episodis

Panorama general Ambient festiu d’últim programa de l’any: cava, selfies i renovació per a la tornada al gener. A partir del sumari inicial, el programa s’endinsa en un recorregut cultural que va de Granada a Cervera, passa per una exposició de Renoir, i culmina amb un bloc de cinema molt ric. "Visiteu el Palau de Carlos Quinto, a l’Alhambra" — la recomanació estrella del dia. Granada i el Palau de Carles V Idea clau: El Palau de Carles V a l’Alhambra és una visita imprescindible per entendre com va “salvar” els palaus nazarís i per apreciar un estil manierista avançat al seu temps. Context històric: • Carles V (1526) decideix no habitar els palaus nazarís i encarrega un nou palau “a mida”. • Arquitecte: Pedro Machuca (format a Itàlia), inici d’obres el 1533; pati circular acabat pel seu fill Lluís. Obres interrompudes i coberta completada el 1958. • L’aposta va ser controvertida: contrast frontal entre façanes italianes i l’entorn àrab, però el Palau va evitar grans reformes intrusives als palaus nazarís. Clau estètica: • L’Alhambra: exteriors bastos (funció de fortalesa), riquesa interior. • El Palau de Carles V: façanes molt treballades, llenguatge manierista (no purament renaixentista), avançat a l’època. Consells pràctics: • Entrades amb antelació i millor a primera hora. • A l’estiu, tot i així, porteu abric: «fa un fred que pela». • Jardins del Generalife: espai ideal per relaxar-se i fotografiar. "Les façanes de tota l’Alhambra no tenen cap mena d’importància artística. El que importa és el contingut a l’interior." Teatre — Revolta de bruixes (J. M. Benet i Jornet) Idea clau: Mirada lúcida sobre la precarietat laboral femenina i les tensions entre acció col·lectiva i evasió/irracionalitat. Situació: • Dones de neteja nocturna volen fer vaga per impagaments i explotació. • Dues faccions: La “cap” sindical: consciencia i mobilitza. La cosina “esotèrica”: cartes, promeses de solucions màgiques. • El vigilant (home) personifica el manteniment de l’ordre i les regles imposades. Temes: • Dilema entre protesta real vs solucions màgiques (tarot, “forces externes”). • Final ambigu: la vaga no queda clara; guanya pes la via “irracional”. "Déu-n’hi-do el que planteja" — una obra que remou. Experiència — Museu de les Il·lusions Òptiques (Raval) Idea clau: Proposta 100% lúdica i interactiva, ideal per fer fotos jugant amb la perspectiva i integrar-se en escenes pintades. Què és: • Espai de 30–40 escenes i murals (alguns inspirats en Dalí i Picasso, o en iconografia com el “drac/iguana” del Parc Güell). • L’efecte depèn d’on col·loques la càmera i de com poses. Consells: • És millor anar acompanyat (algú ha de fer la foto); la selfie és difícil. • Per famílies amb canalla “ja no molt petita” (perquè entenguin la recompensa visual). • Preu orientatiu: 5 € (Atrápalo) o 9 € en taquilla. "És lúdic, clarament lúdic." Ruta — Cervera i voltants Idea clau: Cervera combina patrimoni històric (Universitat borbònica) i gòtic de gran volada, amb el pintoresc Carrer de les Bruixes. Universitat de Cervera: • Origen borbònic després del 1714: centralització i fi de les institucions catalanes prèvies; control eclesiàstic; català prohibit. • Arquitectura: façana barroca i neoclàssica; patis mesurats; sala principal d’un barroc potent. Santa Maria de Cervera (gòtic): • Gran qualitat i potència, línia “manresana”; amb capçalera àmplia. • Dades històriques: el primer president de la Generalitat, Berenguer de Cruïlles, fou nomenat a Cervera (1359). Carrer de les Bruixes: • Passadís cobert (arcs i pisos que el tanquen), fosc, “medieval”, d’atmosfera angoixant. Extres: • Menció a l’església d’Agramunt (portalada remarcable). • Guia local d’excepció: Armand Forcat (87 anys). Exposició — Renoir: Entre les dones (Fundació Mapfre) Idea clau: Selecció exquisida —majoritàriament del Musée d’Orsay i l’Orangerie— centrada en la representació de la dona: íntima, quotidiana i vitalista. Eixos temàtics: • Banyistes (a l’aire lliure), interiors (toaleta), maternitat, retrat burgès i primerenca etapa acadèmica en transició a l’impressionisme. • Presència de la joie de vivre: somriures, benestar, vitalisme cromàtic. Salut i perseverança: • Renoir pateix artritis durant dècades; acaba pintant amb pincells lligats als dits. • Encara el 1919 (sis mesos abans de morir) crea una obra de gran qualitat. "El plaer de pintar, fins al final." Logística: Fundació Mapfre (Diputació 250), exposició fins al 8 de gener. Cinema Valor de ley (True Grit) Crepuscular i moral: nena víctima que activa un viatge de justícia i complicitats. Comparativa: • Versió Hathaway (amb John Wayne, Òscar per al paper), ritme més irregular. • Versió Germans Coen: més rodona i vigorosa. Il Gattopardo i adaptacions literàries “El Gattopardo” com a prova que la gran literatura pot convertir-se en gran cinema. Debat: bones idees vs bona narració. • Cas Stephen King i el geni narratiu de Kubrick a The Shining. Vaiana (Moana) Mite polinesi: la jove heroïna ha de restaurar el cor d’una deessa que equilibra la natura; amb el semidéu Maui i el seu ganxo màgic. Ritme i entreteniment per a nens i adults; sòlida (sense arribar al delirant enginy d’“Ovella Shaun”). El día de la bestia Clàssic d’Álex de la Iglesia: comèdia negra ambientada en un Madrid 90’s més aviat sinistre. Dúo Quixot–Sancho modern: el pare Berriatúa (Àlex Angulo) i el heavy (Santiago Segura) en creuada “antianticrist”. Sàtira de capitalisme i iconografia urbana; secundaris memorables. Recomanacions exprés Llibre: Carlos Ruiz Zafón, El laberinto de los espíritus (retorn a dècades 30–50; prosa i ritme potents). Film: Sully (Clint Eastwood) — el valor està en el muntatge i la mirada narrativa; Tom Hanks, 100% creïble. "És que sempre és bo Clint Eastwood." 1898. Los últimos de Filipinas Superproducció coral (Luis Tosar, Álvaro Cervantes, Javier Gutiérrez, Karra Elejalde, Eduard Fernández…). Allò que resisteixen a Baler quan la guerra ja s’ha acabat: retrat del sense sentit bèl·lic i d’un “caràcter” tossut. Producció: rodat a Guinea i Canàries; vestuari i art molt cuidats; destacada als Goya. "Té molt del caràcter espanyol" — (Tosar) sobre l’obcecació de defensar l’indefensable. Tancament Brindis final i bones festes. El programa torna al gener amb energies renovades.

Panorama general Programa coral amb quatre grans blocs: art local, llibres i poesia, cinema de gènere i autor i música. Els tertulians (Locutor, Jaume, Nacho i David) desgranen exposicions a Cornellà, ret un homenatge a Marcos Ana, comenten Pierre Lemaitre i analitzen amb detall pel·lícules com Arrival, El llibre negre, Demolition i Snowpiercer. Cloenda amb tribut a Freddie Mercury i un apunt sobre Fidel Castro. Exposicions Celler de Can Ginestà: Carmelo Svord Roig • Tema central: el desordre mental i la commoció que provoquen les guerres i les migracions forçoses. • Recursos plàstics: combinació pictòrica i materials com cel·lofà/plàstics tipus radiografia; peces d’impacte sobre el suïcidi i un marc conceptual que evoca “trossos de la Divina Comèdia”. • Valoració: molt recomanable per la seva modernitat i capacitat de connectar art i realitat. Biblioteca Central (Cornellà): Joan Vidal Llargés — “Poesies entorn al rostre” • Línia artística: diàleg entre frustració i món exterior, cercant rostres amb realitats conscients diverses; ecos de l’expressionisme alemany (força i claredat). • Detalls pràctics: - Inauguració: divendres 9 de desembre, 18.30–20.30. - Visites: dll–dv 15.30–20.30; dt i ds 10.30–13.30. - Lloc: Biblioteca Central, c/ Mossèn Andreu 15, Cornellà de Llobregat. - Sessió de conversa: dissabte 17 (segona trobada/reflexió). • Notes: paisatges i etapa de pagesia també presents en l’obra de l’artista, i projecte futur compartit amb el fotògraf de la imatge del cartell. Llibres i poesia Homenatge a Marcos Ana • Perfil: exdirigent comunista, es va llistar a l’exèrcit republicà; condemnat a mort i commutat a cadena perpètua; va passar 23 anys a presons franquistes (rècord de permanència). Va morir als 96 anys. • Poesia: escrita des de la presó, amb una veu que combina duresa i humanisme; reconegut per figures com Alberti, Miguel Hernández o Neruda. “Si salgo un día a la vida, mi casa no tendrá llaves, abiertas siempre a los hombres, al sol y al aire… ni la golondrina al vuelo, ni el amor, sus labios, nadie.” • Idees clau: - La lucidesa fins a una edat avançada va sorprendre els tertulians. - El sentit de militància/fe ajuda a resistir en situacions extremes. - Recomanació vinculada: el film L’Hijo de Saúl (angúnia formal i potència cinematogràfica extraordinàries) per comprendre l’horror i la supervivència. Pierre Lemaitre — “Tres dies i una vida” • Context: després de la tetralogia Camille Verhoeven i obres com “Vestido de novia” o la novel·la de la Primera Guerra Mundial (“Au revoir là-haut”), arriba un thriller psicològic més contingut. • Tema i to: la culpa i l’angoixa d’un nen de 10 anys arrel d’un fet iniciàtic; menys investigació policial, més perspectiva interior. • Valoració: correcte però “fluix” comparat amb el millor Lemaitre; ideal per a qui es vulgui iniciar en el gènere sense excessos. Cinema Arrival (Denis Villeneuve) • Premissa: arriben naus ovoidals arreu del planeta; es convoca una lingüista per desxifrar el llenguatge d’uns éssers que es comuniquen amb ideogrames. • Eix temàtic: la hipòtesi Sapir-Whorf — el llenguatge que parlem modela com percepem la realitat. La pel·lícula explora què passa si aprens un sistema simbòlic radicalment diferent. • Virtuts: imatges magritteanes (naus suspeses, atmosfera onírica), to científic i pacificador, gran treball de posada en escena de Villeneuve. • Debat: alguns troben que el tram final s’“hollywooditza” i introdueix una “trampa” que desvia preguntes més interessants; tot i això, el conjunt funciona. • Lectura afí: “L’estrany animal del nord” de Lars Gustafsson (ressonàncies sobre observació i canvi de percepció). El llibre negre (Paul Verhoeven) • Retrat de l’ocupació nazi i la resistència amb personatges matissats; ritme sostingut i trama rodona. • Apunt crític: final una mica massa lligat, però el film és molt potent i creïble. Demolition (Jean-Marc Vallée) • Arrencada: un accident trastoca la vida d’un executiu (Jake Gyllenhaal). A partir d’aquí, dol, autodestrucció i una reconstrucció literal i metafòrica (demolir per tornar a entendre’s). • Estil: muntatge vibrant, ús de flashbacks i musicalitat marcada; aparició clau de Naomi Watts. Vallée (C.R.A.Z.Y., Dallas Buyers Club) torna a territoris emocionals intensos. • Valoració: contundent i elegant; alguns espectadors hi noten una certa fredor deliberada. Snowpiercer (Bong Joon-ho) • Distopia: un experiment climàtic fallit aboca el món a una glaciació. La humanitat sobreviu en un tren de moviment perpetu i de quilòmetres de llarg que dona la volta al planeta. • Societat de classe: vagons del darrere (oprimits) vs cap del tren (elits). Revolta cap a la locomotora; worldbuilding imaginatiu i posada en escena d’arrel còmica (en el sentit de còmic gràfic). • Repartiment: Chris Evans, Tilda Swinton, John Hurt, Ed Harris, Jamie Bell. • Valoració: molt estimulant i visualment potent; algun toc final més Hollywood. Música 25 anys sense Freddie Mercury • Recordatori emotiu amb “I Want to Break Free” i el seu videoclip icònic. Petita pausa musical al programa. Apunt final • Fidel Castro: esment de reaccions a l’Havana i Miami; suggeriments per revisitar pel·lícules sobre el Che (inclosa la d’Oliver Stone) i el film Viva (visió de l’Havana). • Notes de tancament: esment breu de la fantasia de Takashi Miike (Terraformars) per als amants del friqui.

Resum general El programa recorre cultura i idees amb un fil conductor clar: la representació de la realitat i el llenguatge. Des d’exposicions d’art local fins a la ciència-ficció d’“Arrival”, passant per l’homenatge al poeta Marcos Ana, la crítica literària a Pierre Lemaitre i un repàs de cinema amb Verhoeven, Jean-Marc Vallée i Bong Joon-ho. Es tanca amb el record a Freddie Mercury. Idees clau • Art que interpel·la: exposicions que aborden el desordre mental de la guerra i la fugida, i un treball intens sobre el rostre i l’ànima amb ecos d’expressionisme alemany. • Memòria i paraula: homenatge a Marcos Ana, el pres que més anys va passar a una presó franquista, amb poesia nascuda del dolor i la resistència. • Llenguatge i percepció (“Arrival”): la pel·lícula s’articula al voltant de la hipòtesi Sapir-Whorf: el llenguatge que parlem pot modelar la nostra visió del món. • Lectures i cinema: valoració crítica de “Tres dies i una vida” de Pierre Lemaitre (un thriller més suau dins la seva obra); recuperació d’“El llibre negre” (Verhoeven), i estrenes/comentaris de “Demolition” (Vallée) i “Snowpiercer” (Bong Joon-ho). • Música i memòria: 25 anys sense Freddie Mercury — evocació de “I Want to Break Free”. "Si salgo un día a la vida, mi casa no tendrá llaves, abierta siempre a los hombres, al sol y al aire..." — Marcos Ana Art Exposició al Celler de Can Ginestà (Carmelo Svord Roig) • Pintura i instal·lació que representen el desordre mental i el trauma col·lectiu provocats per guerres i desplaçaments. • Ús de materials no convencionals (com placa fina tipus radiografia) i ideogrames; peça que aborda el suïcidi amb fort impacte visual. • Connexions amb la Divina Comèdia i la modernitat artística; exposició recomanada per la seva contundència. “Entorn al rostre” (Joan Vidal Llargués) – Biblioteca Central, Cornellà • Diàleg entre l’artista i el món exterior: rostres que “arriben fins l’ànima” amb una força que evoca l’expressionisme alemany. • Agenda i espai: inauguració 9 de desembre (18:30–20:30) a la Biblioteca Central (c. Mossèn Andreu, 15, Cornellà) i horaris de visita regulars. • Tracta temes com el patiment, el recolliment i la meditació; també paisatges d’etapa pagesa (treballs a casa, no exposats). Llibres i memòria Homenatge a Marcos Ana • Poeta i antic dirigent comunista; 23 anys empresonat en el franquisme (rècord de permanència), inicialment condemnat a mort. • Poesia de presó, combativa i humana, amb amistats i influències (Alberti, Hernández, Neruda). • Reflexió sobre resiliència: creences fortes i joventut com a factors de supervivència en contextos extrems. "El mundo es un patio cuadrado donde los hombres giran bajo un cielo de estaño." — Marcos Ana Recomanació relacionada: “El hijo de Saúl” • Film colpidor sobre l’Holocaust: càmera subjectiva i posada en escena asfixiant; potser la millor pel·lícula de l’any per alguns tertulians. Llibres Pierre Lemaitre — “Tres dies i una vida” • Thriller psicològic ambientat en un poble francès: angoixa infantil arran d’un fet decisiu i els seus “fantasmes” al pas dels anys. • Valoració: ben escrit però més fluix dins el cànon Lemaitre (comparat amb la tetralogia de Camille Verhoeven, “Àlex”, “Irene”, “Vestido de novia”, etc.). • Recomanat per a qui s’inicia en el gènere; menys per a qui busca l’impacte de les seves obres més dures. Música 25 anys sense Freddie Mercury • Record del líder de Queen amb “I Want to Break Free”; icona pop i audiovisual inesborrable. Cinema “Arrival” (Denis Villeneuve) • Premissa: arriben naus arreu del planeta; una lingüista lidera la comunicació amb els alienígenes. • Eix conceptual: hipòtesi Sapir-Whorf — el llenguatge modifica la cognició i la percepció del temps/realitat. • Punts forts: posada en escena sobria i poètica, ideogrames aliens complexos, aproximació científica a la comunicació. • Observacions: - Algunes concessions finals “de cara a la galeria” i una “trampa” argumental mencionada. - Comparada amb “Interstellar” per l’ambició, però més comunicativa/social que mística/física. Lectura pont: “L’estrany animal del nord” (Lars Gustafson) • Sci-fi literària amb idees sobre observador i realitat (eco de mecànica quàntica); influències reconeixibles en cinema posterior. “El llibre negre” (Paul Verhoeven) • Drama d’ocupació nazi rodó i accessible, amb personatges ambigus que relativitzen la “bondat” i la “militància”. • Final molt tancat i “pel·liculer”, però globalment molt potent i creïble. Jean-Marc Vallée: de “Dallas Buyers Club” a “Demolition” • “Dallas Buyers Club”: denúncia de farmacèutiques i vies alternatives de tractament del VIH; grans treballs de McConaughey i Jared Leto. • “Demolition”: després d’un accident inicial, un executiu s’enfonsa i s’“autodemoleix” per reconstruir-se; aparició de Naomi Watts. • Punts forts: muntatge ràpid i elegant, ús de flashbacks, moments musicals (Aznavour) i un estudi psicològic tan físic com mental. “Snowpiercer” (Bong Joon-ho) • Distopia d’un món en glaciació: l’última humanitat viu en un tren de moviment continu. • Microcosmos de classes (pobresa als vagons del darrere vs. privilegis a davant) i revolta cap a la locomotora. • Estètica de còmic molt treballada; secundaris de luxe (Tilda Swinton, John Hurt, Ed Harris). Final amb to més Hollywood, però sòlid. Tancament • Apunt sobre Fidel Castro i reaccions a Miami/Havana; recomanacions ràpides: el drama “Viva” i el deliri sci-fi “Terraformars” (Takashi Miike).

Panorama del programa "Just a la fusta, vivim Sant Just en directe" — tertúlia cultural amb art, llibres, salut mental i cinema. Temes clau tractats • Art: exposició “Renoir entre dones” a la Fundació Mapfre (Casa Garriga Nogués) • Literatura: L’Étranger (Albert Camus) i Tan poca vida (Hanya Yanagihara) • Salut mental: necessitat d’inversió, atenció primària i parlar del suïcidi • Cinema: festival de curts BOC (Òmnium), i crítiques de Captain Fantastic, Margin Call i Space Cowboys • Música: Omega (Enrique Morente + Lagartija Nick) i tancament amb “Hallelujah” Art i exposicions Renoir entre dones (Fundació Mapfre) • Exposició temàtica en 9 àmbits centrats en la representació de la dona: parisenca, dona i paisatge, ninfes, toilette, etc. • 60 peces (més de 40 de Renoir). Peça estrella: “Ball al Moulin de la Galette”, cedida pel Musée d’Orsay, de nou a Barcelona un segle després (1916→avui). • Muntatge exemplar: parets fosques, llum indirecta i recorregut clar; audioguies disponibles. • Preus: 3 € general; 2 € docents i jubilats. Fins al 8 de gener. • Comentari crític útil: a diferència d’algunes itineràncies de col·leccions (p. ex. fons "de segona línia"), aquí hi ha obres de primer nivell. Llibres i música Albert Camus — L’Étranger • Retrat d’un home “desarmat” davant la vida, amb distanciament emocional radical (des de la mort de la mare fins al crim i el judici). • Temes: existencialisme i nihilisme, alienació, mecanismes impersonals del sistema. • Estil: sec, directe, breu — lectura accessible i colpidora. • Idea-força citada: > "l’única qüestió filosòfica important és el suïcidi" (Camus). Ponte musical — Omega (Morente + Lagartija Nick) • Fusió flamenc-rock de culte amb textos de García Lorca i cançons de Leonard Cohen (“Hallelujah”, “Take This Waltz”). • Serveix de pont temàtic cap a la vulnerabilitat i el dolor que travessen la següent lectura. Hanya Yanagihara — Tan poca vida • Saga d’en Jude (Nova York): traumes extrems, autolesió i dificultat per estimar malgrat una xarxa d’amics i metges que el sostenen. • Lectura duríssima i catàrtica: la novel·la porta a límits de patiment que alguns consideren “excessius”, però versemblants en el seu univers. • Temes: trauma crònic, suport social, límits de la teràpia, vergonya i culpa. • Debat cultural: tot i l’origen japonès de l’autora, el relat és plenament occidentalitzat i ancorat a Nova York. Salut mental: invertir, detectar i parlar Per què cal prioritzar-la • Dades i anàlisi (Garicano/Layard): la mala salut mental genera més infelicitat que la pobresa i un cost econòmic alt (sanitari i laboral). • Primària i escoles: manca de psicòlegs; moltes somatitzacions (mal d’esquena, marejos…) tenen arrel psicològica. • Combinació òptima: medicació quan cal + teràpia conductual i psicoeducació. • Percentatge clau: 1 de cada 4 persones patirà un trastorn mental al llarg de la vida. • Bones pràctiques locals: estratègia municipal a Barcelona (equip de Gemma Tarafa) per reforçar xarxa i prevenció. Parlar del suïcidi per prevenir • Trencar el tabú: parlar-ne amb cura pot reduir el risc. • Dues cares del dolor: la persona que pateix vol cessar el dolor; els supervivents (família) arrosseguen dol i culpa. • Claus de suport: validació del dolor, acompanyament i remarcar la transitorietat de la crisi; derivació a recursos professionals. Curtmetratges i festival BOC (Òmnium) — tria i nivell • Selecció d’uns 18–20 curts amb nivell tècnic notable. Alguns peces més “gore” o provocadores; altres, emocionalment fines. Destaquem: “La Creu” • Matrimonis en dol per un fill; la mare deixa flors al lloc de l’accident. • El pare, abatut, comença a fabricar creus per col·locar-les; algú les retira… • Gir final: és la dona qui les treu per mantenir-lo actiu i ajudar-lo a transitar el dol. Conte visual, sense diàleg, de gran sensibilitat. Cinema Captain Fantastic (Viggo Mortensen) • Família fora del sistema: educació humanista i física intensiva, autosuficiència, celebració del “Dia de Noam Chomsky”. • Xoc amb la societat de consum i dol familiar (possible suïcidi de la mare) que obliga a repensar límits i decisions. • Final pactat i madur: reconeixement de la veu dels fills i equilibri entre ideals i realitat. Margin Call (2011) • La nit abans del col·lapse: executius descobreixen el forat dels actius tòxics i decideixen vendre sabent el dany sistèmic. • Eix central: dilemes morals i “factor humà” dins el capitalisme — carrera, jubilació, lleialtats vs. ètica. • Repartiment potent: Kevin Spacey, Jeremy Irons, Demi Moore. Space Cowboys (Clint Eastwood) • Veterans cridats per arreglar una avaria espacial “a l’antiga”: reivindicació de l’experiència i l’ofici davant l’excés de tecnologia. • To lleuger i còmic (moments memorables amb Donald Sutherland). Apunt final: ganes de veure Sully. Tancament • Acomiadament amb “Hallelujah” (Morente + Lagartija Nick), tancant el fil entre art, dolor i consol que ha travessat el programa.

Visió general La transcripció mostra exclusivament la frase “Bona nit” repetida de manera periòdica (aprox. cada 30 segons) al llarg d’uns 60 minuts. No s’identifiquen introduccions editorials, desenvolupaments temàtics, entrevistes ni canvis de secció. Punts clau Cap tema desenvolupat: no hi ha converses, notícies, anàlisi ni narrativa. Patró repetitiu: “Bona nit” es repeteix de principi a fi, sense variacions de contingut. Sense interlocutors identificables: no es poden distingir veus o rols; només una salutació recurrent. Què pot ser aquest enregistrament? (hipòtesis) Prova d’àudio o micro: pista usada per calibratge o comprovacions. Fragment erroni o fitxer incomplet: possible incidència en la pujada o edició. Peça minimalista/experimental: ús de repetició com a recurs estètic. “Bona nit” Com navegar l’episodi No hi ha segments temàtics: qualsevol punt del timeline conté la mateixa salutació repetida. Punt únic d’interès: l’inici (0s) il·lustra el patró que es manté fins al final. Limitacions Aquest resum es basa estrictament en la transcripció facilitada. Si l’episodi real inclou música, efectes o comentaris no transcrits, no es poden reflectir aquí.

Panorama general Episodi molt dinàmic i ple de cultura pop i escènica: teatre i musicals a Barcelona, exposicions destacades i un bloc de cinema que combina estrenes, distopies i un clàssic. Temes principals Teatre i musicals Gente Bien (La Cubana) Primer musical complet de La Cubana, inspirat en el sainet de S. Rusiñol. Sàtira de la burgesia catalana: família enriquida pel negoci de les salsitxes que "aprèn" codis de la gent bé (inclosa la mania d’“anar en castellà” per aparentar). Posada en escena amb mapping en moviment, vestuari d’època i molta interacció amb el públic. Estructura en èpoques: 1917 → 1951 → 1980 → 2017. Humor lingüístic: expressions catalanes traduïdes al castellà que “no quadren”. Priscilla, Reina del Desierto (el musical) Espectacle fidel a la pel·lícula, 2h45’ i una vintena de números disco (Gloria Gaynor, CeCe Peniston...). Escenografia icònica: l’autocar tallat que es mou, cants i coreografies en directe, veus en alçada, final amb el públic ballant. Trama d’amistat intergeneracional (Bernadette–Tick–Felicia), humor punyent i guiños actuals (Primark, Beyoncé). Logística brillant: múltiples canvis de vestuari (màscares de pell per accelerar maquillatge). Preus orientatius: 30–70€ (ofertes puntuals). El curiós incident del gos a mitjanit Adaptació teatral (Julio Manrique) de la novel·la de Mark Haddon; interpretació destacada de Pol López. Retrat d’un noi amb síndrome d’Asperger: veracitat, lògica matemàtica i dificultats sensorials. El “cas” del gos és l’excusa per descobrir veritats familiars i la pròpia autonomia (viatge a Londres). Escenografia molt eficient per situar espais (escola, casa, tren, metro). Divertida, amena i alhora sensible. Exposicions Modernisme i retrat Fundació Rocamora: retrats familiars i connexió amb el col·leccionisme tèxtil de Manuel Rocamora. Galeria Gothsland: focus en Ramon Casas i el seu esperit viatger. MNAC: Lluïsa Vidal, redescoberta imprescindible del modernisme en clau femenina. Fundació Mapfre (Casa Garriga Nogués): mostra destacada d’escultura/pintura (agenda molt demandada). Fotografia i grans col·leccions CCCB: World Press Photo (des del 10/11). Fotoperiodisme punyent (refugiats, guerres) amb gran excel·lència tècnica. CaixaForum: selecció del Museu Thyssen (obres menys habituals i també mestres), oportunitat de proximitat. Cinema Un monstruo viene a verme (J.A. Bayona) Tracta el dol a través d’un nen i un “monstre” que explica quatre contes que subverteixen finals clàssics. Emociona i llueix en FX, tot i que alguns ho troben “tramposa” en el tram final; interpretació infantil notable. Distopies en paral·lel The Lobster (La angosta): premissa potent (la societat obliga a emparellar-se o et converteixen en l’animal triat). Ideas brillants, però desenvolupament massa llarg i final obert que pot deixar fred. The Purge (La purga): una nit a l’any tots els crims són legals. Tensió sostinguda i dilemes morals; més rodona que l’anterior. Animació per adults La fiesta de las salchichas (Sausage Party): sàtira passada de voltes al “submón” del supermercat (sexualitat explícita, humor negre, crítica de consum i religió del menjar). No apte per a infants. Clàssic Blade Runner: replicants, identitat i memòria; música de Vangelis (promesa d’escolta musical en un proper programa). Idees clau Teatre i musicals com a mirall social: La Cubana i Priscilla combinen festa i crítica de costums. Representació neurodiversa: El Curiós Incident apropa l’Asperger amb respecte i enginy teatral. Distopia vs. utopia: es debat si la distopia és més versemblant (o comercial) que l’utopia en la cultura popular. Cites destacades "Vamos a hacer lavadero" — la traducció literal d’expressions catalanes al castellà, gag recurrent a Gente Bien. "La distopia la veiem més probable que l’utopia" — reflexió oberta sobre moralitat i organització social.

Panorama del programa • Presentació distesa i avanç de continguts. • Tria de temes culturals molt diversa: art i museus, literatura de memòria i cinema (thriller, terror i fantàstic), amb especial atenció al Festival de Sitges 2016. Museu de Montserrat: col·leccions i descobertes El fons permanent i peces clau • Col·lecció que abasta del segle XIII al XVIII, amb mestres de l’escola espanyola (Berruguete, El Greco) i flamenca (Jan Brueghel), i un pes notable de l’escola italiana (Benedetto Bonfigli, Andrea da Salerno, Marco Pino, Caravaggio i seguidors). • Secció de pintura i escultura moderna (s. XIX-XX), la més extensa: del romanticisme al realisme (Ramon Martí Alsina), Escola d’Olot (Joaquim Vayreda), modernisme (Santiago Rusiñol, Ramon Casas), postmodernistes (Joaquim Mir, Isidre Nonell), noucentisme (Joaquim Torres Garcia, Joaquim Sunyer) i grans escultors (Josep Llimona, Manolo Hugué, Pablo Gargallo, Joan Rebull). • Petita però notable selecció d’impressionistes i entorn: Degas, Sisley, Monet, Pissarro, Sargent; i avantguardes amb Picasso i Dalí. • Altres àmbits: arqueologia del món antic (Mesopotàmia, Egipte, Xipre, món hel·lènic i paleocristià), icones gregues i sobretot russes (s. XVII-XX) i orfebreria religiosa en conservació específica. • Itinerari “Nigra Sum”: evolució iconogràfica de la Mare de Déu de Montserrat. • A la portalada principal: dues tombes renaixentistes catalanes fetes a Nàpols (una de Joan II d’Aragó i una altra), peces excepcionals del Renaixement a casa nostra. "Caravaggio seria un dels 10 pintors més importants de la història de l’art… entre els 5 primers." Exposició de Jaume Ribas: abstracció per a la contemplació • Pintura absolutament abstracta i geomètrica, orientada a la mirada lenta, la contemplació i l’efecte de “finestra i mirall”. • Comparacions (no mimètiques) amb Mark Rothko i evocació de la seva capella (Rothko Chapel) com a espai de percepció silenciosa. "És una pintura per a la contemplació: mirada lenta, profunda i reflexiva… una finestra i un mirall alhora." Literatura: Primo Levi — Si esto es un hombre Context i nucli testimonial • Primo Levi, químic jueu italià, deportat a Auschwitz (complex de camps amb Birkenau com a camp d’extermini) el 1943-44. • Sistema d’explotació a IG Farben (cautxú sintètic): els Häftlinge (esclaus) treballaven fins a l’extenuació; “seleccions” periòdiques enviaven els febles a les cambres de gas. • Levi sobreviu per la seva formació (integrat a un comando químic) i l’atzar; final amb evacuació i alliberament. Escriptura i idees força • Prosa en primera persona, sobria i objectiva, d’alta qualitat literària; evita el melodrama perquè els fets ja són prou eloqüents. • Desmuntatge del tòpic de solidaritat automàtica entre víctimes: sota pressió extrema, apareix la lluita per la supervivència, el robatori de pa, la microeconomia del camp i la higiene imposada com a ritual. • Contrapunt a visions filmades més “emocionals” (ex. Schindler’s List) amb una mirada més analítica. "La felicitat completa no existeix… però la infelicitat completa tampoc existeix: sempre hi ha alguna cosa que et fa continuar." Cinema (I): El clan (Pablo Trapero) • Thriller criminal basat en fets reals: família mafiosa que segresta rics a l’Argentina de la dictadura/Transició. • Colpidora dicotomia domèstica: calidesa familiar versus horror a la casa; direcció seca i directa; girs durs i realistes. • Diàleg amb el mite d’El padrí, però amb la “merda” literalment a dins de casa. Cinema (II): Dans la maison — François Ozon (2012) • Professor de literatura fascinat per un alumne amb talent; el joc literari erosiona la vida privada i els límits ètics. • Ozon desplega traça narrativa i versatilitat (del musical al drama psicològic), conduint cap a una incomoditat creixent. Recomanació de Halloween: Nunca apagues la luz (Lights Out) • Terror efectiu de David F. Sandberg (suèc): millor veure-la amb la llum apagada per potenciar l’angoixa. • Idea simple i ben explotada: el perill s’activa amb la foscor; posada en escena escandinava amb vernís americà. • Valoració: 6,5–7/10; ideal per a una nit de por sense pretensions. Festival de Sitges 2016: premis i imprescindibles Swiss Army Man — Millor Pel·lícula • Comèdia negra i indie tan bizarra com tendra: un nàufrag i un cadàver-multiusos (com una navalla suïssa) estableixen una relació delirant. • Moment d’orquestració inicial “a tota marxa” i idea d’objecte-cos amb usos impossibles; irregular a mitja part però sempre sorprenent. • Paul Dano i Daniel Radcliffe (premiat com a actor) es llancen a un repte físic i conceptual exigent. Train to Busan — Millor Direcció • Zombies “ràpids” i ferotges amb direcció imaginativa: set-pieces en un tren plenes d’energia, plans aèris i resolucions enginyoses. • Ritme i acció de gran ofici, amb un fil emocional pare–filla que arrodoneix l’impacte. • Recomanable per a fans del gènere i portes d’entrada per a neòfits. • Apunt bizarro extra: teaser de Sausage Party (no apte per a nens). Sitges 2015: The Invitation — thriller psicològic • Un sopar de retrobada que es torna insòlit: convidats extres, confessions desinhibides i una alegria forçada que encén totes les alarmes. • El punt de vista del protagonista et manté en dubte constant: paranoia seva o perill real? • Desemboca en una catarsi extrema que explora respostes radicals al trauma. Idees clau que queden • L’art de Montserrat demostra un museu de primer nivell més enllà del monestir. • La veu de Levi conjumina testimoni i gran literatura per pensar la condició humana sota l’horror. • El cinema comentat (Trapero, Ozon, Sitges) comparteix una mirada escèptica i seca sobre la moral i els límits de l’individu.

Resum general Programa cultural amb tres eixos principals: art (Museu de Montserrat i exposició de Jaume Ribas), literatura (Primo Levi: Si això és un home) i cinema (Trapero, Ozon i el palmarès de Sitges 2016, amb repàs a la guanyadora 2015 La invitació). El to combina divulgació rigorosa amb comentari personal i recomanacions. Museu de Montserrat: col·leccions i descobertes Per què hi has d’anar • Col·lecció sorprenentment rica i variada, amb mestres de primer nivell i un conjunt modern català excepcional. Col·leccions destacades • Pintura del segle XIII al XVIII: escola espanyola (Berruguete, El Greco), flamenca (Jan Brueghel), i sobretot italiana (Benedetto Bonfigli, Andrea da Salerno, Marco Pino, Caravaggio i seguidors, Tiepolo). • Modern i contemporani (s. XIX–XX): panoràmica catalana d’alt nivell (Romanticisme a Noucentisme). Noms com Ramon Martí Alsina, l’escola d’Olot (Joaquim Vayreda), Modernisme (Santiago Rusiñol, Ramon Casas), Postmodernistes (Joaquim Mir, Isidre Nonell), Noucentistes (Joaquim Torres Garcia, Joaquim Sunyer) i escultors (Josep Llimona, Manuel Fuxà/Clarà?, Pablo Gargallo, Joan Rebull). • Impressionisme internacional: Degas, Sisley, Monet, Pissarro, Sargent. • Avantguardes: Picasso, Dalí. • Nigra Sum: evolució iconogràfica de la Mare de Déu de Montserrat. • Arqueologia: materials de Mesopotàmia, Egipte, Xipre, Itàlia, món hel·lènic, baix imperi i paleocristià. • Icones orientals: més d’un centenar d’icones gregues i sobretot russes (s. XVII–XX). • Orfebreria religiosa: cura i conservació a temperatura controlada. Apunt històric singular • A la portalada principal del monestir hi ha dues tombes renaixentistes catalanes (una de Joan II d’Aragó), fetes a Nàpols en marbre: peces capdals del Renaixement a casa nostra. Exposició paral·lela: Jaume Ribas (abstracció) • Pintura geomètrica i de color, quadres quadrats, gest proper a la contemplació. "És una pintura per la contemplació… una mirada lenta, profunda i reflexiva… una finestra i un mirall, a la vegada, en funció del nostre estat." • Ecos de Mark Rothko (referència útil per situar el tipus d’experiència visual —Capella Rothko com a model de contemplació immersiva). Literatura: Primo Levi — Si això és un home (Si esto es un hombre) Context i valor literari • Primo Levi, químic jueu italià, deportat el 1944 a l’entorn d’Auschwitz (xarxa de ~40 camps o Lager; treball esclau per a IG Farben — fàbrica de cautxú sintètic). • L’obra destaca per l’estil sobri i objectiu: relata l’horror sense retòrica, confiant en la força dels fets. És alhora testimoni històric i gran literatura. Què explica (sense espòilers) • Funcionament del sistema: seleccions (Selektionen), treball fins a l’extenuació, deportacions a Birkenau i càmeres de gas; ocasional "privilegi" laboral (laboratori químic) com a via aleatòria de supervivència. • Antropologia en condicions límit: la deshumanització trenca la solidaritat; apareixen estratègies de subsistència (furtar pa, conservar una cullera, intercanviar petits objectes) dins d’una economia mínima del camp. • Mirada sobre la condició humana: no idealitza els oprimits ni simplifica el mal; mostra matisos i contradiccions. Idea clau "La infelicitat completa tampoc existeix": fins i tot allà, petites millores (menys vent, més potatge) obrien escletxes de sentit per continuar. Per què llegir-lo • Perquè combina rigor moral i excel·lència narrativa, i esdevé una lectura necessària sobre l’Holocaust i la resistència del jo. Cinema (I): Pablo Trapero — El clan • Thriller basat en fets reals de l’Argentina postdictadura: una família que sistematitza segrestos amb una inquietant doble vida domèstica. • Posada en escena potent i seca, amb cops de realitat sobtats i una atmosfera moral tèrbola sobre complicitats i impunitats. • Temes: corrupció de l’esfera familiar, herències de la dictadura, límits de la lleialtat. • Recomanada per la seva tensió sostinguda i el pols de direcció de Trapero. Cinema (II): François Ozon — A la casa (Dans la maison, 2012) • Professor frustrat descobreix el talent d’un alumne i entra en una espiral d’obsessió entre realisme i ficció. • Temes: seducció del relat, límits ètics de la creació, contaminació de la intimitat, pèrdua del propi centre. • Ozon exhibeix versatilitat formal i una ironia incòmoda que va “malaltint” el relat a mesura que avança. Pausa musical • Homenatge a Lou Reed (3r aniversari de la seva mort): "Walk on the Wild Side". Referència a The Velvet Underground i clima preparatori per a la secció de misteri/por. Sitges 2016 — Millor pel·lícula: Swiss Army Man • Comèdia negra i surreal indie: un nàufrag estableix una relació amb un cadàver multiusos —"com una navalla suïssa"—. • Daniel Radcliffe (cadàver) i Paul Dano formen un duet insòlit; humor macabre, imaginació visual i tons existencials. • Ritme irregular a mitja pel·lícula, però amb pics delirants memorables. Premiada també a Sundance per direcció. Sitges 2016 — Millor direcció: Train to Busan • Zombis en un tren: esquema simple, execució brillant. Zombis "ràpids" a l’estil 28 dies després. • Direcció vigorosa: plans aèris, acció coreografiada, solucions imaginatives per progressar entre vagons i set pieces de gran fisicitat. • Recomanable tant per fans del gènere com per qui vulgui una entrada energètica al terror d’acció coreà. Sitges 2015 — La invitació (The Invitation) • Sopar de retrobada entre amics amb creixent incomoditat: desconeguts a taula, confessions inapropiades i una sospita que tot està coreografiat. • Experiència d’espectador: dubtes constants entre paranoia i perill real; tensió psicològica fins a una catarsi final. • Rerefons moral: respostes extremes al trauma; explorar com certes idees de "sanació" poden esdevenir destructives. • Per a molts, la més rodona de les comentades avui. Idees força • Museu de Montserrat: un tresor amagat amb mestres universals i una modernitat catalana de primer nivell. • Primo Levi: combinació excepcional de testimoni i literatura; mirada lúcida i continguda davant l’horror. • Cinema: de la realitat fosca de Trapero a la meta-ficció d’Ozon; Sitges premia la imaginació bizarra i l’ofici d’acció.

Panorama del programa "Avui... parlarem d'una exposició... però bàsicament avui parlarem de llibres i de cinema". Programa amb to distès i comentaris culturals que van de l’àmbit local a l’internacional. Es combinen fotografia documental, llibres de gènere i drama, efemèrides i debat cultural, i crítica de cinema, culminant amb impressions del Festival de Sitges. Exposició de fotografia: Entre pobles (Sant Just – Camuapa) Punt clau: Contrast visual i humà entre Sant Just Desvern i Camuapa (Nicaragua), poble agermanat. • Estètica i contingut a parts iguals: retrats d’infants, àvies, vestimenta, menjar, vida quotidiana. • Mirada comparada: “tècnica vs. contingut” segons la peça. • Recomanació oberta: valor de la fotografia periodística amb vincles locals i de cooperació. Homenatge i efemèrides Andrzej Wajda (obituari) • Record a films com La tierra de la gran promesa (crítica ferotge al capitalisme) i Katyn (memòria de la massacre; lligam biogràfic familiar del director). • Invitació a repensar el paper d’organitzacions de defensa laboral a través del cinema de Wajda. Miguel de Unamuno (80 anys del discurs de Salamanca) • Context: enfrontament amb Millán Astray; la pel·lícula "La isla del viento" recrea la famosa escena. "Venceréis, pero no convenceréis" • Debat sobre la reconstrucció històrica i la vigència del discurs. Nobel de Literatura a Bob Dylan • Polèmica cultural: lletra de cançó com a literatura; comparacions amb Leonard Cohen; aspiracions a Murakami. "Un Nobel de la literatura que no s'ha de llegir" (acudit citat de la Punxa d’en Jap) • Pausa musical: "Blowin’ in the Wind". "The answer, my friend, is blowin’ in the wind" Llibres i narrativa Thriller policial: Pierre Lemaitre i el comissari Camille Verhoeven • Nova entrega: Camille; tanca (o pausa) la saga després d’Irene, Alex i Rosy & John. • Retrat del personatge: 1,40 m d’alçada, caràcter introspectiu, fidel als seus i sorprenentment seductor. • Valoració: prosa meticulosa, girs inesperats; aquesta entrega, més lenta i centrada en la parella i el cas d’un atracament; menys coral pel que fa a l’equip d’investigació. • Comparativa: menció a la Trilogia del Baztán (Dolores Redondo) i al Premi Planeta (victòria de Redondo; finalista de tall històric a la Grècia clàssica, Marcos Chicot). Drama d’amistat i desig: "Esplendor" (Margaret Mazzantini) • Escenari: sud d’Itàlia (anni 50–60) i Londres punk; dues famílies, vincles de classe (burgesia vs. porter). • Tema central: relació única i intransferible entre dos homes que, malgrat vides “normatives” (matrimoni i fills), mantenen una química de pell i complicitat emocional que desborda etiquetes. • Tractament: delicat, sense morbositat, amb suggeriment i poesia; deriva cap a final dramàtic lligat a codis socials i repressió. Assaig/Crònica: "Ébano" (Ryszard Kapuściński) • Retrat de l’Àfrica des del carreró i no des de barris europeïtzats: dictadures, guerres (Ruanda), supervivència, migracions. • Concepte del temps: no tirà sinó construït per la comunitat; capacitat d’“estat en suspensió” fins que passa “allò” rellevant. • Dinàmica social: ofici multipropòsit, autosuficiència, precarietat estructural; vulnerabilitat de joves reclutats com a milicians. • Debats culturals associats: referència a Mircea Eliade i el cicle del temps mític. Debat sobre relacions: poliamor i anarquia relacional • Es planteja la diversitat de vincles (sexuals, de pell/emocionals, projectes de criança) més enllà del model matrimonial únic. • Condició innegociable: consentiment entre adults i límits ètics clars. Exposició complementària: CCCB – Making Africa • "Making Africa. Un continent de disseny contemporani": creativitat i disseny emergent (roba, industrial, mobiliari) més enllà del tòpic turístic. • Idea clau: talent i empenta en un continent amb un punt de partida estructuralment baix, però amb una energia creativa notable. Cinema Els germans Grimm • Lectura meta: deconstrucció dels contes i de com aquests relats han modelat imaginari i valors; connexió amb l’arrel del fantàstic (ressona Tim Burton). • Reflexió paral·lela sobre el temps viscut vs. percebut i la necessitat de revisar narratives fundacionals. Capitán Kóblic (Sebastián Borensztein) • Trama: pilot implicat en els “vols de la mort” a la dictadura argentina que fuig del passat; trobada amb el malvat local i duel final. • Valoració: correcta però feble; recorre a arquetips del western sense la potència mítica. • Repartiment: Ricardo Darín, Inma Cuesta (accent argentí treballat). Café Society (Woody Allen) • Ambientació elegant a Los Angeles i Nova York (repart molt sòlid: Jesse Eisenberg, Kristen Stewart, Steve Carell). • To: comèdia romàntica amb melancolia i interès pel bressol del Hollywood clàssic; ritme equilibrat (observació: mig film a cada costa). • Valoració: remunta respecte a obres recents; química notable Eisenberg–Stewart; elegància visual i jazz. Festival de Sitges: impressions i una ensopegada • Valor del festival: referent proper del fantàstic/terror, si bé amb èpoques d’orientació més difusa. • Experiència de sala: pantalles i subtitulació irregulars segons espais; ambient de crítics i cinefília (anècdota d’Àlex Gorina i la “mascota” infantil del festival). • La patinada: Tenemos la carne (Mèxic) — intent d’happening i provocació a l’estil Jodorowsky, però sense nervi plàstic ni direcció; excés d’explícit que no diu res i interpretacions forçades. • Conclusió: Sitges manté l’atractiu, però triar bé és clau; debat obert sobre coherència de programació i experiència tècnica de projecció.

Introducció Programa amb cinc veus i to distès: presentacions, bromes i sumari del que es tractarà. Eixos del dia: teatre, llibres i cinema, amb un tram final de debat social. Teatre: Pepa Plana – Paradís Pintat Rosa recomana l’espectacle de la pallassa Pepa Plana, una clown intel·ligent i emotiva que combina humor i reflexió. Premissa: una àngel avorrida d’estar “pintada” en un quadre que somia ser àngel de la guarda; decideix baixar al mar i es troba la tragèdia del Mediterrani (cossos i vides perdudes), convertint la peça en una sàtira tendre i punyent sobre l’actualitat. Posada en escena: estèticament preciosa, còmplice amb el públic; direcció/dramaturgia de Ferruccio Cainero. Vista al Teatre Grec; possible gira i presència al Festival Internacional de Pallassos de Cornellà. Llibres Cicatriz (Juan Gómez-Jurado) Thriller tecnològic que arrenca amb una idea potent (reconeixement d’objectes via foto i gran impacte comercial) i deriva cap a màfia russa, venjança i to gore. Crítica: entreteniment que es deixa llegir, però amb aroma de “guió encobert” i menys ambició que “El paciente”. Rosy & John (Pierre Lemaitre) Novella breu del creador del comissari Camille Verhoeven. Ritme pim-pam, personatges definits en poca estona i resolució brillant. Valoració: Lemaitre destaca per la condensació i l’ofici; ganes de més peces d’aquest format. Esment a la novetat “Tres dies i una vida”. La mujer precipicio (Princesa Inca) Poesia crua, directa i existencial que parla de diagnòstic psiquiàtric, sobremedicació, fragilitat i marge social. Context: aparicions a Ràdio Nicosia (espai de ràdio-teràpia). Referències a Leopoldo María Panero. Debat obert a l’estudi: el suïcidi com a tabú social i la necessitat de parlar-ne (coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental). Es remarca que la violència acostuma a girar-se contra un mateix més que contra la societat. Força del text i veritat viscuda: "Dios en lugar de hacernos nos deshizo, y quedamos desamparados y desnudos al abrigo de trenes y autovías..." Conclusió: lectura colpidora i necessària; no és “polida” formalment, però és autèntica i impactant. L’elegància de l’eriçó (Muriel Barbery) Escenari: immoble de luxe a París. Trio protagonista: Renée (portera cultíssima que s’amaga), Paloma (nena de 12 anys hiperintel·ligent i desencantada) i Kakuro (nou veí japonès que uneix fils). Temes: buidor de les elits, ceguesa social, aparença vs essència, i la recerca de la bellesa en els petits detalls (camèlies, música, cinema, literatura). Moments clau: Paloma formula la metàfora de la “peixera” i planeja el suïcidi als 13 per sacsejar consciències; la complicitat amb Renée i Kakuro obre una escletxa d’humanitat. To: amè, fi i emotiu, ple de referències (Tolstoi, Purcell, Morte a Venècia, Blade Runner). Final que arrenca llàgrimes. També adaptada al cinema. Cinema L’hogar de Miss Peregrine para niños peculiares (Tim Burton) Fantasia fosca amb món paral·lel en bucles temporals, acceptació de la “peculiaritat” i enemics que la rebutgen. Efecte a la sala: por real per a infants; to burtonià amb ecos steampunk. Funciona com a paràbola sobre la diferència i el refugi. El Club (Pablo Larraín) Casa de “recolliment” per a sacerdots apartats (pederàstia, robatori de nadons, etc.). Encobriment institucional i microcosmos tancat. Estil: imatge empanyada i bruta que transmet brutor moral. Clímax catàrtic (escena dels gossos) i subtext religiós del “sacrifici”. Recomanada per espectadors avesats al cinema dur i d’impacte. Eye in the Sky (Gavin Hood) Thriller militar sobre drons, cadena de comandament i danys col·laterals. Helen Mirren lidera un dispositiu que topa amb un dilema moral quan apareix una nena venent pa al costat de l’objectiu. Lectura: burocràcia que “maquilla dades”, responsabilitats que es passen cap amunt i simultaneja crítica que val per empreses i administracions. Recorda “Paths of Glory” en clau actual; posada en escena quasi teatral i molt eficaç. Debat final: capitalisme, preferents i pensions Crítica al capitalisme d’engany i d’addicció: màrqueting que crea insatisfacció, productes tòxics (preferents, estafes col·lectives) i rescat bancari pagat entre tots. Reclam de responsabilitats i retorn dels guanys quan n’hi ha. Defensa del paper de la cultura per pensar millor i “no embrutir-nos”. Idees clau • Teatre que fa riure i pensar sobre el Mediterrani. • Llibres: del thriller a la poesia testimonial i la filosofia humanista. • Cinema: diferència i refugi (Burton), catarsi moral (Larraín) i ètica dels drons. • Debat social: salut mental i crítica econòmica.

Panorama general Programa centrat en cultura amb tres eixos principals: • Debat sobre la prostitució i els models afectius-sexuals a partir de la novel·la gràfica de Chester Brown i la pel·lícula Joven y Bonita. • Bloc de salut i alimentació amb el llibre Mis recetas anticáncer d'Odile Fernández. • Art i cinema: exposicions (José Luis Nunes i Lídia de Gà) i crítiques de Trumbo, La visita i Grupo 7. "Amb consentiment i entre adults, tot és possible" — sobre límits, llibertat i responsabilitat en les relacions. Debat 1 — Prostitució i models relacionals Còmic/novel·la gràfica: Pagando por ello (Chester Brown) • Autobiogràfic: l’autor narra diversos anys com a client de prostitució a Toronto. • Enfocament adult i reflexiu: no és eròtic; dibuix naïf i contingut no explícit al servei d’un assaig personal. • Marc legal (Canadà): prostitució no prohibida però limitada (sense carrer); context “civilitzat” i més regularitzat, minimitzant màfies i explotació (segons l’obra). • Logística i quotidianitat: trobades discretes, codis d’accés, temps i tarifes; to per moments irònic. • Evolució emocional: - Qüestiona el model monogàmic romàntic com a norma social. - Contradicció humana: acaba reproduint vincles de fidelitat amb una mateixa prostituta durant anys. - Temes de soledat i buit existencial quan desapareixen vincles. • Pluralitat de veus: diàleg amb amics/vises contràries per obrir debat sense pamflet. • Mirada de gènere: esment de dones que contracten serveis masculins (p. ex. novel·la Hombres desnudos). • Fantasia i desig: recordatori que els imaginaris sexuals també modelen pràctiques (citant el to lúdic de “Kiki, el amor se hace”). "El nucli del llibre és la solitud humana i com ens hi enfrontem, sigui en parella, sigui pagant per sexe." Debat 2 — Des del punt de vista d’ella: Joven y Bonita (François Ozon) • Protagonista: noia de 17 anys de classe mitjana-alta a París que s’inicia en la prostitució sense necessitat econòmica. • Temes clau: - Cerca de validació/desig i identitat, distància emocional, i límits de la llibertat adolescent. - Context generacional (fills del maig del 68): permissivitat, festa, drogues i pressa per madurar. - Riscos i vulnerabilitat: trobades amb adults en hotels; tensió entre autonomia i inconseqüència. • Ozon i la varietat de tons: del musical a l’assaig psicològic; aquí mirada continguda i clínica. • Final amb “aparellament” no convencional (home més gran i casat), insinuant equilibris precaris entre afecte, poder i rol social. • Tangents literàries: L’Elegància de l’eriçó per retratar el buit i l’excés en classes acomodades. "No és pels diners; és pel sentir-se desitjada i ‘vista’." Pausa musical • “Maggie May” de Rod Stewart (46è aniversari) com a interludi abans del bloc de salut. Salut i alimentació: Mis recetas anticáncer (Odile Fernández) Idees principals • Llibre-guia d’hàbits saludables i alimentació com a complement (mai substitut) dels tractaments mèdics. • Autora: metgessa que va patir càncer d’ovari i va integrar nutrició, gestió d’estrès, descans i pràctiques complementàries. • Alimentació: èmfasi en cúrcuma, gingebre, peix, algues, cuina al vapor, evitar ultraprocessats i carns amb antibiòtics. • Llar sense tòxics: revisar cosmètica, neteja, plàstics, prioritzar vidre i utensilis segurs. • Exposició electromagnètica: es comenta l’ús d’APPS per mesurar zones electromagnètiques a casa i reduir-ne l’exposició (microones, bases de telèfons inalàmbrics), com a pauta prudencial. • Difusió: molt citat en unitats oncològiques i mitjans (entrevista de Carles Capdevila a l’autora). "No es tracta d’obsessionar-se, sinó de millorar progressivament allò que depèn de nosaltres." Art i exposicions José Luis Nunes – Arts Santa Mònica • Comissari: Joan M. Minguet. Nunes com a figura clau del cinema d’autor local, anti-burgès i combatiu. • Context 70s: body art, videoart, minimalisme, estètica sòbria i discurs anti-entreteniment. • Cinema “avorrit” per voluntat: mirada, temps i repetició per interpel·lar l’espectador. Col·laboracions amb Núria Espert i ecos de la Movida. Lídia de Gà – Castell de Cornellà • Pintura de gran ofici: flors, paisatges i acabats impecables. Contrapunt amable/formal respecte a Nunes. • Reflex: el sistema artístic acull estètiques extremes i públics diversos. Bloc de cinema Trumbo (Jay Roach) — biòpic de Dalton Trumbo • Brian Cranston encarna el guionista brillant perseguit pel HUAC i la llista negra (Hedda Hopper —Helen Mirren—, John Wayne). • Treball sota pseudònim: Vacaciones en Roma, Spartacus, Exodus; reconeixement retingut i Òscars guanyats amb nom fals. • Reivindicació: Kirk Douglas força acreditar Trumbo a Spartacus; Otto Preminger li encarrega Exodus. • Pel·lícula rodona i recomanable: memòria històrica de la Guerra Freda a Hollywood i defensa de la llibertat creativa. La visita (The Visit, 2015) — M. Night Shyamalan • Peça menor però efectiva: to d’indie/low cost, càmera a l’espatlla, adolescents protagonistes. • Suspens “terrenal” (més que sobrenatural) amb gir final marca de la casa; bons treballs dels joves actors. • Entreteniment amb ofici: ideal per a una sessió curta i tensa, sense grans pretensions. Grupo 7 — Alberto Rodríguez • Policial sobre drogues i delinqüència amb estètica nerviosa (càmera a l’ombra). • Crítica al tremendisme: no ajuda a comprendre/reduir l’addicció, tot i l’eficàcia formal. • Avanç: interès per veure El hombre de las mil caras i connexió amb La isla mínima. Altres apunts i cloenda • Anuncis que queden pendents per a pròximes sessions: Viva (ambientada a l’Havana), Nacida para ganar, El club (Pablo Larraín) i Neruda. • Homenatge pop: record a l’“Empanadilla de Móstoles” (Martes y 13) com a tancament lúdic. "Val la pena; millor pas a pas" — resum d’actitud davant hàbits saludables, art exigent i cinema de memòria.

Viatge a la Vall d’Àneu: romànic, natura i astronomia Convivència i territori: quatre dies de colònies a Escós (Vall d’Àneu), en una casa rural envoltada de natura, animals i horts. Ambient de convivència idíl·lic i familiar. Ruta romànica: visites a Sant Joan d’Isil (trànsit romànic-gòtic), Santa Maria d’Àneu (Esterri d’Àneu), Sant Llorenç d’Isavarre, València d’Àneu i l’església de Són (amb el seu torreó). Comentari sobre horaris limitats i gestió local de visites. Pendents de veure: monestir de Gerri de la Sal, per qüestió d’horaris. MontNatura Pirineus (Caixa Catalunya): experiències d’astronomia amb planetari i observació nocturna a l’aire lliure. Observació de Saturn i els seus anells, i explicació de les Perseides (llàgrimes de Sant Llorenç). Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: massificació controlada amb circuits marcats i taxis autoritzats; valoren el respecte per la natura. Excursió exigent: camí de circumval·lació amb tarteres estretes i exposades; percepció de risc en cas de pluja. "Quantes estrelles... amb aquelles nits tan netes" — sobre l’observació nocturna a Són. Joc de Dames: el paper de les dones a l’edat mitjana i a la història de l’art Itinerari històric “Joc de dames”: triangle entre Santa Maria d’Àneu, el Castell de Mur i Sant Pere del Burgal, destacant espais on les dones van tenir pes polític i de govern a l’edat mitjana. Impulsat per historiadores locals; lectura alternativa a la mirada purament arquitectònica/artística. Dones a la historiografia i a l’art: reivindicació de la tasca d’historiadores i artistes sovint invisibilitzades. Preparació d’un curs sobre impressionistes amb focus en Berthe Morisot, Mary Cassatt i Eva Gonzalès. Referències cinematogràfiques afins a la sensibilitat femenina i la creació, com “Tres colors: Blau”. “La història vista amb els ulls de dona.” Castell de Mur i el Montsec: art romànic i divulgació Visita al Castell de Mur (àrea del Montsec, prop d’Àger) i la seva església romànica; menció a les pintures traslladades al Museu de Boston. Recomanació del llibre breu i divulgatiu de Martí Gironell, “Estrapo” (sobre el context dels arrencaments pictòrics), com a guia de viatge. Museu Víctor Balaguer (Vilanova): Biblioteca-Museu pionera Concepte: Biblioteca Museu Víctor Balaguer (1884), un dels primers edificis projectats com a museu a Catalunya; arquitectura entre neo-egipci i neo-grec. Tresors: Biblioteca històrica espectacular. Col·leccions etnogràfiques (Egipte —amb una mòmia infantil—, precolombí, Àsia) i art català del XIX i XX (Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Isidre Nonell, Joaquim Mir, Xavier Nogués...). Dipòsit del Prado: obres d’El Greco, Ribera, Goya, Rubens, Van Dyck. Accés: a tocar de l’estació i davant del Museu del Ferrocarril. Exposició “Migracions” a Can Ginestar (Sant Just) Col·lectiva fotogràfica (Isabel Ribas, Inés Rabanal, Carme Pereira, Teresa Diego) que obre el focus a les migracions de països rics cap a pobres, més enllà del flux habitual. Debat sobre la sobresaturació de fotografia en sales locals i la necessitat de diversificar llenguatges artístics. Valor personal del tema per experiència familiar; recomanada per sensibilitat i aprenentatge. Llibres i novel·la negra escandinava Jo Nesbø — “El ninot de neu” Thriller de l’inspector Harry Hole ambientat a la primera nevada, quan desapareixen dones i apareix el símbol del ninot de neu. Tò: fred, calculador, amb estructura que recorda un guió cinematogràfic. Es comenta el motiu criminal i un final “passat de rosca”, però el ritme és molt adheridor i efectiu. Tendència nòrdica i protagonistes femenines Auge de la novel·la negra nòrdica (Nesbø, autores diverses, i a casa nostra, Dolores Redondo i la seva trilogia). Debat sobre com es representen les inspectores: entre clixés de gènere i aportacions genuïnes; referència modèlica a “Fargo” (Frances McDormand) com a policia embarassada i competent. Pausa musical — Tino Casal: “Embrujada” Recordatori pel 25è aniversari de la seva mort. Figura clau de la movida (no només madrilenya), amb posada en escena moderna i lletres amb subtext (addiccions, desamor). Clàssic — “Los renglones torcidos de Dios” (Torcuato Luca de Tena) Context anys 70: autora assegura una immersió de mesos en un psiquiàtric per retratar-lo. Protagonista: dona burgesa que s’interna voluntàriament per investigar un cas, enmig del debat entre institucionalització i antipsiquiatria. Galeria clínica: des d’autisme i mutisme fins a recuperacions amb por a l’exterior; importància del rol d’infermeria i treball social. Tractaments: discussió sobre electroxocs i pràctiques límit de l’època; mirada crítica però respectuosa amb terminologia i evolució científica. Lectura recomanada per qualitat literària i per entendre la transició cap a models comunitaris. Cinema “Neruda” (Pablo Larraín) Retrat lliure del poeta-senador perseguit a la Guerra Freda xilena, amb un policia a la seva pista. Virtuts: composició d’imatge, paisatge, música i una posada en escena intel·ligent i poètica. “Nuestro último verano en Escocia” Comèdia dramàtica familiar: pares separats que oculten la ruptura a l’avi malalt; els nens prenen les regnes davant la incapacitació dels adults. Gir emotiu a la platja i mirada neta, directa, sobre ritual, veritat i cura familiar. “Toro” (Kike Maíllo) Thriller d’acció amb repartiment potent (Mario Casas, Luis Tosar, José Sacristán) que resulta fallit per falta de credibilitat, ambientació forçada i violència gratuïta. Tancament Avanç de pròxims comentaris: nova “Ben-Hur” i “Nacidas para ganar”.