Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8094episodis
Entrevistes de la Justa del 10/3/2016 — Plantes aromàtiques i gestió de la Plaça Maragall: entrevista amb Pere Cabot i acord veïnal a Sant Just - episode art
Entrevistes de la Justa
13'

Entrevistes de la Justa del 10/3/2016 — Plantes aromàtiques i gestió de la Plaça Maragall: entrevista amb Pere Cabot i acord veïnal a Sant Just

Resum 1) Xerrada sobre plantes aromàtiques, medicinals i condimentàries (CEAS) Ponència: Pere Cabot (enginyer agrònom) oferirà una xerrada sobre plantes aromàtiques, medicinals i condimentàries. Continguts clau: Les plantes amb principis actius tenen usos medicinals, aromàtics, condimentaris, colorants i bactericides. Exemple destacat: el romaní amb múltiples propietats (cosmètica natural i ajuda digestiva). "De las virtudes del romero se puede escribir un libro entero." Criteris de cultiu domèstic (ecofisiologia): Agrupar per necessitats d’aigua i evitar barrejar espècies amb requeriments incompatibles. Considerar resistència al fred, sequera, salinitat del substrat, sol/ombra i mida. Pensar la funció: estètica, ús culinari, remeis, etc. Plantes fàcils per començar: romaní, farigola, menta (amb cura del reg). Gastronomia i cultura: ús creixent a la cuina; a Centreeuropa és habitual tenir jardineres ecològiques a la cuina per a condiments frescos. Detalls de l’acte: demà, 20 h, Sala Piquet de l’Ateneu, cicle mensual de les CEAS. 2) Plaça Maragall (Sant Just): proposta consensuada de mobilitat i ús veïnal Procés participatiu: reunió amb regidors (Mobilitat, Comerç i Via Pública), veïnat i comerciants; s’arriba a una proposta que agrada majoritàriament. Canvis principals: L’actual zona de càrrega i descàrrega (entre Mobles Catalan i la botiga Margarita) passa a parquímetres. Nova càrrega i descàrrega: des de l’entrada del pàrquing de la plaça fins als contenidors i parada de bus (zona ampla a la mateixa vorera). 2 places d’estada curta (15 minuts) amb rellotge per a carregar i descarregar veïns. Regulació d’accés: obertura en franges determinades; restriccions/tancament a les tardes i caps de setmana per prioritzar la seguretat de vianants i infants. Nova plaça a la part posterior (límit amb Esplugues) per a mobilitat reduïda, ambulàncies i vehicles adaptats. Objectiu: compatibilitzar activitat comercial amb seguretat ciutadana i un ús cívic d’una plaça molt freqüentada. 3) Falques i informació de servei Anuncis i recordatoris: informatiucomarcal.com (notícies del Baix Llobregat), Smooth Jazz Club, The Healer of the Leaves (programa en català), i el programa de contes del grup MARES (Rosa Sensat). Idea clau En jardineria: combinar estètica i funcionalitat aplicant criteris ecofisiològics. En espai públic: la participació veïnal i el consens milloren la convivència, la seguretat i el dynamisme comercial.

Entrevistes de la Justa del 9/3/2016 — Viure: mostra express de Josep Plaza a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret - episode art
Entrevistes de la Justa
6'

Entrevistes de la Justa del 9/3/2016 — Viure: mostra express de Josep Plaza a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret

Resum Conversa amb l’artista Josep Plaza sobre la seva mostra express Viure, una exposició d’escultures amb contingut crític que reflexiona sobre la relació de l’ésser humà amb el planeta i la manera com intentem viure —o sobreviure— en societat. Dades clau de la mostra Títol: Viure Artista: Josep Plaza Format: Mostra express (durada concentrada de 4 dies) Inauguració: dijous a dos quarts de vuit del vespre (19:30) Durada: fins diumenge Lloc: Espai de Lliure Creació Carme Malaret Temes i intencions Reflexió crítica sobre com l’ésser humà vol ser l’amo del planeta. Diàleg entre naturalesa i societat: ecosistema, convivència i supervivència. Recull d’elements naturals i instal·lacions que Plaza ha anat configurant des de petit. "més que viure avui en dia és sobreviure" Materials i símbols Presentació en petit format amb elements naturals. Protagonisme dels nius d’ocells com a “cordó umbilical” natural i metàfora d’arquitectura essencial. "els nius és la millor arquitectura que existeix" Experiència del visitant Inauguració amb presència de l’artista i interacció directa amb el públic. Plaza explica la motivació de cada element i convida a interpretacions diverses. Diferència entre figuratiu (més directe) i abstracte (requereix interpretació); l’art com a espai de reflexió i crítica, no només de contemplació. Projecte relacionat: Custòdia Plaza ha participat a la segona edició del projecte Custòdia de l’Espai Carme. Concepte: inspirat en la custòdia religiosa que passa de casa en casa, traslladat a l’art: una peça circula sense que la llar receptora sàpiga quina obra rebrà. Dues edicions completades i tercera en preparació. Per què importa L’exposició posa en relleu l’art com a eina crítica i de diàleg sobre el nostre lloc al món natural i la responsabilitat col·lectiva envers l’ecosistema.

Entrevistes de la Justa del 9/3/2016 — Dona a l'edat mitjana: rols, continuïtats i "querella de les dones" + Concert del Grup de Cant Gregorià de Sant Just - episode art
Entrevistes de la Justa
20'

Entrevistes de la Justa del 9/3/2016 — Dona a l'edat mitjana: rols, continuïtats i "querella de les dones" + Concert del Grup de Cant Gregorià de Sant Just

Resum Xerrada: La dona a l'edat mitjana (Maria Isabel Gascón) Objectiu de la xerrada: explicar el paper de la dona a l’Edat Mitjana en diferents estaments i rols —des de reines i abadesses fins a treballadores i esclaves—, amb exemples de dones catalanes i un enfocament transversal. Abast temporal: període de mil anys; se’n farà un recorregut sintètic però il·lustratiu. Fonts i biaixos: la documentació medieval visibilitza sobretot figures notables (reines, abadesses), cosa que ha afavorit la percepció d’excepcionalitat de les dones, i un relleu insuficient del 50% que representen en la història. Rols persistents i canvis: la família com a base social continua marcant avantatges i condicionants; la posició de la dona encara està mediatitzada en diversos àmbits. Les crisis afecten primer les dones. Esclavitud: similitud en la pèrdua de llibertat entre homes i dones; diferències clau: dones com a instruments sexuals i reproductius; homes com a força de producció. Treball i educació: visibilització de les dones treballadores i dels oficis i condicions exercides; importància de l’accés a l’educació en els moments d’avenç. Moviment intel·lectual: la querella de les dones (segle XV), considerada precursora del feminisme, com a fita clau. Perspectiva actual: cal reconèixer mil·lennis de lluita per drets i actuacions; avui es busca sobretot canviar comportaments masculins més que no pas només presències. Ciclicitat històrica: avanços i retrocessos com una espiral (ex.: República i després dictadura); prudència entre l’optimisme i el pessimisme. "Las mujeres hemos trabajado desde el principio de la historia." "Llevamos milenios luchando..." "En las crisis, las primeras que las sufrimos siempre somos las mujeres." "No somos los seres pasivos que muchas veces se quiere dar." Concert del Grup de Cant Gregorià de Sant Just Quan i on: diumenge, 19.00 h, a la Capella Mare de Déu de l’Esperança (Barcelona); espai d’unes 150 places i molt bona acústica. Primer cop del grup en aquesta capella. Programa i enfocament: selecció d’unes 15 peces per mostrar la varietat del cant gregorià (trencant el tòpic del «gori-gori») i la seva capacitat de donar relleu a texts litúrgics (majoritàriament bíblics). Didàctica per al públic: cada peça serà presentada destacant-ne el missatge i els elements musicals; el text traduït al català s’entregarà al públic, mentre el cant serà en llatí. Repetició prevista: voluntat de repetir el concert a Sant Just (parròquia o Ateneu), data per concretar. Preparació: molts assajos durant l’any; objectiu de qualitat en un repertori exigent, tot i que el cant gregorià té pocs professionals actius. Altres continguts emesos (promocions i canals) Programes destacats: Just de la Fusta, Veus de la parròquia, Seixanta i més, Carave. Canals de Ràdio Desvern: 98.1 FM, radiodesvern.com, xarxes socials i WhatsApp 610 777 015.

Entrevistes de la Justa del 9/3/2016 — Concert del Grup de Cant Gregorià de Sant Just a la Capella Mare de Déu de l’Esperança (Barcelona) – Entrevista amb Ramon Moragas - episode art
Entrevistes de la Justa
14'

Entrevistes de la Justa del 9/3/2016 — Concert del Grup de Cant Gregorià de Sant Just a la Capella Mare de Déu de l’Esperança (Barcelona) – Entrevista amb Ramon Moragas

Resum Context i objectiu Entrevista amb Ramon Moragas, director del grup de cant gregorià de Sant Just, sobre el concert d’aquest diumenge a les 19.00 a la Capella Mare de Déu de l’Esperança (Barcelona). L’objectiu és presentar un programa que mostri la varietat i riquesa del cant gregorià, més enllà del tòpic que “tot sona igual”. "La gràcia d’aquest concert és això: peça per peça l’aniríem comentant." Detalls del concert Data i hora: diumenge, 19.00. Lloc: Capella Mare de Déu de l’Esperança, Barcelona (capacitat aproximada 150 seients, molt bona acústica). Format: el grup actua sol; ~15 peces presentades una a una, amb breu explicació per destacar-ne els punts clau. Programa: obres variades per evidenciar la diversitat del cant gregorià. Idioma i textos: interpretació en llatí amb traducció al català lliurada al públic (textos majoritàriament litúrgics i de la Bíblia). Preparació i assajos Preparació intensa durant l’any; cantors no professionals. Assaig in situ a la capella per ajustar col·locació i so; el resultat va ser molt satisfactori. Ritme d’assajos: cada 15 dies (dimecres), amb la dificultat ocasional de la Champions. El grup i la trajectòria 16 cantors; actiu des de 1983; alguns membres fundadors continuen. Membres de Sant Just i voltants (Esplugues, Sant Joan d’Espí, Barcelona). Perfil sènior; es troba a faltar relleu generacional. Direcció de Ramon Moragas, amb llarga experiència (formació i direcció de cant gregorià des dels anys 50, relació amb Montserrat quan s’hi cantava més gregorià). "No ens agrada fer pagar... Volem fer un disc." Accés i entrada Entrada lliure; podria haver-hi aportació voluntària simbòlica per cobrir despeses i gravar/editar un disc. Plans futurs Intenció de repetir el concert a Sant Just aquest mateix any (primavera); lloc per concretar (parròquia o Ateneu). Ubicació destacada La capella és a 10–15 metres de la plaça de Sant Just i Pastor (Barcelona), molt a prop de l’església homònima. Punts clau Concert didàctic: explicació de cada peça per facilitar la comprensió del llatí i del missatge musical. Qualitat acústica de la capella i aforament ajustat al tipus de formació. Compromís i fidelitat del grup al llarg de més de 40 anys. Entrada gratuïta amb possible voluntat per impulsar un nou disc.

Entrevistes de la Justa del 8/3/2016 — 8M a Sant Just: activitats, coeducació i polítiques per trencar desigualtats — conversa amb Gina Pol - episode art
Entrevistes de la Justa
16'

Entrevistes de la Justa del 8/3/2016 — 8M a Sant Just: activitats, coeducació i polítiques per trencar desigualtats — conversa amb Gina Pol

Resum de l'entrevista Context i objectiu El 8 de març (Dia Internacional de les Dones), Sant Just reparteix activitats al llarg de més de 15 dies per evitar solapaments i afavorir la participació, combinant actes culturals, xerrades i espais de reflexió. Es prioritza no concentrar l’acte institucional el mateix dia 8 per respectar la manifestació de Barcelona i maximitzar l’assistència durant la setmana. Principals idees i punts clau Programació distribuïda i plural: presentacions literàries (com Tres guineus), xerrades, teatre i un mural participatiu a la plaça Camuapa amb pica-pica interactiu. Ecosistema d’entitats: paper central del Consell Municipal de Dones, col·laboració amb Just Dones, Dona i Empresa i altres col·lectius per arribar a públics diversos. Visió institucional: el 25N concentra l’acte institucional; el 8M es treballa com a cicle d’activitats que fomenta la participació i el pensament crític. Desigualtats estructurals: persistència de bretxa salarial, sostre de vidre, infrarrepresentació de dones als òrgans de decisió i llenguatge sexista als mitjans. Professions feminitzades infravalorades: retribucions més baixes en sectors feminitzats respecte de professions masculinitzades, independentment del talent i l’impacte social. Referents femenins locals: visibilitzar dones com Anna Bofill i Montse Solsona, i trencar el “top ten” local masculinitzat. Educació i coeducació: convertir la coeducació en eix transversal i continu, no només en tallers puntuals; abordar afectivitat, rols i sentiments en el dia a dia de les escoles i instituts. Esport i gènere: diagnosi de clubs feminitzats (vòlei, rítmica) i masculinitzats (futbol, hoquei). Línia de subvencions per equilibrar i crear equips on no n’hi ha. Cas obert de l’equip de futbol 7 femení amateur afectat per manca d’horaris/espai. Implicació col·lectiva: la igualtat requereix acció sostinguda de famílies, escoles, mitjans, entitats i Ajuntament: no és cosa d’un dia, sinó de tot l’any. Línies de treball municipal a mig termini Crear un grup d’homes igualitaris per sumar-los activament a la lluita per la igualtat (experiències inspiradores com Sant Boi). Activar xarxes de jovent per codissenyar propostes i treballar relacions afectives, rols i respecte de manera contínua. Consolidar la coeducació a bressol, primària i secundària amb pràctiques transversals (no només sessions aïllades). Equilibri esportiu via subvencions i planificació d’espais per evitar l’exclusió per gènere. Properes activitats destacades Presentació de la novel·la Tres guineus a Cal Llibreter (8M). Mural participatiu i pica-pica a la plaça Camuapa (diumenge migdia). Propostes de Just Dones: sopar de dones i teatre (Marits i Mullers). Xerrades de consciència i reflexió: “El món il·lustrat”, mirada comarcal amb perspectiva de gènere, i ponències sobre el paper de la dona a l’edat mitjana. Cites destacades "Hem de ser tots tenint una igualtat efectiva en tots els àmbits en els quals ens desenvolupem com a persones." "Si el mes d’abril ja te n’has oblidat, poca feina farem. Es tracta de ser, mal dit potser, corconets tot l’any." "No és només el que tu cobres en aquella professió: si ha estat molt feminitzada, el sou no està valorat com en altres àmbits masculinitzats." Missatge final Perquè el 8M no perdi força, cal continuitat, coeducació i corresponsabilitat: visibilitzar referents femenins, revisar llenguatge i pràctiques als mitjans, equilibrar l’accés a l’esport, i implicar especialment homes i joves en la construcció d’una igualtat real i efectiva durant tot l’any.

Entrevistes de la Justa del 8/3/2016 — Portes obertes a l'Escola Montseny: escola verda, línia única i impuls de llengües i matemàtiques - episode art
Entrevistes de la Justa
6'

Entrevistes de la Justa del 8/3/2016 — Portes obertes a l'Escola Montseny: escola verda, línia única i impuls de llengües i matemàtiques

Resum de l'entrevista Context i objectiu L'entrevista s'emmarca en les jornades de portes obertes per a la preinscripció escolar. Protagonista: la directora de l'Escola Montseny, Montse, que explica com organitzen les visites i el projecte educatiu del centre. "La nostra escola Montseny és una escola pública, petitona, d'una sola línia." Com s'organitza la visita Dues parts clau: Passeig guiat per l'escola en hores lectives, en dos grups, per veure aules, instal·lacions i activitats en marxa. Presentació formal a la biblioteca, on s'expliquen les línies generals i el projecte del centre. Identitat del centre Escola pública i d'una sola línia: ambient familiar i acollidor. Coneixement proper de l'alumnat: els infants són coneguts i acompanyats pels mateixos mestres al llarg de l'etapa. Places i preinscripció Ràtio màxima: 25 alumnes per aula. Germans: tenen preferència, però enguany n'hi ha pocs (no arriben a cinc). Places disponibles: aproximadament 20 lliures per a P3. Escola verda i aprenentatge vivencial Etiqueta central: som Escola Verda des de fa anys. Projectes i espais: Hort escolar: plantació i collita (faves, pèsols, etc.). Galliner: recollida d'ous diària. Participació de tot l'alumnat (de P3 a 6è) en tasques de sostenibilitat i cura del medi. "És tot un tema molt relacionat amb la natura i la terra, molt important de fer aquest seguiment." Impuls de les llengües Llengua vehicular: català. Inici precoç de castellà i anglès des de P3. Projectes específics per a l'anglès: English Day (treball conjunt amb altres centres). Sharing to Learn: estudiants de l'institut donen suport a les classes. Exploració de nous projectes segons l'especialitat del professorat. Raonament matemàtic i resultats Prioritat estratègica: impuls del pensament i raonament matemàtic com a competència bàsica. Objectiu: assoliment sòlid de competències en llengües i matemàtiques. Bons resultats educatius actuals, satisfacció del centre. Properes visites Dimecres a les 9:30 h (dos quarts de 10), en horari lectiu per veure el centre en funcionament.

Entrevistes de la Justa del 7/3/2016 — Habitatge de lloguer públic i escolarització a Sant Just: conversa amb Lluís Montfort (Movem) - episode art
Entrevistes de la Justa
16'

Entrevistes de la Justa del 7/3/2016 — Habitatge de lloguer públic i escolarització a Sant Just: conversa amb Lluís Montfort (Movem)

Resum executiu "Un problema estructural, una solució estructural" Lluís Montfort (Movem) exposa les prioritats de Sant Just en dues àrees clau: habitatge i educació. L’Ajuntament prorroga el conveni amb Promunsa per mantenir el parc de lloguer social i planteja un fons estable d’habitatge per ampliar el parc públic de lloguer a mig i llarg termini. En educació, es reclama una visió supramunicipal per a l’escolarització al voltant de Mas Lluí i es preveu, quan el finançament ho permeti, una nova escola bressol al barri. Context i actors Interlocutors: portaveu de Movem Sant Just, Lluís Montfort, sobre l’actualitat municipal. Marc: ple municipal recent amb aprovació de la pròrroga del conveni amb Promunsa per al lloguer social (2016). Habitatge: línies clau de la política pública Pròrroga anual del conveni amb Promunsa per sostenir el parc de lloguer social (pilar del govern), amb gestió des de Benestar Social i Promunsa. Diagnosi: Sant Just té preu/m² alt; l’accés a l’habitatge és un problema estructural. Estratègia: solució estructural basada en parc públic de lloguer, no només en venda/compra, que «s’esgota en si mateixa». Com ampliar el parc de lloguer Reassignar pisos ja existents de Promunsa a lloguer assequible. Cessió de privats a l’Ajuntament a canvi de lloguer fix i assegurança (amb poc recorregut recent). Noves promocions amb reserva d’habitatges de lloguer. Objectiu: finançament municipal per a un parc de lloguer estable i creixent. Tipologies i criteris d’accés Emancipació juvenil: pisos petits, per 1-2 persones, amb rotació quan no es compleixin criteris (edat/renda). Rendes baixes i rendes mitjanes-baixes: lloguer protegit i assequible. Gent gran i situacions socials: incorporació dins un règim mixt i flexible. Clau: definir des del principi l’objectiu de cada tipologia i garantir mobilitat dins el parc. Finançament: Fons per a l’habitatge de lloguer Creació d’un fons finalista per impulsar operacions de lloguer (recuperació a llarg termini): Ingressos dedicats: percentatge de llicències d’obres (retornar a habitatge el que es recapta d’habitatge; menys dependència del “totxo”). Rendiments del parc: lloguers abonats pels inquilins alimenten el fons. Horitzó temporal: iniciar aquest mandat (objectiu de pacte: ~15 pisos de lloguer) i consolidar a 10–15 anys. Governança i consens: compatibilitzar amb via pública i altres inversions; no és «una cosa o l’altra». "Això és una carrera de fons" Posicions dins del govern municipal Acord en l’arrel: cal parc públic de lloguer com a resposta estructural. Matisos: abast quantitatiu; subsidis continuats vs construir/adquirir; i capacitat econòmica municipal. Ambició: ser pioners i exemple per a altres municipis. "Que l’habitatge sigui una primera necessitat i no un luxe" Educació: P3, zonificació i Mas Lluí P3 a Sant Just: s’augmenta l’oferta al Montserrat (doblar línia) per demografia. Martí i Pol (Mas Lluí): ~36 infants de Sant Just podrien accedir-hi per proximitat, però manquen punts de residència per ser d’un altre municipi. Petició a la Generalitat: criteris de proximitat supramunicipals (conglomeracions urbanes) per afavorir l’elecció d’escola propera. Escola bressol i cooperació intermunicipal Dificultats recents pel finançament de la Generalitat en construcció i sosteniment. Quan es recuperi el finançament, la pròxima escola bressol hauria d’estar a Mas Lluí. Defensa de serveis mancomunats i d’un consorci educatiu amb presència municipal (a l’estil del Consorci de Normalització Lingüística). Conclusions clau Habitatge: avançar cap a un parc públic de lloguer amb un fons estable, tipologies definides i rotació, iniciant accions aquest mandat i planificant a llarg termini. Educació: ajustar l’oferta de P3 i reformar els criteris de zonificació per reflectir la realitat metropolitana; planificar una escola bressol a Mas Lluí quan el finançament ho permeti. Consens i sostenibilitat: polítiques en paral·lel amb la via pública, amb consens polític i recerca de suport d’altres administracions.

Entrevistes de la Justa del 7/3/2016 — Jordi Sànchez (ANC) defensa el 9-N, denuncia la judicialització i detalla els 18 mesos clau del procés - episode art
Entrevistes de la Justa
11'

Entrevistes de la Justa del 7/3/2016 — Jordi Sànchez (ANC) defensa el 9-N, denuncia la judicialització i detalla els 18 mesos clau del procés

Context i idees principals Suport explícit a Francesc Homs i denúncia de la judicialització de demandes polítiques i democràtiques arran del 9-N. Calendari en marxa dels 18 mesos clau (ja en curs) per construir estructures d’estat i el marc normatiu necessari. Compromís d’avançar per vies legals aprofitant les esquerdes de la legislació vigent. Necessitat d’ampliar la base social mitjançant el procés constituent. La Diada tornarà a ser mobilitzadora; el format es definirà més endavant. "Serà un joc, diguéssim, complex, però perfectament possible" Suport a Homs i denúncia de la judicialització Jordi Sànchez explica la presència al Tribunal Superior de Justícia per acompanyar Francesc Homs i denunciar el que qualifica com un procés de judicialització del dret a decidir. "La judicialització de la vida política no em porta [...] a ser excessivament optimista" L’ANC, Òmnium, l’AMI i autoritats institucionals han fet acte de presència per evitar que Homs entrés sol al TSJC. Es considera que aquests processos no tenen recorregut jurídic sòlid, però poden avançar per motivacions polítiques. L’acte d’avui i el missatge institucional La concentració d’aquest matí ha estat bàsicament institucional: acompanyament, no gran mobilització. Assistència de càrrecs del Govern, la presidenta del Parlament i entitats com Òmnium, ACM, AMI i l’ANC. Els “18 mesos” clau: objectius i feina El rellotge ja corre: Govern i Parlament estan fent la feina discretament i amb eficàcia. Prioritat: culminar estructures d’estat i preparar lleis que garanteixin la seguretat jurídica quan arribi el moment. "El que cal és fer feina i feina eficaç" Estructures d’estat prioritàries Hisenda pròpia Seguretat Social Duanes Relacions exteriors (departament difícil d’impugnar amb la legislació actual) Enfront de l’oposició de l’Estat espanyol L’Estat recorre decisions, però el deure de les institucions catalanes és trobar vies legals per avançar. Estratègia: aprofitar les esquerdes del marc legal per construir capacitats reals. Context polític a Espanya i la via de la consulta La situació a Madrid té importància relativa; el focus és Catalunya. Condició per valorar un nou govern espanyol: compromís amb una consulta vinculant amb garanties i observadors internacionals. "No és la nostra guerra" Ampliar la base social: procés constituent Objectiu central: eixamplar la majoria a favor de la independència. Eina clau: obrir el procés constituent per definir els principis rectors de la futura república i sumar sectors encara indecisos. Diada de l’11 de setembre Encara d’hora per detalls, però hi haurà gran mobilització. La planificació s’activarà a finals d’abril o començaments de maig.

Entrevistes de la Justa del 7/3/2016 — Evolució dels estudis de gènere i reptes actuals: conversa amb Montse Solsona - episode art
Entrevistes de la Justa
12'

Entrevistes de la Justa del 7/3/2016 — Evolució dels estudis de gènere i reptes actuals: conversa amb Montse Solsona

Resum de la conversa Context i objectiu Conversa amb Montse Solsona, demògrafa i investigadora en estudis de gènere, en el marc del cicle Montil·lustrat, sobre l’evolució del feminisme i els reptes actuals. De la segona onada a l’actualitat Des dels anys 70, la segona onada feminista ha treballat per la visibilització de les dones en l’espai públic, l’artístic i l’acadèmic. Es qüestionen els rols assignats a les dones (mare/esposa) i s’obre la pregunta: on volem ser i què volem fer de la nostra vida? "A on ens vol col·locar aquest sistema? [...] i la pregunta és a on volem estar?" Avenços i desequilibris S’ha avançat molt en alguns àmbits (lleis, educació, igualtat formal), però hi ha desajustos entre espais. L’espai domèstic és on menys s’ha avançat en corresponsabilitat. "Normalment és l'espai domèstic, que és on menys ha avançat." Casa i mercat laboral: un sistema interconnectat Les decisions familiars estan condicionades per dinàmiques de mercat: bretxa salarial i posicionalitat diferent d’homes i dones al treball. El que passa a casa és un reflex del que passa fora; no es pot entendre aïlladament. Categories en qüestió i pluralitat de moviments El gènere s’entén com a construcció social i avui es qüestiona la rigidesa de les categories «femení/masculí». Creix el moviment d’homes que revisen la pròpia masculinitat i promouen igualtat; conviuen enfocaments de treball separat i treball conjunt. Llenguatge i canvis culturals Debat obert sobre llenguatge inclusiu: diferents opcions (doblets, genèric masculí amb aclariment, etc.). Pes dels hàbits automàtics i expressions quotidianes que perpetuen biaixos. "Jo cada dos per tres m’atrapo amb expressions que tenen un contingut, i ho diem sense donar-nos en compte." Pacte intergeneracional i actituds Necessitat d’un diàleg intergeneracional: experiències diverses segons contextos socials i polítics. Per a moltes persones joves, el feminisme és una actitud normalitzada més que una etiqueta. Mirada de futur: optimisme pacient Progrés gradual i sistèmic; importància del dia a dia i de la transformació de pràctiques. Diferències entre sector públic (condicions més igualitàries) i empresa privada. "Si ets feminista, has de ser pacient." Punts clau Avanços reals, però asimètrics entre llei i pràctica. L’espai domèstic continua sent un nucli de resistència. Cal corresponsabilitat, canvis culturals i diàleg entre generacions i gèneres. Optimisme basat en canvis d’actituds personals i en la suma de petits passos.

← Torna a tots els podcasts