Entrevistes de la Justa
Entrevistes de la Justa
Programa

Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis
RSS

episodis

1009-1020 de 2109
  • Entrevistes de la Justa del 20/12/2019 — Pressupostos 2020, PAES i cas Tic Tac: el ple de desembre a Sant Just (Bonaigua, ordenances i inversions) - episode art
    28'

    Entrevistes de la Justa del 20/12/2019 — Pressupostos 2020, PAES i cas Tic Tac: el ple de desembre a Sant Just (Bonaigua, ordenances i inversions)

    Context i objectiu de l’episodi Entrevista al 2n tinent d’alcalde i regidor Just Fosalva sobre els principals acords del ple municipal de desembre de 2019 a Sant Just Desvern. Es repassen els punts clau aprovats (pressupostos 2020, ordenances fiscals, PAES), la gestió d’equipaments (Bonaigua), i la problemàtica de l’escola bressol privada Tic Tac. Punts clau del ple (visió general) • Pressupostos 2020 aprovats (28 M€) amb acords amb ERC i Cs i abstenció de Junts per Catalunya; la CUP, en contra per motius climàtics. • Ordenances fiscals 2020: aprovació definitiva amb al·legacions resoltes (IBI congelat; congelació d’una taxa de llicència d’activitat). • PAES (Pla d’Acció per l’Energia i el Clima): aprovat amb objectius 2030 i línies d’adaptació i mitigació del canvi climàtic. • Bonaigua: resolució d’al·legacions del suplement de crèdit (pavelló i Ateneu) i modificació del contracte de gestió per reformar vestidors i millores d’equipament. • Cas Tic Tac: risc de tancament per incompliments acumulats; situació judicialitzada amb mesura cautelar sol·licitada; l’Ajuntament exposa límits legals i alternatives de places a municipis veïns. Desenvolupament dels temes Pressupostos 2020: xifres, prioritats i pactes • Import total: 28 M€ aproximadament. - Capítol 1 (personal): gairebé 10 M€. - Béns corrents i serveis: 12 M€. - Subvencions i transferències corrents: ~2,4 M€. - Inversions: 1,8 M€. • Prioritats i línies estratègiques: - Seguretat: més policia al carrer i inversions específiques. - Cura de les persones: millora del servei d’assistència domiciliària. - Residus: nou contracte per millorar la recollida selectiva. - Teixit associatiu: manteniment i increment de suport a entitats. - Inversions: nou camp de futbol-7, equipament comunitari, millores en mercat municipal i via pública (accessibilitat i carrers prioritaris). • Acords incorporats al pressupost: - Amb Ciutadans: 90.000 € per al pla d’accessibilitat. - Amb ERC: increments en promoció de dones, entitats culturals i difusió de patrimoni; i redefinició d’inversions via ampliació de capital de Promussa amb “doble joc”: - 200.000 € (100.000 + 100.000) per a zona verda al barri centre i plaques fotovoltaiques. - 800.000 € condicionats a conveni amb la Generalitat per una nova escola bressol; si no és possible, es destinaran a habitatge de lloguer jove (operació als antics Jocs Juvenívols). • Debat amb Junts per Catalunya: van demanar imputar directament 2,8 M€ d’inversió de l’escola bressol trencant la regla de despesa i acudint a crèdit. El govern ho rebutja per requerir un conveni previ amb la Generalitat per crear places públiques. “No podem avançar tant sense aquest conveni.” • Posició de la CUP: vot en contra per considerar que el pressupost no reflecteix prou l’emergència climàtica. El govern defensa avenços en fotovoltaica, residus i mobilitat. Ordenances fiscals i preus públics 2020 • Aprovació definitiva amb: PSC, Movem i Cs a favor; Junts i ERC abstenció; CUP en contra. • Al·legacions: - Proposta sobre IBI d’ERC desestimada (l’IBI queda congelat). - Taxa per llicència d’activitat: s’accepta l’al·legació i es congela una pujada prevista. PAES i emergència climàtica • Aprovació del PAES (Pla d’Acció per l’Energia i el Clima) amb objectius 2030: - Reduir −40% d’emissions de GEH. - Estratègies d’adaptació al canvi climàtic. - Impuls a un subministrament segur, equitatiu i sostenible. • Estat i projectes energètics: - Sant Just és el 4t municipi AMB en producció fotovoltaica. - Nous projectes de plaques en equipaments educatius i comunitats energètiques per compartir excedents (p. ex., cap a camp de futbol, CAP, Salvador Espriu). - Nou sistema de recollida de residus per augmentar eficiència i reduir emissions. - Continuïtat de polítiques de mobilitat sostenible (pacificacions, carrils bici) per reduir l’ús del cotxe. “Plourà menys i, quan plogui, ho farà més fort.” Bonaigua: crèdit i reforma d’equipaments • Al·legacions desestimades al suplement de crèdit per la rehabilitació del pavelló de la Bonaigua i la sala municipal de l’Ateneu (reclamació mal formulada). • Modificació del contracte de gestió del complex esportiu de la Bonaigua per remodelar vestidors (especialment l’espai femení) i millorar sortides de piscina. Inversió 50/50 amb la concessionària i ampliació moderada de la concessió per equilibrar econòmicament. Cas escola bressol privada Tic Tac • Cronologia i situació: - Des de maig 2019, el Departament comunica intenció de revocar la llicència per incompliments acumulats des de 2012 (ràtios i, en moments, titulacions). En l’actualitat, el dèficit clau és la sala d’usos múltiples. - El recurs d’alçada de la titularitat és desestimat i l’acte administratiu esdevé ferm. - La propietària presenta recurs contenciós amb mesura cautelar per mantenir l’obertura fins a resolució judicial. 42 famílies afectades. • Paper de l’Ajuntament i alternatives: - Reunions amb famílies i educadores; mapa de places vacants a Sant Just i municipis veïns (hi ha oferta, però sovint amb cost més alt que Tic Tac). - Peticions de solució exprés (espai municipal provisional) són legalment inviables a curt termini per normativa, projectes, llicències i licitacions necessàries. “No volem donar falses esperances; la solució a curt termini és inviable des del marc legal.” Dades i xifres rellevants • Pressupost total 2020: 28 M€. • Inversions: 1,8 M€; ampliació de capital de Promussa: 1,68 M€ (200.000 € verd i fotovoltaica; 800.000 € condicionats a escola bressol o a lloguer jove). • Accessibilitat: 90.000 € (acord amb Cs). • Places afectades Tic Tac: 42 famílies; places vacants local i entorn: >300 (aprox., sumant municipis veïns). Vots i posicionaments • Pressupostos: a favor (PSC, Movem, ERC, Cs), abstenció (Junts), en contra (CUP). • Ordenances fiscals: a favor (PSC, Movem, Cs), abstenció (Junts, ERC), en contra (CUP). • PAES: a favor (PSC, Junts, ERC, Movem, Cs), abstenció (CUP). • Bonaigua (modificació contracte): en contra (Junts, ERC, CUP), abstenció (Cs), govern a favor. Conceptes clau • PAES, regla de despesa, comunitat energètica, conveni per a escola bressol, recollida selectiva, equitat i sostenibilitat, accessibilitat, habitatge de lloguer jove.

  • Entrevistes de la Justa del 19/12/2019 — CAL Sant Just: Cantada de Nadales al Mercat amb xocolatada + tema musical i promo de «Babilònia» - episode art
    25'

    Entrevistes de la Justa del 19/12/2019 — CAL Sant Just: Cantada de Nadales al Mercat amb xocolatada + tema musical i promo de «Babilònia»

    Tema central: Cantada de Nadales de la CAL a Sant Just Entrevista amb Mercè Gràcia (La CAL Sant Just) sobre la tradicional cantada de Nadales que tindrà lloc davant del Mercat Municipal. Detalls de l’activitat • Quan i on: dissabte, al «raconet de les escales del costat del Ballard», davant del Mercat Municipal. • Horaris: 11.00 ambient musical; 12.00 inici de la cantada amb acompanyament de músics. • Format: obert a tothom; es reparteix un cançoner amb les lletres; els músics van triant peces i es canta de manera improvisada però amb Nadales tradicionals. • Participació: no cal ser professional — "som tots aficionats" • Ambient i caliu: xocolatada popular — "per afinar les veus" • Tradició: aproximadament 15 anys d’història; alguns anys, per mal temps, s’ha fet a l’Ateneu, però normalment és davant del mercat. Punts clau • Convocatòria oberta: «tothom que passi pel carrer i li vingui de gust, està ben convidat». • Accessibilitat: cançoner amb lletres per facilitar la participació. • Acompanyament musical: els músics marquen el ritme i ajuden a mantenir la cantada. • Objectiu: fomentar la convivència i l’esperit nadalenc al poble. Qui és la CAL? La CAL és la Coordinadora d’Associacions per la Llengua, amb seccions locals arreu de Catalunya i el suport de diverses entitats (excursionistes, culturals, etc.). La seva missió és la promoció i defensa de la llengua catalana en diferents àmbits. Activitats destacades a la zona • Correllengua durant les festes de tardor (primer any, coorganitzat amb Esplugues; després, organització pròpia). • Participació a la Nit Estelada per Festa Major. Altres continguts de l’episodi Cloenda de l’entrevista i recordatori • El locutor resumeix: 11.00 ambient, 12.00 cantada, i xocolatada per a tothom. Tema musical • S’emet la cançó «Dancing with a Stranger» de Sam Smith i Normani. Promo cultural: «Babilònia» • Espai de crítica cultural dedicat a llibres, exposicions, concerts, cinema i teatre. • Emissió: dijous de 21.00 a 22.00. • Jingle i identificatius: repetició del jingle «Babilònia» i posterior seqüència de «Bona nit», probablement un bucle tècnic/continuïtat de l’emissió. En síntesi • Esdeveniment principal: cantada de Nadales de la CAL davant del Mercat Municipal, amb músics, cançoner, participació oberta i xocolatada. • Missió de la CAL: activisme lingüístic i cultural local amb activitats com el Correllengua. • Contingut extra: tema musical internacional i promo del programa cultural «Babilònia».

  • Entrevistes de la Justa del 18/12/2019 — Entrevista sobre els Pastorets de Sant Just amb Nico Basson i Joan Sàlvia, més prèvia del Clàssic Barça–Madrid - episode art
    16'

    Entrevistes de la Justa del 18/12/2019 — Entrevista sobre els Pastorets de Sant Just amb Nico Basson i Joan Sàlvia, més prèvia del Clàssic Barça–Madrid

    Resum de l’episodi Context i convidats Programa: Just a la Fusta (Ràdio d’Esvern 98.1 FM) Convidats: Nico Basson (director dels Pastorets de Sant Just) i Joan Sàlvia (actor dels Pastorets). Més tard, tertúlia amb l’Enric. Punts clau de l’entrevista amb Nico Basson Estrena imminent i director sorprenentment tranquil: “Gens” de nervis. Guió: adaptació de Roger Cònsul amb petites novetats i sorpreses per al públic, mantenint l’esperit d’altres anys. Direcció i organització: primer cop dirigint un grup tan gran; repte assumit amb un equip d’unes 10 persones (planificació amb la Glòria, equip de direcció –atrezzo, vestuari, maquillatge– i estaf tècnic). Procés d’assaig: inici l’1 d’octubre amb lectures i guió a la mà, després posada en escena, moviment i passi general. Primer passi de llums i so fet “una mica correcuita” després de fer les memòries. Doble repartiment per volum de participants (p. ex. pijos, pastoretes) i per facilitar logística d’horaris i assajos. Dificultats: dirigir una obra no escrita ni adaptada per ell; coordinació d’entrades per moltes portes; llums i so encara “verdet”. Suport clau dels actors veterans de l’obra. Crida al públic: recomanació especial per Sant Esteve. “Si estan menjant canelons… un lloc perfecte seria els Pastorets; s’ho passaran superbé.” Intervenció de Joan Sàlvia (actor) Trajectòria: des del primer any; cada edició incorpora canvis i gags nous (“dues o tres coses” especialment divertides) sense fer-ne spoilers. Actualitat al guió: petites referències a temes polítics del país. Assajos: bona marxa i punts finals respectats (de 6 a 8); reptes de conciliar horaris amb nens, joves, exàmens i esports – raó per la qual el doblatge de personatges és útil. Valoració del director: Nico és pausat i no transmet nervis, cosa que els actors agraeixen. Conegut prèviament pel Tamboret a l’Ateneu. “Si estava nerviós, no ho ha transmès… això els actors ho agraïm.” Falques i serveis Canals de contacte (WhatsApp de Ràdio d’Esvern) i programació de Nadal amb nadales. Informació d’interès públic: ZBE Rondes BCN, Servei Català de Trànsit (012), cursos de català (CPNL i Parla.cat). Tertúlia esportiva: prèvia del Clàssic Partit: Barça–Reial Madrid al Camp Nou, en un context extraesportiu marcat per l’ajornament previ i la convocatòria de Tsunami Democràtic. Debat: es parla poc del vessant purament esportiu; comentaris sobre rumorologia (p. ex. pilotes inflables) i advertiments sobre credibilitat justeta d’algunes informacions i fake news.

  • Entrevistes de la Justa del 16/12/2019 — Cap infant sense joguina a Sant Just i TOC infantil/adolescent: campanya solidària, comerç local i guia pràctica - episode art
    26'

    Entrevistes de la Justa del 16/12/2019 — Cap infant sense joguina a Sant Just i TOC infantil/adolescent: campanya solidària, comerç local i guia pràctica

    Cap infant sense joguina a Sant Just Objectiu i funcionament • Garantir que 42 infants del municipi rebin un regal per Nadal/Reis (llista detectada per Serveis Socials). • Model de donació vinculat al comerç local: la ciutadania compra el regal i el deixa a la botiga col·laboradora; l’Ajuntament el recull i l’entrega el dia de Reis. • Doble impacte: solidaritat i dinamització del comerç de proximitat. "Cap nen ni nena es quedarà sense cap regal" (si cal, l’Ajuntament cobreix la diferència). • Es busca millorar la comunicació de la campanya amb un roll-up itinerant i presència a activitats de Nadal. Comerços col·laboradors (7) • Cistelleria Ballar • El Llibreter • Janine Patzburg • Papereria Escrivà • Neki • Bien Papier • Tutu Barcelona Activitats i finançament • Encesa de llums amb xocolatada solidària (recaptació pendent de sumar amb el vermut). • Dissabte 21 (10–14 h) al Mercat (1a planta): tallers infantils i vermut solidari; si fa sol, part de l’activitat es fa a l’exterior. Coral i nadales per ambientar. • Es descarta la recollida d’objectes usats: es prioritzen regals nous per dignitat i qualitat. Detecció de famílies i context social • La llista d’infants ve de Serveis Socials i passa a l’Àrea de Solidaritat i Comerç. • Tot i la renda per càpita alta del municipi, hi ha diversitat socioeconòmica; la llista no disminueix i es reforça la crida a la solidaritat. Psicologia: TOC en nens i adolescents (amb Marta Atena) Què és el TOC? • El TOC es defineix per obsessions (pensaments/imatges/impulsos intrusius) i compulsions (rituals per reduir ansietat o prevenir dany). • Criteri clau: interferència significativa en el dia a dia (temps, escola, socialització). • Exemple: perdre l’autobús per rentar-se les mans 50 cops. Tipus freqüents en menors • Neteja/contaminació • Repetició/perfeccionisme (esborrar i reescriure) • Comprovació (preguntar reiteradament) • Ordre (molt malestar si res no és al seu lloc). Diferenciar TOC de rutines i pors evolutives • Rutines infantils (menjar, joc, son) són normals; es tornen TOC quan excedeixen l’edat, s’intensifiquen i interfereixen. • Pors evolutives per etapa (sorolls/altures/separació al primer any; foscor/monstres a preescolar; dany/malaltia a infantesa; crítica/fracàs i autoimatge a preadolescència; sexe/relacions/rendiment a adolescència). Esdevenen obsessions quan són excessives i repetides. Prevalença i gènere • Estimació: 4–5 alumnes amb TOC en una escola de primària; fins a ~20 a secundària. • Més freqüent en nens a la infantesa; més freqüent en noies a l’adolescència. Diferències vs adults i detecció • Els nens sovint no reconeixen l’excessivitat de les compulsions i impliquen la família (p. ex., demanar rentats de mans específics o revisions repetides). • Detecció freqüent per pares i escola quan hi ha retard crònic, baixada de rendiment o rituals visibles. Impacte i casos • Alt estrès familiar i personal: arribar tard, discutir, menys gaudi amb amics, rituals a l’hora d’anar a dormir (cansament diürn), irritabilitat o explosivitat. • Casos il·lustratius: canviar-se de roba 30 vegades abans d’anar a l’escola; perfeccionisme en exàmens (passar a net, reescriure) que impedeix acabar a temps.

  • Entrevistes de la Justa del 13/12/2019 — Constitució i funcionament de l’Espai de Participació Infantil i Juvenil de Sant Just: franges d’edat, calendari, representativitat i impacte al municipi - episode art
    26'

    Entrevistes de la Justa del 13/12/2019 — Constitució i funcionament de l’Espai de Participació Infantil i Juvenil de Sant Just: franges d’edat, calendari, representativitat i impacte al municipi

    Resum general Context i objectiu de l’episodi • Entrevista al regidor Just Fosalva (Educació, Infància i Acompanyament a l’Escolaritat) sobre la posada en marxa de l’Espai de Participació Infantil i Juvenil de Sant Just. • Es detallen el procés de constitució, el model de funcionament (franges d’edat, periodicitat, plenaris), la representativitat (dins i fora escola) i la capacitat real d’incidència en polítiques i serveis municipals. Temes principals Acte de constitució i trajectòria prèvia • L’acte es va celebrar al Casal de Joves amb protagonisme d’infants i adolescents. • Repàs històric: compromís sorgit del Projecte Educatiu de Ciutat (2016-2017) per crear un espai de participació infantil i juvenil. • Procés previ amb grup impulsor/motor (escollit per sorteig) que va definir com havia de ser l’espai: composició, eleccions, temàtiques, dinàmiques. • Més de 120 infants van participar en el procés de candidatures; s’han cobert pràcticament totes les franges d’edat. • Testimonis emotius de famílies i participants; es consoliden dues franges d’edat per treballar amb ritmes diferenciats. Funcionament previst: franges, periodicitat i plenaris • Dues franges: 8–12 (primària) i 12–16 (secundària). • Sessions mensuals a partir de l’any vinent, amb moments de plenari conjunt puntuals. • Composició prevista: 42 membres (aprox. 20 + 22), organitzats en grups de treball de 20 per afavorir la participació, el debat i el confort d’expressió. Representativitat i dificultats de difusió • Proporció de candidatures: aproximadament 80% dins escola / 20% fora escola. • Exemples: en un grup de 20, 16 dins i 4 fora; en el de 22, entorn 16–17 dins i 5 fora. • Repte principal: captar candidatures de la franja fora escola, especialment a secundària. La difusió via web i xarxes és menys efectiva que a les tutories dels centres. Capacitat d’incidència i valor educatiu • Més que fixar límits formals de decisió, es posa l’accent en el procés participatiu: debatre, aportar idees, arribar a consensos, i aprendre a construir ciutadania. • Compromís de l’Ajuntament: acompanyament professional, recepció de projectes i propostes, i resposta responsable (dir sí o no amb criteri i transparència). • Objectiu clau: fomentar en 40+ joves la capacitat d’anàlisi, pensament crític i transformació del seu entorn. Exemples d’impacte i límits • Ajustar horaris del Casal de Joves per facilitar l’assistència. • Millorar espais públics: zones per fer esport informal (futbol, etc.). • Seguretat viària entorn escolar: revisar passos de vianants i trajectes. • També hi haurà propostes no viables: dir no forma part de l’aprenentatge cívic i de conèixer competències i limitacions reals. Primers passos i simbolisme • S’obsequia cada membre amb una llibreta en blanc com a símbol d’ideació i treball compartit: espai per idees, projectes i somnis. Missatge central: “aquí es ve a treballar” i a passar-s’ho bé aprenent. “S’hi arriba tard?” Autocrítica i resposta • Reconeguda manca històrica d’aquest espai a Sant Just en comparació amb altres municipis (p. ex. Sant Feliu, 2008–2009). • Posada al dia: la inquietud era present des de 2015 i va ser compartida pel PEC; s’ha construït conjuntament amb la ciutadania fins a un projecte madur i operatiu. Cites destacades "Una llibreta com a símbol d’un lloc on escriure, on tenir idees, on desenvolupar projectes... aquí es ve a treballar." "Ens estem posant les piles: Sant Just estava mancat d’aquest espai, i ho hem reconegut i construït amb la ciutadania." Notes i context • L’entrevista es fa als estudis de Ràdio Desvern. L’acte de constitució va tenir lloc al Casal de Joves. • Al tram final del podcast s’anuncia el tema “Ready for the Floor” de Hot Chip i una futura connexió amb l’Institut de Sant Just.

  • Entrevistes de la Justa del 12/12/2019 — Moviments Orgànics a Girona, proposta de Fundació Plensa i debat sobre el Clàssic i el Tsunami Democràtic - episode art
    26'

    Entrevistes de la Justa del 12/12/2019 — Moviments Orgànics a Girona, proposta de Fundació Plensa i debat sobre el Clàssic i el Tsunami Democràtic

    Resum general Programa amb dues parts destacades: una entrevista a l’artista Montserrat Sastre per la seva exposició “Moviments Orgànics” a Girona, i una tertúlia d’actualitat amb una proposta cultural de gran abast i un debat sobre el tractament mediàtic del Barça–Madrid. Entrevista a Montserrat Sastre — “Moviments Orgànics” (Girona) Obres i materials • Escultura en talla de fusta com a eix principal (una vintena de peces) • 4 dibuixos a pastel (sobre les seves pròpies escultures) • 5 peces de fang d’alta temperatura, fang acolorit, amb formes que evoquen roses i flors • Fustes diverses, incloent-hi una peça inèdita: columna de teca • Mides: des de 25–30 cm fins a peces de més de 2 metres d’alçada “Moviments Orgànics” — el títol ja n’explica l’arrel natural i orgànica de l’obra. Procés creatiu • Dibuix intensiu previ i selecció d’idees • Maquetes: primera en plastilina; després en fang (a vegades calen 2–3 iteracions) • Treball amb taulons gruixuts (més profunditat i volum), sovint composats i enganxats abans de l’acabat • Dibuix a mida real i, finalment, execució en fusta Lloc, dates i horaris • Inauguració: avui a les 19:00 • Lloc: Passatge Farinera i Teixidor, 1, Girona — Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (Delegació de Girona) • Horaris de visita: 9–13 h i 16–20 h • Durada: dos mesos (fins a mitjans de febrer) “Sempre em fa il·lusió, això és vida.” — sobre exposar fora de casa. Trajectòria recent i properes exposicions • Primer cop que exposa a Girona • Pròxima exposició a Salt (Les Bernardes), comissariada per Dolors Puigdemont, amb participacions d’Anna Bofill (música), Maria Cinta Montagut (poesia), Carme Malaret, Pilar Montserrat, Clara Vidal • Col·lectiu Arte Sant Just: actualment aturat • A Sant Just: darrera exposició el 2017 (Can Ginestar) i participació a Singulars (peça en aparador) • Espai de treball: casa-estudi al c/ Bonavista (Sant Just) Tertúlia d’actualitat Proposta: recuperar una masia com a espai cultural (Fundació Plensa) • Inquietud per l’estat d’una masia històrica vinculada al Camí de la Vall i al camí ral; esment del masover traspassat i la propietat tancada • Valor patrimonial: eines del vi, celler d’inicis del segle XX (abans de la fil·loxera), memòria d’activitat amb fins a 100 empleats • Proposta d’impulsar una Fundació/Museu Jaume Plensa al lloc, amb jardins escultòrics i projecció internacional • Impacte: potencial econòmic i social (turisme cultural) • Governança i finançament: Ajuntament (Regidoria de Cultura — Joan Basaganyes), Consell Comarcal, Diputació, Generalitat; possible fundació público-privada • Debat sobre ubicació i vincle territorial (entre Sant Just i Sant Feliu; Plensa hi té taller i residència a la zona) “Atrauria autocars a punta pala… és un artista internacional.” Debat: El Clàssic, Tsunami Democràtic i el “quart poder” • Indignació per l’enfoc mediàtic (catastrofista) del Barça–Madrid en relació amb Tsunami Democràtic • Crítica al “quart poder” per crear un ambient hostil i demonitzar la protesta • Reclam de normalitat: el futbol com a espai lúdic i rivalitat esportiva sana • Esment de dispositius policials (p. ex. 1.500 agents) i del risc de polarització “La paraula és hostil… crear mal amaró abans d’una cosa lúdica.”

  • Entrevistes de la Justa del 11/12/2019 — Sant Just al dia: comerç nadalenc i Sants Market, pressupostos i inversions, mobilitat (tram i bus-VAO), nomenclàtor i projectes socials - episode art
    28'

    Entrevistes de la Justa del 11/12/2019 — Sant Just al dia: comerç nadalenc i Sants Market, pressupostos i inversions, mobilitat (tram i bus-VAO), nomenclàtor i projectes socials

    Introducció Entrevista a Gina Pol (portaveu del PSC i regidora) al magazín Just a la Fusta de Ràdio Desvern per repassar l’actualitat de Sant Just. Comerç i Nadal: Sants Market a Torreblanca Punts clau • Valoració molt positiva del primer Sants Market en clau nadalenca: va atraure públic nou i alguns comerços van registrar bones vendes. • Debat sobre el “caliu” nadalenc i la ubicació a Torreblanca: el govern defensa integrar aquesta zona (i Mas Lluí) en la vida comercial i festiva del municipi. • Compromís de revisar el model amb el sector: reunir comerç i Ajuntament a inici d’any per definir calendari d’activitats i el format de fires nadalenques (comerç, artesania, espai per a escoles, o un híbrid). • Oferta nadalenca al municipi: cantades, pastorets, vermuts i actes solidaris (p. ex. Cap infant sense joguina). "Tothom diu que repetiria, el 100% diu que caldria repetir aquest format." Participació infantil: Consell Infantil Punts clau • Nova experiència de participació infantil/juvenil per aportar mirades i propostes sobre la ciutat. • Connexió amb el PEC i activitats municipals; s’esperen mesos per fer-ne una valoració més acurada. Economia municipal: Pressupostos, PAM i Pla d’Inversions Punts clau • Ordenances aprovades per definir ingressos; ara pressupostos (despeses) i PAM amb mirada de 4 anys. • Oposició informada en reunions bilaterals i col·lectives; el govern busca suport ampli. Equipaments i serveis prioritaris • Centre Cívic de Mas Lluí: inici d’obres al desembre (calendari condicionat per la pluja). • La Bonaigua: continuïtat de la segona fase. • Deixalleria i millora de la qualitat del residu per als objectius 2030; desplegament del porta a porta comercial. • Serveis socials: aposta decidida per ampliar cobertura social. • Via pública: pla d’inversions per barris, carrers prioritaris amb finançament. • Benestar animal: nous correcans i espais d’oci per animals. Sala de l’Ateneu: rehabilitació i usos Punts clau • El què està definit; s’està concretant el com i l’encaix pressupostari. • Debat sobre usos: entrar en circuits estables de teatre o garantir una sala multifuncional (ball, teatre, etc.), amb implicacions econòmiques diferents. • Planificació d’obra per minimitzar l’impacte en la intensa activitat actual de la sala. "No ens precipitarem perquè algú ens demana una informació. La donarem quan estigui tot ben treballat, tancat i acordat." Nomenclàtor: reglament participat i perspectiva de gènere Punts clau • En 6 mesos (abans d’estiu) es vol presentar el reglament de la Comissió de Nomenclàtor, inspirat en el model gironí (amb participació externa). • Implicació del Consell de les Dones i del Centre d’Estudis Santjustencs. • Objectiu: corregir el dèficit de noms de dona i recuperar figures femenines de la història local. Mobilitat Tramvia Sant Just – pont d’Esplugues (ATM) • Període d’al·legacions obert; l’Ajuntament vol màxima informació i participació. • Alternatives: bulevard sense trànsit privat (excepte urgències i veïnat) vs opció híbrida (carril de pas + espai de bulevard). • Impactes en mobilitat i sostenibilitat: cal reduir vehicles i coordinar-se amb possibles restriccions d’accés a Barcelona. "La decisió tindrà conseqüències sobre la mobilitat d’aquella zona... Volem compartir-ho de manera oberta amb la ciutadania." Carril bus-VAO a la B-23 • Mesura clau per al canvi modal a transport públic: cal garantir celeritat i qualitat si es restringeix el vehicle privat. • Demanda històrica que s’acosta a la realitat; resposta a reptes de sostenibilitat i capacitat del transport públic. Conveni AMB: línies JM, JT i E30 • Aprovació del conveni per la prestació del servei i renovació de flota híbrida. • Objectiu: millora del servei, horaris i, si cal, reforç (especialment a l’E30). Projecte social: “Bici sense edat” (Sant Just Solidari) Punts clau • Projecte per a gent gran amb dificultats de mobilitat: passejos en tricicle elèctric conduït per voluntariat. • L’Ajuntament finança el vehicle i el manteniment; l’entitat gestiona el voluntariat i la dinamització. • Beneficis: trencar la monotonia, fomentar la vida activa i el relacionament social. "No cal que sigui un gran repte: anar a fer un cafè al carrer Bonavista ja et canvia el dia." • Primer projecte de Sant Just Solidari amb impacte local directe. Serveis Socials: Servei d’Ajuda a Domicili (SAT) Punts clau • Adjudicació a Accent Social mitjançant concurs públic (plecs aprovats pels grups; criteris tècnics i municipals). • Marc legal de contractació pública i normativa europea: no es pot triar “a dit”. • No es va dividir per lots: el servei requereix coordinació única i equitat a totes les llars (dividir per barris o funcions generaria incoherències). • Compromís municipal de fiscalitzar la qualitat del servei i sous dignes del personal. "No hi ha cap objecció política si compleixen els plecs d’un concurs públic." Tancament i música • Comiat de l’entrevista i tema musical: “Sota l’arbre” de La Iaia.

  • Entrevistes de la Justa del 10/12/2019 — Després També, emergència climàtica i Collserola: entrevista a Bernè Maïnès i debat sobre l’ús del parc - episode art
    24'

    Entrevistes de la Justa del 10/12/2019 — Després També, emergència climàtica i Collserola: entrevista a Bernè Maïnès i debat sobre l’ús del parc

    Resum general de l’episodi Episodi amb dues parts principals: • Entrevista a Bernè Maïnès arran de la nominació als Premis Gaudí del curtmetratge “Després També”, dirigit per Carla Simón. • Secció “Som Natura” amb actualitat mediambiental (ONU, emergència climàtica, Greta Thunberg, paper dels joves) i tema central: usos i abusos del Parc Natural de Collserola, amb focus en regulació de bicicletes i pressions urbanístiques. Entrevista: “Després També” i la nominació als Premis Gaudí Context i temàtica del curt • “Després També” aborda el tema del VIH/Sida a través de l’Edu, un noi jove que contrau el virus per manca de responsabilitat en les relacions sexuals. • Missatge clau: es pot fer vida normal amb VIH, però cal responsabilitat i més informació per als joves. Direcció, treball i procés creatiu • Direcció de Carla Simón (guardonada per “Estiu 1993”). • Bernè, no actor professional, destaca que treballar amb Simón va ser emocionalment excel·lent i amb un mètode que convida a fer-se propi el personatge. • Preparació: una setmana de treball intens sobre relacions i rerefons dels personatges (mare, parella, exparella, etc.). Personatge i repartiment • L’Edu comparteix trets amb Bernè (monitor d’esplai, edat, moto), per naturalitzar l’actuació. • Repartiment esmentat: Cristina Colom (parella), Lluís Marquès (exparella), Enric Auquer, Núria Prims (mare), i les dues actrius d’“Estiu 1993” (Llàrtigas i Paula Robles). Càsting i expectatives • Connexió via el curt “La Mugre” (Lua López). Carla Simón va proposar proves després de veure’ls treballar. • Nominacions: coincideixen amb altres curtmetratges (“Higuera”, “Suc de Cíndria”, “Tarip”). Bernè creu que pot guanyar “Suc de Cíndria”, però no descarta sorpresa. • Trajecte personal: del “fer el ridícul” amb naturalitat davant la càmera a encadenar projectes. “Com que no m’hi dedico, és més aviat una afició.” Som Natura – Actualitat mediambiental abans del tema central Titulars i diagnòstic global • La concentració de CO₂ va assolir un màxim històric (2018). • La ONU demana multiplicar per 5 els esforços; la meitat de països rics incompleixen objectius. • Es proposa una declaració d’emergència climàtica a escala mundial i europea. “Cal una declaració d’emergència climàtica mundial.” Cimeres i canvi de paradigma • Anys de cimeres (Rio, París…) amb acords pobres i incomplerts. • L’impuls real pot venir dels joves (moviment global). • Greta Thunberg creua l’Atlàntic en catamarà per minimitzar emissions i visibilitzar el problema. “Tots estem en el mateix país” — els astronautes, segons Pedro Duque, parlen d’humanitat, no d’estats. Tema central: Usos i abusos del Parc Natural de Collserola Context i fragilitat • Collserola, envoltada per prop de 4 milions d’habitants, rep un ús intensiu i és un espai molt delicat que requereix cura. Límits i municipis implicats • Barcelona (Sarrià-Sant Gervasi, Vallvidrera, les Planes, Tibidabo) i, al Baix Llobregat: Esplugues (la Miranda), Sant Just, Sant Feliu, Molins de Rei. • El riu Llobregat actua com a connector ecològic; hi ha propostes urbanístiques que tensionen aquest corredor. Pressions urbanístiques i “mossegades” • Exemple: zona de pàdel amb mur de 6 m (entre Sant Just i Sant Feliu) tocant parc natural. • A Barcelona, el límit pràctic vol ser la Carretera de les Aigües, però hi ha intencions de noves “mossegades” en espais encara feréstecs. Massificació i impactes de les bicicletes • Comptes anuals d’1,5–2 milions de visites (usuaris repetits), amb impacte alt. • Excés de ciclistes fora de norma: creació de trialeres que erosionen el sòl, generen canals sense vegetació i augmenten el risc en episodis de pluja. Normativa pendent i governança • Declarat Parc Natural el 2010, però el reglament de funcionament encara no s’ha aprovat. • Hi ha un consell polític (regidors municipals) que frena l’aprovació, i un consell assessor (universitat, ecologistes, entitats) amb el reglament ja treballat. Proposta d’ordenança per a bicicletes (punts clau) • Velocitats màximes: 20 km/h en general; 10 km/h amb vianants, mantenint 1 m de separació. • Itineraris permesos: vies principals, pistes forestals i camins de passeig > 3 m d’amplada. • Prohibicions: curses organitzades; circular per camins estrets, rieres, reserves naturals o camp a través on estigui indicat. • Equipament: timbre, llums i elements reflectants homologats. • Preferència del vianant i respecte mutu. • Règim sancionador: multes entre 30 i 500 € (lleus, greus, molt greus). Idees clau • Cultura i salut: normalitzar i responsabilitzar sobre el VIH entre els joves. • Clima: urgència global i paper transformador de la joventut per superar l’inercià política. • Territori: gestió sostenible d’un parc metropolità fràgil, amb regulació clara i compliment efectiu.

  • Entrevistes de la Justa del 9/12/2019 — Connexió del tramvia Rambla Sant Just–Pont d’Esplugues: alternatives, impacte en la mobilitat i calendari; nova ordenança de bicicletes i patinets - episode art
    27'

    Entrevistes de la Justa del 9/12/2019 — Connexió del tramvia Rambla Sant Just–Pont d’Esplugues: alternatives, impacte en la mobilitat i calendari; nova ordenança de bicicletes i patinets

    Resum general Entrevista amb Josep Maria Ranyer, regidor de Mobilitat i Seguretat Viària i de Planificació Territorial de Sant Just, sobre la connexió directa del tramvia entre la Rambla de Sant Just i el Pont d’Esplugues. Es detallen les 4 alternatives presentades per l’ATM, els impactes en la mobilitat (restriccions al vehicle privat, garantia d’accés veïnal i comercial), el coll d’ampolla al pont de l’autopista, i el calendari del projecte: de l’exposició pública a l’avantprojecte (2020), el projecte executiu (2021) i l’inici d’obres no abans de 2022. També s’aborda la nova ordenança de bicicletes i patinets (VMP) en tràmit. "La nova Rambla no sigui una barrera... sinó que permeti que el trànsit flueixi i pugui sortir no tan sols per dalt sinó també per altres bandes." "Si tenim solució pel transport amb cotxe privat, el millor és un bulevard perquè serà el més pacífic i el que donarà més qualitat de vida." Temes principals Alternatives de traçat del tramvia i modalitats de servei Impactes en la mobilitat local: possibles restriccions al vehicle privat, accés garantit a veïns i comerços, i integració d’autobusos a la mateixa plataforma Coll d’ampolla: condicionants al pont de l’autopista per encabir doble via i voreres Volums de trànsit i efecte del carril bici ja implantat; potencial de transferència modal al transport públic Integració amb metro (L5 i proposta d’extensió de la L3 fins a Santa Magdalena) i reforç de busos interns Calendari i participació ciutadana durant l’exposició pública i fases del projecte Ordenança de bicicletes i patinets (VMP): estat de tramitació i timing Alternatives de traçat i servei Opcions considerades per l’ATM • Alternativa de via única: descartada per no garantir la reducció de ~8 minuts en el temps d’arribada a Barcelona (caldria esperar creuaments). • Doble via amb variants de carrils per a cotxes: Mantenir un carril per banda (reduir de 2→1 per costat): l’ATM també la veu desfavorable a nivell mediambiental i socioeconòmic. Un únic carril intermunicipal (de pas restringit) o cap carril: són les opcions que es mantenen en estudi. Condicionant clau El pont de l’autopista és el punt crític: encabir dues vies de tramvia obliga a reduir voreres (ja estretes) o bé eliminar el pas simultani de cotxes. Mobilitat local i integració de modes Accés garantit a veïns i comerços: es podrà arribar a porta per descàrregues i pujada/baixada de persones. El carril bici es manté; amb l’opció sense pas general de vehicles, s’allibera espai per a mobilitat activa i s’aconsegueix un bulevard més pacificat. Autobusos: circularien per la mateixa plataforma compartida que el tramvia (transport públic assegurat en totes les opcions). S’analitzen itineraris alternatius i la transversalitat per evitar que la nova Rambla actuï com a barrera; importància d’accessos a la ronda i millores de rotondes a Esplugues i Cornellà. Dades i previsions Reducció de temps: ~8 minuts fins a l’enllaç amb metro (L5/L3). Transferència modal prevista: el tramvia podria retirar uns 2.000 cotxes/dia; cal reassignar uns 4.000 i escaig vehicles restants amb mesures de gestió viària. Efecte carril bici: la reducció prèvia d’un carril ja ha desviat trànsit sense generar col·lapses generalitzats segons l’ATM (mesures pre-carril bici vs situació actual). Perspectiva metropolitana: possibles restriccions a Barcelona poden afavorir el transport públic; la connexió amb L5 i una eventual prolongació de la L3 fins a Santa Magdalena faria el sistema més competitiu. Reforç busos interns: caldrà millorar la capil·laritat entre el tramvia i la resta del municipi. Calendari i participació Exposició pública de les alternatives: oberta fins aproximadament gener 2020; veïns i entitats poden presentar al·legacions. Avantprojecte: previst cap a finals de 2020 (selecció d’1 alternativa i definició més concreta). Projecte executiu: durant 2021; posterior licitació. Obres: no abans de 2022. L’Ajuntament informarà també sobre afectacions d’obra per a comerços i logística. Ordenança de bicicletes i patinets (VMP) En fase d’exposició pública i ajust a la normativa estatal recent de la DGT i a criteri metropolità. Aprovació inicial al ple de gener (si no hi ha impediments formals); nova exposició i resolució d’al·legacions. Objectiu: aprovació definitiva dins el primer trimestre; regulació integral dels vehicles de mobilitat personal a Sant Just.

  • Entrevistes de la Justa del 5/12/2019 — Casals d’Hivern 2019 de Patim Patam: Musicalment i Aventura (dates, edats, inscripcions i preus) + música i avanços de tertúlia a Just a la Fusta - episode art
    26'

    Entrevistes de la Justa del 5/12/2019 — Casals d’Hivern 2019 de Patim Patam: Musicalment i Aventura (dates, edats, inscripcions i preus) + música i avanços de tertúlia a Just a la Fusta

    Resum general Entrevista a Teresa Raquena (Associació Infantil i Juvenil Patim Patam) al magazín matinal "Just a la Fusta" sobre els casals d’hivern 2019 a Sant Just. S’hi presenten dues propostes: el casal de lleure Musicalment i el Casal d’Aventura, amb matinals per dies adaptats a les vacances de Nadal. També s’expliquen dates, edats, activitats, inscripcions, horaris i preus. "La idea és que cada dia [del Musicalment] estigui enfocat en un gènere musical diferent." "Horari de 9 a 2 (sense dinar)." "Inscripcions obertes fins al dia 15 a patimpatam.cat." "Oferta 119€ si es fan tots els dies del Casal d’Aventura." Entrevista: Casals d’hivern de Patim Patam Proposta i calendari • Dues opcions: Musicalment (lleure) i Casal d’Aventura (punt de trobada: La Vagoneta). • Format matinals per dies (no setmanes) per adaptar-se a un calendari festiu fragmentat. • Dates: 23 i 24 de desembre; 27; 30 i 31; i 2 i 3 de gener. • Objectiu: donar servei a famílies que treballen durant les festes. Edats i activitats • Casal d’Aventura: pensat per a infants a partir de cicle mitjà de primària (~8+ anys). Activitat clau: desplaçaments en bicicleta i propostes a Collserola aprofitant l’entorn de Sant Just. • Musicalment: per a 3 a 12 anys; activitats de lleure orientades a descobrir gèneres musicals, ballar, disfressar-se i conèixer artistes i músiques. • Rotació de gèneres per dia: rock and roll, folk (el 24, vinculat a la tradició i possible visita del Tió), rap, country, ritmes llatins, òpera, ritmes africans. Inscripcions i logística • Inscripcions online a: patimpatam.cat (formulari senzill). • Termini: fins al dia 15; després es munten grups i es tanquen inscripcions. • Històric d’hivern: fa 4-5 anys que s’organitzen; participació habitual 30-40 infants (menys que a l’estiu perquè moltes famílies viatgen). • Enguany és el primer any amb dues propostes d’hivern; si hi ha descompensació es podrien ajuntar casals o fer ajustos. Horaris i preus • Horari: de 9:00 a 14:00 (sense opció de dinar a l’hivern). • Preus per dia: 15€ (Musicalment) i 18€ (Aventura). • Descompte: al Casal d’Aventura, si s’apunten tots els dies, 119€ en total. Música i falques del programa • Després de l’entrevista, falques i autopromoció de Just a la Fusta. • Presentació de la tertúlia (participants anunciats: l’Arbre, la Lina i la Joana) i bloc musical. • Cançó: "Perfect Strangers" de Jonas Blue i JP Cooper. • Cançó en català posterior (títol no identificat) i nova falca del programa amb un loop de "Bona nit" que tanca el fragment transcrit.

  • Entrevistes de la Justa del 4/12/2019 — Sant Just en debat: Mercat de Nadal, contracte del SAT, antifeixisme, crèdit per l’Ateneu, mobilitat i residus; i consells veterinaris sobre baralles de gossos - episode art
    25'

    Entrevistes de la Justa del 4/12/2019 — Sant Just en debat: Mercat de Nadal, contracte del SAT, antifeixisme, crèdit per l’Ateneu, mobilitat i residus; i consells veterinaris sobre baralles de gossos

    Panorama general Entrevista amb el portaveu de la CUP a Sant Just, Carles García, sobre temes d’actualitat municipal (mercat de Nadal, contractacions, mobilitat, urbanisme, cultura, residus, participació infantil i violència masclista) i, a la segona part, secció de veterinària amb Sònia Moreno sobre com actuar quan es mosseguen gossos. Entrevista amb Carles García (CUP Sant Just) Mercat de Nadal “Sant’s Market” i comerç local • Crítica al canvi d’ubicació (cap al Parc de Torreblanca): es perd el “caliu” al centre del poble i es centrifuga l’activitat cap a fora. • Impacte en la comunitat: escoles i geganters deixen de participar; es dilueix la implicació veïnal. • Dubtes sobre el comerç de proximitat: celebrat després del Black Friday i amb desplaçaments en cotxe, pot afavorir comerç extern. Contracte del SAT (Servei d’Atenció Domiciliària) a Accent Social • Vot contrari de la CUP: l’empresa és del grup ACS (Florentino Pérez) i aplica economies d’escala que precaritzen les treballadores (majoritàriament dones). • Qualitat vinculada a condicions laborals: un servei una mica més car però amb millors condicions pot oferir millor atenció. • Legalitat vs. criteri tècnic: l’adjudicació compleix la norma, però la CUP creu que hi havia marge tècnic per prioritzar altres opcions. Moció “Sant Just municipi antifeixista” (aprovada per unanimitat) • Negociació tensa amb el PSC: es van registrar dues mocions en paral·lel; mediació final i text conjunt. • Compromisos: resposta a pintades i agressions feixistes; acció institucional contra el feixisme. Crèdit de 2,08 M€ (Diputació) per a l’Ateneu i Pavelló de la Bonaigua • Abstenció de la CUP: condicions financeres bones, però manca projecte definit (arquitectònic i cultural) per a l’Ateneu. • Crítica al “primer demanem, després gastem”: reclam de veure plànols i projecte cultural que dinamitzin el nucli cultural del municipi. “L’argument és: ‘demanem els diners i després ja els gastarem’. Ens falta el projecte físic i el projecte cultural.” Gestió de la Bonaigua: quotes, externalització i model públic • Posició de la CUP: l’externalització és un mal negoci (Sindicatura de Comptes). El benefici privat podria revertir-se en servei i condicions laborals si la gestió fos pública. • Economies d’escala públiques: es poden aconseguir via ens supramunicipals (exemples: AMB per aigua o autobusos). Conveni AMB (línies JM, JT, E30 a l’Eix de Laureà Miró) • Abstenció: cost assequible, però dèficits interns al municipi (p. ex. La Miranda, mal connectada amb BCN). Carril Bus-VAO a la B-23 (entrada a Barcelona) • Vot a favor: mesura imprescindible per prioritzar el transport públic i reduir el cotxe privat en el context de restriccions ambientals. “Més que necessari, és imprescindible: l’autobús ha de ser més ràpid que el cotxe.” Modificació puntual del PGM (front nord de la Carretera Reial) • Abstenció per complexitat: expedient molt extens i situació sobrevinguda per una actuació prèvia de la Generalitat. Sense temps per avaluació a fons. Nou sistema de recollida de residus (des de 2020) • A favor de reciclar més i millor: vigilància de la implantació per barris (p. ex. Mas Lluí, La Plana–Bellsoleig). • Model híbrid: targetes d’accés amb reticències veïnals; preferència pel porta a porta per eficàcia. Consell Infantil de Sant Just • Valoració molt positiva: bona resposta dels infants i centres; participació real en l’àmbit municipal. Violència masclista • Conscienciació elevada però repte estructural: el masclisme està “a l’ADN” de la societat; cal persistir en la lluita local i general. Falques i promos de Ràdio Desvern • Presentació de programes (“Veus de la Parròquia”, “Seixanta i més”) i canals de contacte (WhatsApp 610-777-015). Secció de Veterinària amb Sònia Moreno: què fer si el teu gos rep una mossegada Separar una baralla de gossos amb seguretat • Mantenir la calma i coordinar-se: “a la de tres”, cada propietari agafa el seu gos. • Agafar per la base de la cua, no pel collaret: evita mossegades accidentals al propietari i redueix riscos. • Separació simultània: si només un s’endú el seu gos, l’altre pot continuar mossegant. Després de la mossegada: revisió i marc legal • Calmar i examinar el gos in situ; si cal, visita veterinària. • Normativa clau: “el gos que va lligat té la raó” al carrer. Si el teu gos va solt i rep una mossegada, perds la raó. • Excepcions en espais habilitats (p. ex. pipicà): poden anar deslligats amb una altra regulació específica.

  • Entrevistes de la Justa del 3/12/2019 — Ple de novembre a Sant Just: crèdit per a l’Ateneu i el pavelló de la Bona Aigua, conveni AMB i tramvia, PGM d’habitatge, SAT, carril VAO, nou sistema de residus i Mercat de Nadal - episode art
    26'

    Entrevistes de la Justa del 3/12/2019 — Ple de novembre a Sant Just: crèdit per a l’Ateneu i el pavelló de la Bona Aigua, conveni AMB i tramvia, PGM d’habitatge, SAT, carril VAO, nou sistema de residus i Mercat de Nadal

    Panorama general Podcast d’actualitat sant-justenca centrat en els principals acords del ple de novembre i altres temes clau del municipi. Es tracten decisions d’inversió, mobilitat, planejament urbanístic i habitatge, serveis socials, medi ambient i comerç local, així com el calendari dels pressupostos. "Tot el que sigui poder tenir més transport públic a Sant Just, millor, sempre a favor." Acords del ple: economia i mobilitat Economia: Préstec de 2,08 M€ per equipaments • Acceptació d’un crèdit de la Diputació (Programa de Crèdit Local) per rehabilitar la sala gran de l’Ateneu i finançar la 1a fase del pavelló de la Bona Aigua. • Vot favorable perquè són inversions considerades prioritàries pel municipi. Mobilitat: Conveni AMB (fins 2026) • Acord amb l’AMB per al servei de transport urbà (inclou Just Metro, Just Tram i consolidació de la línia E30). • Renovació de flota per vehicles híbrids o el màxim d’ecològics possible, amb possibilitat d’ajustar línies i freqüències (conveni obert i flexible). Projecte del tram Sant Just–Esplugues • L’ATM ha publicat el projecte informatiu del tramvia, ara en exposició pública 2 mesos (fase d’al·legacions); després, aprovació definitiva i pas a projecte constructiu. • Es plantegen 4 opcions d’encaix del tram amb cotxes, busos i bicicletes (una via o dues; via compartida amb bus; traçat totalment per a vianants; 1 o 2 carrils reservats per a cotxes compartits amb bici). • L’estudi analitza la redistribució del trànsit als carrers adjacents si la Carretera Reial limita el pas de vehicles. • Es reclama una participació ciutadana més activa del govern municipal, especialment al barri de la Carretera (bases de Sant Pere i Can Modolell), per resoldre inquietuds sobre cohesió urbana i impacte comercial. "És el moment que els veïns, veïnes i comerciants puguin dir la seva." Planejament i habitatge: modificació del PGM • Aprovació definitiva de la modificació del PGM (Generalitat) per requalificar les parcel·les Aceros Vergara i Frigicoll (carretera Reial – Blasco de Garay – av. de la Riera) per a blocs d’habitatges; hi ha una objecció pendent. • L’Ajuntament preveu requerir la retirada de l’objecció; es manté la incertesa sobre terminis i si això retardarà o no el desenvolupament. Serveis socials: SAT (ajuda a domicili) • Adjudicat a Accent Social. Es valora positivament l’augment del preu hora als plecs per garantir sous dignes. • Crítica per no dividir per lots (tal com fomenta la llei per facilitar l’accés de PIME i cooperatives). La puntuació tècnica ha afavorit grans empreses (Accent Social/Clece, Sacyr), deixant en desavantatge opcions més petites. Mobilitat: carril bus-VAO a la B-23 • Suport a la petició d’un carril VAO per fer el bus més competitiu en temps de viatge que el vehicle privat. • Es destaca que la realitat metropolitana ha canviat (fluxos diaris amb Barcelona), i que el carril es podria implementar amb poc cost aprofitant l’espai existent. Comerç local: Sants Market i canvi de model del mercat de Nadal • Valoració freda de la nova fira conjunta amb municipis veïns: es troba a faltar el caliu i les activitats del mercat de Nadal tradicional a la plaça Camoapa. • Dubtes sobre l’impacte real en compres fora del municipi per connexions no òptimes. • Les associacions Esvern Comerç i Ona i Empresa no estaven d’acord amb el canvi de model; es demana més alineació de la regidoria amb el teixit comercial. Medi ambient: nou sistema de recollida de residus amb targeta • Implantació imminent de contenidors amb targeta, especialment el de rebuig amb dies d’obertura restringits. • Repte de canvi d’hàbits veïnals; caldrà pedagogia i seguiment. • Sant Just ja supera el 50% de recollida selectiva; es vol comprovar si el nou sistema aporta una millora significativa que justifiqui l’increment de cost del contracte de neteja i recollida. Pressupostos municipals (al desembre) • Es trasllada el debat a desembre per garantir els terminis reglamentaris i una revisió en condicions (evitant les presses d’altres anys). • Encara sense detalls; es preveu aprofundir-hi al proper programa.