Tots els episodis

30472 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1393-1416 de 30472
  • Cinema sense condicions del 25/11/2025 — Sis mirades a Buñuel: surrealisme i crítica social - episode art
    Cinema sense condicions
    1h

    Cinema sense condicions del 25/11/2025 — Sis mirades a Buñuel: surrealisme i crítica social

    Panorama general del programa En aquest episodi de Cinema sense condicions es dedica el segon especial al 125è aniversari del naixement de Luis Buñuel, centrant-se en sis obres clau de la seva filmografia. Les pel·lícules analitzades són: • Un chien andalou • L’Âge d’or (L’Aix d’Or) • Las Hurdes, Tierra sin pan • Nazarín • Ensayo de un crimen (La vida criminal de Archibaldo de la Cruz) • Le charme discret de la bourgeoisie (El discret encànt de la burgesia) El to del programa combina anàlisi cinematogràfica rigorosa, context històric i apunts personals dels locutors, mostrant com Buñuel evoluciona del surrealisme pur a una crítica social i moral cada cop més depurada, però sempre amb el seu segell provocador. 1. Introducció i context Presentació del programa i dels participants • El programa arrenca recordant que és el segon especial dedicat a Buñuel amb motiu del 125è aniversari del seu naixement a Calanda. • Es presenta l’escaleta: cada tertulià comentarà unes pel·lícules concretes, repartides de manera més o menys aleatòria. Intervenen: • Pep (conductor que presenta i comenta diverses pel·lícules) • Anastasi (analitza sobretot el vessant surrealista i psicoanalític) • Eduard (se centra en el documental i el context històric-social) Hi ha també un breu comentari d’actualitat (50 anys de la mort de Franco) i referències personals a setmanes intenses de festivals de cinema. Buñuel com a figura intel·lectual Es dibuixa un retrat de Luis Buñuel com a: • Intel·lectual complet: escriptor, crític de cinema, home de teatre, gran epistolar. • Cineasta-autor: de 32 pel·lícules, és guionista en 30, i el seu nom sempre apareix al capdavant dels crèdits quan treballa amb col·laboradors. • Gran lector: biblioteca de més de 1.000 volums a Mèxic, molt selecta. • Col·laboracions amb figures com Dalí, Julio Alejandro, Luis Alcoriza i, als últims anys, Jean-Claude Carrière, amb qui construeix una afinitat profunda i que escriu Mi último suspiro. "Nunca me ha gustado la belleza cinematográfica prefabricada" — Buñuel, a propòsit del volcà Popocatépetl També es recorda la seva obsessió pels tambors de Calanda, presents en diverses pel·lícules i posteriorment mitificats per la crítica, fins al punt que Buñuel acabà dient que estava "hasta la coronilla de los dichosos tambores". 2. Un chien andalou: naixement d’un cinema radical Característiques generals • Considerada sovint la primera pel·lícula de Buñuel, tot i ser un curtmetratge de 16 minuts (1929). • Guió escrit a quatre mans amb Salvador Dalí a París, en ple auge del surrealisme de Breton. • Classificada com a cinema de terror fantàstic i surrealista, és muda, tot i que Buñuel en farà després una versió musicada amb fragments de Tristan und Isolde. Estil i contingut • El film és una cadena d’imatges oníriques i delirants, sense continuïtat lògica: - L’icònic ull tallat per una navalla - Escenes eròtiques molt agosarades per a 1929 - Situacions absurdes que desafien el relat clàssic. • És un paradigma del surrealisme cinematogràfic i de la crítica a l’Església. • Es nota la influència de La interpretació dels somnis de Freud, que Buñuel coneix i integra en la construcció de desitjos, pulsions i imatges reprimides. Producció, restauració i recepció • Pressupost aproximat: 100.000 francs francesos. • El film és restaurat el 2003 per la Filmoteca Espanyola a partir del negatiu original i còpies en nitrat, i avui es pot veure fàcilment en línia. Importància dins la trajectòria • És el punt de partida del cinema bunyuelià: - Trencament del relat clàssic. - Fusió de somni i realitat. - Erotisme, violència simbòlica i atacs a la moral burgesa i religiosa. • Ja s’hi veu l’ofici adquirit com a ajudant de direcció i home de teatre abans de dirigir, amb un muntatge i una posada en escena molt conscients. 3. L’Âge d’or: el surrealisme a l’enèsima potència Continuïtat i salt endavant • Rodada pocs mesos després de Un chien andalou (oficialment un any), L’Âge d’or és considerada fins i tot més emblemàtica del surrealisme. • És la segona pel·lícula sonora rodada a França i la primera de la història del cinema que utilitza veu en off, una innovació formal decisiva. • És un llargmetratge d’uns 60 minuts, amb estructura i "cos" de pel·lícula completa. Imatges i seqüències clau La pel·lícula desplega una successió d’escenes aparentment incoherents però cohesionades pel segell bunyuelià: • Inici impactant amb escurçons, bisbes lligats a les roques del Cap de Creus i una escena sobre la fundació de Roma. • Eix central: la persecució d’un desig sexual impossible entre el protagonista i la dona estimada. Escenes destacades: • La festa al palau: - El protagonista, home de temperament fogós, dona una bufetada a la mare de la noia per una nimietat (unes gotes de licor). - El gest té un aire d’Hermanos Marx: absurd, violent i paròdic alhora. • L’escena del jardí (una de les més mítiques del cinema segons els tertulians): - Muntatge altern entre l’orquestra que toca i el joc eròtic entre els protagonistes. - La dona es queda als peus d’una estàtua, aferrant-se al dit gros del peu en una clara metàfora de fel·lació i de fetitxisme. - L’escena porta el desig a la seva expressió més extrema i surreal. • Posteriorment, l’estàtua adquireix un valor simbòlic encara més fort: - Quan el desig s’apaivaga, ell imagina la dona vella, hi ha una mena de moment platònic i de sublimació de l’amor. • Final sadia i blasfem: - Escena al castell de Silling (referència directa al Marquès de Sade). - Es narra una orgia amb joves, absolutament "fora de la llei" segons els estàndards actuals. - Apareix una figura que evoca clarament Jesucrist, sortint de l’escena orgiàstica, en una de les crítiques més dures a la moral cristiana. Producció, recepció i censura • Pressupost: al voltant d’1 milió de francs, finançats pels vescomtes de Noailles, aristòcrates escandalitzats posteriorment pel resultat. • Protagonitzada per Gaston Modot i Lya Lys, amb interpretacions molt potents. • Estrenada al Cinema Studio 28 de París, és requisada als sis dies per la policia per pressió de grups ultradretans. • Prohibida a França fins al 1980 i a Nova York fins al 1981; a Espanya, la censura es manté durant dècades. Significat dins la trajectòria • Consolidació de Buñuel com a nau nodrissa del surrealisme cinematogràfic. • Desenvolupament del tema central del programa: - El desig com a pulsió fonamental. - La crítica ferotge a la burgesia, l’Església i l’ordre establert. • Aporta recursos formals (veu en off, muntatge altern radical, barreja de gags i blasfèmia) que reapareixeran en la seva obra posterior. 4. Las Hurdes, Tierra sin pan: del surrealisme al realisme brutal Gènesi del projecte • Documental filmat el 1933 a la comarca de Las Hurdes (nord de Càceres, Extremadura), una de les zones més pobres i aïllades d’Espanya: fins al 1922 gairebé no se’n coneixia ni l’existència. • Buñuel hi viatja amb Ramon Acín, amic seu, aragonès i anarquista. • En una nit de borratxera a París, tots dos decideixen fer una pel·lícula sobre la misèria d’aquella regió. Finançament i llegenda • Ramon Acín promet finançar el film si li toca la loteria. • Uns mesos després realment li toca i li envia els diners a Buñuel. • Alguns autors malintencionats han suggerit que els diners provenien d’"expropiacions" anarquistes a bancs, però els tertulians ho qualifiquen de versió poc versemblant i ideològicament interessada. Format i versions sonores • Filmada com a reportatge mut, amb durada d’uns 29 minuts, reduïts després a uns 27 per la supressió de dos fragments. • Diverses etapes de sonorització: - Cartells explicatius escrits per Buñuel. - Versió francesa amb veu en off d’Abel Gance. - Versió en castellà posterior. - Versió més coneguda a partir de 1996, amb veu en off de Paco Rabal. Els tertulians recomanen veure-la sense so per apreciar tota la força de les imatges, que el comentari i la música tendeixen a suavitzar. Contingut i duresa de les imatges • S’encadenen plans sobre la vida extrema dels habitants de Las Hurdes: - Pobresa absoluta, malalties, manca d’infraestructures bàsiques. - Escena colpidora de l’enterrament d’una criatura. - Una nena malalta asseguda en una pedra al camí, sense possibilitat real d’ajuda. "Mi intención al realizar esta obra fue transcribir los hechos que me ofrecía la realidad de un modo objetivo, sin tratar de interpretarlos, y menos aún de inventar" — Buñuel, a Mi último suspiro Buñuel parla d’una "terrible poesia" i d’un film "fet amb amor", malgrat la seva duresa. Censura i polèmica • Des del primer passi privat al Palacio de la Prensa hi ha conflictes: - Discussió amb Gregorio Marañón, que acusa el film de demagògia perquè, segons ell, ja s’hi estaven fent millores. • Al llarg dels anys, el documental pateix atacs de censura i prohibicions de tot tipus, tant durant la República com després. Vigència • Avui continua sent una referència per a la crítica de la desigualtat estructural i la representació de la misèria al cinema. • Fins i tot en premsa recent es compara la seva censura amb la d’obres actuals, prova de la seva permanent actualitat. 5. Nazarín: fe, fracàs i humanisme Context i origen literari • Film de l’etapa mexicana de Buñuel (1958), situat a la part central d’aquest període. • Adaptació de la novel·la "Nazarín" de Benito Pérez Galdós, un dels tres textos galdosians que Buñuel porta al cinema (juntament amb Viridiana i Tristana). • Aquesta recurrència indica una afinitat profunda amb l’univers moral i social de Galdós. Sinopsi bàsica • A començament del segle XX, a Mèxic, un humil capellà rural (interpretat magistralment per Paco Rabal) comparteix el poc que té amb els pobres. • Una prostituta provoca un incendi; ell la protegeix, i també una altra dona que s’enamora d’ell i abandona el seu promès per seguir-lo. • Aquestes dones creuen que el pare Nazarín té poder de fer miracles, cosa que ell rebutja frontalment. • Per la pressió popular i l’escàndol, es veuen obligats a fugir a peu, iniciant un camí ple de vexacions, temptacions i proves. • Nazarín és assimilat simbòlicament a un nou Crist o a un nou Francesc d’Assís, però ell només vol fer el bé, no pas ser un sant. Producció, càsting i anècdotes • Buñuel tenia la història al cap durant deu anys, però no la volia rodar fins a trobar l’actor adequat. • Veient una pel·lícula de Gillo Pontecorvo interpretada per Paco Rabal, Buñuel exclama que ja té el seu Nazarín, i posa en marxa el projecte. • Guió de Buñuel i Julio Alejandro; fotografia de Gabriel Figueroa, un dels grans de la fotografia mexicana. Anècdota significativa: • Figueroa prepara un pla espectacular amb el Popocatépetl de fons. • Buñuel li fa girar la càmera 180 graus i rebutja el volcà, rematant-ho amb la frase sobre la "bellesa prefabricada" ja citada. • És tota una declaració de principis estètics. Temes i lectura crítica • Buñuel manté l’essència de Galdós però actualitza continguts: - Introdueix una vaga (tema absent un segle abans). - Afegeix una epidèmia de pesta, que serveix per confrontar la fe i la desesperació. - Inclou una escena inspirada en Diálogo entre un sacerdote y un moribundo de Sade, on es rebutja Déu. • Segons Octavio Paz, a Nazarín: "La imatge de Crist s’empetiteix mentre sorgeix amb força la de l’home." És a dir, el film desplaça el focus de la divinitat cap a la condició humana i la seva dignitat. El final de la pinya: humanisme pur Escena clau citada amb entusiasme: • Nazarín és portat com a pres per un guàrdia, després de molts avatars. • Una dona humil, amb un carro ple de fruita, veu la comitiva i demana si pot oferir-li alguna cosa. • El guàrdia accepta sempre que ell no hagi de pagar, i la dona li regala a Nazarín una pinya sencera. Això simbolitza: • La solidaritat entre iguals, entre humils. • L’ajuda desinteressada a un home corrent, no a una autoritat religiosa. • La substitució del "favor a l’Església" per la fraternitat humana. Els tertulians consideren aquesta escena extraordinària i commovedora, i expliquen que Buñuel la va descobrir quasi com una epifania durant el rodatge. Recepció i valoració • Nazarín és, segons Buñuel, la seva pel·lícula preferida de les 18 que va rodar a Mèxic. • A Cannes rep el Gran Premi del Cinema Internacional. • El director John Huston, també retirat a Mèxic, arriba a dir que és una obra mestra universal i confessa: "M’hagués agradat dirigir-la jo." 6. Ensayo de un crimen (La vida criminal de Archibaldo de la Cruz): desig, culpa i fetitxisme Plantejament i arrencada • Pel·lícula mexicana de 1955, que els tertulians destaquen com una de les més impactants i modernes de Buñuel. • El film comença durant la Revolució Mexicana: - El petit Archibaldo ("l’Archi") viu en una casa benestant. - Hi ha revoltes al carrer i trets que arriben fins a l’interior. • La seva institutriu mor d’un tret mentre mira per la finestra. • El nen associa la mort amb una caixa de música que sona en aquell moment: - Neix el lligam entre so, desig de mort i plaer. - Tot i que sap racionalment que no n’és el responsable, interioritza la idea que ell l’ha "matat" mentalment. La caixa de música i les navalles: aparició del thriller • La caixa de música esdevé l’leitmotiv de tota la pel·lícula: - És un objecte carregat de poder fetitxista. - Buñuel inaugura un recurs que després molts altres directors utilitzaran. • L’Archibaldo adult desenvolupa una obsessió homicida associada a la caixa i a una caixa de navalles marcada pels dies de la setmana: - "Avui és dijous, toca matar amb aquesta" — un ritual macabre i gairebé còmic a la vegada. • Tot plegat configura un thriller amb un to molt personal, que recorda i anticipa alhora recursos de directors com Hitchcock. Fetitxisme, dones i classe social • Archibaldo busca una "dona-objecte" que satisfaci la seva pulsió de matar més que no pas un desig sexual convencional. • Apareixen diverses dones de la burgesia mexicana dels anys 50: - Dones de bona família, amb amants, marits enganyats, matrimonis d’aparença respectable. • La pel·lícula retrata amb ironia aquest microcosmos burgès, alhora que explora les patologies del desig. Frases memorables: "Decente y pobre es peor que granuja y rico" — síntesi corrosiva de la moral social que Buñuel qüestiona Connexions cinèfiles i estructura • Els tertulians remarquen la modernitat del guió, amb girs constants i una construcció molt sòlida. • S’estableixen paral·lelismes amb films posteriors sobre pulsions i fetitxisme (com Bilbao de Bigas Luna) i amb Psicosi o Vertigo de Hitchcock: - No tant per copiar, sinó per compartir una mateixa obsessió pel desig desviat i per l’ús d’objectes (caixes, vasos de llet, espais simbòlics) com a motors dramàtics. • A diferència d’altres obres més fragmentàries, aquí Buñuel construeix una narrativa clàssica: - Introducció del trauma infantil. - Desenvolupament de la pulsió homicida. - Successió de trobades amb dones que activen o desactiven aquesta pulsió. - Desenllaç amb tots els girs propis d’un thriller. Els tertulians insisteixen que és una pel·lícula apassionant i molt vigent, que es pot llegir perfectament des de categories actuals (culpa, responsabilitat, desig, patologia). 7. Le charme discret de la bourgeoisie: la matriosca bunyueliana Un "resum" de Buñuel • Pel·lícula francesa de 1972 (102 minuts), una de les últimes de Buñuel, que els participants defineixen com una autèntica síntesi de la seva obra. • Estructura de "matriosca": situacions que es contenen unes dins les altres, somnis dins de somnis, relats que s’obren i mai es tanquen del tot. • Buñuel mateix dóna molta importància a la repetició sense desenllaç: seqüències que es multipliquen sense un final clar, reforçant la sensació d’absurd. Trencament de la narració clàssica • No hi ha plantejament–nus–desenllaç convencional. • Són episodis autònoms on un grup d’amics burgesos intenta sopar o dinar i sempre és interromput per motius absurds o grotescos: - Servei que falla o desapareix. - Situacions de guerra o emergència. - Somnis, records, fantasies que interrompen l’acció. • Les escenes podrien reordenar-se i la pel·lícula continuaria funcionant, perquè el "fil" argumental és deliberadament prim. Crítica social i institucions Buñuel hi desplega una crítica àcida a: • Gran burgesia: hipòcrita, narcotitzada pel ritus del menjar sofisticat. • Dictadures sud-americanes: - L’ambaixador de Miranda, país fictici, representa una dictadura que trafica amb cocaïna. • Església: - El monsenyor que fa de jardiner, després confessa un moribund, descobreix que aquest ha matat els seus pares i el mata d’un tret després de l’absolució. • Exèrcit i policia: - Escenes on la violència institucional apareix com quelcom quotidià i buit de sentit. • Classe serventa: - No idealitzada, també inclosa dins l’absurd social. Escenes i gags destacats • Les dones i el sergent: - Tres dones intenten prendre el te; s’hi acosta un sergent que els explica com va enverinar el seu pare per indicació de la mare difunta. - Un cop acaba el relat, es limita a acomiadar-se i marxar. - El cambrer no té te, ni cafè, i només pot oferir aigua: una reducció còmica de les expectatives burgeses. • Monsenyor jardiner–assassí: - El bisbe que vol treballar com a jardiner és cridat per donar l’extremunció a un home moribund. - En saber que és l’assassí dels seus pares, l’executa fredament després de confessar-lo. - L’escena condensa la hipocresia religiosa i la confusió entre justícia divina i venjança privada. • Infidelitat banalitzada: - L’ambaixador és sorprès al llit amb la dona del seu amic, però el marit accepta la situació amb una indiferència absurda. - Tot es dissol com si fos un malentès trivial. • Guerrillers mirandins: - L’existència de grups revolucionaris que volen atemptar contra l’ambaixador es tracta amb la mateixa lleugeresa que qualsevol altre gag. - La política i la violència queden reduïdes a episodis sense pes dramàtic especial. Somni, vigília i desig Buñuel condensa en aquesta pel·lícula una de les seves idees centrals: "El sueño y la vigilia se parecen demasiado. Por eso confundimos la realidad con lo que deseamos." La pel·lícula barreja constantment: • Escenes realistes. • Escenes on algú somia, i després descobreix que tot era un somni. • Escenes en què un somni conté un altre somni. El resultat és una sensació d’inestabilitat ontològica: l’espectador no sap mai del tot si el que veu és "real" dins del film o una projecció del desig o de la por d’algun personatge. Valoració global • Els tertulians la consideren una porta d’entrada privilegiada a Buñuel: - Resum de temes (burgesia, Església, desig, violència, absurd). - Resum de formes (somni, repetició, escenes autònomes, humor negre). • Recomanen especialment la seva visió per entendre el Buñuel madur sense haver de veure tota la filmografia. També es vincula la seva estructura a El manuscrito encontrado en Zaragoza, film que Buñuel admirava, amb històries que s’encadenen sense una continuïtat convencional. 8. Tancament del programa • El programa conclou amb la idea que aquestes sis pel·lícules només són una petita mostra de la riquesa de l’obra de Buñuel: - Conviden l’oient a veure la resta de la filmografia, especialment la vintena de títols que queden fora d’aquest especial. • Es remarca la vigència dels temes bunyuelians (desig, fe, hipocresia social, violència institucional) i la seva influència en directors posteriors. • Anuncien que el proper programa continuarà parlant de cinema, però donant per tancat el bloc dedicat al 125è aniversari de Buñuel. "L’ordre no és imprescindible: en Buñuel, el desordre genera una sensació de riquesa" — síntesi final del to del debat Els locutors s’acomiaden agraint l’escolta i deixant clar que Buñuel continua sent un cineasta essencial per entendre el cinema del segle XX i XXI.

  • #504 - El Refugi del 25/11/2025 — Notícies, memòria de la Transició i teatre en clau jove - episode art
    El Refugi
    1h 48min

    #504 - El Refugi del 25/11/2025 — Notícies, memòria de la Transició i teatre en clau jove

    Visió general del programa El Refugi d’avui combina actualitat informativa, agenda i memòria local i crítica teatral jove, amb un fort fil conductor: la reflexió social i política (violència masclista, memòria democràtica, cultura i identitat) presentada amb un to proper i entretingut. 1. Zoom informatiu i context polític 1.1. Canvi a la Fiscalia General de l’Estat • El govern espanyol proposa Teresa Peramato com a nova fiscal general de l’Estat, després de la renúncia d’Álvaro García Ortiz, condemnat per revelació de documents. • Peramato és una figura referent en la lluita contra la violència de gènere, actual fiscal de sala del Suprem en aquesta matèria. • El nomenament es fa el 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, com a gest simbòlic. • Associacions de fiscals reaccionen de manera dispar: - La Unió Progressista de Fiscals en destaca la solvència professional. - L’Associació de Fiscals reclama recuperar la imatge d’imparcialitat del Ministeri Públic. 1.2. Debat sobre el Salari Mínim Interprofessional (SMI) • UGT i CCOO proposen una pujada del 7,5% de l’SMI fins als 1.273 € bruts/mes (14 pagues), uns 89 € més que ara. • Volen compensar l’entrada de l’SMI a l’IRPF prevista per al 2026. • Reclamen que el reial decret impedeixi compensació i absorció de complements salarials, condició clau per signar acord. • El Ministeri de Treball de Yolanda Díaz analitzarà la proposta en el marc del diàleg social. 1.3. ERO a Telefónica • Telefónica concreta un ERO massiu: - 5.319 acomiadaments a Telefónica España, Telefónica Móviles i Telefónica Soluciones. - A Telefónica España s’hi planteja acomiadar el 41% de la plantilla. - També s’afegeixen 279 sortides amb Avistar Plus. • L’empresa ho justifica per motors organitzatius i tècnics dins el pla estratègic per reduir un 25% els costos operatius abans de 2030. 1.4. Guerra a Ucraïna i plans de pau • Continuen els bombardejos russos sobre Ucraïna: - Almenys 6 morts i 13 ferits a Kíiv. - Danys a infraestructures energètiques i portuàries. - Zelensky denuncia llançament de 22 míssils i més de 460 drons. • Alguns drons arriben a espais aeris de Moldàvia i Romania (membre de l’OTAN), fet que augmenta la tensió internacional. • En paral·lel, negociacions de pau liderades pels EUA: - Pla inicial de 28 punts substituït per un de 19 punts que elimina la cessió automàtica de territoris i el reconeixement de Crimea com a russa. - El Kremlin rebutja el nou text i només accepta el pla original. 1.5. Èxit català als Emmy Internacionals • Nit històrica pels creadors catalans als International Emmy Awards: - Oriol Pla, primer actor català i espanyol a guanyar l’Emmy a millor actor per la sèrie “Yo adicto”, sobre la lluita contra les addiccions. - Joana Pardos, guardó pel documental de Netflix “Se acabó, diario de las campeonas”, sobre el cas Rubiales – Jennifer Hermoso. • El Regne Unit és el gran vencedor general de la nit amb 7 estatuetes. 2. Actualitat local de Sant Just Desvern 2.1. Cursa de Karts de Coixinets i 50è aniversari • Es comença a preparar el 50è aniversari de la Cursa de Karts de Coixinets (edició especial 2027). • Crida a: - Participants i excorredors. - Antics membres de l’organització. - Simpatitzants. • Objectiu: crear una comissió del cinquantenari per dissenyar una edició “ambiciosa i plena de contingut”. • S’ha habilitat un formulari d’inscripció per rebre informació i participar en reunions i propostes. • Ja s’ha fet l’entrega de premis de la 48a cursa i presentat el vídeo de l’edició actual (disponible al YouTube de la cursa). 2.2. Activitat cultural i formativa Conferència de l’AUGGE sobre els Càtars • L’AUGGE organitza la xerrada “Els Càtars” a càrrec del periodista i escriptor David Revelles. • Lloc i data: - Residència de la Mallola, Auditori. - 27 de novembre, 18:00 h. • Contingut: - Origen i expansió del catarisme. - Persecució i llegat cultural, sobretot al sud de França. • Entrada: - Gratuïta per a socis de l’AUGGE. - 5 € per a no socis. Cinema i memòria històrica local • El cineasta santjustenc Pol Arrazuri presenta el projecte de curtmetratge “L’última quinta”. • Característiques: - Treball de final de màster a l’ESCAC. - Ambientat a Sant Just durant els últims dies de la Guerra Civil. - Protagonista: un jove de la Lleva del Biberó, personatge fictici que representa tots els joves enviats al front sense edat reglamentària. • Origen del projecte: - Neix el 2020, en quarantena, amb la idea de crear una ficció local. - Recerca històrica amb suport del Centre d’Estudis Santjustencs. - Evoluciona d’història local a relat universal sobre la joventut en guerra. • El rodatge està previst per a gener de 2026. • L’entrevista completa és disponible al podcast de Ràdio Desvern. 3. Esports 3.1. Champions League: Chelsea – Barça • Partit clau a Stamford Bridge en la 5a jornada de Champions. • Situació del Barça: - Equip de Hansi Flick en bon moment després del 4–0 a l’Athletic Club al Camp Nou. - Necessita victòria per apropar-se als vuitens (ara és 11è al grup). • Estat de la plantilla: - Recuperats Rashford i De Jong. - Pedri continua de baixa. • El Chelsea arriba també en bona ratxa recent, però amb algun entrebanc europeu. 3.2. Altres partits destacats • Espanyol – Sevilla: victòria perica 2–1, amb gols de Pere Milla i Roberto; equip 6è, empatat a punts amb el Betis. • Reial Madrid: baixa de Courtois per gastroenteritis al partit de Champions contra l’Olympiakos, afegida a diverses baixes més, complicant la rotació de Xabi Alonso. 4. Cançó del dia i efemèride 4.1. Cançó del dia: “Invencibles” – Els Catarres • El presentador tria “Invencibles” d’Els Catarres, peça optimista i vitalista sobre una relació capaç de superar-ho tot. • Idees principals: - Celebració de l’amistat, la complicitat i l’aventura compartida. - Lletres plenes de referències històriques i culturals pop. - El grup, d’Aiguafreda, és destacat com a banda que ha connectat generacions (joves i grans). 4.2. Efemèride: 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona “Jo, sincerament, encara no veig la igualtat enlloc.” • Monòleg editorial molt compromès i emocional sobre la violència masclista i la falsa idea que la igualtat ja està assolida. Realitat quotidiana de la desigualtat • Exemples de desigualtat que posa el locutor: - Companyes de feina que no poden tornar tranquil·les a casa de nit. - Amigues que no surten soles de festa per por. - Veïnes assetjades al carrer. - Germanes que reben comentaris masclistes per la roba. Dades clau (Espanya, 2024) • 544 denúncies diàries per violència de gènere. • 3 de cada 4 dones pateixen violències no denunciades per: - Por. - Dependència econòmica. - Manca de suport. - Temor a no ser cregudes. • Les denúncies falses representen només el 0,02%, desmuntant el mite de les falses denúncies. • Violència sobre les joves: - Gairebé 2 de cada 10 dones joves han patit violència masclista o assetjament sexual. • 48 dones assassinades el 2024 per violència masclista: - “48 projectes vitals, 48 famílies i milers de somnis troncats.” Crida col·lectiva • El 25N s’entén com una lluita compartida: - Institucions. - Comunitats. - Homes i dones que no miren cap a una altra banda. • Claus per avançar: - Educació. - Conscienciació. - Recursos i compromís. • Missatge final: no només es commemora, sinó que es reivindica, denuncia i exigeix per les dones que hi són, les que no hi són i les que vindran. 4.3. Pausa musical feminista • Després d’“Invencibles” i del discurs del 25N, sona: - “País Estrany” – Els Catarres (tema sobre identitat, llengua i amor al país, amb to emotiu i compromès). - “Ay Mamá” – Rigoberta Bandini, presentada com un “crit feminista” molt adient per la jornada. 5. Entrevista: “Veus de Transició – Sant Just parla” 5.1. Presentació de l’acte • Entrevista a Montse Casals (Centre d’Estudis Santjustencs) i Montse Molinero (Òmnium Cultural Sant Just, en representació de l’Ateneu de Sant Just). • Objecte: presentar l’acte “Veus de Transició – Sant Just parla” a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu. • Data i hora: dijous 27 de novembre, 19 h. • Entrada gratuïta fins a omplir la sala (uns 200 seients). 5.2. Contingut i enfocament • Acte de memòria de la Transició viscuda a Sant Just, centrat en el període 1973–1979: - 1973: últimes eleccions municipals franquistes. - 1979: primeres eleccions municipals democràtiques. • Objectiu: mostrar com la transició no va caure del cel, sinó que es va fer des de baix, al carrer i a les entitats. “La transició es va fer als carrers, a les entitats, la gent del poble.” 5.3. Testimonis i estructura • Hi participen 21 testimonis seleccionats, tot i que s’ha entrevistat molta més gent. • Format de l’acte: - Preguntes concretes als testimonis (2–3 cadascun) per centrar els relats. - Representacions teatrals breus relacionades amb la transició. - Música en viu. - Projecció de fotografies i documents. • Es busca un acte dinàmic i diferent d’una conferència clàssica: - Amb ritme marcat pel director Roger Cònsul. - Combinació d’història, teatre i audiovisual per impactar el públic. 5.4. Selecció de testimonis i materials • Criteri: que expliquin “com ho van viure ells” des de diversos àmbits: - Escola (català/castellà). - Política i vida institucional. - Cultura, teatre al carrer, vida associativa. • Fonts documentals i gràfiques: - Arxiu municipal. - Fons del fotògraf Francesc Fàbregas. - Aportacions de particulars (fotos, pamflets, llibres, documents). • Es destaquen imatges especialment impactants: - Últim consistori franquista, en blanc i negre, amb regidors encorbatats i un Sant Crist al darrere. - Aspecte antic de l’entrada de l’Ajuntament. - Fotografies de teatre al carrer. 5.5. Metodologia i col·laboració entre entitats • Impuls inicial del Centre d’Estudis Santjustencs, que busca aliances: - Òmnium Cultural Sant Just. - Grup de Tertúlies de l’Ateneu de Sant Just. “Les portes s’obrien soles: el dia que hi vam anar a explicar la idea ja estava fet.” • Treball de recerca i organització iniciat al juny (uns 9 mesos), amb una pausa relativa a l’agost però sense deixar de buscar informació “com a formiguetes”. • S’ha intentat ser molt escrupolós per no destacar cap partit ni moviment per sobre d’un altre i no caure en biaixos partidistes. 5.6. Transmissió a les noves generacions • L’acte es gravarà i es vol difondre a: - Institut de Sant Just. - Escoles del municipi (sobretot cursos avançats). • Objectiu: que el jovent conegui “com estàvem abans” i vegi les diferències amb l’actualitat, en un context d’auge de posicions extremes entre joves. “Després de l’1 d’octubre la gent ha tornat una mica a asseure’s, però això no vol dir llançar la tovallola.” • Es fa una crida directa des del programa a l’Institut perquè contacti amb l’organització i faciliti la projecció a classe (per exemple, a Història). 5.7. Dates simbòliques i reptes logístics • Inicialment es volia fer l’acte el mateix dia de la mort de Franco (20 de novembre, 50è aniversari), però: - L’Ateneu de Sant Just tenia compromesa la sala amb l’obra “Matilda” (assajos i escenografia). - Es reubica al 27 de novembre, data de l’enterrament de Franco, també simbòlica. • Coincideix amb ple municipal, cosa que impedirà l’assistència de membres del consistori. • Proposta en clau d’humor i crítica: que regidors i regidores es mirin el vídeo posteriorment, com faran els instituts. 5.8. Recepció al poble i possibles continuïtats • La resposta del teixit local ha estat molt positiva: - Molta gent ha facilitat materials, escrit records i recomanat altres testimonis. - El boca-orella ha estat clau. • Les organitzadores no tanquen la porta a: - Repetir l’acte. - Fer noves activitats similars aprofitant el material, però incorporant informació nova. • Es preveu difusió a través de La Vall d’Hebron / La Valla Verda (equip de gravació local; el nom exacte es menciona confús), però encara s’ha d’acordar si hi haurà emissió en directe. • Missatge final que volen que s’endugui el públic: - Que la idea que la transició la van fer només “des de dalt” és falsa. - Que poble català posat a caminar (imatge de la Marxa de la Llibertat) resumeix bé l’esperit d’aquells anys. 6. Crònica teatral: “Mare meva, quin xou” La segona hora del programa es transforma en revista teatral amb la secció “Mare meva, quin xou”, conduïda per Carles i Javi. To molt fresc, jove i humorístic, amb recomanacions per dinamitzar el teatre en català. 6.1. “Carn humana” – Sala Atrium Sinopsi • Obra ambientada en una parella, Màrcia i Ramon, que han adoptat un nen bosnià, el Mirko. • Un dia passen un fet “extraordinari” amb el nen que desencadena: - Una espiral de deliri i competició parental. - Una crítica feroç a la mercantilització de les persones i a la moda d’adoptar nens d’altres països com a “objecte de prestigi social”. Característiques artístiques • Gènere: comèdia d’humor negre, sense buscar redempció ni moralines al final. • Format: - Dos únics intèrprets a escena: Meritxell Calvo i Santi Ricart. - Durada aproximada: 1 hora. - Sala petita i íntima (Sala Atrium, prop de Tetuán; uns 90–91 seients), que afavoreix la intensitat. • Text i direcció: Josep Julien (dramaturg i director), amb diàlegs àgils i trepidants. • El nen Mirko només s’escolta fora d’escena (veus llunyanes, efecte sonor molt cuidat que li dona realisme). Valoració dels crítics • Punts forts: - Valentia del text: “no es talla” i porta els conflictes al límit. - L’humor negre permet reflexionar sobre classe mitjana, egos parentals i racisme soterrat. - Bona escenografia: pati/jardí de la casa molt ben resolt; disseny de llums i ambientació sonora destacats. • Punts febles: - Cost inicial per part d’alguns espectadors d’entrar en el codi (conversa absurda/criptica al principi). - Algunes metàfores triguen una mica a connectar, però un cop entès el joc, l’obra “agafa volada”. • Recomanació: - Altament recomanable; es destaca preu entorn dels 20 €. - S’encoratja a donar suport a petites sales i produccions valentes. • En cartell fins al 30 de novembre. 6.2. “Un refugi al sol” – Sala Versus Glòries Sinopsi i temes • Musical original de Cia Gèminis que barreja: - Lluita LGTBIQ+, feminisme i antifeixisme. - Memòria de la Guerra Civil i lluita antifeixista històrica. - Una trama contemporània al voltant del Benidorm Fest i una pandèmia fictícia. • Protagonistes: germans Kai i Ària, artistes que preparen candidatura per al Benidorm Fest. • Un episodi d’agressió homòfoba a la parella del Kai desencadena la seva crisi existencial: - Es retira del festival. - Es refugia a la casa familiar del Pallars. • Allà, amb la padrina i la memòria familiar, es vincula la seva lluita actual amb el diari de guerra d’un oncle-avi republicà. “És la guerra dels bitxos raros contra els fatxes.” Estructura i estètica musical • Basada en el diari real de guerra de l’oncle-avi del dramaturg Pol Sanuy (Pol Sanull al programa), del qual es reciten fragments literalment. • Dramatúrgia: Pol Sanuy + Júlia Monerra (anomenada Jumon Erra al micro) i composició musical de Mireia Morera. • Estil musical: - Referents: Charli XCX, Troye Sivan, pop electrònic contemporani. - Cançons que remezclen o samplegen cançons tradicionals catalanes: - “Margarideta”, “El Joan Petit”, “La font del Gat”, etc. - Lletres explícites i polítiques (“Make Catalunya gay again”). Recepció i impacte • Per al Carles, “la millor obra que he vist aquest any”; valoració conjunta de 10 sobre 10. • Punts forts destacats: - Humor molt marcat, interacció directa amb el públic i ruptura de la quarta paret (el diari del Kai es comparteix a escena amb el públic). - Text molt dinàmic, cançons potentíssimes i coreografies atractives. - Gran capacitat de fer riure i alhora colpejar amb missatges polítics clars. - Paral·lelisme entre front republicà vs nacionals i lluites actuals LGTBI, feministes i antiracistes. • Punts febles (des del punt de vista dels crítics): - Poques funcions (fins al 7 de desembre), consideren que mereix més temps en cartell. - Només una cançó publicada a Spotify (“Bum Bum”); reclamen l’edició del disc sencer. • Sala Versus Glòries: - Muntatge a tres bandes (escenari envoltat per públic a 3 costats). - Aforament d’uns 97 seients. - Públic barrejat, amb presència de noms coneguts de l’escena catalana (p. ex. Triquell). • Els crítics preveuen nominacions als Premis Butaca pel musical. • Es tanca la secció amb la cançó “Bum Bum” d’Un refugi al sol, tot reforçant el missatge emocional de ruptura i reconstrucció personal. 6.3. “Matilda” – Producció jove a l’Ateneu de Sant Just Muntatge local • Adaptació del musical “Matilda” feta per infants i joves a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu de Sant Just. • Repartiment plenament infantil (incloent personatges adults, interpretats també per criatures): - Uns 22–25 infants a escena. • Direcció i equip creatiu: - Direcció escènica i dramatúrgica a càrrec de Eli i Daniela (esmentades pel nom de pila, conegudes a la comunitat teatral local). - Gran treball d’escenografia, coreografies, cançons i moviments de grup. Resultat artístic i recepció • Es destaquen diversos elements: - Gran nivell interpretatiu infantil, especialment de la Bruna, que fa de Matilda. - Capacitat de memoritzar molt text i cançons en només dos mesos de preparació. - Escenes molt potents, com la mare de la Matilda, mencionada com a treball “espectacular”. • Dificultats tècniques: - Problemes de so en alguns moments (pocs micros per a molts infants). - Algunes lletres es perdien puntualment, però sense afectar l’entendiment global. • Impacte al poble: - Sold out les tres funcions. - Moltes famílies repetidores (hi ha pares que hi han anat tres cops). • Els crítics ho veuen com l’inici d’una “cantera” teatral local, i pronostiquen: - Possibles repeticions del muntatge. - Nous musicals infantils en el futur. “És espectacular que 22 nens facin un musical així i omplin tres dies seguits.” 6.4. Recomanació ràpida: “Desaparellats” – Espai Texas • Comèdia a l’Espai Texas (Barcelona), en cartell del 20 de novembre al 25 de gener. • Sinopsi: - Una parella troba un portal dimensional al rebedor de casa. - A partir d’aquí comencen situacions absurdes i còmiques que posen a prova la relació. • Gènere: comèdia amb to fantàstic i de multiversos (amor + humor + ciència-ficció lleugera). • Preu orientatiu: des de 18 €. • Els crítics la tenen a l’agenda per fer-ne una review futura. 7. Cultura pop i nostàlgia: Stranger Things La part final del programa, “Cultura al dia” amb Sara Vitó, gira al voltant de la nostàlgia i la sèrie Stranger Things, aprofitant l’estrena imminent de la cinquena (i última) temporada. 7.1. Nostàlgia personal i col·lectiva • Es reflexiona sobre la tendència a recordar el passat com a millor que el present: - Recordem sobretot excursions escolars, tardes amb la família, olors que ens tornen a la infància. - El cos “esborra” records dolents i reté els bons. • La Sara es defineix com a molt melancòlica: - De petita ja li agradava fer àlbums de fotos i mirar fotos de quan eren nadons. - Ara reviu records amb la galeria del mòbil i fotos “d’un dia com avui”. • Es comenta el paper del mòbil i l’iPhone en la nostàlgia contemporània: - Funcions que creen àlbums de persones o records sense demanar-ho (de vegades incòmodes quan es tracta d’exparelles o gent que ja no hi és). 7.2. Stranger Things com a màquina de nostàlgia Llarg recorregut temporal • Stranger Things s’estrena el 2016 i ja porta quasi 10 anys de trajectòria. • Els espectadors han vist créixer el repartiment: - De nens molt petits a adults joves (alguns ja amb fills adoptats, com Millie Bobby Brown amb el fill de Jake Bongiovi). • Per molts fans, la sèrie marca literalment la seva infància i adolescència; el final de la sèrie s’associa al final d’una etapa vital. Ambientació als anys 80 • La sèrie està ambientada als anys 80 i juga fort amb la nostàlgia retro: - Vestuari: melenes amb gomina, mullets, pantalons de campana, estètica pop-rock vuitantera. - Vehicles: cotxes americans de morro allargat. - Tecnologia: walkie-talkies en lloc de mòbils; bicicletes com a mitjà central de desplaçament. • Aquesta estètica ha influït en la moda actual, fent tornar patrons i estils vuitanters. 7.3. La música de Stranger Things • La banda sonora ha reactivat grans clàssics de l’època: - “Should I Stay or Should I Go” – The Clash (cançó icònica associada al Will i el seu germà). - “Never Ending Story” (escena mítica cantada per Dustin i Suzie). - “Everybody Wants to Rule the World”, “Material Girl”, “Master of Puppets”, etc. - “Running Up That Hill” – Kate Bush, peça central d’una escena clau de la, fins ara, última temporada. • Es comenta que els anys que apareixen a les trames casen força bé amb la data de publicació de les cançons. • De cara a la cinquena temporada, el tràiler fa servir “Who Wants to Live Forever” de Queen, que podria convertir-se en la cançó icònica final (llançada el 1986, en línia amb l’època de la trama). 7.4. Calendari de l’última temporada i reaccions • L’estrena es fa en dues parts: - Primera part: dijous 27 (de novembre/desembre, contextualment és l’estrena global, sense data exacta al tall, però es presenta com imminent). - Últim capítol: 1 de gener, amb durada de dues hores i mitja (pràcticament una pel·lícula). • Algun capítol ja s’ha anunciat amb més d’1 h 45 min de durada. • Als Estats Units, l’últim episodi es projectarà als cinemes, cosa que els locutors veurien amb bons ulls que també passés aquí. • Es debat la “intel·ligència” o no de les dates triades (25/26 de desembre, 1 de gener), enmig de festes familiars i ressaca de Cap d’Any. 7.5. Teories, fans i memòria de la sèrie • Molts fans, a mesura que s’acosta l’estrena, - Pengen edits comparant els actors de petits i ara. - Fan teories sobre el final, qui morirà, el futur dels personatges. • La Sara i les seves amigues tenen la seva porra sobre qui podria morir: - Possibles candidats: Will, Eleven, o la parella Lucas–Max. • Es destaca com TikTok i xarxes regalen un “refresc” constant de la trama i les temporades anteriors, gairebé substituint la necessitat de tornar a veure tota la sèrie. 7.6. Escenes i personatges preferits • Escena preferida del Jaume: - Moments domèstics entre Eleven i Hopper a la caravana/casa, creant vincles de pare–filla amb pollastre fregit, gofres i quotidianitat tendra. • Escena preferida de la Sara: - La seqüència on Vecna atrapa la Max i ella fuig del món del revés amb “Running Up That Hill” de fons, una escena de tensió i alliberament que ha marcat molts espectadors. • Sentiment compartit: la sèrie és una gran màquina de nostàlgia i la seva fi deixarà un buit emocional als fans. • La secció es tanca amb “Should I Stay or Should I Go” com a cançó emblemàtica, reforçant la connexió entre memòria personal i cultura pop. 8. Fil conductor i idees clau del programa Malgrat la varietat de blocs, el programa manté una coherència temàtica al voltant de memòria, identitat i lluita col·lectiva: La memòria democràtica local (“Veus de Transició”) connecta amb la memòria de la Guerra Civil (“L’última quinta”, “Un refugi al sol”). La lluita contra la violència masclista (25N, dades demoledores, editorial del presentador) enllaça amb peces musicals feministes i amb iniciatives culturals sensibles al gènere. Les obres teatrals revisades utilitzen l’humor per tractar temes incòmodes o dolorosos (mercantilització de l’adopció, agressions homòfobes, feixisme, precarietat emocional). La cultura pop (Stranger Things, música vuitantera) funciona com a espai on la nostàlgia personal i col·lectiva es troben, tot recordant que entendre el passat és clau per no repetir-lo. En conjunt, el programa ofereix una tarda completa a Ràdio Desvern: informació de fons, mirada crítica, memòria històrica local, proposta cultural i una banda sonora cuidada que acompanya els temes tractats.

  • Sant Just Notícies (edició migdia) del 25/11/2025 — Actualitat local: cultura, memòria i activitats a Sant Just - episode art
    Sant Just Notícies (edició migdia)
    24'

    Sant Just Notícies (edició migdia) del 25/11/2025 — Actualitat local: cultura, memòria i activitats a Sant Just

    Resum general Aquest butlletí de Sant Just Notícies (edició migdia) recull les principals novetats del municipi del 25 de novembre, combinant memòria històrica, projectes culturals i educatius, igualtat de gènere i agenda ciutadana. Els temes més destacats són: • Crida per crear la comissió del 50è aniversari de la cursa de caixes de coixinets, amb voluntariat obert a excorredors i simpatitzants. • Entrevista virtual amb Nevenka Fernández dins el Novembre Lila, per reflexionar sobre assetjament sexual, violència masclista i la importància de denunciar. • Conferència “Els Càtars” de l’AUGGE a la Residència de la Mallola, amb una mirada divulgativa al catarisme i el seu llegat històric. • Presentació del curtmetratge “L’última quinta”, projecte d’un cineasta santjustenc ambientat a Sant Just durant els últims dies de la Guerra Civil, amb reflexió sobre la memòria i el desconeixement del conflicte entre la joventut. • Presentació del projecte educatiu de l’Escola Canigó, amb èmfasi en la pedagogia de l’esforç, la Tutoria entre Iguals (TEI) i l’educació integral de l’alumnat. • Activitat “Veus de la Transició. Sant Just parla” a l’Ateneu de Sant Just per recuperar la memòria local del període 1973–1979. • Participació de Sant Just a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus 2025, amb especial focus en els residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) i accions de sensibilització. • Una agenda molt completa d’actes i tallers per als propers dies, incloent-hi l’encesa de llums de Nadal, activitats culturals, mediambientals, esportives i familiars. 1. Comissió del 50è aniversari de la cursa de caixes de coixinets Objectiu i crida a la participació • L’organització de la cursa de caixes de coixinets inicia els preparatius del 50è aniversari (previst per al 2027). • Es fa una crida oberta a: - Participants actuals - Excorredors - Antics membres de l’organització - Simpatitzants i persones vinculades a la cursa • La voluntat és crear una comissió del cinquantenari que impulsi projectes, activitats i un programa especial per fer una edició «ambiciosa i plena de contingut». Organització pràctica • Tot i que encara falten uns anys, ja s’ha obert un formulari d’inscripció per a persones interessades a col·laborar. • Es recullen dades de contacte per informar de: - Properes trobades - Propostes de treball - Possibles tasques logístiques • L’objectiu és configurar un equip ampli i divers, que aporti: - Idees creatives - Suport logístic - Implicació directa en el disseny de l’edició especial. Premis de l’edició actual • El 22 de novembre s’ha celebrat l’entrega de premis de la 48a cursa. • També s’ha presentat el vídeo oficial de l’edició d’enguany, ja disponible al canal de YouTube de la cursa. 2. Novembre Lila: entrevista amb Nevenka Fernández Context de l’acte • Can Ginestar acollirà el 27 de novembre a les 19.00 h una entrevista en línia amb Nevenka Fernández, emmarcada en el Novembre Lila. • Nevenka Fernández: - Economista i exregidora de Ponferrada - Va ser la primera dona a l’Estat espanyol que va guanyar, el 2001, un cas d’assetjament sexual contra un càrrec polític. - El seu cas va suposar un punt d’inflexió en la lluita contra la violència masclista. Contingut de la sessió • Fernández compartirà: - La seva experiència personal d’assetjament i denúncia. - El procés judicial i social que va viure. - Les dificultats d’afrontar un sistema poc preparat per escoltar les víctimes. • Es remarcarà: - El seu rol com a referent de coratge i justícia. - La vigència del seu testimoni per entendre les reivindicacions feministes actuals. • L’entrevista serà conduïda per la periodista Núria García i s’emmarca en la presentació del llibre “El poder de la veritat”. Participació del públic • L’activitat inclourà un espai de preguntes perquè el públic pugui dialogar directament amb Nevenka Fernández. • Es fomenta així una reflexió col·lectiva sobre: - Assetjament sexual i laboral - Violència masclista - Mecanismes de suport i reparació a les víctimes 3. Conferència “Els Càtars” a l’AUGGE Descripció de l’acte • L’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran d’Esplugues i Sant Just (AUGGE) organitza la conferència “Els Càtars”. • Data i lloc: - 27 de novembre, 18.00 h - Auditori de la Residència de la Mallola • El ponent és el periodista i escriptor David Rebelles. Contingut de la conferència • S’oferirà una aproximació divulgativa a la història del catarisme, moviment religiós medieval que va marcar de manera especial el sud de França. • Es tractaran: - Orígens del moviment - Expansió i implantació social - Persecució per part del poder establert - Llegat històric i cultural i el seu interès actual Accés • L’acte és obert a tothom. • Condicions: - Gratuït per a socis de l’AUGGE - Aportació de 5 € per a no socis 4. “L’última quinta”: curtmetratge sobre la Guerra Civil El projecte cinematogràfic • El cineasta santjustenc Pol Arazuri ha presentat el seu proper projecte, el curtmetratge “L’última quinta”, en una entrevista a Ràdio Desvern. • Característiques principals: - Treball de final de màster a l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya). - Ambientat a Sant Just durant els últims dies de la Guerra Civil. - Centrat en els joves de la Lleva del Biberó, enviats al front amb menys edat de la reglamentària. • El rodatge està previst per a finals de gener de 2026 i s’allargarà durant diversos mesos. Origen de la idea i documentació • El projecte neix l’any 2020, en plena quarantena, quan Arazuri i un company de Sant Just volien crear una ficció ambientada al municipi. "Vam començar a fer una miqueta de recerca i vam trobar que la Guerra Civil era un tema que no es tractava gaire..." • Van comptar amb el suport del Centre d’Estudis Sant Justencs i del seu membre Julio Ochoa, que els va explicar els fets locals durant la guerra. • Finalment, van centrar-se en el tram final del conflicte: - Dies previs a l’entrada de les tropes nacionals a Barcelona - Com es va viure aquell moment a Sant Just • El protagonista és un personatge fictici, però representa tota una generació de joves convertits en “carn de canó”. Localitzacions i dificultats tècniques • Arazuri remarca la dificultat de rodar a Sant Just: - El municipi està molt modernitzat. - Costa trobar espais que evoquin els anys 30. • Per aquest motiu, part del rodatge es traslladarà a: - Parc de Collserola - Zones més rurals de Lleida i Tarragona • Postproducció: - Inclourà efectes especials - Ocupà gran part de l’any 2026 • Calendari previst d’estrena: - Presentació acadèmica a l’ESCAC - Recorregut per festivals de cinema nacionals i internacionals - Estrena pública entre finals de 2026 i principis de 2027 Reflexió sobre memòria i joventut • El director, antic col·laborador de Ràdio Desvern, reflexiona sobre el desconeixement de la Guerra Civil entre la seva generació: “Avui en dia cada cop queda més lluny tot el tema de la Guerra Civil... el fet que ja no quedin testimonis fa que no es parli.” • Idees clau: - La desaparició dels testimonis directes afebleix la memòria col·lectiva. - A Sant Just hi ha una joventut bastant implicada ideològicament, però això no és representatiu de la realitat de tot l’Estat. • El curtmetratge vol ser una interpel·lació directa als joves: - Alertar dels perills de la crispació política. - Mostrar com pot derivar en conflictes bèl·lics. - Posar l’accent en l’aspecte humà del conflicte, més enllà de les dades històriques. • L’equip ha creat un perfil d’Instagram per seguir l’evolució del projecte i obrir possibles vies de participació ciutadana. • L’entrevista completa es pot escoltar al podcast de Ràdio Desvern. 5. Encesa de llums de Nadal a Sant Just Programa de l’acte • Sant Just celebrarà l’encesa de llums de Nadal el 28 de novembre a partir de les 17.00 h a la plaça de Júlia Quetó. • Activitats previstes: - Repartiment de regals lluminosos per a infants i famílies. - Actuacions de cors locals (L’Opom de Flors, Coralfa i Coratge) amb nadales en directe. - Jocs solidaris dinamitzats pel col·lectiu Marequi. - Fotocol nadalenc a càrrec de l’Agrupació Fotogràfica de Sant Just. Encesa i activitats posteriors • A les 18.00 h es farà l’encesa oficial de les llums que il·luminaran carrers i places durant totes les festes. • Tot seguit: - Xocolatada popular. - Espectacle familiar de titelles gegants “Els Robobobs”, amb un to lúdic i imaginatiu. Crida a la participació ciutadana • L’Ajuntament impulsa la iniciativa “Il·luminem Sant Just”, i anima la població a: - Decorar balcons, finestres i comerços. - Compartir fotografies a les xarxes socials. • Objectiu: crear un recull col·lectiu que reflecteixi l’esperit nadalenc del municipi. 6. Projecte educatiu de l’Escola Canigó Model pedagògic i valors • En una entrevista a Ràdio Desvern, l’Escola Canigó ha presentat el seu projecte educatiu amb la participació de: - Carlos Abreres, director - Anna Castellón, coordinadora de cicle superior - Paula Campos, coordinadora d’educació infantil • El centre escolar, amb 423 alumnes, defineix el “model Canigó” com una proposta que integra valors pedagògics consolidats amb programes innovadors. • Pilars fonamentals que es mantenen i es reforcen: - Pedagogia de l’esforç: sense esforç no hi ha aprenentatge significatiu. - Autonomia i responsabilitat de l’alumnat. - Importància de l’oralitat i foment de la lectura. - Valor de la memòria com a eina per consolidar aprenentatges. “Nosaltres tenim molt clar que en aprenentatge, si no hi ha esforç, no hi ha aprenentatge.” • El projecte actual va néixer fa 9 anys, després d’una reflexió profunda en rellevar l’anterior direcció (Eloi Sala, 32 anys al càrrec), per actualitzar el model sense perdre’n els punts forts. Noves metodologies i organització • S’han introduït: - Noves metodologies actives i participatives. - Una reorganització del treball docent. - Una aposta clara per l’educació en espais no formals (colònies per a tots els cursos a partir de 5è, etc.). Programa TEI – Tutoria entre Iguals • Un dels projectes estrella és el programa TEI (Tutoria entre Iguals), en marxa des del curs 2014–2015. • Objectiu principal: - Prevenció de conflictes i assetjament escolar. • Funcionament al cicle mitjà i superior: - L’alumnat de 5è actua com a tutor/a de l’alumnat de 3r. - A mesura que passen de curs, es mantenen els vincles (6è amb 4t). - Es crea una relació de “germans grans” i un sentit de responsabilitat col·lectiva. Adaptació del TEI a educació infantil • Donat l’èxit, el programa s’ha estès a infantil des de fa 4 cursos. • Segons Paula Campos: - Es troba en un nivell molt inicial, com una “llavor del projecte”. - No s’utilitza el terme “tutor”, sinó “amic o amiga especial”. - Es fa entre l’alumnat d’I3 i I5. • Procés: - S’espera que els infants d’I3 completin l’adaptació al centre. - Posteriorment, es formen les parelles I3–I5, tenint en compte la personalitat i necessitats de cada infant. • Activitats per consolidar el vincle: - Ajuda a baixar al pati. - Esmorzar conjunt alguns dies. - Activitats de dibuix mutu (el gran dibuixa el petit i viceversa). Altres eixos educatius • Aprenentatge de l’anglès: - Inici des d’Infantil 3. - Educació física en anglès. - Presència d’un auxiliar de conversa a primària. • Competència digital: - Enfocament transversal i específic. - Continguts: alfabetització digital, pensament computacional, ciberseguretat. • Educació artística: - Participació en la Cantània. - Reconeixement del valor de l’expressió artística en la formació integral. • Relació amb les famílies: - Es fomenta una col·laboració estreta amb programes com “Els avis i les àvies tornen a l’escola”. • L’entrevista completa es pot escoltar al podcast de Ràdio Desvern. 7. “Veus de la Transició. Sant Just parla” Objectiu de l’activitat • L’Ateneu de Sant Just acollirà el 27 de novembre a les 19.00 h, a la Sala Cinquantenari, l’acte “Veus de la Transició. Sant Just parla”. • Es proposa un viatge col·lectiu per comprendre els canvis polítics, socials i culturals viscuts a Sant Just entre 1973 i 1979. Contingut i enfocament • L’esdeveniment coincideix amb el 50è aniversari de la mort del dictador Franco. • Recursos utilitzats: - Fotografies i documents històrics. - Relats en primera persona de testimonis i protagonistes del moment. • Objectius: - Oferir una mirada coral sobre el final del franquisme i l’arribada de la democràcia al municipi. - Entendre com es va viure el temps de canvi a Sant Just. - Valorar l’empremta d’aquest període en la construcció del present. Organització • Acte gratuït i obert a tota la ciutadania. • Organitzen conjuntament: - Centre d’Estudis Sant Justencs - Grup de Tertúlies de l’Ateneu - Òmnium Baix Llobregat Est • Es posa en valor la memòria col·lectiva i la preservació dels testimonis d’un període clau de la història local. 8. Setmana Europea de la Prevenció de Residus 2025 Marc general i lema • Sant Just Desvern participa a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus 2025, que se celebra fins al 30 de novembre. • Eix temàtic d’enguany: residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE). • Lema de la campanya: “Connecta el valor, apaga el residu”. Activitats principals al municipi • 26 de novembre – plaça Camoapa: - Acció artística “Cementiri de petits electrodomèstics domèstics”. - Instal·lació activa durant tot el matí. - Cerimònies a les 11.00 h i 12.00 h. • 26 de novembre – Centre Cívic Joan Maragall: - De 18.30 h a 19.30 h: xerrada “Què hi ha després del contenidor”. - Contingut: explicar el cicle dels residus un cop dipositats, especialment els RAEE. • 27 de novembre – Centre Social El Mil·lenari: - De 18.15 h a 19.15 h: nova sessió de la xerrada-taller “Què hi ha després del contenidor”, adreçada especialment a la gent gran. Accions als centres educatius • Als centres del municipi ja s’han dut a terme: - Xerrades “Reandollem Sant Just” (del 10 al 18 de novembre). • Actualment, es troben en plena cursa de recollida de RAEE, fins al 29 de novembre. • La gestió posterior dels residus recollits la fa la Fundació Solidança, entitat especialitzada en economia circular i reutilització. 9. Agenda d’activitats de la setmana A la part final del butlletí es fa un repàs detallat de l’agenda cultural, institucional, esportiva i familiar de Sant Just pels propers dies. 9.1. Dilluns 25 de novembre • 18.00 h – Davant de l’Ajuntament - Acte institucional del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones (25N). • 20.00 h – Sala Piquet, Ateneu de Sant Just - Club de novel·la gràfica amb el llibre Arrugues, de Paco Roca. - Activitat dinamitzada per Javier del Campo i organitzada pel Club Literari de l’Ateneu. 9.2. Dimarts 26 de novembre • 9.00–14.00 h – Plaça Camoapa - Mercat ambulant del barri Sud (mercat setmanal dels dimecres; a la locució hi ha una petita confusió de dia, però s’indica el 26). • 9.00 h – Servei Local de Català (Les Escoles) - Club de lectura fàcil, nivell suficiència. • 10.30 h aproximadament – Plaça Camoapa - Exposició “Cementiri de petits electrodomèstics”, vinculada a la Setmana de Prevenció de Residus. • 18.30 h – Centre Cívic Joan Maragall - Xerrada-taller “Què hi ha després del contenidor”. 9.3. Dijous 27 de novembre • 17.30 h – Sortida des de Sant Just - Sortida cultural al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, organitzada per la Biblioteca Joan Margarit. • 17.30 h – Sala Isidor Cònsul i Giribet, Can Ginestar - Activitat “TAT”: sessions de moixaines, jocs i cançons per a nadons (3 a 24 mesos), a càrrec d’Elisa Linares. • 18.00 h – Sala de sessions de l’Ajuntament - Ple municipal ordinari del mes de novembre. • 18.00 h – Auditori de la Residència de la Mallola - Conferència de l’AUGGE: “Els Càtars”, amb David Rebelles. • 18.15 h – Centre Social El Mil·lenari - Xerrada-taller “Què hi ha després del contenidor” (especialment adreçada a la gent gran). • 18.30 h – Servei Local de Català (Les Escoles) - Club de lectura fàcil, nivell intermedi. • 19.00 h – Sala Cinquantenari, Ateneu de Sant Just - Acte “Veus de la Transició. Sant Just parla”. • 19.00 h – Sala Isidor Cònsul i Giribet, Can Ginestar - Entrevista en línia a Nevenka Fernández, dins la programació del Novembre Lila. 9.4. Divendres 28 de novembre • 17.00 h – Plaça de Júlia Quetó - Acte d’encesa de llums de Nadal 2025. • 19.00 h – Les Escoles - Sessió de micro obert organitzada pels Tallers de Música de Sant Just. • 19.00 h – Sala Cinquantenari, Ateneu de Sant Just - Presentació del llibre “50 anys de cicles de la CEAS”. • 19.30 h – Celler de Can Ginestar - Inauguració de l’exposició “L’ànima dels materials”, de l’artista Charo Galvez. • 20.00 h – Carrer Estalvi, 3 (Taekwondo Sant Just) - Taller de defensa personal femenina. 9.5. Dissabte 29 de novembre • 7.00 h – Aparcament de l’Escola Montseny - Sortida de cap de setmana per posar el pessebre de les CEES. • 9.00 h – Parc de Júlia Quetó - Mercat ambulant del barri de Mas Lluí (mercat setmanal dels dissabtes). • 9.00 h – Casal de Joves - 5a edició del campionat de dansa “Flow is the key” (hip-hop, popping i house). • 12.00 h – Parc del Mil·lenari - Jugatecambiental amb l’activitat “L’últim gran arbre”. 9.6. Diumenge 30 de novembre • 10.00 h – Sala Utopia, Casal de Joves - Segona sessió de la 5a edició del campionat “Flow is the key”. • 10.30–14.00 h – Parc de Torreblanca - Mercat de Pagès setmanal. • 11.00 h – Plaça de la Pau - 39a edició de les Migues Extremenyes, organitzada per l’Associació Casa d’Extremadura de Sant Just. • 11.00 h – Plaça Maragall - Acte “Ciutat Educadora i els drets dels infants”, amb: - Tallers - Espais de joc - Pintacares - Espectacle musical amb La Xatxa i Band • 12.00 h – Parc de Torreblanca - Activitat de jugatecambiental “Atrapant l’aire”. - Activitat gratuïta i oberta a tothom, sense inscripció prèvia. 10. Recordatori de titulars finals Al tram final, la locutora fa un resum en titulars dels punts més rellevants: • Crida per crear la comissió del 50è aniversari de la cursa de caixes de coixinets, amb voluntaris per impulsar els preparatius. • Entrevista virtual amb Nevenka Fernández a Can Ginestar, en el marc del Novembre Lila, amb la periodista Núria García i el llibre El poder de la veritat. • Conferència “Els Càtars” de l’AUGGE, amb David Rebelles, a l’Auditori de la Mallola. • “L’última quinta”, curtmetratge sobre la Guerra Civil ambientat a Sant Just i rodat per un cineasta santjustenc, com a exercici de memòria i reflexió per a la joventut. Aquest tancament reforça els eixos temàtics del butlletí: memòria històrica, cultura, educació, igualtat de gènere i participació ciutadana a Sant Just Desvern.

  • #579 - Entrevistes de La Rambla del 25/11/2025 — “L’última quinta”: un curt sobre memòria i jovent - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    18'

    #579 - Entrevistes de La Rambla del 25/11/2025 — “L’última quinta”: un curt sobre memòria i jovent

    Resum general Entrevista a Pol Arazuri, santjustenc i estudiant de màster de direcció i direcció de fotografia a l’ESCAC, que presenta “L’última quinta”, el seu treball final de màster: un curtmetratge de ficció sobre la Guerra Civil, inspirat en Sant Just i la quinta del biberó. L’entrevista es divideix en tres grans blocs: • Trajectòria i formació de Pol Arazuri a l’ESCAC • Origen, evolució i enfocament del curt “L’última quinta” • Reflexió generacional sobre la memòria de la Guerra Civil i el paper dels joves a les guerres actuals Formació i recorregut de Pol Arazuri De Ràdio Desvern a l’ESCAC • Pol és santjustenc i antic col·laborador d’un programa de cinema a Ràdio Desvern, on ja comentava pel·lícules amb un grup d’amics a l’adolescència. • Explica la il·lusió que li fa tornar a la ràdio, ara com a director presentant el seu propi projecte cinematogràfic. “Tants anys parlant de moltes pel·lícules, doncs ara poder estar aquí també presentant la meva pròpia és una cosa que em fa molta il·lusió.” Estudis a l’ESCAC • Ha fet tres anys de carrera general en cinema i després un màster de direcció i direcció de fotografia. • Valora aquests anys com molt profitosos, on ha notat una clara evolució personal i professional com a director. • Destaca també la importància de l’equip humà: companys i professors dels quals ha après molt, i el fet que diversos antics companys del programa de ràdio també estudien cinema (un vol ser actor, un altre ha acabat fent informàtica). Naixement i evolució del projecte “L’última quinta” Origen de la idea: Sant Just i la Guerra Civil • El projecte neix el 2020, en plena quarantena, quan Pol i un amic de Sant Just, en Genís, volien fer un projecte audiovisual ambientat al poble. • S’inspiren en una websèrie local sobre Sant Just i decideixen centrar-se en una època històrica concreta. • Fent recerca, descobreixen que la Guerra Civil al poble està poc tractada i que ells mateixos en sabien molt poc. • Comencen a documentar-se i parlen amb Julio Ochoa, del Centre d’Estudis Santjustenc, que els explica què va passar a Sant Just durant els tres anys de guerra. Focalització temporal i temàtica • Després de la recerca, decideixen centrar-se en: • Els dies finals de la Guerra Civil, • Just abans de l’entrada dels nacionals a Barcelona, • I com es va viure aquest període a Sant Just. • El títol, “L’última quinta”, remet a la quinta del biberó i als joves d’entre 14 i 18 anys enviats a combatre al final de la guerra. De la idea inicial al guió actual • Pol va començar a pensar el projecte amb 16 anys, i ara en té 22; això ha implicat una evolució de la seva manera de pensar i de fer cinema. • El projecte ha passat per moltes versions de guió i, especialment durant l’últim any, ha fet un canvi dràstic però coherent amb el nucli del que vol explicar. • Inicialment el plantejament estava més lligat literalment a Sant Just; ara: • El protagonista ja no és una biografia real, sinó un personatge fictici. • Aquest personatge vol ser una representació de tots els joves que van viure aquella situació. • Passa de ser una història molt local a una història amb voluntat universal, que pugui interpel·lar joves de qualsevol poble de Catalunya i també, per exemple, d’un poble de Castilla y León, encara que fossin de l’altre bàndol. “El nostre protagonista és un personatge fictici i tracta de ser una representació de tots els joves que van haver de patir això.” Universalitat i paral·lelismes amb el present • Tot i néixer d’un context molt concret (Sant Just als darrers dies de la Guerra Civil), Pol subratlla que el curt vol parlar d’un conflicte universal. • Assenyala paral·lelismes amb conflictes actuals arreu del món, on: • Morin nens com a víctimes civils, però també • S’enviïn menors o joves molt joves a combatre. • El missatge central es pot resumir en una tesi clara: • En les guerres, els polítics envien a morir els fills de les famílies pobres. • Les decisions es prenen “des de dalt”, per gent amb tratge i corbata, mentre la carn de canó són els joves d’entre 18 i 25 anys. “Els polítics van enviar els fills de les famílies pobres a morir. [...] Des de dalt se’ns manipula una miqueta els de baix perquè siguem al final la carn de canyó.” Estat de producció i calendari del curt Situació actual del projecte • Ara mateix estan en la recta final d’escriptura del guió: • Polint diàlegs, • Ajustant petites escenes i detalls abans del rodatge. • Es tracta d’un treball de final de màster, fet dins el context d’una escola de cinema, amb els recursos i limitacions d’un equip d’estudiants. Rodatge • Inici del rodatge: previst per finals de gener (del curs actual). • Durada de producció: el rodatge s’allargarà en diferents blocs, adaptant-se a: • Disponibilitat de localitzacions, • Recursos tècnics i humans. • Localitzacions: • Volen mantenir vincle amb Sant Just, però és difícil rodar-hi escenes d’època perquè el poble s’ha modernitzat molt. • Costa trobar carrers o espais que recordin els anys 30. • Per això busquen voltants més rurals, com zones de Lleida i Tarragona, i també espais al Parc de Collserola, que conservin una estètica de poble antic. “Sant Just és un poble molt modernitzat [...]. Ens estem fent d’anar a buscar localitzacions més cap a Lleida, cap a Tarragona.” Postproducció i estrena • Un cop rodat, comença una postproducció llarga: • Muntatge de la pel·lícula, • Efectes especials, • Postproducció de so, • Correcció de color. • Calendari previst: • El procés s’allargarà durant el 2026. • Preveuen una estrena a finals de 2026 o principis de 2027, depenent del recorregut en festivals nacionals i internacionals i de l’estratègia de distribució. • En tant que treball de final de màster, hi haurà una presentació davant d’un jurat, que valorarà la peça i podrà fer recomanacions de millora abans de tancar definitivament el projecte. Joventut, memòria històrica i Guerra Civil Coneixement (o desconeixement) de la Guerra Civil entre els joves • El locutor li pregunta a Pol com percep el coneixement de la Guerra Civil entre la gent de la seva edat. • Es constata la sensació que molts joves no coneixen bé què va passar, ni per què, malgrat la gran quantitat de pel·lícules, documentals i sèries sobre el tema. • Pol reconeix que la Guerra Civil és un tema molt tractat, però matisa que sovint es parla només de: • Causes polítiques i militars, • Bons i dolents, • Batalles, dates, fronts, etc. • Ell vol deixar al marge la cronologia estricta del conflicte i centrar-se en les persones: “Oblidar-nos una miqueta del conflicte com a tal [...] i parlar més al final de la gent.” Falta de testimonis i distància generacional • Pol assenyala dos factors clau pel desvincle actual amb la Guerra Civil: • La distància temporal: “cada cop queda més lluny”. • La desaparició dels testimonis directes: ja gairebé no queda gent viva que l’hagi viscut en primera persona. • Les últimes persones que la van viure eren nens durant la guerra i molts han mort fa pocs anys; això fa que la transmissió directa de memòria s’hagi tallat, i que molts joves no n’hagin sentit relats de primera mà. El “mirall” amb l’actualitat • Pol vol que el curt sigui una interpel·lació directa a la seva generació: • Mostrar-los què passava fa unes dècades i • Alertar-los sobre com es podrien repetir dinàmiques semblants. • Estableix un paral·lelisme amb conflictes actuals (com el cas d’Ucraïna i Rússia), on: • Les visions polítiques estan polaritzades i • Qui acaba morint són joves de famílies humils, no pas els dirigents que prenen les decisions. • El curt vol ser una crida d’alerta davant la crispació política actual i un recordatori que: “Per discussions a nivell polític, la gent que estan a morir són joves, són joves tots.” Connexió amb Sant Just i participació del poble Arrelament local del projecte • Tot i la voluntat de fer una història universal, Pol remarca que: • L’origen del projecte és profundament santjustenc. • Neix del desig de parlar del poble, de la seva història, i de preguntar-se què vivien els nois de la seva edat a Sant Just fa 75-80 anys. • El projecte manté vincles amb el teixit cultural i associatiu local, com el Centre d’Estudis Santjustenc. Crida a la comunitat • Pol aprofita el final de l’entrevista per convidar la gent del poble a seguir i implicar-se en el projecte: • Han creat un compte d’Instagram: “Última Quinta Cortmetratge”. • Allà aniran penjant novetats del rodatge, crides a col·laborar i activitats al municipi. • Explica que ja han estat presents a Sant Just al carrer i que volen organitzar noves iniciatives perquè la població pugui participar i donar suport, tant a nivell logístic com emocional. “Com és un projecte de Sant Just, volem fer alguna altra cosa perquè la gent del poble també hi pugui participar i ens pugui ajudar a fer això realitat.”

  • La Rambla del 25/11/2025 — Sant Just: 25-N, actualitat local i salut - episode art
    La Rambla
    2h 55min

    La Rambla del 25/11/2025 — Sant Just: 25-N, actualitat local i salut

    Visió general del programa Aquest episodi de La Rambla a Ràdio Desvern combina actualitat local, reivindicació feminista, agenda cultural, economia i ciència aplicada a la salut. Tot el programa està marcat pel 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, que funciona com a fil conductor. 1. Obertura i marc del 25-N El conductor, Daniel Martínez, obre amb un manifest radiofònic sobre el 25-N: • Denúncia de la violència masclista com a fenomen estructural que creix en el silenci i la desigualtat. • Crida a assumir responsabilitat col·lectiva: carrer, casa, feina, escola, entitats i amistats. • Reivindicació de la ràdio com a espai per trencar silencis, construir aliances i promoure acció. "L’eliminació de la violència masclista no és un objectiu abstracte, és un repte col·lectiu i depèn de cadascuna i cadascun de nosaltres." Es presenta el sumari del dia: notícies locals, portades, efemèrides, el temps, entrevista cultural, espai d’economia, secció de vins i divulgació científica. 2. Notícies de Sant Just 2.1. 50è aniversari de la cursa de Cars de Coixinets • L’organització inicia preparatius del 50è aniversari (2027) de la cursa. • Crida oberta a participants, ex-corredors, antics organitzadors i simpatitzants per formar la Comissió del Cinquantenari. • Objectius: - Dissenyar un programa ampli de celebració, més enllà del cap de setmana de cursa. - Recuperar activitats històriques com la baixada d’antorxes, tot i les dificultats actuals de permisos. - Tornar a fer exposicions i actes paral·lels, inspirats en els 30è i 40è aniversaris. • Inscripcions via formulari a la web de Ràdio Desvern. 2.2. Novembre Lila i entrevista amb Nevenka Fernández • Can Ginestar acollirà una entrevista virtual amb Nevenka Fernández (27 de novembre, 19 h), dins el Novembre Lila. • Nevenka és la primera dona a Espanya que va guanyar (2001) un cas d’assetjament sexual contra un càrrec polític. • Contingut de l’acte: - Relat de la seva experiència personal i judicial. - Crítica a un sistema poc preparat per escoltar les víctimes. - Diàleg obert amb el públic. • L’entrevista la conduirà la periodista Núria García arran del llibre El poder de la veritat. 2.3. Conferència de l’AUGGE sobre els càtars • L’AUGGE organitza la conferència “Els càtars” amb el periodista i escriptor David Rebelles (Residència de la Mallola, 27 de novembre, 18 h). • Continguts clau: - Origen i expansió del catarisme al sud de França i al nord de Catalunya. - Persecució inquisitorial i extermini per part de l’Església. - Llegat cultural i espiritual actual. • Reivindicació dels càtars com a moviment avançat al seu temps que desafia el poder establert. 3. Portades dels diaris: política, 25-N i context internacional Mariona Salas repassa les principals capçaleres catalanes. 3.1. Diari Ara • Judici a la família Pujol: - Jordi Pujol serà jutjat malgrat informes mèdics que en desaconsellen la presència. - L’Audiència Nacional el manté com a acusat, ell declara per videoconferència. - També s’asseuen al banc dels acusats els set fills, l’exdona del primogènit i diversos empresaris. • Aliança Catalana: - El CEO situa Aliança Catalana empatada amb Junts com a tercera força al Parlament. - El PSC guanyaria, ERC creixeria, però creix l’extrema dreta catalana. • Violència masclista: - Desmuntatge del mite de les denúncies falses: només 1 cas amb sentència de falsedat entre 199.000 denúncies. - Dada clau: la meitat dels violadors són coneguts de les víctimes. - L’Hospital Clínic ja ha atès 365 casos de violència sexual enguany. • Guerra a Ucraïna: - La UE veu positives les negociacions i busca un acord que limiti la cessió de territori a Rússia. 3.2. El Periódico • Portada tenyida de lila pel 25-N: - 20% de dones divorciades pateixen impagament de pensions. • Premis Català i Catalana de l’Any: Javier Cercas i Montserrat Fontané. • Nou baròmetre del CEO: - Escenari sense majories clares. - PSC primer, ERC segona, Aliança Catalana atrapa Junts. • Altres temes: - Govern abreujarà els terminis d’oposicions de 2 anys a 10 mesos. - Obres de l’estació de la Sagrera: 6 anys més de durada. - El Tribunal no eximeix Pujol del judici pel compte d’Andorra. 3.3. La Vanguardia • Seguretat i reincidència: - Mossos identifiquen 4.000 delinqüents amb alt risc de reincidir. - Proposta d’ordres d’allunyament per multireincidents. • Judici a Jordi Pujol: - Mateixa imatge que al Ara: fills a la sala, Pujol per videoconferència. - Forenses adverteixen que no pot aguantar un judici de sis mesos. • Altres notícies: - Estats Units i Ucraïna retoquen un pla de pau que inclou qüestions territorials i militars. - El fiscal general espanyol es retira; el govern n’ha de nomenar el substitut. - Entrevista a l’escriptor Miquel de Palol: “El gran inventor de la idea de Déu és Bach.” - Peça 25-N sobre el torn d’ofici: “No es denuncia per caprici.” 3.4. El Punt Avui • Entrevista a la cap del servei ucraïnès de la BBC: objectiu de Putin seria canviar el govern de Kíiv. • Anàlisi municipal: Sant Quirze del Vallès. • Dossier sobre Bòsnia: pau fràgil 30 anys després de Dayton. • Política catalana: - CEO: PSC tornaria a guanyar, Junts i Aliança Catalana empat. - Crònica “A judici” sobre el cas Pujol. • Esports: el Barça es juga part clau de Champions a Stamford Bridge. 4. Efemèrides i context històric A l’espai d’efemèrides es recorden fets diversos del 25 de novembre: • 1897: Govern de Sagasta concedeix l’autonomia a Cuba i Puerto Rico. • 1982: S’obren les primeres Corts espanyoles de majoria socialista. • 1988: María Zambrano, primera dona guanyadora del Premi Cervantes. • 2021: Mario Vargas Llosa entra a l’Acadèmia Francesa. • 2024: jutges i fiscals jubilats presenten accions contra Joan Carles I per delictes fiscals. • Naixements: - Xabi Alonso (1981), futbolista. - Arturo Pérez-Reverte (1951), escriptor. Es tanca recordant, de nou, que avui és el Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència envers les Dones. 5. Novembre Lila a Sant Just 5.1. Marxa comarcal contra la violència masclista • El 23 de novembre es va celebrar la Marxa comarcal contra la violència masclista del Baix Llobregat. • Sant Just s’hi suma al pas de la columna procedent d’Esplugues pel Gualden. • Final de marxa i acte conjunt al Parc de Torreblanca. 5.2. Acte institucional del 25-N a la plaça de l’Ajuntament • Avui, 25 de novembre (18 h), acte institucional davant l’Ajuntament: - Lectura del manifest. - Lectura de textos feministes per alumnat de l’Institut. - Coreografies a càrrec de l’Escola de Dansa Renata Ramos París. • Darrer acte del Novembre Lila: entrevista amb Nevenka Fernández a Can Ginestar (27 de novembre, 19 h), ja comentada. • Dada contundent: 38 dones assassinades enguany per violència masclista; el programa subratlla que és incompatible amb una societat civilitzada. 6. Nadal a Sant Just: encesa de llums i participació ciutadana 6.1. Encesa de llums a la plaça Iulia Quieta • 28 de novembre, des de les 17 h, a la plaça Iulia Quieta: - Repartiment de regals lluminosos per infants i famílies. - Cantada de nadales dels cors L’Opom de Flors, Cor Alfa i Cor Coratgio. - Jocs solidaris dinamitzats pel col·lectiu Meraki. - Fotocol nadalenc de l’Agrupació Fotogràfica de Sant Just. • 18 h: encesa oficial de les llums de Nadal als carrers del municipi. • Després de l’encesa: - Xocolatada popular. - Espectacle familiar de titelles gegants. 6.2. Crida “Il·luminem Sant Just” • L’Ajuntament anima a decorar balcons, finestres i comerços amb llums de Nadal. • Proposta de participació digital: - Fer una foto i compartir-la a xarxes amb l’etiqueta #il·luminemSantJust. - Crear un recull fotogràfic col·lectiu de l’esperit nadalenc. El presentador admet que aquest any se sent una mica “Grinch”, però posa la música de “All I Want for Christmas Is You” per inaugurar l’ambient de festa. 7. El temps: entrada d’hivern rigorós L’homenot del temps, Carles Rius, descriu una situació de fred intens i vent del nord. 7.1. Situació actual • Temperatura actual: 11 °C, quan el dia abans hi havia 17 °C a la mateixa hora. • Vent del nord/nord-oest amb cops de fins a 45–50 km/h (mesurats a l’estació de Can Ginestar). • Sensació tèrmica marcada pel vent: fred acusat per sota dels 15 °C. 7.2. Evolució de la setmana • Avui: - Dia assolellat amb alguns núvols decoratius. - Vent fort fins al vespre, després començarà a afluixar. - Màxima: 13–14 °C; mínima propera als 6 °C. • Dimecres: - Molt de sol. - Més entrades d’aire fred del nord. - Màximes al voltant d’11 °C, mínimes prop de 4 °C. - Nit de dimecres a dijous prevista com la més freda de la setmana. • Dijous: - Sol la major part del dia, núvols a última hora. - Màximes al voltant de 10–11 °C. - Mínimes lleugerament més altes perquè el cel s’ennuvolarà. 7.3. Cap de setmana i tendència • Models americans: cap de setmana gris, molta nuvolositat divendres–diumenge i possible pluja diumenge al matí. • Models europeus: més sol, alguns núvols i només algunes gotes puntuals diumenge. • Consens provisional: - Més núvols a partir de divendres. - Temperatures baixen fins dijous i després es recuperen una mica, però sempre per sota dels 15 °C. - Inici de desembre amb temperatures normals per l’època (màximes 14 °C, mínimes 6–7 °C). 8. Entrevista cultural: “L’última quinta” i la Guerra Civil La secció d’entrevista del dia es dedica al cinema i la memòria històrica. 8.1. El protagonista: Pol Arrazuri • Pol Arrazuri, santjustenc, antic col·laborador de Ràdio Desvern, torna als estudis. • Estudia Direcció i Direcció de fotografia a l’ESCAC. • Presenta el seu Treball Final de Màster: el curtmetratge “L’última quinta”. 8.2. Origen del projecte • Neix el 2020, en plena quarantena, amb el company Genís, també de Sant Just. • Volen fer un projecte audiovisual sobre el poble i topen amb la Guerra Civil com a tema poc tractat en clau local. • Fan recerca amb el Centre d’Estudis Santjustenc, especialment amb Julio Ochoa. • Es decideixen per un període molt concret: - Dies finals de la Guerra Civil. - Abans de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. - Com es viu aquell moment a Sant Just. 8.3. De la idea local a la mirada universal • El projecte comença com un relat molt local, però evoluciona cap a una història universal: - El protagonista és fictici, però representa els milers de joves de 14–18 anys de tot Catalunya enviats a fronts com el del Ebre. - Vol que s’hi pugui reconèixer tant un jove de Sant Just com algú de Castella i Lleó, sigui del bàndol republicà o del franquista. • Missatge central: - Els polítics, des de despatxos i des de la lluita pel poder, acaben enviant a morir els fills de les famílies pobres. - Paralllelisme amb conflictes actuals (Ucraïna, altres guerres) on joves de 18–25 anys continuen sent carn de canó. “Els polítics van enviar els fills de les famílies pobres a morir. És del que va la guerra i del que estem veient avui en dia.” 8.4. Joves i memòria de la Guerra Civil Pol reflexiona sobre la desconnexió generacional amb la Guerra Civil: • Els testimonis directes pràcticament han desaparegut. • A molts llocs hi ha poca consciència històrica; Sant Just és una “bombolla” més polititzada i activa. • El curt vol ser una interpel·lació a la seva generació: - Mostrar què passava a joves de la seva mateixa edat fa menys d’un segle. - Alertar sobre la crispació política actual i la manipulació des de dalt. 8.5. Estat del projecte • El guió ha anat canviant amb el temps (Pol tenia 16 anys quan el va començar; ara en té 22). • Ara estan polint detalls finals de guió i diàlegs. • Calendari aproximat: - Rodatge: a partir de finals de gener de 2026 (durant uns mesos, segons disponibilitats). - Postproducció: llarga, amb efectes especials, so i color. - Estrena prevista: finals de 2026 o inicis de 2027, combinant festivals nacionals i internacionals. 8.6. Localitzacions i implicació de Sant Just • Rodar a Sant Just és complicat perquè el poble està molt modernitzat. • Busquen localitzacions més rurals a Lleida, Tarragona i Parc de Collserola per recrear pobles dels anys 30. • Tot i això, volen implicació local: - Van ser a Sant Just al Carrer. - Volen fer més activitats perquè la gent del poble pugui participar. - Tenen un compte d’Instagram: @ultimquintacurtmetratge per seguir novetats. 9. Espai d’actualitat econòmica: el preu del petroli i la benzina Amb Rafael Redondo, l’espai econòmic aborda una pregunta recurrent: “Si el petroli puja, per què de vegades la benzina baixa, i a l’inrevés?” 9.1. Mercat del petroli: conceptes clau • El preu del petroli cru al món es marca principalment en dòlars i sobre dos referents: - Brent: petroli del Mar del Nord (Noruega). Més car per l’extracció en aigües profundes. - Texas (WTI): petroli nord-americà. • El petroli saudita és més barat d’extreure (jaciments superficials i amb menys sofre), però el preu de referència global continua sent el Brent. • El petroli serveix per molt més que benzina: - Gasolines, querosè, asfalt, plàstics i múltiples derivats. 9.2. Dòlars, euros i preu final • La clau per a l’usuari europeu: - El petroli es compra en dòlars, però la benzina es paga en euros per litre. - El tipus de canvi euro–dòlar pot compensar o amplificar les pujades/baixades del cru. • Exemple: - Si el barril puja, però l’euro es revalora (1 € compra més dòlars), el cost real pot no augmentar tant. - Si el barril baixa però l’euro es devalua, la benzina pot encara pujar. 9.3. Geopolítica i preu del petroli • Rússia és un dels grans exportadors mundials. • La guerra a Ucraïna i les sancions occidentals limiten la venda de petroli rus a Europa i EUA. • Rússia compensa venent a la Xina i l’Índia. • EUA pressiona l’Índia amb aranzels per reduir aquestes compres, buscant ofegar econòmicament Rússia i dificultar-li sostenir la guerra. • En resum: - Qualsevol conflicte o sanció global altera oferta i demanda, i per tant el preu. 9.4. Per què la benzina canvia de preu tan ràpid? • Les petrolieres compren el cru amb mesos d’antelació i el transporten amb vaixells cisterna. • Però el preu de venda a la benzinera s’ajusta sovint a la cotització diària del Brent i al canvi euro–dòlar. • El consumidor veu: - Canvis ràpids a la benzinera tot i que aquell carburant s’hagi elaborat amb petroli comprat mesos enrere. • També hi ha reserves estratègiques: - Estats com Espanya tenen reservat petroli per uns 60–65 dies de consum. 9.5. Record del preu zero en pandèmia • Durant el confinament per la COVID, el consum es va desplomar. • Hi havia tants vaixells cisterna plens sense comprador que el preu del barril va arribar a 0 en mercats futurs. • Tot i això, la benzina no va ser gratis: - A les benzineres encara es venia carburant derivat del petroli comprat abans de l’ensorrament. 9.6. Claus per a l’usuari • El preu de la benzina depèn de: - Preu internacional del cru (Brent). - Tipus de canvi euro–dòlar. - Costos de refinament, transport i impostos. • Per això, no hi ha relació directa i immediata entre titulars sobre el Brent i el preu del litre a la benzinera. 10. Crònica d’actualitat general (butlletins de Catalunya Ràdio) La franja inclou diversos butlletins informatius que donen context català, estatal i europeu. 10.1. Violència masclista a Catalunya • Mossos d’Esquadra reben 40 denúncies diàries per violència masclista. • Després de quatre anys d’augment sostingut, les xifres s’estabilitzen. • Cas greu a Corbera de Llobregat: detingut un home per maltractaments i detenció il·legal de la seva dona durant quatre mesos. • El torn d’ofici per violència masclista registra un increment del 10% en assistències. • Es destaca l’augment de violència digital i de casos entre persones molt joves. 10.2. Judici a Jordi Pujol i família • Segona sessió del macrojudici per la fortuna a l’estranger. • Les defenses al·leguen: - Prescripció de delictes. - Manca de concreció dels escrits d’acusació. - Dubtes sobre la competència del tribunal. • L’Audiència Nacional decideix jutjar Jordi Pujol tot i informes forenses que el consideren incapaç d’aguantar el judici. • L’advocat Xavier Melero qualifica el judici de nul d’origen. 10.3. Auge de l’extrema dreta • El CEO mostra Aliança Catalana com a primera força a Lleida i Girona i tercera al Parlament empatada amb Junts. • Alcaldes, com la d’Alba Pijuan (Tàrrega), adverteixen: - El populisme creix quan no es resolen els problemes quotidians de la gent. - Reclamen millor gestió municipal i proximitat per contrarestar l’extrema dreta. 10.4. Drets LGTBI i Unió Europea • El Tribunal de Justícia de la UE obliga Polònia a reconèixer matrimonis homosexuals celebrats en altres estats membres. • No implica que Polònia hagi de legalitzar el matrimoni igualitari, però sí transcriure el certificat per garantir llibertat de circulació i vida familiar. 10.5. Economia laboral • Sindicats CCOO i UGT demanen una pujada del SMI del 7,5% fins a 1.273 € bruts mensuals (14 pagues). • Volen que el salari mínim comenci a tributar IRPF, igual que sous similars en conveni. 10.6. Esports • El Barça juga partit clau de Champions (cinquena jornada de lligueta). • Courtois (Madrid) baixa per gastroenteritis. • L’Espanyol és sisè a la Lliga després de guanyar el Sevilla. • El BM Granollers juga fase de grups de Lliga Europa d’handbol. 11. Notícies locals repetides (butlletins breus) Als butlletins horaris de Sant Just es reforcen tres titulars locals: • Preparatius del 50è aniversari de la cursa de Cars de Coixinets. • Entrevista virtual amb Nevenka Fernández a Can Ginestar. • Conferència de l’AUGGE sobre els càtars a la Residència de la Mallola. Serveixen per mantenir l’audiència actualitzada al llarg del matí. 12. Secció de vins: vida de petit comerç i activitats enològiques Amb Astrid Goldstein del Celler de Can Mata, l’espai se centra tant en vins com en el dia a dia d’un petit negoci local. 12.1. Impacte del Verifactu en el comerç de proximitat • Es parla del Verifactu, nou sistema obligatori de facturació electrònica. • Problemes i reptes: - Costos elevats en programari (exemples de comerços amb més de 7.000 € invertits). - Manca d’informació i suport tècnic a petits negocis. - Sistema complex: integració de codis QR i enviament automàtic de dades a Hisenda. - Necessitat de renovar programes antics i migrar dades de 27 anys. • Astrid reclama: - Ajuda real de promoció econòmica. - Més temps i formació per adaptar-se en plena campanya de Nadal. 12.2. Tast amb el Celler Nadal • Resum del tast de caves del Celler Nadal, conduït per Mireia Nadal. • Es van tastar: - Referències antigues i noves del celler. - Caves amb diferent envelliment i estil. • Es valora el contacte directe amb cellers com a font d’idees (per exemple, sortides enoturístiques al celler). 12.3. Tallers als equipaments municipals Diverses activitats vinculades al vi i a l’art, en col·laboració amb Centre Cívic Sud i Ateneu de Sant Just: • Taller de caves al Centre Cívic Sud (Mas Lluí): - Comparació entre ancestrals, clàssic penedès, cava i corpinat. - Explicació de mètodes d’elaboració i diferències de perfil. • Art, fruita i vi amb Imma Boronat a l’Ateneu de Sant Just: - Taller per pintar amb vi i fruita, explorant textures i colors. - Reflexió sobre com diferents vins tenyeixen de manera diferent teles i tovallons. 12.4. Tast de ratafies pendent • Volen tancar temporada amb un tast de ratafies, però: - Moltes baixes per grips i sopars d’empresa. - Possibilitat de posposar-lo al gener, aprofitant ratafies casolanes i millors dates. L’espai mostra un equilibri entre cultura del vi i realitat administrativa i econòmica del petit comerç local. 13. Secció científica: beta-bloquejants i infart de miocardi A Preguntant, s’entén la ciència, Jan Bigata aborda un tema de cardiologia clínica amb un format molt periodístic. 13.1. El debat científic • Punt de partida: un meta-anàlisi publicat el 9 de novembre sobre l’ús de beta-bloquejants després d’un infart de miocardi. • Pregunta central: - Cal prescriure sempre beta-bloquejants a tots els pacients que han tingut un infart? - O només a alguns subgrups? • Els beta-bloquejants són fàrmacs que: - Redueixen freqüència cardíaca i tensió arterial. - Disminueixen el risc de nous infarts i complicacions. 13.2. Veus convidades • Carlos Gomis, pacient de l’Hospital del Mar: - Portava anys amb beta-bloquejants per hipertensió. - Va patir un infart i explica com el va viure (pensava que era ansietat; a urgències li confirmen infart i el porten a hemodinàmica). • Dr. Antoni Martínez, director de Cardiologia del Parc Taulí. • Dra. Núria Ribas, cardiòloga de l’Hospital del Mar. 13.3. Quins pacients es beneficien més? Els experts expliquen que cal distingir dos grans grups després d’un infart: • Cor debilitats (fracció d’ejecció baixa, insuficiència cardíaca): - Beta-bloquejants molt beneficiosos i imprescindibles. - Redueixen mort i reingressos. • Cors que queden funcionant gairebé normals, amb cicatriu petita: - Aquí hi havia el dubte: aporten benefici addicional o no? El meta-anàlisi conclou que: • En pacients amb funció cardíaca preservada, els beta-bloquejants no milloren significativament el pronòstic (mort, reinfart, etc.) respecte a no prendre’ls. 13.4. Guies americanes vs europees • Guies americanes (fins ara): - Recomendaven beta-bloquejants per a tots els pacients postinfart, sense matisos. • Guies europees: - Ja diferenciaven: - Obligats en cors dèbils i insuficiència cardíaca. - Opcional / menys evidència en cors amb funció preservada. El meta-anàlisi dona més pes a la posició europea, més matisada. 13.5. Evidència, pràctica clínica i mitjans • Els metges ja tenien la intuïció, per experiència, que en determinats pacients el benefici era limitat. • Els darrers anys ja es receptaven menys beta-bloquejants en infarts petits i en cors normals. • L’estudi reforça aquesta pràctica i tranquil·litza els clínics: - No receptar-los en aquests casos no empitjora el pronòstic. • Alhora, els experts critiquen que alguns titulars als mitjans hagin estat alarmistes o hagin suggerit que cal “deixar de prendre” el medicament. “No es pot demonitzar un fàrmac que ha salvat milions de vides.” 13.6. Efectes secundaris i altres usos • Efectes secundaris possibles (poc freqüents): - Tensió baixa, mareig, cansament. - Bradicàrdia (pulsacions massa baixes). - En alguns homes, disfunció erèctil amb dosis mitjanes-altes. • Altres indicacions importants: - Arrítmies i freqüències cardíaques massa elevades. - Hipertensió (com en el cas de Carlos Gomis). Per tant, encara que en un subgrup postinfart no siguin imprescindibles, continuen sent fonamentals en moltes malalties cardiovasculars. 13.7. El consell final als pacients • Missatge unànime de cardiòlegs i pacient: - Mai s’ha de deixar un medicament pel propi compte arran d’una notícia de premsa. - Cal consultar sempre amb el metge de capçalera o el cardiòleg. - Els tractaments s’han de personalitzar i revisar periòdicament. • En paraules de Carlos Gomis: “El que ha estudiat i sap de Medicina és el metge. El que et pot proposar què és el millor per tu és el metge.” 14. Tancament del programa El programa es tanca amb: • Recordatori de la centralitat del 25-N i del compromís de la comunitat amb la lluita contra la violència masclista. • Una combinació de música, agenda cultural, anuncis d’espais municipals i programes de la graella de Ràdio Desvern. • El comiat de Daniel Martínez, anunciant que l’endemà hi haurà un nou magazín de 10 a 13 h. En conjunt, és un episodi molt complet, que barreja: • Memòria històrica i cinema (Guerra Civil i “L’última quinta”). • Economia quotidiana (petroli, benzina, Verifactu i comerç local). • Salut pública i ciència (violència masclista, cardiologia i evidència científica). • Vida comunitària (Novembre Lila, llums de Nadal, activitats culturals i formatives). Això consolida La Rambla com un espai de proximitat, on els grans debats (guerra, extrema dreta, salut, feminisme) es connecten amb la realitat concreta de Sant Just Desvern.

  • #503 - El Refugi del 24/11/2025 — Actualitat, Música i Cultura a El Refugi - episode art
    El Refugi
    1h 50min

    #503 - El Refugi del 24/11/2025 — Actualitat, Música i Cultura a El Refugi

    Zoom informatiu: Actualitat nacional i internacional La jornada comença amb el macrojudici contra la família Jordi Pujol a l'Audiència Nacional, un procés que s'allargarà fins al 2026. Altres punts rellevants inclouen: • La dimissió del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz. • L'ascens d'Aliança Catalana en el baròmetre del CEO. • Els avenços en les negociacions de pau entre els Estats Units i Ucraïna. Cultura i Societat a Sant Just Desvern El municipi es prepara per a l'encesa de llums de Nadal i la Setmana Europea de la Prevenció dels Residus. A més, es destaca l'activitat Veus de la Transició, un espai de memòria històrica a l'Ateneu. Música i Tendències • Joan Dausà: L'artista anuncia nova gira i disc, Immortals. • Festivals: Repàs del cartell de la Telecogresca i l'èxit de la primera edició del Calçofest a Valls. • Recomendació musical: Avui Véns d'Esbetlana. Veus d'Emigrants El convidat especial Ali, de Tetuan, comparteix la seva experiència d'integració a Catalunya. "La meva primera sensació al baixar del tren va ser que tot va molt ràpid." Es va parlar sobre la comparativa cultural, la importància de la seva gastronomia, com la Harira, i el repte de mantenir les tradicions amb la família a Vilafranca del Penedès.

  • Sant Just Notícies (edició migdia) del 24/11/2025 — Sant Just: Nadal, residus i educació innovadora - episode art
    Sant Just Notícies (edició migdia)
    23'

    Sant Just Notícies (edició migdia) del 24/11/2025 — Sant Just: Nadal, residus i educació innovadora

    Introducció general Aquest capítol de Sant Just Notícies (edició migdia) ofereix un repàs estructurat de l’actualitat del municipi, centrant-se en tres blocs principals: • Encesa de llums i activitats de Nadal • Setmana Europea de Prevenció de Residus i medi ambient • Projectes educatius innovadors a les escoles del municipi • Novembre Lila i activitats contra la violència masclista • Agenda cultural i cívica de la setmana A continuació es presenta un resum detallat, organitzat per temes i amb èmfasi en els punts clau. 1. Encesa de les llums de Nadal i ambient festiu 1.1. Acte central a la plaça Júlia Quieta • Data clau: 28 de novembre, a partir de les 17.00 h, a la plaça Júlia Quieta. • Es planteja com una tarda d’activitats familiars amb ambient festiu i participatiu. • Repartiment de regals lluminosos per a infants i famílies, reforçant el simbolisme de la llum com a inici de les festes. 1.2. Actuacions musicals i activitats lúdiques • Actuacions en directe dels cors Lopom de Flors, Coralfa i Coratxo, interpretant nadales. • Dinamització de Jocs Solidaris a càrrec del col·lectiu Meraki. • Instal·lació d’un fotocall nadalenc obert a tothom, gestionat per l’Agrupació Fotogràfica de Sant Just. 1.3. Encesa oficial i activitats de cloenda • 18.00 h: encesa oficial de les llums de Nadal que decoraran carrers i places durant totes les festes. • Xocolatada popular com a espai de trobada ciutadana. • Espectacle familiar de titelles gegants, “Els Robobobs”, aportant un component d’imaginació i dinamisme a la plaça. 1.4. Iniciativa “Il·luminem Sant Just” • L’Ajuntament anima tothom a decorar balcons, finestres i comerços. • Es convida la ciutadania a compartir fotografies a les xarxes socials per crear un recull col·lectiu que reflecteixi l’esperit nadalenc del municipi. "Il·luminem Sant Just" vol fer visible la participació veïnal en la construcció de l’ambient de Nadal. 2. Setmana Europea de Prevenció de Residus i medi ambient 2.1. Focus en els residus electrònics (RAE) • Sant Just participa en la Setmana Europea de la Prevenció de Residus 2025, fins al 30 de novembre. • Eix temàtic: residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAE), sota el lema: "Connecta el valor, apaga el residu" • Objectiu: sensibilitzar sobre la reducció i la gestió correcta d’aquests residus. 2.2. Acció artística: “Cementiri de petits electrodomèstics” • 26 de novembre, plaça Camoapa: acció artística oberta durant tot el matí. • Es preveuen “cerimònies” a les 11.00 h i a les 12.00 h, per reforçar simbòlicament la fi de vida dels aparells. • Es planteja com una instal·lació per fer visible l’impacte dels petits electrodomèstics sobre el medi. 2.3. Xerrades “Què hi ha després del contenidor?” • 26 de novembre (Centre Cívic Joan Maragall) i 27 de novembre (Centre Social El Mil·lenari). • Horari aproximat: de 18.30 h a 19.30 h. • Contingut: explicar què passa amb els residus un cop es dipositen al contenidor, incidint en: - Circuits de recollida i tractament. - Importància de separar correctament. - Impacte ambiental i social de la gestió de residus. 2.4. Implicació del món educatiu i Solidança • Els centres educatius del municipi han acollit xerrades de la iniciativa Reandolla de Sant Just (10–18 de novembre). • Actualment estan immersos en una cursa de recollida de RAE fins al 29 de novembre. • La Fundació Solidança s’encarrega de la gestió posterior del material recollit. 3. Memòria històrica: “Veus de la Transició, Sant Just parla” 3.1. Sessió a l’Ateneu de Sant Just • 27 de novembre, 19.00 h, Sala Cinquantenari de l’Ateneu de Sant Just. • Activitat titulada “Veus de la Transició, Sant Just parla”. • Objectiu: revisar el període 1973–1979 al municipi mitjançant un viatge col·lectiu. 3.2. Contingut i enfocament • Coincideix amb el 50è aniversari de la mort del dictador. • S’hi presenten: - Fotografies i documents històrics. - Relats en primera persona de testimonis i protagonistes locals. • Es vol oferir una mirada coral sobre: - El final del franquisme. - L’arribada de la democràcia a Sant Just. - L’empremta d’aquells anys en el present del municipi. L’objectiu central és preservar la memòria col·lectiva i entendre com els canvis polítics es van viure des de la proximitat. 3.3. Organització • Activitat gratuïta i oberta a tothom. • Organitzen conjuntament: - Centre d’Estudis Santjustencs. - Grup de tertúlies de l’Ateneu de Sant Just. - Òmnium Baix Llobregat Est. 4. Escola Canigó: el “Model Canigó” i la convivència 4.1. Renovació del projecte educatiu En una entrevista a Ràdio Desvern, l’Escola Canigó explica el seu Model Canigó. Participen: • Carlos Arberas, director. • Anna Castellón, coordinadora de Cicle Superior. • Paula Campos, coordinadora d’Educació Infantil. L’escola (423 alumnes) ha revisat el seu projecte fa nou anys, recollint l’herència del llarg mandat de l’antic director Eloi Sala (32 anys) i actualitzant el model sense perdre’n els punts forts. 4.2. Pilars pedagògics El model combina valors tradicionals amb metodologies innovadores. Els pilars destacats són: • Pedagogia de l’esforç: - Es defensa que sense esforç no hi ha aprenentatge. - L’esforç es considera un valor contracorrent però essencial. • Autonomia i responsabilitat de l’infant: - Es fomenta que els alumnes prenguin decisions i assumeixin les seves tasques. • Importància de l’oralitat i la lectura: - Es dona pes a l’expressió oral i al foment de la lectura com a base de tots els aprenentatges. • Valor de la memòria: - S’utilitza la memòria com a eina per a un aprenentatge significatiu, no només mecànic. 4.3. Metodologies i espais no formals • Introducció de noves metodologies i reorganització del treball docent. • Aposta per l’educació en espais no formals com les colònies: - Es fan a tots els cursos a partir de 5è, per fomentar convivència i autonomia. 4.4. Programa TEI (Tutoria Entre Iguals) • Implantat des del curs 2014–2015 per prevenir conflictes i assetjament escolar. Funcionament al Cicle Mitjà i Superior • L’alumnat de 5è actua com a tutor dels de 3r, generant una relació tipus “germà/ana gran”. • Quan pugen de curs, el vincle es manté entre 6è i 4t, creant una comunitat de cura mútua. • Es busca que tothom se senti responsable de cuidar els altres. Adaptació a Educació Infantil • Des de fa quatre cursos, es trasllada l’esperit del TEI a infantil amb un nivell més inicial. • Els infants d’I5 són “amics i amigues especials” dels d’I3. • Es formen parelles tenint en compte la personalitat de cada infant. • Activitats progressives per crear vincle: - Acompanyar a baixar al pati. - Esmorzar plegats. - Fer dibuixos creuats (el gran dibuixa el petit i a l’inrevés). Es defineix com la llavor del respecte, l’empatia i la cura mútua des de ben petits. 4.5. Llengua anglesa i competència digital • Anglès des d’I3: - Part de l’educació física es fa en anglès. - A primària compten amb un auxiliar de conversa. • Competència digital treballada de manera: - Transversal (en diverses àrees). - I específica (sessions orientades a: alfabetització digital, pensament computacional, ciberseguretat). 4.6. Educació artística i relació amb les famílies • Valoració especial de l’educació artística amb participació en la Cantània. • Projecte “Els avis i les àvies tornen a l’escola”: - Iniciativa intergeneracional per implicar les famílies i especialment la gent gran. Es remarca que l’entrevista completa és disponible al podcast de Ràdio Desvern. 5. Novembre Lila i lluita contra la violència masclista 5.1. Continuïtat de les jornades feministes • El Novembre Lila avança amb noves activitats de caire reivindicatiu i combatiu contra la violència masclista. • Ja s’han fet: - Les cinquenes jornades feministes (14 i 15 de novembre). - La marxa comarcal contra la violència masclista (23 de novembre), que forma part de la mobilització territorial. 5.2. Acte institucional del 25 de novembre • 25 de novembre, 18.00 h, davant de l’Ajuntament. • Programa de l’acte: - Lectura del manifest institucional. - Lectures feministes a càrrec d’alumnat de l’Institut. - Coreografies de l’Escola de Dansa Renata Ramos París. 5.3. Tancament amb Nevenka Fernández • 27 de novembre, 19.00 h, Can Ginestar. • Entrevista virtual a Nevenka Fernández, primera dona a l’Estat que va guanyar un cas d’assetjament sexual contra un càrrec polític. • S’emmarca dins la programació del Novembre Lila, com a testimoni clau en la lluita contra l’assetjament i la violència masclista. 6. Escola Montserrat: innovació, internacionalització i xarxa 6.1. Perfil del centre En una altra entrevista a Ràdio Desvern, l’Escola Montserrat presenta les claus del seu projecte educatiu amb: • Mireia Muñoz, directora. • Sílvia Dobon, especialista de llengua anglesa. L’escola es destaca per: • Innovació pedagògica consolidada. • Connexió internacional forta. • Vincle estret amb la comunitat local. 6.2. Projecte eTwinning: obertura europea i ODS • Un dels pilars és el projecte eTwinning, amb més de 10 anys de trajectòria. • Es realitza a 5è de primària. • Característiques: - Projecte col·laboratiu europeu amb escoles de països com Finlàndia, Grècia, Polònia, Itàlia, França (segons el curs). - Es treballa en una plataforma segura. - Cada any es col·labora amb escoles i temes diferents, tot i que sempre vinculats als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). - L’anglès s’utilitza com a llengua vehicular real de comunicació. Es remarca l’impacte real del projecte en la millora de la comunicació oral i escrita en anglès, gràcies a la motivació extra d’interactuar amb infants d’arreu d’Europa. 6.3. Projecte anual “Naturally Connected” • Títol del projecte d’enguany: “Naturally Connected”. • Es desenvolupa amb escoles de Grècia, Itàlia i França. • Objectiu: fomentar el benestar de l’alumnat a través de la connexió amb la natura. • Activitats destacades: - Votació democràtica d’una flor que representa el projecte. - Intercanvi d’estudis sobre flora i fauna locals, incloent l’entorn del Parc de Collserola. - Preparació i intercanvi de sessions de ioga entre l’alumnat dels diferents països. 6.4. Programa PCMAT: matemàtiques i pensament computacional • Aquest curs l’escola ha iniciat el PCMAT, programa del Departament d’Educació. • Objectius principals: - Millorar el raonament matemàtic. - Treballar el pensament computacional integrat en les matemàtiques. • Característiques operatives: - Es combina resolució de problemes amb enfocaments manipulatius i programació. - Un mentor expert visita setmanalment el centre (cada dimecres) i fa codocència a 5è i 6è juntament amb els tutors. • Primeres valoracions: - Es percep una millora clara en el raonament i la capacitat de resolució de problemes, amb impacte positiu en altres aprenentatges. 6.5. Xarxa de suport i projecte comunitari • L’escola aposta per construir una xarxa sòlida de suport: Programa Padrins i Fillols • Alumnat de cicle superior acompanya els més petits d’educació infantil. • Objectius: - Millorar el clima escolar. - Fomentar responsabilitat i empatia. Projectes intergeneracionals • Col·laboracions amb residències de gent gran del municipi (per exemple, cantades de nadales), per crear vincles entre generacions. Sinergies amb Escola Bressol Mainada • Activitats conjuntes amb l’Escola Bressol Mainada per facilitar la transició 0–3 a primària. Segons la direcció, aquesta filosofia de fer xarxa a tots els nivells fa que l’escola sigui més oberta, inclusiva, innovadora i actuï com a motor d’oportunitats i cohesió al municipi. L’entrevista completa també es pot recuperar al podcast de Ràdio Desvern. 7. Agenda d’activitats setmanals a Sant Just 7.1. Activitats de divendres i cap de setmana (24–30 de novembre) Divendres 24 de novembre • 18.00 h, Centre Cívic La Vagoneta: taller d’il·luminació d’estudi amb l’Agrupació Fotogràfica de Sant Just. • 19.30 h (aprox.): tertúlia mensual en català del Servei Local de Català. Dissabte 25 de novembre • 09.00 h, Servei Local de Català: Club de Lectura Fàcil (nivell elemental). • 18.00 h, davant de l’Ajuntament: acte institucional del Dia Internacional contra la Violència de Gènere. • 19.30 h, Sala Piquet de l’Ateneu de Sant Just: Club de Novel·la Gràfica sobre Arrugues de Paco Roca, dinamitzat per Javier del Campo (Club Literari de l’Ateneu). Dimecres 26 de novembre • 09.00 h, plaça Camoapa: mercat ambulant setmanal. • 09.00 h, Servei Local de Català: clubs de lectura fàcil (nivell suficiència). • 09.45 h, plaça Camoapa: exposició “cementiri de petits electrodomèstics” dins la Setmana del Medi Ambient. • 18.15 h, Centre Cívic Joan Maragall: xerrada-taller “Què hi ha després del contenidor”, organitzada per l’Ajuntament. Dijous 27 de novembre • 17.30 h, Gran Teatre del Liceu (Barcelona): sortida cultural organitzada per la Biblioteca Joan Margarit. • 17.30 h, sala Isidor Cònsol i Giribet de Can Ginestar: sessió “Etat, sessions amb moixaines, jocs i cançons per nadons”, a càrrec d’Isa Linares (per nadons de 3 a 24 mesos). • 18.00 h, sala de sessions de l’Ajuntament: ple municipal de novembre. • 18.00 h, Auditori de la Residència de la Mallola: conferència de l’AUGGE titulada “Els Càtars”, a càrrec del periodista i escriptor David Revelles. • 18.15 h, Centre Social El Mil·lenari: nova sessió de la xerrada-taller “Què hi ha després del contenidor”. • 18.30 h, Servei Local de Català: clubs de lectura fàcil (nivell intermedi). • 19.00 h, Sala Cinquantenari de l’Ateneu de Sant Just: acte “Veus de la Transició, Sant Just parla”. • 19.00 h, sala Isidor Cònsol de Can Ginestar: entrevista en línia a Nevenka Fernández dins el Novembre Lila. Divendres 28 de novembre • 17.00 h, plaça Júlia Quieta: encesa de llums de Nadal 2025. • 19.00 h, Les Escoles: sessió de micro obert dels tallers de música. • 19.00 h, Sala Cinquantenari de l’Ateneu: presentació del llibre “50 anys de cicles de les CEs”. • 19.30 h, celler de Can Ginestar: inauguració de l’exposició “L’ànima dels materials” de Txaro Gálvez (fins al 3 de gener). • 20.00 h, carrer de l’Estalvi 3: taller de defensa personal femenina organitzat per l’Associació de Taekwondo de Sant Just. Dissabte 29 de novembre • 07.00 h, aparcament de l’Escola Montseny: sortida de cap de setmana per posar el pessebre de les CEs 2025. • 09.00 h, Parc Júlia Quieta: mercat ambulant del barri de Mas Lluí (tots els dissabtes). • 09.00 h, Sala Utopia del Casal de Joves: inici de la 5a edició del campionat de dansa hip-hop “Flow is the Key”. • 12.00 h, Parc del Mil·lenari: activitat Juguetec Ambiental amb “L’últim Gran Arbre”, gratuïta i sense inscripció. Diumenge 30 de novembre • 10.00 h, Sala Utopia del Casal de Joves: continuació del campionat “Flow is the Key” (hip-hop, popping i house). • 10.30 h–14.00 h, Parc de Torreblanca: Mercat de Pagès setmanal. • 11.00 h, plaça de la Pau: 39a edició de les Migues Extremenyes, organitzada per l’Associació Casa d’Extremadura de Sant Just. • 11.00 h, plaça Maragall: celebració de la Ciutat Educadora, amb activitats, tallers, espais de joc, pintacares i espectacle musical amb la Xaxi Band (Xaba Ibaban). • 12.00 h, Parc de Torreblanca: activitat Juguetec Ambiental “Atrapant l’aire”, per descobrir l’aire i les seves característiques a través del joc (gratuïta i sense inscripció), organitzada per diversos ajuntaments i el Consell Comarcal i l’Àrea Metropolitana. 8. Tancament i recordatori de titulars El programa es tanca amb un breu resum dels titulars principals: • Encesa de les llums de Nadal el 28 de novembre a la plaça Júlia Quieta, amb activitats familiars. • Setmana Europea de Prevenció de Residus amb focus en els RAE, accions de sensibilització i implicació de les escoles amb suport de Solidança. • Sessió “Veus de la Transició, Sant Just parla” a l’Ateneu, per recuperar la memòria del període 1973–1979. • Projecció del Model Canigó com a exemple d’equilibri entre valors educatius clàssics i projectes innovadors. • Impuls de l’Escola Montserrat com a centre innovador, obert a Europa (eTwinning, PCMAT, Padrins i Fillols, vincles amb l’Escola Bressol Mainada). En conjunt, l’episodi reflecteix un municipi actiu i compromès amb la cultura, la memòria històrica, la sostenibilitat, la coeducació i la innovació educativa.

  • #578 - Entrevistes de La Rambla del 24/11/2025 — Escola Canigó: model educatiu i programa TEI - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    25'

    #578 - Entrevistes de La Rambla del 24/11/2025 — Escola Canigó: model educatiu i programa TEI

    Resum general de l’episodi En aquesta entrevista del programa Entrevistes de La Rambla a Ràdio Desvern, el conductor conversa amb Carlos Herberes (director), Anna Castellón (coordinadora de cicle superior) i Paula Campos (coordinadora d’educació infantil) sobre el projecte educatiu de l’Escola Canigó de Sant Just Desvern. L’episodi s’estructura entorn de tres grans blocs: • Model pedagògic de l’Escola Canigó: visió i missió del centre, combinant el llegat de l’antic projecte amb noves metodologies. • Programa TEI (Tutoria Entre Iguals): aplicació a primària i infantil com a eina central de prevenció de l’assetjament i de foment dels vincles positius i l’empatia. • Altres eixos clau del centre: ensenyament de l’anglès, competència digital, activitats artístiques i participació de les famílies i dels avis i àvies. Al llarg de la conversa, es remarca que el que anomenen “model Canigó” es basa en la pedagogia de l’esforç, l’autonomia i responsabilitat de l’alumnat, el pes de l’oralitat, la lectura i la memòria, i una gran cura pels espais educatius no formals (migdia, colònies, tallers, etc.). Projecte educatiu i identitat de l’Escola Canigó Dades del centre i context El director comença situant l’escola: • 423 alumnes (302 famílies) • 31 mestres, 1 tècnica d’educació infantil, 1 administrativa i 2 persones de consergeria • Ubicació a “la muntanyeta”, que implica un cert esforç logístic per arribar-hi • Inici de la jornada a les 8:30 h, un tret distintiu del centre Aquestes dades serveixen per mostrar la dimensió del projecte i la confiança de les famílies en l’escola. Continuïtat i canvi en el projecte pedagògic Quan l’actual equip directiu entra fa uns nou anys, assumeix el relleu d’un projecte molt consolidat, liderat durant 32 anys per l’antic director, Eloi Sala. Fan una gran reflexió pedagògica per decidir: • Què mantenir del projecte anterior • Què incorporar de les noves pedagogies per enriquir-lo “Hi havia coses que eren molt importants de mantenir perquè funcionaven molt bé, i d’altres que volíem reformular i complementar.” Elements que es mantenen i es potencien El centre ressalta diversos pilars tradicionals que continuen essent nuclears: • Pedagogia de l’esforç – Consideren que “si no hi ha esforç, no hi ha aprenentatge”, tot i que aquest discurs estigui “poc de moda”. • Autonomia i responsabilitat de l’infant – L’alumne ha de ser responsable de les seves accions i feines. • Oralitat com a base de l’aprenentatge – Donen molt pes a l’expressió oral i a la comunicació com a punt de partida del coneixement. • Lectura com a clau d’accés al saber – Quan la lectura està ben assolida, és la porta per adquirir nous coneixements. • Memòria com a eina d’aprenentatge – Reivindiquen la memòria no per repetir dades sense sentit, sinó com a infraestructura bàsica per consolidar aprenentatges. • Espai migdia com a espai educatiu – Disposen de tres hores de migdia, amb molts infants al menjador i activitats diverses. – Consideren el migdia com un espai educatiu clau, no només com a temps de menjador. Aportacions noves al “model Canigó” Entre els canvis i innovacions, destaquen: • Reorganització interna del centre – Reformulació d’horaris, maneres de treballar i coordinació entre mestres. • Potenciació de l’educació en espais no formals – Especial èmfasi en tallers, activitats i colònies. – Fan colònies a tots els cursos a partir de 5è, perquè consideren que aquests contextos són molt educatius. • Programa TEI – Esdevé una peça central de la cultura de centre i de la convivència (desenvolupat extensament en un bloc específic). Programa TEI: Tutoria entre iguals com a eix de convivència Origen i implementació al centre L’Anna Castellón explica el recorregut del programa TEI a l’Escola Canigó: • Inici el 2014-2015 a partir d’una família que els dona a conèixer el projecte. • El programa neix a l’Institut Front Marítim de Barcelona, creat per Andrés González Bellido, inicialment entre 3r i 1r d’ESO. • En veure’n l’èxit, es trasllada també a primària. • Tot el professorat del centre rep la formació específica per implementar-lo. Funcionament del TEI a primària (3r, 4t, 5è i 6è) L’estructura bàsica és: • Els alumnes de 5è són tutors dels de 3r. – Cada alumne de 5è té una parella assignada (o dues, depenent del nombre d’alumnes). – Fan de “germans grans”: • Ajuden a resoldre conflictes • Donen suport emocional i social • Acompanyen en el dia a dia (no només en problemes). • Durant el curs es programen trobades regulades: – Activitats lúdiques – Sessions relacionades amb continguts de classe – Tasques compartides (com fer àlbums o altres produccions) • El curs següent, el vincle es manté: – El binomi passa a 6è–4t, i la relació continua. – Paral·lelament, s’assignen noves parelles 5è–3r. Amb el temps, no només hi ha vincles tutor–tutorat, sinó que es crea una comunitat d’ajuda mútua a tot l’edifici de Sant Ferran (on s’ubiquen aquests cursos). Canvi cultural: “tots som responsables” El TEI genera una consciència col·lectiva a l’alumnat: • Tots entenen que han de cuidar els més petits que arriben de 2n a 3r. • S’assumeix que: – Cal respectar tothom. – Qualsevol pot ajudar encara que l’altre no sigui la seva parella TEI. – Si veuen maltracte o un problema, poden i han de donar la senyal d’alarma. “L’alumnat creix amb la dinàmica que, quan veig una cosa, he d’actuar i avisar.” Aquest enfocament converteix el TEI en una eina molt potent de prevenció de l’assetjament: • Evita que conflictes petits es facin grans. • Permet actuar molt ràpid quan alguna cosa no funciona. Implicació de tota la comunitat educativa El TEI no és només una metodologia d’aula, sinó un projecte de centre: • Hi participen: – Tutors i tutores – Mestres de totes les àrees – Equip de menjador i monitoratge del migdia – Educadors d’extraescolars – Conserges i personal d’administració i serveis (PAS) • Qualsevol adult del centre pot intervenir davant un conflicte. • Les famílies tenen un paper clau: – Si l’infant explica un problema a casa, poden alertar ràpidament l’escola. – Això dona a l’equip docent una gran capacitat de resposta. El paper dels iguals en la gestió de conflictes Es destaca un punt fonamental: molts infants, davant un problema, prefereixen explicar-ho a un amic. • Les enquestes indiquen que un 60% de l’alumnat recorre primer a un amic abans que a un adult. • El TEI aprofita aquest fet: – Empodera l’alumnat perquè sigui agent actiu en la detecció de situacions injustes. – Els tutors sovint diuen directament a un company: “Això no està bé, para”. – Quan cal, van a avisar l’adult. Això ajuda a: • Detectar situacions subtils que l’adult pot no interpretar bé (jocs de lluita, bromes que són burles, nens que semblen sols però s’estan amagant per jugar, etc.). • Donar als infants criteri propi sobre què és un tracte correcte o incorrecte. Educació en valors: empatia i responsabilitat compartida El programa fa emergir reflexions importants amb les famílies i els alumnes: • No només preocupa que el propi fill no sigui víctima, sinó també que no sigui agressor. • Es treballen a casa i a l’escola valors com: – Respecte a tothom – Capacitat de parlar bé i controlar-se quan s’enfaden – Expressar el desacord sense insultar ni fer mal Amb els més petits es treballa molt la reconeixença de l’emoció de l’altre: “Potser a tu sí que t’agradaria que et fessin això, però a l’altra persona no. I si a l’altra persona no li agrada i està trista o plora, no li ho hem de fer.” Això reforça l’empatia com a valor troncal. Memòria emocional del propi TEI Els tutors i tutores es projecten en la seva pròpia experiència com a tutorats: • Recorden: – El tutor que els va escriure una carta bonica o jugava amb ells. – O aquell que “no els feia gaire cas”. A partir d’aquí decideixen: • Reproduir les bones experiències: “faré amb el meu tutorat el mateix que va fer el meu tutor amb mi”. • Canviar el que no els va agradar: “jo faré molt cas al meu tutorat perquè no passo el mateix”. Això converteix el TEI en un motor de canvi intern sostingut per la pròpia memòria dels alumnes. El TEI a educació infantil: “amics i amigues especials” Adaptació del programa als més petits La Paula Campos explica com es va decidir estendre el projecte a infantil: • Fa 4-5 cursos es crea el TEI per a infantil. • Tot el professorat d’infantil rep també la formació específica. • L’objectiu és posar-hi la “llavor” del projecte des de ben petits. Com que a aquestes edats no entenen el concepte de “tutor”, parlen d’: • “Amic o amiga especial” Organització de parelles i activitats El sistema funciona entre I3 i I5: • Cada alumne/a d’I5 és amic/ga especial d’un infant d’I3. • Es comença quan els petits ja han acabat el procés d’adaptació i estan tranquils al centre. • L’assignació de parelles es fa pensant en com és cada nen i quina relació li pot anar millor. Les activitats són senzilles però molt significatives: • Acompanyar els petits a baixar al pati • Esmorzar junts algun dia • Fer dibuixos creuats (el gran dibuixa el petit i el petit dibuixa el gran) • Altres trobades per consolidar el vincle Aquest projecte ja està molt arrelat a l’edifici Canigó, fins al punt que: • Els d’I5 pregunten amb il·lusió quan els tocarà saber qui és el seu amic especial. Continuïtat del vincle més enllà d’infantil Quan els infants d’I3 passen a I4, no es trenca el fil: • Els d’I5 passen a 1r de primària, però es mantenen activitats de retrobament. • Es fan jocs, propostes de plàstica o manualitats conjuntes per continuar nodrint el vincle al llarg del temps. Segons Paula i Anna, això contribueix a: • Crear vincles saludables i positius des de molt aviat. • Donar als “grans” una petita responsabilitat amb els més petits. • Assegurar que quan arriben a 3r, molts nens ja tenen integrats molts conceptes de convivència i empatia gràcies a aquesta feina prèvia. Ensenyament de l’anglès i internacionalització interna Cap al tram final, el director introdueix altres àmbits del projecte. Introducció primerenca i enfocament comunicatiu A l’Escola Canigó: • L’anglès comença a I3 des de fa molts anys. • A partir de 3r de primària, fan educació física en anglès. L’objectiu és potenciar l’oralitat també en altres llengües, integrant l’anglès en contextos funcionals i significatius. Projecte “Sharing to Learn” i auxiliar de conversa L’escola participa en el projecte “Sharing to Learn” juntament amb: • L’Escola Americana • L’institut del municipi (esmentat de passada) A més, a partir de 3r: • Compten amb un auxiliar de conversa en anglès que: – Només parla en anglès amb l’alumnat. – Ajuda a fer evident la necessitat de la llengua (“si vull comunicar-me amb aquesta persona, he de saber anglès”). – Reforça molt l’expressió oral. Així, l’anglès deixa de ser només una assignatura per esdevenir una eina real de comunicació. Competència digital i ciutadania a la xarxa Visió integral de la competència digital La competència digital es treballa com un eix transversal, però també amb espais específics. El centre entén que cal: • Ensenyar les eines (alfabetització digital) • Desenvolupar el pensament computacional • Treballar a fons la ciberseguretat i el rastre digital Alfabetització digital Hi ha un treball explícit de: • Aprendre a utilitzar dispositius i teclats (d’ordinador i d’iPad). • Entendre que els infants no aprenen sols a usar-les correctament, cal guia docent. Pensament computacional i robòtica Aquest àmbit es desplega de manera progressiva: • Primer, amb activitats “desendollades” (sense aparells) per: – Entendre com funciona el pensament computacional – Treballar seqüències, lògica, resolució de problemes • Més endavant, amb: – Programació (Scratch i altres programes) – Robòtica educativa Ciberseguretat i rastre digital El tercer pilar és la seguretat a internet: • Entendre que la xarxa té molts avantatges, però també perills. • Saber: – Quines dades personals es poden donar i a on. – Amb qui no s’ha d’interactuar (persones desconegudes darrere de jocs o perfils digitals). – Què implica el rastre digital que deixem. Aquest treball busca formar ciutadans digitals crítics i responsables. Eix artístic, festiu i participació familiar Educació artística: plàstica i música L’escola ha potenciat molt la dimensió artística en els últims anys: • Activitats de plàstica i música en tots els cursos. • Participació a la Cantània a 5è. • Celebració de: – Cinc festivals de Nadal cada curs – Danses de la Castanyada i altres festes escolars Això dona a l’art un paper clau en la vida col·lectiva del centre. Participació de famílies: tallers, xerrades i projectes Les famílies són presentes i actives en múltiples espais: • Santa Cecília: pares i mares venen a participar en activitats musicals. • Projectes de 6è: famílies col·laboren, per exemple, ajudant a fer maquetes. • D’altres xerrades i col·laboracions puntuals en projectes d’aula i de centre. Aquest vincle reforça la idea d’escola com a comunitat educativa compartida. Projecte “Els avis i les àvies tornen a l’escola” Un dels programes més estimats és el dels avis i àvies a infantil i cicle inicial: • Es desenvolupa des d’I3 fins a 2n de primària. • L’escola obre les portes perquè avis i àvies puguin venir a: – Explicar contes – Fer manualitats – Compartir records i vivències de quan eren petits La participació és molt alta: • Sovint no caben a les aules de tanta gent que hi ve. • Tenen un taulell ple de fotos a l’entrada de l’escola amb totes aquestes visites. A final de curs es fa una cloenda conjunta: • Un berenar al gimnàs amb avis, àvies, nets i netes. Segons el centre, aquest projecte és molt enriquidor per a tothom: • Aporta experiència i saviesa a les aules. • Reforça molt el vincle afectiu intergeneracional. El “model Canigó” i la continuïtat del projecte Identitat clara de centre L’escola resumeix la seva manera de fer parlant del “model Canigó”: • És una manera pròpia de fer escola basada en: – Pedagogia de l’esforç – Autonomia de l’alumnat – Pes de l’oralitat, la lectura i la memòria – Centralitat del TEI i la convivència – Potenciació d’espais no formals, llengües, arts i competència digital – Participació activa de famílies, avis i àvies. Als pares i mares que visiten el centre per les jornades de portes obertes els diuen obertament: “Nosaltres ho fem així. Si t’agrada el que fem, vine cap aquí; si no, hi ha altres llocs.” Això mostra una voluntat d’oferir un projecte coherent i definit, no un model neutre. Resultats, demanda i reptes de professorat L’equip apunta que: • El model dona bons resultats any rere any. • L’escola està plena, cosa que confirma la confiança de les famílies. Alhora, reconeixen un repte important: • En els últims anys, aproximadament un terç del professorat és nou cada curs. • Això podria posar en risc la continuïtat del projecte, però: – La bona organització interna permet que el professorat expert en el model Canigó aculli i formi els nous docents. – Això fa possible mantenir el projecte estable “vingui qui vingui”. L’entrevista es tanca amb un agraïment mutu i amb el desig d’un bon curs 25-26, tot reafirmant la voluntat de continuar en contacte entre l’escola i Ràdio Desvern.

  • La Rambla del 24/11/2025 — Sant Just: Nadal, Escola Canigó i actualitat - episode art
    La Rambla
    2h 54min

    La Rambla del 24/11/2025 — Sant Just: Nadal, Escola Canigó i actualitat

    Visió general de l’episodi Episodi de La Rambla a Ràdio Desvern que combina actualitat local de Sant Just, repàs de premsa i agenda, una entrevista central sobre educació (Escola Canigó i programa TEI), un espai institucional de Promoció Econòmica, un bloc divulgatiu gastronòmic i tertúlia esportiva. "En aprenentatge, si no hi ha esforç, no hi ha aprenentatge." (direcció de l’Escola Canigó) Temes principals 1) Actualitat local i agenda (Nadal, medi ambient, cultura) • Encesa de llums de Nadal a la plaça Júlia Quieta amb activitats familiars, corals, fotocall, xocolatada i espectacle. • Setmana Europea de la Prevenció de Residus 2025: accions de sensibilització centrades en residus d’aparells elèctrics i electrònics (acció artística, xerrades i iniciativa educativa amb gestió de Solidança). • Cultura: es difon l’acte “Veus de la Transició, Sant Just parla” (memòria local 1973–1979) a l’Ateneu. • Es comunica l’ajornament de la presentació del llibre L’origen del vi i la vinya a Catalunya per indisposició de l’autor. 2) Portades de diaris i context estatal/internacional • Repàs de titulars: macrojudici del cas Pujol, situació del fiscal general, guerra a Ucraïna i altres temes de portada. • Comentari cultural breu del presentador sobre una sèrie vinculada al 23F i la memòria del franquisme. 3) Efemèrides i meteorologia • Efemèrides del 24 de novembre (Darwin, Freddie Mercury, etc.) per donar context divulgatiu. • Previsió del temps: baixada progressiva de temperatures a mitja setmana, possible inestabilitat molt feble i cap de setmana pendent d’evolució de núvols/precipitació. 4) Entrevista: Escola Canigó i el programa TEI • Presentació del centre: dimensió (alumnat, famílies, equip) i model basat en esforç, autonomia, oralitat, lectura i memòria. • Implementació i impacte del TEI (Tutoria entre Iguals): * Parella tutoritzada (5è amb 3r; continuïtat a 6è amb 4t) per crear vincles, prevenir conflictes i activar alertes primerenques. * Extensió a infantil: amic/amiga especial (I5 amb I3), amb activitats simples per consolidar cures i pertinença. * Enfoc comunitari: professorat, migdia, extraescolars, PAS i famílies com a xarxa de detecció i resposta. • Altres línies del projecte educatiu: * Anglès des d’I3, reforç d’oralitat i auxiliar de conversa. * Competència digital: alfabetització, pensament computacional, programació/robòtica i ciberseguretat. * Potenciació artística (música, plàstica) i participació familiar. * Projecte intergeneracional: avis i àvies tornen a l’escola. 5) Promoció Econòmica (Ajuntament): ocupació, empresa i comerç • Ofertes de feina i canals de consulta. • Tancament del projecte d’Economia Creativa: * Exposicions temporals d’obres d’art en empreses (fins i tot amb alguna compra). * Formacions d’intel·ligència artificial aplicades a comunicació i creació. * Trobada de networking amb dinàmiques i detecció de necessitats. • Jornada empresarial sobre transformació de la Diagonal i impacte al territori. • Impuls d’activitats vinculades a Nadal: encesa i Mercat de Nadal. 6) Foodies: el “picant” com a sensació • Es defensa que el picant no és un gust sinó una sensació de dolor/calor. • Factors d’ús: termoregulació, propietats antimicrobianes i tradicions culinàries. • Efectes: possible alliberament d’endorfines (component addictiu) i impacte digestiu. • Idees pràctiques: incorporar picant de manera moderada (guindilla, xili, salses) en receptes quotidianes, equilibrant amb hidrats (arròs/pasta) per regular intensitat. 7) Tertúlia esportiva • Debat de jugades polèmiques i arbitratge (exemples a LaLiga). • Seguiment de futbol (resultats, valoracions), pinzellades d’esport femení, hoquei local i altres esports (tennis/Copa Davis, motors). Conclusions • L’episodi fa de magazín amb una columna vertebral local: Nadal i agenda ciutadana, educació (TEI) i activitat econòmica. • El moment amb més profunditat és l’entrevista a l’Escola Canigó, que posa l’accent en prevenció de conflictes, vincles entre iguals i cultura d’esforç, complementat amb competència digital i participació comunitària.

  • Just Sardanes del 21/11/2025 - episode art
    Just Sardanes
    59'

    Just Sardanes del 21/11/2025

    Just Sardanes, presentat per en Josep Solé i Pareta, és un programa on s'hi radien sardanes (tant les seleccionades per l'equip del programa com les sol·licitades pels oients), s'hi fan entrevistes d'interès, s'hi informa de l'activitat sardanista que té lloc a Sant Just Desvern i comarca i més coses...

  • #502 - El Refugi del 21/11/2025 — Alcohol, Cartago i cuina d’hivern al refugi - episode art
    El Refugi
    1h 48min

    #502 - El Refugi del 21/11/2025 — Alcohol, Cartago i cuina d’hivern al refugi

    Visió general del programa Episodi d’El Refugi a Ràdio Desvern conduït per Jaume Elias, amb una estructura de magazín de tarda: informació d’actualitat, música, una efemèride històrica i tres seccions temàtiques (nutrició, història i gastronomia). El fil conductor del programa és: - Informació i context internacional (política espanyola, salut pública, guerra de Bòsnia, esport). - Una reflexió històrica sobre la pau a Bòsnia i els Acords de Dayton. - Tres blocs divulgatius molt diferenciats: - Impacte de l’alcohol en la salut i la nutrició (amb l’Elvira). - Història de Cartago aplicada a la cultura pop (amb el Clas Moreno). - Receptes de cuina d’hivern i plats de xup-xup (amb el Daniel Martínez). Zoom informatiu i actualitat Política i societat a l’Estat espanyol • Es comenta el baròmetre de novembre del CIS: - PSOE al capdavant amb un 32,6% d’estimació de vot. - PP puja lleugerament fins al 22,4%. - Vox creix fins al 18,8% i esdevé el principal beneficiat de la tensió PSOE–PP. - Santiago Abascal apareix com a segon candidat preferit per presidir el govern (11%), darrere de Pedro Sánchez (24,5%) i per davant d’Alberto Núñez Feijóo. - Entre la resta de partits: Sumar 7,1%, Podemos 4%, ERC 2,2%, Junts 1,1%, i EH Bildu superant el PNB al País Basc. • Principals preocupacions ciutadanes: - Habitatge (40%) com a problema central. - Problemes polítics en general (19%). - Immigració (18,9%). - El canvi climàtic preocupa el 71,9% i les guerres a l’Orient Mitjà i Ucraïna inquieten prop del 63%. Salut pública i aliments ultraprocessats • Es presenta un estudi publicat a The Lancet sobre aliments ultraprocessats: - Ja representen un terç de les calories diàries a Espanya i s’han triplicat des dels anys 90. - Desplacen la dieta mediterrània i augmenten el risc d’obesitat, diabetis, malalties cardiovasculars, malaltia de Crohn i depressió. - Els experts denuncien que les grans empreses dissenyen aquests productes per ser addictius, amb estratègies similars a la indústria del tabac. • Es reclamen mesures com: - Etiquetatge clar i campanyes educatives. - Prohibir la publicitat d’ultraprocessats dirigida a menors. - Retirar-los d’escoles i hospitals. - Limitar-ne la presència als supermercats i aplicar més impostos per afavorir aliments frescos. “El consum massiu d’aliments ultraprocessats és una emergència de salut pública que requereix actuacions immediates.” Funció pública i salaris dels empleats públics • El Ministeri de Funció Pública ofereix als sindicats un increment salarial del 10% fins al 2028: - Fins a un 4% als dos primers anys i el 6% restant repartit fins al 2028. - Augment més fort previst per al 2027. • CCOO, UGT i CSIF rebutgen la proposta: - La consideren insuficient i alerten de pèrdua de poder adquisitiu amb una inflació superior al 3%. - No descarten vagues si no s’arriba a un acord “just”. • El govern defensa que l’objectiu és millorar serveis públics i la relació amb la ciutadania, i convoca una nova reunió. Cultura del vi i enoturisme • Dos cellers catalans entren a la llista The World’s 50 Best Vineyards 2025: - Perelada (Alt Empordà) al número 22. - Gramona (Alt Penedès) al 25. • Es destaca: - Perelada com a experiència immersiva que connecta història i patrimoni. - Gramona pels escumosos i la gestió orgànica i biodinàmica. • A escala estatal, Bodegas Ysios (La Rioja) és el celler millor situat (3r), i el número 1 global és Viña Vik (Xile). Crims de guerra a Sarajevo • Es comenta una investigació sobre els anomenats “turistes de la guerra” a Sarajevo durant el setge dels anys 90: - El periodista croat Domagoj Margetić denuncia l’actual president serbi Aleksandar Vučić davant la Fiscalia de Milà. - L’acusa d’haver estat en un lloc militar des d’on milicians serbis i visitants occidentals haurien disparat contra civils. - S’han difós documents que suposadament provarien la seva presència. • La investigació inclou francotiradors italians i altres europeus adinerats que haurien viatjat a Sarajevo per “diversió”: - S’ha arribat a parlar de “safaris humans”, amb preus variables segons la víctima (nens, dones, homes). • La Fiscalia de Milà preveu interrogar un exagent dels serveis secrets bosnians sobre el trasllat dels tiradors i la coordinació per aturar aquestes pràctiques. Bloc esportiu Futbol masculí • FC Barcelona – Athletic Club (Lliga, jornada 13): - Partit al Spotify Camp Nou, que es reobre després de 909 dies sense jugar-hi. - Nou aforament de 45.401 espectadors (fase 1-B, nova llicència de primera ocupació). - Millores en comoditat, seguretat i infraestructures (vestidors nous, túnels de jugadors, més accessos). - El club destaca l’impacte en botiga i venda de marxandatge i el retorn del factor camp. - Part de l’afició es mostra indignada pels alts preus de les entrades. • Girona – Real Betis (jornada 13): - Es juga a l’Estadi de la Cartuja (el Benito Villamarín està en obres). - El Betis busca mantenir-se a la zona alta malgrat irregularitats. - El Girona vol sumar lluny de casa per sortir del descens. • Espanyol – Sevilla FC al RCDE Stadium: - L’Espanyol vol aprofitar el factor camp per mantenir la bona dinàmica. - Es preveu un partit igualat i molta pressió per mostrar solidesa davant un rival complicat. Futbol femení • Copa de la Reina: - El Barça femení s’estrena als vuitens contra l’Alavés, a Vitòria (partit únic entre el 19 i el 21 de desembre). - El CE Europa, un dels dos equips de 2a que han arribat a aquesta ronda, rep l’Athletic Club i buscarà la sorpresa. - El Badalona Women continua viu, representant el futbol femení català. Cançó del dia: “Blu-Tac” d’Els Pets El programa presenta com a cançó del dia “Blu-Tac” d’Els Pets, de l’àlbum L’Àrea Petita (2013). Context i significat de la cançó • El conductor descriu la peça com una cançó tranquil·la i reflexiva, d’un dels grans grups històrics del rock català. • La lletra parla d’un retrobament emocional amb el passat: - El protagonista torna a un espai que ja no és seu. - Entre portes repintades i fotos antigues, constata que la vida ha seguit, però ell continua atrapat en els records. “La peça ens parla des del lloc més fràgil de la memòria, aquell punt on els records encara enganxen fort i on els silencis pesen més que les paraules.” • S’hi retrata una pena “bonica”, aquella tristesa dolça que recorda que estimar sempre deixa marca. • El títol juga amb el Blu-Tac, la massa adhesiva reutilitzable que enganxa fotos i records al costat del llit; metàfora de la memòria afectiva que costa desenganxar. Efemèride del dia: Acords de Dayton i fi de la Guerra de Bòsnia El 21 de novembre fa 29 anys de la signatura dels Acords de Dayton (1995), que van posar fi oficialment a la Guerra de Bòsnia. Record dels horrors del conflicte • La guerra (1992–1995) va deixar el país devastat: - Setge de Sarajevo. - Neteges ètniques, deportacions massives i bombardejos a civils. - Violacions sistemàtiques com a arma de guerra. - El genocidi de Srebrenica, amb més de 8.000 homes i nois executats en pocs dies. “Tot això davant d’una Europa que, com massa sovint, va reaccionar tard i malament.” Una pau imperfecta però imprescindible • Els Acords de Dayton, signats en una base militar dels EUA, van ser fruit de l’esgotament i la pressió internacional. • No van ser un acord perfecte ni just, però sí una pau urgent: “No era un acord perfecte ni just, però significava una cosa més urgent: aturar la mort.” • La pau resultant és complexa i fràgil: - Bòsnia i Hercegovina encara no ha assolit una convivència plena. - Persistència de tensions polítiques, ètniques i territorials. - Reviscolament de nacionalismes. - Noves generacions marcades per un passat que no van viure però que condiciona el present. Reflexió final sobre la pau • L’efemèride es presenta com un recordatori que la pau: - No és un regal permanent, sinó un equilibri fràgil. - Exigeix memòria, compromís i responsabilitat col·lectiva. “La pau mai s’ha de donar per garantida.” Espai de nutrició: l’alcohol i la salut amb l’Elvira La secció de nutrició amb Elvira es dedica monogràficament a l’alcohol: què és, com es metabolitza i quin impacte té en la salut física i mental. 1. L’alcohol com a droga legal i normalitzada • L’alcohol forma part de la vida social i cultural: - Celebracions, sobretaules, festes de poble, futbol, concerts, el vermut, etc. • La publicitat i el relat cultural han associat el consum d’alcohol a ser “guai”, exitós i divertit. • Històricament, l’alcohol va estar prohibit i traficat, fins a la seva legalització. Legal no vol dir innocua: l’alcohol és una droga i pot crear addicció. • L’Elvira assenyala que l’alcohol es relaciona amb prop de 200 malalties. 2. Malalties i riscos associats a l’alcohol L’Elvira ordena els efectes segons la gravetat i el temps d’exposició: • Càncer (en general): - L’alcohol afavoreix processos inflamatoris i metabòlics que augmenten el risc de diversos tipus de càncer. • Hígado gras alcohòlic: - L’alcohol aporta calories buides. - El cos no les pot utilitzar bé i les emmagatzema en forma de greix, especialment al fetge. - Es diferencia del fetge gras per alimentació, però tots dos són greus. • Malalties cardiovasculars: - L’acumulació de greix també afecta el sistema circulatori. - El greix es diposita a les artèries, les endureix i n’estreny el pas. - Pot provocar hipertensió, infarts i ictus. • Ronyó i retenció de líquids: - El fetge necessita aigua per metabolitzar l’alcohol. - Si es beu alcohol sense acompanyar-lo d’aigua, el cos reté líquid i el ronyó es veu sobrecarregat. • Salut mental, caigudes, violència i accidents: - L’alcohol afecta el sistema nerviós central. - Disminueix reflexos, altera l’estat d’ànim (riure, plor, agressivitat) i afavoreix conductes de risc. 3. Calories i metabolisme de l’alcohol • Cada beguda té uns graus i es consumeix en una quantitat (grams). • L’Elvira explica que, de forma orientativa, es pot pensar en 7 kcal per gram d’alcohol. • Són calories buides: aporten energia, però no nutrients útils. • El cos tendeix a emmagatzemar aquesta energia en forma de greix, especialment al fetge. 4. Deshidratació i ressaca • La ressaca es deu principalment a la deshidratació: - No només del cos i del fetge, sinó també del cervell. - Les neurones es “encullen” per manca d’aigua, cosa que deteriora memòria, reflexos i coordinació. “Per això l’endemà et fa molt mal el cap: el cervell està deshidratat i no es recupera tan ràpid.” • Truc de l’Elvira: - Alternar begudes alcohòliques amb gots d’aigua per reduir deshidratació. - Per persones que ja tenen ressaca, recomana vitamines del grup B (complex B) per ajudar el sistema nerviós. 5. Menjar abans i durant el consum • Beure amb l’estómac buit fa que l’alcohol passi ràpidament a la sang a través de la mucosa digestiva. • Això fa que “pugi de cop” i augmentin els efectes. Truc amb greixos i fruits secs • L’Elvira recomana, abans de beure: - Prendre un grapat de fruits secs (greixos saludables). - Les grasses no es digereixen a l’estómac i retenen l’alcohol més temps allà. - Això enenteix l’absorció d’alcohol a la sang. Aquest consell és “poc ortodox” des de la nutrició tradicional, però pràctic per minimitzar els pics d’alcohol. 6. Quant és “segur”? El mite de la copa diària • L’Organització Mundial de la Salut parla de la unitat de beguda estàndard (~10 g d’alcohol): - Una caña mitjana. - Una copa de vi (no plena fins dalt). - Un vermuth. - Un xupito (però amb més graduació). • Però l’Elvira és clara: - Nutricionalment, no cal gens d’alcohol per ser saludables. - La copa “diària” no és una necessitat ni aporta un benefici essencial. “No crec que per ser feliços o demostrar-nos res necessitem una copa de vi cada dia.” • Distingeix entre: - Consum diari i justificat (no recomanable). - Consum ocasional i conscient (brindar en un àpat familiar, festa, celebració). El mite del vi i el cor • Es comenta el mite que “una copa de vi és bona per al cor”: - L’Elvira el qualifica de fals i amb molts matisos obviats (quantitat, tipus de vi, context, interessos de la indústria). - Remarca el paper de la indústria vinícola, cervesera i d’altres alcohols en la creació d’aquest relat. 7. Tipus de begudes i riscos diferencials • Vins: - Prefereix el vi negre pel seu contingut en tanins, si cal “rascar” alguna propietat beneficiosa. - El vi blanc no és “dolent”, però el negre tindria un perfil una mica més interessant. • Destil·lats i combinats: - Com més destil·lada la beguda, més graduació i calories. - Especialment perillosos els cubates, gintonics i combinats amb refrescos energètics: - Barreja d’alcohol i sucre: el sucre camufla la percepció d’afectació. - Generen sovint les pitjors ressaques. • Xupitos: - Sovint barregen diversos alcohols i sucre. - Es beuen ràpid i en molta quantitat sense ser-ne conscient. 8. Adolescents i desenvolupament del fetge • Punt clau: el fetge madura fins aproximadament als 21 anys. • Si es força aquest òrgan a treballar intensament amb alcohol abans d’hora: - Pot comprometre la seva funció metabòlica a llarg termini. - Especialment greu en joves que encara estan en ple creixement i desenvolupament. “El fetge està ocupat metabolitzant alcohol i no pot atendre altres emergències del cos.” • L’Elvira remarca la pressió social sobre els joves per beure i la necessitat de educació en lloc de demonització. 9. Alcohol, gana i emocions • Per què l’alcohol dona gana? - Estimula el sistema nerviós de l’estómac i la secreció de sucs gàstrics. - El cervell detecta energia (calories de l’alcohol), però reclama glucosa real. - Es genera sensació de gana i antojos. • Diferències entre homes i dones: - No hi ha un efecte qualitativament diferent, però sí resistència diferent. - Entren en joc morfologia, massa muscular, mida corporal i tolerància adquirida. • Alcohol i vulnerabilitat emocional: - Moltes persones el fan servir per superar la timidesa o la baixa autoestima. - Pot convertir-se en un refugi davant problemes (igual que tabac o menjar compulsiu). 10. Missatge final de l’Elvira • No es tracta de demonitzar, sinó de responsabilitzar el consum: “No hi ha aliments bons o dolents, sinó propietats. Conèixer-les ens permet decidir millor.” • Cada copa que evitem i cada got d’aigua que afegim suma salut. • L’alcohol ha de ser vist com un acompanyament ocasional, no com una necessitat quotidiana ni un instrument per suportar la vida. Ones al passat: Cartago i la cultura pop amb Clas Moreno Nova secció d’història, “Ones al passat”, amb Clas Moreno. Primer episodi dedicat a Cartago, una civilització sovint eclipsada per Grècia i Roma, però molt rellevant. 1. Plantejament de la secció • Objectiu: explicar història connectant-la amb la cultura popular: - Cinema, sèries, videojocs i música. • Punt de partida personal: - Clas juga molt a Rome 2 – Total War, un joc d’estratègia on es poden controlar civilitzacions de l’època romana. - Ha jugat molt amb Cartago i això li ha despertat curiositat per la seva història. 2. Orígens de Cartago: fenicis i mites fundacionals Els fenicis • Cartago és una fundació fenícia. • Els fenicis eren grans navegants i comerciants: - Van fundar colònies a Cádiz, Eivissa, Sicília, Còrsega, Sardenya i el nord d’Àfrica. - Una de les seves ciutats més importants era Tiro, famosa per la producció de tint porpra, color associat a la reialesa. El mite de Dido • Dido (Elisa pels romans) era princesa de Tiro. - Fuig perquè el seu germà assassina el seu marit. - S’escapa amb seguidors i arriba a un promontori prop de l’actual Tunis. • La llegenda de la pell de bou: - Els habitants locals (líbics) no volen semblar hostils, però tampoc desitgen que s’hi instal·lin. - El rei local ofereix a Dido tanta terra com pugui envoltar amb una pell de bou. - Dido talla la pell en tiretes molt llargues i n’encercla una àrea molt més gran del que s’esperava. Així, de forma mítica, hauria nascut el territori de Cartago. • Versiona més realista: - Dido hauria fundat un assentament i probablement s’hauria casat amb un rei local per assegurar-ne la supervivència. Connexió amb Enees i Roma • Un altre mite connecta Cartago amb la Guerra de Troia: - Enees, príncep troià, fuig després de la destrucció de Troia. - Arriba a Cartago i ell i Dido s’enamoren profundament. - Dido li ofereix ser rei de Cartago i viure junts. • Però els déus li han encomanat fundar una nova Troia a Itàlia. - Enees marxa sense acomiadar-se de Dido. - Dido, desesperada, es suïcida i abans llança una maledicció: Els cartaginesos seran per sempre enemics dels descendents d’Enees, és a dir, dels romans. • Aquest mite anticipa el conflicte històric entre Roma i Cartago (guerres púniques). 3. Creixement i esplendor de Cartago • Any 566 aC: els babilonis conquereixen Tiro i altres metròpolis fenícies. • Cartago passa a ser la gran ciutat fenícia del Mediterrani: - Domini del nord d’Àfrica (Líbia, zona de Tunis, part de l’actual Marroc – Mauretània i Numídia). - Control de Còrsega, Sardenya, part de Sicília, Càdiz, Eivissa. - Fundació de Màstia, que després és Carthago Nova i avui Cartagena. Aportacions i innovacions • Edificis en pisos: - Davant la manca d’espai a una ciutat molt poblada, comencen a construir en vertical. - Es consideren precursors dels habitatges en pisos tal com els entenem avui. • Garum: - Salsa feta amb vísceres de peix i molta sal. - Per als romans esdevé com un “ketchup” antic: l’afegeixen a molts plats. • Agricultura i regadiu: - Desenvolupen sistemes de regadiu en una zona molt fèrtil. • Navegació i astronomia: - Excel·lents navegants, es guien per les estrelles. - Un dels seus governants (sufetes), Hannon, destaca per grans viatges. Viatges de Hannon • Viatge al nord de l’Atlàntic europeu: - Estableix rutes comercials per la costa de la Gàlia, Anglaterra, nord d’Espanya i Portugal (lusitans). - Escriu que hi ha molts monstres i perills, per espantar grecs i evitar que ocupin aquelles rutes. • Viatge al llarg de la costa africana fins a prop dels rius Níger i Congo: - Intenta establir colònies, però li falten provisions i coneixement del terreny. - Anècdota: confon goril·les amb éssers humans, mostra dels límits del seu coneixement zoològic. 4. Guerres i caiguda de Cartago Conflictes amb Grècia per Sicília • Sicília és una illa estratègica al centre del Mediterrani. • Cartago hi manté lluites constants amb colònies gregues, sobretot Siracusa. Primera Guerra Púnica (Roma vs Cartago) • Roma entra inicialment com a aliada de Cartago contra Pirro d’Epir. • Després del conflicte amb Pirro, apareixen els Mamertins (pirates) a Sicília: - S’alien amb Roma. - Cartago els ataca; Roma declara guerra a Cartago per Sicília. • La guerra és un desastre per Cartago: - Roma copia i millora la tecnologia naval cartaginesa. - A terra, Cartago només aconsegueix una gran victòria al riu Bagrades, liderada per un general grec al seu servei. • Batalla de les Illes Egades: derrota naval decisiva. • Tractat de pau molt dur: - Cartago ha de pagar grans indemnitzacions. - No pot ni pagar els mercenaris del seu exèrcit. Guerra dels mercenaris (guerra civil cartaginesa) • Mercenaris sense cobrar es revolten. • Guerra extremadament cruel, sense presoners, execucions sistemàtiques. • Amílcar Barca (pare d’Aníbal): - Guanya prestigi a la Primera Guerra Púnica. - S’erigeix en figura clau en la derrota dels mercenaris. • Roma aprofita el moment per prendre a Cartago Còrsega i Sardenya, zones molt importants econòmicament. Expansió cap a la península Ibèrica • Cartago busca nous recursos (plata, terres fèrtils, mà d’obra i mercenaris) a Hispània. • Amílcar dissenya un pla d’expansió; després de la seva mort, el succeeix el seu gendre (Asdrúbal). • S’hi signa el Tractat de l’Ebre entre Roma i Cartago: - L’Ebre com a frontera d’influència. - Cartago al sud, Roma al nord. Cap a la Segona Guerra Púnica • Roma fa aliances amb Sagunt, ciutat al sud de l’Ebre (zona cartaginesa). • Sagunt entra en conflicte amb un aliat de Cartago. • Cartago (ja amb Aníbal Barca al comandament) assetja i destrueix Sagunt. • Roma demana explicacions i acaba declarant la Segona Guerra Púnica. Aníbal i la campanya a Itàlia • Aníbal decideix portar la guerra a Itàlia: - Creua els Alps amb exèrcit, elefants i cavalleria númida. - S’alinea amb pobles gals contraris a Roma. • Obté grans victòries, especialment la batalla de Canes, on gairebé destrueix els exèrcits romans. • Teòricament, hauria pogut conquerir Roma, però: - El govern de Cartago no li envia reforços (soldats, elefants, recursos). Contracop romà i fi de Cartago • Roma ataca els territoris cartaginesos a Hispània, els conquista. • Posteriorment ataca Àfrica i amenaça directament Cartago. • Aníbal es veu obligat a tornar i és derrotat a la batalla de Zama. • Nova pau encara més severa: - Cartago no pot fer la guerra sense autorització de Roma. - Roma no els autoritza a defensar-se quan els antics aliats númides els envaeixen. • Quan Cartago finalment reacciona i es defensa, Roma l’acusa d’haver trencat la pau i declara la Tercera Guerra Púnica. • Resultat: destrucció total de Cartago i posterior refundació com a ciutat romana. 5. Cartago en la cultura popular actual Clas connecta la història de Cartago amb referències modernes: • Videojocs: - Rome: Total War i Total War: Rome II: es pot jugar com a Cartago, gestionar-ne l’economia, l’exèrcit i l’expansió. • Joc de Trons: - Els dothraki recorden la cavalleria númida cartaginesa: lleugera, ràpida i especialitzada en armes de llançament. - Certes ciutats comercials riques de la sèrie recorden la Cartago mercantil. • El Senyor dels Anells: - Els olifants (mûmakil) s’inspiren en els elefants de guerra utilitzats per Cartago, selèucides, egipcis i altres pobles antics. Cartago ha deixat empremta en la nostra imaginació, tot i que sovint apareix “camuflada” en altres universos ficticis. Espai gastronòmic: cuina d’hivern amb Daniel Martínez Secció final amb Daniel Martínez, dedicada a plats de xup-xup ideals per a l’hivern: receptes que escalfen panxa i ànima. 1. Introducció i context: Fòrum Gastronòmic • Conversa inicial sobre la visita al Fòrum Gastronòmic de Barcelona: - El Daniel i el Jaume hi han anat (també amb Jordi Clavero). - Destaquen que és una fira més recollida que grans salons com Alimentària o Hostelco. - Permet veure masterclass i activitats amb xefs destacats de manera propera. • A partir d’això, el Dani proposa la secció “El caliu de l’hivern”: - Plats de cocció lenta, de diumenge, que exigeixen temps i cura. - Cuina que “només existeix quan tens temps i ganes de cuidar-te”. 2. Recepta 1 – Mandonguilles amb salsa d’ametlles Ingredients principals • Per a les mandonguilles: - 300 g de carn picada de vedella. - 200 g de carn picada de porc (carn mixta). - 2 ous. - 2 grans d’all picats. - Julivert picat. - Pa ratllat, farina, sal i pebre, oli d’oliva. • Per a la salsa d’ametlles: - 1 ceba gran. - 2 grans d’all. - Un grapat d’ametlles torrades. - 1 llesca de pa fregit o carquinyoli (truquet del Dani per espessir i donar punt dolç). - 1 tomàquet madur o tomàquet fregit/concentrat. - Vi blanc. - Brou o aigua. - Opcional: una mica de safrà o cúrcuma. Elaboració resumida Formar i fregir les mandonguilles: Barrejar carns, ous, all, julivert, pa ratllat, sal i pebre. Fer boletes, enfarinar i fregir fins que estiguin rossetes per fora (no cal coure-les del tot). Fer el sofregit: A la mateixa paella/olla, enrossir la ceba a foc lent. Afegir l’all (sempre al final perquè no es cremi) i el tomàquet. Quan estigui ben confitat, abocar vi blanc i deixar evaporar l’alcohol. Preparar la picada: Triturar ametlles, all i pa fregit (o carquinyoli) amb una mica d’aigua o brou. Cocció final: Afegir la picada al sofregit, remenar. Tornar a posar les mandonguilles a la cassola. Cobrir amb brou i deixar fer xup-xup 20–25 minuts. Com tots els estofats, millor l’endemà, ideal per “sucar pa” a la salsa. 3. Recepta 2 – Pollastre rostit a la catalana Platazo clàssic de festa major i Nadal: pollastre amb prunes, pinyons i vi ranci. Ingredients principals • 1 pollastre de pagès tallat a quarts. • 2 cebes. • 1 cabessa d’alls. • 2 tomàquets madurs. • 150 g de prunes seques. • 2 cullerades de pinyons (substituïbles per ametlles si cal). • 1 branca de canyella. • 1 fulla de llorer. • Farigola i romaní. • 1 got de vi ranci o brandy. • 1 got de brou. • Oli d’oliva, sal i pebre. • Per a la picada: - 1 llesca de pa fregit. - 1 all fregit. - Un grapat d’ametlles o avellanes torrades. - Julivert. Elaboració resumida Enrossir el pollastre: Salpebrar els quarts de pollastre i enrossir-los amb oli fins que facin crosta. Retirar i reservar. Sofregit fons: A la mateixa cassola, sofregir ceba, alls sencers i tomàquet a foc lent fins que quedin ben confitats. Desglasar i aromatitzar: Afegir vi ranci o brandy, pujar el foc i deixar evaporar l’alcohol. Incorporar prunes, pinyons, canyella, llorer i herbes (en farcellet lligat per retirar fàcilment). Cocció llarga: Tornar a posar el pollastre a la cassola. Afegir brou i deixar coure una hora llarga a foc baix, fent xup-xup. Picada i toc final: Afegir la picada (pa, all, fruits secs, julivert) als darrers 10–15 minuts. Deixar reposar. • El resultat és un plat amb contrast dolç-salat molt marcat: Les prunes i, si es vol, orellanes aporten un toc dolç característic del pollastre a la catalana. • Igual que abans: encara més bo l’endemà. 4. Recepta 3 – Fricandó amb bolets El Dani el presenta com un dels plats icònics de la cuina catalana, gairebé al nivell del pa amb tomàquet. Fricandó vs Vedella amb bolets • Reivindicació important: “A tot se li pot dir vedella amb bolets, però no a tot se li pot dir fricandó.” • Fricandó implica: - Tall fi de vedella adequat (llata, etc.). - Bolet petit sec rehidratat, clàssicament moixernons. - Llarg xup-xup amb sofregit molt treballat i picada. Ingredients principals • 500 g de vedella per fricandó (llata o tall fi similar). • 1 ceba (gran o 2–3 petites). • 2 tomàquets madurs. • 1 fulla de llorer. • 1 copa de vi blanc. • 1 paquet de bolets secs, idealment moixernons. • 1.000 ml d’aigua o brou. • Farina, oli d’oliva, sal i pebre. • Per a la picada: - 1 all. - Un grapat d’ametlles torrades. - Julivert fresc. - Una mica d’aigua de remull dels bolets (colada per eliminar impureses). Elaboració resumida Rehidratar els bolets: Posar els moixernons en aigua tèbia o calenta. Colar i reservar l’aigua de remull. Marcar la carn: Salpebrar la vedella, enfarinar-la lleugerament i fregir-la volta i volta (només marcar-la, no coure-la del tot). Sofregit llarg: Amb la mateixa cassola, fer un sofregit de ceba i tomàquet molt lent, fins que sigui fosc i dolç. Incorporar la carn de nou. Deglasar i estofar: Afegir vi blanc i llorer; deixar evaporar l’alcohol. Afegir els bolets escorreguts. Cobrir amb brou o aigua + aigua dels bolets. Deixar coure prop d’1 h i mitja a foc baix, fent xup-xup. Picada i acabat: Preparar la picada amb all, ametlles, julivert i una mica d’aigua dels bolets. Afegir-la al final de la cocció perquè la salsa espesseixi i agafi personalitat. Clau del fricandó: tall fi + moixernons + sofregit fosc + xup-xup llarg. • Novament, és un plat que guanya molt l’endemà, quan tots els sabors s’han integrat. Informatiu local: Sant Just i entorn En un dels butlletins posteriors, s’ofereix informació local de Sant Just Desvern i la comarca. 1. Projecte fotogràfic sobre les dones de Sant Just • L’Agrupació Fotogràfica de Sant Just, amb suport de l’Ajuntament, impulsa des de juliol de 2024 un projecte fotogràfic participatiu. • Objectiu: crear un fons d’imatges que mostri la diversitat i el paper essencial de les dones del municipi. • Característiques del projecte: - Es vol retratar dones de totes les edats i perfils. - Quan el fons sigui prou ampli, es farà una primera exposició o altres formats de difusió. - Les sessions fotogràfiques tenen lloc el segon dijous de cada mes, de 18.00 a 20.30 h, al Centre Cívic La Vagoneta. - Inclou totes les dones inscrites durant el mes anterior. • Es fa una crida a la participació per garantir una representació plural i diversa. - Inscripcions via formulari a la web de Ràdio Desvern. 2. Campanya solidària de recollida d’aliments • Càritas Sant Just organitza una campanya de recollida d’aliments. - Inici: 24 de novembre a les 9 del matí. - Objectiu: reforçar el suport a les famílies ateses per l’entitat durant les festes. • Productes demanats: - Arròs, pasta, olives, galetes, cereals, xocolata, neules, torrons, polvorons. • Centres col·laboradors: - Escola Bressol Mainada. - Escola Bressol Marrecs. - Escoles Canigó, Montseny, Montserrat, Madre Sacramento. - Institut de Sant Just. - Centre Pilot. - IFP Antoni Algueró. - Biblioteca Joan Margarit. • La campanya s’allarga fins al 18 de desembre. 3. Projecte educatiu de l’Escola Montserrat • Es destaca el projecte educatiu de l’Escola Montserrat de Sant Just: - Ha estat explicat en una entrevista a Ràdio Desvern amb la directora Mireia Muñoz i l’especialista d’anglès Sílvia Dobon. • Punts clau del projecte: - Combina innovació pedagògica amb vincle internacional i arrelament local. - Eix central: el projecte eTwinning (més de 10 anys de trajectòria). - Treball a 5è de primària, amb anglès com a llengua vehicular, en col·laboració amb escoles de Finlàndia, Grècia, Polònia, etc. • L’entrevista completa es pot escoltar al podcast a la web de Ràdio Desvern. Cançó final: tema romàntic en català Abans de la darrera secció, el programa emet una cançó en català amb to romàntic i quotidià: • Lletres que parlen de: - Petits detalls de convivència (olor de cafè, plats per rentar, mitjons de colors al llit). - Moments domèstics, rialles, discussions i defectes estimats. “I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars, ningú podrà fer-me dubtar que vull estar amb tu.” • Una oda a la vida de parella quotidiana, on els defectes de l’altre esdevenen part del seu encant. Tancament del programa • Jaume Elias acomiada el programa recordant que El Refugi torna dilluns a les 17.00 h al 98.1 FM de Ràdio Desvern. • Desitja un bon cap de setmana als oients i els convida a “no faltar” a la propera cita radiofònica.

  • Sant Just Notícies (edició migdia) del 21/11/2025 — Novembre lila, educació i vida local a Sant Just - episode art
    Sant Just Notícies (edició migdia)
    23'

    Sant Just Notícies (edició migdia) del 21/11/2025 — Novembre lila, educació i vida local a Sant Just

    Resum general Butlletí de Sant Just Notícies (edició migdia) amb les informacions més destacades del municipi de Sant Just Desvern del 21 de novembre. El programa combina agenda Lila contra la violència masclista, projectes educatius i comunitaris, una entrevista política sobre ordenances i habitatge, i una entrevista cultural amb l’actriu Montse Ribadellas. 1. Novembre Lila i lluita contra la violència masclista Mobilitzacions i actes institucionals • El novembre Lila avança amb noves activitats reivindicatives i combatives contra la violència masclista. • Aquestes activitats s’emmarquen en el calendari municipal orientat a visibilitzar aquesta xacra social i culminen l’última setmana de novembre. 12a Marxa del Baix Llobregat • 23 de novembre: Sant Just se suma a la 12a Marxa del Baix Llobregat contra la violència masclista. • La columna de Sant Just: - S’afegeix a la que surt d’Esplugues. - Passa per la parada de Walden del Trambaix (un quart de 12 del matí). - Conflueix amb la resta de marxes al Consell Comarcal del Baix Llobregat, on es llegeix el manifest. Acte institucional del 25 de novembre • 25 de novembre (Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones): - Acte institucional davant l’Ajuntament de Sant Just Desvern. - A les 18 h: lectura del manifest. - Lectures feministes a càrrec de l’alumnat de l’Institut de Sant Just. - Coreografies de l’Escola de Dansa Renata Ramos París. Tancament del programa • 27 de novembre: entrevista virtual a Nevenka Fernández, primera dona a l’Estat que va guanyar un cas d’assetjament sexual contra un càrrec polític. • Activitat a les 19 h a Can Ginestar. "Les pròximes convocatòries formen part del calendari municipal dedicat a visibilitzar aquesta xacra social." 2. Projecte fotogràfic sobre dones de Sant Just Objectiu i impulsors • Impulsat per l’Agrupació Fotogràfica de Sant Just amb suport de l’Ajuntament. • Des de juliol de 2024, es crea un fons d’imatges participatiu per mostrar: - La diversitat de les dones. - El seu paper essencial en la vida quotidiana del municipi. Funcionament del projecte • Es volen retratar dones de totes les edats i perfils per aconseguir una representació plural de Sant Just Desvern. • Quan hi hagi prou volum d’imatges: - Es preveu una primera exposició o altres formats de difusió oberts a la ciutadania. Sessions i participació • Sessions fotogràfiques: - Segon dijous de cada mes. - Horari: de 18 h a 20.30 h. - Lloc: Centre Cívic La Vagoneta. - Inclou totes les dones inscrites el mes anterior. • Inscripció: - Mitjançant un formulari habilitat. - Es demana una participació àmplia per donar visibilitat a la presència, força i aportació de les dones de Sant Just. 3. Campanya solidària de recollida d’aliments (Càritas Sant Just) Objectiu i durada • Càritas Sant Just organitza una campanya de recollida d’aliments: - Inici: 24 de novembre, a les 9 h. - Fi: 18 de desembre. • Finalitat: - Reforçar el suport alimentari a famílies ateses per l’entitat. - Garantir productes bàsics i aliments propis de les festes de Nadal. Productes demanats • Arròs, pasta, olives. • Galetes, cereals, xocolata. • Neules, torrons, polvorons. Centres col·laboradors • Escoles bressol: Mainada, Marrecs. • Escoles de primària: Canigó, Montseny, Montserrat, Madre Sacramento. • Secundària i formació: - Institut de Sant Just. - Centre Pilot. - IFP Antoni Algueró. • Equipaments culturals: - Biblioteca Joan Margarit (a Can Ginestar). "La campanya es desenvoluparà fins al 18 de desembre amb la voluntat de recollir el màxim de productes i garantir-ne una distribució eficient." 4. Model educatiu de l’Escola Montserrat Perfil del centre i entrevista • L’Escola Montserrat presenta el seu projecte educatiu en una entrevista a Ràdio Desvern amb: - Mireia Muñoz, directora. - Sílvia Dobon, especialista de llengua anglesa. • El model es descriu amb tres eixos clau: - Innovació pedagògica. - Projecció internacional. - Xarxa comunitària i arrelament al municipi. 4.1. Projecte eTwinning i obertura internacional • Més de 10 anys de trajectòria amb el projecte eTwinning. • Característiques principals: - Projecte col·laboratiu amb escoles d’Europa. - Implementat a cinquè de primària. - Anglès com a llengua vehicular. - Treball conjunt en temes comuns mitjançant una plataforma segura. - Canvi d’escoles, països i temàtiques cada curs. - Temes alineats amb els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible). Impacte en l’alumnat • Millora de: - Comunicació oral i escrita en anglès. - Motivació gràcies a un context real d’ús de la llengua. "Confiem molt en aquest tipus de projectes perquè realment creiem en l’impacte real que tenen en el nostre alumnat." Projecte d’enguany: Naturally Connected • Socis: escoles de Grècia, Itàlia i França. • Objectiu: fomentar el benestar de l’alumnat a través de la connexió amb la natura. • Activitats: - Votació democràtica d’una flor que representa el projecte. - Intercanvi d’estudis de flora i fauna locals, inclosa la del Parc de Collserola. - Preparació i intercanvi de sessions de ioga entre estudiants europeus. 4.2. Innovació en matemàtiques i pensament computacional (PCMAT) • Implementació del programa PCMAT del Departament d’Educació: - Dirigit a cicle superior (5è i 6è). - Objectiu: millorar el raonament matemàtic i el pensament computacional. • Metodologia: - Integració de matemàtiques i programació. - Aprenentatge de les matemàtiques des d’una vessant més manipulativa i aplicada. - Codocència amb un mentor expert que visita l’escola setmanalment (cada dimecres). • Resultats percebuts: - Millora en: - Raonament lògic. - Resolució de problemes. - Impacte positiu en tot l’aprenentatge de l’alumnat. 4.3. Xarxa comunitària i educació en valors Padrins i Fillols • Programa de padrinatge intern: - Alumnat de cicle superior fa de padrí/na dels infants d’educació infantil. - Objectius: - Millorar el clima escolar. - Fomentar responsabilitat i empatia. Projectes intergeneracionals i 0-3 • Col·laboracions amb residències de gent gran: - Activitats com les Cantades de Nadales. - Creació de vincles entre generacions. • Sinergies amb l’Escola Bressol Mainada: - Activitats conjuntes. - Faciliten la transició 0-3 a primària. Filosofia de centre • Segons Mireia Muñoz, la clau és crear xarxa a tots els nivells: - Escola més oberta, inclusiva i innovadora. - L’objectiu és consolidar l’Escola Montserrat com un motor d’oportunitats i cohesió al municipi. • L’entrevista completa es pot escoltar al podcast de Ràdio Desvern. 5. Millores de freqüència al Trambaix i mobilitat sostenible Augment de freqüència • El Trambaix ha reforçat la freqüència de pas des de novembre de 2025, sobretot: - Divendres. - Dissabtes, diumenges i festius. • Objectiu: adaptar-se a: - L’augment d’usuaris. - Nous patrons de mobilitat detectats en els últims anys. Nous pics de mobilitat • Els divendres s’hi afegeix un nou pic al voltant de les 15 h, que exigeix més oferta. • Caps de setmana: - Creixement de la mobilitat per motius d’oci. - S’han reforçat les franges de màxima afluència. Impacte a Sant Just • Beneficis per a les persones usuàries de Sant Just Desvern: - Menys temps d’espera. - Més comoditat als trajectes. - Millor connexió amb Barcelona i municipis veïns. • Contribució a: - Transport sostenible. - Alternatives al vehicle privat. - Un model de mobilitat més segura i menys contaminant. 6. Entrevista política amb Enrique Salvadores (PP) Temes tractats En una entrevista a Ràdio Desvern, Enrique Salvadores, portaveu del Partit Popular a Sant Just Desvern, analitza: • Noves ordenances municipals (especialment tinença d’animals). • Habitatge social i bases reguladores. • Incidents al ple municipal del 30 d’octubre i actuació policial a les Festes de Tardor. • Relació amb el jovent i ajudes al lloguer. 6.1. Ordenança de tinença d’animals • Valoració globalment positiva: - La considera una bona ordenança en línies generals. - Destaca la creació d’una base de dades d’ADN caní per combatre l’incivisme. • Crítica política: - Retreu al govern haver rebutjat les 62 esmenes presentades per Junts. 6.2. Habitatge social i límit del 30% d’ingressos • Salvadores considera que, tot i ser millorables, les bases contenen ambigüitats. • Posa l’accent en el criteri que: - La despesa d’habitatge i subministraments no superi el 30% dels ingressos familiars. • Observacions: - Per a llars de dues persones, el 30% pot ser assumible. - Per a persones soles o gent gran amb pensions no contributives, ho veu molt difícil. - Critica que aquest 30% no figuri clarament a les bases, però sí després a les convocatòries, cosa que pot generar frustració: "Pots creure que pots accedir a una vivenda protegida i després veure que quedes fora per les condicions econòmiques." • Tot i això, valora positivament que l’Ajuntament pugui particularitzar cada cas, donant cert marge d’adaptació. 6.3. Incidents al ple del 30 d’octubre i Festes de Tardor Irrupció al ple • Descriu l’entrada de manifestants al ple com: - Un "abordament molt bèstia" de la sala de plens. - Admet haver sentit por durant l’episodi. • Es mostra molt crític amb la gestió de la situació per part de l’executiu local. Actuació policial a les Festes de Tardor • Sobre la denúncia d’actuació policial desproporcionada que va originar la protesta: - Considera les queixes "totalment correctes". - Qualifica les imatges de l’episodi de "esfereïdores". - Defensa que la gent implicada pugui ser expedientada, però discrepa que l’Ajuntament es personi com a acusació popular: - Argumenta que el consistori té altres mecanismes. - Creu que la causa penal l’hauria de liderar la persona afectada. • També apunta que podrien existir vídeos dels Mossos d’Esquadra que recollirien agressions verbals prèvies per part de joves, però remarca que això no eximeix la responsabilitat individual de l’agent que excedeix en la força. "Això no derime la responsabilitat del guàrdia. No podem criminalitzar tot un col·lectiu per un cas de desproporció." • Reivindica que els Mossos han de saber distingir entre l’efervescència juvenil i la necessitat de reduir una persona que no és un delinqüent ni va armada. 6.4. Jovent, consulta i ajudes al lloguer • Proposta per millorar la relació amb els col·lectius juvenils: - Fer una consulta popular per escoltar el jovent i detectar les seves necessitats reals. • Principal discrepància amb el govern municipal: - Afirma que manca una bateria d’ajudes directes al lloguer per a joves. - Sosté que Sant Just seria l’únic municipi sense ajudes que incideixin directament en el mercat privat de lloguer. - Critica que, malgrat les propostes del seu grup, el govern no ha actuat en aquesta matèria. • L’entrevista completa és disponible al podcast de Ràdio Desvern. 7. Entrevista cultural amb l’actriu Montse Ribadellas Any d’èxits i reconeixements • L’actriu santjustenca Montse Ribadellas repassa una etapa molt prolífica en una entrevista a Ràdio Desvern. • Darrers tres premis principals: - Premi Honorífic Oriana (octubre, Sant Andreu de la Barca) a la trajectòria professional de més de 15 anys. - Premi a millor actriu secundària als Premis Costa Brava, pel seu paper en una pel·lícula documental. - Menció especial al Festival Internacional de Cinema de Girona pel curt “La roba estesa” d’Àlex Martí. "Els reconeixements sempre agraden. El premi a la trajectòria et deixa sobtada, perquè sempre penses que hi ha altres persones que s’ho mereixen més." • Comparteix que la seva carrera com a actriu ha tingut una fase de 15 anys de continuïtat intensa, precedida d’un període més intermitent, ja que compaginava la feina d’infermera amb projectes interpretatius. Humor i reflexió sobre la trajectòria • Expressa una barreja d’emoció i sorpresa: - Diu que el premi a la trajectòria la fa sentir com si "la jubilaran", amb un to d’humor. Projectes audiovisuals i col·laboracions Cinema i festivals • Destaca l’èxit de la pel·lícula “L’Àngelus, la fascinació de Dalí”, dirigida per Joan Frank Charansonet: - Guardonada com a millor pel·lícula als Premis Oriana. - Preveu estrenes a França, Andorra i Luxemburg. Relació amb l’ESCAC • Treballa regularment amb estudiants de l’ESCAC en diversos curtmetratges: - Remarca que els actors hi col·laboren sovint altruísticament per donar suport a les futures generacions de cineastes. - Valora que els estudiants estiguin fent “molt bons treballs”. - Comenta que aquest any ha participat en uns quatre projectes amb l’ESCAC. • Li agrada especialment interpretar personatges d’edat avançada en històries profundes: - Exemples de rols com "una senyora entre l’Alzheimer i tal, que es passa tota la nit de Sant Joan buscant el seu fill". - Subratlla com la gent jove sovint s’inspira en experiències familiars (com les àvies) per crear aquests relats. Televisió • Ha participat en sèries de televisió com: - Cuéntame. - La que se avecina. - Muertos DSL (producció recent). Arrels santjustenques • Es mostra orgullosa de les seves arrels: - Recorda el seu nom real Montse Ribes. - Reivindica el seu naixement a Sant Just Desvern. • L’entrevista completa es pot recuperar al web de Ràdio Desvern. 8. Agenda d’activitats del cap de setmana Divendres • Casal de Joves – Espai Trobada: - Activitat “Divendres de jocs” a les 17 h. Dissabte 22 de novembre • Collserola: - Dia de caça menor autoritzada al terme municipal de Sant Just. • Parc de la Joljota / barri de Mas Lluí: - Des de les 9 h: mercat ambulant setmanal del barri. • Casal de Joves – Sala Utopia: - A les 10 h: intensiu de creació en aeris (taller per a persones de 12 a 40 anys amb pràctica prèvia en aeris). Preu: 7,70 €. • Parc del Mil·lenari: - A les 12 h: jogueteca ambiental – activitat “Fulles animades” (gratuïta, sense inscripció prèvia). • Casal de Joves – Sala Utopia: - A les 18 h: lliurament de premis de la Cursa de Karts de Coixinets. - Projecció del vídeo dels millors moments de la 48a edició de la cursa. Diumenge 23 de novembre • Can Ginestar: - A les 10 h: punt d’informació a la Penya del Moro. • Parc de Torreblanca: - De 10.30 h a 14 h: mercat de pagès setmanal. • Ateneu de Sant Just – Sala Cinquantenari: - A les 11 h: representació del musical “Matilda” per La Factoria de Teatre de l’Ateneu. • Walden (parada del Trambaix): - A les 11.15 h: sortida de la columna de Sant Just per a la 12a Marxa del Baix Llobregat contra la violència masclista. • Parc de Torreblanca: - A les 12 h: activitat “Civisme al Parc” (jocs i dinamització, gratuïta, sense inscripció). • Ateneu de Sant Just – Sala Cinquantenari: - A les 18 h: darrera representació del musical “Matilda” de La Factoria de Teatre de l’Ateneu. 9. Tancament i recordatori de canals informatius • Es fa un resum final de titulars: - Novembre Lila i mobilitzacions contra la violència masclista. - Projecte fotogràfic sobre dones de Sant Just. - Recollida solidària d’aliments dels centres educatius. - Model innovador i internacional de l’Escola Montserrat. • La locutora Mariona Sales Vilanova tanca el Sant Just Notícies (edició migdia) recordant que: - La informació local torna als butlletins horaris. - Es pot seguir l’actualitat a radiodesvern.com i a les xarxes socials de Ràdio Desvern. "Molt bon dia."

  • #577 - Entrevistes de La Rambla del 21/11/2025 — Projectes innovadors a l’Escola Montserrat - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    20'

    #577 - Entrevistes de La Rambla del 21/11/2025 — Projectes innovadors a l’Escola Montserrat

    Resum general En aquesta entrevista d’Entrevistes de La Rambla a Ràdio Desvern, la directora de l’Escola Montserrat, Mireia Muñoz, i l’especialista d’anglès Sílvia Dobon presenten el projecte educatiu consolidat del centre de Sant Just Desvern i alguns dels seus projectes clau d’innovació, internacionalització i convivència. L’entrevista gira al voltant de tres eixos principals: • Projectes internacionals i competència global (especialment eTwinning i el projecte Naturally Connected) • Innovació en l’àmbit de les matemàtiques i el pensament computacional (programa PCMAT i visita d’un centre italià) • Creació de xarxa i bon clima de centre (projectes intergeneracionals, connexió amb altres escoles i el projecte intern de Padrins i Fillols) 1. Projecte educatiu de l’Escola Montserrat 1.1. Filosofia i objectius del centre La directora destaca que l’Escola Montserrat té un projecte educatiu molt consolidat, centrat en: • Respectar els ritmes d’aprenentatge de cada alumne • Potenciar les individualitats i les fortaleses personals • Ajudar l’alumnat a construir el seu propi aprenentatge • Desenvolupar competències per a la vida quotidiana (resolució de problemes, col·laboració, comunicació) "Treballem per oferir a l'alumnat projectes i pràctiques educatives que els respecten els seus ritmes d'aprenentatge i potencien les individualitats de cada alumnat." 2. Projectes eTwinning i competència global 2.1. Un projecte internacional de llarga trajectòria L’escola fa més de 10 anys que participa en projectes eTwinning amb escoles de diversos països europeus (Finlàndia, Suècia, Polònia, Alemanya, Grècia, Itàlia, França, etc.). Característiques principals: • Es duu a terme a cinquè de primària • Es treballa en equip amb altres escoles europees al voltant d’un tema comú • La feina es fa a través d’una plataforma digital segura • Els temes es vinculen als ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) i a problemàtiques europees i globals 2.2. Impacte en l’alumnat Segons la Mireia, l’impacte principal és: • Millora molt notable de la comunicació oral i escrita en anglès • Context real d’ús de la llengua, cosa que augmenta la motivació • Foment de la col·laboració internacional i del treball en equip • Projectes inclusius, que permeten adaptar rols i tasques a la diversitat de l’aula "Els nens i nenes tenen una motivació extra per poder comunicar-se en anglès amb la resta d'infants que col·laboren." 2.3. Competència global i sensibilitat mediambiental La Sílvia remarca que, amb eTwinning, també volen desenvolupar la competència global: • Apreciar i respectar la diversitat cultural • Conèixer altres realitats i maneres de viure a Europa • Treballar problemes mediambientals comuns i proposar solucions creatives • Passar de la perspectiva local (entorn proper) a la global 3. El projecte “Naturally Connected” 3.1. Objectiu central El projecte europeu actual es diu Naturally Connected i se centra en: • Fomentar el benestar de l’alumnat a través de la connexió amb la natura • Relacionar natura i salut mental i física • Explorar com altres països europeus viuen aquesta relació amb el medi natural 3.2. Inici del projecte i diagnosi El projecte comença amb: • Una enquesta prèvia a alumnat i professorat per saber: - Què en pensen de col·laborar amb altres països - Quins interessos tenen sobre la natura - Quines eines tecnològiques coneixen i utilitzen • Això permet conèixer el punt de partida de tots els centres europeus implicats. 3.3. Activitats inicials de connexió entre escoles Algunes activitats destacades: • Presentació mútua a través d’un mur virtual • Localització de les escoles participants amb Google Earth/Google Maps • Creació d’un mapa físic a l’aula per situar països, ciutats i escoles • Creació col·laborativa d’un logo de projecte en equips internacionals - Es fan diversos logos - Es vota de forma democràtica mitjançant Mentimeter 3.4. L’activitat de les flors i la documentació del procés Una de les activitats clau del projecte és escollir una flor comuna per a totes les escoles: • Opcions proposades: gira-sols, espígol, zínies, petúnies, margarides • Es vota democràticament, primer a cada escola i després entre tots els països • Un cop escollida la flor, al gener: - Es planten les flors a totes les escoles - Es documenta el procés amb fotos, vídeos i un diari de creixement - Es registren també els sentiments i emocions associats a la natura i a la cura de les plantes 3.5. Connexió amb l’entorn local: Collserola El projecte aprofita l’entorn natural proper: • L’alumnat fa treball de camp a Collserola: - Investiga flora i fauna - Observa activitats possibles a la muntanya - Reflexiona sobre la importància de tenir un parc natural al costat de la ciutat • Es vol relacionar natura i benestar: - Sentir-se tranquil, feliç, relaxat - Entendre la relació entre entorn natural i salut integral 3.6. Productes col·laboratius i fòrums Per compartir aprenentatges entre països, el projecte preveu: • Creació d’un llibre virtual sobre parcs naturals dels diferents països • Ús intensiu del fòrum segur d’eTwinning per: - Compartir com els fa sentir la natura - Explicar activitats preferides a l’aire lliure - Comparar-les amb les d’altres escoles europees 3.7. Activitats corporals i culturals compartides Es preveuen activitats conjuntes complementàries: • Sessions de ioga a l’aire lliure, compartides entre països (en línia) • L’any anterior, amb el projecte Embracing Cultures, es van intercanviar dances tradicionals: - L’Escola Montserrat va enviar una sardana a ritme de Coti per Coti - Van aprendre danses italianes, georgianes i gregues Aquest tipus d’activitats connecten cultura, benestar i internacionalització. 4. Innovació en matemàtiques: Programa PCMAT i connexions Erasmus 4.1. Implementació del programa PCMAT Enguany l’escola ha incorporat el programa PCMAT (del Departament d’Educació i Formació Professional), que té com a objectiu: • Millorar el raonament matemàtic de l’alumnat • Potenciar el pensament computacional • Treballar matemàtiques i programació de forma integrada Funcionament del programa: • Un mentor expert visita l’escola setmanalment (dimecres) • Fa codocència amb els tutors de cinquè i sisè • Es treballen les matemàtiques de forma més manipulativa i basada en la resolució de problemes Impacte observat: • Millora clara en: - Raonament lògic - Resolució de problemes - Transferència d’estratègies a altres aprenentatges 4.2. Intercanvi amb una escola italiana (Erasmus) Gràcies a la trajectòria en projectes internacionals, l’escola va rebre: • La visita de tres mestres d’una escola italiana (ICS Fiorano Modenesse) durant l’última setmana d’octubre - La directora - La mestra d’anglès - La mestra de matemàtiques Objectius de la visita: • Veure com es treballen les matemàtiques a l’Escola Montserrat • Conèixer la gestió global del centre i la seva manera de fer • Intercanviar experiències i bones pràctiques dins d’un marc Erasmus La Mireia destaca que aquest intercanvi va ser molt enriquidor, tant per al professorat com per a l’alumnat, i reforça la dimensió internacional i innovadora del centre. 5. Relació amb famílies, municipi i altres centres 5.1. Comunitat educativa i clima de centre La directora valora molt positivament el moment actual de l’escola: • FAmílies (AMPA/AFA) molt implicades en el dia a dia del centre • Equip docent compromès i il·lusionat amb el projecte educatiu • Alumnat participatiu, que se sent part activa dels projectes Això es tradueix en: • Un bon clima escolar • Projectes compartits que fomenten convivència, participació i responsabilitat 5.2. Participació en la vida del municipi L’Escola Montserrat té una relació estreta amb el municipi de Sant Just Desvern: • Participa en activitats organitzades per l’Ajuntament • Col·labora amb entitats locals i amb altres centres educatius 5.3. Projectes intergeneracionals Un exemple destacat és el projecte intergeneracional amb una residència de gent gran situada al costat de l’escola: • Al final de trimestre, els alumnes de sisè hi van a cantar nadales • La gent gran s’anima a cantar amb ells • Es construeix un vincle emocional entre infants i persones grans, amb gran valor pedagògic i social 5.4. Connexió amb l’Escola Bressol L’escola també té una col·laboració estreta amb l’Escola Bressol Mainada: • Es dissenyen activitats conjuntes amb els infants d’I3 i d’I2 • Els alumnes d’I3 van a la bressol per fer activitats compartides • Els d’I2 visiten l’Escola Montserrat per conèixer el nou entorn Això facilita: • Una transició suau de l’escola bressol a l’escola d’infantil i primària • La creació de vincles previs amb l’espai i amb altres infants 5.5. Xarxa internacional més enllà d’Europa A banda d’eTwinning, l’escola també té un projecte amb una escola del Canadà: • Intercanvi de correspondència tradicional (cartes en paper) • Participació d’alumnes d’un curs similar (CICer, equivalent a cicle superior) • L’objectiu és continuar ampliant la xarxa més enllà d’Europa i oferir nous contextos d’ús de la llengua i de coneixement del món 6. Projecte intern “Padrins i Fillols” 6.1. Objectiu i estructura del projecte El projecte Padrins i Fillols és un dels pilars interns de convivència i cohesió del centre: • Alumnat de cicle superior fa de padrí o padrina de l’alumnat d’educació infantil • Es treballa el vincle entre grans i petits de forma transversal, amb activitats regulars Tipus d’activitats: • Padrins de lectura: els grans ajuden els petits a gaudir dels contes i de la lectura • Padrins de jocs: es comparteixen jocs cooperatius i activitats lúdiques • Padrins de festes: acompanyament en celebracions i esdeveniments de centre • Padrins musicals: activitats relacionades amb cançons i música Impacte al clima escolar: • Es crea més harmonia i solidaritat dins l’escola • El cicle superior desenvolupa habilitats socials, responsabilitat i sentiment de pertinença • Els petits guanyen en autonomia, seguretat i capacitat d’interacció social "Veiem que tothom hi surt beneficiat al centre perquè es crea xarxa i hi ha més harmonia, solidaritat..." 6.2. Integració amb els projectes internacionals La Sílvia explica com es connecta Padrins i Fillols amb els projectes eTwinning: • Exemples passats: - Projecte Letters from the Earth: • La Terra escrivia cartes demanant preservar el planeta • Per Sant Jordi, l’alumnat de cinquè va crear poemes d’animals amb Canva • Van explicar aquests poemes als seus fillols d’infantil • Els petits van fer targetes dels animals i van escollir-ne els favorits • Possibles activitats per a Naturally Connected: - Mantenir la creació de poemes relacionats amb natura i sentiments - Fer tècniques de relaxació i control d’emocions conjuntes - Compartir un poema que vincula sentiments i colors amb els més petits - Realitzar petites sessions de ioga entre padrins i fillols Aquest encreuament entre projectes interns i internacionals reforça el sentit de comunitat i dóna coherència global al projecte educatiu. 6.3. Beneficis per a l’alumnat Per a l’alumnat de cicle superior: • Desenvolupen lideratge positiu i responsabilitat • Consoliden aprenentatges en haver-los d’explicar a d’altres • Es veuen com a peça clau de l’escola Per als infants d’infantil: • Augmenta la seguretat emocional en tenir una figura de referència gran • Es fomenta l’autonomia i la interacció social • Se senten part d’una xarxa de cures i acompanyament 7. Mirada de futur La Mireia conclou que el futur del centre passa per: • Avaluar constantment l’impacte dels projectes sobre l’alumnat • Millorar i ajustar cada any les singularitats del projecte educatiu • Continuar apostant per: - Creació de xarxa (interna, local, internacional) - Innovació pedagògica (com el PCMAT i l’ús de tecnologies educatives) - Obertura al món mitjançant projectes com eTwinning i col·laboracions com la de Canadà L’entrevista tanca amb l’agraïment mutu entre l’equip de Ràdio Desvern i les representants de l’Escola Montserrat, amb el compromís de seguir explicant i compartint l’actualitat educativa del centre i de Sant Just Desvern.

  • La Rambla del 21/11/2025 — Novembre lila, solidaritat i educació a Sant Just - episode art
    La Rambla
    2h 54min

    La Rambla del 21/11/2025 — Novembre lila, solidaritat i educació a Sant Just

    Resum general del programa La Rambla d’avui a Ràdio Desvern és un magazín de matí molt marcat per tres eixos principals: Novembre Lila i lluita contra la violència masclista a Sant Just Desvern i al Baix Llobregat. Projectes comunitaris i solidaris al municipi (projecte fotogràfic de dones, recollida d’aliments amb Càritas, Gran Recapte). Educació i innovació als centres de Sant Just, amb una entrevista en profunditat a l’Escola Montserrat i una mirada a la comunitat educativa local. Entre blocs hi ha espais habituals del magazín (música, publicitat institucional, horòscop, psicologia, tertúlia política i informatius nacionals) que fan de fil conductor però no són l’eix temàtic del programa. 1. Novembre Lila i 12a Marxa del Baix Llobregat 1.1. Editorial i crida a la mobilització comarcal El programa s’obre amb un editorial en clau de gènere sobre la 12a Marxa del Baix Llobregat contra la violència masclista: Sant Just Desvern hi tindrà un punt de sortida propi al Walden, on s’inicia una columna que es trobarà amb la d’Esplugues. El recorregut conflueix al Parc de Torreblanca, on tindrà lloc l’acte central: Xocolatada, lectura de manifest i minut de silenci. Espai de memòria per les víctimes i de denúncia de les violències. “La lluita contra la violència masclista no entén de fronteres administratives.” L’equip de Ràdio Desvern s’hi adhereix explícitament i convida la ciutadania a participar-hi, presentant-ho com una responsabilitat col·lectiva més que no pas un simple gest simbòlic. 1.2. Agenda del Novembre Lila a Sant Just Al bloc de notícies locals amb Mariona Sales es concreta el calendari municipal de tancament del Novembre Lila: • 23 de novembre: participació de Sant Just a la marxa comarcal (pas per la parada Walden del Trambaix al tronc comú i trobada al Consell Comarcal del Baix Llobregat – Parc de Torreblanca – lectura de manifest). • 25 de novembre (Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones): - Acte institucional a les 18 h davant l’Ajuntament. - Lectura del manifest. - Lectures feministes a càrrec de l’alumnat de l’institut. - Coreografies reivindicatives de l’Escola de Dansa Renata Ramos París. • 27 de novembre: - Xerrada virtual amb Nevenka Fernández (primera dona a l’Estat espanyol que va guanyar un cas d’assetjament sexual contra un càrrec polític). - Activitat a les 19 h a Can Ginestar. Aquest bloc reforça la idea de continuïtat entre l’editorial inicial i la programació d’actes locals de sensibilització. 2. Projectes comunitaris i solidaritat a Sant Just 2.1. Projecte fotogràfic sobre les dones del municipi L’Agrupació Fotogràfica de Sant Just, amb suport de l’Ajuntament, impulsa des del juliol 2024 un projecte fotogràfic participatiu per: Crear un fons d’imatges que reflecteixi la diversitat i el rol essencial de les dones a Sant Just Desvern. Retratar dones de totes les edats i perfils en la seva vida quotidiana. Funcionament: Sessions fotogràfiques el segon dijous de cada mes, de 18.00 a 20.30 h, al Centre Cívic La Vagoneta. S’hi inclouen totes les dones inscrites durant el mes anterior, a través d’un formulari accessible des del web de Ràdio Desvern. Quan el fons tingui prou volum, es preveu una primera exposició i altres formats de difusió. Objectiu clau: construir un arxiu visual plural de la presència, força i aportació de les dones al municipi. Hi ha un moment distès en què el presentador «nomena» la Mariona Sales candidata ideal perquè la ràdio hi sigui representada, cosa que humanitza l’espai informatiu. 2.2. Campanya de recollida d’aliments a escoles i Gran Recapte Es destaquen dues dimensions de solidaritat alimentària a Sant Just: a) Campanya escolar de Càritas Sant Just Organitzada per Càritas Sant Just a partir del 24 de novembre (9 h) fins al 18 de desembre. Participen: Escoles Bressol Mainada i Marrex. Escoles Canigó, Montserrat, Montseny i Madre Sacramento. Institut de Sant Just, Centre Pilot, IFP Antoni Algaró i Biblioteca Joan Margarit. Es recullen productes bàsics i típics de festes: Arròs, pasta (espaguetis, macarrons), olives, galetes, cereals, xocolata. Productes de Nadal: neules, torrons, polvorons. Finalitat: reforçar el suport als usuaris de Càritas i garantir una distribució eficient entre famílies amb necessitats del municipi. b) Gran Recapte d’Aliments (falca promocional) Una falca específica recorda el Gran Recapte d’Aliments per a Càritas Sant Just (28, 29 i 30 de novembre) amb: Detall d’horaris i punts de recollida als principals supermercats (Condis, Mercat Municipal, Caprabo, Consum, BonArea…). Missatge clar: implicar el veïnat en el suport a persones i famílies vulnerables. Aquest bloc consolida la imatge de Sant Just com a comunitat activa i solidària, amb forta implicació de les escoles i del teixit comercial. 3. Informació general i premsa del dia 3.1. Portades dels diaris El programa dedica un espai diari a repàs de premsa, amb la Mariona Sales i el presentador comentant titulars i fotografies: Diari Ara: condemna del fiscal general de l’Estat per revelació de dades; debat sobre politització de la justícia. Notícies de ciència (llapis corrector de mutacions genètiques), seguretat viària (pla de xoc a l’AP-7) i esport (Barça femení a la Champions). El Periódico: Protagonisme al Camp Nou com a aparador d’empreses, en plena reconstrucció. Recuperació del Tramvia Blau a Barcelona (previst per 2027). Declaracions d’Óscar Puente sobre la connexió d’alta velocitat Barcelona–València per al 2027. La Vanguardia: Crisi institucional per la condemna del fiscal general Álvaro García Ortiz. Incendi a la cimera del clima de l’ONU a Belém (Brasil). Conflicte sobre Meta i la compensació econòmica a la premsa. El Punt Avui (i suplement L’Esportiu): Articles d’opinió crítics amb el funcionament de la justícia espanyola. Cultura (estrena d’un film català de stop motion, recuperació de cartes de l’exili republicà, etc.). Esport: el Barça femení continua líder a la Champions. El to és informatiu però proper, amb comentaris sobre les fotos de portada i alguna reflexió irònica (per exemple, sobre el Camp Nou en obres). 3.2. Informatius nacionals i locals Al llarg del programa s’emeten els butlletins de Catalunya Ràdio i els informatius horaris de Ràdio Desvern, on es reforcen: La polèmica política i judicial per la condemna al fiscal general. Debats sobre la monarquia espanyola (50 anys de la institució) i la Transició. Casos de corrupció i investigacions estatals (trama de mascaretes, judici a Jordi Pujol, etc.). En esports, retorn imminent del Barça al Camp Nou, situació del Girona, eurolliga de bàsquet, etc. A escala local es reiteren les notícies sobre Novembre Lila, projecte fotogràfic i campanya d’aliments, i es resumeix l’entrevista a l’Escola Montserrat. Aquest conjunt situa La Rambla com un magazín que integra actualitat nacional amb informació molt arrelada a Sant Just Desvern. 4. Temps i efemèrides 4.1. Previsió meteorològica Sense el meteoròleg habitual, el presentador llegeix la previsió preparada per l’equip del temps: Després del pas d’un front fred, entra vent del nord i domina el sol però amb ambient de ple hivern (5 °C a primera hora a Sant Just). Dissabte: dia de glaçades, cel força assolellat; núvols al vessant nord del Pirineu; vent (mistral, tramuntana) a la baixa. Diumenge: dia més ennuvolat, sense precipitacions; temperatura màxima i mínima una mica més alta però encara per sota del que tocaria. A escala catalana, es destaca: Neu al Pirineu, amb cota pujant de 1.200 a 1.600 m. Ambient gèlid i valors negatius a l’alta muntanya. Tònica hivernal fins, com a mínim, la primera setmana de desembre. La previsió es pot consultar també al web de Ràdio Desvern i a l’Instagram de l’emissora. 4.2. Efemèrides del 21 de novembre Espai divulgatiu amb celebracions internacionals i fets històrics: Dies mundials: Dia Mundial de la Televisió. Dia Internacional de l’Espina Bífida. Dia Mundial de la Pesca (reivindicant la pesca sostenible). Fets històrics destacats: 1783: primer vol tripulat en globus prop de París (Pilâtre de Rozier i el marquès d’Arlandes). 1877: Thomas Edison anuncia la invenció del fonògraf. 1916: enfonsament del transatlàntic Britannic (germà del Titanic) al mar Egeu. 1969: primer enllaç ARPANET entre universitats dels EUA, precursora d’Internet. Naixements: 1898: el pintor surrealista René Magritte. 1965: la cantant islandesa Björk, que esdevé l’efemèride musical del dia. S’hi escolta la cançó “It’s Oh So Quiet” de Björk per tancar el bloc. 5. Cultura, concerts i programació de Ràdio Desvern 5.1. Concert dels Gypsy Kings a Barcelona Es fa una recomanació cultural destacada: Concert de Gypsy Kings by André Reyes al Palau de la Música (Barcelona). Data: 27 de desembre, a les 21 h. Dins del 27è Festival Mil·lenni. Entrades entre 22 i 60 €, durada aproximada de 120 minuts sense pausa. Es destaquen els seus grans èxits: Bamboleo, Hotel California (BSO de The Big Lebowski), Volare, Djobi Djoba, etc. 5.2. Promoció de programes de la casa Al llarg del podcast s’escolten diverses falques promocionals de la graella de Ràdio Desvern: “El Refugi”: magazín de tarda presentat per Jaume Elias. “Smooth Jazz Club”: franja de música relaxant (chill-out, smooth jazz, funk suau, electrònica suau) de 16 a 17 h. “Jus Sardanes”: programa dedicat al món de la sardana. “Fabricants de cançons”: converses amb creadors de cançons, conduït per Maneu Gausachs. “Bits”: espai d’electrònica nocturna. “Cara B”: programa musical sobre l’altra cara de la música moderna. Aquestes falques reforcen la imatge de Ràdio Desvern com a emissora local amb programació diversa i culturalment activa. 5.3. Anuncis institucionals i campanyes públiques Entre blocs hi ha espots de la Generalitat de Catalunya i d’altres serveis públics, sobre: Habitatge (ajuts al lloguer, parc d’habitatge protegit, limitació de preus). Igualtat i feminismes (campanya contra les violències masclistes en les actituds quotidianes). Ús de la llengua catalana (guia de l’activista pel català). Salut pública (ictus, tabaquisme, entorns sense fum). Reciclatge i residus (contenidors, porta a porta, app BitPaid per obrir contenidors a Sant Just). Mobilitat sostenible (ambici – bicicletes elèctriques metropolitanes). Aquests missatges s’integren naturalment en el to cívic i comunitari del magazín. 6. Educació i comunitat: entrevista a l’Escola Montserrat La peça central del programa és l’entrevista a l’Escola Montserrat de Sant Just, amb: Mireia Muñoz, directora del centre. Sílvia Dobon, especialista de llengua anglesa. 6.1. Identitat i missió del centre L’Escola Montserrat es presenta com un centre amb un projecte educatiu consolidat que: Respecta els ritmes d’aprenentatge dels infants. Dona importància a les individualitats i a la motivació. Posa l’accent en competències per a la vida i aprenentatge competencial. Es busca que l’alumnat construeixi el propi aprenentatge i desenvolupi habilitats socials, emocionals i acadèmiques. 6.2. Projecte eTwinning i connexió europea Un dels pilars del centre és el projecte eTwinning, que fa més de 10 anys que desenvolupen, especialment a 5è de primària. Característiques principals Projectes col·laboratius amb escoles de molts països europeus: Finlàndia, Suècia, Polònia, Alemanya, Grècia, Itàlia, França… Tema central compartit, treballat mitjançant una plataforma segura. Cada curs, projecte diferent i escoles col·laboradores noves, però sempre alineat amb: ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible). Mirada sobre Europa i la ciutadania global. Beneficis per a l’alumnat Millora de la comunicació oral i escrita en anglès (llengua vehicular comuna). Motivació extra per comunicar-se amb iguals d’altres països en contextos reals i significatius. Treball col·laboratiu i projectes inclusius que permeten adaptar rols i tasques a la diversitat de l’aula. Desenvolupament de la competència global: Coneixement i apreciació de la diversitat cultural. Comparació entre realitats locals i globals. Recerca de solucions a problemàtiques comunes (sobretot mediambientals). 6.3. Projecte actual: “Naturally Connected” El projecte eTwinning en curs es diu “Naturally Connected” i té com a objectiu: Fomentar el benestar de l’alumnat a través de la connexió amb la natura. Treballar l’educació ambiental i la salut física i mental. Metodologia i activitats • Enquestes prèvies a alumnat i professorat: - Expectatives sobre la col·laboració europea. - Habilitats tecnològiques. - Relació prèvia amb la natura i activitats preferides a l’aire lliure. • Presentacions i coneixença entre escoles: - Presentacions personals en un mur virtual. - Localització de les escoles amb Google Earth / Google Maps. - Mapa físic a l’aula per situar països i ciutats. • Creació col·laborativa del logo del projecte: - Treball en equips internacionals. - Disseny de sis propostes de logo. - Votació democràtica amb l’eina Mentimeter. • Elecció d’una flor simbòlica del projecte: - Opcions: girassols, espígol, zínies, petúnies, margarides. - Cada escola vota i al gener totes planten la mateixa flor. - Elaboració d’un diari compartit amb fotos, vídeos i reflexions sobre el creixement de les plantes i les emocions associades. • Treball de camp a Collserola i parcs locals: - Investigació sobre flora, fauna i activitats possibles a Collserola. - Reflexió sobre la importància de tenir un parc natural proper a la ciutat. - Connexió entre natura i benestar emocional. • Producte final compartit: - Elaboració d’un llibre virtual sobre parcs naturals i espais verds de cada país. - Ús dels fòrums d’eTwinning per debatre: - Com ens fa sentir la natura. - Quines activitats a l’aire lliure preferim. - Comparació amb les respostes d’altres estudiants europeus. • Activitats de benestar compartides: - Previsió de sessions de ioga a l’aire lliure gravades i intercanviades entre escoles. - Continuació de dinàmiques creatives (poemes, danses, etc.) iniciades en projectes anteriors. L’escola subratlla que tot aquest treball en xarxa reforça el sentiment de comunitat europea i l’ús funcional de l’anglès. 6.4. Altres projectes d’innovació: Programa PCMAT La directora presenta un nou programa del Departament d’Educació i Formació Professional: PCMAT. Objectiu: millorar el raonament matemàtic i el pensament computacional. Integració de matemàtiques i programació per potenciar: Resolució de problemes. Treball manipulatiu i aplicat. Funcionament pràctic: Un mentor extern (expert en el programa) visita l’escola cada dimecres. Treballa en codocència amb tutors i tutores de 5è i 6è de primària. Es percep una millora en la capacitat de raonament i en l’actitud de l’alumnat davant les matemàtiques. Aquesta experiència s’ha pogut compartir amb una escola italiana (ICS Fiorano Modenese), en el marc d’un projecte Erasmus+, que va visitar l’Escola Montserrat per observar: Com es treballen les matemàtiques. L’organització del centre i la gestió pedagògica. Intercanvi d’experiències que beneficia tant mestres com alumnat. 6.5. Xarxa, vincles i projectes intergeneracionals L’escola posa molt èmfasi en la xarxa de relacions que construeix: a) Dins del centre: Padrins i Fillols Projecte intern molt valorat, explicat sobretot per la Sílvia Dobon: L’alumnat de cicle superior (5è i 6è) fa de padrí o padrina de l’alumnat d’educació infantil. Es fan activitats transversals: Padrins de lectura (contes, poesies). Jocs compartits, festes, activitats musicals. Tallers relacionats amb projectes (per exemple, poemes d’animals per Sant Jordi, sessions de relaxació o ioga, etc.). Beneficis: Els grans desenvolupen habilitats socials, responsabilitat i consoliden aprenentatges en haver d’explicar-los. Els petits guanyen autonomia, confiança i referents positius. Es crea un clima d’escola cohesionada, amb vincles entre I3 i 6è. b) Amb el municipi L’Escola Montserrat participa activament en la vida comunitària de Sant Just: Activitats conjuntes amb la Residència propera (cantada de Nadales per part de l’alumnat de 6è → projecte intergeneracional). Treball coordinat amb l’Escola Bressol Mainada: Visites d’I3 a la bressol i d’I2 a l’escola Montserrat. Facilitar la transició de cicle (d’escola bressol a infantil). L’escola també pren part en activitats proposades per l’Ajuntament i altres entitats locals, reforçant la seva condició d’escola oberta, inclusiva i arrelada al poble. c) Projectes internacionals addicionals A més d’eTwinning, mantenen un projecte de correspondència postal entre alumnat de 6è i estudiants d’una escola del Canadà. Intercanvi de cartes en anglès. Coneixement d’un altre context cultural fora d’Europa. Tots aquests vincles –interns, locals i internacionals– formen part del que la direcció defineix com una filosofia de xarxa, que fa créixer el centre i dona més oportunitats a l’alumnat. 7. Actualitat política i reflexió històrica 7.1. Secció amb Joel Reguant A la segona hora, el consultor polític Joel Reguant fa l’espai d’actualitat política amb un to reflexiu i didàctic. Temes tractats 50è aniversari de la mort de Franco (20 de novembre): Recordatori que la dictadura no va ser enderrocada sinó que va acabar amb la mort al llit del dictador. Reflexió crítica sobre el fet que molts joves: No coneixen bé el franquisme ni el nazisme. No són capaços de citar ni tan sols tres camps de concentració nazis. Advertència sobre dades preocupants: un percentatge significatiu de joves estaria disposat a acceptar una dictadura. Debat sobre la necessitat d’educació històrica sòlida (franquisme i Segona Guerra Mundial s’estudien tard i poc a fons). S’incideix que una societat que no entén el seu passat està condemnada a repetir-lo. Condemna del fiscal general de l’Estat (Álvaro García Ortiz): Sorpresa per la rapidesa de la sentència del Tribunal Suprem. Crítica que la inhabilitació sigui només per al càrrec de fiscal general, i no per a tots els càrrecs públics. Reflexió sobre la politització de la Fiscalia i del Consell General del Poder Judicial. Es reivindica una veritable separació de poders i sistemes de nomenament més independents del govern. Judici a Jordi Pujol i estat de salut: Comentari sobre la conveniència d’adaptar la vista al seu estat (95 anys i pneumònia recent), per exemple amb declaració telemàtica. Context internacional: Trump i el cas Epstein: Esment de l’obertura de documentació vinculada a Jeffrey Epstein. Atenció a possibles implicacions de Donald Trump, tot recalcant la necessitat de transparència. La secció es caracteritza per un to crític però pedagògic, intentant explicar els fets en clau comprensible per a l’audiència general. 8. Espais de benestar: astrologia i psicologia 8.1. Astrologia amb l’Aranxa L’Aranxa presenta un espai setmanal d’astrologia centrat en: La Lluna nova a Escorpí (grau 28), esdevinguda ahir. Mercuri retrograd i la seva influència sobre la comunicació, la tecnologia i el pensament. Una forta oposició a Urà, que es descriu com un “despertador emocional”. Idees clau La Lluna nova a Escorpí funciona com un portal de depuració: Marca un punt on allò que s’ha estat sostenint amb dificultat arriba al límit. No és tant un final explosiu, sinó la culminació d’un procés intern. Mercuri retrograd prop del Noviluni indica que: Encara no tenim totes les respostes. Estem revisant i reinterpretant fets passats. L’oposició a Urà: Trenca rutines i patrons automàtics. Pot portar notícies inesperades i revelacions. Impulsa preguntes com: “Quina part de mi ja no pot continuar vivint igual?”. Es convida l’oient a mirar la ferida d’origen, a detectar les “cataractes” emocionals que ens hem posat per sobreviure i a encarar-les des d’un lloc adult i conscient. El to és espiritual però molt psicològic, connectant astrologia amb processos de creixement personal. 8.2. Psicologia amb David Fernández: el dol i la pèrdua L’espai final del magazín, amb el psicòleg David Fernández, aborda el tema de la pèrdua: Pèrdua per mort d’un ésser estimat. Pèrdua per ruptura o distanciament d’algú important (amics, parella…). Inclou també la pèrdua de mascotes, molt significativa per a moltes persones. Fases i emocions del dol Encara que no es parla d’un model rígid, s’hi reconeixen etapes habituals: Negació: no ens acabem de creure el que ha passat. Preguntes sense resposta: “Per què ha passat? Què podria haver fet?” → pot aparèixer culpa. Rabia i posterior tristesa profunda. Lent aprenentatge i, finalment, acceptació. Es destaca que: Totes les emocions (tristesa, ràbia, confusió, alleujament) són válides. El problema sorgeix quan l’entorn imposa que “ja hauries d’estar bé”, invalidant el ritme propi. El buit, la soledat i la reorganització La pèrdua deixa un buit que no s’ha d’omplir immediatament, sinó reorganitzar la vida al seu voltant. Es parla de la soledat no desitjada: Pot fer molta por. Condueix algunes persones a cercar compulsivament noves relacions (per exemple, després d’una ruptura de parella). Es proposa respectar el procés, entendre que la soledat també pot ser un espai de transformació, i evitar decisions preses només per por al buit. Rituales, records i ajuda professional Els rituals (funerals, cartes, objectes simbòlics, converses significatives) ajuden a posar ordre a les emocions. Recordar no vol dir quedar-se atrapat en el passat; és una manera d’integrar la persona perduda en la nostra història. Demanar ajuda psicològica no és un fracàs, sinó un recurs sa: Permet obtenir perspectiva externa. Ajuda a validar el que sentim i evitar perdre’ns en la tristesa o en la por. El missatge de fons: el dol és inevitable però transitable, i pot esdevenir també un acte d’amor cap a allò que hem viscut. 9. Tancament del programa El presentador Daniel Martínez tanca La Rambla: Resumint els continguts del dia (notícies locals, premsa, efemèrides, entrevista a l’Escola Montserrat, política amb Joel Reguant, astrologia amb l’Aranxa i psicologia amb David Fernández). Avançant la programació de dilluns (entrevista a l’Escola Canigó, promoció econòmica, secció de cuina amb foodies i bloc d’esports). Recordant el resum setmanal de la Rambla que s’emet els dissabtes. El to final és proper, comunitari i molt vinculat a la vida quotidiana de Sant Just Desvern. Interlocutors principals Daniel Martínez – presentador de La Rambla. Mariona Sales – cap d’informatius i responsable de notícies locals. Mireia Muñoz – directora de l’Escola Montserrat. Sílvia Dobon – especialista d’anglès de l’Escola Montserrat. Joel Reguant – analista d’actualitat política. Aranxa – col·laboradora d’astrologia. David Fernández – psicòleg, col·laborador habitual. Diverses veus d’anuncis institucionals i falques de programes (Generalitat, Ràdio Desvern, etc.). Tags (paraules clau) Ràdio Desvern La Rambla Sant Just Desvern Novembre Lila violència masclista 12a Marxa del Baix Llobregat Walden Parc de Torreblanca Nevenka Fernández Can Ginestar Agrupació Fotogràfica de Sant Just projecte fotogràfic dones Càritas Sant Just recollida d’aliments Gran Recapte Escola Montserrat eTwinning Naturally Connected ODS Collserola PCMAT padrins i fillols residència gent gran Escola Bressol Mainada educació inclusiva Joel Reguant Franco 50 anys fiscal general de l’Estat politització de la justícia astrologia Lluna nova en Escorpí Mercuri retrògrad Urà psicologia dol pèrdua soledat rituals de comiat Ràdio local programació cultural Seccions amb temps (en segons) 1) Obertura i editorial Novembre Lila {"start_second":0,"end_second":119,"section_title":"Editorial sobre la marxa comarcal contra la violència masclista","section_summary":"Presentació de La Rambla i editorial de Daniel Martínez sobre la 12a Marxa del Baix Llobregat contra la violència masclista. Es destaca el paper de Sant Just amb punt de sortida al Walden, la trobada al Parc de Torreblanca i la importància de la responsabilitat col·lectiva en la lluita contra les violències envers les dones."} 2) Avanç de continguts del magazín {"start_second":160,"end_second":448,"section_title":"Presentació del magazín i falques de programes de Ràdio Desvern","section_summary":"El conductor avança els continguts de la segona hora (espai d’actualitat política amb Joel Reguant, secció d’astrologia i psicologia). Entre mig, s’emeten falques promocionals de programes com Smooth Jazz Club, El Refugi i Jus Sardanes, situant l’oient en la graella general de Ràdio Desvern."} 3) Notícies locals: Novembre Lila, projecte fotogràfic i solidaritat {"start_second":448,"end_second":801,"section_title":"Bloc de notícies de Sant Just amb Mariona Sales","section_summary":"Mariona Sales presenta tres notícies principals: 1) Agenda del tram final del Novembre Lila a Sant Just, incloent la participació a la marxa comarcal contra la violència masclista i els actes del 25N i 27N; 2) Projecte fotogràfic participatiu de l’Agrupació Fotogràfica de Sant Just per visibilitzar la diversitat de dones del municipi; 3) Campanya de recollida d’aliments impulsada per centres educatius i coordinada per Càritas Sant Just. Es tanca amb un breu resum de titulars i pas a la publicitat."} 4) Falques: Gran Recapte i campanyes institucionals {"start_second":829,"end_second":967,"section_title":"Publicitat social i institucional (Gran Recapte, habitatge, Fabricants de cançons)","section_summary":"Emissió de la falca del Gran Recapte d’aliments per a Càritas Sant Just amb detall de dates i punts de recollida, seguida d’un anunci de la Generalitat sobre polítiques d’habitatge i la promoció del programa Fabricants de cançons. Serveix de transició entre bloc informatiu local i repàs de premsa."} 5) Portades dels diaris {"start_second":994,"end_second":1414,"section_title":"Repàs de portades: justícia, Camp Nou i clima","section_summary":"Espai diari de portades amb Daniel Martínez i Mariona Sales. S’analitzen els titulars del diari Ara (condemna del fiscal general de l’Estat, avenços científics, accidents a l’AP-7), El Periódico (reobertura parcial del Camp Nou, recuperació del Tramvia Blau, alta velocitat Barcelona–València), La Vanguardia (crisi institucional per la condemna del fiscal general, incendi a la cimera del clima, cas Meta) i El Punt Avui (opinió sobre la justícia espanyola, cultura i esport). El to és informatiu amb comentaris irònics sobre la presentació mediàtica d’algunes notícies."} 6) Tancament del bloc informatiu i conversa distesa {"start_second":1414,"end_second":1490,"section_title":"Comiat a Mariona Sales i apunt personal de cap de setmana","section_summary":"Daniel acomiada la Mariona Sales desitjant-li bon cap de setmana. Ella explica que assistirà a l’entrega de premis d’una cursa de karts i comenten la il·lusió pel vídeo recopilatori de la temporada. Es reforça el to proper i humà del programa abans de la pausa musical."} 7) Blocs musicals i promoció concert Gypsy Kings {"start_second":1503,"end_second":1964,"section_title":"Música i recomanació cultural: Gypsy Kings al Palau de la Música","section_summary":"Després d’un bloc musical amb rumba (Gypsy Kings), Daniel justifica l’ambient ‘folklòric’ perquè el grup actuarà a Barcelona. Detalla el concert dels Gypsy Kings by André Reyes al Palau de la Música (27 de desembre, Festival Mil·lenni), preus de les entrades, durada i punts de venda. Es presenta com una festa plena de clàssics internacionals."} 8) Efemèrides del 21 de novembre {"start_second":1964,"end_second":2160,"section_title":"Efemèrides del dia i naixement de Björk","section_summary":"Espai d’efemèrides: se subratllen el Dia Mundial de la Televisió, el Dia Internacional de l’Espina Bífida i el Dia Mundial de la Pesca. Es recorden fets històrics com el primer vol en globus tripulat, la invenció del fonògraf, l’enfonsament del Britannic i el primer enllaç ARPANET. En l’apartat de naixements, es destaca René Magritte i es tria Björk com a efemèride musical del dia, cosa que dona pas a la cançó ‘It’s Oh So Quiet’."} 9) Publicitat institucional (idiomes, residus, salut…) {"start_second":2370,"end_second":2657,"section_title":"Falques institucionals: llengua, reciclatge, salut i mobilitat","section_summary":"Bloc de publicitat de la Generalitat i Ajuntament: campanya sobre protecció de dades a internet, promoció de l’app BitPaid per als contenidors de Sant Just, espot contra les violències masclistes, servei de bicicletes elèctriques ambici, campanya antitabac, promoció del reciclatge i de la llengua catalana (‘Treu la llengua’), i consells davant l’ictus amb la veu de Mireia Belmonte. S’hi afegeix menció de la col·laboració de Ràdio Desvern en aquestes campanyes."} 10) Previsió meteorològica {"start_second":2681,"end_second":2995,"section_title":"El temps: ambient d’hivern, neu al Pirineu i fred intens","section_summary":"Daniel, en absència del meteoròleg habitual, llegeix la previsió del temps: després d’un front, entra vent del nord i es consolida un ambient de ple hivern amb 5 °C a primera hora a Sant Just. Es detalla el cap de setmana: dissabte de glaçades i sol amb núvols en augment, neu al vessant nord del Pirineu amb cota entre 1.200 i 1.600 m, i diumenge amb més núvols i temperatures lleugerament més altes però per sota de la mitjana. També es descriu l’evolució del fred i el vent (tramuntana, mestral) a escala catalana fins a la primera setmana de desembre."} 11) Informatius Catalunya Ràdio i butlletí local de les 11 h {"start_second":3169,"end_second":3816,"section_title":"Butlletí nacional i notícies de Sant Just (11 h)","section_summary":"Bloc d’informatius amb Joan Bota i Natàlia Ramon: es tracta la polèmica per la condemna del fiscal general de l’Estat, la commemoració dels 50 anys de la monarquia espanyola amb un discurs de Felip VI cridant al diàleg, diversos casos judicials (trama de mascaretes, judici a Jordi Pujol), conflictes internacionals (Nigèria, Bòsnia), incendis en restaurants del grup del Celler de Can Roca i esports (Barça, Girona, Eurolliga, handbol). A continuació, Mariona Sales fa el butlletí local de les 11 h, on reforça el calendari del Novembre Lila, el projecte fotogràfic de dones i la campanya de recollida d’aliments de Càritas Sant Just."} 12) Promo programes, publicitat local i retorn a La Rambla {"start_second":4198,"end_second":4407,"section_title":"Falques de programes i comerç local abans de l’entrevista","section_summary":"Abans de la segona hora de La Rambla s’emet una nova tanda de falques de programes (‘Jus Sardanes’, ‘Bits’, ‘Cara B’) i es repeteix la promoció del Gran Recapte. També hi ha una falca de suport al comerç local de Sant Just, posant en valor els diferents eixos comercials del municipi. Aquest bloc serveix de transició cap a l’entrevista educativa del dia."} 13) Entrevista educativa: Escola Montserrat {"start_second":4407,"end_second":5623,"section_title":"Entrevista a l’Escola Montserrat: innovació, eTwinning i comunitat","section_summary":"Converses amb Mireia Muñoz (directora) i Sílvia Dobon (especialista d’anglès) sobre el projecte educatiu de l’Escola Montserrat. Expliquen la missió del centre, l’aposta per respectar ritmes d’aprenentatge i fomentar competències per a la vida. Es detalla el projecte eTwinning, amb més de deu anys de trajectòria, col·laboració amb escoles europees i enfocament en ODS. Es presenta el projecte actual ‘Naturally Connected’, centrat en la connexió amb la natura i el benestar, amb activitats com enquestes, logos col·laboratius, votacions de flors, treball de camp a Collserola i llibres virtuals sobre parcs naturals. S’exposa el programa PCMAT de matemàtiques i pensament computacional, l’arribada de mentors i la visita d’una escola italiana dins d’Erasmus+. Finalment, es detalla el projecte intern de ‘Padrins i Fillols’ entre cicle superior i infantil, la col·laboració amb la residència de gent gran i amb l’Escola Bressol Mainada, i la voluntat de crear xarxa local i internacional. L’entrevista mostra una escola oberta, innovadora i molt vinculada a la comunitat de Sant Just."} 14) Espai d’actualitat política amb Joel Reguant {"start_second":5839,"end_second":6748,"section_title":"Reflexió política: 50 anys de la mort de Franco i condemna del fiscal general","section_summary":"Joel Reguant analitza tres grans blocs: 1) el 50è aniversari de la mort de Franco, criticant el desconeixement històric de molts joves sobre dictadures i nazisme, i alertant del perill que un percentatge rellevant accepti la idea d’una dictadura; 2) la condemna del fiscal general de l’Estat per revelació de secrets, amb reflexió sobre la politització de la Fiscalia i la necessitat d’una separació real de poders; 3) la situació judicial de Jordi Pujol, la seva salut i la conveniència d’adaptar els procediments. També es fa una breu menció a Donald Trump i els papers d’Epstein. El to és crític, pedagògic i orientat a fomentar la cultura democràtica."} 15) Avanç de la tercera hora: astrologia i psicologia {"start_second":6766,"end_second":6836,"section_title":"Pont cap a la tercera hora: astrologia i psicologia","section_summary":"El presentador avança els continguts de la tercera hora de La Rambla: espai d’astrologia amb l’Aranxa, centrat en el present i el futur des de la mirada astrològica, i espai de psicologia amb David Fernández. Serveix de transició entre l’actualitat política i els blocs de benestar personal."} 16) Informatius nacionals i butlletí local de les 12 h {"start_second":6836,"end_second":7369,"section_title":"Butlletí de les 12 h i resum local","section_summary":"Nou bloc d’informatius de Catalunya Ràdio amb Joan Bota, centrats en la crida al diàleg de Felip VI en plena polèmica pel fiscal general, la pèrdua de votació de pressupostos a Barcelona i qüestions internacionals. A continuació, Mariona Sales fa el butlletí de Sant Just de les 12 h, reforçant el projecte fotogràfic de dones, la campanya d’aliments de Càritas i un breu resum radiofònic de l’entrevista a l’Escola Montserrat. Es fixa l’Escola Montserrat com a referent d’innovació i connexió internacional."} 17) Astrologia: Lluna nova en Escorpí i Mercuri retrògrad {"start_second":8078,"end_second":8933,"section_title":"Secció d’astrologia amb l’Aranxa: transformació i alliberament","section_summary":"L’Aranxa explica la significació de la Lluna nova a Escorpí (grau 28), amb oposició molt precisa a Urà i Mercuri retrògrad implicat. Es descriu un moment col·lectiu i personal de depuració profunda, en què allò que s’havia sostingut amb dificultat arriba al seu límit. Mercuri retrògrad indica que encara no tenim totes les respostes i estem revisant el passat, mentre que Urà actua com un ‘despertador emocional’ que trenca rutines i patrons. La secció convida l’oient a mirar la ferida d’origen, detectar les ‘cataractes’ emocionals i assumir que el nou només pot néixer quan deixem anar estructures antigues. Es plantegen preguntes com ‘Quina part de mi ja no puc continuar vivint igual?’ i s’anima a acceptar la transformació com a via cap a una vida més autèntica."} 18) Psicologia: el dol i la pèrdua amb David Fernández {"start_second":9143,"end_second":10071,"section_title":"Espai de psicologia: gestionar la pèrdua i el dol","section_summary":"El psicòleg David Fernández aborda el procés de dol després de la pèrdua d’algú important (per mort, ruptura o distanciament), incloent-hi també la pèrdua de mascotes. Explica les fases habituals (negació, preguntes sense resposta, culpa, ràbia, tristesa, aprenentatge i acceptació) insistint que totes les emocions són vàlides. Subratlla el pes del buit i la soledat, i com a vegades el problema no és la soledat present, sinó la por a ‘acabar sol’. Es parla d’estratègies com reorganitzar la vida al voltant del buit, no voler omplir-lo de pressa, utilitzar rituals (cartes, comiats, símbols) per posar ordre i significat, i recordar que demanar ajuda psicològica no és un fracàs. El missatge final és que el dol és un procés evolutiu inevitable però transitable, que també pot esdevenir un acte d’amor cap al que s’ha viscut."} 19) Tancament del magazín i avanç de dilluns {"start_second":10284,"end_second":10351,"section_title":"Comiat de La Rambla i avanç del proper programa","section_summary":"Daniel Martínez tanca el programa resumint els continguts del dia (notícies locals, portades, efemèrides, entrevista a l’Escola Montserrat, política, astrologia i psicologia) i agraint l’acompanyament dels oients. Avança el menú de dilluns: cloenda del cicle d’entrevistes educatives amb l’Escola Canigó, secció de promoció econòmica, espai de cuina amb foodies i tancament amb esports. Recorda també el resum setmanal de La Rambla dels dissabtes i s’acomiada fins dilluns, mantenint el to de proximitat característic del magazín."}

  • Xoc d'Estics del 20/11/2025 - episode art
    Xoc d'Estics
    1h 58min

    Xoc d'Estics del 20/11/2025

    El programa de l’hoquei sobre patins català. Conductors: Artur Àvila i Nani Gil. “Xoc d’estics” ofereix tots els resultats de la jornada i entrevistes als seus protagonistes i, en concret, se centra en l’Ok Lliga masculina i femenina, l’Ok Plata, la Lliga Nacional Catalana masculina i femenina, així com en competicions europees i en els partits que corresponguin a la Copa del Rei i de la Reina.

  • #501 - El Refugi del 20/11/2025 — Notícies, festes universitàries i jocs de taula - episode art
    El Refugi
    1h 51min

    #501 - El Refugi del 20/11/2025 — Notícies, festes universitàries i jocs de taula

    Visió general del programa El Refugi a Ràdio Desvern ofereix en aquest episodi una tarda molt completa amb tres grans blocs: • Actualitat informativa (política, economia, successos, temps, trànsit i esport, tant general com local) • Món universitari i oci juvenil, amb una conversa àgil sobre festes universitàries, socialització i vida al campus • Jocs de taula i associacionisme, amb la presentació d’un esdeveniment especial a Molins de Rei i d’un joc de taula modern Tot plegat, intercalat amb música (especialment de Marc Cuevas i sessions de Bizarrap), crea un to dinàmic que combina informació seriosa amb continguts lleugers i d’entreteniment. 1. Zoom Informatiu: política, economia i actualitat 1.1. Condemna al fiscal general de l’Estat • El Tribunal Suprem condemna Álvaro García Ortiz, fiscal general de l’Estat, a: - Multa de 7.200 € - 2 anys d’inhabilitació per revelació de secrets - 10.000 € d’indemnització per danys morals a Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso • El cas s’origina per la filtració d’un correu electrònic confidencial on l’advocat de González Amador negociava un acord en una investigació per frau fiscal. • El Suprem l’absol d’altres delictes (prevaricació i omissió del deure de custòdia). • La sentència inclou dos vots particulars de magistrades que apostaven per l’absolució. "Hoy son campañas de desinformación y también abusos de poder. La amenaza, por tanto, sigue ahí" – Pedro Sánchez, vinculant el context actual amb la defensa de la democràcia. • Reacció del govern espanyol: - Fèlix Bolaños expressa desacord amb la sentència però diu que el govern la respecta - Anuncia que s’activarà el mecanisme per nomenar un nou fiscal general • Reacció del PP: - Alberto Núñez Feijó acusa Pedro Sánchez de dirigir una "operación política" contra Ayuso - Demana la dimissió de Sánchez i que demani perdó a la ciutadania 1.2. Corrupció i contractacions irregulars • A Almeria, el president de la Diputació, Javier Aureliano García, i altres detinguts queden en llibertat amb càrrecs. • S’investiga una trama de: - Suborn - Malversació - Blanqueig de capitals - "Mossegades" en contractes, incloses compres de mascaretes el 2021 • La UCO investiga empreses vinculades a la Diputació, com Tagilis. 1.3. Condemna multimilionària a Meta • Un jutjat de Madrid condemna Meta (Facebook i Instagram) a pagar 479 milions d’euros a 87 mitjans digitals i agències de notícies d’Espanya. • Motiu: competència deslleial per ús indegut de dades personals per fer publicitat personalitzada sense consentiment explícit. • Es calcula que Meta hauria generat més de 5.200 milions d’euros en publicitat online a Espanya (2018–2023) vulnerant el RGPD. • Entre els demandants hi ha mitjans catalans com Grup Godó, Diari Ara i Segre. • Meta té 20 dies per recórrer, i la resolució pot marcar precedent legal en el sector publicitari. 1.4. Temps: entrada d’aire fred i neu baixa • Una gropada d’aire fred àrtic porta l’hivern a Catalunya: - Temperatures sota zero a l’interior i al Pirineu - Possibles ruixats al nord-est (entre Barcelona i Girona) - Cota de neu fins als 400 m, amb opció de neu al Montseny i les Gavarres • Temperatures mínimes: - Entre –3 i 4 ºC a l’interior - Entre 5 i 9 ºC a la costa • Vent de tramuntana i mestral fort, sobretot a Camp de Tarragona i Ponent, amb ratxes > 70 km/h i onatge de fins a 2,5 m a la Costa Brava. • Divendres: el temps s’estabilitza, però la neu al Pirineu augmenta i el vent continua intens. 1.5. Trànsit i seguretat viària a l’AP-7 • El Servei Català de Trànsit engega un pla per reduir la sinistralitat a l’AP-7, sobretot al tram de Tarragona, on hi ha hagut 10 de 15 víctimes mortals de l’any a la via. • Mesures principals: - Més radars fixos i mòbils - Vigilància amb helicòpters, amb atenció especial als camions i la prohibició d’avançament - Reducció de la velocitat a les Terres de l’Ebre: • 100 km/h per a turismes • 80 km/h per a vehicles pesants - Més inspeccions a camions (el 45 % dels controlats presenten defectes) • S’avaluarà l’eficàcia del pla al març de 2026. 2. Actualitat local de Sant Just Desvern 2.1. Mobilitat: reforç del tram baix • El tram baix reforça la seva freqüència de pas des del novembre: - Especialment divendres, dissabtes, diumenges i festius - S’adapta a l’augment de la demanda i a nous patrons de mobilitat • Objectius: - Oferir un servei equiparable a un dia feiner en hora punta - Donar resposta a un pic de mobilitat els divendres a les 15 h - Millorar la connexió de Sant Just amb Barcelona i municipis veïns - Fomentar transport sostenible i reduir l’ús del vehicle privat. 2.2. Cultura: èxit de “Matilda, el musical” • La Factoria de Teatre de l’Ateneu de Sant Just estrena “Matilda, el musical” a la Sala del Cinquantenari. • Totes les entrades exhaurides per a les tres funcions (22 i 23 de novembre). • És la primera gran producció juvenil de la Factoria, basada en la història d’una nena extraordinària que afronta dificultats amb: - Intel·ligència - Coratge - Imaginació • L’obra combina vibració escènica, emoció i humor negre, i demostra el creixement del teatre juvenil al municipi. 2.3. Política local: entrevista al portaveu del PP • Enrique Salvadores, portaveu del PP a Sant Just, comenta en entrevista a Ràdio Desvern: - El darrer ple municipal - Les noves ordenances - La situació de l’habitatge social - Els incidents al ple del 30 d’octubre • Sobre l’ordenança de tinença d’animals: - La qualifica de bona en línies generals - Destaca la base de dades d’ADN caní per combatre l’incivisme - Critica el govern local per rebutjar 62 esmenes de Junts • L’entrevista completa es pot escoltar al podcast de Ràdio Desvern. 3. Esports: futbol, tennis i bàsquet d’elit 3.1. Futbol internacional • Itàlia (quatre vegades campiona del món) disputarà la repesca per al Mundial 2026 contra Irlanda del Nord. - El partit serà el 26 de març de 2026, a casa, possiblement a San Siro. 3.2. Copa Davis i tennis • Espanya remunta i es classifica per a les semifinals de la Copa Davis: - Victòria de Jaume Munar i derrota de Pablo Carreño en els individuals - El punt decisiu s’aconsegueix al dobles - Espanya (sis cops campiona) s’enfrontarà al guanyador de l’Argentina–Alemanya. 3.3. Barça femení i Champions • El Barça treballa perquè l’equip femení pugui disputar algun partit de Champions al Camp Nou remodelat. - Ho confirma el directiu Xavi Puig - Encara no hi ha data fixada; cal quadrar-ho amb el calendari del primer equip masculí. 3.4. Lesió greu de Cristian Portuguès • Cristian Portuguès pateix una lesió de genoll a l’entrenament i podria perdre’s la resta de la temporada. • Sospita d’afectació del lligament encreuat; ha de visitar el doctor Cugat per saber-ne l’abast. 3.5. Bàsquet: redebut de Xavi Pasqual al Barça • Primer gran test de Xavi Pasqual com a nou entrenador del Barça de bàsquet a l’Eurolliga: - Partit a domicili contra Anadolu Efes (equip turc, 16è classificat) - El Barça és sisè a la taula - L’ambient a la pista turca és sempre molt exigent. 3.6. Actualitat esportiva catalana i local (Foodcat – Víctor Cortines) La secció Foodcat incorpora un bloc de notícies esportives centrades sobretot en el Barça i el futbol català: 3.6.1. Barça masculí: retorn de lesionats • De cara al partit contra l’Athletic Club de Bilbao, el Barça recupera peces clau: - Lamine Yamal i Raphinha disponibles per al cap de setmana - Joan Garcia també podria estar a punt - Pedri està a prop de tornar, possiblement a Champions contra el Chelsea • El conjunt de Hansi Flick comença a recuperar efectius i a guanyar competitivitat. 3.6.2. Nova quarta equipació del Barça • El Barça presenta una quarta equipació trencadora que homenatja el 0–3 al Santiago Bernabéu (2004), amb el famós gol de Ronaldinho i l’ovació del públic blanc. • Detalls destacats: - Disseny en referència al traçat de la pilota al gol de Ronaldinho (element més de màrqueting que d’exactitud) - Al coll, hi consten els minuts dels tres gols del Barça d’aquell clàssic. 3.6.3. Bàsquet: prèvia del debut de Xavi Pasqual • Es reforça el que ja s’havia explicat al Zoom esportiu: partit Anadolu Efes – Barça, clau per mesurar l’inici de l’era Pasqual. 3.6.4. Girona i Espanyol a Primera • Girona: - Partit Betis–Girona a Sevilla, tercera jornada de Lliga - Objectiu: sumar 3 punts i sortir de la zona de descens (tot i haver guanyat l’última jornada) - Horari: diumenge, 16.15 h • Espanyol: - Rep el Sevilla a casa - Horari: dilluns, 21 h (tanca la 13a jornada) - Necessita una victòria per mantenir el bon inici i aspirar a posicions europees (és 6è, zona de Conference League). 3.6.5. Fórmula 1 i motociclisme • MotoGP: temporada acabada. • Fórmula 1: queden tres grans premis; s’acosta el final de temporada. - Aventpenúltim GP a Las Vegas. - Situació insòlita al campionat: Norris lidera la classificació amb 390 punts, seguit de Piastri (366) i Verstappen (341), en una lluita molt ajustada. 3.6.6. Atlètic Sant Just • Objectiu: sumar 3 punts per acostar-se a la zona alta i aspirar al play-off d’ascens. • Partit: - Atlètic Sant Just – Vilafranca - Dissabte, 18.05 h (horari singular, remarcat a l’antena) • L’equip es troba a mitja taula però vol lluitar per l’ascens a Tercera RFEF. 4. Efemèride del dia: 50 anys de la mort de Franco 4.1. Context històric i reaccions socials • El 20 de novembre fa 50 anys de la mort de Franco (1975). • Es recupera l’àudio històric de “Franco ha muerto”, que sonava a totes les llars d’Espanya. • Impacte emocional heterogeni: - En molts llocs, alegria continguda per la por al que podia passar amb el règim i la reacció feixista - En altres llars, pena i dolor, fruit d’un llegat de fidelitats basades en la por, la propaganda i la dependència. 4.2. Transició i conquesta de llibertats • La mort del dictador obre una escletxa de canvi, inicialment petita, però que permet l’entrada d’"aire nou". • Després de 40 anys de dictadura, l’Estat es troba en una cruïlla històrica: - Vagues, protestes estudiantils, moviments veïnals, intel·lectuals i treballadors reclamen un país diferent - La por comença a retrocedir davant l’esperança creixent. • La Transició es descriu com un procés: - Ple de pactes i concessions - Amb tensions i imperfeccions - Però que suposa una conquesta col·lectiva impulsada per la pressió social. • Conquestes clau: - Democràcia representativa - Reconèixer drets fonamentals - Pluralitat política - Llibertat d’expressió - Possibilitat d’imaginar un futur compartit. 4.3. Mirada al present: alerta davant el ressorgiment d’idees autoritàries • 50 anys després, es detecta el retorn d’algunes idees pròximes al franquisme al debat públic. • Preocupació especial pel jovent que no va viure la repressió, la censura ni les tortures, i que pot trivialitzar aquest període. "La millor manera d’honrar aquesta data és reafirmar el compromís de defensar la democràcia, preservar la llibertat i recordar que cap poble mereix viure amagat o en repressió." • Missatge central: memòria democràtica activa i compromís permanent amb els valors democràtics. 5. Música del programa 5.1. Cançó del dia: “No ha estado nada mal” – Marc Cuevas • Es presenta “No ha estado nada mal”, de Marc Cuevas, jove artista emergent d’Eivissa. • La cançó tracta: - Un amor viscut amb molta intensitat a través de gestos quotidians que esdevenen especials - La vulnerabilitat i la bellesa d’obrir el cor - El dubte entre “sort o mala sort” d’haver conegut aquest amor - La capacitat de celebrar un amor que s’acaba però que ha estat viscut amb autenticitat i passió. • Pistes que dona el presentador: - La cançó ha sortit aquella mateixa mitjanit - El cantant va participar a La Voz Kids - Producció de Gerard Giner "Alguns amors, encara que siguin efímers, mereixen ser recordats i celebrats per tot el que ens han aportat." • Durant el programa també sona una altra cançó de Marc Cuevas, “Todo esto”, reforçant la seva promoció com a artista emergent. 5.2. Altres temes musicals • Es punxen també temes urban/latins i sessions de Bizarrap: - Daddy Yankee – Bizarrap Music Session (referida com a cançó de discoteca preferida de la col·laboradora) - Altres cançons animades com a transició entre seccions i per reforçar l’ambient festiu de la tarda. 6. Secció “Sense Filtres” – Festes universitàries (Ariadna Cruz) 6.1. Introducció: la festa com a part de la vida universitària • L’Ariadna proposa parlar d’un tema més d’agradar que de preocupar: les festes universitàries. • Tots dos (Ariadna i Jaume) comparteixen experiències a la UAB (Autònoma), especialment a la Facultat de Comunicació. • Es defensa la idea que la universitat no és només estudiar, sinó també crear comunitat i xarxa social. 6.2. Les “novatades”: benvinguda als alumnes de primer • Les novatades són una benvinguda organitzada pels alumnes de segon per als de primer. • Activitats típiques: - Jocs amb quètxup, maionesa, farina, etc. - Dinàmiques per trencar el gel i afavorir la socialització • Importància: - Permeten conèixer gent ràpidament durant el primer mes de carrera - Molts dels amics actuals de l’Ariadna provenen d’aquell dia - Generen bromes i records que s’arrosseguen setmanes després • Anècdota destacada: - Una de les primeres vegades que l’Ariadna i el Jaume van parlar va ser a les novatades - Han passat dos anys i recorden una foto junts d’aquell moment. 6.3. Dimecres i dijous universitaris: sortir entre setmana • Es parla dels dijous universitaris, però l’Ariadna defensa els dimecres universitaris com a millor opció: 6.3.1. Arguments a favor dels dimecres • Entrades més barates i consum més econòmic (cubates a preus reduïts, ex. 4 € a Costa Breve). • Menys aglomeracions a la discoteca, ambient més respirable. • Estructura setmanal: - Dilluns i dimarts: dies “seriosos” de classes - Dimecres: dia amb expectativa de festa - Dijous: es sobreviu una mica cansat però contents - Divendres: ja gairebé és cap de setmana. • Es destaca el cas d’Itàlia, on el “mercoledì universitario” també és habitual. 6.3.2. Debat sobre la mandra i la responsabilitat • Molts estudiants no surten perquè tenen mandra o por a no rendir pels exàmens. • Els dos defensen que: - Una nit de festa no canvia el resultat d’un examen que és la setmana següent - A la franja de 1 h a 5 h de la matinada no s’aprofita per estudiar en condicions - És important viure la joventut i equilibrar estudis i oci. "Som joves, hem de viure la vida. Si no ho fem ara, quan ho farem?" 6.4. Agrupacions d’estudiants: LOCA (Facultat de Comunicació UAB) • A la Facultat de Comunicació hi ha el grup LOCA, que organitza i coordina les festes. 6.4.1. Funcions de LOCA "LOCA té dues funcions principals. La primera i més important és ser l’òrgan coordinador de l’alumnat i ser l’òrgan de connexió dins del grup directiu de la universitat, però a més a més tenim una funció dinamitzadora." • Funcions clau: - Coordinació de l’alumnat i interlocució amb l’equip directiu - Dinamització social mitjançant festes i activitats: • Festes recurrents a la Plaça Cívica • Festes pròpies de la facultat com Terror Film Fest i Els Òscars • La seva gran festa: Claqueta Sound, una mena de festa major de la facultat • Objectiu de fons: demostrar que la universitat no és només exàmens i marxar, sinó que hi ha manera de viure-la socialment i generar bons records. 6.5. Festes especials de la Facultat de Comunicació 6.5.1. Els Òscars de la UAB • Festa que coincideix amb la nit de la gala dels Òscars. • Dinàmica: - La facultat es tanca als estudiants durant tota la nit - A la sala gran es projecta la gala real dels Òscars en pantalla gran - Paral·lelament, hi ha festes a diverses aules amb música i DJs (sovint alumnes) - Hi assisteixen fins i tot professors, fet que trenca el rol estrictament acadèmic. • Ambient: - La gent va arreglada de gala (vestits, tratges, etc.) - Dilluns al matí les cares de cansament a classe són memorables 6.5.2. Terror Film Fest i altres • El Terror Film Fest és una festa de temàtica de cinema de terror, més "tranquil·la" però molt participativa. • LOCA treballa per organitzar festes conjuntes amb altres facultats, ampliant xarxes d’alumnat. 6.6. Passo de l’Equador i graduació 6.6.1. Passo de l’Equador • Es celebra al final de segon de carrera, quan s’ha passat la meitat dels estudis. • Versions: - Model clàssic: sopar en restaurant elegant i després discoteca - Model de l’Ariadna: casa de colònies dues nits per tot el grup • Experiència de l’Ariadna: - 38 persones a una habitació - Noies del grup organitzen àpats, jocs, festes temàtiques i activitats - Última nit: “mini graduació” dels dos primers anys amb bandes personalitzades (Miss/Mister + adjectiu) - L’Ariadna rep la banda de “Miss Peliculera”. • Experiència del Jaume: - Masia llogada amb sopar de càtering i DJ - Gran èxit i peticions de repetir, tot i la gran feinada organitzativa. 6.6.2. Graduació final • S’espera que sigui una festa similar al Passo de l’Equador, però amb un plus d’emotivitat: - Sopar formal - Festa posterior - Component nostàlgic: és l’últim cop que es troba tota la promoció reunida. "Al final, més que recordar exàmens i treballs, recordes les festes i els moments compartits fora de classe." 6.7. Valoració de la UAB com a espai social • L’Ariadna: - Creu que hi ha força festes, però s’assabenta de moltes massa tard (comunicació millorable) - Té dificultats per quedar-se a la tarda per qüestions d’horari i responsabilitats. • El Jaume: - Considera que la UAB (especialment comunicació) l’ha decebut una mica en l’aspecte social - Troba a faltar més germanor i activitats compartides de facultat - Assenyala que la pandèmia ha pogut afectar molt la cultura festiva del campus. 6.8. Costa Breve i llocs de referència • El grup de l’Ariadna és fidel a Costa Breve com a discoteca de dimecres: - Entrades barates - Bars a prop per fer la prèvia - Si la nit no rutlla, marxar aviat no surt car. 7. Secció “La vida és joc” – Molins Horror Games i “Town 77” 7.1. Jornades de jocs a Molins de Rei: Molins Horror Games 7.1.1. Origen i evolució • A Molins de Rei existeix un Festival de Cinema de Terror consolidat. • Fa 9 anys es va crear una activitat paral·lela de jocs de taula: Molins Horror Games (MHG). • Conceptualment: - Jornada completa de jocs de taula centrada inicialment en el terror i la por - Organitzada pel club Molins de Jocs 7.1.2. Format de la jornada • Lloc principal: Escola Palau de Molins de Rei (gimnàs, passadissos i aules). • Estructura: - Matí i tarda de joc obert al públic - Socis del club ensenyen jocs a qui hi vingui • Participants i activitats: - Editorials de jocs que porten títols per fer demostracions i sovint regalen jocs al club - Autors que presenten els seus jocs publicats - Creadors amb prototips que aprofiten per rebre feedback - Botigues especialitzades de jocs - Escola de maquillatge que fa maquillatge de terror • Públic: - Famílies, jugadors novells i jugadors avançats - Gent de Molins però també de fora (Lleida, Girona, etc.) 7.1.3. Del terror al joc per a tots els públics • Amb els anys, s’ha passat de programar només jocs de terror a incloure: - Jocs infantils i familiars - Jocs mitjans i pesats - Jocs de rol (amb espais dedicats, també partides infantils) • Conseqüència: la connexió amb el festival de cinema és ja principalment nominal. 7.1.4. Futur de l’esdeveniment • A partir del 2026: - L’esdeveniment es vol traslladar a la primavera - Canviarà de nom (deixarà de dir-se Molins Horror Games) - Es buscaran espais singulars per a jocs de rol (més foscor, ambient misteriós) • Objectius: - Evitar la saturació de jornades als mesos d’octubre–novembre (Dau i altres) - Continuar creixent com a punt de referència de jocs a la zona 7.1.5. Recomanació pràctica • Per informació detallada (editorials convidades, jocs, partides de rol, inscripcions): - Consultar Instagram de Molins de Jocs "Hi ha molta varietat: joc de por, d’investigació, infantil, familiar... Volíem que fos una jornada per a tothom." 7.2. Presentació del joc “Town 77” 7.2.1. Editor i format • Joc de l’editorial japonesa Oink Games. • Característiques generals d’Oink: - Caixes molt petites, fàcils de portar - Partides de 15–20 minuts - Disseny minimalista i modern - Regles senzilles però amb profunditat estratègica 7.2.2. Objectiu i components • Objectiu: construir una ciutat amb una graella de 7 × 7 edificis. • Hi ha 7 tipus d’edificis (formes diferents) i 7 colors. - Cada fitxa és una combinació única color + forma - En total: 49 fitxes diferents. 7.2.3. Mecànica bàsica • Es juga en una graella imaginària de 7 files per 7 columnes. • Condicions de col·locació: - Cada edifici nou s’ha de col·locar ortogonalment adjacent a un edifici ja present (costat o sota) - En cada fila i columna no es pot repetir ni color ni forma (recorda un sudoku, però amb colors i formes en lloc de números). • Inici de partida: - Es col·loca un edifici inicial aleatori al centre - Cada jugador comença amb 4 fitxes a la mà (amagades darrere d’un suportet). • Torn de joc: - El jugador tria una de les seves fitxes i la col·loca en una posició vàlida (respectant color i forma a la fila i columna) - Després roba una fitxa nova de la bossa per tornar a tenir 4 fitxes - Opcionalment, pot descartar una de les fitxes i retornar-la a la bossa 7.2.4. Final de partida i condicions de victòria • Un jugador abandona quan, amb les 4 fitxes que té, no pot col·locar cap fitxa enlloc (cap combinació respecta les restriccions de fila i columna). • La partida acaba quan tots els jugadors han abandonat. • Guanya: - El jugador que acaba amb menys fitxes a la mà. - Si dos jugadors acaben amb 0 fitxes, guanya qui ha jugat més torns (ha col·locat més fitxes abans d’abandonar). 7.2.5. Sensacions i recomanacions • És un joc de 15 minuts, ràpid, ideal com a: - Joc de sobretaula - Filler entre partides més llargues - Opció per ensenyar jocs a gent poc acostumada al món dels jocs de taula. • Avantatges: - Es juga fins a 5 jugadors, ideal quan sou cinc i molts jocs només admeten quatre. - Mecànica molt intuïtiva però amb decisions interessants (quan descartar, on col·locar per no bloquejar-se després). "Amb aquests jocs d’Oink, si algú el té a casa, sap que tindrà 15–20 minuts molt ben aprofitats, i el pot portar literalment a la butxaca." 7.3. El club “Molins de Jocs” • Ubicació: locals municipals a l’Avinguda València de Molins de Rei, sobre el Jutjat de Pau. • Horari d’obertura regular del club: - 1r i 3r dissabte de cada mes - De 10 a 14 h i de 16 a 20 h • Funcionament: - Obert a tothom: no cal ser soci per venir a jugar - Qui ve per primer cop pot demanar que li ensenyin un joc; un soci de guàrdia l’acompanya a la mediateca i li proposa opcions. - Els socis poden endur-se jocs en préstec. • És un espai per: - Descobrir jocs nous - Socialitzar amb altres jugadors - Integrar-se en una comunitat local de jocs de taula. 8. Estructura global del programa L’episodi combina seccions fixades en franges horàries clares: • Obertura i sumari: presentació del dia i del menú del programa. • Zoom Informatiu: actualitat política, econòmica, judicial, meteorològica i de trànsit. • Notícies locals de Sant Just: mobilitat, cultura i política municipal. • Blocs esportius: primer general (internacional) i després aprofundit a Foodcat. • Cançó del dia i música variada: Marc Cuevas i altres temes urbans. • Efemèrida històrica: 50 anys de la mort de Franco. • Noticiaris addicionals: connexions amb Catalunya Ràdio i notícies nacionals/internacionals. • Secció juvenil “Sense Filtres”: festes universitàries, vida al campus i oci. • Secció lúdica “La vida és joc”: associacionisme de jocs de taula i recomanació de joc. Aquesta combinació fa del programa un espai híbrid on conviuen: • Informació rigorosa i d’actualitat • Contingut local i de proximitat • Debat i relat experiencial sobre la vida universitària • Cultura lúdica i promoció d’esdeveniments socials El to global és proper i conversacional, però manté moments de profunditat (especialment en l’efemèride sobre Franco i en el debat sobre democràcia i memòria històrica).