Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

949-960 de 2109

23 de març del 2020
25'
Entrevistes de la Justa del 23/3/2020 — Educació i COVID-19 a Sant Just: seguiment del curs, preinscripcions, beques menjador i bretxa digital; i crònica Erasmus des de Praga
Context i convidats • Programa: Just a la Fusta (Ràdio Desvern), segona hora del magazín • Convidats: Just Fosalva (regidor d’Educació, Infància i Joventut de Sant Just) i Adrià Vila (col·laborador, conductor del programa esportiu "Juguem a casa", actualment d’Erasmus a Praga) Entrevista amb Just Fosalva: Educació en temps de COVID-19 Seguiment del curs i activitat lectiva a distància • Els centres van tancar sobtadament (canvi de divendres a dilluns) i la majoria va poder enviar feina a l’alumnat abans del confinament. • Els centres s’han anat activant amb vies virtuals per mantenir el ritme d’aprenentatge, tot i la gran diversitat d’enfocaments i limitacions. "Estan fent moltíssima feina i molt bona perquè l’alumnat no perdi el ritme." Retorn incert i impacte per etapes educatives • La incertesa sobre la data de retorn és total; segur com a mínim fins després de Setmana Santa. • Diferències per etapa: - Primària: seguiment de continguts bàsics amb més acompanyament familiar. - ESO/Batxillerat: més complexitat; preocupen especialment les transicions educatives (6è→1r d’ESO, 4t d’ESO→Batxillerat, Batxillerat→universitat/FP superior). Limitacions de la docència digital i bretxa d’accés • Els mitjans digitals ajuden, però segons el regidor no substitueixen completament l’escola presencial. • Risc de bretxa digital: no totes les famílies tenen els mateixos dispositius i connexió. - Exemples: llars amb diversos portàtils i internet estable vs. llars amb un sol mòbil o cap ordinador. "No es pot substituir sis hores de classe al dia amb només treballs virtuals." Avaluacions, selectivitat i decisions pendents • A l’Institut: el professorat ha pogut fer avaluacions del 2n trimestre de forma virtual i mantenir tasques per a l’alumnat. • La selectivitat queda posposada; altres proves (p. ex. competències bàsiques de 6è) també estan en revisió. • Possibles reprogramacions del calendari del curs (juny/juliol), a decidir pel Departament d’Educació. Preinscripcions i portes obertes • Portes obertes no es van poder fer a tots els centres. • Preinscripcions: sense data definitiva fins conèixer la fi del confinament. • Recomanació a famílies noves: consultar webs dels centres, fer consultes per correu i canals virtuals. • Inscripcions a l’escola bressol: calendaris inicials (inicis de maig) probablement s’ajornaran. Suport social i serveis municipals • Beques menjador: s’han cobert amb Serveis Socials i recursos de malbaratament alimentari; el Departament posarà targetes moneder per a famílies beneficiàries. • No cobrament de serveis no prestats (escola bressol, menjador, altres serveis municipals) durant el període sense activitat. "No cobrem de més a les famílies per un servei que no s’ha prestat." Pausa musical i falques informatives • Emissió de cançons, indicatius del programa i una falca informativa sobre el coronavirus (símptomes, prevenció i telèfon 061 Salut Respon). Connexió amb Adrià Vila: confinament viscut des de Praga (República Txeca) Cronologia de les mesures a Txèquia • Primer mes d’Erasmus pràcticament normal; el virus hi arriba tard. • 10 de març: la universitat s’anuncia posposada fins a principis d’abril; límit d’aforament 100 persones; la vida segueix gairebé normal amb adaptacions (llistes a discoteques, etc.). • 12 de març: estat d’emergència, activitats màxim 30 persones, fronteres parcialment tancades a països de risc; restaurants oberts fins les 20 h. • Dies següents: prohibició de sortir del país i, finalment, tancament total de fronteres i restriccions a viatges interiors. Vida quotidiana i anècdotes del confinament • Intent d’“auto-confinar-se” fent campada i rutes dins del país (zona de České Budějovice), amb restaurants tancats a dins però servei de finestreta. • El pla de campada s’esvaeix en dos dies quan arriben les restriccions més dures sobre mobilitat interior i fronteres. "La nostra idea de confinar-nos al bosc va durar literalment dos dies." Idees clau • Continuïtat educativa garantida amb esforços dels centres, però amb limitacions i desigualtats d’accés. • Preinscripcions i proves (com la selectivitat) queden reprogramades o pendents de decisió; informació per canals oficials. • Suport social actiu: cobertures de beques menjador i exempció de quotes per serveis no prestats. • Des de Praga, es destaca una reacció progressiva de les autoritats i l’impacte pràctic de les restriccions en la vida d’estudiants d’Erasmus.
20 de març del 2020
9'
Entrevistes de la Justa del 20/3/2020 — Impacte del COVID-19 a Sant Just: teletreball, ERTE i el paper de Sant Just Impulsa — Entrevista a Isabel Aragonès (Frigicoll)
Resum de l'entrevista Temes clau Preocupació principal: l'impacte econòmic del COVID-19 en el negoci local i en el teixit productiu de Catalunya. Criteris de teletreball: només per a feines teletreballables; inversió en portàtils i recursos tecnològics; torns presencials i bosses d’hores per reduir la presència i facilitar la conciliació. Serveis essencials: manteniment de cadena de fred (reparació d’equips frigorífics per a alimentació) i climatització de transport públic (busos, metro) com a responsabilitat social. Sindicats i ERTE: actitud de diàleg; acompanyament informatiu; negociació perquè els ERTE siguin els més favorables possibles (p. ex., complements a la prestació i mesures de conciliació). Sant Just Impulsa: associació recent, activitat pausada per la crisi; es mantenen contactes amb empreses i es reprendran projectes un cop passi l’emergència. Consells de confinament en família: organització estricta d’horaris de feina i dels infants, suport als deures i activitat física diària (rutin es d’exercici al terrat) per gestionar l’estrès. Cites destacades "La principal preocupació és l'afectació que podrà tenir la situació actual amb el negoci." "També la nostra feina és molt important per garantir l'abastiment als centres comercials." "Els sindicats estan fent [...] una feina de negociació important." Detalls operatius rellevants En feines operatives (magatzem, mecànics, producció), el teletreball és inviable; s'opta per torns, adaptacions de jornada i bosses d’hores. L’empresa ha fet inversions en portàtils i eines digitals per ampliar el teletreball on és possible. L’ambient laboral requereix calma i informació per reduir nervis i incertesa de la plantilla. Mirant endavant Les prioritats immediates se centren en el curt termini: sostenir l’activitat essencial, protegir l’ocupació i negociar mesures equilibrades. Sant Just Impulsa reprendrà i enfortirà el teixit associatiu quan es normalitzi la situació.
19 de març del 2020
16'
Entrevistes de la Justa del 19/3/2020 — COVID-19 a Sant Just Desvern: entrevista amb l’alcalde sobre mesures sanitàries, socials, policials i econòmiques
Resum estructurat de l’entrevista Context i objectiu Programa: Just a la Fusta (Ràdio d’Esvern). Entrevista a l’alcalde de Sant Just Desvern en ple estat d’alarma per la COVID-19. Objectiu: actualitzar mesures, incidències i recomanacions locals, i reforçar el missatge de confinament i solidaritat comunitària. "El seu ajuntament està aquí, 24 hores." Estat sanitari i coordinació Comitè d’urgència assessorat per: CAP, Hospital Moisès Broggi i Consorci Sanitari Integral. El SEM integra derivacions i recursos: sistema tensionat però resistint. El CAP fa seguiment domiciliari de casos amb símptomes; agraïment a professionals per l’esforç extraordinari. Serveis socials i col·lectius vulnerables Prioritat a gent gran i persones vulnerables: seguiment telefònic i ajuts. Beques menjador: més de 100 infants. Abastiment d’aliments ja en marxa (càtering) i targetes de la Generalitat imminents. Canals d’ajuda: Ajuntament (93 480 48 00) i Policia Local (93 473 10 92) per urgències. Policia, sancions i activitat econòmica De la informació es passa a la sanció: controls de Mossos i Policia Local 2-3 cops al dia. Obra pública aturada; en obres privades, no hi ha prohibició total: recomanacions estrictes de prevenció i seguretat laboral. "No estem davant d’un sprint; estem davant d’una carrera de fons." Dades de casos i proves diagnòstiques Dades oficials de CatSalut: 8 casos; podria haver-hi més per limitació de proves. Proves actuals prioritzades a casos greus; tests ràpids gairebé automàtics, imminents, per millorar la triage i descongestionar hospitals. Missatge clau: importen els protocols i el confinament, no tant la xifra puntual. Educació i tràmits Preinscripcions escolars i tràmits administratius: ajornats; s’informarà pel canal oficial (sanjust.cat). Neteja, higiene i comerç Reforç de la neteja viària: mangueres a pressió amb lleixiu/clor, contenidors, entorns de farmàcies. Senyalització de distàncies (1,5–2 m) i aforaments limitats en establiments i mercat municipal. Consells d’higiene: mans prioritàries sobre mascareta; sabates fora i drap amb lleixiu a l’entrada, etc. Mesures econòmiques municipals Treball en ajornaments d’impostos i no cobrament de serveis no prestats (p. ex., escola bressol), coordinat amb Generalitat i Diputació. Nota informativa pròximament. Crida a la comunitat i informació Demanda de responsabilitat col·lectiva: quedar-se a casa i ajudar veïnat vulnerable. Fer servir canals oficials i reservar línies per necessitats urgents. Missatge d’esperança: avanços científics globals, millores organitzatives i resultats positius en altres països. "Això només podem avançar en una paraula que es diu comunitat."
18 de març del 2020
25'
Entrevistes de la Justa del 18/3/2020 — Arcs de Sant Martí i vida familiar en confinament: AFA Montseny parla d’educació, rutines i missatge positiu
Context i convidada • Espai d’entrevista a Ràdio d’Esvern dins del programa Just a la Fusta. • Convidada: Carol Burillo, membre de l’AFA de l’Escola Montseny de Sant Just. Iniciativa dels arcs de Sant Martí Origen i objectiu • Inspirada en una proposta que es va fer a Itàlia en plena emergència per coronavirus. • Missatge doble: ànim i responsabilitat durant el confinament. • Coordinació entre les AFA de les escoles locals (Montserrat, Canigó, Madre Sacramento i Montseny) per estendre-la a tots els infants de Sant Just. • Es demana als infants que pintin arcs de Sant Martí i els pengin a finestres i balcons amb missatges com #joemquedoacasa i “Tot anirà bé”. Recepció i difusió • Gran acollida: s’han rebut moltes fotografies de pancartes. • Difusió a blog, Instagram i Twitter de les AFA. "Ens en sortirem" — missatge que acompanya l’acció com a símbol de positivisme comunitari. Vida familiar en confinament Rutines i activitats • Establir un horari per mantenir la rutina: llevar-se, dutxa, esmorzar, estona d’activitat escolar. • Moure el cos: gimnàs a casa o ioga. • Creativitat i ciència: manualitats i experiments. • Cuinar junts i fer feines de la llar compartides. • Vivència positiva: oportunitat per passar moltes hores en família i conèixer millor gustos i aficions dels infants. "Jo crec que avui en dia ens estan donant una lliçó increïble els nens i nenes..." Educació, tasques i equitat Com s’organitza l’escola • Les escoles envien tasques per correu i orientacions a les famílies. • Recomanacions del Departament: tasques no avaluables i evitar avançar continguts per no generar desigualtats. Equitat digital i aprenentatges significatius • Preocupació per la bretxa digital en famílies amb menys recursos. • Proposta d’aprendre de manera significativa: - Escriure un diari del que passa. - Llegir i analitzar notícies. - Fer experiments i projectes pràctics. • Les orientacions de l’escola ajuden a planificar el dia a les llars. Simbolisme de l’arc de Sant Martí • L’arc simbolitza el que arriba després de la tempesta: el sol i l’esperança. • Lectura col·lectiva de positivisme i resiliència davant la crisi. "Ara estem en una tempesta, però tard o d’hora sortirà l’arc de Sant Martí: sortirà el sol." Missatges clau • Positivisme i corresponsabilitat ciutadana durant el confinament. • Convertir la situació en oportunitat d’aprenentatge i vincle familiar. • Promoure equitat: no penalitzar qui no té recursos digitals. • Fer xarxa des de les AFA i xarxes socials per mantenir la comunitat activa. Tancament i música • Comiat amb missatge d’ànim: “Molt bé, ens en sortirem.” • Transició a tema musical abans de continuar amb trucades als col·laboradors del programa.
17 de març del 2020
18'
Entrevistes de la Justa del 17/3/2020 — Com viu el Mercat de Sant Just l’estat d’alarma: abastiment, consum i qualitat (entrevista a Just Fosalba)
Context Programa: Just a la Fusta (Ràdio d’Esvern) Entrevista a: Just Fosalba, paradista del Mercat de Sant Just Marc: estat d’alarma per la COVID-19 i impacte en el comerç alimentari local Punts clau Abastiment garantit: no hi ha manca de mercaderies; el problema ha estat l’excés de demanda sobtada. Proveïdors operatius: carn i llegums assegurats; cap incidència en subministrament. Mesures de seguretat: mascaretes, guants, higiene estricta i control d’aforament municipal. Patrons de compra: pic d’“histèria” a mitja setmana i divendres; dissabte fort però controlat; dies posteriors vendes més toves perquè els congeladors són plens. Qualitat del mercat vs súper: producte tallat al moment i vida útil diferent d’un envasat pensat per lineals. Llegums i congelació: el llegum cuit i congelat manté qualitat pràcticament intacta; millor que el de pot. Perfil de clientela: majoritària de 40-60+, amb joves sobretot divendres tarda i dissabte al matí. Visió a mitjà termini: caldrà avaluar en 2-3 setmanes per tenir una imatge real de la demanda. Abastiment i demanda "Està supergarantit l’abastiment de tot el que ens fa falta." - No hi ha problema de matèria primera; la buidada d’estanteries ve per acaparament puntual, no per manca de gènere. - Desajust temporal entre capacitat de sacrifici/producció i la punta de demanda. Evolució de les vendes La setmana prèvia: vendes molt altes (congeladors plens). Setmana actual: preveu descens conjuntural fins que es buidin existències domèstiques. "La trucada me l’hauries de fer d’aquí 15 dies... Les valoracions a curt plaç no serveixen gaire." Mesures sanitàries i d’aforament Ús de mascareta, guants i higiene de mans per part de tothom. L’Ajuntament va controlar l’aforament del mercat el dissabte per seguretat. Producte, qualitat i hàbits Carn: al mercat es talla al moment; no és equiparable a un bistec pensat per setmanes en lineal. "Un bistec planejat per estar una setmana en un lineal d’un súper no pot ser igual que un bistec que t’acaben de tallar." Llegums: gran diferència entre pot i llegum cuit de qualitat; la congelació manté les propietats. "La pèrdua de qualitat del llegum congelat és zero." Perfil de la clientela Joves: sobretot divendres tarda i dissabte matí quan poden; reconeixen la qualitat del mercat. Perfil mitjà: 40-60+; menys presència de gent molt gran aquests dies. Vida al carrer i comerç Menys trànsit de persones; comerços no essencials tancats; s’acaba l’“efecte badoc”. Malgrat tot, cal menjar: dilluns de crisi amb vendes no gaire per sota d’un dilluns habitual. Mirada endavant Es proposa tornar a parlar en 2-3 setmanes per una valoració més acurada de demanda, por i necessitats.
16 de març del 2020
28'
Entrevistes de la Justa del 16/3/2020 — COVID-19 a Sant Just: mesures municipals, CAP i proves, mobilitat (zona blava i transport), subministraments i suport social
Resum general de l'episodi Entrevista informativa amb la Gina Pol (Regidora de Salut) sobre l'aplicació de l’estat d’alarma a Sant Just i l'organització municipal durant la COVID-19. Es tracten temes clau: mesures municipals, serveis essencials, funcionament del CAP, protocols de proves, mobilitat (inclosa la zona blava), transport públic, subministraments, control policial, ús d'espais naturals (Collserola) i suport social (incloses les beques menjador). L’episodi inclou una pausa musical i un breu retorn informatiu final. "El que requereix l'estat d'alarma és màxim confinament en la mesura del possible." Mesures municipals i serveis Organització interna de l'Ajuntament i processos administratius • Reunió del comitè a l’Ajuntament per adaptar el municipi al decret d’estat d’alarma. • Tots els processos administratius queden aturats: multes, llicències, licitacions… els terminis no computen. • Redistribució del personal: teletreball, torns i equips dividits (ex. Serveis Socials) per garantir continuïtat i prevenir contagis. Aplicació del decret i establiments • Compliment alt del tancament d’activitats no essencials; la policia fa rondes i informa inicialment. • Oberts: alimentació, forns, farmàcies i altres serveis essencials (segons decret). Alguns oficis poden treballar a porta tancada amb protecció. • Davant dubtes per ambigüitats del decret: trucar policia o Ajuntament. "Davant de qualsevol dubte, millor que truquin... i s’aclareix." Farmàcies i material sanitari • Farmàcies obertes (servei essencial); coordinació municipal per monitorar subministraments. • Escassetat de gel hidroalcohòlic i mascaretes; es demana a proveïdors i a l’Estat coordinar estocs. • Residències i serveis sanitaris racionalitzen material per garantir continuïtat. Salut i atenció sanitària (CAP) CAP Sant Just: serveis i prioritats • Prioritat a cardiopaties i patologies respiratòries; la resta de cites, anul·lades excepte urgències. • Preferència per teleconsulta; si visita presencial, mantenir distància de seguretat i protecció. • Mesures de protecció improvisades (ex. bufanda/mocador si no hi ha mascareta), sempre amb prudència. Dades de contagis i proves diagnòstiques • No hi ha dades municipals desagregades; la informació es centralitza a nivell autonòmic i estatal. • Nous protocols de proves en revisió; es valora habilitar ambulatoris per testatge i tests ràpids (pendent d’arribar). Què fer si tens símptomes • Quedar-se a casa i autocura; trucar al 061 només si hi ha empitjorament o símptomes greus. • Evitar anar directament a urgències; escalar passos i protegir-se. "Que ningú s’espanti... no és això el que hem de fer." Mobilitat i transport Aparcament i zona blava • Zona blava gratuïta mentre duri la situació per afavorir compres ràpides i gestions essencials. • Preservar zones de càrrega i descàrrega per garantir el subministrament a comerços i farmàcies. • El pàrquing del Mil·lenari funciona amb el tiquet habitual. "La zona blava és gratuïta." Transport públic (AMB/TMB) • Serveis mínims per garantir desplaçaments de treballadors essencials. • Menys freqüència i ocupació; més neteja i separació interna quan sigui possible. • Coordinació amb l’AMB; caiguda de demanda per aturada d’escoles i activitat. Comerç, logística i subministraments Alimentació i bàsics • Subministrament alimentari garantit; supermercats reposen diàriament. Gasolineres obertes. Correus i logística • Correus redueix horari i la logística privada baixa activitat (p. ex. comandes no essencials). • Possibles noves mesures si no baixa la corba de contagis; dependrà del compliment ciutadà i l’evolució epidemiològica. Informació al ciutadà i control • Línies de l’Ajuntament reforçades per consultes i derivacions. Recursos web per a autoavaluació de símptomes. • Fase pedagògica de la policia: primer informar i reconduir; si cal, sancions en incompliments reiterats. • Distribució d’informació bàsica a porteries per millorar l’adhesió. "No és broma, és seriós el que estem vivint." Espais naturals i confinament (Collserola) • No es poden tancar físicament accessos (gran extensió). Es apel·la a la responsabilitat. • Es permet exercici individual; evitar sortides en grup o familiars a la natura (ex. Plaça Mireia va concentrar massa gent). • Sortides amb gos o necessitats bàsiques: curtes i retorn immediat. Suport social i educació • L’Ajuntament articula suport a persones vulnerables: medicació, menjar, gestions bàsiques. Contacte via telèfon municipal o policia. • Coordinació amb el Departament d’Educació per garantir beques menjador durant el tancament d’escoles (mesura en definició; l’Ajuntament prepara alternatives si cal). • Reunions periòdiques del comitè per actualitzar mesures i cobrir forats de cobertura. Pausa musical i retorn • Pausa musical: cançó en castellà ("Eres un temazo"). • Retorn breu del magazín: recordatori de temes i que hi haurà noves informacions després de la reunió del migdia.
13 de març del 2020
25'
Entrevistes de la Justa del 13/3/2020 — La Sala, Casal Popular de Sant Just: autogestió, habitatge i associacionisme; oci alternatiu i cooperativa de consum
Resum general Entrevista a Pol, un dels impulsors de La Sala, el nou casal popular autogestionat de Sant Just. S’hi exposa el diagnòstic del municipi com a poble dormitori, els objectius de reforçar el teixit associatiu, la defensa de l’habitatge com a dret, el model d’autogestió i les línies d’activitat: formació, cultura, oci alternatiu i una cooperativa de consum ecològic. El tram final del programa inclou música i falques institucionals (COVID-19, esport femení, reciclatge, serveis 012 i ZBE). "La vivenda [...] és un dret humà, no és un privilegi" La Sala: què és i per què neix Projecte col·lectiu iniciat a finals de l’any passat amb persones de diverses entitats i a títol individual. Objectiu central: obrir un casal popular a Sant Just per cobrir la manca d’espais on trobar-se, enfortir l’associacionisme i impulsar propostes comunitàries. Diagnosi del municipi Sant Just ha esdevingut un poble dormitori per l’augment dels lloguers i del preu de l’habitatge. Efectes: fuga de joves i adults a altres municipis i debilitament del teixit associatiu local. Objectius clau: • Reforçar el teixit associatiu i l’activisme local. • Ser un punt de lluita contra l’especulació i l’alça de l’habitatge. • Defensar l’habitatge com a dret. Model d’autogestió i finançament La Sala aspira a ser autogestionada: mantenir-se al marge de la institució (Ajuntament) i sostenir-se amb activitat pròpia. Fase inicial de finançament: • Campanya de socis (prevista per Sant Jordi). • Ingressos d’actes i activitats. • Aportacions d’altres col·lectius. Governança i adhesió Assemblea oberta quinzenal (dimarts alterns), comunicada per xarxes; hi pot participar qualsevol persona del poble. Perfil transversal: edats, entitats i tendències ideològiques diverses. Quotes flexibles: ser soci/a no implica obligacions; es plantegen quotes voluntàries (mensuals, trimestrals o anuals) per sostenir el local i materials. Ubicació i relació amb l’Ajuntament No disposen encara d’un espai propi; les reunions s’han fet a plaça Maragall com a mostra de la manca d’espais. Denuncien traves burocràtiques municipals que condicionen formats i discursos de les activitats públiques. Cerca de local en marxa; opció avançada al carrer Major. Activitats previstes i valors Creació de consciència crítica: xerrades, taules rodones, formacions (acadèmica i política), presentacions de llibres i cultura. Oci alternatiu: propostes que evitin alcoholització, borratxera i cançons masclistes; foment d’estils de vida saludables i valors comunitaris. "Un oci que no passi per l’alcoholització [...] ni les cançons masclistes" Cooperativa de consum ecològic: projecte encarrilat, possiblement com a extensió de la PACA (Baix Llobregat) per connectar directament productors i consumidors i evitar grans superfícies. Estat actual del col·lectiu Constitució legal en tràmit imminent (reconeixement per la Generalitat). Impulsors: unes 15 persones a cada assemblea; unes 30 vinculades de forma rotatòria. Com participar i contactar Xarxes socials: Instagram, Facebook, Twitter — sota el nom “Casal Popular La Sala”. Contacte: missatge per xarxes; disposen de grups de Telegram i WhatsApp per a informació i convocatòries. Espai obert: conviden tothom a sumar-se a l’assemblea i a la campanya de socis. Segment final: música i falques institucionals Pausa musical després de l’entrevista. Falques: • COVID-19: símptomes, prevenció i contacte 061 Salut Respon. • Esport femení: crida a visibilitzar-lo (campanya CAC/Generalitat/CCMA). • Reciclatge: separació correcta d’envasos (contenidor groc). • Serveis 012 i Institut Català de les Dones: recursos i assessorament. • ZBE (Zona de Baixes Emissions): reducció del trànsit més contaminant a Barcelona. — Idees clau Autogestió i independència institucional com a principi rector. Habitatge digne i lluita contra l’especulació com a eixos polítics. Enfortiment del teixit associatiu i espais de trobada per a la comunitat. Oci alternatiu i consum responsable com a pràctiques transformadores.
12 de març del 2020
23'
Entrevistes de la Justa del 12/3/2020 — COVID-19 a Sant Just Desvern: Pla d’Emergència, tancament d’equipaments, escoles i esport, i protocols si tens símptomes
Context i participants • Entrevista amb Josep Perpinyà (alcalde) i Gina Pol (regidora de Salut) sobre l’estat del COVID-19 a Sant Just. "L’objectiu principal és no col·lapsar el sistema sanitari." Pla d’Emergència i coordinació • S’ha activat el Pla d’Emergència Municipal seguint les directrius de la Generalitat. • Coordinació constant amb l’ambulatori (Dr. Jesús Moniesa), l’Hospital Moisès Broggi i el Consorci Sanitari Integral. • A data de l’entrevista, cap cas confirmat a Sant Just. Mesures municipals (15 dies) • Suspensió d’activitats de més de 100 persones. • Anul·lació d’activitats municipals i tancament d’equipaments per 15 dies: Centre Social del Mil·lenari, Can Ginestar, Joan Maragall, La Vagoneta, Casal de Joves i locals d’associacions veïnals. • Seguiment d’activitats privades amb alta concentració per estar-ne informats. Comitè d’emergència i farmàcies • Comitè amb policia, salut, serveis socials, equipaments, via pública i residus. • Implicació de farmàcies per detectar mancances de subministrament i informar la ciutadania. Fase de màxima contenció: què demana l’Ajuntament • Catalunya està en fase de màxima contenció. • L’Ajuntament aprofitarà els tancaments per a neteja i desinfecció profundes. • Crida a evitar aglomeracions i a reduir la vida social innecessària (bars, restaurants, trobades). "Evitem les concentracions; afluixem el ritme." Proveïment i rumors • Es demana prudència davant les compres del pànic (paper higiènic, llegums, etc.). • Rebuig als rumors: decisions basades només en autoritats sanitàries. Escoles i extraescolars • En el moment de l’entrevista, escoles obertes a Sant Just; extraescolars anul·lades (evitar barreja d’infants de centres diferents). • Un eventual tancament general d’escoles seria decisió de la Generalitat o per casos concrets amb protocol. Esport i altres equipaments • Camp de futbol, tancat. • Al Complex de la Bonaigua, anàlisi d’activitat de socis/es i competicions (p. ex., hockey possiblement a porta tancada). • Seguiment d’espais amb concentració com el tanatori. Sanitat: CAP i Hospital Broggi • El CAP prioritza patologies respiratòries. • L’Hospital Moisès Broggi manté operacions oncologia i casos greus i ajorna les no urgents per preservar recursos. Si tens símptomes: què fer • Truca al 061 i explica els símptomes; si cal, prova a domicili. • No anar directament ni al Broggi ni a l’ambulatori. • Si és positiu, Salut indicarà mesures i avisos de contactes. "Truquem al 061... no anem corrents al Brogi ni a l’ambulatori." Residències i atenció domiciliària • Restringides les visites a les residències (Itàlia i Les Monges): com a molt una persona i només si és imprescindible. • Treballadores d’atenció domiciliària equipades amb mascareta i guants. Missatge final • Apel·lació a la prudència, responsabilitat individual i confiança en la sanitat pública. • Objectiu: minimitzar contagis i evitar el col·lapse. Postprograma: comentaris finals • Reflexions sobre la serietat de la propagació, comparacions històriques (grip espanyola) i el paper dels interessos i la percepció social.
11 de març del 2020
29'
Entrevistes de la Justa del 11/3/2020 — L’últim tabú: la mort — dignitat, eutanàsia, cures pal·liatives i més enllà + la previsió del temps
Tema central: “L’últim tabú, la mort” (entrevista a Xavier Morlans) Per què la mort és un tabú avui? • Canvi cultural: abans la mort era visible a casa; avui s’ha invisibilitzat (hospitalitzada) i no se’n parla amb la canalla. • Silenci social: por, incomoditat i manca de llenguatge compartit per abordar-la. Estem preparats per morir? Què tracta la conferència • Parlar-ne sense por amb la família, inclosos els fills. • On i com morir: idealment a casa i amb acompanyament. • Evitar l’“acarnissament terapèutic” i deixar clar el propi testament vital (per escrit o almenys dit i confiat a algú de confiança). Aportacions dels germans Morlans • Dr. Màrius Morlans (nefròleg, bioètica): de què morim, com morim a l’hospital, opcions per morir a casa, i la importància del testament vital per evitar intervencions desproporcionades. • Dr. Germà Morlans (cures pal·liatives): és possible alleujar el dolor; la sedació ben indicada no accelera la mort però pot reduir la consciència per disminuir l’angoixa psicològica. Mirada teològica de Xavier Morlans • Crítica a una deriva massa hedonista del concepte de “mort digna” reduïda només a benestar i absència de malestar. • Reivindica també la dignitat de resistir (amb cures pal·liatives, suport emocional i afecte familiar), pel missatge que transmet als qui estimem. “Sostinc que… hi ha una dignitat, també, la dignitat de resistir.” • La mort pot dignificar els altres: cuidar pares/avis, retornar l’afecte rebut de petits, és una experiència que humanitza. Creences sobre el més enllà • Visió oriental/“oceànica” (sovint panteista): la “gota” es fon en el gran tot; la felicitat seria la pèrdua de la individualitat. • Religions profètiques monoteistes (judaïsme, cristianisme, islam): pervivència del jo i comunió/abraçada amb Déu (no fusió). El cristianisme parla de ressurrecció amb una certa “corporalitat celeste”. Dubtes habituals del públic • Testament vital: com formalitzar-lo (notari o comunicació clara a familiars), criteris quan el pacient ja no pot decidir. • Com parlar amb la persona en procés de mort: recomanen dir la veritat i permetre acomiadar-se (excepte si l’interessat ho ha prohibit explícitament). “És cruel amagar-li a l’avi que se’n va.” • Crítica a la “cultura del silenci”: sovint el jove evita el tema per no patir, però el malalt ho percep i també calla per no fer patir els altres. Logística de la xerrada • Divendres, 19.30 h, Local Les Escoles (Sant Just Desvern), c/ Montserrat, 2. Tres intervencions de 20’ i col·loqui obert. Servei meteorològic (Carles) • Avui (dimecres): sol, ambient primaveral; costa 19–20 °C; a l’interior puja més (fins a +4/+6 °C vs ahir). • Dijous: més núvols però temperatures similars; possible ruixat de dijous nit a divendres matí. • Divendres: baixa la temperatura (màx. 15–16 °C). • Cap de setmana: incert (núvols/clarianes i possibilitat de pluja puntual), però clarament més fresc. • Dilluns-dimarts: possible inestabilitat i ambient una mica més hivernal. • Equinocci: la primavera arriba el dia 20 cap a les 4–5 h. Altres continguts • Falques i autopromos: programes de la casa (La plaça Mireia, Veus de la parròquia, Seixanta i més, Cara B), campanyes públiques (reciclatge, ZBE rondes BCN, 012, esport femení, cursos de català del CPNL/parla.cat), i informació comarcal. • Tema musical: peça pop en català amb tornada “Canta, que la vida ho demana; el que vull és que camines amb mi”, com a transició abans de la tertúlia esportiva anunciada.
10 de març del 2020
21'
Entrevistes de la Justa del 10/3/2020 — Entrevista a Ferran Gallego: com es va formar el feixisme a Espanya i els seus ecos al present
Context i convidat Dimarts 10 de març de 2020, al magazín matinal Just a la Fusta de Ràdio d’Esvern (98.1 FM). Convidat: Ferran Gallego (escriptor, historiador, doctor en història contemporània i professor de la UAB). Motiu: Anunci de la conferència a Can Ginestar (19 h) organitzada pel Centre d’Estudis Sant Justencs sobre com es va formar el feixisme a Espanya. Tesi central de Gallego Defensa que el franquisme s’ha d’entendre en clau de feixisme, no només com a règim autoritàri o nacionalcatòlic. La Falange, tot i ser petita, va aconseguir hegemonitzar l’extrema dreta antirepublicana, com el partit nazi abans de prendre el poder. Feixisme: fenomen internacional i arrels europees Hi ha moviments feixistes o afins fora d’Europa: Japó (cas clar als anys 20-30), Amèrica Llatina, Xina (camises blaves), i casos menors als EUA. Tot i això, la forma més elaborada i articulada del feixisme es desenvolupa a Europa, per la interacció amb cultures polítiques prèvies. Diferències nacionals dins Europa El feixisme és nacionalista i s’arrela en la mística particular de cada nació. Espanya: feixisme molt nacionalcatòlic i imperial (mites d’“Espanya imperial”); la dreta s’articula amb l’Església catòlica. Alemanya: menys enfasi en l’“estat totalitari” (comparat amb Itàlia) i més en la comunitat popular (Volk), el darwinisme social i l’expansió territorial per recursos (Lebensraum: cap a Polònia i Rússia) per “protegir” el poble. Itàlia: centralitat de l’estat totalitari mussolinià. Falange, JONS i la lògica del creixement feixista JONS com a primer partit feixista espanyol; fusió amb Falange i posteriorment FET y de las JONS com a partit únic. Patró comú: partits inicialment marginals que, en crisis nacionals profundes, aglutinen tendències contrarevolucionàries. Dada clau: > "El 95% de qui va votar nazi el 1932 no ho havia fet quatre anys abans." Falange: ~30.000 militants en un país de 25 milions, però esdevé l’eix del partit únic durant la Guerra Civil. Paral·lelismes contemporanis i el cas Vox Debat metodològic: definició estricta (checklist A, B, C...) vs definició elàstica (familia de trets comuns adaptats al context). Exemple comparatiu: Moviment Social Italià (post-1945) — es declaraven feixistes però acceptaven el parlamentarisme, no reclamaven dictadura; mostra com el feixisme pot mutar sense replicar calcadament el model dels anys 20-30. Implicació: cal analitzar semblances de fons més que exigir identitats exactes amb el feixisme clàssic. Extrema dreta avui: continuïtats i diferències Context diferent als anys 20-30: milícies uniformades als carrers i violència paraestatal són poc versemblants avui. Risc emergent: proteccionisme implacable de recursos escassos (aigua, aliments, matèries primeres) per part de països rics, amb xenofòbia i exclusió de “els de fora” — un guió que ressona amb l’escriptura feixista sobre supervivència col·lectiva. Migracions i epidèmies poden catalitzar respostes excloents. Ús i abús del terme “feixista” El terme s’ha banalitzat històricament (de “socialfeixisme” als anys 20 a l’ús quotidià per qualificar autoritarismes variats). Efecte: el concepte perd precisió si ho abasta tot; però si el limitem només al feixisme italià dels anys 20, també el desactivem analíticament. Cal cura conceptual: aplicar “feixisme” amb criteri per conservar el seu nucli semàntic i utilitat analítica. Per què estudiar el feixisme? Interès social sostingut (assignatures amb alta demanda). Clau moral i històrica: > "Mentre no puguem respondre a l’enigma d’Auschwitz, Europa no pot reconstruir la seva consciència ni entendre** el segle XX." Entendre el feixisme és imprescindible per comprendre la modernitat, la tecnologia, la societat de masses i la política contemporània — i per anticipar-ne reincarnacions al segle XXI. Tancament i logística Recordatori: conferència de Ferran Gallego a Can Ginestar, 19 h (Centre d’Estudis Sant Justencs). Crida a la prudència per les concentracions. El programa tanca amb un tema musical: Let Me Down Slowly (Alec Benjamin).
9 de març del 2020
27'
Entrevistes de la Justa del 9/3/2020 — Just a la Fusta: ordenança de mobilitat, 0-3 i segona escola bressol, PGM a Torreblanca, policia local i pintades; Cuina Miracle amb producte de temporada i nova llei del ‘porta’t el menjar’
Panorama general de l’episodi Entrevista d’actualitat municipal amb Sergi Seguí (ERC Sant Just) i secció de Cuina Miracle amb Joan Targarona. Es tracten temes clau de Sant Just Desvern: ordenança de mobilitat per bicicletes i VMP, canvis normatius del cementiri, places 0-3 i segona escola bressol municipal, modificació del PGM a Carretera Reial–Torreblanca, gestió interna de la policia local i rebuig a les pintades al local del PSC. A cuina: productes de temporada i la nova llei catalana que impulsa envasos biodegradables i el dret a emportar-se el menjar sobrant. Ordenança de mobilitat (bicicletes, VMP i cicles +2 rodes) Vot favorable d’ERC perquè és una ordenança necessària per regular la convivència entre nous VMP i el trànsit tradicional. S’emmarca en un model tipus de l’AMB, per evitar heterogeneïtat normativa entre municipis veïns. Punts clau: • Harmonització metropolitana per a 31 municipis. • Adaptacions locals possibles, però mantenint l’estàndard comú. Dificultat principal: • Coordinar 31 municipis i encaixar normatives locals dins un continu urbà comú. "L’espai de via pública és compartit per tots i no hi pot haver normes diferents." Cementiri: canvi tècnic de regulació i abstenció d’ERC S’aprova una ordenança reguladora de prestacions patrimonials públiques no tributàries del servei del cementiri i es deroga l’ordenança fiscal anterior. ERC s’absté: canvi tècnic, sense impacte en preus ni en el fons de la gestió; no hi ha motiu per oposar-s’hi, però tampoc és una decisió política de calat. 0-3: ajudes econòmiques i segona Escola Bressol Municipal (EBM) Ajudes econòmiques a famílies A favor: es va poder treballar esmenes i millorar la proposta. Segona EBM Vot en contra d’una nova moció perquè el compromís ja estava negociat als Pressupostos 2020 i hi havia una moció prèvia aprovada per unanimitat. Crítica política a la repetició de mocions sense incorporar esmenes. "Si tu fas una proposta d’emoció... no n’acceptes cap, doncs després no pretenguis que te la votin a favor." Voluntat política i model de gestió Segons ERC, no ha faltat voluntat política; el fre és pressupostari i de cofinançament amb la Generalitat. Rebuig a privatitzar la construcció i el servei: la xarxa d’escola bressol ha de ser municipal i coherent amb l’EBM existent (Marrecs). Modificació puntual del Pla General Metropolità (PGM) a Carretera Reial–Torreblanca Àmbit: darrere dels edificis de Torreblanca (“els Miralls”). Preveu 6.500 m² de sostre majoritàriament per lloguer; aproveitament municipal en forma d’habitatges construïts (clau en mà). Queixa veïnal: compradors dels Miralls al·leguen que els van vendre la zona com a verda/equipaments. Seguí apunta al promotor (mateix del nou sostre) com a responsable d’una possible manca d’informació. ERC s’absté: cal comparar el conveni vigent (aportaria un 15% d’aprofitament amb valor de sòl 70% lliure/30% HPO) amb el nou decret d’habitatge (15% sobre un sòl 60% lliure/40% HPO), que podria reduir el nombre de pisos per a l’Ajuntament. Falta d’estudis i temps per avaluar-ho. Inclou la legalització d’equipaments del Consell Comarcal canviant qualificacions de vial a equipament, fet que el govern va afegir dins el mateix paquet urbanístic. "No pot ser que ens demanin el suport en unes situacions així" (per la premura i la informació tardana). Metodologia de govern: temps i informació Crítica a la convocatòria exprés d’un ple extraordinari amb documentació tardana. Demanda de comunicació prèvia i voluntat de corresponsabilitzar l’oposició si es vol suport. Policia Local: queixes internes i gestió de baixes Al ple, un agent de baixa denuncia irregularitats: quadrants en festius i el complement de 300€. Seguí defensa que: • Hi ha mecanismes i representació sindical en la valoració (accident laboral, etc.). • El sistema ha reduït indisposicions oportunes, mantenint el dret a la baixa. • S’ha renovat el pla amb bons resultats i ampli suport de la plantilla. Pintades al local del PSC i manifest antifeixista Condemna de les pintades al PSC, com també ho han fet sempre amb altres casos (PDeCAT, Vd). Aposten per respecte i convivència. "No pot ser que ens anem assenyalant els uns als altres perquè no és la manera." Cuina Miracle: producte de temporada i idees Productes estrella de març Fruita: • Maduixes (abundants i a bon preu) • Taronges • Mandarines • Kiwis • Pomes • Peres • Plàtans • Llimones. Verdures: • Carxofa (depurativa) • Calçots • Verds (bledes, bròquil, coliflor, escarola) • Cols (trinxat encara ve de gust amb fresca) • Espàrrecs (verd/blader i blanc, frescos o en conserva) • Fabetes. Idees de plats • Trinxat també en versió vegetariana. • Amanida d’escarola amb bacallà, anxoves i salsa de calçots. Llei d’envasos biodegradables i ‘porta’t el menjar’ El Parlament de Catalunya aprova una llei que obliga a: • Oferir al client emportar-se el menjar sobrant en envasos biodegradables. Valoració: molt positiva. Alguns restaurants (com el de Targarona) ja ho aplicaven per cultura de rostisseria/menjar per emportar. Dada rellevant de malbaratament alimentari: • A Catalunya es llencen 262.000 tones/any (uns 35 kg per persona/any). Impacte esperat: més consciència, menys residus i millora en la gestió de sobrant tant a casa com a la restauració.
6 de març del 2020
25'
Entrevistes de la Justa del 6/3/2020 — Consell Infantil a Sant Just i participació a l’Escola Canigó; interludi musical; vaga estudiantil, PIN parental i 8M amb dones de la història
Resum general Episodi amb dues grans parts: una entrevista sobre el nou Consell Infantil de Sant Just (amb mestres de 3r de l’Escola Canigó) i un tram final conduït per estudiants sobre la vaga estudiantil, el PIN parental i el 8M. Entremig, un interludi musical i falques del programa. Primera part: Consell Infantil a Sant Just i participació a l’escola • Posada en marxa i organització: Les tutores reben la proposta via equip directiu i Ajuntament; s’organitza en reunions setmanals de centre. Es valora com a molt positiva per fomentar competències socials, autonomia i iniciativa. • Encaix pedagògic: Es vincula als projectes de medi de l’escola (analitzar la realitat i proposar millores), treballant pensament crític i treball en equip. • Projectes relacionats: - Creació d’un refugi de biodiversitat al Parc del Mil·lenari (amb Diputació i Ajuntament). - Campanya amb SOS Gats i Gossos contra l’abandonament de mascotes. • Per què calen espais de participació? Perquè infants i adolescents tenen idees vàlides i creatives i són ciutadans de ple dret. "Moltes vegades els adults es pensen que tenen la raó absoluta" (comentari d’una alumna del Consell) • Claus d’èxit a Sant Just: - Adults que escoltin i valorin la veu dels infants. - Implicació de famílies (assistència a reunions) i mestres (espais a l’aula per tractar el Consell). - Aprendre que hi ha límits (no totes les propostes són viables) sense perdre la motivació. • Com s’ha treballat a l’aula: - Presentació del Consell amb un vídeo de l’Ajuntament. - Procés de candidatures (consentiment familiar, full amb allò que agrada del municipi i propostes de millora). - Votacions anònimes llegint idees sense noms per evitar el “vot a l’amic”. - Educació en el criteri: > "No estem votant la persona; estem votant les seves idees." • Representació i difusió: - A 3r hi ha un representant escollit; la candidatura guanyadora destaca la cura del medi ambient. - A 6è es presenten diverses candidatures i la representant ho viu molt positivament. - L’alumnat de diferents cursos fa difusió del Consell i de les reunions. - Esment a la crida per incorporar infants i joves que viuen a Sant Just però estudien fora. - Les mestres de 3r no assisteixen a les reunions del Consell. • 50è aniversari de l’Escola Canigó: Festa conjunta, activitats d’EF (composar la paraula “Escola Canigó”), pastís i més activitats al llarg de l’any. Interludi musical i falques • S’emet la cançó “Tusa” de Karol G & Nicki Minaj i, després, falques i sintonies del programa “Just a la Fusta”. Segona part: Vaga estudiantil, PIN parental i 8M (amb estudiants) • Context: 6 de març de 2020, estudiants de l’Institut intervenen en antena. Hi ha vaga convocada pel Sindicat d’Estudiants pel PIN parental i s’hi sumen motius de la vaga feminista del 8M. • Què és el PIN parental (Múrcia): Política que permet als pares autoritzar o vetar l’assistència dels fills a xerrades sobre sexualitat, feminisme o identitat de gènere. • Debat estudiantil: - Alguns veuen que moltes absències a classe responen més a la vaga del 8M que al PIN parental, i critiquen no anar a manifestació si es fa vaga. - Majoritàriament contraris al PIN parental: defensa del dret a informació i a formar opinió pròpia. > "Si no saps sobre aquest tema, no podràs formar-te una opinió pròpia." - Es recorda que hi ha lleis que fan obligatòries certes xerrades per formar una societat més inclusiva (drogues, LGTBI, etc.). - Es parla de l’edat: tot i no ser adults, els joves reivindiquen capacitat de decisió sobre la seva formació. - Punt ampliament compartit: aquestes xerrades haurien de ser obligatòries per garantir igualtat d’oportunitats formatives. • 8M i dones de la història: - Reivindicació de dones menys reconegudes i de figures destacades com Virginia Woolf (referent literari i feminista) i Marie Curie (pionera de la radioactivitat i primera dona amb Premi Nobel de ciències). Temes principals • Participació infantil i educació cívica a Sant Just (Consell Infantil) • Processos democràtics a l’aula: candidatures, votacions i pensament crític • Projectes ambientals i socials a l’escola (biodiversitat, benestar animal) • Clau del rol adult: escolta, límits, motivació i corresponsabilitat familia-escola • Vaga estudiantil i PIN parental: dret a la informació i a la formació inclusiva • 8M i referents femenins a la història • Interludi musical: “Tusa” (Karol G & Nicki Minaj) i falques del programa Punts clau • La veu dels infants és central: les seves idees són valuoses i han de ser escoltades. • La participació s’aprèn practicant: candidatures i votacions amb criteri (idees > amics). • Adults com a facilitadors: donar espai, reconèixer límits i mantenir la motivació. • Formació inclusiva: la majoria d’estudiants rebutgen el PIN parental i defensen xerrades obligatòries per construir una societat més justa. • Memòria i referents: posada en valor de dones que han marcat la història (Woolf, Curie).