episodis

Panorama del programa Episodi molt variat amb art i patrimoni (Ripoll i Pedralbes), lectura i història (Maria Antonieta de Stefan Zweig, comparada amb el film de Sofia Coppola), crítiques de cinema (Cowboy, Noche de vino y copas, Gangster Squad, The Host) i una reflexió final sobre les virtuts de l’avorriment a partir de Mecano. Art i patrimoni Simposi: La portalada de Ripoll (16–19 d’octubre) • Simposi internacional al Teatre Comtal de Ripoll: "La portalada de Ripoll: creació, conservació i recuperació". • Focus en una de les portalades romàniques més importants del món i en els seus processos de conservació i restauració (protecció “a cristall” contra la intempèrie). • Preu: 90 €; tarifa reduïda 55 € (estudiants i aturats). • Temes: claustre de Ripoll, patrimoni nacional i mundial, funció de les portades romàniques i programes iconogràfics. Assistència de ponenciants d’arreu d’Europa. "Per la gent amant del romànic, és un plaer." Monestir de Pedralbes: visita i context històric • Masterclass amb la medievalista Francesca Español; recorregut per església, claustre, museu, dormidor i el palauet d’Elisenda de Montcada. • Origen (1328) com a monestir de clarisses; construït ràpid i amb gòtic amb voltes (no sostre de fusta), reflectint patrons mendicants adaptats a l’impuls reial. • Figura clau: Elisenda de Montcada, segona esposa de Jaume II; va finançar el monestir i hi va viure al palauet annex sense professar fins a la mort. • Detall simbòlic al sepulcre: a l’església, vestida de reina; al claustre, com a clarissa (doble imatge, terrenal i espiritual). • Claustre gòtic seriat (capitells i columnes uniformes, pedra de Girona); paral·lels amb altres claustres catalans (p. ex. pati dels tarongers de la Generalitat). Llibres, història i cinema d’època Stefan Zweig: "Maria Antonieta" • Biografia narrada i documentada; retrat de Lluís XVI com a figura lenta i alienada (la famosa entrada al diari "Rien" el dia de la presa de la Bastilla en realitat es referia a la cacera, no a la política). • Crítica a l’absolutisme: contrast amb Lluís XIV (capacitat de govern) i el rococó com a estètica de decadència de Versalles. • Rituals cortesans ridículs i noblesa “servidora” del protocol; Versalles com a muntatge de poder i aparença. • Debat sobre la responsabilitat dels monarques i la gènesi de la Revolució Francesa, sovint instigada també per sectors aristocràtics. Film: "Marie Antoinette" (Sofia Coppola) • El film recull passatges clau del llibre, però en fa un tractament frívol: vestuari, delicatessen, música anacrònica i poca atenció al fons polític. • El relat superficialitza la relació de la reina amb el comte suec i se centra en el Petit Trianon i el “pessebre” rural idealitzat. • La revolució queda reduïda a decorat sonor i sortida glam de palau. "Seré moderna?" — crítica implícita a l’ús de música pop sense funció dramàtica. Debat: monarquia, revolució i models polítics • De l’absolutisme a les primeres formes de republicanisme i democràcia (amb elevada violència al s. XVIII). • Comparacions amb Anglaterra (parlamentarisme) i l’evolució dels models socials del s. XIX-XX fins avui. • Idea clau: experimentació política postrevolucionària (jacobins, girondins, comuna, etc.) i el cost social de la transició. Pausa musical i reflexions sobre so Efemèride: "Flashdance... What a Feeling" (Irene Cara) • 30 anys de la cançó; pausa musical. Evolució sonora • Del Hammond i primers sintetitzadors a la cultura de ritmes programats i el retorn a la puresa del format guitarra–baix–bateria (grunge i successors). • Convivència actual entre pop/rock orgànic i electrònica (Electro House) en paral·lel. Cinema (crítiques breus) "Cowboy" (Països Baixos) • Drama de dol entre pare i fill per la desaparició de la mare; contenció i simbolisme (veus, aparicions, animal-tòtem). • Producció mínima però coherent, amb final que revalida el conjunt malgrat actuacions discretes. "Castillos de cartón" (2009) • Triangle amorós en el pas de la formació a la maduresa; bones intencions temàtiques però execució estàtica i interpretacions febles. "Noche de vino y copas" (Superclásico) • Comèdia danesa a Argentina: sommelier que persegueix l’exdona i el fill en ple mundillo futboler (Boca–River). • Irregular, amb un gag digital hilarant (tango de cucaraches) com a moment més memorable. "Gangster Squad" • Gàngster jueu intenta organitzar el crim a Los Angeles 40’s; escamot de policies a l’estil "Los intocables". • Glamour i violència previsibles; comparacions amb "LA Confidential", "Casino", "Infiltrats" i clàssics del gènere. "The Host" (adaptació Stephenie Meyer) • Variació de "Invasion of the Body Snatchers": paràsit/ànima extraterrestre pacífic que uniformitza la societat. • Trobada de resistència al desert; bones idees (identitat, lluita interna, “No és una democràcia”) però tractament superficial i romanç forçat. "Això no és una democràcia" — definició clara d’una dictadura suau dins del món del film. Cultura i societat: les virtuts de l’avorriment • A partir de la cançó de Mecano "Perdido en mi habitación", es reivindica l’avorriment com a motor cultural. • Contrapunt generacional: abans, la televisió acabava ("carta d’ajust") i s’obrien llibres i revistes; avui, la connectivitat constant elimina el buit fecund. "No sé qué libro mirar... qué revista ver... la tele se acaba..." — l’avorriment com a estímul per llegir i crear. Apunts d’arquitectura (interludi) • Passeig per la zona alta de Barcelona: estil noucentista i influències paladianes (columnes, frontons) a cases burgeses. • Parallels amb EUA: neoclàssic institucional i cases d’estil palladià heretades via Anglaterra.

Panorama general Episodi coral amb cultura de proximitat, llibres i cinema. Destaquen: Teatre local a Cornellà i jocs de llenguatge del títol de l’obra Crítica al rigor d’“El Maestro del Prado” (Javier Sierra) Ressenya d’“La Segunda Guerra Mundial” (Antony Beevor) amb mites desfets Cinema d’autor i comercial: Coixet, Iron Man 3, Dickens, Park Chan‑wook Capitalisme i elites financeres a “El Capital” (Costa‑Gavras) Recordatori a Alfredo Landa i Constantino Romero, i efemèride Albert Hammond Cultura local Teatre a Cornellà: “Cort enllà de Taguerboll” Obra amateur amb títol jocós: “Llobregat” a l’inrevés, situant l’acció en un futur llunyà a Cornellà. Funcions: dissabte 20:00 i diumenge 19:00 a l’Auditori de Cornellà (gran aforament). To d’orgull local i humor sobre “tirar-se flors” i el potencial de la producció. Museu i Sardanes Visita al Museu d’Art Modern de Tarragona: petit però molt recomanable i gratuït. Premis a la sardana 2012: producció viva (centenars de peces noves/any), amb final i espectacle musical. Fusió tradicional/ètnica amb el grup: Quico, el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. “Oi, qui ho ha de dir, això?” — sobre la vigència i innovació de la sardana Llibres “El Maestro del Prado” (Javier Sierra) — crítica de rigor Autor periodístic i amant del misteri que, segons es comenta, barreja ficció i especulació amb obres del Museu del Prado (Rafael, Velázquez, El Bosco, Botticelli…). Es denuncia la creació de mites (p. ex., Maria Magdalena al Sant Sopar de Leonardo) i situacions inversemblants (obrir/tancar el tríptic del Jardí de les Delícies al museu). Recomanació: llegir-lo com a divertimento i contrastar iconografia a fonts serioses (p. ex., Wikipedia o bibliografia acadèmica). “L’art ha de ser didàctic però també seriós; no podem enganyar el públic.” “La Segunda Guerra Mundial” (Antony Beevor) — síntesi monumental Volum extens i divulgatiu amb detall humà: alterna l’estratègia macro amb passatges personals. Mites i punts clau: Estalin: gran manipulador de la cúpula; va governar a través de la por i el càstig als propis generals. Wehrmacht: exèrcit altament entrenat i eficaç; superat per la capacitat industrial dels EUA. Front oriental i Pacífic: molt més brutals que el front occidental; violència massiva i sense miraments. Atrocitats: violacions massives a l’entrada soviètica a Alemanya; canibalisme sistemàtic a l’exèrcit japonès. Logística: el suport material nord-americà (transport, mobilitat) va ser decisiu. Recomanat per a qui vulgui una visió global sòlida amb base documental. In memoriam i efemèrides Alfredo Landa: record a “Los santos inocentes” i “El crack” (Garci); figura clau del cinema espanyol. Constantino Romero: veu inimitable, professional impecable i tracte exquisit. Albert Hammond (70 anys): escolta d’“It Never Rains in Southern California” i repàs de la seva carrera com a compositor de grans per a tercers. Cinema “Ayer no termina nunca” (Isabel Coixet) Drama minimalista i gairebé teatral sobre el dol compartit d’una exparella (Candela Peña, Javier Cámara). Un sol espai fred i diàleg continu de 100’ sobre com cadascú transita el dol i la culpa. Molt intensa i ben interpretada; millor evitar si es busca lleugeresa. “Iron Man 3” — esgotament de fórmula Entreteniment efectista amb hiper‑CGI i girs inversemblants (humans “incandescents”). Robert Downey Jr. carismàtic però tendència a la sobreactuació; sensació de franquícia esgotada. Debat sobre remakes/reboots constants (Spider‑Man, Superman, Batman) i comparativa: “Thor” (Kenneth Branagh) aporta to mitològic/shakespearià més reeixit. “Robocop” (Verhoeven) citada com a exemple de concepte més substanciós. “Grandes esperanzas” (Mike Newell) Nova adaptació de Dickens (finals s. XVIII/inicis s. XIX) amb gran ambientació del Londres brut. Sinopsi: un orfe ajudat per un convicte agraït ascendeix socialment fins al desengany i el retorn als orígens. Ralph Fiennes, Helena Bonham Carter i Jeremy Irvine destaquen; proposta clàssica i sòlida. “Stoker” (Park Chan‑wook) Thriller psicològic sobre desconnexió burgesa, educació emocional absent i banalitat del mal. Nicole Kidman troba un paper adient a la seva fredor calculada; direcció amb estil visual i treball sonor que remou l’inconscient. Lectura psicoanalítica i dissecció de la burgesia que deriva cap a una “aristocràcia” ociosa. “El Capital” (Costa‑Gavras) Retrat fred de les èlits financeres (actius tòxics, acomiadaments massius) i del poder com a valor social suprem. Gad Elmaleh compon un CEO calculador que mesura el seu valor en diners i prestigi. Possible final ambigu (joc de fantasies/flashos); el missatge central és la deshumanització del sistema. “Si tinc diners i prestigi, em valoraran.” — la lògica del protagonista Idees clau Rigor vs. sensacionalisme: en art i ciència, cal contrastar i no confondre ficció amb història. La història amb rostre humà: Beevor mostra que el relat global guanya amb vinyetes personals. Dol i formes de viure’l: no hi ha un únic camí; el cinema pot ser mirall incòmode però útil. Cultura popular viva: la sardana i la fusió musical mostren innovació des de la tradició. Elits i responsabilitat: el capitalisme financer premiat socialment pot alentir la desconnexió moral.

Introducció i context • Programa variat amb literatura, música, cinema i una reflexió final sobre salut mental i cultura en temps de crisi. • Banda sonora de fons amb els Beatles (23 anys del darrer disc Let It Be) i record a Ray Harryhausen (pioner dels efectes especials stop-motion). "La cultura és essencial: sense ella, retrocedim." "La llengua és la clau que obre tots els calaixos." Llengua i educació El mot “gros” i familiars • Discussió sobre l’ús i matisos de gros, gran i gras en català: - gros/grossa: per a intensitat o volum d’un fet (“és molt gros!”). - gran: mida, importància; també abstracte (“una gran estima”). - gras/grassa: condició física d’una persona. • Contrast amb castellanismes (gordo/grande) i noves modes lèxiques: “brutal”, “quina passada”. • Debat sobre cortesia lingüística i educació: evitar remarcar defectes, cuidar el llenguatge. La importància del lèxic • Anècdota sobre “estultícia” per destacar com el so pot confondre el sentit. • Defensa de dominar la llengua per accedir a qualsevol àmbit cultural o científic. - Comprensió i expressió com a competències bessones. - L’oratòria i l’educació integral com a fonaments d’una ciutadania lliure. Lectures “Intemperie” (Jesús Carrasco) • Novel·la seca i austera situada en una Espanya rural indeterminada (ombra del franquisme). • Un nen fuig d’abusos; la seva relació amb un pastor és dura però protectora. • Prosa precisa, molt sensorial, pocs diàlegs i gran domini de lèxic rural. • Òpera prima amb “veu” potent i prometedora. Música Clàssica: Smetana i el romanticisme txec • A l’Auditori: OBC dirigida per un mestre txec; programa dedicat a Bedřich Smetana. • Context: el romanticisme i la construcció nacional; Bohèmia i la consciència cultural. • Cicle simfònic Má vlast (“La meva pàtria”): - “Vyšehrad”: passat esplendorós i motiu cíclic del riu. - “Vltava/Moldava”: del naixement del riu a l’Elba; escenes nupcials, nimfes, ràpids i Praga. - Llegendes i paisatge com a símbol de nació. Pop: Pastora en directe • Concert al Coliseum (Festival Millenium): escenografia viva amb projeccions i dibuix en directe. • Repertori en català (Una altra galàxia) i èxits anteriors en castellà (“Lola”, “Grandes despedidas”). • Reivindicació: no retallar en cultura; descomptes i aforament irregular per la crisi. Cultura popular: ABBA • Obertura del museu d’ABBA a Estocolm: espai interactiu (vestuari, ball, karaoke amb hologrames). • Pausa musical: “Waterloo” (Eurovisió 1974) i to optimista del segment. Cinema Sans toit ni loi (Agnès Varda) • Retrat quasi documental d’una jove rodamon al sud de França; llibertat radical i conseqüències extremes. • Testimonis en forma d’entrevistes reconstrueixen la seva trajectòria fins a la mort per congelació. Wyatt Earp (Lawrence Kasdan) • Biopic sobri del llegendari “lawman”: pèrdua, deure i ordre a l’Oest. • Comparat amb “Who Shot Liberty Valance?”: la llegenda vs. el document humà. • Èmfasi en contradiccions i matisos morals més que en l’acció. Ayer no termina nunca (Isabel Coixet) • Dues persones es retroben el 2017 en una Espanya devastada per la crisi; drama íntim amb Candela Peña i Javier Cámara. • Posada en escena minimalista però emocionalment enorme; joc entre allò dit i allò callat. • Tema central: “ahir” persisteix quan el dolor no es tanca. La caza (Thomas Vinterberg) • En una comunitat danesa petita, una acusació infantil d’abús desencadena la “caça” contra un mestre. • Tensió social, dilemes ètics i final obert que incomoda i fa pensar. To the Wonder (Terrence Malick) • Crítica molt dura del panel: repeteix recursos formals d’“The Tree of Life” amb menys substància. • Relació de parella poc convincent, personatges desinflats; mística dispersa. On the Road (Walter Salles) • Adaptació de Kerouac sobre la Generació Beat: carretera, amistat, desig i excés. • Retrat intens (anys 40-50) del mite de la llibertat; potent però dura. Conferència i reflexió final: crisi i salut mental • Resum d’una xerrada sobre salut mental i addiccions en temps de crisi: - Cal abordatge integrat (pla director), no “brindis al sol”. - Estrès i precarietat augmenten risc; mantenir hàbits culturals és factor protector. • Recomanacions pràctiques: - Prioritzar teatre, cinema, concerts; aprofitar descomptes i opcions gratuïtes. - Fer servir internet per accedir a continguts culturals de qualitat. - Socialitzar: fer plans assequibles, gastrònomia, art i esport. - Acceptar també les virtuts de l’avorriment com a espai de calma i reflexió. “No perdem el fil: la cultura ens cuida quan la vida apreta.”

Panorama general de l’episodi Un episodi molt complet amb música clàssica, literatura, art i cinema. Les converses combinen experiència directa (concerts i exposicions), anàlisi crítica i recomanacions, amb especial atenció a la Missa de Rèquiem de Verdi, el fenomen editorial de Victus i la crítica social d’Eulàlia Grau al MACBA, a més d’un bloc de cinema amb estrenes i clàssics contemporanis. Música Verdi: Missa de Rèquiem a l’Auditori • Concert a l’Auditori (cap de setmana 12–14 d’abril): Missa de Rèquiem de Verdi amb orquestra, dos cors (Cor del Liceu i Cor de Cambra del Palau) i quatre solistes. • Context: Verdi i els homenatges a Rossini i Manzoni; estructura litúrgica (Kyrie, Dies Irae, Sanctus, Agnus Dei, etc.). • Impressió general: execució ambiciosa i emocionant, reunint tres institucions clau (Liceu, Palau i Auditori). Música "molt viva" i d’efecte. Llibres Victus (Albert Sánchez Piñol) • Valoracions diverses: alguns entusiastes, d’altres més crítics amb la part central abans del setge de Barcelona. • Punts forts: - Documentació i rigor dels fets bèl·lics de la Guerra de Successió. - Detall tècnic sobre baluards, trinxeres i enginyeria militar. - Ritme àgil quan tracta formació i tàctica (memòria visual, observació ràpida). • Debats: - Personatge principal vist com a vividor i amb to picaresc; transicions més lentes abans del setge. - Tractament dels mites (Rafael de Casanova vs. Villarroel) i el paper de les elits municipals. - La pressió popular i la "crida" per organitzar la defensa. • Comparativa d’estil: no s’hi troba el mateix to de La pell freda o Pandora al Congo; és un Piñol diferent. La conjura dels necis (John Kennedy Toole) • Personatge d’Ignatius J. Reilly: torrencial, grotesc, brillant i probablement amb un trastorn que accentua la sàtira. • Capes de lectura: humor i crítica social a Nova Orleans; cultura i referències literàries i cinematogràfiques. • Context biogràfic: novel·la publicada pòstumament per insistència de la mare; Premi Pulitzer 1981. Art i patrimoni Portes obertes a l’Ajuntament de Barcelona • Recorregut per la façana gòtica (1402) i el frontis neoclàssic (s. XIX). • Descobertes destacades: Saló de les Cròniques (pintures de Josep Maria Sert, 1929), Saló de la Reina Regent, Saló del Bon Govern, Sala del Consolat del Mar, etc. • Mediació in situ amb explicacions d’escorços i efectes de perspectiva; valor de la restauració històrica (intervencions de finals del XIX–inicis del XX). Eulàlia Grau al MACBA: "Mai no he pintat Àngels daurats" • Fotomuntatges crítics dins del marc pop: poder, habitatge, món laboral, guerra i el paper de la dona. • Imatges de fort contrast (p. ex., figures polítiques juxtaposes amb animals o escenes domèstiques, icons de moda vs. violència/guerra). • Vídeo impactant: indigent en paral·lel a imatges de corrupció política. "Me gustaría morir en un lugar donde nadie me viera." • Exposició molt recomanable; visites comentades entre setmana (16 h, 18 h) i dissabtes al matí. Cinema Tierra Prometida (Gus Van Sant) • Tema: pressió d’una gasística per aconseguir drets de perforació amb fracking en un entorn rural, jugant amb la crisi econòmica i promeses educatives. • Punts: dilemes ètics del protagonista, riscos ambientals (aigües contaminades), to més clàssic. Correcta però menor dins la filmografia del director. Efectos secundarios (Steven Soderbergh) • Dues meitats: - 1a: drama sobre fàrmacs antidepressius i responsabilitats. - 2a: gir hitchcockià, engany i manipulació molt ben orchestrats. • Interpretacions sòlides (Jude Law, Catherine Zeta-Jones, etc.). Molt recomanable com a thriller elegant. Smoking Room (J. D. Wallovits & Roger Gual) • Microcosmos d’oficina: la proposta d’una sala per a fumadors revela por, oportunisme i conformisme. • Excel·lent retrat coral del món laboral i les seves renúncies quotidianes. La vall d’Elah • Un pare investiga el trauma de guerra del fill a l’Iraq: estrès posttraumàtic, límits morals i conseqüències humanes del conflicte. • Reflexions sobre com les guerres generen psicopatologies i sobre la resposta social/institucional a aquestes. Mala Sangre (Léos Carax) • París fosc i futurista: trama al voltant d’una malaltia transmesa pel sexe sense amor; estil líric, personatges al límit. • Moment icònic: seqüència amb David Bowie ("Mother Love") i energia desbocada. El castor + La casa de sorra i boira • El castor: metàfora sobre suport emocional i identitat a través d’un titella; proposta interessant amb irregularitats. • La casa de sorra i boira: drama sobre propietat, culpa i justícia; decisions extremes i conseqüències tràgiques. Tancament • Sant Jordi: comentaris finals sobre roses, llibres i la tendència a regalar rosers com a opció més sostenible i duradora. Idees clau • Música: la potència coral i orquestral del Rèquiem de Verdi i el maridatge d’institucions musicals de referència. • Llibres: debat viu sobre rigor històric vs. ritme narratiu a Victus; Ignatius Reilly com a antiheroi cultural i sàtira social. • Art: l’Ajuntament com a tresor patrimonial; Eulàlia Grau i la crítica social incisiva amb fotomuntatge. • Cinema: ètica del fracking, farmacologia i engany, psicologia de guerra, i autorisme radical de Carax.

Visió general Programa magazine amb dues veus (Xesco Ramos i Jaume Vidal) que alterna crítica de cinema, secció vintage sobre el Walkman, recomanació literària amb “Nada” (Carmen Laforet) i un tram d’economia social basat en l’opuscle d’Arcadi Oliveres “Aturem la crisi”. També breu actualitat del sector amb Isona Passola. "Salvador Espriu tenia raó. Tot et serà après." Cinema “Weekend” (Andrew Haigh) • Debat sobre la representació LGTBI: bona química interpretativa però crítica a estereotips (ús de drogues, relació moralitzada i previsible). • Conversa cinèfila: comparacions amb Pasolini i Fassbinder sobre mesura, bellesa/lletgisme i intensitat dramàtica. Ken Loach: “El vent que agita l’ordi” (2006) • Retrat de resistència irlandesa i fractures internes després del pacte amb Londres. • Clau Loach: realisme social i memòria històrica; equilibri entre ficció i context (estil docudrama ben integrat). • Digressió: Afectes secundaris (Soderbergh) com a exemple on docu i ficció no acaben d’encaixar. 1986 a la cartellera personal • “El cor de l’Àngel” (Alan Parker): estètica de videoclip vuitanter; avui envelleix malament malgrat el record icònic de De Niro/Mickey Rourke. • “El nom de la rosa” (Jean‑Jacques Annaud): solidesa narrativa i ambientació; el llibre d’Umberto Eco és més ric. Nota cinèfila: barreja d’escenaris reals (Itàlia/França/Alemanya) per construir l’abadia. • “Peggy Sue es va casar” (Francis Ford Coppola): manté vigència; joc de retorn al passat amb Kathleen Turner en estat de gràcia; onada vuitantera de nostàlgia 50s. Diccionari Vintage: Walkman (Sony) Història i impacte • De símbol de modernitat 80s a obsolescència (fi de producció el 2010). • Revolució d’ús: música personal al carrer amb auriculars i cassets gravats a casa (mixtapes) — alternativa silenciosa als “lloros” de carrer. Cultura i comportaments • Contrapunt actual: mòbils amb altaveu al transport públic; debat sobre civisme, exhibició i dret a l’espai compartit. • Conversa sobre exhibicionisme vs humilitat: el coneixement es comparteix; evitar la prepotència i l’“esnobisme”. Llibres “Nada” (Carmen Laforet, 1946) • Clàssic de postguerra a Barcelona: mirada femenina moderna en un context provincià i opressiu. • Valors: realisme de costums, festeig més lliure per l’època, i premi Nadal — lectura recomanada a secundària. Economia i política: “Aturem la crisi” (Arcadi Oliveres) Diagnosi • Crisi multipla: alimentària, ecològica, energètica i de valors; perversió del diner com a fi i no com a instrument d’intercanvi. • De l’estalvi a l’especulació: de les “Matildes” (accions de Telefónica) a l’alta rotació diària. Mecànica especulativa • Cas Soros i la lliura: estratègia de venda massiva i recompra; pararel·lel amb primes de risc a la UE. • Xifres clau: l’especulació mou x40 el comerç real. Absència de taxes efectives per frenar-la. Efectes socials i financers • Precarització laboral i pèrdua de drets; menció a la polèmica sobre avortament i ingerències ideològiques. • Interessos vs usura: esment a banca islàmica (sense interessos) i crítica a productes tòxics com les preferents. Actualitat del sector • Isona Passola, nova presidenta de l’Institut del Cinema Català: aposta per qualitat i promoció del talent malgrat polèmiques estatutàries. Moments destacats • Música: “Peggy Sue Got Married” (Buddy Holly) com a peça pont entre cinema i secció vintage. • To del programa: conversacional, amb anècdotes personals i mirada crítica però didàctica sobre cultura i economia.

Panorama general • Programa variat amb literatura, llengua, debat social, patrimoni modernista, música i molt de cinema. • Punts destacats: diccionari del castellà rural de Delibes, debat urbanita vs món rural, ruta Jujol a Sant Joan d’Espí, i crítiques de Oz, Frankenweenie, The Host i Un asunto real, a més del documental Mon petit sobre superació i viatges. Literatura i llengua Diccionari del castellà rural a l’obra de Miguel Delibes (Jorge Urdiales) • Context: Delibes, escriptor castellà amb obra molt lligada al món rural, amb lèxic específic sovint absent dels diccionaris generals (DRAE/Maria Moliner). • El professor Jorge Urdiales (Madrid, 1969) recull i documenta termes rurals (1.466 registres; uns 326 fora del DRAE), amb treball de camp a Castella (Valladolid, Zamora, Duero, Esgueva...). • El diccionari indica l’obra on surt cada terme i incorpora correspondència amb Delibes per aclarir significats. • Exemples: zángano (noi alt i ociós) o enganyapastor/chotacabras (ocell insectívor crepuscular). Debat: urbanites vs món rural • Contraposició de valors i hàbits entre ciutat i camp: desubicació urbana al camp, necessitat de soroll/serveis vs tranquil·litat i natura. • Memòries personals (anys 50–70), tribus urbanes i evolució del terme urbanita (primers usos públics documentats cap al 1975). • Idea clau: “gent d’asfalt” vs qui troba valor al contacte amb la natura; preferències i identitats coexistents. Lectures • Comentari de Noah Gordon: “El rabino” (crònica vital sensible i ben documentada, to planer; recepció especialment favorable en públic femení) i “El médico” (ben valorat). • Crítica a Ken Follett (estil menys acurat). En curs: una novel·la de la II Guerra Mundial (~1.700 pàgines). Ruta modernista: Josep Maria Jujol a Sant Joan d’Espí • Jujol, arquitecte municipal de Sant Joan d’Espí i discípul de Gaudí. Itinerari amb visites a interiors i exteriors. • Peces clau: Torre de la Creu/Torre dels Ous (Torre Romeu) i Can Negre (façana-carrossa icònica). També intervencions a l’església (púlpit, sagrari de gran originalitat). • Valor funcional del modernisme: mobiliari i mecanismes intel·ligents (ventilació, aprofitament d’espais, obertura de finestres, calaixos), més enllà de l’estètica. • Dada pràctica: itineraris l’últim diumenge de cada mes. Efemèride musical: ABBA – “Dancing Queen” • Recordatori del seu impacte pop i connexions cinèfiles (Muriel’s Wedding, Priscilla). Tema d’ànim i optimisme. Cinema Oz the Great and Powerful (Sam Raimi) • Preqüela del clàssic. Producció vistosa (Blanc i negre 4:3 al pròleg; color i pantalla ampla a Oz), però amb ritme irregular i to massa ambigu entre infantil i adult. • Protagonista: mag de fira farsant i seductor (James Franco). Moments foscos “marca Raimi” però manca de candidesa i tremp. Frankenweenie (Tim Burton) • Versió llargmetratge del curt original, en blanc i negre, 100% Burton. • Noi introvertit que ressuscita el seu gos per a una fira de ciència; humor fosc, estètica gòtica i mala bava burtoniana. Recomanable, però pot fer por a infants. The Host (La huésped) • Variació del motiu “invasió de cossos” amb to romàntic/adolescent (productors de Crepúsculo). Idees interessants sobre identitat i convivència, però excessiva durada i redundància. "Això no és una democràcia, és una dictadura: jo dono la confiança i heu de confiar en mi." Un asunto real (A Royal Affair) • Històric danès (s. XVIII): rei amb malaltia mental, reina desatesa i metge il·lustrat que introdueix reformes (Rousseau, fi de tortures, accés de dones a la universitat) mentre s’encén un conflicte de poder a la cort. • Realització elegant, fotografia amb desenfocaments i contraplanos memorables. Relat d’idees i passions amb força i pols narratiu. Clàssics en píndola • “Rio Bravo” (Howard Hawks): entreteniment sòlid amb John Wayne. “L’honor dels Prizzi” (John Huston): envellida. “Dublinesos”: obra mestra. “L’home tranquil”: remasterització en cartellera. Documental: Mon petit (Marcel Barrena) – Albert Casals • Superació i llibertat: jove en cadira de rodes que viatja pel món amb 20€, motxilla i càmera; l’últim repte, arribar a les antípodes (30.000 km, 200 dies). • No “pidola”: intercanvia valors i construeix camí amb enginy, idiomes i respecte cultural. El pare és clau en la seva educació per l’autonomia. • Reflexions sobre parella, risc, límits i confiança; què s’enregistra i què no en un viatge real. "No és un turista, és un viatger." Referències i fils culturals • Jack Kerouac – On the Road i la Generació Beat: llibertat de ruta, esperit d’aventura i recerca vital com a teló de fons de “Mon petit”.

Visió general Episodi coral de Babilònia amb música clàssica, teatre i cinema, i una petita efemèride pop. Els conductors comenten amb to proper i crític diversos espectacles recents i novetats cinematogràfiques. Les parts més destacades són la Novena de Beethoven a l’Auditori amb cors, la peça coral de Schoenberg, el debat sobre la maternitat a “Red Pontiac”, el duel amb la consciència a “La cosmètica de l’enemic” i un bloc de cinema que va de Las sesiones a Weekend, Invasor i Los amantes pasajeros d’Almodóvar. "Tenir fills no és cap obligació" — una idea clau en el debat teatral sobre la maternitat. Música clàssica: Schoenberg i Beethoven a l’Auditori El programa i l’execució • Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu + Coral Polifònica de Puig-reig, dirigits per Josep Pons. • Peça 1: Arnold Schoenberg – Friede auf Erden (1906) - Coral breu (~10’), d’escriptura més contemporània/atonal; d’audició exigent però molt ben cantada. - Text del poeta suís Conrad Ferdinand Meyer sobre la pau en temps de nativitat. • Peça 2: Beethoven – Simfonia núm. 9 en re m, op. 125 - Estructura clàssica en 4 moviments; el 4t culmina amb la famosa Oda a l’alegria. - Innovació: integració de la veu humana (cors i solistes: soprano, mezzosoprano, tenor i baríton) dins la sinfonia; diàleg entre seccions i veus molt palpable. - Context: declarada Patrimoni de la Humanitat; versions populars com la de Miguel Ríos divergeixen en lletra, però mantenen l’esperit (alegria/pau). Idees clau • Contrast d’ideals de pau: l’esperança inicial de Schoenberg vs. el seu posterior escepticisme; en Beethoven, fe en la fraternitat. • Vincle temàtic amb oratoris nadalencs com El Pessebre de Pau Casals. Teatre 1: Red Pontiac (Poliorama) Premissa i to • Text i direcció: Pere Riera. Amb Míriam Iscla i Cristina Servià. • Sàtira agra i lúcida sobre la maternitat: dues mares en un parc confronten visions oposades (idealització vs. dubte/ambivalència). Punts forts • Humor àcid que destapa tabús: - He d’estimar sempre el meu fill? - L’amor matern és sempre incondicional? - Proposta provocadora d’“adopció” del fill per part de qui se sent més mare. • Subtext social: debat sobre conservadorisme cultural, rols de gènere, paternitat i llibertat reproductiva. • Producció: peça de 60’ que alterna en cartell amb “T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré”; entrades assequibles (18–20€). Teatre 2: La cosmètica de l’enemic (Patronat de Cornellà) De què va • Drama psicològic de petit format (2 intèrprets, escenografia austera): un home i la seva consciència. • Un passat violent “arxivat” retorna; la consciència erosiona l’autoengany fins a un desenllaç contundent. Temes • Autojustificació i mecanismes de defensa; límits de la voluntat per “controlar” la consciència. • Universal: del crim als conflictes afectius, quan no s’endrecen, la culpa i el neguit surten a la llum. Efemèride musical: Frankie Goes to Hollywood • 1980: formació del grup; origen del nom en un titular sobre Frank Sinatra (“Frankie goes to Hollywood”). • “Relax”: himne pop polèmic pels seus codis sexuals explícits i clips provocadors; peça icònica dels vuitanta. Cinema Las sesiones (The Sessions) • Història real: home amb poliomielitis que busca viure la sexualitat amb l’ajuda d’una terapeuta sexual. • To: lluminós, empàtic, amb humor i respecte; evita el melodrama fàcil. • Helen Hunt brilla per la naturalitat (nuesa no gratuïta, funcional a la teràpia). William H. Macy aporta contrapunt com a capellà-confessor. • Missatge: dignitat, desig i dret al plaer en context de discapacitat. Weekend • Trobada de cap de setmana entre dos homes que evoluciona cap a intimitat i dependència. • No nord-americana, d’una sensibilitat europea: converses quotidianes, naturalitat de l’homosexualitat sense dramatisme imposat. • Final honest: experiència que marca, sense necessitat de catarsi “definitiva”. Invasor • Thriller bèl·lic-espionatge sobre l’Iraq 2004 i l’encobriment d’una massacre de civils. • Fortaleses: ritme, tensió i repartiment (Alberto Ammann, Antonio de la Torre, Karra Elejalde). • Febleses: direcció irregular en l’acció; conspiració que grinyola en alguns trams. Los amantes pasajeros (Almodóvar) • Comèdia coral a dins d’un avió: to esbojarrat i irònic; Javier Cámara, Hugo Silva, Lola Dueñas, Cecilia Roth. • Gags d’actualitat (executiu “Mas”, aeroport fantasma a Ciudad Real). • Recepció dividida: diversió lleugera sense la profunditat d’altres títols del director; contrast amb la seva etapa dramàtica recent. Cloenda i continuïtat • Tancament del programa i pas a la repetició de “M de Música” (Maria Quintana), que s’obre amb un poema de Joan Margarit i anuncis de contingut musical.

Panorama general del programa Programa 21 de Babilònia amb la Rosa, la Lourdes, en Jaume i en Xesco. Es repassen arts escèniques i cinema amb un fil conductor comú: la relació entre emoció, consciència i convencions socials. • Música clàssica: Schoenberg i la 9a de Beethoven a l’Auditori amb l’Orquestra del Liceu i cors convidats • Teatre: “Red Pontiac” (maternitat sense filtres) i “La cosmètica de l’enemic” (culpa i consciència) • Cinema: “The Sessions”, “Weekend”, “Invasor” i “Los amantes pasajeros” • Efemèride musical: Frankie Goes to Hollywood i el polèmic “Relax” "No hem de perdre mai l’esperança" — a propòsit del tema de la pau a Schoenberg i Beethoven Música L’Auditori: Schoenberg i Beethoven 9a Programa amb cor i dues corals: Cor del Gran Teatre del Liceu i Coral Polifònica de Puig-reig. • Arnold Schoenberg — “Friede auf Erden” (1906): peça coral breu (10’) d’aire contemporani, d’escolta exigent i harmonies més atrevides; text de Conrad Ferdinand Meyer sobre la pau a la terra. • Ludwig van Beethoven — Simfonia núm. 9 en re menor, Op. 125: culminació amb el 4t moviment (“Himne a l’alegria”) amb solistes (soprano, mezzo, tenor, baríton) i cor; declarada Patrimoni de la Humanitat; l’entrada de la veu humana, la dialèctica entre famílies instrumentals i el cor, i el gest innovador de Beethoven dins l’estructura clàssica brillen amb força. • Direcció: Josep Pons. • Apunts: paral·lel entre el tema de la pau a Schoenberg i Beethoven; comparació amb versions populars (Miguel Ríos) i l’Oda a l’alegria de Schiller; percepció d’emoció creixent i espectacularitat en l’arrencada del cor. Teatre “Red Pontiac” (Pere Riera) — Poliorama Dues actrius (Míriam Iscla i Cristina Cervià), una hora d’humor negre i reflexió sobre la maternitat real (allò que no es diu en veu alta). • Dues mares al parc confronten models oposats: idealització vs. cansament i dubte. • Idees clau: - Amor incondicional: mite o expectativa social? - La pressió perquè “totes les dones han de ser mares”. - Provocació per fer pensar: fins i tot la proposta “radical” d’adoptar el fill de l’altra. • Tò: divertit però àcid; el riure es congela quan apareix la veritat incòmoda. • Dades pràctiques: funcions curtes, alternant amb “T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré”; preus populars (18–20 €). "Quan vaig tenir el meu fill… no vaig sentir res" — la frase que destapa el tabú “La cosmètica de l’enemic” — Patronat de Cornellà Dues veus a escena (Lluís Soler i Xavier Ripoll) i un espai mínim per a una gran idea: un home i la seva consciència. • Tema: el que s’“arxiva i s’oblida” torna; la culpa busca escletxes; la justificació com a mecanisme de defensa. • Estructura: diàleg que va desvetllant els fets fins a un clímax demolidor. • Virtuts: intensitat interpretativa, format de petit format que potencia el text; recomanable en gira. Efemèride musical Frankie Goes to Hollywood (1980) • Origen del nom: titular sobre el retorn de Frank Sinatra a Hollywood. • Disc destacat: “Welcome to the Pleasuredome”. • Single: “Relax” — escàndol pels codis visuals i sexuals; icona pop dels 80. Cinema “The Sessions” Història real d’un home amb poliomielitis que contracta una terapeuta sexual (Helen Hunt) per descobrir la intimitat. Amb William H. Macy com a capellà-confessor. • Tò: lluminós, humà i sense sensibleria; humor constant que desactiva el drama. • Eixos: dret al desig, límits terapèutics (màxim 6 sessions per evitar el vincle), naturalitat del cos i la nuesa. • Destaquen: interpretació emocionalment precisa del protagonista i l’elegància de Helen Hunt. “Weekend” Relat britànic d’un enamorament fugaç entre dos homes al llarg d’un cap de setmana. • Mirada: intimista i quotidiana, converses que construeixen complicitat; sensibilitat no americana. • Tema: connexió intensa i el que queda quan no hi ha solució “fàcil” — experiència que marca però no immobilitza. “Invasor” (Daniel Calparsoro) Thriller bèl·lic sobre l’Iraq (2004) i la implicació de tropes espanyoles en una matança de civils. • Recursos: muntatge en paral·lel (A Coruña/Iraq), amnèsia i memòria que retorna; pressions d’“estat” (Karra Elejalde) per silenciar proves. • Impacte: violència crua; denúncia de la impunitat. • Però: realització irregular; funciona com a denúncia, patina en la consistència narrativa. “Los amantes pasajeros” (Pedro Almodóvar) Comèdia esbojarrada ambientada dins d’un avió: primera vs. turista, tripulació excèntrica i gags coreogràfics. • Pros: repartiment en forma (Javier Cámara, Hugo Silva, Lola Dueñas, Cecilia Roth); sàtira de classe i d’actualitat (aeroports buits, executius “Mas”…). • Contres: lleugera i superficial; sense la profunditat d’etapes recents del director. • Context: retorn a la veta còmica dels inicis — recepció crítica dividida. Debats transversals Maternitat, paternitat i conservadorisme cultural • El teatre com a espai per qüestionar dogmes (no totes les mares viuen igual la maternitat). • Qüestions de gènere i sensibilitat: rols, pressions socials i paternitats possibles. • Crítica a un to més conservador en arts escèniques de la darrera dècada. Expectatives i autoria al cinema • Directors i irregularitat recent (Clint Eastwood, Woody Allen) i mirades sobre l’última etapa de Buñuel. • Recordatori: l’art no pot ser sempre cim; l’aspiració és mantenir el pols i celebrar els pics.

Panorama de l’episodi • Programa centrat en cinema i literatura amb un to reflexiu i proper. • Eixos clau: vida, malaltia i mort, ètica del cuidar, memòria cultural i llengua. In memoriam i música • Record a María Asquerino i Pepe Sancho: trajectòries, llegat i impacte a TV i teatre. • Homenatge a Tony Ronald amb “Help” i breu debat sobre el seu carisma popular. Cinema Amor (Michael Haneke) • Tema central: el deteriorament per malaltia, la intimitat del dolor i l’ètica del cuidar fins al final. • Punts forts: - Interpretacions “colpidores” de Emmanuelle Riva i Jean‑Louis Trintignant. - Realisme auster que frega el cinéma vérité sense ser documental. - Tracta l’eutanàsia i la presa de decisions en la intimitat de la llar. - Simbolisme: el colom (llibertat, deixar anar) i l’aixeta (llindar entre presència i absència). • Diàlegs amb altres films: “Barcelona (Un mapa)”, “Gritos y susurros”, “Las invasiones bárbaras”, “Mar adentro”, “La vida sin mí”. “Aquestes pel·lícules, per molt dures, són lliçons de vida.” Cloud Atlas (Wachowski & Tom Tykwer) • Estructura coral de sis històries i muntatge ambiciós al llarg dels segles. • Valoracions mixtes: - + Muntatge i segments com el del músic i la distopia neo‑Seül. - – Caracterització/maquillatge forçat i connexions filosòfiques new age poc cohesionades. • Temes: bondat sense creença, lliçons ètiques al llarg de vides, ecos a “Soylent Green” i l’amor transgeneracional (“Dràcula” de Bram Stoker). Los girasoles ciegos (José Luis Cuerda) • Adaptació d’Alberto Méndez. Postguerra: doble vida d’una família i obsessió d’un diaca. • Punts clau: fe repressiva, clandestinitat domèstica, angoixa del perseguit, treballs de Maribel Verdú, Javier Cámara i Raúl Arévalo. El cel protector (Bernardo Bertolucci) • Viatge com a recerca interior d’una parella i xoc amb hàbits i paisatges del Magrib. • Comparació amb “Passatge a l’Índia”: aquí, menys exotisme màgic i més quotidianeïtat. • Destaquen la fotografia i el tractament del desig/desesperança fins a l’últim sospir. Llengua i cultura pop: “samarreta” vs “camiseta” • A partir de Vicenç Pagès Jordà: matisos d’ús col·loquial i imatge popular de la peça. • Iconografia: Marlon Brando (Un tramvia anomenat desig), Grease, Freddie Mercury, Winona Ryder (Reality Bites), cançó de Gossos (“Que guapa estàs amb la teva samarra dels Rolling Stones…”). Literatura i assaig El Trecento / El siglo XIV (Sandra Baracli & Dario Tagliabue) • Manual divulgatiu per ordenar el gòtic europeu: arquitectures, miniatura i escultura. • Figures: Giotto, Simone Martini, Ambrogio Lorenzetti, Juan de Lieja. • Clau: entendre el que precedeix el Renaixement. El temps que ordena les paraules (Josep Maria Ferrer i Martí) • Assaig amb mirada humanista (arrel a Verges, identitat jueva). • Catalunya: “La principal característica de Catalunya és la voluntat de ser.” • Comunitat jueva: “Els jueus són càlids entre ells, generosos en l’amistat i tolerants en la dissidència… el seu gust per la varietat i la curiositat impenitent fa possible que no se’ls trenqui mai la il·lusió.” • Referència a la Dansa de la Mort de Verges i memòria històrica (calls, expulsions, pes econòmic‑cultural). Avanç i tancament • Avanç de lectura: Victus (Albert Sánchez Piñol): documentació històrica, ritme i debat sobre la primera part i el rol dels enginyers. • Cloenda amb to de companyonia i promesa de tornar amb més cinema i llibres.