Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

433-444 de 2109

20 d’abr. del 2022
28'
Entrevistes de la Justa del 20/4/2022 — Sant Jordi, Dia de la Dansa i Festa Major a Sant Just: revifada cultural, comerç local i solidaritat amb Ucraïna
Visió general Episodi centrat en la revifada cultural de Sant Just: activitats de Sant Jordi, el Dia Internacional de la Dansa, preparatius de Festa Major, impuls al comerç local, estat de les entitats de cultura popular i la celebració de Sant Joan amb la Flama del Canigó. També s’hi vincula solidaritat amb Ucraïna i es recomanen continguts per entendre el conflicte. "Preservarem l'acte sí o sí" (malgrat la pluja, les propostes s’adaptaran d’interior/exterior) Sant Jordi i propostes culturals immediates Lectura i sensibilitat social • Comentari d’una novel·la sobre càrregues de cura i la vida quotidiana de tres dones: lectura dura però molt reflexiva i empàtica. Presentació de premis literaris • Divendres: presentació de les obres guanyadores (prosa i poesia en català) amb participació rècord. • Si plou, l’acte es traslladarà a espais coberts: acte garantit. Cap de setmana de cultura popular • Recuperació de sardanes, batucada dels Dimonis i sortida dels gegants (si el temps ho permet). • Arts plàstiques amb finalitat solidària (recaptació per Càritas). Exposició a Can Ginestà • Mostra “Arts Botànica” de Margarita Mascaró: creació sobre paper vegetal, primaveral i centrada en la natura. Comerç local i fires • Objectiu: treure les llibreries i roses al carrer per Sant Jordi i reactivar el comerç. • Recuperació de fires: Fira de les Botigues de Primavera (zona nord) i, al setembre, nova fira de “retorn a l’activitat” per donar impuls a la botiga local. • Es busca que el setembre funcioni com a arrencada d’hàbits i compres (vestuari, material escolar, etc.). Dia Internacional de la Dansa (29 d’abril) Objectiu i context • Commemora Jean-Georges Noverre, “pare” de la dansa moderna. Vol apropar la dansa a tota la població. Escoles i estils representats • Participació d’escoles locals: Tutuguri (amb toc de circ), Renata Ramos (jazz), Marta Roig, Esbart (dansa tradicional), Joana (claquer) i Raquel Rubiel. Normalització post-COVID i logística • Fi de restriccions: barreja d’alumnes entre escoles; aforament lliure i espais diferenciats sense por al contagi. • Ubicacions: retorn a plaça Júlia Queta (millor visibilitat). Es compara amb plaça Maragall i Malaret. Convivència amb el veïnat en actes nocturns puntuals. "Ara ja està tot una mica més normalitzat" • L’any passat hi va haver emissió per YouTube per garantir accés; ara es prioritza la presencialitat. Festa Major i programació familiar Festa Major 2022 (3–6 d’agost) • Voluntat de recuperar l’esperit i el volum d’activitats pre-2019: propostes clàssiques, suggeriments de grups joves i possibles elements emblemàtics (ex. tobogan d’aigua). • Reptes de concurrència d’activitats en cap de setmana. Primavera–estiu familiar • Acord per impulsar programació estable familiar: divendres al parc i diumenges a la tarda (màgia, titelles, concerts per a públic jove). • Ubicació principal: plaça Maragall (ombra i frescor); l’Ateneu està en obres. • Objectiu: crear hàbit de consum cultural de qualitat en família. Concerts de juliol • En col·laboració amb els Tallers de Música: es vol centralitzar a escoles per eficàcia logística i pressupostària. • Enguany, pressupost més acotat i programació concentrada. Entitats de cultura popular: estat i reptes • Manca de mans (Drac, Diables, Castells): la pandèmia ha trencat dinàmiques d’assajos i trobades. Cal reconstruir vincles i fer captació. • Trobada gegantera (11 de juny): reactivació de visites entre colles. • Ateneu: junta revifada amb projecte nou; bon símptoma de renovació. • Casa d’Extremadura demana recuperar el “cocido” amb prudència d’aforament; barri sud encara reticent a grans festivals. • Relleu generacional i diferents graus de prudència sanitària afecten la reactivació. Sant Joan i la Flama del Canigó (50 anys) • Combinació de arribada de la flama + concert a la plaça de les Basses per fer caliu i barrejar públics. • Valoració de la tradició i la seva preservació: cada cop menys gent puja a buscar la flama original; es prepara exposició fotogràfica a Can Ginestà sobre la seva història. Blaus i Grocs: identitat festiva i Ucraïna • Es vol revifar l’esperit competitiu (domassos als balcons, símbols als carrers) i connectar amb la solidaritat amb Ucraïna (colors compartits, possibles accions i presència de famílies acollides). Entendre el conflicte d’Ucraïna • Recomanacions de cinema i documentals (ex. pel·lícula “Donbass” i documentals sobre Putin) per contextualitzar l’origen del conflicte i formar opinió informada. • Condemna de l’agressió i crítica a la manca de conseqüències efectives a nivell internacional. • Nota d’agenda: Kíev, ciutat convidada a la Mercè 2023 (Barcelona). Tancament i cançó final • Missatge final: Sant Jordi s’ha de viure encara que plogui; i també el Dia de la Dansa i els cicles en veu femenina (col·laboració Ateneu; entrades via Entràpolis). • Cloenda musical amb una cançó pop sobre la pèrdua i la memòria (to emotiu) que posa punt final a l’episodi.
19 d’abr. del 2022
11'
Entrevistes de la Justa del 19/4/2022 — Matisos: mons propis dels alumnes de Gràfica Publicitària (Institut Antoni Algaró) a l'espai Mercart
Resum de l'entrevista Context i marc de l'exposició Emissió en directe des de Ràdio Desvern amb l'alumnat del primer curs de Gràfica Publicitària de l'Institut de Formació Professional Antoni Algaró. Participació a l'exposició “Mons” (Mercart) amb una mostra col·lectiva pròpia titulada “Matisos”, visitable fins dissabte. Procés creatiu basat en 3 visites prèvies a “Mons” (una de silenciosa i una guiada amb en Quim), i en una introspecció sobre el “món propi” de cada alumna. El professor Toni Bueneditja destaca que va cedir la direcció creativa a les alumnes i només va guiar el muntatge expositiu. "El més difícil per mi ha sigut no ficar-me a les obres." Obres destacades (mons propis) Valeria – Collage tipogràfic i absències Collage sobre fons blanc amb paraules fragmentades i d'altres ressaltades en vermell. Tema: la influència de persones que marxen i s'enduen parts de tu. Dificultat principal: traduir la idea a llenguatge visual accessible. "Quan una persona se'n va de tu, deixa un rastre, però hi ha coses que se'n van amb ella." Anna – Fotomuntatge digital (2019–2020) Composició amb fotografies, paraules i elements amagats, tot distorsionat. Gama de grisos i blaus; interpretació lliure segons qui mira. Cartela escrita en aquella època, coherent amb el contingut. Procés tècnic i d’impressió col·lectiu; resultat millor del previst. Paula – Mirada compartida (gos + mirall) Peça dividida: fotografia d’un gos i un mirall a l’altra meitat. Experiència a l’alçada de la mirada: l’espectador es veu reflectit, part animal i part humana. Reacció: peça que crida l’atenció i convida a la reflexió amb text acompanyant. Possible influència de l’artista Anadot (gos del Mercart): pont entre visions. Andrea – Aquarel·la d’una finestra oberta Finestra com a metàfora del món mental, les eleccions i les conseqüències. Dualitat: bellesa i por davant les possibilitats. Flux: obra manual passada a digital i impresa; resultat sorprenentment positiu. Procés tècnic, muntatge i identitat Treball en equip: preparar vinils, tallar cartró ploma, compaginar documents finals i planificar la producció per arribar a temps. Composició: esbós previ a classe i decisions in situ sobre alçades i relacions entre peces per crear un nexe comú. S’optimitza per coherència expositiva: es renuncien algunes peces físiques difícils de penjar. Identitat de la mostra: GP1A (nom del grup) i títol “Matisos” per reflectir els punts de vista individuals. Element clau: una làmina cromàtica amb colors extrets de totes les obres, connectada amb la teoria del color treballada a classe. Valoració i continuïtat Professor i alumnes es mostren molt satisfets amb el resultat individual i de conjunt (cantonada del Mercart com a còrner unificat). Es planteja continuar la col·laboració amb les següents etapes de “Mons” i es reconeix la tasca de Quim i Laura del Mercart. Punts clau Autoria real de l’alumnat: llibertat creativa i acompanyament docent en el muntatge. Concepte central: el “món propi” traduït a llenguatge visual amb tipografia, fotomuntatge, mirall i aquarel·la. Coherència col·lectiva: disseny expositiu, cromatisme compartit i decisions tècniques compartides. Impacte: obres que interpel·len el públic i fomenten la interpretació lliure i la reflexió personal.
19 d’abr. del 2022
24'
Entrevistes de la Justa del 19/4/2022 — Mascaretes fora a l’escola; Sant Jordi i Dia de la Dansa; residus amb xip i porta a porta; fotolinera i energia compartida; reforma de l’Ateneu; ERC presenta candidatura
Panorama general de l’episodi "Tanquem la qüestió ple aquí" — l’entrevista prescindeix del ple de març i entra de ple en temes d’actualitat local. Aquest episodi aborda, amb un to marcadament local i propositiu, qüestions clau per a Sant Just Desvern: la fi de la mascareta a les aules, el retorn de la normalitat cultural (Sant Jordi i el Dia de la Dansa), la millora de la recollida de residus, la transició energètica amb una nova fotolinera i la idea de comunitats energètiques, així com el calendari i necessitats d’equipaments (reforma de la sala de l’Ateneu i posada en marxa del Centre Cívic Soledat Sans). L’episodi es tanca amb la presentació de la candidatura d’ERC per a les municipals de 2023. Salut pública i retorn de la vida cultural Fi de la mascareta a les aules (valoració) • Els infants han donat «una lliçó magistral» de responsabilitat durant dos anys. • Es valora positivament l’avançament d’un dia de la mesura per part de la Generalitat. • Idea clau: les decisions s’han pres amb criteris sanitaris i dades, tot i que alguns creuen que s’hauria pogut fer abans. "Han estat els que més han aguantat i els que menys s’han queixat." Sant Jordi a Can Ginestà: normalitat i participació • Torn de les paradetes de llibres i roses i les arts plàstiques dels cursos de Can Ginestà. • Dependència del temps: es creua els dits per a una festa «100%» normal. • Enfoc en el retrobament: participació, carrer i comunitat. Dia de la Dansa i commemoracions culturals • Celebració el 29 d’abril al Parc de Júlia Aquieta, sense mascaretes. • Reconeixement a les entitats i escoles de dansa locals. • Defensa de celebrar efemèrides culturals (Poesia, Teatre, Dansa) com a forma de visibilitzar i reconèixer el teixit cultural del poble. Política municipal i percepció ciutadana Enquesta de satisfacció (9 de cada 10 contents de viure a Sant Just) • Utilitat doble: foto de mandat i preparació de futures polítiques i programes electorals. • Reclam: comparar resultats amb l’enquesta d’ara fa 4 anys per veure evolució real (millores, empitjoraments, noves necessitats). • Lectura crítica: publicar només l’enquesta actual limita l’anàlisi pública. Medi ambient i residus Recollida selectiva: contenidors amb xip i horitzó porta a porta • Nou model amb contenidors més grans, de proximitat, i tancament amb xip/tarja per comptabilitzar usos (orgànica i resta). • Objectiu: trencar l’estancament de resultats i assolir els mínims exigits per altres administracions. • Pedagogia econòmica: - Primera idea: cada tona mal reciclada costa diners a tothom. - Segona idea: cada tona ben reciclada retorna diners i abarateix el contracte. • Proper pas: implantació del sistema porta a porta allà on sigui viable (ja funciona en comerç i «molt bé»). "Com millor ho separem en origen... millor per a tothom." Transició energètica i espai públic Fotolinera a l’Escola Montserrat i comunitats energètiques • Acord per desplaçar lleugerament la fotolinera per compatibilitzar-la amb la recollida d’autocars escolars a la mateixa vorera (seguretat). • La controvèrsia no era la fotolinera en si, sinó com s’havia informat i gestionat el canvi d’emplaçament. • Defensa de les comunitats energètiques: compartir excedents entre equipaments propers (escola, residència, centre educatiu, futura escola bressol, etc.). • Crida a planificar equipaments perquè «es mirin de cara» i comparteixin recursos, especialment l’energia fotovoltaica. "Compartim l’energia" i fem que els equipaments propers comparteixin excedents. Equipaments i calendaris d’obra Reforma de la sala municipal de l’Ateneu i posada en marxa del Centre Cívic Soledat Sans • Inici d’obra previst al maig; es demana compliment de terminis i transparència sobre retards habituals. • Manca d’espais d’arts escèniques: ara mateix, dependència de la Sala del Cinquantenari. • Exemple recent: aules d’estudi del Centre Cívic Soledat Sans s’han obert més tard del previst; es demana explicació de «per què maig i no gener». Política local i calendari electoral Presentació de la candidatura d’ERC Sant Just (20 d’abril) • Acte al claustre de les escoles (o interior si plou). • Enfoc «projecte coral»: protagonisme del número 2 (Laia Siré Triller) i número 3 (Dani Delgado), i del candidat a l’alcaldia, Sergi Seguí. • Presència de càrrecs: Joan Borràs (president comarcal), Jordi Albert (diputat), i Marta Vilalta (secretària general d’ERC i portaveu). • Objectiu: presentar-se amb temps (13 mesos vista) per escoltar la ciutadania i explicar propostes bàsiques. "No podem estar gestionant només el dia a dia; cal pensar a uns quants anys vista." Idees clau • Recuperació de la normalitat: escola sense mascaretes i cultura al carrer. • Governança amb dades: comparar enquestes per avaluar polítiques. • Economia circular: reciclar bé estalvia diners; horitzó porta a porta. • Transició energètica local: fotolinera sí, amb bona comunicació; comunitats energètiques entre equipaments. • Infraestructura cultural: reforma urgent de l’Ateneu i millor planificació d’obra pública. • Política en clau d’equip: candidatura coral i escolta activa fins a 2023.
14 d’abr. del 2022
19'
Entrevistes de la Justa del 14/4/2022 — Sant Jordi a Sant Just: concurs de comerç local, botigues participants i agenda de fires (abril–juny)
Resum general Què s’anuncia Presentació d’un concurs de Sant Jordi per impulsar el comerç local de Sant Just Desvern. Entrevista amb Pere Ruiz, tècnic de Promoció Econòmica, a Ràdio Desvern. «La gràcia és que la gent compri aquí» «És un per cada botiga» Com funciona el concurs (Sant Jordi) Compra de rosa o llibre a les botigues adherides el dia de Sant Jordi. Omplir una butlleta amb: nom, cognoms, telèfon i correu electrònic. Sorteig de 1 val de 20 € per botiga (possibilitat de guanyar a més d’una botiga si es compra en diversos establiments). Rifa en directe a Ràdio Desvern: 29 d’abril a les 11:30 h. Contacte amb les persones guanyadores la setmana posterior a Sant Jordi. Caducitat dels vals: fins al 31 de maig. Condicions del val El val és de 20 € i es gasta a la botiga corresponent. Es pot abonar la diferència si la compra supera els 20 €. Si el tiquet és inferior a 20 €, no hi ha devolució de romanent en diners. Botigues adherides (selecció citada a l’entrevista) Papereria Escriva Alcalde Llibreter (llibreria) Papereria Neiqui La Floreto (floristeria) Jardineria Ardivert Sassa Art Floral Horticultura Isart S Bay Events (floristeria / esdeveniments) «Cada botiga tindrà el seu propi guanyador» Context i objectiu El comerç local ha patit l’impacte de la Covid-19; calen accions de foment de la compra de proximitat. Alguns sectors s’han reinventat (delivery, menjar per emportar). Objectiu: retenir la despesa al municipi i reactivar vendes. Agenda de comerç i fires Dissabte 7 de maig (Mas Lluí): activitats i jocs infantils (1r dissabte de mes). Diumenge 8 de maig – Fira del Comerç (Plaça Maragall) Carpes d’establiments locals (comerç i restauració). Concerts i activitats per a infants. Horari aproximat: tot el dia fins a les 22 h. Dissabte 11 de juny – Tres Sants / Sants Market (Parc de Torreblanca) Esdeveniment conjunt amb Sant Joan Despí i Sant Feliu. Emplaçament a l’entorn del llac del parc. Com participar (comerços) Contacte: [email protected] (Promoció Econòmica, Ajuntament de Sant Just Desvern). També via telèfon de l’Ajuntament (demanant Promoció Econòmica) i canals oficials. Recordatori Sant Jordi Dia ideal per regalar llibre i rosa i donar suport al comerç local. «Quedes com un rei o una reina»… i pots guanyar un val de 20 €.
13 d’abr. del 2022
28'
Entrevistes de la Justa del 13/4/2022 — Menopausa sense tabús: dieta i suplements naturals, emocions i sexualitat, i com preparar-se des de la perimenopausa
Resum general Entrevista amb la naturòpata Mari Carmen Hurtado al programa de Ràdio d’Esvern sobre la menopausa i la perimenopausa. Es presenta una visió positiva i natural d’aquesta etapa, destacant els canvis hormonals, físics i emocionals, i proposant estratègies naturals per millorar el benestar: alimentació, suplements (com les isoflavones de soja, dong quai i cimífuga), gestió emocional (flors de Bach, ioga, meditació) i adaptacions en la sexualitat. També es parla de dolor menstrual i SPM, aliments a evitar i la importància de la comunitat i la comunicació amb professionals i la parella. Es tanca amb els detalls d’un taller organitzat per Dona i Empresa. Idees clau • La menopausa és una etapa natural, no una malaltia; es pot viure com a moment de saviesa i creixement. • La baixada d’estrògens comporta canvis físics (redistribució de greix abdominal, inflor, sequedat vaginal) i emocionals (irritabilitat, ansietat, insomni, baixada d’autoestima). • L’alimentació i la suplementació naturals poden ajudar: soja i isoflavones, dong quai, cimífuga, llavors de lli i sèsam, omegues; i evitar cafè, alcohol, refinats i bolleria. • La sexualitat canvia, però pot ser igualment satisfactòria amb lubricació, olis, omega-6, vitamina E i molta comunicació. • El SPM intens i els parts amb depressió poden predir una menopausa amb símptomes més forts; cuidar-se abans ajuda a preparar la transició. • Fer tribu, parlar amb amigues i professionals (ginecòleg/ues), i cuidar l’actitud positiva millora l’experiència. Temes principals discutits Menopausa: definició i mirada cultural • Definida com l’absència de menstruació durant 12 mesos seguits. • Reivindicació de la menopausa com a etapa de maduresa, creixement personal i espiritual; la “dona sàvia”. Perimenopausa i transició • Irregularitats menstruals prèvies amb símptomes variables durant 2–7 anys. • Menopausa sobtada (p. ex., per cirurgia) implica una adaptació corporal més difícil. Símptomes i riscos associats • Per la baixada d’estrògens: riscos cardiovasculars, canvis metabòlics (colesterol, diabetis), insomni, ansietat, irritabilitat, possibles episodis depressius. • Canvis físics: inflor abdominal, guany ràpid de 2–3 kg, i redistribució de greix cap a la zona central (de “pera” a “poma”). Estratègies naturals: dieta i suplements • Dieta rica en verdures i hortalisses; protagonisme de la soja (les seves isoflavones poden compensar el dèficit estrogènic). • Plantes i suplements: dong quai, cimífuga, lli, sèsam, omegues; fonts d’omega: nous i alvocat. • Suport emocional: flors de Bach, meditació, ioga i pilates. Alimentació a evitar i substitucions • Evitar: refinats, embotits, carn vermella, alcohol, cafè (irritant urinari), bolleria industrial i sucres refinats. • Substitucions: llets vegetals (d’ametlla per al calci; de soja pel suport hormonal) en lloc de llet de vaca. Benestar emocional i comunitat • Importància d’abordar autoestima i emocions no resoltes; la menopausa convida a mirar cap endins i reordenar prioritats. • Fer xarxa: parlar amb amigues i professionals redueix estigma i alleuja símptomes percebuts. Sexualitat • Sequetat vaginal prevalent i infra-tractada; dolor al coit per falta de lubricació. • Solucions: cremes, olis, omega-6, vitamina E, i sobretot comunicació amb la parella per “ajustar les normes de joc”. Menstruació i SPM (síndrome premenstrual) • Per al dolor i SPM: onagra, calor local, relaxació i actitud positiva. • Preparar-se en etapa reproductiva (dieta antiinflamatòria, evitar irritants) pot facilitar una menopausa més lleu. Cites destacades “La menopausa és una etapa natural de la vida: no és una malaltia.” “És el moment d’arribada de la dona sàvia.” “S’ha de fer tribu: parlar amb amigues i amb els professionals.” “La sexualitat canvia, però pot ser igualment satisfactòria.” Informació del taller i contacte • Taller de Dona i Empresa sobre la menopausa, a “Granel” (Sant Just) – dijous 21 d’abril, 20:30. • Ponent: Mari Carmen Hurtado, naturòpata. • Contacte/seguiment: Instagram @mmcarmenfloral.
12 d’abr. del 2022
15'
Entrevistes de la Justa del 12/4/2022 — Gaudim Creant Art: paradeta solidària de Sant Jordi, balanç del curs i rèplica de la placa de la Font de la Bona Aigua
Resum de l’entrevista Context i balanç del curs 266 alumnes al segon trimestre postpandèmia (xifra similar als anys previs, ~250). Oferta fidel a les arts plàstiques d’ofici: torno, alabastre, retaul, gravat, aquarel·la, dibuix del natural, entre d’altres. Crida a sumar-se al retaul, una tècnica preciosa però no immediata (cal paciència), en contrast amb tècniques més ràpides com l’aquarel·la. "Hi ha un alumnat fidel que sempre és persistent." Sant Jordi a Can Ginestar: paradeta solidària (canvi d’activitat) Correcció d’errada al butlletí: enguany no hi haurà classe oberta; en el seu lloc, venda solidària d’obres d’alumnes. Obres disponibles: ceràmiques, escultures, pintures, gravats i aquarel·les. Donatiu: a partir de 10 € i a la voluntat. Destí: Càritas Sant Just (per a famílies que més ho necessiten). Data i lloc: dissabte 23 d’abril, als jardins de Can Ginestar. Crida a alumnat i exalumnat: es poden donar peces fins al mateix dia a primera hora. "La idea va sorgir d’un grupet d’alumnes." "A partir de 10 euros, a la voluntat." Temàtica del curs: una mirada actual a l’art antic Línia d’enguany: “una mirada des del segle XXI cap a l’art antic fins a Roma”. Cada disciplina tria períodes de la prehistòria a Roma. Exemples: Ceràmica i torno: gerros grecs del segle V aC fets amb pigments tradicionals, però amb decoració actualitzada. Gravat: treballs inspirats en Egipte. Aquarel·la, dibuix, etc.: recorregut per diverses èpoques. A la paradeta hi haurà tres gerros grecs d’aquest curs, de gran format (fins a ~50 cm d’alçada). "Fan servir els mateixos pigments... però fan una mirada des del segle XXI." Cursos monogràfics d’estiu En preparació: tastets de disciplines no habituals del curs. Objectiu: descobrir noves tècniques i enganxar futur alumnat que només pot venir a l’estiu. Patrimoni local: rèplica de la placa de la Font de la Bona Aigua Encàrrec de l’Ajuntament (prepandèmia): rèplica del mural ceràmic de la Font de la Bona Aigua. Materials i font documental: algunes rajoles de la part inferior i una foto antiga en blanc i negre molt petita de l’arxiu municipal. Procés: rajoles fetes i pintades a mà amb tècnica tradicional, a càrrec de Puri i Carme. Ara en fase d’esmaltat i pintura; posterior cuita al forn. Destí: col·locació a l’emplaçament original; la cenefa original es conserva a l’arxiu. "Estem fent una rèplica... amb una miqueta de fantasia."
12 d’abr. del 2022
27'
Entrevistes de la Justa del 12/4/2022 — Sant Just avui: enquesta ciutadana, pla d’obres i passera de Mas Lluí; Sant Jordi, pistes escolars, primera fotolinera i control de plagues
Panorama general "9 de cada 10 persones estan satisfetes de viure a Sant Just Desvern" Conversa mensual amb l’alcalde Joan Bassaganyes sobre l’actualitat municipal. Es tracten resultats de l’enquesta ciutadana, el calendari d’obres (amb focus en l’Ateneu i diversos carrers), la col·locació de la passera de Mas Lluí, la recuperació de Sant Jordi i el Dia de la Dansa, la reobertura de pistes esportives escolars en caps de setmana, la primera fotolinera del municipi i la campanya de control de plagues al clavegueram. Cloenda amb recomanacions de prudència viària per Setmana Santa. Enquesta d’opinió ciutadana Satisfacció alta: la ciutadania valora positivament viure al municipi (9/10). L’alcalde destaca la necessitat d’evitar el cofoisme i centrar-se en la millora contínua dels serveis. Factors externs (entorn privilegiat) i bona valoració del govern hi contribueixen, però es demana cautela en la lectura de dades. "No podem caure en el cofoïsme... hi ha marge de millora i hem de posar el focus en els serveis menys ben valorats." Pla d’obres i afectacions Confluència d’obres per endarreriments derivats de la pandèmia i d’un ciberatac que va paralitzar l’Ajuntament 2 mesos. Ateneu (sala gran): obra d’envergadura amb afectacions de trànsit (talls puntuals al carrer Creu), soroll/pols en programació i impacte al bar-restaurant (ocupació al Pati del Roure). Carrers: intervencions a Bonavista (tall actual), i properament Caçadors, Verge del Pilar, Ponce de León. L’Ajuntament demana disculpes per les molèsties i es compromet a ser àgil en casos de necessitat d’accés veïnal. "Les obres són necessàries, però generen molèsties." Passera de Mas Lluí Estructura fabricada a Vitòria, transport especial amb escortes policials (Ertzaintza, Guàrdia Civil, Mossos). Col·locació prevista: 24-25 d’abril (matí del 25) al final del c. Juan Ramon Jiménez amb c. de la Riera. Es convida la ciutadania interessada en obra civil a presenciar la maniobra. Considerada una de les obres més rellevants recents al municipi. Agenda cultural: Sant Jordi i Dia de la Dansa Sant Jordi Recuperació del format prepandèmia (sense mascaretes) a l’entorn de Can Ginestar. Programa setmanal: premis de prosa i poesia (divendres abans), clubs de lectura i activitats literàries. El 23 d’abril coincideix amb la diada general del país. Dia de la Dansa (29 d’abril) Exhibició amb les 4 escoles de dansa de Sant Just. Escenari: Mas Lluí, on l’any passat hi va haver gran afluència i un públic potencial per captar nou alumnat (aparat d’aparador per a les escoles). Esport i espai públic: pistes escolars obertes Reobertura de les pistes de les escoles Montseny i Montserrat per a ús lliure caps de setmana i festius. Objectius: Oferir espais adequats per al joc amb pilotes reglamentàries. Reduir molèsties als veïns en parcs i places. Accés automatitzat amb avís previ de tancament; no s’obren entre setmana per neteja i activitats extraescolars. Creixement de la pràctica esportiva: la Bonaigua s’ha quedat petita i s’usen molt les pistes de Montseny, Montserrat i Canigó. Primera fotolinera de Sant Just (Escola Montserrat) Punt de recàrrega per a vehicles elèctrics amb pèrgoles fotovoltaiques; serà la 1a fotolinera del municipi (no l’última). Ubicació ajustada després de consens amb l’AFA Montserrat per minimitzar afectacions al Kiss & Ride i aparcament (ocupa 4 places). Criteris tècnics de l’AMB: proximitat a equipament amb consum diürn i orientació sud/sud-oest. Beneficis educatius: moltes escoles incorporen la fotolinera al projecte educatiu per visibilitzar la transició energètica. Es preveuen més punts en el futur (p. ex., àmbit del camp de futbol). "El futur va cap als vehicles elèctrics; necessitarem més fotolineres." Control de plagues al clavegueram Campanya preventiva preestiu contra paneroles i rates. Servei disponible tot l’any: actuació ràpida (menys d’una setmana) via empresa Loquímica. Dades 2021: ~110 actuacions per paneroles i ~90 per rates. Com activar el servei (espai públic): 93 480 4800 (Salut Pública municipal). Servei gratuït. Cloenda i recomanacions Missatge de prudència viària per Setmana Santa: "Demano màxima prudència; aquests dies la sinistralitat acostuma a pujar." Invitació a gaudir de la Mona i anticipació de Sant Jordi a Can Ginestar.
11 d’abr. del 2022
14'
Entrevistes de la Justa del 11/4/2022 — Crida per reforçar la colla de foc del Drac de Sant Just i tornar a cremar per Festa Major
Resum de la conversa L’Eduard Casanova fa una crida oberta per reforçar la colla de foc del Drac de Sant Just, amb l’objectiu que la bèstia torni a cremar a la propera Festa Major. La part musical (batucada) està en plena forma, però la part de foc necessita més mans per tornar a sortir amb seguretat i continuïtat. Punts clau Necessiten mínim 6 persones per la colla de foc; ara mateix en tenen 4. El Drac és una bèstia de foc amb 16 punts i pesa 36 kg (molt equilibrat, però cal relleu de portadors). La batucada està activa i amb bona salut; el dèficit és a la part de foc. Crida oberta a persones de Sant Just i voltants (Sants, Sant Feliu, Esplugues, Barcelona...). Requisit bàsic: ser major de 18 anys per l’ús de pirotècnia d’adults. Assajos músics: dimecres de 20:15 a 21:30 al Casal de Joves. Contacte: 671 63 73 97 · [email protected] · santjus.org/drac · notícia a radiodesvern.com Objectiu: sortir per Festa Major 2022 i, idealment, cremar; si no hi ha prou gent, passejar el drac amb música. Context i problemàtica La pandèmia de la COVID-19 ha afectat fortament la cultura popular. La inactivitat prolongada va provocar baixes a moltes colles. Des de 2019 que el drac no surt a cremar. La colla ha perdut efectius a la part de foc en aquests anys. Què busquen i rols a cobrir Per una sortida segura calen, com a mínim: Portador/a del drac (amb relleu durant la cercavila). Encenedors/es de la pirotècnia al voltant del drac. Muntatge de la pirotècnia. Conductor/a del carro de suport. Es pot participar també a la part musical o combinar foc + música. Requisits, formació i seguretat Edat: 18+ per normativa de pirotècnia d’adults. Formació específica disponible (rotativa a diferents punts de Catalunya). La colla disposa de recursos formats que fan mentoria als nous. Seguretat: equipació amb guants i vestit indífug; pirotècnia de proveïdor professional i procediments controlats. Històric sense accidents greus. Dinàmica, ambient i beneficis Activitat familiar i de bon ambient: dinars, sopars, trobades amb altres bèsties. Sortides sobretot nocturnes; en sortides llunyanes, sovint amb pernocta i activitats conjuntes (platja, visites…). Integració fàcil, també per persones internacionals; és una manera de fer poble i cultura. Contacte i com apuntar-se Casal de Joves: dimecres de 20:15–21:30 (per informar-se i sumar-se). Telèfon: 671 63 73 97. Correu: [email protected]. Web: santjus.org/drac. Notícia: radiodesvern.com (amb detalls i contactes). Objectiu per a Festa Major La colla i l’Ajuntament treballen perquè el Drac de Sant Just torni a ser protagonista, amb la pirotècnia i la música, i sense mascaretes. Si no s’arriba a temps amb la colla de foc, es passejarà el drac amb la batucada per mantenir viva la flama de la colla. Cites rellevants "Necessaríem un mínim de sis persones; en tenim quatre." "És una experiència única estar dintre d’un propi drac... es gaudeix molt, hi ha molt bon ambient."
11 d’abr. del 2022
Entrevistes de la Justa del 11/4/2022
Eduard Casanovas, al capdavant de la pastisseria La Bombonera ubicat a la Carretera Reial, 159, ens explica el procés de creació de les mones i pastissos que més venen durant Setmana Santa
8 d’abr. del 2022
16'
Entrevistes de la Justa del 8/4/2022 — Entrevista a Àlex Ruiz (Teana): sidegaze, nou EP "Kill your ego", anuncis amb Rafa Nadal i com sobreviure a l'escena indie
Resum general Conversa amb Àlex Ruiz (Teana) sobre el retorn a l'estudi, l'evolució del grup, el seu so sidegaze, el nou EP "Kill your ego", l'experiència d'aparèixer en un anunci amb Rafa Nadal, i la realitat econòmica de la música independent (sales, streaming i merchandising). Idees clau Teana: quartet barceloní amb arrels al Baix Llobregat; barreja de rock psicodèlic i shoegaze sota el paraigua del seu propi terme: sidegaze. Nou EP: "Kill your ego" (17 de juny), amb 5 cançons i un mix d'idiomes (castellà i anglès). Inclou eslògan, logo i videoclip. Singles: tema recentment publicat (referit com "el tiro") i proper single el 6 de maig. Èxit anterior: "Tufil" (gener 2020) supera les 14.000 reproduccions i va sonar en un anunci de TV amb Rafa Nadal. Concerts: Sidecar (avui) amb 4 bandes i merchandising propi. Monetització: Spotify paga aprox. 0,003 € per stream; recomanació d'usar Tidal (~0,01 €/reproducció) per recolzar artistes. Sales a BCN: model d’alquiler que sovint carrega costos al grup; excepció positiva: Sala Taro. Vida musical: combinar ingressos de directes, streaming, merch i feines paral·leles (profe de guitarra i patins, estudi propi). "És una fusió... Sidegaze: rock psicodèlic + shoegaze." "Kill your ego" — eslògan i filosofia del nou EP. "Spotify paga 0,003 € per reproducció; Tidal paga més i ajuda als músics." "El shoegaze és la barrera entre música i soroll; o és ruido o és espacial." "Avui toquem a la Sidecar."
8 d’abr. del 2022
27'
Entrevistes de la Justa del 8/4/2022 — Enquesta de satisfacció a Sant Just Desvern: mobilitat i habitatge al focus, avenços en reciclatge i nova fotolinera a l’Escola Montserrat
Resum complet de l’episodi Panorama general • Satisfacció ciutadana molt alta: 9 de cada 10 persones estan satisfetes de viure a Sant Just Desvern, amb una valoració global de la gestió municipal de 6,5. • Temes al focus: mobilitat (aparcaments i trànsit), habitatge públic i seguretat ciutadana. El transport públic millora respecte fa 4 anys, però encara es perceben marges de millora. • Reciclatge i medi ambient: desplegament de contenidors tancats amb targeta a tres barris i objectiu europeu del 65% de recollida selectiva a l’horitzó. Sant Just està al 58% i la prova a la Miranda ha sumat +10 punts. • Nova fotolinera: instal·lació de càrrega lenta finançada per l’AMB a l’entorn de l’Escola Montserrat, acordada amb l’AFA i optimitzada per aprofitar l’energia solar també a l’equipament escolar quan no carreguen vehicles. • Habitatge social: conveni amb Promunsa i primeres convocatòries per a col·lectius en risc d’exclusió, responent a una demanda clau, encara que no sigui la primera preocupació en el rànquing. "El 90% de la gent està contenta de viure a Sant Just... i la valoració global és d’un 6,5." Context d’actualitat Normalització postpandèmia i Sant Jordi • A partir del 19 (mes en curs), mascaretes no obligatòries en interiors excepte en transport públic, centres sanitaris i residències. • Es normalitza que qui vulgui la dugui per decisió personal (p. ex. per prevenció o contaminació): canvi cultural semblant a l’evolució de l’ús del casc a la moto. Enquesta municipal (metodologia i resultats) Metodologia i sèries històriques • Enquesta encarregada per l’Ajuntament a una empresa especialitzada (mètode contrastat), sobre mostra de 400 persones (representativa per edat, gènere i estudis en un municipi de ~20.000 habitants). • Continuïtat temporal: qüestionari comparable amb fa 4 i 8 anys (i possiblement 12) per analitzar tendències més enllà de la “foto fixa”. Resultats clau • Satisfacció de residència: ~90% de satisfets (bastant o molt) amb viure a Sant Just. • Valoració de govern: 6,5 (aprovat alt, gairebé notable), amb millores sostingudes en diversos serveis. • Transversalitat política: resultats homogenis entre opcions ideològiques, sense biaixos partidistes rellevants. "No hi ha un sesgo partidari; el resultat és molt transversal." Àrees a millorar i prioritats • Notes més baixes (aprovat just): - Aparcament: 5,3 - Habitatge públic: 6,1 - Trànsit: 6,3 • Mobilitat com a paraigua de diverses preocupacions (aparcament, trànsit, espai públic, transport públic). • Transport públic: percepció de millora respecte fa 4 anys, però amb recorregut pendent. • Prioritats encomanades al govern: habitatge, seguretat ciutadana i mobilitat interna (més enllà del transport metropolità). • Mapa de preocupacions: no hi ha un “gran problema” únic; diverses sensibilitats posen l’accent en àmbits diferents. Gestió de residus i reciclatge Contenidors tancats i targetes d’accés • Des del 4 d’abril, contenidors de rebuig i orgànica amb obertura amb targeta a: Vellsolets, Mas Lluí i Torreblanca. • Implementació: entre 75–80% de targetes repartides; es fa una segona passada per arribar als pendents; canals oberts d’atenció. • Incidències: queixes puntuals per abocaments fora i caixes de cartró sense plegar; campanya de pedagogia i corresponsabilitat veïnal. "Reciclar més i millor només és possible amb la complicitat de la ciutadania." Objectius i impacte esperat • Objectiu UE del 65% de recollida selectiva; Sant Just al 58% actualment. • L’experiència a la Miranda ha suposat +10 punts de recollida selectiva; si es consolida a la resta, s’evitaran sancions i sobrecostos futurs. • Estratègia: desplegar amb temps i seguiment per arribar a l’objectiu abans que entrin en vigor penalitzacions europees. Energia i fotolinera a l’Escola Montserrat Què és i com funciona • Fotolinera: pèrgola fotovoltaica sobre places d’aparcament que permet càrrega lenta de vehicles elèctrics. • Finançament i criteri AMB: ubicació al costat d’un equipament públic per derivar l’energia excedentària a l’equipament si no hi ha vehicles carregant. Ubicació i consens amb la comunitat educativa • Canvi d’emplaçament inicial (zona de Can Ginestà passarà a parc) cap a l’entorn de l’Escola Montserrat. • Diàleg amb l’AFA: reubicació cap al tram central de la franja d’aparcament (banda esquerra mirant des de la Generalitat) per facilitar l’espai d’autocars i garantir la millor orientació solar. • Seguretat: estructura elevada i segura; cap afectació a l’ús diari de l’escola o l’aparcament. "Si no hi ha cotxes carregant, l’energia la farà servir l’escola i reduirà la factura elèctrica." Habitatge social Conveni i convocatòries • Aprovació en ple del conveni amb Promunsa per impulsar habitatges de protecció i atenció a col·lectius en risc d’exclusió. • Primeres convocatòries obertes per anar omplint els habitatges, alineades amb les prioritats socials detectades.
7 d’abr. del 2022
17'
Entrevistes de la Justa del 7/4/2022 — Ciutat Satèl·lit: vis-à-vis entre Jordi Rucosa i Abdó Martí a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret
Resum Trobada- diàleg entre els artistes Jordi Rucosa i Abdó Martí a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret (carrer Bonavista, 105), centrada en la relació entre art, territori postindustrial i llibertat creativa, amb el teló de fons de la història social del Baix Llobregat i la noció de “ciutat satèl·lit”. "Fer moltes preguntes i poques respostes" —principi del diàleg proposat Context i idea força L’encontre forma part d’un format vis-à-vis que confronta i fa confluir dues mirades: la maximalista, sorollosa i postindustrial de Rucosa i la minimalista, còsmica i contemplativa d’Abdó Martí. L’art s’entén com a recerca de llibertat i com a satèl·lit que orbita al voltant de les urgències socials (economia, guerres, pobresa), aportant pensament crític i poètica. Els artistes Jordi Rucosa Arrelat a Cornellà i al Baix Llobregat, treballa amb espais postindustrials desocupats, apropiant-se’n per a instal·lacions, performances i escultures amb elements trobats. Es defineix com barroc/maximalista, amb obra eclèctica i no adscrita a corrents; utilitza escriptura manuscrita (llibretes, notes) com a suport conceptual. Defensa l’art com a llibertat individual: > "La llibertat és per mi l’art... la recerca de la llibertat." Abdó Martí També de Cornellà; treball més universal i còsmic, de procés interior i silenciositat, en contrast complementari amb Rucosa. La trobada (Ciutat Satèl·lit, Art i Creació a l'extraradi) Diàleg obert amb el públic per explorar pensament, processos i contextos, més enllà de “presentar el llibre”. Confluència impulsada per Carme Malaret, artista-activista que practica una alquímia de materials i ara d’idees, fent interseccionar dos mons creatius. Temes clau del diàleg Extraradi i postindustrialitat: de la perifèria dels 50–70 a l’àrea metropolitana actual; memòries de moviments socials (estudiants, obrers, comissions) i la seva empremta cultural. Ocupació d’espais i creació en naus industrials: del buit productiu a l’energia artística. Maximalisme vs minimalisme: dues estètiques que es toquen “als extrems”, generant punts de conjunció. Escriptura i obra: ús de notes manuscrites i catàleg il·lustrat com a fil narratiu de l’obra. Ofici i supervivència: ètica de treball i autogestió fora de circuits de comissariat i mercat. L’obra de Jordi Rucosa (apunts destacats) Treball amb materials trobats i instal·lacions site-specific. Catàleg il·lustrat que recull ocupacions d’espais, processos i intervencions. Personatges i estructures ferroses de gran presència, amb un univers barroc i eclèctic. Espai-taller a l’antiga zona Siemens (Cornellà), amb obra en funcionament/instal·lació i obertures esporàdiques. Ciutat satèl·lit i extraradi De l’orgull perifèric a la megàpolis metropolitana; desaparició de guetos clàssics i nous vincles urbans. L’art com a satèl·lit d’allò útil: "Satèl·lits d’allò que és útil... l’art, la filosofia... donen voltes mentre aprenem altres maneres de ser." Dades de l’esdeveniment Lloc: Espai de Lliure Creació Carme Malaret, c/ Bonavista, 105. Format: Vis-à-vis i debat amb el públic. Protagonistes: Jordi Rucosa i Abdó Martí. Frases destacades "La llibertat és per mi l’art... la recerca de la llibertat." "Fer moltes preguntes i poques respostes." "Als extrems sempre es toquen."