episodis

Panorama de l’episodi • Episodi molt complet amb un “especial llibres i cinema” i un clàssic per tancar. • Intervencions de Rosa, David i Nacho, amb un to distès i molt referencial. Colònies tèxtils del Llobregat i el Ter: història, debat i memòria viva Què s’hi tracta • Context històric: fins a 18 colònies tèxtils al llarg de 20 km del riu Llobregat (i també al Ter), amb economies semi-autàrquiques (escola, economat, capellà, metge). • Origen i poder: industrials d’arrel indiana (com els Güell) traslladen el negoci del cotó i implanten el model de colònia inspirat en Escòcia. • Debat central: paternalisme i control social vs ascensor social i estabilitat per a la classe treballadora. - D’una banda, feudalisme modern (servitud, horaris extensos, control de moviments). - De l’altra, millora material i comunitat per a famílies abocades a la precarietat agrícola. • Gènere i treball: protagonisme de les dones als telers; homes més a manteniment i comandaments. • Llocs i memòria: Colònia Vidal (museïtzada, fràgil per ser de propietat privada), Viladomiu (encara habitada), Guixeró (resclosa i enginyeria hidràulica). Visites guiades amb l’historiadora Assumpta Montellà. • Persistència temporal: tancaments recents (fins als anys 80); paral·lel amb colònies mineres (Sant Corneli, Cercs, fins 1991). • Mirades culturals: sèrie “Olor de colònia” i poesia de Miquel Martí i Pol (La fàbrica) com a testimoni emotiu i crític. “Vingui a nosaltres la jornada de 7 hores… no ens deixeu caure a les mans del director.” Idees clau • Les colònies com a dispositiu de control social i antídot contra el comunisme emergent. • Patrimoni industrial i memòria obrera amb valor històric, tecnològic i social. Literatura (I): Intemperie, de Jesús Carrasco Nucli • Novel·la d’estètica seca i ascètica, situada a la meseta (Extremadura/Castella), dècades 50-60. • Un nen fuig “al ras” i es refugia amb un cabrer: inici d’un periple de supervivència i iniciació moral. • Escriptura de gran riquesa lèxica i concreció; revelació progressiva del trauma. Punts forts • Atmosfera “desèrtica” i física; llenguatge de la terra i del clima. • Comparacions amb Delibes; estructura de thriller existencial. • Esment del segon títol de l’autor, La tierra que pisamos (ucronies d’invasió i ocupació) com a lectura complementària. Literatura (II): Hombres desnudos, d’Alicia Giménez Bartlett (Premi Planeta 2015) De què va • Professor de literatura precaritzat que, amb un amic “de barri”, entra al circuit d’estriptis i escort masculí per diners. • Xoc de classes i rols: alta burgesia en crisi, classe mitjana depauperada i perifèria desacomplexada; llenguatges diferenciats per estrat social. • Tò de crònica social contemporània amb deriva noir en el tram final. Per què destaca • Tractament directe, col·loquial i modern, sense eufemismes. • Mirada crítica sobre la mercantilització del cos i la masculinitat en temps de crisi. Pausa musical: Nile Rodgers i el clàssic Le Freak (Chic) • Recordatori del paper de Nile Rodgers com a productor clau del disco i el dance dels 70-80. • Escolta de “Le Freak”, emblema de la pista de ball. Cinema (I): No respires (Don’t Breathe), de Fede Álvarez Premissa • Tres joves lladres entren a la casa d’un veterà cec en un barri degradat (aire de Detroit) per robar suposats diners de loteria. • La casa es converteix en un laberint hostil: la víctima aparent domina el terreny i inverteix els rols de caça/caçador. Valoració • Thriller de suspens (més hitchcockià que gore) amb bons travelings i ritme tens. • Moral ambigua: els “dolents” no ho són tant i el “bo” amaga ombres profundes. “És una casa on és fàcil entrar, però difícil sortir.” Apunt cartellera • Recomanació exprés: Capitán Fantástico (Viggo Mortensen), to de drama familiar “indie” a l’estil Pequena Miss Sunshine. Cinema (II): El Petit Príncep, de Mark Osborne Enfoc • Adaptació híbrida: història contemporània d’una nena i el seu veí aviador, entreteixida amb el relat original d’Antoine de Saint‑Exupéry. • Trams del conte en stop motion i estètica de papiroflèxia; resultat visualment preciós. • No és un film “per a nens petits”: subtext filosòfic sobre relacions, valors i maduresa. “L’essencial és invisible als ulls.” Cinema (III): Money Monster, de Jodie Foster De què parla • Sàtira/Thriller en directe sobre teleespectacle financer i estafes d’inversió: un inversor irromp armant-se d’explosius al plató d’un show econòmic. • George Clooney (presentador-showman) i Julia Roberts (realitzadora) gestionen la crisi davant de milions d’espectadors. Lectura • Crítica al cinisme mediàtic i a la desensibilització de l’audiència: del morbo en temps real al “res a veure” en segons. • Complementa la cartografia cinematogràfica de la crisi amb una mirada centrada en el format televisiu. Clàssic: El Buscavides (The Hustler, 1961), de Robert Rossen Essència • Paul Newman és Eddie Felson, talent descomunal del billar però de caràcter feble, obsessionat per derrotar el “Gordo de Minnesota”. • Tractat sobre guanyadors i perdedors: el triomf depèn tant del caràcter com del talent. • Blanc i negre nítid, diàlegs tallants de cine negre, personatges profundament humans (Piper Laurie, George C. Scott). Llegat • Òscar “recuperat” per Newman a El color del dinero (Scorsese), continuació espiritual amb Tom Cruise. Idees força de l’episodi • Patrimoni industrial i memòria social: colònies tèxtils com a mirall de poder, gènere i comunitat. • Literatura de frontera moral: Intemperie com a iniciació en un món hostil; Hombres desnudos com a radiografia de classe i cos. • Cinema que tensiona gèneres: No respires (suspens claustrofòbic), El Petit Príncep (poesia visual), Money Monster (sàtira mediàtica), i un clàssic fundacional sobre el caràcter: El Buscavides.

Resum general Estrena de temporada amb els habituals (Xesco Ramos, David Montaner i Jaume Vidal) i avanç dels temes del dia. Excursions i patrimoni • Castell de Sant Ferran (Figueres): considerat el monument de més volum de Catalunya i una de les fortaleses militars més grans d’Europa. Disseny d’enginyeria militar influït per l’estil vaubanià i desenvolupat per Pedro Martín Cermeño i el seu fill. • Elements clau: fortificacions en estrella, castell parcialment inacabat, galeries d’escolta antimina, i la joia oculta: quatre dipòsits d’aigua sota el pati d’armes (uns 9.000 m³ en total) visitables en zòdiac. Disseny pensat pel benestar de la tropa (llit per soldat, voltes, murs gruixuts i frescor constant). • Capítol històric: ús com a presó militar fins als anys 90 (anècdotes sobre Tejero). Proposta d’excursió familiar combinable amb el Museu del Joguet o el Teatre-Museu Dalí. Memòria i refugiats • Connexió Figueres–cinema: “L’última frontera” (Manel Cusó i Ferrer) sobre Walter Benjamin i l’exili; encaixa amb activitats sobre refugiats a Figueres (16 d’octubre). Llibres • “El país de las almas rotas” (Javier Espinosa i Mónica Prieto): crònica immersiva de Síria, de la Primavera Àrab a la fragmentació del conflicte (ASL, irrupció jihadista, ISIS/Daesh, milícies kurdes, ingerències de Rússia, EUA i Turquia). Relat híbrid d’experiències sobre el terreny i de segrest i negociacions d’alliberament. Testimonis durs i complexitat d’actors i sigles. Art i exposicions • “Ming. L’imperi d’or” (CaixaForum): context de la dinastia Ming (1368–1644). Valoració desigual: abunden els rotlles i la cal·ligrafia; destaquen retrats de funcionaris (exàmens confucians) però manca de peces icòniques (com la ceràmica blau-i-blanc). Reflexió sobre el biaix eurocèntric en l’ensenyament de les arts. Cinema • “El caso Fischer” (Pawn Sacrifice): duel Fischer–Spassky en plena Guerra Freda; equilibri entre el geni escaquístic i la fragilitat mental. Interpretacions sòlides (Tobey Maguire i Liev Schreiber). • Debat Òscars (Espanya): tria de “Julieta” (Almodóvar) vs “La novia” (Paula Ortiz) i “El olivo” (Icíar Bollaín). Lectura crítica: “Julieta” resulta autoreferencial i conservadora malgrat el bon treball d’Emma Suárez i Adriana Ugarte. • “Kiki, el amor se hace” (Paco León): comèdia coral sobre fílies sexuals; humor irreverent i fresc (amb Candela Peña), mirada empàtica i desinhibida. • “L’heroi de Berlín” (Race): biopic de Jesse Owens. Èpica convencional amb direcció irregular; subratlla l’amistat amb un rival alemany i el paper de Leni Riefenstahl. Cameos de William Hurt i Jeremy Irons. • “Café Society” (Woody Allen): estil clàssic i melancòlic, ecos de “Cotton Club”. Debat sobre el suposat conservadorisme d’Allen i la seva zona de confort. Idees i cites destacades • El civisme local en contraposició a la guerra: "Pensem que no s'ha trencat ni un vidre" (sobre la Diada) • La complexitat siriana: múltiples actors i agendes en un escenari en evolució constant. • Patrimoni i enginyeria: el Castell de Sant Ferran com a cas modèlic d’arquitectura militar aplicada a l’estratègia i a la logística (aigua, habitabilitat). Recomanacions pràctiques • Castell de Sant Ferran: la visita en 4x4/jeep + galeries + dipòsits és ideal per a famílies, però atenció a la claustrofòbia en el tram de zòdiac. • Figueres (octubre, dia 16): activitats sobre refugiats i projecció de “L’última frontera”. • CaixaForum: “Ming. L’imperi d’or” (fins al 4 d’octubre). Termes clau • Fortificacions en estrella, galeries d’escolta, Primavera Àrab, ASL, ISIS/Daesh, confucianisme, rotlles/caligrafia, biopic, zona de confort.

Resum general Aquesta gravació presenta un tram d’emissió continuada on s’alternen dues locucions breus i repetitives. No s’hi detecten temes desenvolupats, ni entrevistes, ni peça musical identificable. Sembla un espai de continuïtat/ident propi d’un especial de Revetlla del programa Music Club, possiblement una capçalera o espera d’entrada. "Estàs escoltant l'especial rebetlla del Music Club." "Bona nit" Temes principals 1) Identificació de l’especial (capçalera/continuïtat) • Franja inicial amb la locució: "Estàs escoltant l’especial (rebetlla) del Music Club" repetida en diverses variants. • Funció probable: ident del programa, sense contingut informatiu ni musical; prepara o recorda l’audiència que és un especial. • Evidència temporal: de l’inici fins aproximadament el segon 249. 2) Salutació nocturna en bucle • A partir del segon 250, la locució canvia a "Bona nit" repetida a intervals regulars (aprox. cada 30 s) fins al final del tall. • Funció probable: bumpers de continuïtat, espera de connexió o prova tècnica durant l’emissió de l’especial. • Evidència temporal: del segon 250 fins al voltant del segon 3637. Idees clau • No hi ha seccions temàtiques ni desenvolupament de continguts; és una peça de continuïtat. • L’ús de loops de locució suggereix programació automatitzada o transició entre blocs de l’especial. • Frases recurrentes: - "Estàs escoltant l’especial rebetlla del Music Club." - "Bona nit" Observacions • Podria tractar-se d’un tall d’entrada abans del contingut principal, d’un farcit d’antena durant la Revetlla o d’una prova d’emissió. • Si hi havia contingut musical o intervencions, no consten a la transcripció facilitada.

Especial final de temporada: literatura i cinema Avui tot és possible. Programa de comiat de temporada dedicat a un doble bloc: llibres sobre periodisme i novel·la negra i un ampli repàs de cinema d’autor i comercial. Conversa viva, amb anècdotes i mirades crítiques sobre censura, mitjans, patriarcat/matriarcat, malaltia crònica i representacions contemporànies. Llibres Telexpress: cultura i crítica literària (1964–1980) Eix central: el llibre d’Alberto Cabello Hernández recupera el diari Telexpress en el tardofranquisme i la Transició, amb focus en cultura, literatura i la censura. Clau històrica: primeres pàgines en català del suplement Express literari; paper de figures com Ignacio Agustí (Destino, Premi Nadal) i Robert Saladrigues (pròleg; crítica a Cent anys de solitud). Censura i destitucions: Andreu Avel·lí “Sempronio”, fora per criticar el bisbe de Lleida. Ignacio Agustí, fora per donar veu a protestes contra tortures. Manuel Ibáñez Escofet, fora per un reportatge sobre prostitució. Estratègies per esquivar la censura: Eufemismes (vaga → atur). Missatge obliquo (parlar de totalitarismes sense esmentar Franco). Al·lusions indirectes. Defensa de la cultura catalana: suport a Montserrat Roig i denúncia de boicots institucionals. • Idea força: resiliència cultural i periodística en un ecosistema controlat per interessos polítics, bancaris i eclesiàstics. El oficio más hermoso del mundo (José Martí Gómez) Periodisme de llibreta, peu de carrer i jutjats: crònica humana vs. dades fredes. Crítica als conglomerats mediàtics: línia editorial que ofega la llibertat i fomenta notícies poc contrastades i fakes. Les fonts, al centre: confiança i contrast, per damunt de la immediatesa. • Cloenda en diàleg amb Jordi Évole i Josep Ramoneda sobre el present i futur del periodisme. Novel·la negra: la tetralogia Verhoeven de Pierre Lemaître Camille Verhoeven: comissari singular (1,45 m), intel·ligent i obstinat. Sèrie: Irene → Alex → Rosy & John → Camille. To i estil: prosa potent i directa, moments durs i tancament reflexiu sobre el personatge i el seu món. Secundaris memorables: Louis i Armand; humor sec i dinamismes de brigada. • Recomanació: per a qui vulgui una novel·la negra molt ben construïda i d’impacte. Cinema La Bruixa (The Witch) Lectura temàtica: xoc entre puritanisme patriarcal i un principi desestabilitzador associat a bruixeria/temptació; comunitat que expulsa i família que s’ensorra. Llenguatge visual i pistes: el film presenta imatges gairebé programàtiques sobre “què fan les bruixes” i juga amb la percepció i la fe. Debat crític: final percebut com massa explícit; alguns haurien preferit explorar el retorn a la comunitat. • Clau: reflexió sobre por i nances ideològiques que no sostenen la realitat. Sunset Song Escòcia rural: valors rígids, pare autoritari i adversitats vitals. Arc de personatge femení: pas cap a una mirada més humana, tolerant i “científica” sobre la vida. Context bèl·lic: pressió social de la I Guerra Mundial i el cost emocional. • Mirall de La Bruixa: patriarcat, fe rígida i trencament quan arriben les dificultats. Sonata per a violoncel (Sonata para violonchelo) Tema central: la fibromiàlgia en una violoncel·lista d’alt nivell (Montse Germán). Tò: desmuntatge de prejudicis; de l’escepticisme mèdic inicial a un diagnòstic que no té cura i exigeix gestió del dolor. Retrat de fortalesa: autonomia, resistència, risc d’sobremedicació i impacte vital/professional. Producció: micromecenatge, TV3 i Generalitat; direcció de Anna M. Bofarull amb base vivencial. • Missatge clau: malaltia física real, no només psicològica; visibilització i reconeixement social. Carol (Todd Haynes) Efecte Haynes: fusió de cinema clàssic i contemporani per retratar l’Amèrica dels 50. Dues actuacions d’altura: Cate Blanchett (ecos de Lauren Bacall) i Rooney Mara. Tractament: abordatge elegant i delicat d’una relació lèsbica en societat hostil. Mustang Cinc germanes a la Turquia profunda: vigilància, proves de virginitat, reclusió. Vitalitat i sororitat: creativitat per sostenir la llibertat en l’opressió. Reconeixement: Cèsars, nominació a l’Oscar, èxit als Goya. La joventut (Youth, Paolo Sorrentino) Microcosmos: balneari elitista suís amb un compositor retirat (Michael Caine) i un director (Harvey Keitel) perseguint la darrera obra. Poètica visual i sonora: banda sonora espectacular, imatges icòniques, to per moments oníric i sorprenent. • Tema: envelliment, amistat, memòria i art. Zootrópolis (Zootopia) Al·legoria social: depredadors vs. preses, prejudicis i estratègia política. Body movie policial amb conilleta protagonista; to per a nens més grans. Comparacions: menys profund que Wall‑E o Miyazaki, però ric en matisos per al seu gènere. Magical Girl Cadena de favors i xantatges: pare sense recursos, nena amb leucèmia i una dona atrapada (Bárbara Lennie). Temes: por, dependències, maldat/mundat sense agafadors transcendents; ambigüitat psicològica. • Efecte: angoixa i inquietud sostingudes; lectura moral oberta. Idees transversals Mitjans i poder: continuïtats entre tardofranquisme i present; línies editorials i interessos. Censura i llenguatge: eufemismes, missatge obliquo, al·lusions per informar sense ser castigat. Patriarcat vs. autonomia femenina: de La Bruixa i Sunset Song a Mustang i Carol. Salut i cultura: representació honesta de malalties invisibles i els seus impactes vitals.

Panorama general Episodi ric en cultura local i debat social: els conductors repassen exposicions de fotografia a Sant Just i Cornellà, recomanen i comenten la novel·la negra La víspera de casi todo (Víctor del Árbol) i despleguen un bloc de cinema amb peces clau: Mia Madre (Nanni Moretti), Fátima (Philippe Faucon), Valor de llei / True Grit (Germans Coen), i El hijo de Saúl (László Nemes), rematat amb la paròdia Spanish Movie (Javier Ruiz Caldera). Finalment, obren un debat sobre pobresa i desigualtat i el cas del Banc Expropiat a Gràcia. "És una pel·lícula exquisita" — sobre Fátima "No és clàssic: trencador, innovador" — sobre El hijo de Saúl Fotografia a Sant Just i Cornellà Exposició Setmana Santa (Can Ginestà) • Fotografies en blanc i negre d’alta qualitat, sense carteles informatives, presentades amb cura arxivística. • Temàtica centrada en la Setmana Santa (creu, llums i ombres), amb imatges que capturen instants més que no pas el patiment en primer pla. • Context temporal estimat: de postguerra fins a anys 50. Complement amb una entrevista en vídeo a un home gran vinculat al fons. • Valoració: valor artístic notable i interès històric sobre pràctiques religioses locals. Cornellà Cruïlla (Mostra col·lectiva) • Quatre artistes vinculats a Cornellà (Christian Sarmiento, Aina Puig, Alicia de Lollo, Víctor Garrido) proposen mirades pluridisciplinàries sobre ciutat i fet urbà. • Sèrie sobre l’Alzheimer que impacta per sensibilitat i proximitat. • Instal·lacions: combinació de fotografia i objectes (p. ex. un arbre col·locat a l’inrevés amb element escultòric central) que generen sensacions i lectures obertes. • Idea-força: l’art com a via per desestigmatitzar la salut mental i obrir espais de reflexió social. Literatura La víspera de casi todo (Víctor del Árbol) • Novel·la negra de to íntim i ambientació poderosa a la Costa da Morte. • Trama coral amb temes: immigració, diners i fama, corrupció argentina, i una figura policial amb zones grises (pederàstia al fons) treballada amb elegància estilística. • Personatge clau amb trastorn perceptiu (amiga-fantasma) que impulsa una lectura sobre responsabilitat i excusa moral. • Recomanació i esdeveniment: conferència de Víctor del Árbol sobre novel·la negra, dijous a les 18 h, sala de conferències de la Residència La Mallola (Riera de Sant Mateu). Debat: sèries i frontera moral • Contrast entre l’impacte inicial de CSI i la seva deriva massa televisiva amb el temps. • Dexter com a cas per pensar la venjança i la justícia extralegal: fins on pot arribar l’aval moral del públic i qui pot "executar" què. • Pont cap al cinema de venjança i redempció: preparació per a Valor de llei. Cinema Valor de llei (True Grit) – Germans Coen • Relectura contemporània del western clàssic: una noia busca fer justícia per l’assassinat del pare. • Temes: venjança, maduresa, lideratge, i la rapidesa com a llei del western. Comparada amb la versió de John Wayne, la dels Coen és més rica en matisos i mirada actual. Mia Madre – Nanni Moretti • Drama de dol i malaltia amb "cinema dins del cinema". Protagonitza Margherita Buy, amb Nanni Moretti, Giulia Lazzarini i un John Turturro tan còmic com desestabilitzador. • Neorealisme refinat: naturalitat, somnis i insercions oníriques, i un equilibri entre el rodatge i el procés de la mare. • Clau emocional: com el dol personal interfereix en la creació i en els vincles familiars. Fátima – Philippe Faucon • Metraje breu (80’). Retrat d’una mare marroquina i dues filles a França: desarrelament, exigència educativa, xoc generacional. • Moment clau: baixa física que amaga causa psicològica; la sanitat francesa respon amb empatia i finor clínica. • Valoració: cinema humil i exquisit, de gran humanitat. El hijo de Saúl – László Nemes • Proposta trencadora i immersiva: càmera a l’esquena, desenfoc de fons i subjectivitat radical (deute i evolució a partir dels Dardenne). • No apta per a tothom, però imprescindible per a cinèfils; contrast amb el classicisme actualitzat de True Grit. • Referències relacionades: Un otoño sin Berlín, Mustang (mirades fresques en petit format que aporten univers creatiu nou). Spanish Movie – Javier Ruiz Caldera • Paròdia de títols espanyols (p. ex. El orfanato, Los otros, Mar adentro, El capitán Alatriste, El laberinto del fauno). • Repartiment popular: Sílvia Abril, cameo de Leslie Nielsen, Carlos Areces. • Tot i la lleugeresa, direcció sòlida; connexió amb el ofici exhibït a Anacleto: Agente Secreto. Debat social i política Pobresa i desigualtat • Dades globals que apunten a reducció de la pobresa vs. empitjorament en països com Espanya o Grècia. • Discussió sobre concentració de riquesa, filantropia (ex. Bill Gates) i poder corporatiu. • Crida a mesures correctores i debat sobre el paper de l’Estat i les prioritats socials. Banc Expropiat (Gràcia) i ocupacions • Polèmica: pagament municipal (5.500 €/mes) per un espai ocupat (coherència amb la filosofia okupa?). • Exemple d’entesa possible: bloc ocupat a Sant Boi transformat en casal de barri a través de la negociació. • Desig de solució pactada i normalització d’usos comunitaris.

Visió general del programa Episodi amb dues grans temàtiques: literatura i cinema. Els conductors repassen una novel·la de Jesús Carrasco, una biografia de José María García i una estrena destacada sobre l’Holocaust. • Literatura: comentari de la novel·la de Jesús Carrasco, "La tierra que pisamos", i connexions amb Intemperie. També, la biografia "Buenas noches y saludos cordiales" sobre el periodista José María García. • Cinema: anàlisi d’"El hijo de Saúl" (László Nemes), amb reflexions sobre la representació de l’Holocaust i la condició humana. "Quan no tens res a guanyar, potser el millor és una il·lusió." Literatura Jesús Carrasco — La tierra que pisamos Valoració general: magnífica, molt recomanable. Carrasco és un autor jove (1972) que s’ha consolidat amb un estil precís, sec i d’alta intensitat lírica. • Plantejament: ucronia ambientada a Espanya, annexada per una potència expansionista europea. A Extremadura, Eva Holman (esposa d’un comandament militar) viu una aparent calma fins que un home misteriós apareix al seu hort. A partir d’aquí, la novel·la reconstrueix el sentit de la dominació, la memòria i l’empatia. • Temes: dominació i opressió, complicitat i resistència, el pes de la història, la natura com a espai moral. Estil de narrador objectiu i distant que accentua la duresa dels fets. • Llengua i estil: vocabulari riquíssim de la terra, els arbres i la vida rural; sintaxi precisa. L’“assecament” expressiu fa que l’impacte emocional sigui més fort. • Premis i recepció: Premi de Literatura de la Unió Europea (2016) i múltiples reconeixements; Carrasco ja havia triomfat amb Intemperie (traduïda a més de 20 llengües i amb drets venuts per al cinema). • Conceptes clau: debat entre ucronia i distopia — aquí, més ucronia (realitat alternativa plausible) que no pas distopia (futur degradat). • Connexió amb Intemperie: comparteix severitat i atmosfera rural, amb protagonistes abocats a situacions límit; narrador no intrusiu i fredor que incrementa l’efecte moral. "No cal utilitzar massa paraules perquè dues persones s’entenguin." Biografia — Buenas noches y saludos cordiales (José María García) Biografia “consentida” (no autoritzada formalment, però amb participació indirecta del protagonista) sobre el periodista que va revolucionar la ràdio esportiva a Espanya. • Trajectòria: de Diario Pueblo (finals del franquisme/transició) a SER, Antena 3 Ràdio (èxit d’audiència) i COPE. Conflictes amb PRISA (Jesús Polanco) i competència amb José Ramón de la Morena. • Mètodes i estil: audàcia i primícia, incloent tècniques com “segrestar” l’entrevistat per assegurar exclusives. Exigent i fidel als seus, però amb un ego potent que li guanya enemics. • Influència i indústria: multiplica ingressos publicitaris, tracta temes socials (23F) en franges esportives, i monopolitza espais com el ciclisme (Vuelta) amb estratègies tècniques (emisora pròpia als cotxes cap de volta). • Anècdotes i relacions: topades i amistats amb Jesús Gil, reconeixement de pes a les directives esportives, i col·laboracions recents a RAC1 com a comentarista. • Mirada històrica: radiografia d’una època d’or de la ràdio (Encarna, Luis del Olmo, etc.) i dels seus “brontosauris” mediàtics. "Caminava per les emissores com un ‘star’ — i ho era." Cinema El hijo de Saúl (László Nemes) Obra mestra hongaresa sobre l’Holocaust. Òscar a millor pel·lícula internacional i Gran Premi del Jurat a Cannes. • Dispositiu formal: càmera subjectiva i adherida al protagonista (membre del Sonderkommando), amb profunditat de camp mínima: el primer pla (clatell, rostre, mirada) és nítid; el fons resta difuminat — suggerint l’horror sense estetitzar-lo. • Experiència: sense concessions — ritme asfixiant, moviment constant, absència de somriures; el fora de camp i el desenfoc són un escut ètic davant la representació de l’horror. • Motor narratiu: el protagonista s’obsessiona a complir un gest concret per algú, que esdevé el seu únic motiu per viure enmig de l’infern. • Temes: supervivència, dignitat i il·lusió com a resistència; reflexió sobre la banalitat del mal i la responsabilitat dels “funcionaris” de l’engranatge. • Recomanació: imprescindible però molt crua — visionat amb preparació emocional. "No hi ha concessió a res: ni a la càmera, ni a les persones." Música i transició — El llibre de la selva S’anuncia una secció sobre "El llibre de la selva" i s’ofereix una pausa musical amb una peça swing de Baloo per alleugerir el to després de “El hijo de Saúl”. La discussió sobre la pel·lícula no s’arriba a desenvolupar en el tram transcrit. Tancament / Incidència El tram final recull una repetició de “Bona nit” sense contingut nou editorial, suggerint possible tall tècnic o cloenda sense debat afegit.

Visió general Episodi variat i àgil que recorre música clàssica, cultura popular, exposicions, llibres i cinema. Destaquen: la crònica d’un concert amb la Simfonia núm. 7 de Shostakovitx i el Concert per a trompa núm. 2 de Richard Strauss, un debat sobre sardanes entre classicisme i innovació, una exposició de fotollibres a Cornellà, dues recomanacions literàries (Michael Crichton i Carles Sísí) i tres pel·lícules amb segell d’autor: El rei borni, El olivo i Un otoño sin Berlín. "Som aquí, no ho oblidem. Això són vacances, literalment." Música clàssica: Shostakovitx i Strauss Crònica del concert • Obres: Shostakovitx – Simfonia núm. 7 “Leningrad” i Richard Strauss – Concert per a trompa núm. 2. • Interpretació: direcció de Vassili Sinaisky; orquestra massiva (≈103 músics) amb 35 vents, 7 percussions, 2 arpes, piano i 58 cordes. Públic dempeus i aplaudint. • La 7a de Shostakovitx: primer moviment en forma d’Alegretto llarg (25’), amb marxa inexorable i creixement constant; composta i estrenada el 1942, en plena Segona Guerra Mundial. Anecdota històrica: la partitura es va microfilmar i viatjar via Teheran fins a ser interpretada també a Nova York. • Estil i context: debat sobre la seva escriptura potent i clàssica (més propera al XIX que a l’avantguarda de Schoenberg, Bartók o Stravinsky), i sobre la música com a resistència i pau en temps de guerra (amb record a Pau Casals). • Strauss: Concert per a trompa i orquestra núm. 2 (1943), també en context bèl·lic. Solista: Juan Magózmez (trompa), amb trajecte docent i artístic a l’Estat i Europa. Cultura popular: la sardana avui • Setmana de la Sardana (enguany a Andorra): difusió arreu del territori. • Debat: clàssic vs trencador. Hi ha qui defensa els cànons i qui celebra noves fórmules per donar-li aire de novetat sense perdre l’essència. • Guanyadora: “30 i 50 a Bellvitge” de Joan Jordi Baumala. També es citen peces com “Compartint emocions” (Josep Coll i Ferrando) i “Camí de Bellmunt” (Carlos Santiago). • Relleu generacional: bones noves a les cobles (molts músics joves), però més difícil la captació de joves en aplecs i ballades. • Segones parts innovadores: formats de concert-xou que “surten de tota normativa” i sorprenen el públic. Exposició: Fotollibres a Cornellà • Mostra al “Graja” de Cornellà: el fotollibre com a peça on la fotografia guia el relat, amb textos de context. • Exemples destacats: - “La paloma al aire”: mirada a la colombòfila esportiva al Llevant, amb coloms pintats per reconeixement. - “Carme” (Carme Oscar Monzón): el cotxe com a extensió de l’ésser i roda sense fi interior. “L’art ho és tot… veure coses així també és profitós i enriquidor.” Llibres Michael Crichton – Micro • Premissa: tecnologia per miniaturitzar coses i persones. Thriller científic a l’estil Jules Verne, però amb un salt tecnològic que sembla llunyà. • Eixos temàtics: - Fascinació pel microcosmos: una selva a escala diminuta amb lleis físiques percebudes de manera diferent (p. ex. la tensió superficial de l’aigua com una membrana). - La fauna invisible esdevé perill real: formigues com a depredadores letals a escala. - Ètica vs negoci: el llibre subratlla com el progrés tècnic no sempre ve acompanyat de progrés moral. “Moltes vegades el progrés tecnològic és ascendent, però el progrés ètic no l’acompanya.” • To i recepció: entreteniment amb potencial cinematogràfic; es nota el relleu d’autoria en el tram final, però funciona. Carles Sísí – Alma (i Ánima) • Inici prometedor com a thriller d’“evidències” i Ouija, ambientat en l’actualitat. • Deriva cap a horror apocalíptic: “portes” que s’obren a energies negatives, dimonis i els “descarnats” que amenacen la humanitat. • Opinió crítica: expectativa de terror psicològic més contingut que acaba virant cap a un cataclisme de gran format (més Stephen King), menys del gust d’un dels tertulians. Teatre: Don Joan (Molière) – versió actual de David Selvas • Protagonista: Julio Manrique; ambient contemporani (hall d’hotel, seguretat, megafonia), vestuari actual, ritme viu. • Eixos de posada en escena: seducció compulsiva de Don Joan, contrapunt còmic i moral de Sganarelle. • Clau comparativa: - Molière (França, s. XVII): més reflexiu, sense càstig extern explícit; Don Joan pot arribar a interrogar-se per si mateix. - Zorrilla (Espanya, s. XIX): càstig exemplar i moral catòlica explícita (Dia de Tots Sants, cementiri, fantasma del pare de Doña Inés). • Lectures psicoanalítiques i culturals: del mite seductor a possibles interpretacions (p. ex., impotència, cerca de víctimes sense comparació); panorama sociocultural diferent entre França i Espanya. Cinema El rei borni (Marc Creuet) • Tema: xoc entre manifestants i policia, i la seva traslació a la vida íntima de dues parelles. • Valoració: direcció solvent i debat intens; però es censura un judici de valors desigual, especialment en personatges femenins, i un tractament problemàtic d’un personatge amb salut mental. El olivo (Icíar Bollaín) • Trama senzilla i emotiva: llaç avi-neta i el pes simbòlic d’una olivera mil·lenària venuda durant el boom immobiliari. • Eixos: arrels, memòria i cura. No és pamfletària; aposta per tocar la fibra més que per la tesi social, tot i apuntar a l’“espoli natural”. • Moments tendres: la complicitat entre avi i neta (joc, maquillatge) com a cor emocional. Un otoño sin Berlín (Lara Izagirre) • Drama íntim al País Basc: retorn d’ella, ex amb depressió i agorafòbia (interpretació molt creïble de Tamar Novas), i reintegració difícil. • Forma: càmera molt propera a la protagonista (Irene Escolar, Goya Actriu Revelació), estil observacional que recorda a propostes com El hijo de Saúl. • To: el·liptic i naturalista, fet de petits gestos i pics emocionals, amb subtrames (docència a una criatura) que li donen calidesa. Idees clau • Música com a memòria i resistència en temps de guerra (Shostakovitx, Strauss). • Sardana: necessitat de renovar sense perdre l’essència i de captar jovent. • Fotollibres: el poder narratiu de la imatge en projectes documentals. • Literatura: ciència-ficció de miniaturització amb dilemes ètics (Crichton) i el gir cap al terror apocalíptic (Sísí). • Teatre: el mite de Don Joan segons contextos culturals (Molière vs Zorrilla) i lectura contemporània. • Cinema: tres mirades d’autor sobre política i moral, arrels i memòria, i fragilitat emocional.

Resum general Programa amb to molt marcat pel punt de vista de les dones i la cultura: teatre amb una joia de la Biblioteca de Catalunya, una novel·la coral sobre vides de dones, i un bloc de cinema que alterna cruesa i sensibilitat. Es tanca amb una transició musical cap a “La nòvia”. El més destacat • Teatre d’alt nivell: “Dansa d’Agost” de la Perla 29, en un espai gòtic que multiplica l’encant i la proximitat escènica. • Literatura amb mirada femenina: “La modista i altres dones” (Carme Biasala), Premi Delta; retrat íntim de dones d’un poble i els seus secrets, amb una presentació molt original. • Cinema amb contrastos: - El rei de l’Havana (Agustí Villaronga): retrat decadent i colpidor de l’Havana a través de Reinaldo. - Bone Tomahawk (S. Craig Zahler): western duríssim, amb tocs gore i troglodites caníbals; impacte visual i emocional. - Mustang (Deniz Gamze Ergüven): cinc germanes a la Turquia rural, confinament, proves de virginitat i sororitat; pluja de premis (Goya, César, nominació a l’Òscar). - Incidències (José Corbacho i Juan Cruz): comèdia coral en un AVE aturat que no acaba de funcionar. “Quan apareixen aquests indis, no hi ha concessions.” “És una gàbia: reixes més altes, portes més altes… no poden sortir.” Teatre Dansa d’Agost (Perla 29, Biblioteca de Catalunya) • Muntatge de la Perla 29, amb direcció artística immersiva a la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya: públic a banda i banda i escenografia palpable (cuina, planxa antiga, tetera), creant una intimitat magnètica. • Text de Brian Friel: memòria d’un home que recorda la casa familiar el 1936 amb la mare i quatre tietes. Temes: condició femenina, desig de llibertat, pressions religioses i socials. • Personatges i interpretacions: - Maggie (Marta Marco), vital i optimista, escena memorable de la polca irlandesa. - Kate (Mònica López), la mestra, exemplaritat i rigidesa en una societat catòlica; conseqüències pel comportament del pare/tiet Frank, missioner retornat d’Uganda. - Repartiment notable amb Nora Navas, Carlota Olcina i Marcia Sisteró; presència escènica destacada de Mònica López. • Subtext social: al·lusions a brigadistes cap a la Guerra Civil i l’ombra de la Segona Guerra Mundial; mirada a la vida rural i als límits imposats a les dones. Llibres La modista i altres dones (Carme Biasala) — Premi Delta • Primera novel·la de Carme Biasala (Sant Vicenç), guardonada amb el Premi Delta (narrativa per a dones, promogut per diversos ajuntaments del Baix Llobregat) que vol fomentar la creativitat femenina. • Eix narratiu: una maleta trobada amb retalls, patrons i bobines obre la porta a les històries de la modista i les seves clientes: confidències, violències soterrades, festa major, feina a fàbrica i vida comunitària. • Presentació al Forn Romà de Sant Vicenç: posada en escena amb paral·lelisme entre confeccionar un vestit i escriure una novel·la (prendre mides, primeres proves, ajustos…): un format orgànic i molt encertat. • Estil i influències: prosa agradable i fresca, amb ecos de Mercè Rodoreda, i una mirada tendra però lúcida sobre la quotidianitat i les seves ferides. Cinema El rei de l’Havana (Agustí Villaronga) • Música de Joan Valent i ambientació a Cuba amb actors locals; llengua i entorn autèntics. • Protagonista: Reinaldo (“rei”), jove sense alfabetització que sobreviu als carrers; la pel·lícula obre amb un cop dramàtic fulminant i evoluciona entre desig, culpa i violència. • Villaronga recupera un decadentisme visual i moral que ja havia explorat (El mar, Pa negre): palaus convertits en habitacions, parets brutes i cases que s’ensorren; la repressió i la precarietat com a atmosfera. • Interpretacions espontànies i potents; escena final descrita com tètrica i inesborrable. Bone Tomahawk (S. Craig Zahler) • Western atípic i extremadament cru: un segrest desencadena una expedició liderada pel xèrif (Kurt Russell) fins a un submón d’“indis troglodites” caníbals. • To i forma: imatge impecable, ritme de periple clàssic i esclats de violència gore “sense concessions”. Repartiment: Patrick Wilson, Matthew Fox. • Avís d’audiència: conté escenes molt explícites i impactants. Mustang (Deniz Gamze Ergüven) • Cinc germanes orfes a la Turquia rural: després d’un joc a la platja amb companys, el control patriarcal es desferma. • Escalada de repressió: confinament a casa, roba ampla, visites de pretendents, proves de virginitat, reixes més altes i portes reforçades; la casa esdevé una gàbia. • Mirada narrativa: relatada des del punt de vista de la germana petita; destaca la sororitat i el contrast entre educació occidental i costums locals. • Reconeixement: Goya a millor pel·lícula europea; Césars (Òpera Prima, Guió, BSO, Muntatge); nominació a l’Òscar (parla no anglesa); premis a la Seminci (Espiga de Plata, Pilar Miró, Públic, Crítica) i a Sevilla (Gran Premi del Públic). Incidències (José Corbacho i Juan Cruz) • Comèdia coral en un AVE aturat (Barcelona–Madrid) amb Lola Dueñas, Ernesto Alterio, Carlos Areces, Roberto Álamo i Toni Acosta. • To i recepció: intent de sàtira d’embolics i estereotips (falses alarmes, sospites, gags) que queda passat de voltes i irregular. Comparada desfavorablement amb “Mi gran noche” (Álex de la Iglesia) i “Los amantes pasajeros” (Almodóvar). • Resultat: ritme i direcció poc afinats per un repartiment solvent; estrena fugaç i poc recorregut. Música i tancament Transició cap a “La nòvia” i pausa musical • Anunci de comentar “La nòvia” (inspirada en Lorca) i introducció de la cançó de Carmen París, “Nana del caballo grande”. • El tram final del tall queda en pausa musical i acomiadaments; la conversa sobre “La nòvia” resta pendent en aquest enregistrament.

Visió general del programa Programa de cultura i cinema amb tres veus principals que combinen reflexió filosòfica i crítica audiovisual. Es tracten temes de pensament (Simone Weil, Hannah Arendt, Eichmann, Fritz Bauer), una sèrie catalana de culte (“Nit i Dia”) i diversos clàssics i títols destacats: Heat, Eyes Wide Shut, Spotlight i Underground. Filosofia i història: Simone Weil, Arendt, Eichmann i Fritz Bauer Punts clau • Es presenta el llibre L’arrelament (edicions de 1984) de Simone Weil: diagnòstic del malestar europeu i proposta de renovació espiritual, laboral i política. • Context vital i intel·lectual: Weil (1909) —formada en filosofia a la Sorbona— s’implica amb cercles obrers durant la crisi del 1929; pensament i biografia són inseparables. • Debat sobre l’espiritual vs l’espiritualista: una crida a un alè interior orientat a la justícia i la superació personal i col·lectiva. • Influències i diàlegs: Hannah Arendt (la “banalitat del mal”), Ingeborg Bachmann i Maria Zambrano; es cita també Rachel Bespaloff (Iliada) com a ànima intel·lectual propera. • El pont cap a la justícia del post-nazisme: Fritz Bauer, fiscal general que impulsa la captura d’Adolf Eichmann i defensa la desobediència davant l’estat criminal. "El mal és banal" —Hannah Arendt "Un estat injust que comet de forma diària dotzenes de milers d’assassinats dona dret a qualsevol a la defensa pròpia." —Fritz Bauer • Eix temàtic central: responsabilitat individual vs engranatge; vulnerabilitat davant ordres superiors; criteris morals per “posar-se al bàndol correcte”. Sèries: “Nit i Dia” (TV3) Què destaca • Thriller amb focus menys morbós del que suggereixen els crèdits; centra l’interès en trames personals i dinàmiques interhumanes. • Protagonista metgessa forense: representació realista de la professió (no només autòpsies, també parts de lesions, valoracions mèdiques i psiquiatria forense). • Antagonista: el “mata iaies”, eix policial que vertebra la temporada. • Interpretacions: Clara Segura brilla en un paper de gran intensitat. Mirada crítica • Forta càrrega moral: “qui fa mal, paga”. Fins i tot la protagonista afronta conseqüències pel seu via crucis personal. • Tractament d’un jutge trepa: debat sobre si el desenllaç li ofereix una “porta honorable” en lloc de passar “pel mateix procediment” que qualsevol delinqüent. • Valoració global: enganxa, amb decisions de guió discutibles però és de “el millor” de la televisió pública actual. Disponible a TV3 a la Carta. Debat: venjança, justícia i l’exemple “Dexter” • S’analitza el paradigma del vigilantisme a partir de Dexter: un hematòleg que elimina culpables que “han esquivat” la llei. • Es dissecciona la fascinació per la venjança extrajudicial en el context d’una justícia percebuda com a mercantilitzada (EUA). • Idea incòmoda però present: la temptació de “comulgar” amb una justícia cega quan el sistema falla, i la necessitat adulta de distància crítica. Cinema (1): Heat (1995, Michael Mann) • Revisita que guanya amb els anys: ritme, posada en escena i l’icònic duel De Niro vs Al Pacino (amb un Pacino sovint histriònic i un De Niro contingut). • Sequència antològica: el tiroteig al carrer, realisme sonor i coreografia d’acció que han marcat escola. • Temes: professionalització del delicte, codi personal, fragilitat de vincles afectius, simetries policia-lladre. Cinema (2): Eyes Wide Shut (1999, Stanley Kubrick) • Últim film de Kubrick, basat en Traumnovelle d’Arthur Schnitzler. • Temes: culpabilitat, desig, ritual i elitisme; el “món” kubrickià es concentra en l’orgia ritual i en el descens del protagonista a una claustrofòbia moral. • Debat obert: per a alguns li falta “el llacet” (menys trencadora que altres Kubricks); per a altres és una coreografia de la naturalesa humana impecable. • Interpretacions: Nicole Kidman i Tom Cruise en registres continguts i efectius. Cinema (3): Spotlight (2015) • Drama periodístic clàssic i atemperat sobre abusos a l’Església i el treball d’investigació d’un equip de diari. • Virtut principal: contenció davant el material escabrós; es suggereix sense recrear-s’hi, reforçant l’impacte moral. • Tradició: hereva de All the President’s Men i en diàleg amb Zodiac, però amb menys tensió i més metodologia. Cinema (4): Underground (1995, Emir Kusturica) • Fresc èpic, frenètic i simbòlic sobre l’ex-Iugoslàvia: de la Segona Guerra Mundial a Tito i les Guerres dels Balcans. • Dispositiu “soterrani”: el mite dels que viuen tancats anys fabricant armes, enganyats per interessos oportunistes. • Estil: barroquisme visual, banda de metalls omnipresent, energia carnavalesca; barreja de realitat i ficció fins a la confusió ontològica. • Final icònic: metàfora de la desintegració del país, amb la terra que es parteix i la memòria que balla. Cloenda • Comiat amb avanç del següent programa i un pendent sobre una referència fílmica amb “Maradona”.

Panorama general del programa "Escoltem un trosset d’aquesta peça meravellosa: Purple Rain…" Un episodi molt cinematogràfic amb un homenatge sentit a Prince i un viatge que barreja clàssics dels 70/80, cinema espanyol recent amb càrrega social, i repàs a la filmografia de Woody Allen. Entre mig, una descàrrega crítica sobre els Papers de Panamà, les SICAV i el paper dels mitjans. Homenatge a Prince Record i música: es rememora la figura de Prince, el seu virtuosisme com a guitarrista i compositor (cançons per Sinead O’Connor o Madonna), i la seva condició de “príncep de Minneapolis” en contrast amb el “rei del pop” Michael Jackson i el “duc blanc” David Bowie. Diferències clares: Michael Jackson com a intèrpret i showman sense composar vs. Prince com a autor total. • Moments destacats: escolta de Purple Rain i tancament amb Kiss. Llibres i autors (post-Sant Jordi) Lectures iniciades o pendents: Micro de Michael Crichton (inacabat; completat per un altre autor). Mario Vargas Llosa: Cinco esquinas. Carles Sísí: Alma (terror a l’estil Stephen King). Debat ideològic: filtre personal a autors per ideologia (esment a Torrente Ballester, Sánchez Dragó, Pío Moa), i idea d’un futur “especial escriptors polèmics”. Cinema i sèries: el menú principal 1) Velles glòries i 80s que aguanten El sargento de hierro (1986, Clint Eastwood) Encara funciona: ritme i carisma d’Eastwood en un retrat dur, groller i políticament incorrecte de la instrucció militar. Temes: jerarquia vs. mèrit, humiliació, llenguatge obscè, i un subtext que “destil·la feixenderia”. Digressió: crítica a l’abordatge de Michael Moore a Charlton Heston i paral·lel amb debats culturals com els braus. 2) Social i actual (Espanya) Techo y comida (Goya a Natàlia de Molina) Colpidora: retrat naturalista de la crisi, l’atur (Jerez; 35%) i la dignitat sota pressió (bancs d’aliments, humiliació, maternitat sola). • Actriu en estat de gràcia; càmera propera i sense concessió a la redempció fàcil. Deriva crítica: Papers de Panamà, SICAV i mitjans Denúncia de l’economia submergida i l’evasió/optimització fiscal “legal” que mina sanitat i educació. Esmentats: Ana Rosa Quintana, Bertín Osborne, SICAV al 1%, dobles rasers morals, i el paper dels governs que faciliten l’escaqueig. 3) Comèdia massiva i seqüeles Ocho apellidos catalanes Més clixés i menys frescor que l’original; destaquen Rosa Maria Sardà i Berto Romero. Hipsterisme, bromes sobre república catalana, i un Karra Elejalde que es passa de rosca. Dubtes sobre una tercera part. Curiositat: Dani Rovira protagonitzarà “Superlópez” (el dibuixant és Jan). 4) Woody Allen: del thriller al fulletó mediterrani Irrational Man Inici prometedor amb Joaquin Phoenix i Emma Stone, viratge a thriller moral; trama forçada en exposició i final precipitat. L’ombra de Match Point és allargada. Vicky Cristina Barcelona Fulletó lleuger que entra millor si no es pensa en “el Woody Allen”. Bardem com a bohemi seductor “sensible”. Penélope Cruz, en clau Anna Magnani: expansiva i italiana; Patricia Clarkson, desaprofitada. Repàs afectuós a l’Allen clàssic: de Desmontando a Harry (muntatge àcid, diàleg endiablat) a Match Point, Balas sobre Broadway, Another Woman, Manhattan. 5) Autor i desastre industrial Corazonada (One from the Heart) — Francis Ford Coppola Fracàs monumental post-Apocalypse Now: decorats artificials, estètica neó vuitantera, zero química (Teri Garr i Frederic Forrest), to erràtic entre comèdia, drama i musical. Banda sonora de Tom Waits excel·lent però fora de to en aquest univers de “rosa xiclet”. 6) Boxa, ascensors socials i llegat Rocky i Creed Retrat de Filadèlfia obrera i de la casualitat que obre oportunitats (Apollo Creed). El primer guió de Stallone continua rodó; a Creed, Stallone passa a entrenador. Mirall: Cinderella Man (Ron Howard, Russell Crowe). 7) El Padrí III, Sofia Coppola i ritmes Talia Shire i pont amb El Padrí; debat sobre el paper de Sofia Coppola (previst per Winona Ryder). Com a directora: Maria Antonieta (ritme i to discutibles; basada en Stefan Zweig) i Lost in Translation (divisió d’opinions; uns hi troben màgia, altres snobisme). 8) Isabel Coixet: intimitats i gel polar Recomanacions: La vida secreta de las palabras, Mi vida sin mí, Nadie quiere la noche (rodatge exigent, Juliette Binoche magnífica), Aprendiendo a conducir (petita però simpàtica), i la relació Ben Kingsley–Penélope Cruz d’Elegy. 9) Delicatessen indie de Nova York Smoke (Wayne Wang) Encant minimalista a un estanc de Brooklyn: Harvey Keitel i William Hurt; cameos de Forest Whitaker. Seqüència final de Nadal amb Tom Waits — pura joia. Blue in the Face Germana petita, més camerística i improvisada; passes per la botiga i cameos de Lou Reed, Jim Jarmusch, Mira Sorvino, Rosanne Barr, Tom Waits. Idees clau Prince com a compositor-instrumentista total; comiat amb “Kiss”. Cinema 80s que resisteix (Eastwood) vs. derrapades (Coppola). Cinema social espanyol amb puny: precarietat, dignitat i Natàlia de Molina. Allen en dues cares: el thriller fi i el fulletó mediterrani amable. Crítica directa a evasió fiscal i papers de Panamà: el cost social és real.

Introducció • Episodi coral amb Xesco, Rosa i Jaume on es combinen música, arts visuals, llibres i cinema. • A l’inici s’anuncien els continguts, però els temes comencen realment més endavant; a continuació s’indexen per ordre d’entrada efectiva. Música: Festival Gershwin a l’Auditori (OBC) • La Rosa relata una vetllada dedicada a George Gershwin amb l’OBC: concert per a piano i orquestra en Fa, “I Got Rhythm” i l’adaptació d’“Un americà a París”. • Punts clau: - Fusió d’estils: jazz, música negra, impressionisme francès, postromanticisme, avantguarda nord-americana i light opera. - Retrat de Gershwin: músic intuïtiu, geni precoç, mort als 39 anys; humil i àvid d’aprendre (fins i tot volia estudiar amb Stravinsky o Ravel). - Interpretació: solista Alexei Bolodin (piano) i direcció convidada d’Andrew Grams. • Valoració: “Concert fascinant” i un dels moments forts de la temporada de l’OBC. Exposició: “Déjà-vu” de Jordi Rosés (Can Ginestà) • Poesia com a eix, amb muntatge visual original (quadres, fons sobre paper, i presència d’estructures/figures que dialoguen amb els textos). • Temes dels poemes: amor, fraternitat i constants humanes reconeixibles (sensació de “ja viscut”). • Valoració: presentació curosa i atractiva, amb un muntatge que evidencia l’evolució de les exposicions cap a formats més immersius. Llibres: “Reza por Miguel Ángel” (Christian Gálvez) • Continuació del camí iniciat a “Matar a Leonardo da Vinci”; aquí amplia focus més enllà de Miquel Àngel (Itàlia, però també Espanya de Carles I i França de l’època). • Punts forts: documentació molt sòlida (viatges i recerca de camp) i moments de trobada entre Leonardo, Rafael i Miquel Àngel. • Peros: massa fronts oberts i to més dens i “sec” que el llibre anterior; tendeix a tòpics (Capella Sixtina) i acumulació de noms/dades. “Ha pecat de massa científic, massa informació.” • Pronòstic: clou probable trilogia del Renaixement; dubtes sobre el tercer (Rafael?). Cinema Spotlight (Esportline) • Procedimental periodístic sobre els abusos a l’Església i el treball d’investigació rigorós. • Fortaleses: estructura impecable, interpretacions sòlides (Michael Keaton, Mark Ruffalo, Liev Schreiber) i defensa del mètode periodístic. “S’han de corroborar les coses.” • Limitació: aporta poques revelacions si el cas ja és conegut; excel·leix en la forma i l’ètica del relat. La novia (adaptació de “Bodas de sangre”, Lorca) • Direcció poètica i atmosfera hipnòtica (Monegros i formes de Capadòcia) que situen la història en un espai-temps gairebé mític. • Repartiment destacat: Imma Cuesta (núvia) i Luisa Gavasa (mare/sogra) — aquesta última amb una força verbal lorquiana extraordinària. • Temes: dualitat entre l’“amor tranquil” i la passió devastadora; fatalitat i tradició. “És un peliculón com la copa d’un pino.” • Banda sonora: “Nana del caballo grande” amb la veu poderosa de Carmen París. I Origins (Mike Cahill) • Ficció científica en clau íntima sobre biometria (unicitat de l’iris), límits del coneixement i possible reencarnació. • Premissa: un investigador relaciona uns ulls concrets amb una presència que reapareix, obrint el debat entre ciència i transcendència. • To: misteri emocional que manté l’atenció a través de coincidències significatives. La modista (The Dressmaker) • Melodrama venjatiu en un petit poble d’Austràlia: una modista torna per redreçar una injustícia del passat. • Idees clau: - El vestit com a eina de poder i identitat (fa lluir i empoderar les dones). - Retrat d’un microcosmos tòxic abocat a l’autodestrucció quan manca cultura i oxigen social. • Valoració: atractiva, amb crítica social i catarsi personal. ¡Ave, César! (Germans Coen) • Sàtira del Hollywood dels 50 (peplum, “sirenas”, western, musical), amb ambientació i direcció artística brillant. • Però: conjunt irregular, amb gamberrada marca Coen sense un nucli prou potent; resulta prescindible malgrat l’encant visual i el joc polític (comunisme/McCarthy). Altres mencions breus • “Victor Frankenstein”: entreteniment “de crispetes”, lluny de la potència del clàssic del 1931. • “Cantinflas” (Óscar Jaenada): biopic que desperta interès i nostàlgia. Idees destacades • La música de Gershwin com a pont entre alta cultura i popular, amb una síntesi mestissa única. • En literatura, el risc d’un excés de dades que ofega la narrativa. • Al cinema, la forma pot fer gran una història ja sabuda (“Spotlight”), la poesia visual pot encendre Lorca (“La novia”) i el gènere pot servir de venjança social (“La modista”).

Introducció • Programa amb to distès i molt contingut cultural: poesia i cinema. • Conducció de Xesco Ramos, amb Rosa Alcalà i Jaume Vidal. Poesia: Miquel Martí i Pol — “Estimada Marta” i altres reculls Context i eixos temàtics • Es presenta el llibre “Estimada Marta”, que integra tres conjunts: Set poemes d’aniversari, Capfoguer i Estimada Marta. • Martí i Pol escriu en el context de l’esclerosi múltiple: el llibre reflecteix l’adaptació a la malaltia i una mirada que transforma el límit en matèria poètica. • Paral·lelisme entre el seu “tancament” vital i el tancament sociopolític de l’Espanya dels anys 70. Forma i veu poètica • Sense rima però amb gran musicalitat i imatge sensorial. • El poeta posa el llenguatge al centre: > “En cada mot m’hi jugo l’existència.” • En “Estimada Marta”, l’amor i el desig apareixen amb delicadesa i elegància. Universalitat del sentiment, més enllà de si “Marta” és figura real o simbòlica. Lectures i comentaris • Rosa i Jaume llegeixen fragments dels reculls: invitació a mirar endavant, no viure d’enyorança i obrir finestres vitals. • Conversa sobre el vincle entre poesia i cançó: la música pot eclipsar la lletra, però hi ha lletres “meravelloses”. Referències a Serrat i Presuntos Implicados. Articles i idees: Terminator, viatge en el temps i drons • A partir de “Terminator” s’obre un debat sobre viatges en el temps i canvi de la història. • Enllaç amb el present: els drons com a “Terminator” real contemporani, capacitat d’intervenció bèl·lica sense risc directe per a qui actua. • Reflexió sobre el bé comú i els riscos d’usar tecnologia per “arreglar” el passat o el present. Cinema: Deadpool • Presentació de l’antiheroi Marvel: irreverent, canalla, poc “correcte” i autorreflexiu. • Temes: malaltia, mutació, regeneració i immortalitat; humor groller com a recurs deliberat. • Discussió sobre límits de la provocació i el valor d’un heroi diferent dins el gènere. Cinema d’autor: Peter Greenaway i “Eisenstein en Guanajuato” Greenaway, estil i provocació • Director d’alta exigència plàstica: simetries, minimalisme vs. recarregament, quadres en moviment, herència BBC/British Council. • Obra com a art total: natures mortes barroques a “The Cook, the Thief, His Wife & Her Lover”, trilogies sobre Rembrandt, i el projecte Tulsa Luper. No defuig la nuditat ni la cruesa. Eisenstein a Mèxic • “Eisenstein en Guanajuato”: etapa mexicana del cineasta de “El cuirassat Potemkin” i “Octubre” — el mestre del muntatge. • El film retrata el xoc creatiu i vital d’Eisenstein (també la seva descoberta afectiva) i l’ús del muntatge com a pulsió artística i emocional. Pausa musical: Chavela Vargas — “La Llorona” • Homenatge a una veu inconfusible, “trencada i visceral”, estimada per Almodóvar. • La cançó funciona com a pont emocional del programa. Conversa breu: veus i docència • Comentari sobre Lluís Llach i el valor de les veus amb caràcter. • Xesco Ramos: faceta docent en cursos d’història de l’art (Renaixement, Impressionisme…). Enfoc didàctic i participatiu. Agenda Filmoteca: cicle “Per amor a l’art” (cinema i pintura) • Cicle dedicat a relacions entre cinema i arts plàstiques. • Selecció destacada: - Cellini (vida i art del Renaixement) - Fotografia i Norman Parkinson - Fritz Lang: “Les tres llums” (expressionisme) - Pasolini: “Il Decameron” (Giotto) - David Hockney: “A Bigger Picture” - “Woman in Gold” (Klimt i espoli nazi) Cinema: The Revenant (El renacido) • Iñárritu signa una epopeia de supervivència: natura hostil, ferida i renaixement. • Escenes d’acció i immersió visual (l’atac de l’ós) d’impacte tècnic i sensorial. • DiCaprio: interpretació de contenció i patiment que justifica l’Òscar. Temes de venjança i resiliència. Cinema: Nadie quiere la noche (Isabel Coixet) • Juliette Binoche interpreta la esposa de l’explorador Peary en una incursió al Pol Nord (1908). • Convivència amb una esquimal i xoc classista/cultural que evoluciona cap al reconeixement mutu. • Coixet destaca per la mise en scène: nocturns gelats amb mínima llum i gran força poètica visual. Cinema: Viaje a Sils Maria • Binoche fa d’actriu consagrada que torna a una obra que la va fer famosa, però ara en el paper adult; el rol jove recau en una actriu rebel de nova fornada. • Núcli temàtic: pas del temps, crisi d’identitat professional, mirall generacional i dependència de la confident/assistent. • L’escenari alpí i el fenomen del núvol-serp a Sils Maria funcionen com a metàfora de la transfiguració i el flux emocional. Tancament • Comiat i anunci de temes futurs. To proper i complicitat entre tertulians.