Cinema sense condicions
Cinema sense condicions
Programa

Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Dissabte · 18:00 - 19:00 ·Dimarts · 20:00 - 21:00 ·478 episodis
RSS

episodis

205-216 de 476
  • 1h

    Cinema sense condicions del 9/4/2019 — Girl, Dolor i glòria i la força del documental: debat crític i entrevista amb el director de DocsBarcelona (22a edició, Aquarela, The Good Son i més)

    Resum general Programa amb dues meitats ben definides: a la primera, un debat intens sobre cinema de ficció recent; a la segona, una entrevista en profunditat sobre el món del documental i el festival DocsBarcelona. 1) Debat de ficció: Girl i Dolor i glòria • Girl (Lucas Dhont) centra el primer bloc amb opinions contraposades: des de l’elogiosa defensa de la seva delicadesa formal i emocional fins a la crítica per suposat “bonisme” i versemblança discutible. • Dolor i glòria (Pedro Almodóvar) es valora per la seva potència estètica i les interpretacions (amb èmfasi en Antonio Banderas, Penélope Cruz i Julieta Serrano), alhora que es debat la solidesa del guió i la dimensió autobiogràfica. "Raramente el espectador percibe una tensión sorda pero tan intensa y continua en la gran pantalla" – citant la crítica a favor de Girl. • Temes clau: identitat de gènere, coming of age, ballet i cos; autoria, memòria, crisi creativa i direcció d’actors. 2) Entrevista a Joan González (DocsBarcelona) • Naixement i evolució: de trobada professional per empoderar productors a festival internacional amb mercat, xarxa d’estrenes (Documental del Mes) i presència a Barcelona, Medellín i Valparaíso. • L’“edat d’or” del documental: creixement de públic, paper de les televisions (p. ex. Sense ficció a TV3), plataformes (Filmin, Rakuten, Movistar) i el repte central de la distribució. • Barcelona com a hub: ecosistema de formació (UPF, UAB, ESCAC) i talent; 50 mirades i estils dins del gènere documental. • Seccions del festival: Panorama, Latitud (Amèrica Llatina i llatinitat), What the Doc (obres més arriscades) i Docs&Teens (adolescents). • Premis: DocsBarcelona (principal), Nou Talent, Públic, Docs&Teens i el Premi Amnistia Internacional de Catalunya (transversal a seccions). • Avanç de programació: destacats com The Good Son (transició de gènere i xoc familiar) i l’obertura amb Aquarela (Viktor Kossakovsky), experiència sensorial sobre l’aigua i el moviment, presentada a alta cadència d’imatges. "Si tens l’experiència de veure un documental, et passarà com amb les patates fregides: repetiràs." – sobre la fidelització del públic documental. Idees destacades • Girl suscita un debat ric: per a uns, una posada en escena de gran subtilesa i actuació memorable de Víctor Polster; per a altres, un retrat massa amable d’una realitat sovint més dura. • Dolor i glòria combina forma exuberant i intimitat autobiogràfica; Banderas signa un dels treballs més celebrats de la seva carrera, amb suport d’un repartiment femení molt sòlid. • El documental viu un moment d’expansió: tecnologia més accessible, però el gran repte és la distribució i arribar al públic. • DocsBarcelona opera com a ecosistema: formació, festival, mercat i circuits d’exhibició (Documental del Mes) amb 90 seus mensuals i ampliació territorial a 12 ciutats. • Obrir-se a nous públics: What the Doc per trencar límits formals i Docs&Teens per crear audiències joves. Termes clau • Edat d’or del documental • Distribució • Xarxa d’estrenes • Latitud • What the Doc • Docs&Teens • Alta taxa de fotogrames (HFR) Punts clau del convidat i el festival • Origen: resposta a un “desert” documental fa 22 anys; impulso a la producció i a la connexió internacional. • Xifres: 41 pel·lícules de 28 països a l’edició; la xarxa del Documental del Mes a 90 sales/mes i 130.000 espectadors anuals acumulats. • Internacionalització: presència a Llatinoamèrica (Xile, Colòmbia) per vincles professionals i formatius; impuls a coproduccions i mercat. • Programació i sales: obertura i cloenda a l’Aribau (sala gran), projeccions al CCCB; Documental del Mes al Cinema Girona (1r dijous de mes). • Títols i temes destacats: The Good Son (mirada íntima a la transició), Aquarela (la matèria de l’aigua com a experiència cinematogràfica), pel·lícules de denúncia i ecologia (Bikes vs Cars), i retrats socials (The Swedish Theory of Love, minimalisme a My Stuff).

  • 1h

    Cinema sense condicions del 2/4/2019 — Dolor i glòria d’Almodóvar, restauració d’art amb Núria Prat (MNAC), polèmica Sixena i agenda del Barcelona Film Fest

    Resum general de l’episodi Programa amb dues meitats clares: un debat cinèfil sobre Dolor i glòria de Pedro Almodóvar i una entrevista en profunditat amb Núria Prat, conservadora-restauradora del MNAC, sobre l’ofici de la restauració d’art, projectes recents i la polèmica del trasllat de les pintures de Sixena. Tanca amb agenda: Barcelona Film Fest, la gran exposició de Bartolomé Bermejo i el proper convidat. "La pel·lícula transpira sinceritat" i és, per a alguns tertulians, «el millor d’Almodóvar en anys». Debat de cinema: Dolor i glòria (Pedro Almodóvar) Punts forts destacats • Sinceritat i to autobiogràfic: radiografia d’un director bloquejat, amb mals físics i de l’ànima, que juga a no delimitar del tot realitat i ficció. • Refinament visual i direcció d’actors: colors, decorats i posada en escena molt cuidats. Fotografia de José Luis Alcaine i muntatge de Teresa Font molt celebrats. • Interpretacions: Antonio Banderas (alter ego de l’autor) en un treball «magnífic», Julieta Serrano «soberbia», Penélope Cruz i Leonardo Sbaraglia molt ben dirigits. • Autoreferències i ecos cinèfils: cites a La niña santa (Lucrecia Martel), Niagara i Splendor in the Grass (Elia Kazan). Escena a la Filmoteca molt comentada. Debat i discrepàncies • Alguns crítics assenyalen excessos de casualitats i un cert aire de «telemovie»; també insistència en el tema de la droga que «no calia tant». • Altres defensen que la memòria és selectiva i l’obra aposta per una estructura fragmentària on els personatges «apareixen i desapareixen» amb sentit emocional. • Consell unànime: anar-hi sense espòilers ni prejudicis i deixar-se portar pel relat. Entrevista: Núria Prat (MNAC) — Restauració d’art Què és restaurar: metodologia i criteris • Diagnosi prèvia: estudiar patologies (brutícia, fongs, pèrdues, cops), materials (vernís oxidat, suports) i causes. • Principis clau: mínima intervenció, reversibilitat i conservació preventiva; sempre preservar l’original amb respecte. • Treball en equip: restauradors d’especialitats diverses (taula, tela, paper, metall...), fusteria i assessorament d’un químic. Formació i divulgació • Professió regulada. On estudiar a Catalunya: - Facultat de Belles Arts (UB) i Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya. - Màsters i direcció de projectes (presentació a Belles Arts). • Exposició didàctica: «Conservar, restaurar, art. Una professió entre l’art i la ciència» a la Casa de l’Aigua (Nou Barris). • Per a particulars: adreçar-se a l’associació CRAC (professionals acreditats). Els museus, en general, no accepten encàrrecs privats. Projectes i casos pràctics • Experiència internacional: - Itàlia: referent mundial per volum i institucions. - Egipte (Luxor): campanya a la tomba de Nefertari; intervencions en pintura mural amb goma aràbiga i gestió de sals. • MNAC: préstecs i exposicions - Tabernacle de Sant Nicolau (gòtic): restaurat per a expo a Utrecht; itinerarà al Museu Episcopal de Vic. - Retaule dels Goigs de la Mare de Déu (Escola Catalana): restaurat; pendent d’espai a la col·lecció permanent, disponible per a préstec. - Retaule de Sant Esteve de Granollers: retorn i exhibició excepcional (taules en vitrines, condicions ambientals controlades). • Bones i males pràctiques - Cas «Crist de Borja»: exemple d’intervenció no professional que provoca danys irreversibles. - Cas paradigmàtic: Capella Sixtina (restauració de Gianluigi Colalucci), recuperant una gamma cromàtica «meravellosa» i transparent. Polèmica Sixena/Sijena • Estat de les pintures: arrencades amb estrappo, traspassades a tela i muntades sobre bastidors; patologies per foc i fum durant la Guerra Civil (monocromies per viratge del color). • Risc de trasllat i conservació: dimensions i logística delicades; al museu gaudeixen de clima estable. Es considera no recomanable el retorn per criteris tècnics. • Dimensió política: denúncia de la instrumentalització del cas i manca de valoració dels riscos i del manteniment necessari. Agenda i recomanacions Barcelona Film Fest (3a edició) • Dates: 22–30 (coincidint amb Sant Jordi). Entrades a 2,90 €; reserves des del dia 5. • Programació destacada: - Doc de Peter Bogdanovich sobre Buster Keaton - Films sobre Buñuel (animació), Orson Welles, Bertolt Brecht i Oscar Wilde • Dos jurats: oficial i crítics (ASSEC). Un dels tertulians formarà part del jurat de crítics. Exposició • «Bartolomé Bermejo» al MNAC (coproduïda amb el Prado i la National Gallery). Pintor gòtic excepcional, amb obres d’un realisme i detalls tècnics remarcables. Proper convidat • Joan González, director del Festival Internacional de Cinema Documental (DocsBarcelona), que celebra la 22a edició del 15 al 25 de maig. Conceptes clau • Conservació preventiva: mesures per garantir estabilitat ambiental i evitar deteriorament. • Estrappo: tècnica d’arrencament de pintura mural amb teles encolades. • Reversibilitat: capacitat de desfer una intervenció sense danyar l’original. • Patologia: conjunt d’alteracions i danys que presenta una obra d’art.

  • Cinema sense condicions del 26/3/2019 — Crítiques setmanals (Arcand i Mauthausen), festival Olalà i gran monogràfic Kenji Mizoguchi

    Introducció i to del programa "No podríem dir que estiguem parlant d'una gran setmana de cinema." • Presentació de l’equip: Joan Cerdà, Pep Armengol, Pol Diggler i la convidada Pati Clapés. • Tertúlia inicial sobre el hàbit de consum: mòbil vs pantalla gran. Consens: el cinema es gaudeix millor en una pantalla gran amb bona resolució; reticències a veure cinema al mòbil. Crítiques de la setmana La caída del imperio americano (Denys Arcand) • Valoració principal: molt crítica amb Arcand; percepció de falsedat i obvietats en la posada en escena. • Trama: un professor de filosofia que fa feines de missatgeria es troba, per atzar, amb centenars de milions d’euros i ha de decidir què fer-ne. • Punts febles destacats: - Tics del director: personatge “intel·lectual” amb ulleres i casa plena de llibres; resolució dilatada i final que costa d’aterrar. - To de “pel·lícula riu simpàtica” sense profunditat real sobre lladres de coll blanc i paradisos fiscals. • Conclusió: per als qui ja estimen Arcand pot funcionar; per als contertulians, fallida. Avanç-debat: Almodóvar (Dolor y gloria) • Debat obert (sense spoilers): expectatives altes amb la pel·lícula, divergència sobre Antonio Banderas (hi ha qui el troba brillant i qui creu que ha perdut naturalitat amb els anys). • Repassada d’obra: mencions a La piel que habito, ¡Átame!, Todo sobre mi madre, La ley del deseo i influències (de Franju, Fassbinder). Suggereixen un programa futur monogràfic sobre Almodóvar. El fotógrafo de Mauthausen • Valoració general: irregular; bona fotografia i algun secundari solvent, però guió feble i casting discutible (el personatge de Mario Casas queda desdibuixat). • Problemes assenyalats: - Versemblança: presoners massa “sans” i neteja dels barracons que trenca la immersió (comparacions amb “La lista de Schindler”). - Tons i muntatge: escenes “marca d’autor” que no encaixen amb el to global (pla fix dels peus penjats; paral·lelisme teatre/pallissa tipus “American History X”). - Context històric insuficient: Francesc Boix no adquireix la dimensió simbòlica (Nuremberg) per a espectadors fora de l’àmbit local. • Nota: es citen documentals sobre Boix com a alternatives més sòlides. Festival de cinema francòfon Olalà (Barcelona) • Edició: segona edició, organitzada per Mélodie i Ana Belén, seu a l’Institut Francès i projeccions també al Cinema Texas. • Tòpic destacat: alta presència de directores; Agnès Jaoui com a padrina amb diverses projeccions. Les Chatouilles (Les pessigolles) — d’Andréa Bescond • Tema: pederàstia tractada amb subtilesa i punt de vista infantil a partir de la memòria adulta en teràpia. • To i tractament: combina lleugeresa formal amb la gravetat del tema; retrat fi i sensible. • Distribució: encara sense distribuïdor confirmat a Espanya. Pupille (Desig de ser mare i adopció) — de Jeanne Herry • Tema: procés d’adopció i maternitat (inclou canvi legislatiu que permet adopció per dones solteres). • Virtuts: gran direcció d’actors i sorprenent filmació de bebès en primer pla; retrat de França profunda (Bretanya). • Recepció: èxit a França; probable estrena aquí tot i que pot trigar. Entrevista a Pati Clapés • Trajectòria: estudis de literatura francesa i màster en estudis cinematogràfics a la Sorbonne (Paris 4 i Paris 3). • Mestres i referents: Charles Tesson (Setmana de la Crítica de Canes), Michel Chion (so i música al cinema). • Llaç amb Mizoguchi: passió nascuda a París; ara aprofitant la restauració i redistribució de la seva obra (Capricci) per recomanar-lo. Monogràfic Kenji Mizoguchi "Mizoguchi, Mizoguchi i Mizoguchi." — Jean-Luc Godard Context i noves còpies • Restauracions i cicle als cinemes d’autor (ex. Zumzeig): El carrer de la vergonya, Les músiques de Gion, Els amants crucificats, Els contes de la lluna pàlida d’agost. • Treball en equip estable, alt ritme de producció (fins a 4 films/any), mort prematura als 58. Obres clau i arguments • L’intendent Sansho (Sanshō dayū, 1954): melodrama històric al segle XI sobre esclavitud, injustícia i l’amor filial; escena icònica de retrobada amb la mare cega i el sacrifici de la germana. • Els contes de la lluna pàlida d’agost (Ugetsu monogatari, 1953): perfecció formal i lirisme; sovint considerada la seva obra mestra. • Els amants crucificats (Chikamatsu monogatari, 1954): amors impossibles i tragèdia moral. • Altres títols recomanats: La vida d’Oharu (1952), L’emperadriu Yang Kwei-Fei (1955), Miss Oyu (1951), La història de l’últim crisantem (1939). Estil i temes • Mestre del pla seqüència i de la composició barroca: enquadraments plens de personatges i decorats, gran riquesa plàstica. • Melodrama amb profunditat social: dona veu a la subjectivitat femenina i denuncia injustícies estructurals. • Comparativa d’estil: contrapunt a l’esporgament d’Ozu i diferent del vigor aventurer de Kurosawa; formen el triomvirat del clàssic japonès. Influència i reconeixement • Venècia: guardons per La vida d’Oharu (1952), Ugetsu (1953), Sansho (1954) i menció per El carrer de la vergonya (1956). • Admirat per Godard i Víctor Erice. Arrels pictòriques • Formació i interès per la pintura; influència dels emakimono (rotlles narratius japonesos), que es reflecteix en els llargs plans “desplegats” i la narració fluïda. Biografia i mirada • Infància a Tòquio en entorn humil i violent; experiències familiars (germana venuda com a geisha) que marquen la seva empatia envers les dones i els oprimits. 3 pel·lícules per començar • La vida d’Oharu (1952) • Els amants crucificats (1954) • Els contes de la lluna pàlida d’agost (1953) Tancament • Invitació a continuar el cicle Mizoguchi i a un futur especial Almodóvar quan tots hagin vist l’últim títol. • Apunt final amb humor sobre el cinema francès i els bebès: "La cigonya ve de París… i els bebès venen d’allà."

  • 1h

    Cinema sense condicions del 19/3/2019 — Modernitat en pantalla: de Chaplin i Black Mirror a Love, Death & Robots, Woman at War i més

    Visió general Programa amb dues meitats ben definides: una primera part de recomanacions i debats cinèfils (sèries d’animació, plataformes, tendències de format, estrenes i documentals) i una segona part amb el convidat Joan Sanz sobre la modernitat i la tecnologia a través de Tiempos modernos (Chaplin) i Black Mirror, connectant-ho amb riscos actuals de les xarxes i el control social. — Recomanacions i debats de la primera part Love, Death & Robots (Netflix) • Sèrie antològica d’animació (curts de 5–15 minuts), amb nivell tècnic excel·lent i veus noves de l’animació, produïda per David Fincher. • Temes: distopies, crisis humanes, thriller, comèdia absurda i melodrama. • Avis: +18 (violència, sexe explícit). • Idea clau: el format curt permet una gran concentració narrativa i riscos formals que serien costosos en llargmetratge. Netflix vs Filmin • Netflix aposta fort per la producció pròpia i el consum seriòfil massiu. • Filmin destaca com a videoclub-curadoria amb gran presència de cinema d’autor, clàssics i catàleg de qualitat (especialment pre-1990). • Dinàmica de drets a Netflix: entrades i sortides ràpides, difícil fixar clàssics. Formats curts i hàbits de consum • Es planteja si capítols de 15–20 min s’optimitzen per a consum mòbil (metro, bus). • Contrasentit actual: moltes sèries tendeixen a 40–60 min; l’antologia curta funciona perquè cada peça tanca bé en poc temps. • Nova generació: binge-watching intensiu; cap de setmana sencer en una sèrie. Woman at War (La dona de la muntanya) • Recomanació entusiasta. Directe, vibrant i amb final bellíssim. • Sinopsi: Halla, professora de cant de 50 anys, declara la guerra a la indústria de l’alumini per protegir el medi ambient islandès. • Temes: manipulació informativa, maternitat, racisme, emergència climàtica, canvi de mentalitat de consum i interdependència amb la natura. • Element singular: microbanda diegètica (percussió, acordió i trombó) i cor folklòric ucraïnès que puntegen l’acció amb to balcànic; dona al film un to surreal i festiu que eleva el discurs social. Referents estètics i to • Recorda moments d’Angelopoulos, Kusturica i Roy Andersson: conte modern amb to oníric, distanciament irònic i posada en escena marcada. "No arribeu tard al cine: el començament és extraordinari." Peret: Yo soy la rumba • Documental de Paloma Zapata, produït per la família. Montatge àgil i divertidíssim, ple d’arxiu (inclosa la primera aparició de Peret a TV). • Caràcter agiogràfic (poca contradicció), però molt disfrutable per ritme i valor musical/històric. Yomeddine (El dia del judici final) • Producció egípcia: odissea emotiva d’un supervivent de lepra que retorna als orígens amb un jove anomenat "Obama". • Temes: marginació, rebuig a la diferència, dignitat i superació. • Paralllel amb Cafarnaüm: duresa extrema però mirada esperançadora, universalitat del missatge. Avanç: Me llamo Violeta • Documental sobre identitat de gènere. Estrena a Màlaga; s’abordarà al programa quan arribi a sales/TV. Curt: Orange, de Lut Monaco • Curt de 7 minuts que condensa una relació lèsbica trencada a través d’una metàfora visual (taronja espremuda). • Estructura temporal en flashback, excel·lent treball de música i imatge; directora a seguir. — Segona part: Modernitat, tecnologia i cinema Chaplin i Tiempos modernos • Chaplin, figura universal i compromesa, signa i interpreta "Tiempos modernos" (1936): crítica a l’atur, al taylorisme/fordisme i a la dehumanització del treball. • Context: crac del 29, ascens del feixisme a Europa, Front Popular a l’Estat espanyol. • Qüestió clau de Chaplin: si la tecnologia promet felicitat, per què genera pobresa, atur i contaminació? Black Mirror: The National Anthem i Bandersnatch • Sèrie de Charlie Brooker sobre derives de la tecnologia. • Capítol 1 (The National Anthem): el PM britànic rep el xantatge de mantenir sexe amb un porc en directe per salvar una princesa; diagnòstic ferotge del poder de les xarxes i de la pressió mediàtica. "No surt gratis ser primer ministre." • "Bandersnatch": experiència interactiva inspirada en "Tria la teva aventura", múltiples finals; reflex sobre lliure albir, addicció i difuminació entre realitat i ficció. La realitat supera la ficció: Christchurch i el directe a xarxes • Es connecta amb la massacre de Nova Zelanda, retransmesa en directe. Facebook va eliminar 1,5 milions de vídeos en hores. • Impacte: acceleració viral que desborda la moderació i normalitza la violència en streaming. Perills i dilemes: control social, consumisme i identitat • Riscos principals: excés d’ús, dependència, model de negoci basat en dades (consumisme i publicitat), i control social. • Paradoxa laboral: ser a l’atur i necessitar un smartphone i xarxes per accedir a feina. • Cost ocult: cadena extractiva del coltan (Congo) i externalitats ètiques. • Identitats avatar: perfils curats que desdibuixen el límit entre vida viscuda i imatge projectada. La classe treballadora al cinema contemporani • Denúncia de la invisibilització del treballador en el relat audiovisual recent. • Es destaquen títols recents on el protagonista és un empleat (supermercat, mina), reivindicant mirades realistes. — Tancament • Nota final: automatització i robotització generaran nous reptes socials (possible tema per a futurs programes). • Recordatori de privadesa: "No són innocents" les tecnologies; els dispositius (Android/Huawei) coneixen els gustos des del minut zero. • Avanç del proper programa: Kenji Mizoguchi.

  • 1h

    Cinema sense condicions del 12/3/2019 — Americana Film Fest, Beautiful Boy i La mula; i especial Cinema sobre Dues Rodes: motos, llibertat i pantalles

    Visió general Programa dividit en dos blocs: primer, crítiques i comentaris de cinema (amb focus en l’Americana Film Fest i l’estrena de Beautiful Boy i La mula); segon, especial amb convidat sobre el cicle “Cinema sobre Dues Rodes”, amb motos com a fil conductor entre cinema, llibertat i comunitat. "La moto continua sent un símbol de llibertat." Bloc 1 — Crítiques i festivals Obertura: Easy Rider i l’imaginari moter • Música inicial vinculada a Easy Rider (1969) com a icona de la llibertat i del road movie moter. Americana Film Fest (ecosistema Sundance) • Context: Tercera edició del festival a Barcelona, amb programació que es nodreix de Sundance. • Tendències: Presència notable de directores i de cinema independent nord-americà. Títols destacats • We the Animals (Jeremiah Zagar) — Premi de la crítica del festival. Retrat cru de tres germans en un entorn familiar violent. • Temes: infància ferida, identitat, resistència. • Her Smell (Alex Ross Perry) — Retrat intens d’una estrella del punk-rock en caiguda. • Punts forts: interpretació d’Elisabeth Moss (referències a Courtney Love, Cobain, Amy Winehouse). • To: visceral, radical. • Leave No Trace (Debra Granik) — Pare i filla fora del sistema, natura vs. societat. • Temes: ecologisme i lliure elecció de vida; lloc: Portland. • Ecos: Captain Fantastic. • Madeline’s Madeline (Josephine Decker) — Frontera porosa entre creació artística i identitat; duel alumna–mentora. • Cinema d’autoria amb risc formal. • The Miseducation of Cameron Post (Desiree Akhavan) — Comèdia dramàtica àgil sobre un centre de “reconducció” LGBTIQ+. • To: lleuger però no banal, amb gags i crítica de fons. Beautiful Boy (Felix van Groeningen) • Tècnica impecable (foto, muntatge, interpretacions de Steve Carell i Timothée Chalamet), però amb un guió reiteratiu i estructura “de videoclip” (ús constant de cançons: John Lennon, Neil Young…). • Eix narratiu: addicció del fill i relació amb el pare periodista; basat en dos llibres (pare i fill). • Crítica: missatge final “droga dolenta, ara estic bé” resulta massa didàctic; es troba a faltar un punt de vista més profund del conflicte pare–fill. • Consell: quedeu-vos als crèdits — lectura completa d’un poema de Charles Bukowski, “el millor del film”. "Per mi, el millor de la pel·lícula és el poema del Bukowski." La mula (Clint Eastwood) • Eastwood, 88 anys, actor-director, torna amb un personatge proper al de Gran Torino: home gran, seductor tardà, entre ruïna i redempció. • Trama: florista arruïnat per l’era digital que esdevé corre de drogues; és discret, condueix impecablement i no aixeca sospites. • Temes: declivi personal, xoc amb la modernitat (Internet), família i dignitat final “marca Eastwood”. • Valoració: es pot veure i té el segell de l’autor, però no és de les seves millors; apunta (potser) a reconeixement interpretatiu. Bloc 2 — Especial “Cinema sobre Dues Rodes” (10a edició) Origen i format del cicle • Naixement (2009) al Centre Cívic del Poble-sec, prop del circuit de Montjuïc; ha crescut fins a consolidar-se. • Format: projecció + col·loqui amb convidats (cineastes, pilots, preparadors). Subtitulació pròpia per fer accessibles títols inèdits. • Lloc i calendari: Institut Milà i Fontanals (Raval, Barcelona), tres dissabtes seguits, a les 18:00. • Preu popular: 3,50 €. Programació d’enguany • Il Mago Manzini (doc) — Retrat de Guido Manzini, preparador italià vinculat a figures com Valentino Rossi, Capirossi, Morbidelli, Fenati; fresc del món formatiu i artesanal. • Dream Racer (doc, Dakar) — Seguiment d’un pilot amb pocs mitjans a l’era sud-americana del ral·li. • To: resistència, superació; multipremiat en festivals d’esports. • Silver Dream Racer (ficció) — Drama esportiu de David Essex (que també signa la BSO). Una moto-prototip “futurista”, rivalitats a Silverstone i romanticisme vintage. Públic, difusió i comunitat • Públic fidel de l’àrea metropolitana; difícil mobilitzar grans col·lectius (p. ex. grups Harley) i poca presència femenina malgrat iniciatives específiques. • Subtitulació i drets: molta feina “invisible” per portar títols inèdits i contextualitzar-los amb testimonis. Cultura motera: llibertat, carretera i mecànica • Idea central: la moto, encara avui, és llibertat i comunitat — especialment a carretera secundària més que en entorn urbà. • Barcelona: la moto és eficiència de mobilitat; fora ciutat: companyonia, esmorzars, rutes i plaer de traçar corbes. • Pont amb el cinema: mecànica i art de rodatge comparteixen precisió, ritme i artesania. Motos al cinema — referències evocades • Clàssics i cult: Easy Rider, Vacances a Roma (Vespa), Los Ángeles del Infierno (Roger Corman). • Pop pulp i guilty pleasures: Ghost Rider (Nicolas Cage), La chica de la motocicleta (icona cuir, Alain Delon i Marianne Faithfull). Info pràctica • On: Institut Milà i Fontanals (Raval, Barcelona). • Quan: tres dissabtes seguits, sessions a les 18:00. • Entrada: 3,50 €. • Format: Projecció + col·loqui amb convidats del món moter i/o cinematogràfic.

  • 1h

    Cinema sense condicions del 5/3/2019 — Cinema i salut: Groenlàndia, “Roma”, festivals a Barcelona i la relació metge-pacient (amb el Dr. Josep Bosch)

    Panorama general del programa Programa dividit en dues parts: • Primera part: crítiques i recomanacions de cinema (estrenes, plataformes i festivals). • Segona part: entrevista amb el Dr. Josep Bosch i Foncoberta sobre la relació metge-pacient, la comunicació clínica i la presa de decisions. "El cinema tracta d’esforços narratius per entendre’ns una mica més." Crítiques i converses de cinema “All That Jazz” (Bob Fosse) • Obertura musical per introduir el tema de la malaltia i la finitud. • Es destaca el paral·lel amb 8½ de Fellini i la figura de Roy Scheider com a alter ego de Fosse. “Professora a Groenlàndia” (A Polar Year) • Valor documental i immersiu: paisatges, aurora boreal, trineus, i rituals (enterraments a l’hivern). • Xoc cultural d’un mestre danès en una comunitat inuit: llunyania mental, precarietat laboral i alcoholisme. • Protagonista no professional interpretant el seu propi paper. • Punt feble: dramaturgia poc atrapadora tot i l’atractiu visual. Agenda de festivals (Barcelona) • Americana Film Fest (5–10 març): cinema independent nord-americà; retrospectiva germans Zellner. • Oh Là Là! (13–19 març): mostra francòfona (França, Bèlgica, Suïssa, Quebec, Tunísia) i retrospectiva d’Anne Hui. • BCN Film Fest (22–30 abril, Verdi): secció “Imprescindibles” (documental sobre Buster Keaton + Chaplin i Keaton en pantalla gran). “Maya” (Mia Hansen-Løve) • Drama identitari d’un home que torna a l’Índia i coneix la Maia. • Interessant però irregular dins la filmografia de l’autora. “Mia i el Lleó Blanc” • Recepció molt negativa: realització tòpica i narrativa deplorable malgrat el potencial familiar/aventura. “70 Binladens” (producció basca) • Heist amb excessos de girs que saturen i baixen l’interès. • Emma Suárez, tot i ser molt bona actriu, queda desaprofitada en un paper poc agraït. • Notíciari industrial: bon moment del cinema basc (impuls a nous autors), però cal polir guions. “Roma” (Alfonso Cuarón) – Debat intens • Mirada a una família de classe mitjana als 70 i a la solitud de la minyona indígena. • Enfrontament de lectures: per a uns, gran retrat social sense subratllats; per a altres, fredor i escenes excessives (part filmat amb cruesa). • Fotografia i seqüències antològiques, però narració difícil d’entrar per parts del grup. "La tragèdia d’aquest tipus de societat és que [per a ella] no significa mai res." Recomanació destacada: “8th Grade” (Bo Burnham) • Retrat brillant de l’adolescència i l’ansietat social en l’era digital. • Interpretació protagonista de gran nivell; molt recomanable. Entrevista: Dr. Josep Bosch – Relació metge-pacient i comunicació Del paternalisme a les decisions compartides • Trànsit d’un model paternalista (metge autoritat) cap a un model deliberatiu de presa de decisions compartides. • Els pacients arriben amb més informació i expectatives; cal permeabilitat i diàleg. Habilitats de comunicació clínica • Encara hi ha poc entrenament formal en entrevista clínica i escolta activa. • Es treballa en models i eines per donar males notícies, motivar canvis d’hàbits, i alinear expectatives. • Grup “Comunicació i Salut” (metges de família) fa formació i recerca des de finals dels 80. Internet, emocions i alfabetització sanitària • Google és arma de doble tall: informació sense aprenentatge ni context genera angoixa. • En context d’urgències o emoció elevada, la comprensió baixa: cal adaptar missatges i tempteig emocional. Autonomia relacional • L’autonomia no és aïllada: sovint és relacional i incorpora valors i preferències de la família. Envelliment, cronicitat i medicació • Gran variabilitat en l’envelliment; la medicació és útil si indicada, però cal tratge a mida (polimedicació amb cura). • Percepció d’hipermedicalització quan no hi ha temps per abordatges no farmacològics. “Un pacient ben portat et pot durar tota la vida.” Sistema i temps de visita • Manca de temps a l’atenció primària: impacte en la qualitat de l’escolta i la construcció de confiança. • Reivindicació recent de més temps per visita i millores de pressupost. Cloenda • Avanç del proper programa: cinema a dues rodes (motoristes), amb convidats apassionats per la moto i el relat audiovisual.

  • 1h

    Cinema sense condicions del 26/2/2019 — Pantalla gran vs Netflix: Roma, Cafarnaú, Woman at War, Van Gogh i la història del CineBaix (amb Xavier Bax)

    Visió general Episodi dividit en dues parts: una primera de crítiques i debat cinèfil (Roma, Cafarnaú, Woman at War, Van Gogh i Professor en Groenlàndia) i una segona amb una extensa entrevista a Xavier Bax (CineBaix) sobre la història, el model de cinema de proximitat, la digitalització, la programació i els seus cicles i mostres. Debat: cinema en gran pantalla vs streaming Tesis principal: la sala de cinema és l’espai natural de l’obra cinematogràfica; la televisió o el mòbil en són reproduccions disminuïdes. Cita clau: "La pantalla gran és el cinema, i vista a la televisió és una reproducció." Realitat d’hàbits: reconeixement que la pràctica ha canviat (plataformes, mòbil), però es reivindica el valor estètic i experiencial de la sala. Oscars i indústria: percepció que "Roma" podria haver estat penalitzada per ser de Netflix; debat sobre criteris i aparador. Accessibilitat personal: casos particulars on el mòbil facilita la visió (subtítols i distància de lectura), sense negar el valor de la gran pantalla. Crítiques de pel·lícules Roma (Alfonso Cuarón) Fortaleses: fotografia en blanc i negre d’altíssima qualitat, composició i moviments de càmera; retrat de Mèxic anys 70 i emergència de la minyona com a protagonista moral. Lectura temàtica: classe, comunitat i quotidianitat que es desplega lentament. Discrepàncies: alguns la troben autocomplaent i repetitiva; d’altres la consideren una obra d’art. Cafarnaú (Nadine Labaki) Impacte: pel·lícula colpidora ambientada a Beirut, amb nens protagonistes que ofereixen un cant d’esperança malgrat la duresa. Obertura: arrenca amb un judici on el nen "denuncia" els pares per haver-lo fet néixer — detonant moral potent. Labaki: repàs de filmografia (Caramel, ¿Y ahora adónde vamos?), i el seu paper com a directora-actriu. Context local: CineBaix va estrenar-la en una mostra, amb retrospectiva i sessions educatives. Woman at War (La mujer de la montaña, Benedikt Erlingsson) To i forma: faula ecologista amb humor i personalitat, arrencada potent i guió amb sorpreses ben dosificades. Missatge: crítica lúcida a estructures econòmiques-energètiques i defensa radical del medi ambient. Risc: cinema islandès minoritari que podria passar desapercebut, recomanació entusiasta. Van Gogh: A les portes de l’eternitat (Julian Schnabel) Proposta: mirada pictòrica i sensorial (plans "matèrics", paisatge com a textura), recordant els quadres en la posada en escena. Interpretació: Willem Dafoe excel·lent; aparicions d’actors reconeguts en papers breus. Valoració: interessant però no del tot rodona; més intuïció plàstica que relat definitiu. Professor en Groenlàndia (Samuel Collardey) Tema: xoc cultural d’un professor danès en una comunitat inuit remota; paisatges espectaculars. Gènere: debat sobre documental vs ficció (càsting mixt, processos de classificació en festivals i distribució). Circuit: menció a selecció a Sundance i estrena a CineBaix en català i en VO subtitulada. Homenatge a Stanley Donen i els Oscars Record del director de "Singin’ in the Rain" i "On the Town" (la sintonia inicial n’evoca l’univers musical). Crítica al seu oblid a la cerimònia dels Oscars; valoració de la seva factura impecable i lloc entre els grans. Entrevista: Xavier Bax (CineBaix) Orígens i salvament ciutadà (2003…) Tancament del cinema local per pressió dels multicines; mobilització ciutadana i compra municipal de l’edifici. Recuperació de maquinària i assumpció de deutes per poder reobrir; acords amb distribuïdores per saldar pendents. El xoc de la digitalització i el VPF Tancament de ~700 sales a l’Estat; inversió elevada per projector i so. Estructura de finançament (majors i cadenes) i taxes VPF que ofeguen petites distribuïdores; màquines de 2a mà i mercat opac. Solució ètica: COP57 i avals de 66 ciutadans per finançar equips; retorn escrupolós dels crèdits. Filosofia de programació Defensa del cinema de proximitat com a equipament cultural essencial. Compromís: 60% cinema europeu, VO i català (doblat/subtitulat), sense renunciar a títols comercials. Webs: cinebaix.com / cinebaix.cat i mostra.cinebaix.cat. Projectes i programes Òpera en directe (Royal Opera House) amb realització multi-càmera. CineBaix Educa: +8.000 alumnes/any, cicle Cinema i Drets Humans, servei comunitari (veure pel·lícules i contribuir a la sala), sessions a demanda per idiomes i municipis veïns; hàbits sostenibles (sense crispetes a escoles, recollida selectiva). Mostra Internacional de les Dones: documentals i ficció ("Las Kellys", "RBG"), enfoc de gènere. Cinema clàssic: cicles per directors; aturada per fragilitat 35mm; retorn progressiu amb remasteritzacions (Classic Films). Cinema documentat: pel·lícula + llibre; suplement de 16 pàgines a la revista La Directa per contextualitzar. Cicles regionals: Llatinoamericà (p. ex. "La noche de 12 años"), Asiàtic (Vietnam i Cambodja, animació "Funan"), Africà — dificultats d’accés i subtitulació pròpia quan cal. Proper programa Avanç: Dr. Josep Bosch parlarà de la relació metge-pacient a través del cinema; debat obert a tothom.

  • 1h

    Cinema sense condicions del 19/2/2019 — Green Book, La sombra del pasado, Destroyer, Pájaros de verano i més — amb Miquel Planes: cinema, art i poètiques de l'espai

    Panorama general de l’episodi Cinema sense condicions combina en aquest episodi una primera part de crítiques i recomanacions d’estrena amb una segona part dedicada a una conversa profunda amb l’escultor i docent Miquel Planes, centrada en com el cinema pot obrir noves mirades sobre l’espai en l’art. "Està molt maltractat" — sobre com el cinema sol retratar el món de l’art (Miquel Planes) Primera part: Crítiques i recomanacions Green Book • To de cinema clàssic molt ben construït, amb detallisme “hitchcockià” al guió i direcció d’art. • Debat interpretatiu: Viggo Mortensen per a alguns és excessiu; per altres, queda a la vora però no “es passa de ratlla”. • Es lloa la direcció artística (vehicles, localitzacions, vestuari) i el ritme de road movie. • Química del duet (Mortensen–Ali) com a potencial “premi a millor parella”. "Surts d’ella molt bé, molt optimista." La sombra del pasado (Florian Henckel von Donnersmarck) • Fresc d’història alemanya i de l’art que s’estira fins a les 3 hores; alguns la troben reiterativa i mal plantejada. • Aparició ficcional de Joseph Beuys (amb barret i armilla) vista com a ridícula. • Tot i nominacions (Òscars, Globus d’Or), rep una valoració freda a la taula. Homenatge a Bruno Ganz • Record a un gran actor europeu, repàs de papers (de Römer a films recents) i coincidència d’una emissió a TV3 el dia de la seva mort. Destroyer (Karyn Kusama) • Opinions dividides: per a uns, thriller de gènere sòlid; per a altres, inversemblant, amb Nicole Kidman poc creïble en l’acció (metralleta inclosa) malgrat el treball físic i de caracterització (flashbacks, transformació facial). L’École de la vie (Nicolas Vanier) • Drama francès de nostàlgia rural i “galeria de personatges” reconeixible; bonica natura però derivativa. Pájaros de verano (Cristina Gallego, Ciro Guerra) • Crònica sobre l’origen del narcotràfic a Colòmbia i les disputes entre famílies (més que càrtels), amb gran cura estètica. • Per alguns, menys reeixida que “El abrazo de la serpiente”; crítica general positiva a la premsa. Velvet Buzzsaw (Dan Gilroy) • Sàtira de l’art contemporani en clau slasher que “es passa de frenada”: morts gratuïtes i cast repartidor desaprofitat (inclòs John Malkovich). • Idea central: obres maleïdes d’un veí-artista que havia deixat escrit “destruïu-ho”; la cobdícia guanya i… comença la sagnia. Lazzaro felice (Alice Rohrwacher) • Enaltida per la seva ambigüitat temporal, canvi de gènere a mig metratge i riquesa de lectures. Es lamenta la seva poca presència en premis majors. Segona part: Conversa amb Miquel Planes — cinema, art i espai L’assignatura “Poètiques a l’Espai” (UB) • Proposta docent (8 sessions) per obrir mirades no estàndard sobre l’espai a través del cinema i exemples d’artistes. • Objectius: - Connectar disciplines (escultura, pintura, arquitectura) amb narrativa i temps cinematogràfics. - Sorprendre i generar dubte productiu en l’alumne. • Detecció: molts estudiants no coneixen clàssics ni van gaire al cinema — el curs vol eixamplar hàbits culturals. Eixos i films destacats • Silenci i presència: “El gran silenci” — escoltar el món i els gestos com a poètica sonora. • Espai natural i violència: “La caza” (Saura) — natura com a escenari simbòlic de tensions. • Espai urbà i memòria: “En construcción” (Guerín) — el Raval abans del MACBA, la ciutat com a procés. • Espera i incertesa: “El desierto de los tártaros” (idees potents malgrat film irregular) i “El caballo de Turín” — el temps suspès i l’angoixa existencial. • Espais expositius i cos: “El vientre del arquitecto” (Greenaway) — gestació, cos i arquitectura (música de Nyman). • Memòria i col·lecció: “Everything Is Illuminated” — l’arxiu íntim i el viatge a l’origen; connexió amb Oradour-sur-Glane com a lloc-memòria. • Espai sagrat i cicle de la vida: “Primavera, verano, otoño, invierno… y otra vez primavera” (Kim Ki-duk) — ritual, natura i temps circular. “El sol del membrillo” (Erice) — la intimitat del procés creatiu. • Narratives invertides i percepció: “Memento” (Nolan) — memòria, polaroids i veritat; relacions amb “Sospechosos habituales”, “Origen”, “Interstellar”. Art i indústria: el cas Ai Weiwei • Admiració pel discurs i la dimensió simbòlica (porcellana, pipes de gira-sol), però crítica a l’ús de mà d’obra barata en obres com “Sunflower Seeds”. • Deriva cap a la pròpia experiència a Jingdezhen: caolí, tradició de porcellana i connexions europees (Limoges, Meissen). Cinema i el món de l’art • Diagnòstic: el cinema sovint el retrata de manera estereotipada i superficial (galeries glamouroses, artistes caricaturitzats). • Excepcions: biògrafies com “Giacometti” poden oferir versemblança i ofici. Idees clau • El grup reivindica el clàssic ben fet (“Green Book”), critica el pomposament-llarg (“La sombra del pasado”) i celebra la singularitat poètica (“Lazzaro felice”). • Miquel Planes defensa el cinema com a laboratori d’espai i temps per a artistes, i denuncia el tractament tòpic del món de l’art a la pantalla.

  • 1h

    Cinema sense condicions del 12/2/2019 — Green Book, Maria reina d’Escòcia i debat Òscars; especial Nouvelle Vague amb estudiants de la Massana

    Introducció Programa amb doble vessant: una primera part de crítiques i estrenes, i una segona part dedicada a la Nouvelle Vague amb tres estudiants de batxillerat artístic (Massana) que presenten el seu treball de recerca i un curtmetratge inspirat en el moviment. Primera part: Crítiques i estrenes Maria, reina d’Escòcia (Mary Queen of Scots) Visió històrica centrada en el duel de poder Maria Estuard vs Isabel I. Estètica molt cuidada (vestuari, maquillatge i perruqueria), amb posada en escena potent. • Punts forts: direcció artística, paisatges, interpretacions (Saoirse Ronan i Margot Robbie). • Punts febles: context religiós catòlics/protestants poc clar; les relacions polítiques poden resultar confuses. • Comparativa: no arriba al nivell de La favorita en ambició i definició temàtica. Green Book Road movie clàssica amb química protagonista (Viggo Mortensen i Mahershala Ali). • Ambientació sòlida dels EUA dels 60 (nord/sud) i del racisme estructural. • Debat: film comercial però eficaç per al gran públic; arrisca més que altres èxits massius recents. • Descoberta: el “green book” real, guia de viatge per a afroamericans al sud segregat. "Jo no sabia que hi havia realment una guia... un llibret que aconsella els llocs on no trobaran conflicte." The Prodigy (terror) Opinió dividida: • Per uns: producte correcte de gènere, bon ritme i factura tècnica digna. • Per altres: tòpics de nens posseïts i doblatge deficient. A Star Is Born vs. altres interpretacions de l’any Bradley Cooper rep elogi per una interpretació melodramàtica de pes; Lady Gaga sorprèn en positiu. Comparativa amb Viggo Mortensen (Green Book) i Christian Bale (Vice). Dissens: per alguns, film menor i deute amb Crazy Heart; per altres, actualització exitosa del material. Òscars: polèmica de categories fora d’antena Quatre premis relegats a publicitat (fotografia, muntatge, curtmetratge, maquillatge/perruqueria). Crítica al menyspreu tècnic en la gala. Documentals i altres títols Degas: Passion for Perfection • Biopic expositiu i massa pla; útil per descobrir obres primerenques. En busca de Óscar (Octavio Guerra) • Retrat excèntric del crític Óscar Peyrou; to entre documental i posada en escena. Curiositat per a cinèfils. Háblame de ti (Un homme pressé) • Comèdia dramàtica francesa sobre ictus i llenguatge; reiterativa en el gag del trastorn afàsic. Capharnaüm (Nadine Labaki) • Recomanació forta: impacte emocional i verisme sobre infància i refugi, amb un nen protagonista excepcional. "La història d’un nen de 12 anys que denuncia els seus pares per haver-li donat la vida." Segona part: Especial Nouvelle Vague (Massana) Motivacions i estructura del treball Tres estudiants (Alicia, Paula, Clàudia) escullen la Nouvelle Vague per: • Interès comú pel cinema i descobrir un moviment “trencador”. • Atracció per l’estètica i seqüències icòniques (ex. ball “Madison” a Bande à part). Treball dividit en dues parts: • Recerca: història, cinéma de qualité, estètica, tècniques i “normes” de rodatge. • Pràctica: curtmetratge propi inspirat en el moviment. El curtmetratge: sinopsi i to Tres noies afronten inquietuds vitals en una conversa de cafè; estructura atemporal i oberta. • Intercalació de monòlegs interns i imatges individuals. • Estil: plà seqüència puntual, improvisació, muntatge lliure, coherència amb la Nouvelle Vague. Referents i aprenentatges Directors vistos: Godard, Truffaut, Agnès Varda, Resnais. Títols clau: Els 400 cops, À bout de souffle, Bande à part, Cléo de 5 à 7, Hiroshima mon amour. Idees fortes: • Autobiografia i joventut com a motor. • Trencament del cinéma de qualité encotillat. "La Nouvelle Vague va representar la joventut i renovar el cinema." Vigència i influència avui Esperit vigent en cinematografies d’autor arreu (Romania, Vietnam, etc.). Tècniques com jump cut, repeticions rítmiques i llibertat formal ressonen a films moderns (ex. In the Mood for Love). Debat sobre com el cinema digital i l’accessibilitat amplien el “low cost” i podrien haver accelerat moviments estil Nouvelle Vague. Educació audiovisual Reivindicació d’introduir el llenguatge audiovisual des de ben petits a l’escola. En el batxillerat artístic: cultura audiovisual present, però desigual segons professorat. Procés i rols Guió i direcció col·lectius; Alicia lidera càmera i edició. Continuïtat d’interessos: possibles estudis a ESCAC o UPF, opció a beques. Tancament i recomanacions finals Seleccions de les convidades • El resplandor (Kubrick) • Liverpool (Lisandro Alonso) • Cléo de 5 a 7 (Agnès Varda) Proper convidat Anunci: Miquel Planes (escultor i catedràtic UB) per parlar d’art i interdisciplinarietat. Idees clau Nouvelle Vague: trencament contra el cinéma de qualité, aposta per joventut, improvisació, rodatge lleuger i llenguatge innovador. Green Book: cinema comercial amb fons social, interpretacions destacades; descobriment del “green book” real. Capharnaüm: recomanació destacada per força humanista i interpretació infantil. Educació audiovisual: necessitat d’incorporar-la des de la base del sistema educatiu.

  • 1h

    Cinema sense condicions del 5/2/2019 — Premis Gaudí i Goya, estrenes (Green Book i Vice) i l’ofici de projeccionista a l’era digital

    Resum general Un episodi amb dues meitats clares: una primera dedicada a analitzar els premis de la temporada —Gaudí i Goya— i a comentar estrenes i nominacions als Òscars 2019; i una segona centrada en una entrevista en profunditat a Santi Robert, projeccionista durant 16 anys al cinema de Cardedeu, sobre l’ofici, la transició del 35 mm al digital, i la conservació del patrimoni fílmic. "Sense projeccionista no hi ha pel·lícula." • La taula valora amb esperit crític decisions dels Gaudí i dels Goya, destacant mèrits com els d’Entre dos aguas, El reino, El silencio de los otros i Susi Sánchez per La enfermedad del domingo. • A les estrenes, destaquen una lectura matisada de Green Book i El vicio del poder (Vice), i es repassa el tauler d’opcions dels Òscars 2019 amb focus en temàtiques racials i de gènere. • L’entrevista a Santi Robert ofereix un retrat tècnic i humà de la projecció: del muntatge de bobines i els riscos del 35 mm a les KDM del digital, els avantatges logístics, les incerteses de conservació i el valor de la memòria cinèfila (Cardedeu, Cardoterror, censura i classificacions morals d’abans). Temes principals 1) Premis Gaudí 2019 • La gala funciona millor que d’altres anys; gran triomf d’Entre dos aguas (Isaki Lacuesta), que per alguns mereixia encara més premis. • Crítica forta al guió premiat de “Viaje al cuarto de una madre” enfront del d’“Entre dos aguas”. • Reconeixement “industrial” a El fotógrafo de Mauthausen: bones aportacions tècniques però film en conjunt considerat “fallit”. • “Les distàncies” guanya millor pel·lícula en català; debat sobre representativitat i recepció generacional. 2) Premis Goya 2019 • Eix del palmarès: El reino i Campeones; discussió sobre coherència entre millor pel·lícula i millor direcció i sobre el “nivell” del sector. • Valoració positiva d’“El reino”: ritme, posada en escena i interpretació d’Antonio de la Torre; debat sobre profunditat en el retrat de la corrupció. • Premis celebrats: - Susi Sánchez, millor actriu per “La enfermedad del domingo”. - Un día más con vida (animació, sobre Kapuscinski). - El silencio de los otros (millor documental), destacat per la seva valentia i rigor. • Coincidència Gaudí/Goya: millor pel·lícula europea Cold War. "Quan va pujar a recollir el premi, Sorgoyen va dir: ‘Felicito l’Isaki perquè la millor pel·lícula d’aquest any és Entre dos aguas’." 3) Estrenes i Òscars 2019 Green Book • Basada en fets reals (anys 60): gira pel sud dels EUA amb un pianista negre i el seu xofer. El “Green Book” indica hotels i restaurants on els negres poden entrar. • Comparada amb “Paseando a Miss Daisy” i “Intocable”. Valoració mixta de les interpretacions: Viggo Mortensen (nominat) i Mahershala Ali (nominat) vs. referents com Morgan Freeman i Jessica Tandy. • Música efectiva però no especialment determinant; bona factura general. El vicio del poder (Vice) • Biopic de Dick Cheney amb to àgil i trencador (ecos de Scorsese/House of Cards). • Christian Bale destaca per la transformació física; debat sobre el “premi” a la transformació com a criteri d’Òscar. • Molt Òscar-friendly, però potser no “guanyadora natural” davant de Roma o La favorita. Panorama Òscars 2019 • Pols entre La favorita i Roma (10 nominacions). Possibilitat d’“acomodar” Roma a estrangera. • Temàtica racial molt present: Green Book, BlacKkKlansman (primer Spike Lee nominat a direcció), Black Panther. • Mirada contemporània sobre el poder i el gènere a La favorita. Altres recomanacions • Film polonès de Małgorzata Szumowska (crític amb la religió a Polònia). • Documental “Tres idénticos desconocidos” (experiments amb nens adoptats als EUA, anys 60-80). • Comèdia “Second Act” (mal titulada aquí com “Jefe por accidente”); entre comèdia i melodrama, “es deixa veure”. 4) Entrevista a Santi Robert (projeccionista) Trajectòria i context • Advocat i professor de dret que, en paral·lel, es forma a l’Acadèmia 15 d’Octubre i exerceix 16 anys com a projeccionista a Cardedeu. • Manté viu el 35 mm a projeccions especials (com el festival Cardoterror). Tècnica del 35 mm i riscos • Muntatge d’una còpia: diversos rotlles es revisen i s’ensamblen en una bobina de fins a 4.000 m (fins a ~3 km per 90’), passant per patins i rodets a gran velocitat. • Riscos: trencaments, desalineacions, problemes de làmpada (de carbó a Xenon). Responsabilitat de resoldre’l “sense que l’espectador se n’adoni”. • Anècdota: fallada final a “Cinderella Man” que obliga a Santi a baixar a sala i explicar el final en directe. El digital: KDM, avantatges i limitacions • Simplificació del manteniment (filtres d’aire, poc desgast mecànic) i del transport (d’unes bobines de >15 kg a un disc dur). Costos de còpia molt menors. • Control per KDM: claus que habiliten projeccions per sala, data i hora concretes; problemes típics de format, versió idiomàtica, identificació del servidor. • Conservació: les majors sovint conserven còpia analògica perquè la permanència del digital no està garantida. Alarmant pèrdua del cinema mut espanyol (esment del 80%). Memòria, censura i ofici • “Puntets” a l’angle superior dret indicaven canvi de rotlle; “cácaro” cridat a Mèxic quan faltaven escenes (picaresca de tallar per escurçar sessions). • Records de classificacions morals (3R, 4) i la censura; anècdota del capellà advertint contra “Esplendor en la hierba”. • Automatització i projecció remota: l’ofici de projeccionista és en extinció; es perd part del “ritual” del cinema com a esdeveniment comunitari. Cites destacades "És una indústria; sempre hi ha un repartiment entre el que és la indústria i el que és un cinema més independent." "Amb el digital, tot és més còmode, però no sabem si es conservarà millor que el cel·luloide." Idees clau • Gaudí: “Entre dos aguas” sobresurt; debat sobre “Les distàncies” i el repartiment “industrial”. • Goya: “El reino” i “Campeones” dominen, però brilla Susi Sánchez i “El silencio de los otros”. • Estrenes: lectura crítica de “Green Book” i “Vice”; mapa d’Òscars 2019 amb eixos racial i de gènere. • Projecció: del saber fer artesanal del 35 mm a la gestió de claus KDM i servidors; conservació i patrimoni en el punt de mira; el ritual del cinema canvia, però la passió per la sala roman.

  • 1h

    Cinema sense condicions del 29/1/2019 — CineBaix i Mostres; ‘Hotel Salvación’; Redford a ‘The Old Man & the Gun’; homenatge a Dušan Makavejev; ‘La favorita’ i els Òscars; i 35 anys de Ràdio Desvern

    Resum general Programa coral amb dues meitats ben definides: a la primera, crítiques i conversa cinèfila d’estrenes i mostres locals; a la segona, una convidada especial repassa la història de Ràdio Desvern i l’origen de ‘Cinema sense condicions’. Els moments clau inclouen l’ecosistema de CineBaix, la descoberta índia ‘Hotel Salvación’, un homenatge sentit a Dušan Makavejev, i la mirada als Òscars amb ‘La favorita’ com a punt fort. Crítiques i estrenes CineBaix: cooperativa, model i cicles • CineBaix (Sant Feliu de Llobregat) funciona en cooperativa, sessions de divendres a dilluns i programació temàtica. • Mostres temàtiques: recent mostra de cinema asiàtic; properes mostres confirmades: • Llatinoamericà (28 de març – 1 d’abril) • Africà (16 – 20 de maig). Mostra de cinema asiàtic: títols destacats • Selecció diversa: Burning, La tercera esposa (VN), Mi vecino Totoro (celebració Studio Ghibli), La càmera de Clerc (KR), Un assumpte de família (JP) i altres propostes d’Índia, Corea del Sud, Cambodja i Vietnam. • Connexions amb Barcelona (Filmoteca, Casa Àsia) i lògica de circuits/festivals per a la distribució de cinema asiàtic. ‘Hotel Salvación’ (Índia, Shubhashis Bhutiani) • Premissa: un home gran viatja a Benares per morir al “hotel de salvació” i assolir la redempció; el fill, de classe mitjana i feina “occidentalitzada”, afronta el xoc cultural i familiar. • Virtuts: mirada tendra i continguda (sense melodrama), gran retrat del Ganges (rituals nocturns, crematoris) i interpretacions sòlides (especialment el fill). • Context: el jove director (27 anys) amb pas per NY i experiència a Bollywood; reflex sobre xoc generacional i estratificació social a l’Índia. • Distribució: el cinema indi/asiàtic arriba poc i via festivals; aquesta peça destaca pel seu enfocament entre cultures. ‘The Old Man & the Gun’ (David Lowery) • Recepció al programa: molt fluixa/avorrida tot i les bones crítiques; es ven com l’última gran llum de Robert Redford però no troba pols narratiu. • Repartiment: Robert Redford i Sissy Spacek (amb aparicions de Tom Waits), però el film queda en anècdota simpàtica sense nervi ni risc. ‘Un peuple et son roi’ (FR) • Context: debats a l’Assemblea Nacional sobre la guillotina del rei durant la Revolució Francesa. • Veredicte: poc inspirada i sense intriga (final conegut), amb personatges històrics (Robespierre, Danton, Marat) sense carisma; sensació de “versió Els Pastorets”. ‘Summer of 84’ (Terror de Molins) • To i referents: aventura adolescent amb to nostàlgic 80s, però previsible i reiterativa; manca de retrat viu de l’adolescència de l’època. • Recepció: projecció a les 12 hores del Terror de Molins; interpretacions i ritme irregulars. Homenatge Dušan Makavejev (1932–2019) • Comiat al director serbi (mor el 25 de gener, 87 anys), figura clau de l’“ona negra” i del cinema europeu dels 60–80. • Ideari: influït per Wilhelm Reich, el cinema de Makavejev defensa la sexualitat com a eina d’alliberament i s’enfronta a dogmes polítics i morals. “El sexe era llibertat i el que més fustigava el feixisme i el nazisme.” • Censura i impacte: films sovint retallats però molt influents entre el jovent i en moviments de canvi (context hippie als EUA). • Films clau: • L’home no és un ocell (1965) • La tragèdia d’una empleada de Correus • Innocència sense defensa (Os de Plata, 1968) • WR: Mysteries of the Organism (1971) • Sweet Movie (1974) • The Coca-Cola Kid (1985, amb Greta Scacchi i Eric Roberts). • Anècdotes: projeccions a París durant la censura; connexions amb Bigas Luna i referència a Russ Meyer. Òscars i temporada de premis ‘Bohemian Rhapsody’ • Biopic més documental-ficcionat que no pas cinema amb risc formal; frases “de tràiler” i disseny de so molt treballat. • Pronòstic: entretinguda com a cinema de consum; no favorita clara a Millor Pel·lícula. ‘La favorita’ (Yorgos Lanthimos) • Poder i manipulació a la cort anglesa amb tres interpretacions poderoses; to amb mala llet marca de la casa. • Forma: fotografia arriscada (llum natural, espelmes), enquadraments i moviment de càmera molt personals; 10 nominacions. • Polèmica Òscars: es comenta que categories tècniques (com Millor Fotografia) podrien anar a publicitat en directe. Convidada i història de la ràdio Perfil de la convidada (Montserrat Ibarola) • Cinèfila de consum: va veure Mary Poppins (Returns) amb una criatura, estima Memòries d’Àfrica i el cinema de muntanya (Grito de piedra, Everest). Naixement de Ràdio Desvern (1984) • Origen: iniciativa de joves (83) acceptada per l’Ajuntament; primers estudis a Can Ginestà (golfes), insonoritzats “amb suro”. • Primera emissió: proves del 18/02 al 02/03 i estrena el 2 de març de 1984; ràpid creixement de voluntariat (fins a un centenar). • Evolució d’espais: nous estudis (1985) i modernització fins als estudis actuals (adequats a noves tecnologies). Del magazín al programa: ‘Cinema sense condicions’ • Inici com a secció de cinema dins d’un magazín de tarda (amb Jaume Vidal); • Esdevé programa autònom a finals dels 80 per volum i interès, amb entrevistes i cobertura cultural constants. Audiències i transformació digital • Enquestes municipals: • 80% s’informa pel Butlletí Municipal • 17% per la web • 14% per Ràdio Desvern (xifra rellevant per a una emissora local). • Multiplaforma: emissió en directe, a la carta, web i apps; la ràdio com a altaveu d’entitats locals. Emissió en xarxa al Baix Llobregat • Pioners (des del 1985) en xarxa d’emissores municipals: intercanvi diari de cròniques, Informatiu Comarcal, cobertures conjuntes d’eleccions i magazins d’estiu compartits. • Impacte: cooperació territorial i abast comarcal de la informació local abans que existissin les xarxes socials. Cloenda i pròxim programa • 35 anys de Ràdio Desvern i prop de 30 anys del programa de cinema. • Pròxima setmana: convidat Santi Robert (advocat i apassionat del cinema) amb el tema “El cinema vist des d’un projeccionista”; pendent parlar dels Premis Gaudí i Goya.

  • Cinema sense condicions del 22/1/2019 — Estrenes, Òscars 2019 i memòria del cineclub: El carnisser de Vilnius, La favorita, Polar, Glass i l’herència de Miquel Porter

    Introducció • S’obre amb la cançó "Les floristes de la Rambla" (Miquel Porter i els 16 Jutges) i la salutació d’equip. • Absència del conductor habitual, Joan Morros (per motius de salut). Convidat especial: Fernando Casal, catedràtic d’Història i gran cinèfil. Estrenes i crítiques La favorita • Valorada molt positivament per la seva posada en escena moderna aplicada a un tema del segle XVIII. • Ús d’òptiques d’ull de peix i muntatge àgil per actualitzar un relat d’amor i poder que es percep com a universal. La classe de piano (francesa) • Rebutjada gairebé unànimement: cau en tòpics, repeteix esquemes vistos i abusa de l’emoció sobre el fonament musical. • Inversemblances greus (protagonista sense formació que en mesos aspira a premi mundial; habitació sense piano mentre es prepara un concurs). • Crítica al càsting i a l’ús de música: Rachmaninov (Concert núm. 2) i temes pop com "At Last" que descontextualitzen la trama. "És un déjà-vu molt poc estimulant". Polar (Netflix) • Adaptació d’un còmic de Víctor Santos. Estètica de macarrisme a l’estil Guy Ritchie: acció frenètica, muntatge nerviós i "sang i fetge". • Mats Mikkelsen com a assassí a punt de retirar-se, perseguit per evitar que cobri la jubilació criminal. • Entretinguda però excessiva en acció i prima de contingut. La balada de Buster Scruggs (Germans Coen) • Pel·lícula antològica de westerns (capítols independents). Recupera el to Coen més juganer, amb humor negre i trams dramàtics. • Nominacions: guió adaptat, cançó i vestuari. Glass (M. Night Shyamalan) • Tancament de la trilogia iniciada amb El Protegit i continuada a Múltiple. Oda al món del còmic i reflexió sobre la línia entre superheroi i bogeria. • Shyamalan fidel als girs constants; recomanada amb reserves. Preferència per la primera entrega per major profunditat. El carnisser de Vilnius (Christian Frosch) • Drama judicial sobre el 1963 a Àustria contra un responsable del gueto de Vílnius (de 80.000 jueus, en sobreviuen ~600). Paper de Simon Wiesenthal en la seva localització. • Film interessant, difícil i de gran treball interpretatiu, però percebut com a televisiu, amb falta de ritme i poc compromís en traslladar la reflexió al present. • Comparada amb "Judgment at Nuremberg" (Kramer): menor potència, però bona per mostrar els moviments polítics que condicionen la justícia. "La política del moment és còmplice d’una voluntat d’oblit". Òscars 2019: panoràmica • Any percebut com a estrany: menys cinema d’autor al capdavant i pes de la diversitat. • Capdavanteres: Roma i La favorita (10 nominacions cadascuna). A Star Is Born (8), Black Panther (7) – debat sobre qualitat vs. representació (resposta al #OscarsSoWhite). • Spike Lee (BlacKkKlansman) entra a millor director; el film suma 6 nominacions. Cold War aconsegueix 3 (més enllà d’"internacional"). • Curtmetratge: Madre (Rodrigo Sorogoyen), destacat per la seva tensió. • Animació: favorita clara Spider-Man: Into the Spider-Verse (canvi de paradigma visual), amb Incredibles 2 i Isle of Dogs nominades. Focus convidat: Miquel Porter — pioner, cineclubs i docència El cinema entra a les aules • Fernando Casal relata com Miquel Porter va facilitar que el cinema s’integrés a l’assignatura d’Història a l’Institut Joan Boscà (finals 70). • Cicles amb clàssics: "El gabinet del Dr. Caligari", "Metròpolis", "Ciutadà Kane"… sessions de cineclub amb presentació, projecció i col·loqui. • Projeccions de muda amb piano en directe: un jove Víctor Ubiols acompanya peces com "Entr’acte" o "Ballet mécanique". "El cinema ha d’entrar a les aules". Cineclubs i clandestinitat • Porter, animador incansable dels cineclubs (Catalunya i País Valencià), amb projeccions sovint en espais eclesials que oferien paraigua protector. • Anècdotes de còpies clandestines (p.e., "El acorazado Potemkin") circulant en plena dictadura; debats d’un nivell altíssim amb films de Bergman, Fellini, Visconti i gran cinema nord-americà. • Cas a l’Institut: cicle dels 90 anys del cinema — "Nosferatu", Marx, i "La luna" (Bertolucci) finalment desaconsellada per la direcció per motius morals (sexualitat i drogues), generant conflicte intern. Retrat humà i llegat • Miquel Porter: accessible, generós, amb humor constant i esperit temerari davant el franquisme (multes, detencions, sense autocensura). • Figura clau de la Nova Cançó (16 Jutges), del Teatre Viu (Ricard Salvat), rector a la Universitat Catalana d’Estiu i posterior trajecte polític a ERC. • Introductor del cinema a la Universitat i formador de generacions; moltes classes eren obertes i congregaven estudiants de diversos camps. "No imposava; et donava les eines perquè tu fessis coses". • Contextualització històrica: record de Nuremberg, definició de genocidi i crims contra la humanitat (referència a Philippe Sands, "East West Street"), i el cas Kurt Waldheim com a mostra de les ombres austríaques de postguerra. Tancament • Agraïment a Fernando Casal. Avanç de la propera emissió: Montserrat Riverola parlarà de la creació i trajectòria de la ràdio d’Esbert.