir-hi una escletxa enfocaria el soroll cap a l’escola." Obres i equipaments • Calendari d’obres: Caçadors, Bona Vista i posteriorment Verge del Pilar (per no col·lapsar la circulació); Ateneu; Bases de Sant Pere (escola bressol i deixalleria). • Afectacions: obres generaran molèsties (camions, talls). Es prioritzarà coordinació per minimitzar solapaments i garantir accessos a activitats (p. ex. pati del Roure a l’Ateneu). • Escola bressol Bases de Sant Pere: augment de demanda (efecte gratuïtat I2 anunciada per la Generalitat). Objectiu: operativa curs 2023–24. • Context: la pandèmia va endarrerir projectes; ara el treball preparatori “eclosiona” i es veuran més obres que de costum. Agenda i tancament • Invitació a la inauguració del Centre Cívic de Mas Lluí: dissabte, al voltant del migdia. • Nova actualització al mes de juny.
9 de maig del 2022
17'
Entrevistes de la Justa del 9/5/2022 — La Vall Festival 2022: retorn després de la pandèmia, objectius, organització i novetats
Resum Context i retorn Després de dos anys d’aturada per la pandèmia, torna la segona edició de La Vall Festival a Sant Just. L’objectiu és reprendre el projecte amb més ambició i un salt qualitatiu respecte al 2019. "La segona edició és més important que la primera… és com un examen també per nosaltres." Objectius i identitat Festival de petit format que promou la música emergent i la cultura alternativa. Integració d’activitats culturals (xerrades i tallers) a més dels concerts. "És important que tant música com activitats culturals formin part de la identitat del nostre projecte." Data i horari Data confirmada: 9 de juliol de 2022. Horari previst: tarda–nit (inici aproximat a les 18:30–19:00 i final cap a les 03:00), per evitar la calor de juliol. Programació i artistes Cartell encara no anunciat, però amb propostes avançades i enfoc en artistes en creixement que ja comencen a tenir nom. Es busca obertura de gèneres mantenint coherència d’estil i context. Anuncis d’artistes i activitats previstos aviat a les xarxes socials del festival. Emplaçament i format Es manté l’emplaçament del 2019: entorn del Complex Esportiu La Bonaigua i el Molí Fariner. El Molí seguirà sent espai clau: les escaletes actuen com a petita grada, ideal per a formats propers i intimus. Es preveuen dos espais actius i equilibrats en qualitat d’oferta. Públic destinatari Festival obert a tothom, amb especial atractiu per a públic jove. Possibilitat d’atreure públic de fora (pobles veïns i Barcelona) segons el cartell. Organització i equip Col·lectiu local de disseny, arts i música (professionals i aficionats) amb gestió col·lectiva i democràtica. Tasques distribuïdes per competències (contractació, comunicació, disseny, xarxes, imatge). Membres destacats: Contractació/artistes: Guillem Albaric, Jaer Izquierdo, Júlia Aguilar, Pol Gómez. Comunicació, disseny i imatge: Pèl Pérez, Carolina, Quisic, Amador. Finançament i futur Finançament principal via ajuda de l’Ajuntament de Sant Just (proposta iniciada el 2018–2019). A mig termini, possible obertura a patrocinis i noves vies de finançament, segons resultats d’aquesta edició. Impacte de la pandèmia El 2020 es va fer un concert online, però el projecte va quedar aturat per la incertesa. Amb la llum verda per tornar a la normalitat, l’equip recupera la motivació i s’implica fortament, tot compaginant-ho amb les seves feines. Participació i voluntariat Per a aquest any, l’equip està tancat; la dinàmica ja està en marxa. Es preveu equip de voluntariat per a funcions diverses (logística, barres, etc.) amb informació properament. Oberts a propostes i a sumar nous perfils en el futur. Properes passes Guardar la data: 9/07/2022. Seguir el festival a Instagram i xarxes per als anuncis del cartell i programació d’activitats.
6 de maig del 2022
16'
Entrevistes de la Justa del 6/5/2022 — Picant Pedra: mines d’aigua, barraques de vinya i grutes a Sant Just (13a edició del Curs de Coneixements)
Resum Entrevista amb Juli Ochoa (Centre d’Estudis Sant Justencs, Comissió de Patrimoni) sobre el cicle de tres conferències "Picant Pedra", dedicat a tres elements del patrimoni menys visibles però essencials per entendre la història local: les mines d’aigua, les barraques de vinya (pedra en sec) i les grutes o hipogeus de les masies. "Tots els hem posat sota un mateix títol de Picant Pedra, ja que el seu origen i la seva tècnica és picar pedra." Què és "Picant Pedra" Cicle monogràfic de la 13a edició del Curs de Coneixements Sant Justencs. Enfocat a patrimoni sovint oblidat però clau per al paisatge i la memòria preindustrial. 1) Mines d’aigua (passat, present i recerca actual) Estudi pioner a Sant Just publicat fa uns 30 anys després de prop de 20 anys de treball. Des de llavors hi ha hagut descobertes noves i també pèrdues per esfondraments. Equip actual (Jaume Campos, Josep Menargues, Oriol Valls) fa el catàleg executiu de les mines a Sant Feliu, que es connecten amb les de Sant Just (p. ex. Torre Blanca, l’Egasma). Juli Ochoa recomana aquesta sessió per la seva visió actualitzada. 2) Barraques de vinya i la pedra en sec Construccions fetes amb pedra sobre pedra, sense morter; la gravetat i la tècnica ancestral en garanteixen l’estabilitat. Ús tradicional: eixopluc, magatzem d’eines, vigilància; aprofitaven les pedres retirades dels camps. Juli Ochoa va inventariar prop d’una vintena de barraques a Sant Just quan gairebé no se’n parlava. Ara la pedra en sec es valora com a patrimoni arquitectònic (parentiu amb nuraghi de Sardenya, talaiots de Balears, etc.). També anomenades: bordes, cocons, barraques montessinyes, etc. 3) Grutes o hipogeus de masies Cavitats subterrànies artificials sota masies: hipogeus utilitzats com a fresqueres, refugis o vies d’escapada. Estructura típica: galeria curta (12–20 m) en lleuger zig-zag que acaba en una petita sala (“l’olla”) amb banc repicat. Exemples locals: Can Ginestà, Can Carbonell, hostal de la carretera. No són de visita pública; requeririen condicionament i mesures de seguretat. Datació difícil (poques inscripcions), sovint no consten a escriptures. Context geològic de Sant Just: a la part baixa margues i argiles quaternàries; a muntanya licorelles/pissarres paleozoïques. "Era la nevera." Quan i on (totes a les 19.00 h, Ateneu – Sala del Cinquantenari) Divendres 13 de maig: Mines d’aigua (equip Campos–Menargues–Valls). Divendres 10 de juny: Barraques de vinya (pedra en sec) – ponent: Juli Ochoa. Divendres 17 de juny: Grutes/hipogeus – ponents convidats del Maresme (Pere Benito, Laura Bosch, Joaquim Grau-Pera) + Daniel Cardona (casos de Sant Just). Inscripció i accés Obert a tothom i gratuït. Inscripció (control d’aforament): [email protected]. Assistència flexible: es pot venir a una, dues o totes les sessions. Per què és rellevant Posa en valor un patrimoni discret però fonamental per entendre els usos del sòl, l’agricultura tradicional i la vida a les masies. Aporta coneixement actualitzat (mines) i inventaris locals (barraques, grutes) amb voluntat de conservació i difusió.
6 de maig del 2022
19'
Entrevistes de la Justa del 6/5/2022 — Anna Abril Paltré: del diari personal al llibre “Si te sientes identificada, huye” — 15 anys de violència de gènere, presa de consciència i reconstrucció
Resum de la conversa Context i presentació L’Anna Abril Paltré, mestra i escriptora, presenta el seu llibre Si te sientes identificada, huye (editorial Autografía), nascut a partir d’un diari personal que va començar com a teràpia. Entrevista a Ràdio d’Esvern després d’una primera conversa a Sant Jordi als Jardins de Can Ginestà. De la vivència al llibre L’Anna explica que va patir violència de gènere durant 15 anys amb la mateixa persona. No en va ser conscient fins que, fora de la relació, va escoltar la història d’una altra dona i s’hi va sentir profundament identificada. Davant l’espera llarga per rebre atenció psicològica al 016, va escriure com a teràpia. En acabar, va decidir publicar per ajudar altres dones. Va enviar el manuscrit a una sola editorial (Autografía) i en tres dies li van confirmar la publicació. Com es manifesta la violència (especialment la psicològica) La violència psicològica és subtil, progressiva i sostinguda: comença amb comentaris i esdevé un degoteig que va minant l’autoestima. Tècniques habituals: Aïllament: comentaris sobre amistats i família per trencar vincles. Menyspreu i devaluació: atac al físic o a la capacitat personal. Xantatge emocional i control, adaptant-se a allò que “funciona” amb la víctima. Efecte: destrucció de l’autoestima i creença que “sense ell no ets ningú”. El clic i la comparació L’Anna comença a adonar-se’n quan coneix algú que la tracta amb respecte i pot comparar. Entén que allò viscut no era amor. Dins de la relació és molt difícil identificar l’abús: el cervell entra en mode supervivència i manté la inèrcia. Sortida, por i protecció En dir prou, va tenir por sobretot de “no saber ser ningú” fora de la relació. Moment crític: quan ell li aixeca la mà, la seva gossa Bimba la protegeix mossegant-lo. Tot i la por, decideix “saltar al buit” i reconstruir-se. Xarxa de suport i teràpia Va recuperar família i amistats (amb alguna pèrdua). Destaca el paper de la mare i el cercle proper. Procés d’atenció: després de mesos, inicia teràpia amb una psicòloga (Raquel) cada dues setmanes, centrada en eines, comprensió de tècniques d’abús i reconstrucció de l’autoestima. Fins rebre teràpia, una tècnica del servei la trucava mensualment per seguiment. Missatge i contacte L’Anna convida a demanar ajuda i ofereix orientació per privat a Instagram: ann.expected. Objectiu del llibre: si alguna dona s’hi identifica, que pugui veure-ho i actuar. Fragment destacat "No hablamos más, se instaló en el sofá recuperando su trono y yo me fui a la cocina a preparar la cena. Lo que decía: él un completo rey y yo una total esclava. Pero lo que no preven los reyes es que los súbditos, cuando están hartos de que los aprieten, se rebelan, y eso estaba a punto de hacer yo. Había empezado mi pequeña gran revolución y él ni siquiera lo sospechaba." Idees clau 15 anys de violència de gènere, sobretot psicològica i invisible. El maltracte avança lentament i es basa en aïllament i devaluació. La comparació amb un tracte sa ajuda a prendre consciència. Escriure com a teràpia i el llibre com a eina d’ajuda a altres dones. Teràpia especialitzada i xarxa de suport com a pilars de la recuperació.
6 de maig del 2022
14'
Entrevistes de la Justa del 6/5/2022 — Txell Ribas exposa «dibuixos plens de pandèmia» al Centre Social Milenari: procés creatiu, estil i inspiracions
Resum Txell Ribas, il·lustradora de Sant Just, presenta una exposició de vinyetes sobre la pandèmia al Centre Social Milenari. La mostra recull una selecció d’una col·lecció de 20-25 il·lustracions nascudes a Instagram durant els mesos de COVID-19, on el virus és personificat com un personatge vermell amb vida pròpia. “Són dibuixos plens de pandèmia” Punts clau Exposició: selecció d’uns 10-15 dibuixos (de 20-25 totals) creats durant la pandèmia. Estil: paleta limitada a vermell, negre i blanc, amb el virus en vermell com a protagonista visual. To i intenció: aportar una mirada més amable i, en part, lúdica a una etapa dura, sense perdre el context. Inspiracions: contes clàssics (Caputxeta, Blancaneu, Flautista de Hamelin) i moments del calendari (p. ex. Carnaval o Cap d’Any). Procés creatiu: idees que sorgeixen en moments quotidians; esbossos digitals (sovint directes a tauleta) i, ocasionalment, en llibreta. Temps per peça: entre 1 i 3 hores, més si hi ha escenes complexes (com el Flautista amb la “corrua” de virus). Trajectòria: treball habitual en il·lustració infantil (molt color); aquesta sèrie és una excepció cromàtica i conceptual. Organització: proposta de l’Associació de Gent Gran (Pep Quintana) arran de la difusió a xarxes. “El personatge del virus, que és vermell, és el que domina cada il·lustració.” Detalls destacats Naixement del personatge: a partir de la presència constant del tema a mitjans; bona acollida a Instagram → continuïtat i evolució del personatge. Clàssics reinterpretats: Caputxeta amb el virus al lloc del llop. Blancaneu amb el virus en comptes de la poma. Flautista de Hamelin amb una multitud de virus que el segueixen. Color i impacte: el vermell crida l’atenció i vehicula el missatge d’urgència/alerta; el blanc i negre contextualitzen i emmarquen l’escena. “Donar-li una altra cara a la pandèmia… la part més simpàtica.” Visita i contacte On: Centre Social Milenari (Sala d’Exposicions). Fins quan: 2 de juny. Adquisició: es poden sol·licitar còpies o informació contactant la il·lustradora via Instagram: @RibesTxell (o a través de l’emissora). Context i antecedents Anteriorment, Ribas havia exposat en col·lectiva a Can Ginestar (temàtica Nicaragua, estil més pictòric i colorista). Treball diari en contes per a escoles i aprenentatge de la lectura: dibuix clar, infantil i molt color. — Conclusió: Una mostra coherent i accessible que transforma la vivència col·lectiva de la COVID-19 en narratives visuals amb humor lleu, claredat gràfica i una icònica paleta de tres colors.
5 de maig del 2022
11'
Entrevistes de la Justa del 5/5/2022 — Pere Oliver Zaragoza: 40 anys de Planeta Còmic, del quiosc al manga i el futur del sector
Resum de l'entrevista Context i convidat Pere Oliver Zaragoza, exdirector creatiu de Planeta Còmic, aclareix que està jubilat, però continua col·laborant amb la Vall d’Avers (Sant Just), el Xurro Ilustrado (Madrid) i altres projectes. "Jo ja no sóc director artístic ni treballador de Planeta. Sóc ex..." 40 anys de Planeta Còmic: onades i punts d’inflexió Evolució en onades: pujades i baixades del mercat. Anys 80: apogeu del producte de quiosc (revistes d’història, humor, eròtica, fascicles, TVOs). Des de 1995: davallada sostinguda del quiosc. Rebranding i memòria de marca: d’Ediciones Fórum a Planeta Còmic i viceversa (revista informativa gratuïta amb el segell “Fòrum”). Cinema i vendes: les pel·lícules impulsen superherois i títols com La Espada Salvaje de Conan. Del quiosc a la botiga especialitzada i a la xarxa Avui el còmics es venen sobretot en botigues especialitzades i al Saló del Còmic. Revistes gratuïtes amb novetats de Planeta disponibles als estands. Xarxes socials i internet han substituït en part el quiosc des de finals dels 90. "Les xarxes socials... han substituït, en certa manera, el quiosc." El boom de Bola de Drac i la salut actual del còmic 1992: irrupció de Bola de Drac amb tiratges setmanals massius: 85.000 en català i 80.000 en castellà. 30 anys després, vigència del personatge i del seu univers. Estat actual: salut bona però de nínxol, amb lectorat col·leccionista (ja no es veuen còmics “tirats al carrer”). Mercats: en castellà, públic repartit a Espanya i Amèrica Llatina; en català, funcionen títols amb gran coixí com Bola de Drac, Detectiu Conan, Shin-chan, Doraemon i revistes com Cavall Fort. Públics, gènere i manga Les noies han entrat massivament al còmic amb el manga. El manga destaca per diversitat i representació LGTBIQ+ (personatges trans, gais, lèsbics), trencant amb l’antic model de “herois supercatxes”. Recordatori dels còmics per a noies d’abans (Florita, Elita), amb rols de gènere i noms cursis propis de l’època. Mitjans, titulars i premsa escrita Canvi d’hàbits: la Generació Z tendeix a consumir titulars en línia i no llegir articles de fons. Defensa de la premsa escrita per a l’anàlisi profunda. Moltes revistes especialitzades han migrat a llibreries més que a quioscos. "El titular et diu... Però el que explica en profunditat... és la premsa escrita." Amenaces i radicalismes Històricament, redaccions amb amenaces tant de l’extrema dreta com de l’extrema esquerra. Denúncia del patriarcat i regressions en drets (p. ex., debat sobre l’avortament als EUA). "El radicalisme mai és bo... Els que per defensar una idea volen que desapareixin les altres, malament anem." "La dona vesteix la llar i els homes la ciutat." Territori i comerç local Sant Just Desvern: desaparició de punts de venda; l’antic Pedroseta va tancar. Dificultats per trobar material de dibuix (p. ex., pèntel pinzell). Carrera de Pere i projectes actuals Com a dibuixant “recreatiu”, va treballar en personatges aliens: Picapedra, Ós Yogui, Doraemon, Shin-chan. Ara crea personatges propis: Perot Correcuit (Vall d’Avers, Sant Just) Perico Correlimos (Xurro Ilustrado, Madrid) Perot Llobarro (Calella de Palafrugell) Col·laboracions amb el butlletí del Club Natació Mediterrània Celebracions i agenda del Saló 40 anys de Planeta Còmic, 40 del Saló del Còmic, 30 de Bola de Drac, 20 de l’Associació d’Autors de Còmic d’Espanya. Activitats: productes a bon preu, revistes gratuïtes (Fòrum), còctel al Saló, festa al Museu Marítim. Recorregut d’estands: Panini, Norma Editorial, Dolmen, Down Entertainment, i editorials petites. Recomanació: visitar estands per obsequis, novetats i actes fins diumenge a la tarda.
5 de maig del 2022
22'
Entrevistes de la Justa del 5/5/2022 — Sant Just: Ple d’abril, reciclatge amb xip, nous equipaments i Festa Major 2022 amb Jaume Plensa
Resum Conversa d’actualitat municipal amb èmfasi en el balanç del ple d’abril, la implantació del reciclatge amb xip, l’obertura i dinamització de nous equipaments (25 anys del Casal de Joves i inauguració del Centre Cívic Soledat Sants), els ajustos de zona verda/blava i l’avanç de la Festa Major 2022 amb pregó de Jaume Plensa. "El xip funciona" "És una bona notícia, però té algunes consideracions que s’han de tenir en compte" (sobre la gratuïtat d’I2) "Jaume Plensa serà el pregoner" Punts destacats del Ple d’abril Aprovacions clau: el SAT i el ple de jardineria (contracte imprescindible per al manteniment de zones verdes). Canvi de denominació: el grup municipal passa a dir-se oficialment Sant Just en Comú. Mocions: es van aprovar un parell de mocions sense grans polèmiques. Durada: ple àgil, finalitzat cap a les 22:00. Gratuïtat d’I2 a escoles bressol A partir del setembre (si hi ha acord de govern), l’escolarització del grup de 2 anys (I2) serà gratuïta als centres públics; el menjador i serveis complementaris es continuaran pagant. El Departament d’Educació aportarà 1.600 € per infant; impacte i corresponsabilitat per a ajuntaments i famílies. Valoració: bona notícia, amb consideracions a tenir en compte sobre el finançament i la implementació. Reciclatge amb xip als contenidors Dades: mentre el municipi recicla un 48%, els barris amb xip arriben al 60% (+12 punts). Amb la deixalleria s’acostaria al 70% que demana la UE. Acceptació alta: en dues setmanes, >90% de targetes repartides a Mas Lluí, Plana-Bisolats i Torre Blanca (millor que experiències similars a Tarragona/Girona, ~70–75% en un mes). Incidències: casos minoritaris però visibles d’ús incorrecte (bosses fora, manca de targeta). Suport i feedback constant de les associacions veïnals per resoldre averies i incidències. 25 anys del Casal de Joves Trobada de “casaleros” amb més de cent persones. Reconeixement a una aposta pionera d’un equipament exclusiu per a la joventut fa 25 anys, ara model estès. Centre Cívic Soledat Sants (inauguració 14 de maig) Equipament de barri amb obertura de la planta baixa: Aules d’estudi amb horari ampli (i futura obertura amb mòbil). Espai de l’Associació de Veïns. Sala polivalent/expositiva per xerrades i conferències. Programació per testets: activitats com ioga i esport per ajustar l’oferta. Intervenció artística del Carrer Blau; voluntat d’acabar el mur aquest maig. Vandalisme (peces arrencades, grafitis): es rebutja tancar l’espai; es demana convivència, empatia i corresponsabilitat veïnal. Mobilitat i aparcament: zona verda/blava Ajustos recents (p. ex. carrer Bonavista): places blaves poc usades passen a verdes per cobrir la residència. Criteri: la blava és per a rotació comercial; si no hi ha ús, es converteix a verda. Enfoc de prova–error i avaluació contínua. Festa Major 2022 (3–7 d’agost) Recuperació del format prepandèmic: punt de trobada, gincana pagesa, dinar popular, barraques (divendres i dissabte), correfocs, havaneres, i activitats grocs vs. blaus. Pregó a càrrec de Jaume Plensa; ubicació a decidir entre Plaça Verdaguer i Can Ginestà.
4 de maig del 2022
16'
Entrevistes de la Justa del 4/5/2022 — Envasar el temps: projecte participatiu a Sant Just per preservar la memòria en pots
Resum de l’entrevista Context i objectiu Conversa amb la Carme Malaret i la Teresa Ferró sobre l’acció participativa Envasar el temps a l’Espai de Lliure Creació de Sant Just. Proposta oberta a tothom per preservar records i vivències en un pot, creant una peça col·lectiva que sigui una “fotografia” d’un temps i d’una comunitat. "preservar-lo de l'oblit" Concepte clau: què vol dir “envasar el temps”? Encapsular en un pot allò que cadascú vol salvar de l’oblit: objectes, textos, olors, idees o fins i tot deixar-lo buit. S’assembla a una càpsula del temps o a la “primera pedra” d’un edifici, però aplicada a la vida i sentiments de cada participant. Doble dimensió del temps: el de l’acció (decidir i omplir el pot) i el de la perdurabilitat (que perduri i es pugui revisitar). Participació i abast Obert a tothom: no cal ser artista ni ser de Sant Just. Es pot enviar per correu si no es pot venir. Es recullen i reparteixen pots idèntics per garantir la unitat formal de la peça col·lectiva. Calendari i logística Presentació del projecte: demà, 19:30 h (dos quarts de vuit), a l’Espai de Lliure Creació. Data límit de retorn dels pots: 2 de juny (coincidint amb la presentació de “Les noves claus”). Exposició col·lectiva de tots els pots rebuts: 18 de juny a l’Espai. Voluntat de donar la peça al poble per a una instal·lació permanent en espai públic. Format del pot i instruccions Dimensions aproximades: 9 cm de diàmetre x 12 cm d’alçada; pot transparent amb tapa metàl·lica. Es pot posar qualsevol cosa que hi càpiga: objectes, escrits, fotos adaptades, una llavor, perfumar-lo, o deixar-lo buit. Es pot intervenir l’interior (pintar-lo, folrar-lo) per preservar la intimitat; l’exterior no es toca. Dins del pot hi ha instruccions mínimes; informació ampliada al web: L’Espai C&M. Recursos i volum de participació Subvenció guanyada del programa municipal de Foment de la Creació (1a edició), que ha permès comprar pots i fer disseny i web. Disponibilitat aproximada: 330 pots (inicialment 240; ampliats per demanda). Equip impulsor (8 persones) Laura Beringo: idea inicial i disseny. Quim Déu: disseny gràfic. Olga Álvarez: comunicació. Janira Romero; Pau Vinguet: textos i conceptualització. Toni Malaret: logística. Carme Malaret: conceptualització i coordinació de l’equip. Teresa Ferró: tresoreria i gestió de llistats/logística de pots. Idea força La uniformitat del continent (pots iguals) ressalta la diversitat del contingut: una obra col·lectiva feta d’individualitats. "Com va el teu pot?" Com participar (en breu) Vine a la presentació, recull el teu pot, pensa què vols envasar i retorna’l abans del 2 de juny. L’obra completa s’exposarà el 18 de juny i es buscarà perdurar al poble.
4 de maig del 2022
23'
Entrevistes de la Justa del 4/5/2022 — May the 4th: Star Wars, del mite de 1977 al fenomen Disney — orígens, trilogies, merchandising, The Mandalorian i la sèrie d’Obi‑Wan
Resum de l’episodi Entrevista especial del 4 de maig (May the 4th) amb Santi (Cine Actual) sobre Star Wars: l’origen de l’efemèride, el naixement de la saga el 1977, el seu impacte com a game changer, l’estructura en trilogies, l’era Disney i l’univers expandit (The Mandalorian, Obi‑Wan), l’evolució de l’humor, i el paper combinat d’art + indústria (merchandising, innovació tècnica) que ha convertit la franquícia en un fenomen intergeneracional. Idees clau May the 4th: joc de paraules amb "May the Force" que s’ha consolidat com a dia oficial (i comercial) per celebrar Star Wars. 25 de maig, Dia de l’Orgull Friqui: vinculat a l’estrena de 1977, símbol de normalització de la cultura friqui. Star Wars com a aventura universal: inspirada en el camí de l’heroi (Joseph Campbell) i influències com "La fortalesa amagada"; més aventura que ciència-ficció dura. Impacte industrial: George Lucas combina art i indústria, innova en tecnologia i consolida el model de merchandising (un percentatge per l’autor, productes omnipresents). Saga en tres trilogies: originals, preqüeles i seqüeles (era Disney), amb to més familiar per captar nous fans. Univers expandit: èxit de The Mandalorian a partir d’un personatge mínim a pantalla; nova sèrie d’Obi‑Wan amb el retorn de Darth Vader. Efectes especials: equilibri actual entre CGI i efectes pràctics (maquetes, maquillatge) per reforçar la versemblança emocional. Humor en evolució: present a totes les èpoques, adaptat al temps; l’última trilogia pren un to més proper al model MCU. Fenomen intergeneracional: icones (Stormtroopers, Chewbacca, Amidala…) presents en disfresses i cultura popular; arriba a totes les edats. Context i orígens El 4 de maig s’aprofita per celebrar i, també, per impulsar el diàleg i el consum al voltant de la saga. El 25 de maig (Orgull Friqui) connecta directament amb l’estrena del 1977, marcant l’inici del fenomen i la seva “democratització”. Star Wars beu del camí de l’heroi i d’arquetips clàssics: heroi en descobriment, princesa, malvat absolut; d’aquí la seva universalitat. La saga i el model industrial Trilogies: originals (70–80), preqüeles (finals 90–2000) sobre l’origen de Darth Vader i la família Skywalker, i seqüeles (era Disney) orientades a nous públics. Lucasfilm sota Disney expandeix l’univers amb sèries i spin-offs (The Mandalorian, The Book of Boba Fett, Obi‑Wan Kenobi), consolidant un model a l’estil MCU. El merchandising és clau: de motxilles a fruita tematitzada; Star Wars és sinònim d’ecosistema de producte. Estil i tècnica Més aventura que ciència-ficció dura: coherència interna de noms, idiomes i sons (anècdotes com la veu de Chewbacca en postproducció). Efectes especials: del 1977 fins avui, cada entrega introdueix innovació; retorn intel·ligent a pràctics per millorar el link amb el públic. Cultura i recepció Intergeneracional i transversal: de pares a fills, de disfresses a esdeveniments; icones reconeixibles arreu. Taquilla i plataformes: les seqüeles entre les més taquilleres de la història; a Disney+ figuren entre el més vist. Humor adaptable: del duet C‑3PO/R2‑D2 a l’estil més familiar de l’era Disney. Recomanacions i recursos Santi celebra el dia veient Una nova esperança (1977), recordant el mític crawl groc. Podcast del convidat: Cine Actual (Spotify, iVoox, Apple Podcasts…), amb notícies, especials i sèries dedicades a sagues. Cita destacada "La fórmula Star Wars no falla… Ho té tot: aventura, humor, drama i amor. Arriba a tothom." Conceptes clau Camí de l’heroi, merchandising, preqüeles, seqüeles, spin-off, CGI, efectes pràctics, univers expandit.
3 de maig del 2022
30'
Entrevistes de la Justa del 3/5/2022 — Mont Reflex: dualitats, miralls i prejudicis al cicle Mons — sis artistes entre el Mitwelt i el Selbstwelt
Context i objectiu de l’episodi Entrevista a la Laura Baringó i en Quim Déu, comissaris de la segona part del cicle “Mons”, titulada “Mont Reflex”, que s’inaugura el dissabte 7 de maig a les 12 h a l’Espai Mercart (Sant Just). L’episodi explica el marc conceptual, la selecció d’artistes, el disseny expositiu, les activitats educatives i un dispositiu anomenat “el prejudici”. "La indiferència és molt avorrida." Marc conceptual de Mont Reflex • Inspirat en Martin Heidegger: Umwelt (món que ens envolta), Mitwelt (món amb els altres) i Selbstwelt (món propi). • “Mont Reflex” se situa entre el Mitwelt i el Selbstwelt: relació amb l’altre com a “efecte mirall” que activa la pròpia identitat. • Idea central: dualitats i diàlegs entre obres que generen tensió, preguntes i relacions més que no pas una lectura “de vitrines”. Els 6 artistes i les seves aportacions Pete Sans (disseny, iconografia i dualitat funcional/escultòrica) • Peça icònica: cadira “Coqueta” (Delta d’Or 1986 de l’ADI-FAD) posada en diàleg amb una cadira actual funcionalista d’exterior. • Contrapunt: disseny escultòric dels 80 vs. disseny apilable, econòmic i d’ús massiu contemporani. • Clau: mirall de qualitats (el que té una, li falta a l’altra) per pensar el disseny com a llenguatge artístic. María María Acha-Kutscher (obra nova, activisme i llenguatge visual) • Artista visual i activista feminista; recent exposició al Reina Sofía. • Obra nova per a l’exposició: tres impressions enganxades a la paret amb aire de cartell urbà. • Clau: reflex del moment actual (contingut social i feminista) i potència visual immediata. Dominica Sánchez (paper, pastel, emoció i línia) • Trajectòria internacional (França, EUA); aquí menys coneguda. • Tècnica: paper, pigments de pastel i llapis; dialèctica entre corba-línia i compactes quasi-geomètrics. • Reivindicació: trencar tòpics d’edat i gènere en l’art contemporani (dona, 76 anys) i donar veu a discursos potents. Alfonso Alzamora (escala, color i diàleg emocional) • Tres peces grans, color molt potent; en diàleg amb Dominica Sánchez. • Al centre, una escultura “buida” com a punt de connexió/relació entre ambdós universos. Alberto Peral (llindars, dualitat i abstracció) • Del cos humà a formes pures i geomètriques; treball constant de la dualitat. • Vincle amb la seva mostra a Tecla Sala; obres actuals en sala. Mar Arza (paraula, paper imprès i repetició) • Materialitat apropiada: llibres, factures, papers de loteria, llenguatge i frase. • Presentació principal en vídeo en loop (~6’), subratllant la repetició i el caràcter efímer de les seves “escultures” de paper. També peça petita de record. Muntatge i criteris curatorials • Aposta arriscada: no mostrar “convencionalment” sinó provocar preguntes i lectures múltiples. • Diàlegs/tensions deliberats entre peces (pintura amb pintura, disseny amb disseny, etc.) per activar el “reflex”. • Disseny expositiu com a procés viu: col·locar obres i descobrir-ne diàlegs emergents a la sala. • Espai: el “córner” educatiu és més petit perquè les peces necessiten respirar i més espai. "Volem que el públic entri en diàleg i es qüestioni coses." Activitats i programes educatius • Escola Canigó: visites el 9, 10 i 11 de maig; exposició de treballs infantils el 25 de maig. • Integració del teixit cultural i pedagògic local (escoles d’art i projectes del municipi) amb treballs i mostres. • Objectiu: activar comunitat i vincular públics diversos a l’art contemporani. El “prejudici” com a experiència de visita • Dispositiu expositiu: desplaçar la cartela de l’autor per convidar a mirar “en blanc”. • Pregunta clau: t’agrada o no abans de saber qui ho ha fet? • Crítica al culte pop a l’autoria: valorem peces per la signatura més que per l’obra. • Reflexió: els artistes tenen cicles i obres mestres puntuals; cal netejar biaixos i escoltar la mirada pròpia. Balanç de “Món Propi” (fase 1) • Durada: 2 mesos i 3 setmanes; ~800 visitants. • Moltes visites comentades (escoles i particulars) i xerrades (Anadot & Miquel Planas amb Alberto Peñín; Museu de Solsona; poesia i música amb Joan Olpinell, etc.). • Valor afegit: el públic surt tant amb l’activitat (xerrada/poesia) com amb la descoberta de l’exposició i el llibret. Dades pràctiques i cloenda • Inauguració “Mont Reflex”: dissabte 7 de maig, 12 h, Espai Mercart (Sant Just). • Música: Clara Aguilar (DJ set a l’exterior). • Presència d’artistes: la majoria hi seran (dubte amb Acha-Kutscher des de Madrid i Peral per agenda). • Missió curatorial: contemporaneïtat, diversitat de narratives i transversalitat (disseny, arquitectura, dansa, música) al llarg de les tres parts de “Mons” (3a part: utopies, a la tardor).
3 de maig del 2022
Entrevistes de la Justa del 3/5/2022 — Parcs metropolitans (AMB 2020): absorció de CO2, biodiversitat i confort tèrmic; crida a participar en el futur d’Europa
Visió general Butlletí amb el focus en un estudi de l’AMB sobre els parcs metropolitans (dades 2020) i, més endavant, un anunci institucional que convida a participar en la Conferència sobre el Futur d’Europa. La resta de l’àudio inclou fragments repetits de comiat. Informe socioambiental dels parcs metropolitans (16s–74s) Dades clau (any 2020) • Absorció anual: 132 tones de carboni. • Accessibilitat: més d’1,4 milions de persones viuen a 15 minuts a peu d’un parc metropolità. • Biodiversitat: 195 espècies d’ocells observades als parcs i entorns. • Confort tèrmic: la presència d’un parc pot reduir la temperatura fins a 1,3 °C. • Residus: 0,64 kg/m² recollits. Abast de l’estudi • 32 indicadors repartits en 7 àmbits: característiques generals, ecologia, residus, qualitat ambiental, aigua, energia i ús públic. Utilitat per a la gestió "Aquests indicadors són un instrument molt útil per avaluar l'estat dels parcs i poder definir objectius desitjables i projectar polítiques de gestió integral... per fer-ne una millora contínua." Anunci institucional: Futur d’Europa (541s–570s) Missatge clau • Catalunya es reivindica europea i es convida la ciutadania a participar en el disseny del nou futur d’Europa. • Temes destacats: canvi climàtic, salut, drets civils, protecció del català, migracions. • Crida a entrar al portal de la Conferència sobre el Futur d’Europa i dir-hi la teva. • Eslògan: > "Escolta Europa, Europa ets tu." Fragments no editorials i tancament Altres trams • (92s–95s) Tancament del butlletí i avís del següent informatiu (12 h). • (626s–965s) Repeticions de "Fins demà!". • (986s–2995s) Repeticions de "Bona nit" fins al final de l’àudio.