episodis

Panorama general del programa • Programa amb equip reduït i to proper: es confirma l’absència de col·laboradors per baixa mèdica. • Avanç de continguts: a la segona meitat, dossier sobre cinema transcendental i el cicle a la cripta de Santa Maria del Pi. Llibres, festivals i una tesi sobre la mort al cinema Muertes creativas en el cine (Joan Marimón) • Eix temàtic: la mort com a motor dramàtic i recurs estructural al cinema. • Anècdota de Buñuel: "Que bien se muere Fernando" — l’elogi a Fernando Rey a Sonatas, que va portar-lo a Viridiana. • Idea clau: la mort pot obrir, tensionar o clausurar relats; el tractament no cal que sigui grandiloqüent, sinó sincer i mesurat. Agenda i recomanacions • Presentacions del llibre de Marimón (Ràdio Sant Vicenç, Saló del Cinema i les Sèries). • Inici del DocsBarcelona: destacat el documental Aquarela (recomanada amb 5 estrelles). Crítiques de pel·lícules recents Los hermanos Sisters (The Sisters Brothers) • Recomanació fervent abans que surti de cartellera. • Valoració: western modern d’alt nivell, poc freqüent els darrers anys. Necesitamos tu voto (Les pulaines) • Premissa prometedora sobre maquinària electoral i equips de campanya. • Crítica: superficial, no entra en la cuina del poder ni en la corrupció; se’n salva Alexandra Lamy. L’última follia de Clarisse Darling • Tema: Alzheimer; to lleuger. • Fortaleses: Catherine Deneuve i Chiara Mastroianni; també Alice Taglioni com a Deneuve jove; bona direcció d’art (objectes, autòmats, rellotges) com a ancoratges de memòria. • Debilitats: guió poc treballat i direcció irregular. Música i obituari José Feliciano, convidat musical simbòlic • Versions potents (Time After Time, You Send Me), guitarra exquisida, personalitat vocal. • Crítica a la indústria: etiquetar-lo com a "flamenco balladier" és imprecís i irrespectuós amb la seva identitat artística. Adéu a Doris Day (97 anys) • Trajectòria: de cantant a icona de la comèdia clàssica; propaganda amable de l’American Way of Life. • No arriba a Hawks/Lubitsch, però va marcar època (Confidencias a medianoche, Pijama para dos) amb Rock Hudson i comèdies de pudor recatat i colorista. Biopic musical Blaze (Ethan Hawke) • Retrat de Blaze Foley: to melancòlic, balades country, atmosfera Texas 70s–80s. • Crítica: metratge excessiu i repeticions que l’alenteixen; malgrat tot, 5–6 moments enginyosos i bon fresc d’època. Comparativa amb Townes Van Zandt; tòpics del biopic (estrella d’un sol èxit, amors difícils, caiguda). Comèdia andalusa Antes de la quema (Fernando Colomo) • Producció localista a Cádiz amb voluntat d’evasió. • Crítica: guió deficient, muntatge i posada en escena irregulars, gags que no funcionen a sala. • Millor peça: cançó d’Antonio Carmona; destaquen Manuela Velasco i Maggie Civantos; Manny Manquiña desaprofitat. Descobertes i perles fora del circuit Sueño en otra lengua (Ernesto Contreras) • Premiat a Tribeca; sobre una llengua indígena en extinció (zikril) i el vincle entre llengua, paisatge i comunitat. • Toca el misticisme i una història d’amor inesperada amb sensibilitat. • Context: vista a la Mostra de Cinema Mexicà als Maldà (curadoria d’Américo Voltio). El diari rojo (Juan Carlos Olaya) • Rescat d’una peça de cinema de guerrilla (37 anys) amb solucions creatives, ironia i atreviment formal. • Crida a cercar perles amagades en circuits alternatius. Dossier: Cinema transcendental a la cripta del Pi Marc i criteris • Cicle a la Basílica de Santa Maria del Pi: espai d’acollida, obert i actiu culturalment. • Inspirat en el clàssic de Paul Schrader, De l’estil transcendental en el cinema (Ozu, Dreyer, Bresson). Conceptes clau • Disparitat: desunió entre l’ésser humà i el seu entorn que desemboca en acció decisiva. • Èstasi: la imatge/posada en escena que no resol la disparitat sinó que la transcendeix, elevant l’experiència. "You send me… tu em fas transcendir" Autors i ressonàncies • Dreyer i Bergman: filiació estètica i espiritual (Dies Irae com a preludi del silenci de Déu bergmanià). • Ordet anticipa el Crist de Pasolini (semblança fins i tot física amb l’intèrpret d’El evangeli según Mateo). • Decisions de programació en context cristià: es privilegia Dreyer/Bresson/Rossellini; s’explica l’encaix delicat d’Ozu (oriental/zen) i Bergman (silenci de Déu) segons el lloc. Pel·lícules projectades • Rossellini: Francesco, giullare di Dio; Roma, città aperta; Europa ’51 (una de les pel·lícules més cristianes filmades). • Pasolini: L’evangeli segons Mateu. • Dreyer: Dies Irae; La passió de Joana d’Arc. • Bresson: El diari d’un capellà rural; Au hasard Balthazar; L’Argent. Missatge final • Revaloritzar el cinema dels marges (per economia o per risc artístic) i mantenir viva la curiositat. Conclusions express • Moments àlgids: dossier Schrader/Dreyer/Bresson/Rossellini, homenatge a Doris Day, i descobertes com Sueño en otra lengua. • Crítiques amb caràcter: recomanació forta de Los hermanos Sisters; prevencions amb Necesitamos tu voto, L’última follia i Antes de la quema; matisos a Blaze.

Panorama general Programa amb dues meitats complementàries: una crònica crítica i apassionada del BCN Film Fest (Verdi) amb premis, recomanacions i decepcions, i la presentació d’un projecte local que retorna el cinema en pantalla gran a la Palma de Cervelló. "El festival d’aquest any té un notable assegurat" BCN Film Fest: el millor, el pitjor i el que ve Direcció, balanç i premis principals • La nova direcció de la Conxita Casanovas rep valoració molt positiva: programació variada i d’alt nivell. • Premis destacats: • Crítica oficial: Soledad (Agustina Macri) – drama d’arrel històrica sobre cèl·lules anarquistes als 70. • Premi de l’ASEC (jurat amb Pep Armangol): La vida sense la Sara Amat (Laura Jou) – òpera prima catalana amb fotografia de Griselda Jordana i gran direcció d’actors joves; adaptació de la novel·la de Pep Puig. • Menció especial: La mirada d’Orson Welles (Mark Cousins) – doc imprescindible per cinèfils. Inauguració i cloenda • Obertura: Litus (Dani de la Orden) – comèdia agredolça, “val la pena”. • Cloenda: The Ballad of Buster Scruggs (Coen) – sis peces de western; moments “extraordinaris”. Distribució via Netflix. Secció oficial: recomanacions i avisos • Altament recomanada: Peterloo (Mike Leigh) – cinema històric rigorós, sense concessions. Paral·lelismes amb l’actualitat: "Parla de repressió... la repressió sempre és igual" • Docs essencials: • La mirada d’Orson Welles – dibuixos inèdits que il·luminen el seu procés creatiu. • Varda par Agnès – autobiografia filmada de Varda, emotiva i lúcida. • Klimt & Schiele: Eros & Psyche – entusiasme unànime: “per veure-la deu vegades”. • Cinema d’autor i local: • Buñuel en el laberinto de las tortugas (Salvador Simó) – combinació d’animació i arxiu sobre el rodatge de Las Hurdes; reivindicació de Ramon Acín i anècdotes històriques delicioses. • Nacido Rey (Agustí Villaronga) – fresc històric luxós, fotografia de Josep M. Civit i contrapunt a Lawrence d’Aràbia; duel d’idees entre Philby i Lawrence. • Staff Only (Neus Ballús) – segon film que confirma talent; Helena Andrada, revelació; to semidocumental al Senegal. • D’altres destacats: • The Happy Prince (Rupert Everett) – fusió gairebé mimètica actor/personatge. • Rojo (Benjamín Naishtat) – atmosfera opressiva pre-dictadura argentina; dura però amb interès. • Vitoria, 3 de marzo (Víctor Cabaco) – reconstrucció oportuna i digna. • Irregulars o fallides (segons el debat): • The White Crow (Ralph Fiennes) – biopic de Nureyev centrat en la fase menys interessant. • El secreto de las abejas – bons moments “entomològics”, però incoherències dramàtiques. • Hotel Mumbai – arrenca bé i deriva a pastitx de tons. • La hija de alguien – esforç d’Aina Clotet desaprofitat. • Entreteniment efectiu: • L’extraordinari viatge del fakir – comèdia “sentir-se bé”; títol local amb “Ikea” discutible; efectista però funciona. Mirant endavant • Avanç: sessió temàtica Netflix pròxima setmana. Deures: Fyre (doc, Netflix). La Palma de Cervelló recupera el cinema: projecte, model i comunitat L’espai i l’equip • Seu: Teatre de l’Aliança Palmarenca – històricament ja havia fet cinema. • Inversió clau: projector digital professional/semiprofessional per usos culturals diversos. • Organització: Comissió de 12 persones (cinèfils, tècnics, AMPA, Ajuntament) i molta il·lusió. Programació i hàbits • Adults: 3r divendres de cada mes, 22:00 – rutina fixa i evitant coincidències amb el Barça. • Familiar: 4t diumenge de mes, 17:00-17:30 – horari consensuat amb AMPA. • Capacitat: 210-220 butaques amb bona visibilitat. Experiència de sala molt cuidada. "No senties ni respirar" (sobre una sessió de Bohemian Rhapsody amb 200 assistents) • Planificació: calendari a 2-3 mesos vista i tràiler de l’esdeveniment següent a cada sessió. Públic, teixit i promoció • Audiències: 160-200 assistents en èxits; públic també de Corbera, Sabadell, Molins, Sant Just. • Promoció: Ajuntament assumeix publicitat (TV local, cartelleria); difusió a xarxes (Facebook, WhatsApp, web) i sinergies comercials (punts/tiquets canviables per entrades). • Model d’entrades: paga tothom (descomptes per socis de la societat); possible constitució d’entitat pròpia en el futur. Dimensió cultural i complicitats • Exposicions i cessions: • Francesc Boix: expo de fotografies (juliol) i projecció d’El fotógrafo de Mauthausen. • Filmoteca de Catalunya: cessió de fons fotogràfic de directors per tardor. • Fòrums i convidats: obertura a directors catalans i crítiques-col·loqui; proposta de Camins de glòria (Kubrick) amb fòrum. • Memòria del cinema català: record i divulgació de Fructuós Gelabert (pioner), de qui es lamenta la pèrdua d’obres. "El cinema, sent l’espectacle més barat, és una oportunitat que s’ha de produir a tots els pobles" Proper programa • Sessió especial: Netflix. Visionat recomanat: Fyre (doc). Idees clau • BCN Film Fest molt sòlid; imprescindibles: Peterloo, Varda par Agnès, La mirada d’Orson Welles, Klimt & Schiele; forta recomanació local: Staff Only i Buñuel en el laberinto... • Renaixement del cinema de poble: calendari estable, experiència de sala, xarxa comunitària i ambició cultural.

Panorama de l’episodi • Programa dedicat a cinema i literatura amb Pilar Carseller com a convidada, enllaçant el relat cinematogràfic amb l’escriptura narrativa. • Debat sobre el BCN Film Fest, l’impacte de Avengers: Endgame, el documental Fyre (Netflix) i les crítiques de Mujer de la montaña i Conociendo Astrid. • "Masterclass" de Carseller sobre ficció, estructura narrativa (tres actes, trama vs història) i la seva novel·la La llibreta blava. Barcelona Film Fest (BCN Film Fest) Ambient i eslògan • Sensació de “saturació de cinema” a Gràcia i molt bon nivell aquest any. • Discussió de l’eslògan: > "on la pel·lícula pot ser tan bona com el llibre"; anècdota de Carlos Pumares replicant "mentira" abans de cada projecció. Recomanacions i presències • Cinema català: Litus (Dani de la Orden), Nacido Rey (Agustí Villaronga), Buñuel en el laberinto de las tortugas (Salvador Simó), Staff Only (Neus Ballús). • Cinema espanyol: Vitoria, 3 de marzo (Víctor Cabaco) — film polític amb material d’arxiu i àudios policials. • Internacionals: Peterloo (Mike Leigh) i Mid90s (Jonah Hill). • Documentals: The Eyes of Orson Welles (Mark Cousins) i Varda par Agnès. • Tancament del festival: The Ballad of Buster Scruggs (Germans Coen). Blockbusters i plataformes Avengers: Endgame (sense espòilers) • Final de cicle després de 22 pel·lícules: un “bon final” i una peça per als fans (en el bon sentit). • Ritme sostingut malgrat les 3 hores de durada. • Debat sobre el futur del consum: Disney+ i la possible separació entre grans esdeveniments en sala i títols de personatge per a consum domèstic. Documental: Fyre (Netflix) • Crònica del festival fallit i l’ecosistema d’influencers i promeses inflades. • Valor documental: imatges internes (making-of 24/7) que mostren el caos en temps real. • Tònic: angoixant però fascinant, amb moments gairebé còmics per l’absurd; retrat del carisma seductor del promotor i de com s’ignoren els senyals d’alarma. Crítiques Mujer de la montaña (Woman at War) • Protagonista: dona d’uns 50 anys, directora de cor, que esdevé activista contra la contaminació industrial (sabotatge meticulosament planificat). • To i forma: barreja d’aventura de fugitiu amb tendresa íntima (procés d’adopció), i un enginyós ús de músics en escena com a element de distanciament brechtià. • Temes clau: cultura vs negocis, ètica de l’activisme, doble identitat (bessona pacifista) i recursos visuals ingeniosos en les fugides. Conociendo Astrid • Biopic sobre la joventut d’Astrid Lindgren (autora de Pippi Calcesllargues): de l’entorn rural dur dels anys 20 a l’emancipació a Estocolm. • Eixos: maternitat en solitari en context luterà estricte, creixement personal, i el progrés dels drets de les dones. • Tractament: delicat, sense melodrama, emotiu quan cal i històricament il·luminador. Taller d’escriptura amb Pilar Carseller Ficció com a experiència emocional • Narrar és seduir lector/espectador: oferir-li un viatge emocional i de coneixement, no només informació. • Cada escena ha de contenir acció i petit clímax, fent avançar personatges i conflicte. Estructura: trama vs història, tres actes • Diferència entre història (el que passa) i trama (com ho servim). • Model bàsic de tres actes amb punts de gir i clímax per acte; el cinema sol condensar en ~120 pàgines/minuts. Didàctica de l’escriptura • A l’aula, cal passar de “fer redaccions” a escriure de veritat: planificar intencions, ordenar idees, reescriure i compartir processos. • Resultat: alumnes publicant els seus “llibres” a classe, amb l’orgull d’haver creat una narrativa llegible. La llibreta blava (novel·la de Carseller) • Història de maduració (3–20 anys) d’una noia en context rural aragonès previ a la Guerra Civil; trajecte cap a Barcelona i la dificultat de fer-se gran. • Inspiració real (testimoni de la mare), ficcionada amb recursos literaris. • Recursos narratius: - Preàmbul amb “narrador càmera” (descripció pura, gairebé cinematogràfica). - Estructura en tres parts (preàmbul, nucli, epíleg) i gir final enginyós (sense espòiler). • Idea-força sobre alfabetització: "Quan aprenguis a llegir, seràs lliure per sempre" — Frederick Douglass Tancament • Properes setmanes: més visionats del BCN Film Fest i seguiment de recomanacions (p. ex. Fyre a Netflix).

Resum general Programa amb dues meitats ben definides: a la primera, un debat intens sobre cinema de ficció recent; a la segona, una entrevista en profunditat sobre el món del documental i el festival DocsBarcelona. 1) Debat de ficció: Girl i Dolor i glòria • Girl (Lucas Dhont) centra el primer bloc amb opinions contraposades: des de l’elogiosa defensa de la seva delicadesa formal i emocional fins a la crítica per suposat “bonisme” i versemblança discutible. • Dolor i glòria (Pedro Almodóvar) es valora per la seva potència estètica i les interpretacions (amb èmfasi en Antonio Banderas, Penélope Cruz i Julieta Serrano), alhora que es debat la solidesa del guió i la dimensió autobiogràfica. "Raramente el espectador percibe una tensión sorda pero tan intensa y continua en la gran pantalla" – citant la crítica a favor de Girl. • Temes clau: identitat de gènere, coming of age, ballet i cos; autoria, memòria, crisi creativa i direcció d’actors. 2) Entrevista a Joan González (DocsBarcelona) • Naixement i evolució: de trobada professional per empoderar productors a festival internacional amb mercat, xarxa d’estrenes (Documental del Mes) i presència a Barcelona, Medellín i Valparaíso. • L’“edat d’or” del documental: creixement de públic, paper de les televisions (p. ex. Sense ficció a TV3), plataformes (Filmin, Rakuten, Movistar) i el repte central de la distribució. • Barcelona com a hub: ecosistema de formació (UPF, UAB, ESCAC) i talent; 50 mirades i estils dins del gènere documental. • Seccions del festival: Panorama, Latitud (Amèrica Llatina i llatinitat), What the Doc (obres més arriscades) i Docs&Teens (adolescents). • Premis: DocsBarcelona (principal), Nou Talent, Públic, Docs&Teens i el Premi Amnistia Internacional de Catalunya (transversal a seccions). • Avanç de programació: destacats com The Good Son (transició de gènere i xoc familiar) i l’obertura amb Aquarela (Viktor Kossakovsky), experiència sensorial sobre l’aigua i el moviment, presentada a alta cadència d’imatges. "Si tens l’experiència de veure un documental, et passarà com amb les patates fregides: repetiràs." – sobre la fidelització del públic documental. Idees destacades • Girl suscita un debat ric: per a uns, una posada en escena de gran subtilesa i actuació memorable de Víctor Polster; per a altres, un retrat massa amable d’una realitat sovint més dura. • Dolor i glòria combina forma exuberant i intimitat autobiogràfica; Banderas signa un dels treballs més celebrats de la seva carrera, amb suport d’un repartiment femení molt sòlid. • El documental viu un moment d’expansió: tecnologia més accessible, però el gran repte és la distribució i arribar al públic. • DocsBarcelona opera com a ecosistema: formació, festival, mercat i circuits d’exhibició (Documental del Mes) amb 90 seus mensuals i ampliació territorial a 12 ciutats. • Obrir-se a nous públics: What the Doc per trencar límits formals i Docs&Teens per crear audiències joves. Termes clau • Edat d’or del documental • Distribució • Xarxa d’estrenes • Latitud • What the Doc • Docs&Teens • Alta taxa de fotogrames (HFR) Punts clau del convidat i el festival • Origen: resposta a un “desert” documental fa 22 anys; impulso a la producció i a la connexió internacional. • Xifres: 41 pel·lícules de 28 països a l’edició; la xarxa del Documental del Mes a 90 sales/mes i 130.000 espectadors anuals acumulats. • Internacionalització: presència a Llatinoamèrica (Xile, Colòmbia) per vincles professionals i formatius; impuls a coproduccions i mercat. • Programació i sales: obertura i cloenda a l’Aribau (sala gran), projeccions al CCCB; Documental del Mes al Cinema Girona (1r dijous de mes). • Títols i temes destacats: The Good Son (mirada íntima a la transició), Aquarela (la matèria de l’aigua com a experiència cinematogràfica), pel·lícules de denúncia i ecologia (Bikes vs Cars), i retrats socials (The Swedish Theory of Love, minimalisme a My Stuff).

Resum general de l’episodi Programa amb dues meitats clares: un debat cinèfil sobre Dolor i glòria de Pedro Almodóvar i una entrevista en profunditat amb Núria Prat, conservadora-restauradora del MNAC, sobre l’ofici de la restauració d’art, projectes recents i la polèmica del trasllat de les pintures de Sixena. Tanca amb agenda: Barcelona Film Fest, la gran exposició de Bartolomé Bermejo i el proper convidat. "La pel·lícula transpira sinceritat" i és, per a alguns tertulians, «el millor d’Almodóvar en anys». Debat de cinema: Dolor i glòria (Pedro Almodóvar) Punts forts destacats • Sinceritat i to autobiogràfic: radiografia d’un director bloquejat, amb mals físics i de l’ànima, que juga a no delimitar del tot realitat i ficció. • Refinament visual i direcció d’actors: colors, decorats i posada en escena molt cuidats. Fotografia de José Luis Alcaine i muntatge de Teresa Font molt celebrats. • Interpretacions: Antonio Banderas (alter ego de l’autor) en un treball «magnífic», Julieta Serrano «soberbia», Penélope Cruz i Leonardo Sbaraglia molt ben dirigits. • Autoreferències i ecos cinèfils: cites a La niña santa (Lucrecia Martel), Niagara i Splendor in the Grass (Elia Kazan). Escena a la Filmoteca molt comentada. Debat i discrepàncies • Alguns crítics assenyalen excessos de casualitats i un cert aire de «telemovie»; també insistència en el tema de la droga que «no calia tant». • Altres defensen que la memòria és selectiva i l’obra aposta per una estructura fragmentària on els personatges «apareixen i desapareixen» amb sentit emocional. • Consell unànime: anar-hi sense espòilers ni prejudicis i deixar-se portar pel relat. Entrevista: Núria Prat (MNAC) — Restauració d’art Què és restaurar: metodologia i criteris • Diagnosi prèvia: estudiar patologies (brutícia, fongs, pèrdues, cops), materials (vernís oxidat, suports) i causes. • Principis clau: mínima intervenció, reversibilitat i conservació preventiva; sempre preservar l’original amb respecte. • Treball en equip: restauradors d’especialitats diverses (taula, tela, paper, metall...), fusteria i assessorament d’un químic. Formació i divulgació • Professió regulada. On estudiar a Catalunya: - Facultat de Belles Arts (UB) i Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya. - Màsters i direcció de projectes (presentació a Belles Arts). • Exposició didàctica: «Conservar, restaurar, art. Una professió entre l’art i la ciència» a la Casa de l’Aigua (Nou Barris). • Per a particulars: adreçar-se a l’associació CRAC (professionals acreditats). Els museus, en general, no accepten encàrrecs privats. Projectes i casos pràctics • Experiència internacional: - Itàlia: referent mundial per volum i institucions. - Egipte (Luxor): campanya a la tomba de Nefertari; intervencions en pintura mural amb goma aràbiga i gestió de sals. • MNAC: préstecs i exposicions - Tabernacle de Sant Nicolau (gòtic): restaurat per a expo a Utrecht; itinerarà al Museu Episcopal de Vic. - Retaule dels Goigs de la Mare de Déu (Escola Catalana): restaurat; pendent d’espai a la col·lecció permanent, disponible per a préstec. - Retaule de Sant Esteve de Granollers: retorn i exhibició excepcional (taules en vitrines, condicions ambientals controlades). • Bones i males pràctiques - Cas «Crist de Borja»: exemple d’intervenció no professional que provoca danys irreversibles. - Cas paradigmàtic: Capella Sixtina (restauració de Gianluigi Colalucci), recuperant una gamma cromàtica «meravellosa» i transparent. Polèmica Sixena/Sijena • Estat de les pintures: arrencades amb estrappo, traspassades a tela i muntades sobre bastidors; patologies per foc i fum durant la Guerra Civil (monocromies per viratge del color). • Risc de trasllat i conservació: dimensions i logística delicades; al museu gaudeixen de clima estable. Es considera no recomanable el retorn per criteris tècnics. • Dimensió política: denúncia de la instrumentalització del cas i manca de valoració dels riscos i del manteniment necessari. Agenda i recomanacions Barcelona Film Fest (3a edició) • Dates: 22–30 (coincidint amb Sant Jordi). Entrades a 2,90 €; reserves des del dia 5. • Programació destacada: - Doc de Peter Bogdanovich sobre Buster Keaton - Films sobre Buñuel (animació), Orson Welles, Bertolt Brecht i Oscar Wilde • Dos jurats: oficial i crítics (ASSEC). Un dels tertulians formarà part del jurat de crítics. Exposició • «Bartolomé Bermejo» al MNAC (coproduïda amb el Prado i la National Gallery). Pintor gòtic excepcional, amb obres d’un realisme i detalls tècnics remarcables. Proper convidat • Joan González, director del Festival Internacional de Cinema Documental (DocsBarcelona), que celebra la 22a edició del 15 al 25 de maig. Conceptes clau • Conservació preventiva: mesures per garantir estabilitat ambiental i evitar deteriorament. • Estrappo: tècnica d’arrencament de pintura mural amb teles encolades. • Reversibilitat: capacitat de desfer una intervenció sense danyar l’original. • Patologia: conjunt d’alteracions i danys que presenta una obra d’art.

Introducció i to del programa "No podríem dir que estiguem parlant d'una gran setmana de cinema." • Presentació de l’equip: Joan Cerdà, Pep Armengol, Pol Diggler i la convidada Pati Clapés. • Tertúlia inicial sobre el hàbit de consum: mòbil vs pantalla gran. Consens: el cinema es gaudeix millor en una pantalla gran amb bona resolució; reticències a veure cinema al mòbil. Crítiques de la setmana La caída del imperio americano (Denys Arcand) • Valoració principal: molt crítica amb Arcand; percepció de falsedat i obvietats en la posada en escena. • Trama: un professor de filosofia que fa feines de missatgeria es troba, per atzar, amb centenars de milions d’euros i ha de decidir què fer-ne. • Punts febles destacats: - Tics del director: personatge “intel·lectual” amb ulleres i casa plena de llibres; resolució dilatada i final que costa d’aterrar. - To de “pel·lícula riu simpàtica” sense profunditat real sobre lladres de coll blanc i paradisos fiscals. • Conclusió: per als qui ja estimen Arcand pot funcionar; per als contertulians, fallida. Avanç-debat: Almodóvar (Dolor y gloria) • Debat obert (sense spoilers): expectatives altes amb la pel·lícula, divergència sobre Antonio Banderas (hi ha qui el troba brillant i qui creu que ha perdut naturalitat amb els anys). • Repassada d’obra: mencions a La piel que habito, ¡Átame!, Todo sobre mi madre, La ley del deseo i influències (de Franju, Fassbinder). Suggereixen un programa futur monogràfic sobre Almodóvar. El fotógrafo de Mauthausen • Valoració general: irregular; bona fotografia i algun secundari solvent, però guió feble i casting discutible (el personatge de Mario Casas queda desdibuixat). • Problemes assenyalats: - Versemblança: presoners massa “sans” i neteja dels barracons que trenca la immersió (comparacions amb “La lista de Schindler”). - Tons i muntatge: escenes “marca d’autor” que no encaixen amb el to global (pla fix dels peus penjats; paral·lelisme teatre/pallissa tipus “American History X”). - Context històric insuficient: Francesc Boix no adquireix la dimensió simbòlica (Nuremberg) per a espectadors fora de l’àmbit local. • Nota: es citen documentals sobre Boix com a alternatives més sòlides. Festival de cinema francòfon Olalà (Barcelona) • Edició: segona edició, organitzada per Mélodie i Ana Belén, seu a l’Institut Francès i projeccions també al Cinema Texas. • Tòpic destacat: alta presència de directores; Agnès Jaoui com a padrina amb diverses projeccions. Les Chatouilles (Les pessigolles) — d’Andréa Bescond • Tema: pederàstia tractada amb subtilesa i punt de vista infantil a partir de la memòria adulta en teràpia. • To i tractament: combina lleugeresa formal amb la gravetat del tema; retrat fi i sensible. • Distribució: encara sense distribuïdor confirmat a Espanya. Pupille (Desig de ser mare i adopció) — de Jeanne Herry • Tema: procés d’adopció i maternitat (inclou canvi legislatiu que permet adopció per dones solteres). • Virtuts: gran direcció d’actors i sorprenent filmació de bebès en primer pla; retrat de França profunda (Bretanya). • Recepció: èxit a França; probable estrena aquí tot i que pot trigar. Entrevista a Pati Clapés • Trajectòria: estudis de literatura francesa i màster en estudis cinematogràfics a la Sorbonne (Paris 4 i Paris 3). • Mestres i referents: Charles Tesson (Setmana de la Crítica de Canes), Michel Chion (so i música al cinema). • Llaç amb Mizoguchi: passió nascuda a París; ara aprofitant la restauració i redistribució de la seva obra (Capricci) per recomanar-lo. Monogràfic Kenji Mizoguchi "Mizoguchi, Mizoguchi i Mizoguchi." — Jean-Luc Godard Context i noves còpies • Restauracions i cicle als cinemes d’autor (ex. Zumzeig): El carrer de la vergonya, Les músiques de Gion, Els amants crucificats, Els contes de la lluna pàlida d’agost. • Treball en equip estable, alt ritme de producció (fins a 4 films/any), mort prematura als 58. Obres clau i arguments • L’intendent Sansho (Sanshō dayū, 1954): melodrama històric al segle XI sobre esclavitud, injustícia i l’amor filial; escena icònica de retrobada amb la mare cega i el sacrifici de la germana. • Els contes de la lluna pàlida d’agost (Ugetsu monogatari, 1953): perfecció formal i lirisme; sovint considerada la seva obra mestra. • Els amants crucificats (Chikamatsu monogatari, 1954): amors impossibles i tragèdia moral. • Altres títols recomanats: La vida d’Oharu (1952), L’emperadriu Yang Kwei-Fei (1955), Miss Oyu (1951), La història de l’últim crisantem (1939). Estil i temes • Mestre del pla seqüència i de la composició barroca: enquadraments plens de personatges i decorats, gran riquesa plàstica. • Melodrama amb profunditat social: dona veu a la subjectivitat femenina i denuncia injustícies estructurals. • Comparativa d’estil: contrapunt a l’esporgament d’Ozu i diferent del vigor aventurer de Kurosawa; formen el triomvirat del clàssic japonès. Influència i reconeixement • Venècia: guardons per La vida d’Oharu (1952), Ugetsu (1953), Sansho (1954) i menció per El carrer de la vergonya (1956). • Admirat per Godard i Víctor Erice. Arrels pictòriques • Formació i interès per la pintura; influència dels emakimono (rotlles narratius japonesos), que es reflecteix en els llargs plans “desplegats” i la narració fluïda. Biografia i mirada • Infància a Tòquio en entorn humil i violent; experiències familiars (germana venuda com a geisha) que marquen la seva empatia envers les dones i els oprimits. 3 pel·lícules per començar • La vida d’Oharu (1952) • Els amants crucificats (1954) • Els contes de la lluna pàlida d’agost (1953) Tancament • Invitació a continuar el cicle Mizoguchi i a un futur especial Almodóvar quan tots hagin vist l’últim títol. • Apunt final amb humor sobre el cinema francès i els bebès: "La cigonya ve de París… i els bebès venen d’allà."

Visió general Programa amb dues meitats ben definides: una primera part de recomanacions i debats cinèfils (sèries d’animació, plataformes, tendències de format, estrenes i documentals) i una segona part amb el convidat Joan Sanz sobre la modernitat i la tecnologia a través de Tiempos modernos (Chaplin) i Black Mirror, connectant-ho amb riscos actuals de les xarxes i el control social. — Recomanacions i debats de la primera part Love, Death & Robots (Netflix) • Sèrie antològica d’animació (curts de 5–15 minuts), amb nivell tècnic excel·lent i veus noves de l’animació, produïda per David Fincher. • Temes: distopies, crisis humanes, thriller, comèdia absurda i melodrama. • Avis: +18 (violència, sexe explícit). • Idea clau: el format curt permet una gran concentració narrativa i riscos formals que serien costosos en llargmetratge. Netflix vs Filmin • Netflix aposta fort per la producció pròpia i el consum seriòfil massiu. • Filmin destaca com a videoclub-curadoria amb gran presència de cinema d’autor, clàssics i catàleg de qualitat (especialment pre-1990). • Dinàmica de drets a Netflix: entrades i sortides ràpides, difícil fixar clàssics. Formats curts i hàbits de consum • Es planteja si capítols de 15–20 min s’optimitzen per a consum mòbil (metro, bus). • Contrasentit actual: moltes sèries tendeixen a 40–60 min; l’antologia curta funciona perquè cada peça tanca bé en poc temps. • Nova generació: binge-watching intensiu; cap de setmana sencer en una sèrie. Woman at War (La dona de la muntanya) • Recomanació entusiasta. Directe, vibrant i amb final bellíssim. • Sinopsi: Halla, professora de cant de 50 anys, declara la guerra a la indústria de l’alumini per protegir el medi ambient islandès. • Temes: manipulació informativa, maternitat, racisme, emergència climàtica, canvi de mentalitat de consum i interdependència amb la natura. • Element singular: microbanda diegètica (percussió, acordió i trombó) i cor folklòric ucraïnès que puntegen l’acció amb to balcànic; dona al film un to surreal i festiu que eleva el discurs social. Referents estètics i to • Recorda moments d’Angelopoulos, Kusturica i Roy Andersson: conte modern amb to oníric, distanciament irònic i posada en escena marcada. "No arribeu tard al cine: el començament és extraordinari." Peret: Yo soy la rumba • Documental de Paloma Zapata, produït per la família. Montatge àgil i divertidíssim, ple d’arxiu (inclosa la primera aparició de Peret a TV). • Caràcter agiogràfic (poca contradicció), però molt disfrutable per ritme i valor musical/històric. Yomeddine (El dia del judici final) • Producció egípcia: odissea emotiva d’un supervivent de lepra que retorna als orígens amb un jove anomenat "Obama". • Temes: marginació, rebuig a la diferència, dignitat i superació. • Paralllel amb Cafarnaüm: duresa extrema però mirada esperançadora, universalitat del missatge. Avanç: Me llamo Violeta • Documental sobre identitat de gènere. Estrena a Màlaga; s’abordarà al programa quan arribi a sales/TV. Curt: Orange, de Lut Monaco • Curt de 7 minuts que condensa una relació lèsbica trencada a través d’una metàfora visual (taronja espremuda). • Estructura temporal en flashback, excel·lent treball de música i imatge; directora a seguir. — Segona part: Modernitat, tecnologia i cinema Chaplin i Tiempos modernos • Chaplin, figura universal i compromesa, signa i interpreta "Tiempos modernos" (1936): crítica a l’atur, al taylorisme/fordisme i a la dehumanització del treball. • Context: crac del 29, ascens del feixisme a Europa, Front Popular a l’Estat espanyol. • Qüestió clau de Chaplin: si la tecnologia promet felicitat, per què genera pobresa, atur i contaminació? Black Mirror: The National Anthem i Bandersnatch • Sèrie de Charlie Brooker sobre derives de la tecnologia. • Capítol 1 (The National Anthem): el PM britànic rep el xantatge de mantenir sexe amb un porc en directe per salvar una princesa; diagnòstic ferotge del poder de les xarxes i de la pressió mediàtica. "No surt gratis ser primer ministre." • "Bandersnatch": experiència interactiva inspirada en "Tria la teva aventura", múltiples finals; reflex sobre lliure albir, addicció i difuminació entre realitat i ficció. La realitat supera la ficció: Christchurch i el directe a xarxes • Es connecta amb la massacre de Nova Zelanda, retransmesa en directe. Facebook va eliminar 1,5 milions de vídeos en hores. • Impacte: acceleració viral que desborda la moderació i normalitza la violència en streaming. Perills i dilemes: control social, consumisme i identitat • Riscos principals: excés d’ús, dependència, model de negoci basat en dades (consumisme i publicitat), i control social. • Paradoxa laboral: ser a l’atur i necessitar un smartphone i xarxes per accedir a feina. • Cost ocult: cadena extractiva del coltan (Congo) i externalitats ètiques. • Identitats avatar: perfils curats que desdibuixen el límit entre vida viscuda i imatge projectada. La classe treballadora al cinema contemporani • Denúncia de la invisibilització del treballador en el relat audiovisual recent. • Es destaquen títols recents on el protagonista és un empleat (supermercat, mina), reivindicant mirades realistes. — Tancament • Nota final: automatització i robotització generaran nous reptes socials (possible tema per a futurs programes). • Recordatori de privadesa: "No són innocents" les tecnologies; els dispositius (Android/Huawei) coneixen els gustos des del minut zero. • Avanç del proper programa: Kenji Mizoguchi.

Visió general Programa dividit en dos blocs: primer, crítiques i comentaris de cinema (amb focus en l’Americana Film Fest i l’estrena de Beautiful Boy i La mula); segon, especial amb convidat sobre el cicle “Cinema sobre Dues Rodes”, amb motos com a fil conductor entre cinema, llibertat i comunitat. "La moto continua sent un símbol de llibertat." Bloc 1 — Crítiques i festivals Obertura: Easy Rider i l’imaginari moter • Música inicial vinculada a Easy Rider (1969) com a icona de la llibertat i del road movie moter. Americana Film Fest (ecosistema Sundance) • Context: Tercera edició del festival a Barcelona, amb programació que es nodreix de Sundance. • Tendències: Presència notable de directores i de cinema independent nord-americà. Títols destacats • We the Animals (Jeremiah Zagar) — Premi de la crítica del festival. Retrat cru de tres germans en un entorn familiar violent. • Temes: infància ferida, identitat, resistència. • Her Smell (Alex Ross Perry) — Retrat intens d’una estrella del punk-rock en caiguda. • Punts forts: interpretació d’Elisabeth Moss (referències a Courtney Love, Cobain, Amy Winehouse). • To: visceral, radical. • Leave No Trace (Debra Granik) — Pare i filla fora del sistema, natura vs. societat. • Temes: ecologisme i lliure elecció de vida; lloc: Portland. • Ecos: Captain Fantastic. • Madeline’s Madeline (Josephine Decker) — Frontera porosa entre creació artística i identitat; duel alumna–mentora. • Cinema d’autoria amb risc formal. • The Miseducation of Cameron Post (Desiree Akhavan) — Comèdia dramàtica àgil sobre un centre de “reconducció” LGBTIQ+. • To: lleuger però no banal, amb gags i crítica de fons. Beautiful Boy (Felix van Groeningen) • Tècnica impecable (foto, muntatge, interpretacions de Steve Carell i Timothée Chalamet), però amb un guió reiteratiu i estructura “de videoclip” (ús constant de cançons: John Lennon, Neil Young…). • Eix narratiu: addicció del fill i relació amb el pare periodista; basat en dos llibres (pare i fill). • Crítica: missatge final “droga dolenta, ara estic bé” resulta massa didàctic; es troba a faltar un punt de vista més profund del conflicte pare–fill. • Consell: quedeu-vos als crèdits — lectura completa d’un poema de Charles Bukowski, “el millor del film”. "Per mi, el millor de la pel·lícula és el poema del Bukowski." La mula (Clint Eastwood) • Eastwood, 88 anys, actor-director, torna amb un personatge proper al de Gran Torino: home gran, seductor tardà, entre ruïna i redempció. • Trama: florista arruïnat per l’era digital que esdevé corre de drogues; és discret, condueix impecablement i no aixeca sospites. • Temes: declivi personal, xoc amb la modernitat (Internet), família i dignitat final “marca Eastwood”. • Valoració: es pot veure i té el segell de l’autor, però no és de les seves millors; apunta (potser) a reconeixement interpretatiu. Bloc 2 — Especial “Cinema sobre Dues Rodes” (10a edició) Origen i format del cicle • Naixement (2009) al Centre Cívic del Poble-sec, prop del circuit de Montjuïc; ha crescut fins a consolidar-se. • Format: projecció + col·loqui amb convidats (cineastes, pilots, preparadors). Subtitulació pròpia per fer accessibles títols inèdits. • Lloc i calendari: Institut Milà i Fontanals (Raval, Barcelona), tres dissabtes seguits, a les 18:00. • Preu popular: 3,50 €. Programació d’enguany • Il Mago Manzini (doc) — Retrat de Guido Manzini, preparador italià vinculat a figures com Valentino Rossi, Capirossi, Morbidelli, Fenati; fresc del món formatiu i artesanal. • Dream Racer (doc, Dakar) — Seguiment d’un pilot amb pocs mitjans a l’era sud-americana del ral·li. • To: resistència, superació; multipremiat en festivals d’esports. • Silver Dream Racer (ficció) — Drama esportiu de David Essex (que també signa la BSO). Una moto-prototip “futurista”, rivalitats a Silverstone i romanticisme vintage. Públic, difusió i comunitat • Públic fidel de l’àrea metropolitana; difícil mobilitzar grans col·lectius (p. ex. grups Harley) i poca presència femenina malgrat iniciatives específiques. • Subtitulació i drets: molta feina “invisible” per portar títols inèdits i contextualitzar-los amb testimonis. Cultura motera: llibertat, carretera i mecànica • Idea central: la moto, encara avui, és llibertat i comunitat — especialment a carretera secundària més que en entorn urbà. • Barcelona: la moto és eficiència de mobilitat; fora ciutat: companyonia, esmorzars, rutes i plaer de traçar corbes. • Pont amb el cinema: mecànica i art de rodatge comparteixen precisió, ritme i artesania. Motos al cinema — referències evocades • Clàssics i cult: Easy Rider, Vacances a Roma (Vespa), Los Ángeles del Infierno (Roger Corman). • Pop pulp i guilty pleasures: Ghost Rider (Nicolas Cage), La chica de la motocicleta (icona cuir, Alain Delon i Marianne Faithfull). Info pràctica • On: Institut Milà i Fontanals (Raval, Barcelona). • Quan: tres dissabtes seguits, sessions a les 18:00. • Entrada: 3,50 €. • Format: Projecció + col·loqui amb convidats del món moter i/o cinematogràfic.

Panorama general del programa Programa dividit en dues parts: • Primera part: crítiques i recomanacions de cinema (estrenes, plataformes i festivals). • Segona part: entrevista amb el Dr. Josep Bosch i Foncoberta sobre la relació metge-pacient, la comunicació clínica i la presa de decisions. "El cinema tracta d’esforços narratius per entendre’ns una mica més." Crítiques i converses de cinema “All That Jazz” (Bob Fosse) • Obertura musical per introduir el tema de la malaltia i la finitud. • Es destaca el paral·lel amb 8½ de Fellini i la figura de Roy Scheider com a alter ego de Fosse. “Professora a Groenlàndia” (A Polar Year) • Valor documental i immersiu: paisatges, aurora boreal, trineus, i rituals (enterraments a l’hivern). • Xoc cultural d’un mestre danès en una comunitat inuit: llunyania mental, precarietat laboral i alcoholisme. • Protagonista no professional interpretant el seu propi paper. • Punt feble: dramaturgia poc atrapadora tot i l’atractiu visual. Agenda de festivals (Barcelona) • Americana Film Fest (5–10 març): cinema independent nord-americà; retrospectiva germans Zellner. • Oh Là Là! (13–19 març): mostra francòfona (França, Bèlgica, Suïssa, Quebec, Tunísia) i retrospectiva d’Anne Hui. • BCN Film Fest (22–30 abril, Verdi): secció “Imprescindibles” (documental sobre Buster Keaton + Chaplin i Keaton en pantalla gran). “Maya” (Mia Hansen-Løve) • Drama identitari d’un home que torna a l’Índia i coneix la Maia. • Interessant però irregular dins la filmografia de l’autora. “Mia i el Lleó Blanc” • Recepció molt negativa: realització tòpica i narrativa deplorable malgrat el potencial familiar/aventura. “70 Binladens” (producció basca) • Heist amb excessos de girs que saturen i baixen l’interès. • Emma Suárez, tot i ser molt bona actriu, queda desaprofitada en un paper poc agraït. • Notíciari industrial: bon moment del cinema basc (impuls a nous autors), però cal polir guions. “Roma” (Alfonso Cuarón) – Debat intens • Mirada a una família de classe mitjana als 70 i a la solitud de la minyona indígena. • Enfrontament de lectures: per a uns, gran retrat social sense subratllats; per a altres, fredor i escenes excessives (part filmat amb cruesa). • Fotografia i seqüències antològiques, però narració difícil d’entrar per parts del grup. "La tragèdia d’aquest tipus de societat és que [per a ella] no significa mai res." Recomanació destacada: “8th Grade” (Bo Burnham) • Retrat brillant de l’adolescència i l’ansietat social en l’era digital. • Interpretació protagonista de gran nivell; molt recomanable. Entrevista: Dr. Josep Bosch – Relació metge-pacient i comunicació Del paternalisme a les decisions compartides • Trànsit d’un model paternalista (metge autoritat) cap a un model deliberatiu de presa de decisions compartides. • Els pacients arriben amb més informació i expectatives; cal permeabilitat i diàleg. Habilitats de comunicació clínica • Encara hi ha poc entrenament formal en entrevista clínica i escolta activa. • Es treballa en models i eines per donar males notícies, motivar canvis d’hàbits, i alinear expectatives. • Grup “Comunicació i Salut” (metges de família) fa formació i recerca des de finals dels 80. Internet, emocions i alfabetització sanitària • Google és arma de doble tall: informació sense aprenentatge ni context genera angoixa. • En context d’urgències o emoció elevada, la comprensió baixa: cal adaptar missatges i tempteig emocional. Autonomia relacional • L’autonomia no és aïllada: sovint és relacional i incorpora valors i preferències de la família. Envelliment, cronicitat i medicació • Gran variabilitat en l’envelliment; la medicació és útil si indicada, però cal tratge a mida (polimedicació amb cura). • Percepció d’hipermedicalització quan no hi ha temps per abordatges no farmacològics. “Un pacient ben portat et pot durar tota la vida.” Sistema i temps de visita • Manca de temps a l’atenció primària: impacte en la qualitat de l’escolta i la construcció de confiança. • Reivindicació recent de més temps per visita i millores de pressupost. Cloenda • Avanç del proper programa: cinema a dues rodes (motoristes), amb convidats apassionats per la moto i el relat audiovisual.

Visió general Episodi dividit en dues parts: una primera de crítiques i debat cinèfil (Roma, Cafarnaú, Woman at War, Van Gogh i Professor en Groenlàndia) i una segona amb una extensa entrevista a Xavier Bax (CineBaix) sobre la història, el model de cinema de proximitat, la digitalització, la programació i els seus cicles i mostres. Debat: cinema en gran pantalla vs streaming Tesis principal: la sala de cinema és l’espai natural de l’obra cinematogràfica; la televisió o el mòbil en són reproduccions disminuïdes. Cita clau: "La pantalla gran és el cinema, i vista a la televisió és una reproducció." Realitat d’hàbits: reconeixement que la pràctica ha canviat (plataformes, mòbil), però es reivindica el valor estètic i experiencial de la sala. Oscars i indústria: percepció que "Roma" podria haver estat penalitzada per ser de Netflix; debat sobre criteris i aparador. Accessibilitat personal: casos particulars on el mòbil facilita la visió (subtítols i distància de lectura), sense negar el valor de la gran pantalla. Crítiques de pel·lícules Roma (Alfonso Cuarón) Fortaleses: fotografia en blanc i negre d’altíssima qualitat, composició i moviments de càmera; retrat de Mèxic anys 70 i emergència de la minyona com a protagonista moral. Lectura temàtica: classe, comunitat i quotidianitat que es desplega lentament. Discrepàncies: alguns la troben autocomplaent i repetitiva; d’altres la consideren una obra d’art. Cafarnaú (Nadine Labaki) Impacte: pel·lícula colpidora ambientada a Beirut, amb nens protagonistes que ofereixen un cant d’esperança malgrat la duresa. Obertura: arrenca amb un judici on el nen "denuncia" els pares per haver-lo fet néixer — detonant moral potent. Labaki: repàs de filmografia (Caramel, ¿Y ahora adónde vamos?), i el seu paper com a directora-actriu. Context local: CineBaix va estrenar-la en una mostra, amb retrospectiva i sessions educatives. Woman at War (La mujer de la montaña, Benedikt Erlingsson) To i forma: faula ecologista amb humor i personalitat, arrencada potent i guió amb sorpreses ben dosificades. Missatge: crítica lúcida a estructures econòmiques-energètiques i defensa radical del medi ambient. Risc: cinema islandès minoritari que podria passar desapercebut, recomanació entusiasta. Van Gogh: A les portes de l’eternitat (Julian Schnabel) Proposta: mirada pictòrica i sensorial (plans "matèrics", paisatge com a textura), recordant els quadres en la posada en escena. Interpretació: Willem Dafoe excel·lent; aparicions d’actors reconeguts en papers breus. Valoració: interessant però no del tot rodona; més intuïció plàstica que relat definitiu. Professor en Groenlàndia (Samuel Collardey) Tema: xoc cultural d’un professor danès en una comunitat inuit remota; paisatges espectaculars. Gènere: debat sobre documental vs ficció (càsting mixt, processos de classificació en festivals i distribució). Circuit: menció a selecció a Sundance i estrena a CineBaix en català i en VO subtitulada. Homenatge a Stanley Donen i els Oscars Record del director de "Singin’ in the Rain" i "On the Town" (la sintonia inicial n’evoca l’univers musical). Crítica al seu oblid a la cerimònia dels Oscars; valoració de la seva factura impecable i lloc entre els grans. Entrevista: Xavier Bax (CineBaix) Orígens i salvament ciutadà (2003…) Tancament del cinema local per pressió dels multicines; mobilització ciutadana i compra municipal de l’edifici. Recuperació de maquinària i assumpció de deutes per poder reobrir; acords amb distribuïdores per saldar pendents. El xoc de la digitalització i el VPF Tancament de ~700 sales a l’Estat; inversió elevada per projector i so. Estructura de finançament (majors i cadenes) i taxes VPF que ofeguen petites distribuïdores; màquines de 2a mà i mercat opac. Solució ètica: COP57 i avals de 66 ciutadans per finançar equips; retorn escrupolós dels crèdits. Filosofia de programació Defensa del cinema de proximitat com a equipament cultural essencial. Compromís: 60% cinema europeu, VO i català (doblat/subtitulat), sense renunciar a títols comercials. Webs: cinebaix.com / cinebaix.cat i mostra.cinebaix.cat. Projectes i programes Òpera en directe (Royal Opera House) amb realització multi-càmera. CineBaix Educa: +8.000 alumnes/any, cicle Cinema i Drets Humans, servei comunitari (veure pel·lícules i contribuir a la sala), sessions a demanda per idiomes i municipis veïns; hàbits sostenibles (sense crispetes a escoles, recollida selectiva). Mostra Internacional de les Dones: documentals i ficció ("Las Kellys", "RBG"), enfoc de gènere. Cinema clàssic: cicles per directors; aturada per fragilitat 35mm; retorn progressiu amb remasteritzacions (Classic Films). Cinema documentat: pel·lícula + llibre; suplement de 16 pàgines a la revista La Directa per contextualitzar. Cicles regionals: Llatinoamericà (p. ex. "La noche de 12 años"), Asiàtic (Vietnam i Cambodja, animació "Funan"), Africà — dificultats d’accés i subtitulació pròpia quan cal. Proper programa Avanç: Dr. Josep Bosch parlarà de la relació metge-pacient a través del cinema; debat obert a tothom.

Panorama general de l’episodi Cinema sense condicions combina en aquest episodi una primera part de crítiques i recomanacions d’estrena amb una segona part dedicada a una conversa profunda amb l’escultor i docent Miquel Planes, centrada en com el cinema pot obrir noves mirades sobre l’espai en l’art. "Està molt maltractat" — sobre com el cinema sol retratar el món de l’art (Miquel Planes) Primera part: Crítiques i recomanacions Green Book • To de cinema clàssic molt ben construït, amb detallisme “hitchcockià” al guió i direcció d’art. • Debat interpretatiu: Viggo Mortensen per a alguns és excessiu; per altres, queda a la vora però no “es passa de ratlla”. • Es lloa la direcció artística (vehicles, localitzacions, vestuari) i el ritme de road movie. • Química del duet (Mortensen–Ali) com a potencial “premi a millor parella”. "Surts d’ella molt bé, molt optimista." La sombra del pasado (Florian Henckel von Donnersmarck) • Fresc d’història alemanya i de l’art que s’estira fins a les 3 hores; alguns la troben reiterativa i mal plantejada. • Aparició ficcional de Joseph Beuys (amb barret i armilla) vista com a ridícula. • Tot i nominacions (Òscars, Globus d’Or), rep una valoració freda a la taula. Homenatge a Bruno Ganz • Record a un gran actor europeu, repàs de papers (de Römer a films recents) i coincidència d’una emissió a TV3 el dia de la seva mort. Destroyer (Karyn Kusama) • Opinions dividides: per a uns, thriller de gènere sòlid; per a altres, inversemblant, amb Nicole Kidman poc creïble en l’acció (metralleta inclosa) malgrat el treball físic i de caracterització (flashbacks, transformació facial). L’École de la vie (Nicolas Vanier) • Drama francès de nostàlgia rural i “galeria de personatges” reconeixible; bonica natura però derivativa. Pájaros de verano (Cristina Gallego, Ciro Guerra) • Crònica sobre l’origen del narcotràfic a Colòmbia i les disputes entre famílies (més que càrtels), amb gran cura estètica. • Per alguns, menys reeixida que “El abrazo de la serpiente”; crítica general positiva a la premsa. Velvet Buzzsaw (Dan Gilroy) • Sàtira de l’art contemporani en clau slasher que “es passa de frenada”: morts gratuïtes i cast repartidor desaprofitat (inclòs John Malkovich). • Idea central: obres maleïdes d’un veí-artista que havia deixat escrit “destruïu-ho”; la cobdícia guanya i… comença la sagnia. Lazzaro felice (Alice Rohrwacher) • Enaltida per la seva ambigüitat temporal, canvi de gènere a mig metratge i riquesa de lectures. Es lamenta la seva poca presència en premis majors. Segona part: Conversa amb Miquel Planes — cinema, art i espai L’assignatura “Poètiques a l’Espai” (UB) • Proposta docent (8 sessions) per obrir mirades no estàndard sobre l’espai a través del cinema i exemples d’artistes. • Objectius: - Connectar disciplines (escultura, pintura, arquitectura) amb narrativa i temps cinematogràfics. - Sorprendre i generar dubte productiu en l’alumne. • Detecció: molts estudiants no coneixen clàssics ni van gaire al cinema — el curs vol eixamplar hàbits culturals. Eixos i films destacats • Silenci i presència: “El gran silenci” — escoltar el món i els gestos com a poètica sonora. • Espai natural i violència: “La caza” (Saura) — natura com a escenari simbòlic de tensions. • Espai urbà i memòria: “En construcción” (Guerín) — el Raval abans del MACBA, la ciutat com a procés. • Espera i incertesa: “El desierto de los tártaros” (idees potents malgrat film irregular) i “El caballo de Turín” — el temps suspès i l’angoixa existencial. • Espais expositius i cos: “El vientre del arquitecto” (Greenaway) — gestació, cos i arquitectura (música de Nyman). • Memòria i col·lecció: “Everything Is Illuminated” — l’arxiu íntim i el viatge a l’origen; connexió amb Oradour-sur-Glane com a lloc-memòria. • Espai sagrat i cicle de la vida: “Primavera, verano, otoño, invierno… y otra vez primavera” (Kim Ki-duk) — ritual, natura i temps circular. “El sol del membrillo” (Erice) — la intimitat del procés creatiu. • Narratives invertides i percepció: “Memento” (Nolan) — memòria, polaroids i veritat; relacions amb “Sospechosos habituales”, “Origen”, “Interstellar”. Art i indústria: el cas Ai Weiwei • Admiració pel discurs i la dimensió simbòlica (porcellana, pipes de gira-sol), però crítica a l’ús de mà d’obra barata en obres com “Sunflower Seeds”. • Deriva cap a la pròpia experiència a Jingdezhen: caolí, tradició de porcellana i connexions europees (Limoges, Meissen). Cinema i el món de l’art • Diagnòstic: el cinema sovint el retrata de manera estereotipada i superficial (galeries glamouroses, artistes caricaturitzats). • Excepcions: biògrafies com “Giacometti” poden oferir versemblança i ofici. Idees clau • El grup reivindica el clàssic ben fet (“Green Book”), critica el pomposament-llarg (“La sombra del pasado”) i celebra la singularitat poètica (“Lazzaro felice”). • Miquel Planes defensa el cinema com a laboratori d’espai i temps per a artistes, i denuncia el tractament tòpic del món de l’art a la pantalla.

Introducció Programa amb doble vessant: una primera part de crítiques i estrenes, i una segona part dedicada a la Nouvelle Vague amb tres estudiants de batxillerat artístic (Massana) que presenten el seu treball de recerca i un curtmetratge inspirat en el moviment. Primera part: Crítiques i estrenes Maria, reina d’Escòcia (Mary Queen of Scots) Visió històrica centrada en el duel de poder Maria Estuard vs Isabel I. Estètica molt cuidada (vestuari, maquillatge i perruqueria), amb posada en escena potent. • Punts forts: direcció artística, paisatges, interpretacions (Saoirse Ronan i Margot Robbie). • Punts febles: context religiós catòlics/protestants poc clar; les relacions polítiques poden resultar confuses. • Comparativa: no arriba al nivell de La favorita en ambició i definició temàtica. Green Book Road movie clàssica amb química protagonista (Viggo Mortensen i Mahershala Ali). • Ambientació sòlida dels EUA dels 60 (nord/sud) i del racisme estructural. • Debat: film comercial però eficaç per al gran públic; arrisca més que altres èxits massius recents. • Descoberta: el “green book” real, guia de viatge per a afroamericans al sud segregat. "Jo no sabia que hi havia realment una guia... un llibret que aconsella els llocs on no trobaran conflicte." The Prodigy (terror) Opinió dividida: • Per uns: producte correcte de gènere, bon ritme i factura tècnica digna. • Per altres: tòpics de nens posseïts i doblatge deficient. A Star Is Born vs. altres interpretacions de l’any Bradley Cooper rep elogi per una interpretació melodramàtica de pes; Lady Gaga sorprèn en positiu. Comparativa amb Viggo Mortensen (Green Book) i Christian Bale (Vice). Dissens: per alguns, film menor i deute amb Crazy Heart; per altres, actualització exitosa del material. Òscars: polèmica de categories fora d’antena Quatre premis relegats a publicitat (fotografia, muntatge, curtmetratge, maquillatge/perruqueria). Crítica al menyspreu tècnic en la gala. Documentals i altres títols Degas: Passion for Perfection • Biopic expositiu i massa pla; útil per descobrir obres primerenques. En busca de Óscar (Octavio Guerra) • Retrat excèntric del crític Óscar Peyrou; to entre documental i posada en escena. Curiositat per a cinèfils. Háblame de ti (Un homme pressé) • Comèdia dramàtica francesa sobre ictus i llenguatge; reiterativa en el gag del trastorn afàsic. Capharnaüm (Nadine Labaki) • Recomanació forta: impacte emocional i verisme sobre infància i refugi, amb un nen protagonista excepcional. "La història d’un nen de 12 anys que denuncia els seus pares per haver-li donat la vida." Segona part: Especial Nouvelle Vague (Massana) Motivacions i estructura del treball Tres estudiants (Alicia, Paula, Clàudia) escullen la Nouvelle Vague per: • Interès comú pel cinema i descobrir un moviment “trencador”. • Atracció per l’estètica i seqüències icòniques (ex. ball “Madison” a Bande à part). Treball dividit en dues parts: • Recerca: història, cinéma de qualité, estètica, tècniques i “normes” de rodatge. • Pràctica: curtmetratge propi inspirat en el moviment. El curtmetratge: sinopsi i to Tres noies afronten inquietuds vitals en una conversa de cafè; estructura atemporal i oberta. • Intercalació de monòlegs interns i imatges individuals. • Estil: plà seqüència puntual, improvisació, muntatge lliure, coherència amb la Nouvelle Vague. Referents i aprenentatges Directors vistos: Godard, Truffaut, Agnès Varda, Resnais. Títols clau: Els 400 cops, À bout de souffle, Bande à part, Cléo de 5 à 7, Hiroshima mon amour. Idees fortes: • Autobiografia i joventut com a motor. • Trencament del cinéma de qualité encotillat. "La Nouvelle Vague va representar la joventut i renovar el cinema." Vigència i influència avui Esperit vigent en cinematografies d’autor arreu (Romania, Vietnam, etc.). Tècniques com jump cut, repeticions rítmiques i llibertat formal ressonen a films moderns (ex. In the Mood for Love). Debat sobre com el cinema digital i l’accessibilitat amplien el “low cost” i podrien haver accelerat moviments estil Nouvelle Vague. Educació audiovisual Reivindicació d’introduir el llenguatge audiovisual des de ben petits a l’escola. En el batxillerat artístic: cultura audiovisual present, però desigual segons professorat. Procés i rols Guió i direcció col·lectius; Alicia lidera càmera i edició. Continuïtat d’interessos: possibles estudis a ESCAC o UPF, opció a beques. Tancament i recomanacions finals Seleccions de les convidades • El resplandor (Kubrick) • Liverpool (Lisandro Alonso) • Cléo de 5 a 7 (Agnès Varda) Proper convidat Anunci: Miquel Planes (escultor i catedràtic UB) per parlar d’art i interdisciplinarietat. Idees clau Nouvelle Vague: trencament contra el cinéma de qualité, aposta per joventut, improvisació, rodatge lleuger i llenguatge innovador. Green Book: cinema comercial amb fons social, interpretacions destacades; descobriment del “green book” real. Capharnaüm: recomanació destacada per força humanista i interpretació infantil. Educació audiovisual: necessitat d’incorporar-la des de la base del sistema educatiu.