Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8115episodis
Entrevistes de la Justa del 24/1/2022 — Mons 2022 a l’Espai Mercat (Sant Just): art contemporani, pluralitat i comunitat - episode art
Entrevistes de la Justa
42'

Entrevistes de la Justa del 24/1/2022 — Mons 2022 a l’Espai Mercat (Sant Just): art contemporani, pluralitat i comunitat

Temes principals • Naixement i concepte del projecte “Mons 2022”: tres exposicions al llarg de l’any sota el paraigua del concepte “mons”. • Aposta curatorial: exposicions col·lectives, paritat de gènere, diversitat generacional i tècnica (escultura, fotografia, videoart, performance). • Territorialitat i ambició: posicionar Sant Just i l’Espai Mercat dins el circuit d’art contemporani. • Comunitat i educació: activitats literàries i pedagògiques amb escoles, FP i xarxa local per trencar el tabú elitista. • Primera mostra (febrer–abril): sis artistes destacats i una peça misteriosa amb rerefons quasi policíac. • Espai i museografia: millores a la sala, contrastos entre llenguatges i textos de suport (filosofia i sociologia) per cosir narratives. • Comunicació i inauguració: identitat visual en rosa i rapsoda itinerant per convocar la ciutadania. • Èxit esperat: ampliar públic més enllà del teixit local i obrir-se al Baix Llobregat i Barcelona. Resum de l’episodi Origen i marc del projecte L’Ajuntament proposa a Laura Baringó i Quim Déu dirigir l’Espai Mercat durant un any. Dissenyen “Mons 2022”, un programa anual dividit en tres exposicions que exploren el “món propi”, el “món reflex/dual” i el “món utòpic”, cadascuna amb una durada aproximada de dos mesos i mig. L’objectiu és portar a Sant Just artistes amb recorregut i projecció internacional, envoltant cada mostra d’activitats que expandissin el concepte de mons cap a altres narratives. “No és només l’exposició: volem altres narratives al voltant del concepte ‘mons’.” Aposta curatorial i posicionament • Co-direcció Baringó–Déu, amb criteri compartit i gaudi del procés. • Posicionament: treure Sant Just d’una perifèria cultural i situar l’Espai Mercat en el mapa de l’art contemporani. • Model col·lectiu: evitar solo shows per maximitzar el diàleg entre mons artístics. • Paritat i generacions: 3 dones i 3 homes per bloc, amb veus de 30 i de 50 anys (aprox.), posant l’obra al centre (no la quota). • Diversitat tècnica i conceptual per reflectir el present: l’art com a sismògraf del temps. “Volíem que la paritat no fos conseqüent, sinó que cada obra tingués entitat per si mateixa.” Context local i necessitat • A Sant Just no abunden les mostres d’art contemporani; el projecte apropa noves maneres d’entendre l’art i reivindica l’Espai Mercat. • Evita duplicar el model de Can Ginestar (més local), per obrir finestres i “alimentar-nos” de mirades externes. Avanç de la 1a exposició (febrer–abril) • Anna Dott: performance prèvia i peça visible a la inauguració. • Patricia Dauder: diapositives i dibuixos; memòria fragmentada entre document i ficció; recent exposició a La Virreina. • Sara Rebamor: videoartista alemanya; peça especial i amb to juganer. • Hernan Ardila: escultures (10 peces a sala); materialitat amb memòria d’ús i empremta de l’artista. • Miquel Planas: línia, espai i delicadesa-contundència; escultura, dibuix i un tapís que il·lustren el procés. • Biel Capllong: fotografia inquietant (connexions amb l’estètica Sónar). “Ens interessen les divergències: el monocrom matèric de Planas en contraposició al cromatisme bèstia d’Ardila.” Museografia i textos en sala • No a l’exposició fragmentada: les obres interactuen i es cosen per afavorir lectures creuades. • Text permanent de la Bàrbara (filosofia; referències a Kant) per obrir mirada. • Textos de Montse Solsona (sociologia) repartits per la sala, incloent la carta 21 del tarot com a vincle simbòlic. • Curadoria pensada per entrar per múltiples portes (videoart, dibuix, escultura...). Comunitat, educació i accions paral·leles • Trencar el tabú elitista: visites guiades, implicació del teixit comercial, cultural i educatiu. • Literatura i mons: bibliografia en diàleg amb les obres; accions poètiques (p. ex., Antoni Clapés), i presentacions com la de Maite Salor (26/02). • Escoles: inici amb Escola Montseny i intenció d’incloure les tres escoles municipals; les produccions dels infants s’exposaran a sala al costat dels artistes. • FP Algueró (arts gràfiques): vincular la seva pràctica amb l’art contemporani i el poble. • Missatge clau: incloure públics diversos perquè s’hi sentin còmodes i partícips. Espai, calendari i identitat • Espai Mercat: millores (pintura, adequacions) i capacitat de reconfigurar-se a cada bloc expositiu. • Calendari 1r bloc: fins al 24 d’abril (aprox.); segona exposició al maig; tercera cap al setembre. • Identitat gràfica: cartell en rosa, blanc i negre; el rosa com a mirada (veure “el món de color de rosa”) per desdramatitzar l’art contemporani. • Instagram: @2022mons per comunicació i compte enrere. • Inauguració (5 de febrer, 12 h): rapsoda Víctor (74 anys, veu teatral) declamant poemes en punts del poble i a la plaça del mercat per convocar el veïnat. Sorpresa i misteri • A la mostra hi ha una peça misteriosa (història real d’un “quadre perdut” en l’espai-temps) que introdueix inquietud i joc d’interpretació. • No es desvetlla fora de sala; cal descobrir-la visitant l’exposició. Expectatives i criteris d’èxit • Visibilitat: sumar públic més enllà de la primera setmana i del nucli habitual; obrir-se al Baix Llobregat i Barcelona. • Participació: visites guiades a entitats locals i implicació ciutadana durant tot l’any. • Generositat dels artistes: malgrat agendes i desconeixement inicial de Sant Just, s’han entusiasmat amb la idea. • Èxit a desembre: que “se’n parli”, que més gent s’hi incorpori de forma natural i que Sant Just entri al mapa del recorregut artístic. “Volem posar Sant Just al mapa de l’art contemporani.” Dades i calendari clau • Durada del programa: febrer – desembre (3 blocs de ~2,5 mesos). • 1a inauguració: dissabte 5 de febrer, 12 h, plaça de l’Espai Mercat (rapsoda Víctor). • 1r bloc: fins aprox. 24 d’abril. • Activitat literària: presentació de Maite Salor, 26 de febrer (vespre). • IG oficial: @2022mons. • Lloc: Espai Mercat (passatge del Mercat, 20; darrere/superior del Mercat Municipal de Sant Just).

Entrevistes de la Justa del 21/1/2022 — Jordi Selma al Dakar: del lideratge a la 4a posició — aventura, seguretat, logística i vida al bivac - episode art
Entrevistes de la Justa
20'

Entrevistes de la Justa del 21/1/2022 — Jordi Selma al Dakar: del lideratge a la 4a posició — aventura, seguretat, logística i vida al bivac

Context i protagonista Entrevista amb Jordi Selma, pilot de camions al Dakar, que explica l’experiència d’aquest any: un ral·li liderat durant molts dies que acaba amb una 4a posició per una avaria mínima, i una mirada humana sobre l’aventura, la seguretat i la vida al bivac. "Primer va l’aventura i després ja et pot agradar o no el tema del motor" Resultat esportiu i sensacions Lideratge sostingut fins el penúltim dia i caiguda del 1r al 4t lloc per una microavaria d’un tub d’aigua a 140 km del final. Objectiu inicial humil (top-10), però el ritme els va situar al capdavant: igualtat extrema entre els 5 primers, qualsevol contratemps canviava posicions. Sabor agridolç: satisfacció pel rendiment i visibilitat per als patrocinadors, però decepció per perdre el podi per un detall. "Una microavaria... irrisòria" que va costar el podi. Equip, tripulació i patrocini Canvi d’equip: enguany amb l’equip Pedregà (abans, PB Kids i Jalana Marrones). Tripulació: Jordi Selma (pilot), Xavi Ribas (copilot, amic) i Jorge Toral (mecànic assignat per l’equip). Pressupost d’un camió al Dakar: 120–130.000 €; treball constant de patrocini per poder-hi ser sense posar diners propis. El dia a dia al Dakar Despertar cap a les 6–6:30; sortida del bivac 7:30. Enllaços d’asfalt: 250–300 km + crono off-road: 250–300 km + trasllat al següent bivac: ~200 km. Mitjana diària: 700–800 km durant 12 dies (~8.000 km totals). Poc temps lliure: arribar, preparar camió, sopar i dormir d’hora. Socialització sobretot a l’etapa de descans (cada 6 dies). Salut, resistència i aprenentatges Truc d’ergonomia: coixí viscoelàstic (tipus cadira de rodes) al bàquet per salvar l’esquena. Va competir amb dues costelles fissurades: dolor intens tot i antiinflamatoris; moments de llàgrimes pel dolor. Lliçó: a ritme de capdavanters, cal millor preparació física (braços, resistència i concentració sostinguda). "He plorat de mal"; el ritme d’aquest any exigia un altre nivell físic. Aventura, solidaritat i esperit Dakar El Dakar és, sobretot, aventura amb motor: navegació amb roadbook, waypoints i terreny imprevisible (dunes, rius de sorra, pedres). Solidaritat a pista: sempre porta un jerrycan extra de benzina per ajudar buggies o motos en enllaços. Parades calculades per no comprometre la cursa. Seguretat, incidents i seu futura Tristesa per la mort d’un jove mecànic en accident de trànsit (fora de la cursa) i impacte pels atemptats a la caravana del Dakar (un francès va perdre part de la cama per una bomba). Reflexió col·lectiva: repensar la seu per evitar zones amb risc terrorista; possibilitat de retorn a Sud-amèrica (Xile, Perú) per sorres de qualitat i menor risc geopolític. Logística, supervivència i clima Els camions d’assistència traslladen materials entre bivacs; la tripulació competeix lleugera. Jordi porta sempre un kit de supervivència: sac de dormir bo i roba tèrmica per si cal passar la nit al desert. Ha dormit sota el camió en edicions anteriors; a Sud-amèrica (nits de 15 °C) és més fàcil que a Aràbia (0–4 °C). Aquest any, fred traïdor: portarà més roba d’abric i sac millor en properes edicions. Menjar i retorn Menú monòton al bivac: pasta, llegums, pa, melmelada, mantega, algun dia peix. Plaer del retorn: un entrecot en arribar a casa. Ritmes, normativa i seguretat esportiva Categoria de clàssics amb límit de 115–118 km/h. Crítica constructiva: velocitats mitjanes massa altes per a una categoria amateur amb cotxes i camions barrejats; risc per a participants no habituats a competir. Tecnologia i navegació El roadbook ara és en tablet; avantatges i riscos. Incidència: penjada de la tablet en una etapa; navegació a vista seguint roderes, sense avisos de perill —situació perillosa i exigent. Els waypoints s’han de “fitxar” via satèl·lit; perdre la línia implica penalitzacions. Mirada cultural que marca Impacte humà en veure un minibús de nenes amb burka (reixa als ulls). Xoc cultural profund que acompanya l’experiència esportiva. "La imatge d’aquells ulls engabiats m’ha quedat marcada per tota la vida" Futur Vol tornar l’any vinent si quadran patrocinis i seu. Preferència clara pel camió: més segur, còmode i amb companyonia a cabina; motos i cotxes no l’atreuen tant.

#17 - Entrevistes de La Rambla del 20/1/2022 — Canvis en el mercat de treball i la precarietat laboral - episode art
Entrevistes de La Rambla
13'

#17 - Entrevistes de La Rambla del 20/1/2022 — Canvis en el mercat de treball i la precarietat laboral

En aquesta entrevista, Ramon Alos, especialista en sociologia i economia del treball, parla sobre els canvis que s'estan produint en el mercat laboral i l'augment de la precarietat. S'aborden temes com la situació dels riders, la terciarització de l'economia i la digitalització, entre altres. També es discuteixen les causes d'aquesta situació i les possibles solucions per abordar-la

Entrevistes de la Justa del 20/1/2022 — Miscel·lània 25: les llibretes d’exili de Josep Milà i Mitjans — projecte col·laboratiu, edició multilingüe i memòria de Sant Just - episode art
Entrevistes de la Justa
36'

Entrevistes de la Justa del 20/1/2022 — Miscel·lània 25: les llibretes d’exili de Josep Milà i Mitjans — projecte col·laboratiu, edició multilingüe i memòria de Sant Just

Context i participants Entrevista amb Miquel Almela i Roger Contíes-Farràs sobre la 25a Miscel·lània del Centre d’Estudis de Sant Just, basada en les llibretes de l’exili de Josep Milà i Mitjans. "Són unes memòries diferents: no és un diari, sinó un relat amb molts diàlegs, gairebé com un guió de teatre o de cinema." Origen i descobriment del fons La miscel·lània sorgeix de 6 llibretes manuscrites de Milà, trobades de manera fortuïta a la fleca familiar, coneguda com Cal Forner Nou (una bossa amagada prop del compressor d’una nevera). Abans de l’edició actual, hi havia antecedents: una biografia a La Vall d’Arvers (Joan Gironès), una primera digitalització parcial feta pel nét (Alfred) i entrevistes a l’Arxiu Municipal (al fill Joan i al nét Alfred). Metodologia i projecte col·laboratiu Projecte iniciat fa més de 3 anys com a treball col·laboratiu amb prop de 100 voluntaris. • Primera fase: transcripció de les 500+ pàgines manuscrites. • Fases successives: revisió per 30 persones, i posteriors rondes d’edició i maquetació coordinades per Miquel Almela i Francesc Blasco. S’evoca l’exemple de projectes citizen science (NASA) per il·lustrar el valor de la participació massiva i la sensibilitat humana en tasques complexes. Edició, criteris i suports a la lectura Format A4, coherència amb miscel·lànies recents (Ateneu i Cadastre de 1716). Respecte per la multilingüitat del text: original en català, amb diàlegs en francès i castellà (francès funcional però entenedor). S’inclouen eines per no perdre’s: • Índexs (onomàstic), glossaris (francès i català, també per argot), mapes i materials gràfics. • Imatges: dibuixos de Josep Bartolí (arxiu de Barcelona, permisos obtinguts) i fotografies de Manuel Moros per visualitzar la vida als camps. Contingut i valors literaris de les llibretes No és un diari datat; Milà redacta el relat probablement entre 1941-42, ja de retorn a Sant Just, a partir de notes preses durant l’exili. Estil original: diàlegs extensos, to de guió, narració viva i cinematogràfica. Riquesa descriptiva: • Més de 100 personatges amb trets físics, creences, manies i caràcter. • Descripcions materials: la primera nit a la platja d’Argelers al febrer (forats a la sorra, fred penetrant), el Rosselló, els pobles i la relació amb el veïnat francès. Relació autor–lector que evoluciona: de text “íntim” per a la família a consciència d’un públic lector més ampli. Toponímia i reptes de transcripció Correccions d’errors per la cal·ligrafia (ex.: confusió DR vs CH): el campament mal llegit com “Plan Ladrat” era en realitat Plan Leixat. Gran tasca d’homogeneïtzació de noms propis i topònims per garantir coherència i verificabilitat. El retorn i el marc històric Milà no narra els trajectes d’anada/tornada; el relat comença ja a França (Voló). Tornada clandestina a inicis de 1941; treball nocturn a la fleca i amirallament durant un parell d’anys. Connexió amb la Segona Guerra Mundial: comentaris crítics i anàlisi; crema de notes en moments de risc (p. ex., entrada d’italians). Governança editorial i futur Fins ara, massa càrrega concentrada en poques persones (especialment Francesc Blasco). Es proposa una Comissió de Publicacions ampla (socis i Junta) amb protocols, distribució de tasques i criteris clars de selecció d’articles. Record de miscel·lànies recents exigents: Centenari de l’Ateneu i Cadastre de 1716 (amb mapes antics, Olga Esbet). Preservació i accés Les llibretes són en bon estat i al Centre d’Estudis; es valora dipositar-les a l’Arxiu Municipal per millor conservació i accessibilitat. Propietat familiar amb intenció de cessió al Centre d’Estudis. Presentació i disponibilitat Presentació l’1 de febrer amb Vicenç Villatoro, enfoc “dels exilis” en plural. Per als socis: exemplar gratuït. Per al públic: venda. Col·laboradors: rebran un exemplar. Valor i impacte social Importància del moviment dels centres d’estudis a Catalunya (prop de 500) com a teixit associatiu privat que sosté la microhistòria local. • La microhistòria enriqueix la història general amb detalls i testimonis que sovint es perdrien. Voluntariat com a clau per preservar patrimoni, llengua i memòria de Sant Just.

← Torna a tots els podcasts