Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

973-984 de 2109

18 de febr. del 2020
14'
Entrevistes de la Justa del 18/2/2020 — There is no Planet B: Intercanvi juvenil a Armènia del Casal de Joves de Sant Just (Setmana Santa)
Resum de l’entrevista Què és i on es fa? Intercanvi juvenil europeu sobre el medi ambient i els audiovisuals: There is no Planet B. Lloc: parc nacional a prop d’Erevan (Armènia), concretament a la zona de “Dilian”. Dates: 4–14 d’abril (Setmana Santa). "There is no Planet B" s’inspira en l’eslògan de les protestes contra el canvi climàtic. Per què Armènia? Soci local fiable: Doctor Cinema (especialitzat en audiovisuals). País amb gran potencial natural però amb menys consciència i regulació ambiental. Experiència intercultural potent: idioma, moneda, paisatge i cultura molt diferents. Qui hi pot participar? Joves de 14 a 18 anys. No cal cap habilitat prèvia; l’anglès pot ser bàsic o avançat. Metodologia: learning by doing (aprendre fent) i convivència internacional. Beneficis clau Pràctica real d’anglès en context quotidià. Autonomia personal i convivència sense família durant 10 dies (amb monitors). Aprenentatge intercultural intens amb joves d’altres països. Competències audiovisuals: gravació, edició i presentació de vídeos. Connexió amb la natura i consciència climàtica. "Aprenentatge, aprenentatge, aprenentatge, sumat a diversió absoluta." Països i volum Participants: 30 joves + 2 monitors per país (total aproximat: 36). Països: Armènia, Bèlgica (Ostende) i Sant Just. Places locals: 10 joves de Sant Just. Cost i finançament Programa Erasmus+ aprovat amb molt bona puntuació. Aportació: 100 € (àpats en trajecte i despeses menors). Beques municipals disponibles via Benestar Social per a qui ho necessiti. Inscripcions (menors: presencials) Reunió informativa: demà a les 19:30 al Casal de Joves. Assistir a la reunió suma punts en la selecció. Inscripcions obertes fins al 5 de març. Activitats destacades de l’intercanvi Dinàmiques de team building i jocs de descoberta de l’entorn. Tallers audiovisuals (3 dies): nocions bàsiques, rodatge i edició. Excursions a llacs i espais protegits, acampada en tendes. Recollida de brossa, activitats de mindfulness i reflexió sobre solucions al canvi climàtic. "Al final el més important és passar-se bé." Altres projectes en marxa (servei de mobilitat) Grup a Alemanya sobre la Unió Europea: visita al Parlament Europeu (Brussel·les) i reunió amb Ernest Urtasun. Proper curs (23–30 de març) a Alemanya sobre competències digitals (adults joves). El servei es divideix en projectes per a menors i majors d’edat. Falques i avisos institucionals emesos Campanya per veure més esport femení (CAC, Generalitat, CCMA). Recordatori de reciclatge: envasos al contenidor groc. Zona de Baixes Emissions a Barcelona: informació i alternatives. Cursos de català per a adults (CPNL i Parla.cat). Contacte de Ràdio d’Esvern: nous canals (web i WhatsApp 610 777 015). Crida final Si t’interessa: demà, 19:30 al Casal de Joves — informació i obertura d’inscripcions. Tot apunta a alta demanda.
17 de febr. del 2020
28'
Entrevistes de la Justa del 17/2/2020 — Residus amb targeta, escola bressol i habitatge assequible; mobilitat (E-30 i tram), policia local i cuina de calçots
Visió general Programa del magazín matinal «Just a la Fusta» amb una entrevista a Quico Ferrer (regidor no adscrit de Sant Just Desvern) sobre actualitat municipal i una secció final de cuina amb Joan Targarona sobre els calçots i la carxofa. Gestió de residus: nou sistema amb targeta i porta a porta Punts clau • Ferrer va votar en contra del nou sistema per considerar-lo farragós i potencialment brut si les targetes identificatives fallen. • Preocupació per la privacitat i protecció de dades i per unes possibles penalitzacions si es tria malament la fracció. • Demana transparència sobre taxes, sancions i gestió de dades. • Increment de cost del servei: +15%; pregunta quan i com es recuperarà i quins beneficis mesurables tindrà (eficiència, conscienciació, etc.). Calendari anunciat • Març–abril: inici del porta a porta per a comerços. • Juny: desplegament pilot a Mas Lluí (anomenat «Majuí» a l’entrevista) i La Plana. Cita destacada «Prefereixen fer-ho bé i que la gent estigui informada, encara que s’endarrereixi un o dos mesos.» Escola Bressol: acceleració del projecte Progrés • Acord per avançar la construcció; ja hi ha abansprojecte i reunió amb arquitectes feta. • S’espera definició de superfície per part de la Generalitat (entre 1.000 i 1.400 m²) per tancar el disseny. • Possible ampliació cap al carrer Montserrat si s’obté més sòl. Termini immediat • En 15 dies s’hauria de conèixer la superfície definitiva per passar a la fase següent. Accessibilitat als carrers antics: eliminació de barreres Mesura aprovada • Pressupost de 90.000 € per adequar 15 carrers als estàndards d’accessibilitat, retirant barreres arquitectòniques per a persones amb discapacitat i invidents. • Línia d’actuació: complementar el pla general de la Generalitat, accelerant actuacions locals. Policia local: incentiu d’assistència i més plantilla Accions • Pròrroga i modificació del complement d’assistència (300 €) per motivar i fidelitzar el cos. • +2 efectius incorporats per reduir la saturació i millorar el servei. Mobilitat: E-30 a Renfe Sant Feliu i tramvia per Carretera Reial Bus E-30 • Proposta d’allargar l’E-30 amb dues parades fins a Renfe Sant Feliu per millorar connexions. Tramvia per Carretera Reial • Objectiu: traçat per Carretera Reial amb estalvi d’uns 8 minuts fins a Barcelona. • Coordinació amb Esplugues (condicionada a una nova boca de metro al municipi) i definició tècnica de fases d’obra (forats, prioritats de tram baix, etc.). Habitatge assequible: projecte BOMER (fase 1) en marxa Situació • La Generalitat valida la fase 1 del projecte BOMER i autoritza inici d’obres. • Primera fase: 600 habitatges, amb uns 200 destinats a lloguer assequible. Preus orientatius • Exemple: habitatge de 70 m² a 553 €/mes (≈ 7,9 €/m²), pensat per facilitar l’accés en un municipi amb m² car. Nova etapa de Quico Ferrer com a regidor no adscrit Orientació i balanç • Enfoc en el diàleg, el consens i la neutralitat institucional (façanes sense simbologia política). • Diu haver millorat la relació entre partits, aconseguit recursos per millorar carrers i impulsat mesures pràctiques. Cita destacada «Aquesta vida s’ha d’escoltar, s’ha d’aprendre i s’ha de negociar… sempre has d’arribar a un punt intermig.» Secció de cuina (Joan Targarona): calçots i carxofa El calçot, què és i com es fa • El nom ve de «calçar» la ceba: anar-la cobrint amb terra perquè allargui la tija blanca. • Temporada específica; es treballa com una ceba tendra especial. Preparació per calçotada • Tallar una mica arrels i escapsar la part verda (deixant fulla per estirar). No rentar-los: es couen tal com surten de terra. • Foc directe (barbacoa): enfilats amb filferro per girar-los en bloc; la pell queda negra, interiors tendres (quan «supuren» suc, ja estan). • Forn fort com a alternativa (menys embrutiment de mans). Altres usos i aprofitament • En cru o cuinat com una ceba: per rústics, amanides, etc. • Sobres: arrebossats, truita de calçots (sols o amb patata), crema de calçots, entre d’altres. Producte de proximitat • Reivindicació del Parc Agrari del Baix Llobregat i del consum de temporada; menció al Quinto Tapa proper. Altres Espais promocionals: programa de sardanes («L’audició») i festa de Carnestoltes al mercat (amb «l’últim dinosaure de la comarca»).
14 de febr. del 2020
28'
Entrevistes de la Justa del 14/2/2020 — Sopar de la Fam a Sant Just (Mans Unides: Madagascar i Ruanda), balanç La Guajira 2019 + seccions joves: notícies, situacions incòmodes i ASMR
Entrevista a Quima González: Sopar de la Fam a Sant Just Tema central: el tradicional «Sopar de la Fam» a favor de Mans Unides, amb èmfasi en la sensibilització sobre la fam i el maltractament al planeta i la recaptació per a projectes educatius a l’Àfrica. "Simbòlicament, el que fem aquella nit és només sopar pa amb oli... i pensar per què es fa allò." Què és i per què es fa • Sopar simbòlic de pa amb oli i aigua per recordar que hi ha qui només fa un àpat al dia o no té accés regular a menjar. • Es convida a fer donatiu voluntari equivalent al cost del sopar habitual (p. ex., 12 €) per finançar projectes de Mans Unides. • Campanya d’enguany: «Qui més pateix el maltractament al planeta no ets tu», amb focus mediambiental i de justícia global. Destí dels fons i activitat comunitària • Projectes 2020 per a la diòcesi de Sant Feliu (Baix Llobregat): - Impulsar l’accés a l’educació secundària en zona rural de Madagascar. - Reeducació i ampliació d’un centre de FP a Ruanda. • Participació dels nens de catequesi: treballs en fang sobre què ajuda o perjudica el planeta i presentació de les creacions durant l’acte. • Organització i logística: Justícia i Pau, Mans Unides i infants de catequesi; pa sovint cedit per una fleca local (Ciavaca). Horari: a la rectoria, a partir de les 20:30; trobada breu i retorn a casa cap a les 22:00–22:30. • Participació local: entre 20 i 30 persones (amb infants), variable segons calendari municipal i diocesà. Balanç 2019: La Guajira (Colòmbia) • Projecte de defensa dels drets dels pobles indígenes i impuls de l’economia local, amb grans distàncies entre poblats. • Import executat: 107.669 €. • Beneficiaris: 3.850 directes i 5.200 indirectes. • Visites de seguiment: cada any s’intenta que algú del territori visiti un projecte; enguany encara no se sap qui hi anirà. Altres activitats de Justícia i Pau • Concert solidari en breu (possible entrada inversa o aportació d’aliments) a benefici de Càritas (rebost local). • Xerrada-col·loqui prevista abans de Setmana Santa. Promos i indicatius • Falca institucional del 012 i Parla.cat (cursos de català per a adults), i diversos indicatius de l’emissora. Seccions joves Joc: «Quina notícia és falsa?» • Notícies comentades: - Rescat d’una rata encallada en una claveguera a Alemanya (real). - Anciana que desarma un atracador de bici i fuig en bicicleta (real). - Antàrtida arribant als 20 °C el 9 de febrer (real, «per desgràcia»). - Parella alemanya que parteix tots els béns per la meitat (la falsa). Situacions incòmodes (i com gestionar-les) • Salutacions creuades i anar cap al mateix costat. • Obrir per error la porta d’un bany ocupat. • Quedar-se en blanc en una presentació. • Silenci a l’ascensor amb veïns o desconeguts. • Festes on només coneixes una persona (o ningú). • Moments amb la persona que t’agrada o a sales d’espera. • Incidències de menstruació a classe (esternudar, taques). • Confusions de persones (saludar algú que no t’estava saludant; dir «papa/mama» al profe). • Consell clau: normalitzar i trencar el gel amb una bajanada o un comentari senzill per desinhibir el moment i obrir conversa. Calfrets amb auriculars: ASMR • L’ASMR (Autonomous Sensory Meridian Response) són sorolls relaxants que poden provocar calfrets/formigueig i ajudar a adormir-se (millor amb auriculars). • Tipologies principals: - Eating sounds (sorolls en menjar, textures cruixents). - Roleplay (perruqueria, dentista… joc de rols sonor). - Mouth sounds (sons amb boca, dents, saliva). - Binaural/ear-eating (micròfon amb «orelles»; sons a cada canal). - Tapping (picar sobre objectes: mòbil, carpeta, etc.). • Economia creadores: vídeos que superen 1 M de visualitzacions poden monetitzar bé.
13 de febr. del 2020
29'
Entrevistes de la Justa del 13/2/2020 — Sant Just en clau verda: nou sistema de residus amb targeta, mobilitat sostenible i emergència climàtica; educació i 8M; pla LGTBI; i tertúlia sobre el Mobile i el coronavirus
Visió general Entrevista al alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, sobre els eixos de política local més immediats i una tertúlia posterior d’actualitat. Els grans blocs són: nou sistema de gestió de residus, mobilitat i salut, emergència climàtica, educació i preinscripcions, igualtat i 8M, i pla de diversitat sexual i de gènere. La tertúlia aborda la cancel·lació del Mobile World Congress per la por al coronavirus i la percepció social del risc. Temes principals Residus i nou model de recollida • Implantació progressiva per barris a final de març/principis d’abril: objectiu de saltar del ~50% de selectiva cap al 70–80%. • Clau del model: el contenidor gris s’obrirà amb targeta i tindrà una boca més petita per incentivar el bon reciclatge. • Referents: País Basc (bons indicadors), el Papiol (implantació en municipi petit) i coordinació amb l’AMB; visita tècnica a Mallorca per captar millors pràctiques. • Vincle econòmic i normatiu: penalitzacions si no s’assoleixen els percentatges marcats i més ingressos si es recicla bé. Mobilitat, contaminació i salut • Reptes: prioritzar transport públic, completar carrils bici i regular patinets. • Autobusos híbrids Just Metro i Just Tram: menys emissions al municipi. • Missatge sanitari: la contaminació va directa a la salut; reduir vehicles on sigui possible. Emergència climàtica i transició energètica • Compromís total: document municipal amb accions concretes (no només principis). • Línies: reducció de mobilitat emissora, transició energètica, comunitats energètiques i construcció sostenible. • Impuls generacional: jovent actiu i mobilitzat. Educació i preinscripcions • Alta qualitat de l’escola pública i concertada del municipi: confiança en tots els centres. • Calendari de preinscripcions 2020-2021 i jornades de portes obertes. • Aniversaris: Escola Canigó (50 anys) i Escola Montserrat (10 anys), amb comunitat educativa molt implicada. Igualtat de gènere i 8M • La igualtat és un dret, no un favor: cal “apretar” més com a societat. • Agenda 8M: activitats al voltant del 3 de març (Dia de la Natura), sopar del 6 de març, esport femení, dones i ciència (Sofia Nogués), jornades feministes (28–29 febrer), i suport a Just Dona i Espai Lila. • Servei PIAT/PIAD: gratuït, amb més hores d’atenció psicològica i informació, també atenció grupal i formació; paraigua del Consell Comarcal. Diversitat sexual i de gènere (LGTBI) • Pla comarcal per fer diagnosi de necessitats, visibilitat i accions concretes; treball en escoles i normalització. Tertúlia d’actualitat: Mobile i coronavirus • Estat d’ànim d’expectació i incertesa. • Cancel·lació del MWC per por al coronavirus: debat sobre percepció del risc vs. dades, comparacions amb altres epidèmies (com l’Ebola), i reflexions sobre com assumim la malaltia i la mort en societat. Cites destacades “El gris s’obrirà amb una targeta.” “És una emergència.” “La igualtat és un dret.” “Amb el teu cos hi pots estimar el que vulguis.” Paraules clau i conceptes clau • Contenidor gris intel·ligent • Targeta d’obertura • Transport públic • Autobusos híbrids • Emergència climàtica • Transició energètica • Comunitats energètiques • Preinscripcions escolars • 8M • PIAT/PIAD • LGTBI • MWC • Coronavirus
12 de febr. del 2020
27'
Entrevistes de la Justa del 12/2/2020 — Menús solidaris a Sant Just: escoles i residències contra el malbaratament, cadena de fred i suport a la gent gran
Idea principal Programa municipal compartit entre Medi Ambient i Acció Social per reduir el malbaratament alimentari als centres amb cuina pròpia i convertir el sobrant en àpats segurs, envasats en carmanyoles i distribuïts setmanalment —mitjançant Solidança— a gent gran que viu sola i altres persones vulnerables. El projecte garanteix la cadena de fred, millora la gestió de cuines (compres més ajustades, menys residu) i té una clara vessant social en forma de suport alimentari. "Si hi ha molts sobrants, ho estem fent malament." Com funciona (procés i logística) Preparació i envasat • Cuineres dels centres preparen els menús adaptats a l’edat (bressol, primària, residència). • En acabar el servei, les racions sobrants s’envasen en carmanyoles etiquetades (data i traçabilitat). Emmagatzematge i recollida • Congeladors homologats (cedits per Frigicolla) manté la cadena de fred. • Un cop per setmana, Solidança recull amb camió frigorífic. Distribució a les llars • Repartiment domiciliari a persones derivades per Serveis Socials. • Cada usuari rep un “bloc” d’àpats per a diversos dies. Gestió a la llar • Les famílies reben habitualment 5–6 toppers setmanals. • Cadascú gestiona la descongelació i consum segons necessitats. Qui hi participa (centres i cobertura) • Escola bressol municipal Marrex i les 3 públiques: Montseny, Montserrat, Canigó. • Residència Vitàlia (clau per cobrir Nadal i estiu quan les escoles tanquen). • Incorporacions en curs: Madre Sacramento (concertada); en negociació: residència Nostra Senyora de Lourdes. • Aliances logístiques: Solidança (recollida i repartiment) i Frigicolla (congeladors). Beneficiaris i impacte social • Perfil principal: gent gran que viu sola; també persones amb discapacitat i amb salut mental. • Objectiu: garantir àpats de qualitat reduint al mínim l’ús de foc a casa, disminuint riscos domèstics. • Complementa el Banc d’Aliments i el Rebost de Càritas del municipi. Equilibri ambiental i social (dades clau) • Millora de la gestió de cuina: compres més ajustades i menys sobrant (objectiu ambiental assolit). • Creixement per ampliació de centres, no per “mal ús”: • 2018: ~1.800 carmanyoles recollides. • 2019: ~2.500 (prop del doble). • Volums per recollida: Vitàlia 70–80; escoles 20–30. Materials i seguretat alimentària • Carmanyoles homologades, hermètiques (goma taronja), comprades per l’Ajuntament. • Garanties a totes les fases: congelació, transport frigorífic i emmagatzematge a casa. • Manté íntegra la cadena de fred i la seguretat alimentària. Educació i comunitat • Sessions explicatives a l’alumnat de menjador i a les AMPA. • L’escola guanya un “plus” de compromís mediambiental i social; reforç de l’educació per a la sostenibilitat. Origen, governança i reconeixement • Gestat fa anys amb cobertura de l’Agència Catalana de Residus. • Implantació gradual: cada centre s’hi afegeix en veure’n els beneficis. • Reconeixement al personal de cuina: feina extra d’envasat i etiquetatge, no retribuïda, assumida per compromís. Futur i expansió • Prioritat: seguir reduint el malbaratament alimentari i ampliar residències i alguna escola privada. • Hostaleria: viable si hi ha volum estable; més complex que a escoles per la demanda variable. • Quan el sobrant ja no és aprofitable, destinar-lo correctament a la fracció orgànica i promoure una segona vida dels residus (cap a l’economia circular). • Recordatori del repte global de la gestió de residus: cal actuar “ja”. Contingut musical i comiat • Tramo final musical amb una cançó (“Canta, que la vida ho demana...”) i llarg comiat amb “Bona nit”.
11 de febr. del 2020
19'
Entrevistes de la Justa del 11/2/2020 — Entrevista sobre la suspensió de militància de Quico Ferrer (Cs) a Sant Just i repàs d’actualitat a Ràdio d’Esvern
Resum del contingut Context Programa: Just a la Fusta (Ràdio d’Esvern) Data: dimarts 11 de febrer de 2020 Convidat: Josep Maria González (responsable d’Acció Institucional de Ciutadans a la província de Barcelona) Punts clau de l’entrevista Motiu de la suspensió de militància de Quico Ferrer: incompliment reiterat dels estatuts del partit, especialment l’article 12, per manifestacions en plenari contràries als principis ideològics i programàtics i que perjudiquen la imatge de la formació. Precedent rellevant: vot favorable al pressupost de Sant Just (desembre) sense informar els òrgans del partit; el partit se n’assabenta per Twitter. El problema no és el sentit del vot, sinó la manca de comunicació interna. Acusació de “mobbing”: González ho nega i argumenta que la relació va ser esporàdica, no habitual; per tant, no hi ha base per parlar de mobbing. Precedents al grup municipal: no hi havia hagut cap cas similar en el mandat anterior amb l’exregidor Guillermo Frances. Reaccions i cites a xarxes: "Quico Ferrer si fóra tan hombre y sincero... devolvería el acta..." (Guillermo Frances) "El que fue impuesto por dedazo... reclama ahora el acta que jamás mereció" (Charles Ablett) González declina valorar comentaris d’exmilitants. - Retorn de l’acta: Cs dona l’acta per perduda. Referència a “1.200 raons o 1.200 monedes de plata” per no tornar-la. - Procediment intern: suspensió temporal mentre el Comitè de Garanties resol. Termini d’al·legacions: 10 dies hàbils (des de l’1 de febrer; a punt de concloure el 11-12 de febrer). - Missatge final: disculpes a la ciutadania de Sant Just per l’errada i compromís de no repetir el cas. Cs continuarà present al municipi; el portaveu o referent es decidirà després del Congrés del partit (14-15 de febrer). Falques i campanyes emeses Esport femení: campanya del CAC, Generalitat i CCMA per fomentar-ne l’audiència. Reciclatge: recordatori que envasos de plàstic, llaunes i brics van al contenidor groc. Zona de Baixes Emissions: rondes de Barcelona; informació sobre vehicles sense distintiu ambiental. Indicatius i promocions de Ràdio d’Esvern i del magazín. Repàs de notícies (CCMA) Mort sobtada de Diana Garrigosa (75): esposa de Pasqual Maragall i figura clau de la Fundació Pasqual Maragall contra l’Alzheimer. Trajectòria acadèmica i implicació pública (documental “Bicicleta, Cullera, Poma”). Condols institucionals. Successos: mort d’un excursionista de 30 anys en precipitar-se al Pedraforca. Salut: nou protocol del part: primera visita a casa, detecció de depressió postpart i prevenció de la síndrome del nadó sacsejat.
10 de febr. del 2020
26'
Entrevistes de la Justa del 10/2/2020 — Mobilitat, Zona Verda i Ateneu a Sant Just; Cuina: Tot sobre el Pollastre
Entrevista política: Sant Just Desvern Projecte “regidor de barri” i primera trobada a Mas Lluí • Esquerra (ERC) recupera la figura del regidor de barri —proposta ja de 2011 i 2015— per parlar directament amb el veïnat, recollir necessitats i portar-les al ple municipal. • Primera trobada a Mas Lluí (dimecres vinent), centrada en mobilitat i connexions i en el dèficit d’equipaments. • Objectiu: contrastar les prioritats amb la ciutadania i traslladar solucions al ple. Mobilitat: tramvia, carrils bici i Rodalies • Prioritat clau: unificar els dos tramvies a la carretera (inversió que depèn dels pressupostos de la Generalitat). • Xarxa ciclable: acabar els carrils bici pendents i pacificar més vies, reduint la presència de cotxes. • Connexió amb Rodalies (Renfe): millorar l’accessibilitat cap a estacions properes (p. ex. Sant Joan Despí/Sant Feliu) per escurçar temps cap a Barcelona i enllaçar amb metro, bus o FGC. • Reclam a tots els partits del ple (amb representació al Parlament): actuar en clau de territori per fer possible la inversió. Zona verda i subvencions de transport per a joves • Zona verda al centre: implantació immediata (pintura i parquímetres/app). Si funciona, extendre a altres barris. • Subvencions de transport: debat obert (edats, tipus de títol –ara T-usual, existència de la T-16, criteris d’ingressos, estudiants d’FP fora del municipi vs. batxillerat local, universitaris i males connexions, centres públics vs. privats). El regidor de mobilitat farà una proposta amb criteris clars. Rehabilitació de la sala de l’Ateneu • ERC insisteix en un pla funcional previ a les obres per definir l’ús: des d’actes escolars fins a programació d’arts escèniques de circuit mitjà i potent. • Visió estratègica: convertir-la en referent comarcal complementari a Barcelona. “No hem de competir amb Barcelona; hem de ser un complement.” • Coordinació amb l’entitat de l’Ateneu per evitar solapaments de programació i optimitzar la gestió. Paper d’ERC a l’oposició • ERC participa en reunions, dona opinió i respon preguntes, però no té cap rol de govern. El govern és lliure d’incorporar o no les propostes. Ordenança de residus: abstenció i canvi de model • Abstenció per permetre avançar una modificació necessària però que ERC hauria volgut més actualitzada (p. ex. control amb app, no només targeta). • Aposta per un canvi de model de recollida per millorar xifres de reciclatge estancades. “Si vols resultats diferents, doncs fes coses diferents.” 8M i polítiques d’igualtat • Es reubica la calçotada d’ERC a l’1 de març per alliberar el 8M per actes i manifestació. • S’ha augmentat la partida pressupostària per a la promoció de la dona: més educació i cultura en igualtat davant l’increment de violències masclistes. Concursos culturals (biblioteca i Sant Jordi) • ERC s’absté: comparteix l’objectiu de fomentar lectura i cultura, però alerta que els concursos poden incentivar la competitivitat més que el gaudi de la lectura. Tot i així, dona vot de confiança a l’equip de la biblioteca i a cultura. Secció culinària: Tot sobre el pollastre (amb Joan Targarona) Tipus i criança • Diferències de preu i qualitat segons mida i criança (granja intensiva vs. de corral/pagès, a l’aire lliure). Millor sabor i perfil nutricional en pollastres criat en llibertat i engreix lent. Plats bàsics i clàssics • Bàsics: pollastre a la planxa, arrebossat. • Rostits i cassola/forn: “a la catalana” (ceba, prunes, pinyons, toc de tomàquet i conyac), amb samfaina, o rostit tradicional. Elaboracions especials • Pollastre farcit (sovint per Nadal): farciments variats (verdures, pernil, foie micuit, prunes i pinyons). Recomanat demanar el desossat a la carnisseria. • Internacionals: - Pollastre al curry amb llet de coco. - Fricassé (recepta francesa: ceba, xampinyons, crema de llet, vi blanc; acabat gratinat amb formatge i julivert). - Tex-mex: fajitas, enchiladas, burritos (pollastre amb verdures i coriandre, embolicat en truita). Consells • Variacions de color de la carn poden deure’s a alimentació, temps de refrigeració o manipulació; diferències marcades dins el mateix pollastre no són habituals i indiquen una incidència.
7 de febr. del 2020
4'
Entrevistes de la Justa del 7/2/2020 — Catalunya medieval: formació del català i autors clau — Conferència de Romi Porredones (CEAS)
Resum de la conversa Context A Radio Gents, la presidenta de les CEAS, Romi Porredones, presenta la conferència d’aquest vespre dins el cicle "Catalunya dins el món medieval". L’eix serà la formació de la llengua catalana i la seva literatura en l’època medieval. Objectiu de la conferència Situar Catalunya en el món medieval a través de la llengua i la literatura. Cobrir un període ampli (del segle V al XV): de la fi de l’Imperi Romà fins a l’esplendor baixmedieval. Explicar el pas de la llengua oral a l’escrita i l’aparició d’una tradició literària pròpia. Oferir un repàs sintètic d’un mil·lenni, destacant moments i autors clau. Continguts principals que s’abordaran Ramon Llull, figura central de la prosa i el pensament medievals catalans. Les Cròniques (les quatre grans cròniques), com a peça clau de la historiografia i la identitat política. La literatura didàctica del segle XIV: Francesc Eiximenis, Anselm Turmeda i Vicenç Ferrer. La Cancelleria Reial i Bernat Metge, capdavanters de l’estil i el model de llengua. Segle XV: Ausiàs March i Joanot Martorell (el Tirant lo Blanc), culminació de l’esplendor literària. Format i logística del cicle El cicle temàtic de les CEAS alterna una conferència divendres i una sortida relacionada diumenge. Hora i lloc d’avui: 20:00 h, al local de les CEAS (no a la Sala de Piquet, per possibles interferències d’assajos). Sortida vinculada a aquesta sessió: Organyà, per visitar el Museu de les Homilies d’Organyà. "la sortida serà a Organyà, on hi ha el Museu de les Homilies d’Organyà, que és el primer text escrit en llengua catalana." Missatges clau Importància històrica: la formació del català i la seva literatura es consoliden a l’edat mitjana. Esplendor cultural: expansió territorial i gran producció literària amb autors canònics. Divulgació i proximitat: l’objectiu és que el públic surti amb quatre idees clares del període. Connexió amb el territori: la llengua i la literatura complementen les visites a castells, molins i altres espais medievals. Activitats de les CEAS A més del cicle temàtic, les CEAS organitzen matinals, la marxa de la realitat i altres sortides culturals. Dades clau Quan: avui, 20:00 h On: Local de les CEAS Sortida: Organyà — Museu de les Homilies d’Organyà (primer text en català)
7 de febr. del 2020
23'
Entrevistes de la Justa del 7/2/2020 — Audicions de l’Escola de Música al Casal de Joves: instruments, estils (rock, clàssica, Beatles), beneficis d’estudiar música i horaris
Context i objectiu • Entrevista a Oleguer sobre les audicions de l’Escola de Música al Casal de Joves de Sant Just, dins el magazín matinal de Ràdio d’Esvern. Audicions: què, quan i com • Dues audicions per curs: una al febrer (aquesta és la primera del curs) i una al juny. • Jornada dividida en 4 franges: 10–12 h, 12–14 h, 17–19 h i 19–21 h. • Participació oberta a l’alumnat que vulgui; al matí els més petits, i a la tarda grans i combos. • A última hora (a partir de les 19 h), actuen els grups de l’assignatura de tocar en grup (combos). Instruments i estils • Instruments: guitarra, piano, bateria, cant, i també flauta i saxo. • Forta presència de classes de cant (en promoció activa). • Estils: versions de rock, música clàssica (especialment piano infantil), pop i temes dels Beatles, a més de grups actuals. • Metodologia: es deixa que l’alumnat triï els temes, cosa que aporta gran varietat i motivació. Participació i dinàmica del dia • Aproximadament 100 alumnes participen a cada audició. • Els inicis no són obligatoris: es prioritza que qui pugi a l’escenari ho faci amb ganes i confiança. • Matí amb peces curtes i seguides (infantil); a mesura que avança el dia, cançons senceres (1–2 per alumne). Beneficis d’estudiar música • La música com a activitat social i de comunicació (especialment en combos). • Valor educatiu de tocar en públic: gestió de l’escena i de l’exposició. • Estudi instrumental integrador: vista, oïda, musculatura i coordinació — aprenentatge molt complet i agraït. "Una bona educació pels nens és anar a concerts… i aquests són gratuïts al Casal de Joves." Edat d’inici i alumnat adult • Desmuntant el mite: es pot començar a qualsevol edat. • De petits, l’aprenentatge és més inconscient i progressiu; d’adults, és més conscient però viable i satisfactori. • Hi ha molts adults a l’escola que toquen i canten bé. "És com un idioma, sempre el pots aprendre; et costarà més o menys." Evolució durant el curs i motivació per assistir • Entre febrer i juny es nota una evolució clara de l’alumnat. • Alumnes veterans canten i toquen molt bé (piano, cant…), i serveixen de model als que comencen. • Crida a les famílies: anar a audicions i concerts com a part de l’educació musical dels infants. Oferta formativa i tallers (per edats) • Enfocament adaptat a l’alumne. • Infantil: sobretot teclat/piano i cant. • Des de 7 anys: saxo, bateria (molt atractiva). • Cant recomanat per aprendre a respirar bé i per la seva transversalitat; obert a totes les edats. • Flauta i saxo: a partir de 8–9 anys (per mida/pes de l’instrument). • Mòdul de tastet per als més petits: provar piano, guitarra… per triar instrument. Horaris i informació pràctica • Lloc: Casal de Joves. • Horari: 10–14 h i 17–21 h (amb pausa al migdia). • Entrada: gratuïta. • Recomanació: apropar-se al llarg del dia per descobrir diferents estils i donar suport a l’alumnat.
6 de febr. del 2020
3'
Entrevistes de la Justa del 6/2/2020 — Cicle de Jazz a l’Ateneu: concert de demà i funcionament del cicle (amb Joan Urpinell)
Resum de la conversa Demà: quartet liderat pel guitarrista Jorge Abadías presentant l’àlbum Retrato a l’Ateneu (a la nit). Formació: Sergi Felipe (saxo), Òscar Domènech (bateria) i Té Fernández (contrabaix). Periodicitat: un concert al mes, normalment el primer divendres. Cicle d’octubre a maig amb vuit concerts; amb excepcions si hi ha ponts. Programació: curada per Joan Urpinell; criteri obert i de proximitat, prioritzant músics de Barcelona i Catalunya. Formats habituals: duets, trios i quartets per limitacions de pressupost; formacions grans, casos excepcionals. Estils: tot i el nom, el cicle s’obre més enllà del jazz: blues, folk i pop rock. Planificació: cartell tancat des del setembre i difós amb un díptic al primer concert d’octubre. Trajectòria: 6–7 anys d’història del cicle. Abast: projecte finalment local; intents d’expandir-lo a altres municipis del Baix Llobregat no es van concretar. Crida: suport a la música en directe i de qualitat al poble. "Animar la gent a que vingui... i així donem suport a la música en directe i música de qualitat aquí al poble." Dades clau Lloc: Ateneu (àmbit local) Demà a la nit: presentació de Retrato (quartet de Jorge Abadías) Calendari: 8 concerts, d’octubre a maig, primer divendres de mes (amb possibles excepcions)
5 de febr. del 2020
23'
Entrevistes de la Justa del 5/2/2020 — Renaturalització de la Vall de Sant Just: Can Biosca i la Beca, litigis i paper de Collserola + Reemissió de l’entrevista a Lluís Ribas (Copa Mundial de Gelats)
Temes principals • Projecte de renaturalització de la Vall de Sant Just: objectius, àmbit (Can Biosca i la Beca) i retirada d’edificacions fora d’ordenació. • Calendari i estat de les obres: fase iniciada al setembre i ja finalitzada; la fase de la Beca resta pendent per la presència de residents i litigis privats. • Actuacions tècniques clau: plantació d’espècies autòctones i canalitzacions naturals per gestionar l’aigua i l’erosió en episodis de pluja intensa. • Governança i aprovacions: treball consensuat amb el Consorci del Parc de Collserola (no finançament directe, però sí suport tècnic i validació del projecte). • Altres casos al municipi: nau Mixa (ordre d’enderroc subsidiari), Can Cuscoi i Can Ristol (adaptació a ús agroramader per conservar-se). • Processos legals i socials: acords voluntaris vs. via judicial; diferències entre Can Biosca (contractes clars) i la Beca (litigis entre privats i contractes qüestionats). • Reemissió: entrevista amb el gelater Lluís Ribas sobre la Copa Mundial de Gelats a Rimini: l’equip d’Espanya queda en sisena posició, molt a prop del podi. Resum estructurat 1) Context i objectius del projecte (Vall de Sant Just) El regidor Joan Bassaganyes explica que la renaturalització forma part d’un projecte més ampli de recuperació de la Vall, que inclou millores de camins i connexions entre barris. L’objectiu és retirar edificacions fora d’ordenació (com part del conjunt de Can Biosca i l’entorn de la Beca) i restaurar l’espai per integrar-lo al medi natural. “...amb els anys tots aquests indrets recuperin l’aspecte que tindrien si no hi hagués hagut allà mai implantació humana.” • Àmbit: millora del camí de la muntanya i connexió Can Biosca–pont de Can Pedrosa/deixalleria. • Retirada d’edificacions no reconegudes pel PGM; preservació d’usos vinculats a activitat agrícola o ramadera (masies) com a excepció. 2) Estat de les obres i properes fases • Les obres principals van començar al setembre i ja han finalitzat. • La fase de la Beca resta pendent: mentre hi visquin persones no es pot intervenir; quan vagin marxant (per acords o via judicial), es procedirà a enderrocar i renaturalitzar. 3) Reubicació d’activitats i enderrocs a Can Biosca • Antigues activitats econòmiques (magatzems de jardineria, fusteria, paleteria) s’han reubicat a Sant Just o municipis veïns. • Les darreres dues llars van trobar alternatives i les seves cases es van enderrocar junt amb les naus. 4) Precedent municipal i canvi de planejament • Per embargadura, seria el primer cop a Sant Just (sense descartar petits antecedents). • Canvi de planejament: la Vall, abans pensada per acollir moltes edificacions, es redefineix com a espai natural; per això, tot el que no sigui agroramader “no té sentit que hi sigui”. 5) Litigis a la Beca i desallotjaments • Situació complexa per litigis entre privats (ocupants vs. antics propietaris) i la validesa de contractes de lloguer qüestionada judicialment. • Algunes famílies han arribat a acords; d’altres segueixen via judicial. Un cop desocupades, cases desallotjades i enderrocades. 6) Actuacions tècniques de renaturalització • Plantació d’espècies autòctones pròpies de Collserola (evitant invasores). • Execució de canalitzacions naturals per conduir l’aigua i minimitzar fang/erosió en pluges intenses; estabilització dels moviments de terres per preservar els espais naturals. 7) Paper del Parc de Collserola • No hi ha aportació econòmica, però sí ajuda en la redacció, direcció d’obra i aprovació del projecte. • Tots els projectes dins l’àmbit del parc han de ser aprovats pel Consorci del Parc de Collserola. 8) Altres zones en situació similar • Mixa: antiga nau industrial sota el nou Camp Mèl·lic; el jutge ordena enderroc. Davant la inacció de la propietat, l’Ajuntament actuarà de manera subsidiària i repercutirà la despesa. • Can Cuscoi i Can Ristol: per conservar-se, han d’adaptar-se total o parcialment a ús agroramader. Són casos més puntuals i manejables que la Beca o Can Biosca. 9) Negociació vs. judicialització • Dos escenaris: (a) litigi Ajuntament–particular (com Mixa), i (b) litigis entre privats amb llogaters (com la Beca). • Can Biosca va ser més “pacífic” per contractes que preveien la sortida en desplegar-se el planejament; a la Beca, alguns casos han requerit sentència. 10) Reemissió: entrevista amb Lluís Ribas (Copa Mundial de Gelats) • Presentació del gelater santjustenc que va competir a Rimini representant Espanya. • Resultat: 6a posició, molt a prop del tercer lloc, després de mesos de preparació i diverses proves de competició. • To positiu i d’orgull professional per l’experiència i el nivell assolit. Punts clau i impacte • Recuperació ambiental i reforç de la connectivitat ecològica a la Vall. • Reducció de riscos d’erosió i millora hidrològica mitjançant drenatges naturals. • Reordenació d’usos: trasllat d’activitats econòmiques i gestió social de reallotjaments. • Precedent municipal en escala i model de gestió, amb coordinació tècnica amb Collserola.
4 de febr. del 2020
52'
Entrevistes de la Justa del 4/2/2020 — Sánchez Fíber als Premis VOC: Sala Oberta, presentació i possible emissió a BTV — entreteniment i cohesió social des de Sant Just
Visió general Entrevista amb Pau Ardèvol (Muntfilms) sobre el projecte audiovisual Sánchez Fíber, seleccionat com a finalista a la categoria Sala Oberta dels Premis VOC (Òmnium). Parlen de com va anar la defensa del projecte, què és Sala Oberta, el format de la presentació i el sistema de premis, el to d’entreteniment del projecte en contrast amb propostes més reivindicatives, l’impacte social i comunitari del FÍBER, el calendari de veredicte, la festa local pendent i una possible emissió a BTV. Temes principals Selecció als Premis VOC (Sala Oberta): Sánchez Fíber és finalista en una categoria pensada per a nous formats i projectes que no encaixen en circuits convencionals (websèries, webdocumentals, formats digitals i de xarxes). Presentació i defensa del projecte: Sessió de 7 minuts + 10 de preguntes; van mostrar teaser i making of, i van aportar un to d’humor i entreteniment que va connectar amb el públic. Sistema de premis: Premi del jurat (1.800 € enguany; creix a 4.000 € l’any vinent per alta participació) i premi del públic (honorífic). To i impacte: Malgrat ser entreteniment, el jurat destaca el valor d’“iniciativa social” i cohesió comunitària del projecte. Calendari: Veredicte previst d’aquí a un mes aproximadament (2 o 3 de març) a la Sala Ingràcia. Agenda local: Festa del Sant Just FIBER encara per tancar per qüestions logístiques (dates, obres del poliesportiu). Difusió: Possibilitat en estudi d’emetre els capítols per BTV. Detalls destacats Com va anar la presentació • Van ser els últims a presentar i van trencar el to solemne amb humor i dinamisme. • Van ensenyar un teaser i un making of que van sorprendre el jurat per la magnitud de la feina de producció. "Ens ho vam passar molt bé... la gent va riure" Què és la categoria Sala Oberta • Enfocada a nous formats i continguts de xarxes i entorns digitals: websèrie, web documental, etc. • Pensada per projectes que no encaixen fàcilment en festivals o mostres tradicionals. • Dotació: 1.800 € enguany; 4.000 € l’any vinent per l’alta participació. To del projecte i lectura del jurat • El mateix equip es percep com a entreteniment més que no pas reivindicació. "El nostre format és entertainment" • El jurat ho contrapunta i defensa que és iniciativa social i fomenta la cohesió social i l’esperit de comunitat. "No... és una iniciativa social... cohesió social" Participació i vot del públic • El premi del públic depèn de l’afluència i suport d’assistents; el convidat no concreta xifres, però destaca que hi havia força gent i suport local. Calendari i properes passes • Veredicte: 2 o 3 de març (Sala Ingràcia). • Festa Sant Just FIBER: pendent de confirmar per solapaments i obres del poliesportiu. • BTV: en estudi la possible emissió dels capítols (fora del Tub d’Assaig, però amb encaix a la graella). Conceptes clau • Sala Oberta • Websèrie • Web documental • Nous formats • Xarxes socials • Cohesió social • Entreteniment • Participació ciutadana • Teaser • Making of