episodis

Sisè CsC de la temporada 2012-2013. Carme, Joan, Jaume i Francesc us parlem de films de la setmana, de Fritz Lang i de Jorge Semprún com a guionista de cinema. Joan ha destacat La pequeña Venecia (Shun Li i el poeta).

Context i presentació Programa "Cinema sense condicions" a Ràdio Desvent. Equip a l’estudi: Joan i Francesc; s’hi afegeix Jaume. Segona part dedicada al Festival de Sitges amb l’"inefable" Sergi Errada per telèfon. "Amb una paraula seria malaltia" — Sergi, sobre veure 62 pel·lícules en 10 dies Actualitat: Lo imposible i activitats locals Lo imposible (J.A. Bayona) trenca rècords de taquilla a l’estrena a Espanya i entra al top 7 mundial només amb la recaptació domèstica. Comentari sobre pressupostos: de produccions espanyoles "normals" (~3 M€) a l’excepció de Lo imposible (~30 M€). Ateneu: èxit de públic (unes 80 persones) per al documental "Pura Vida" (Paral·lel 40). Crítiques i recomanacions (cartellera i DVD) El atraco (Eduard Cortés) Comèdia policíaca basada en el cas de les joies d’Evita Perón, amb embolics diplomàtics, xanxullos i autoplagis simulats. Punts forts: guió enginyós i, sobretot, interpretacions de Guillermo Francella i Nicolás Cabré. El artista y la modelo (Fernando Trueba) Relat sobre l’"enamorament" artístic en un context de postguerra i exili, amb valors d’autenticitat i vida interior. Referència a Aristide Maillol en l’imaginari escultòric. • “La model és viva, amb valors i contingut; no només bellesa externa.” Si de verdad quieres (David Frankel) Comèdia sobre la intimitat matrimonial i el pas del temps, amb Meryl Streep i Tommy Lee Jones. To lleuger i més bromes que profunditat; retrata crisis "naturals" d’una parella de llarga durada. Cosmopolis (David Cronenberg) Debat encès: per a alguns, massa literària i lenta; per a altres, lúcida lectura d’un probable món apocalíptic i el capitalisme desbocat. Subgènere "gent gran" Emergència de relats sobre maduresa i envelliment (ex.: "El exótico Hotel Marigold"). Antecedent: "On Golden Pond" (L’estany daurat). La isla de los olvidados (Marius Holst) Drama coral en un correccional noruec (1915): denúncia d’abusos i explotació. Valor interpretatiu i direcció sòlida. Novetats a la Biblioteca Joan Margarit (DVD) The Artist, Arrugas, La dama de hierro, Un dios salvaje, Drive, Margin Call, Melancholia, Sherlock Holmes: Juego de sombras, Valor de ley... Focus: • Peregrinos: road movie a peu cap a Santiago; barreja de comèdia i tragèdia, recerca d’identitat. • Margin Call vs. Inside Job: la primera apropa el col·lapse del 2008 amb llenguatge de ficció; la segona és més rigorosa i "dura" en clau documental. Especial Sitges (amb Sergi Errada) Palmarès i polèmiques Gran triomf de Holy Motors (Leos Carax): Millor Pel·lícula i Director; Melies de Plata; menció de la crítica. Recepció polaritzada: a Canes hi hagué xiulades i aplaudiments. A Sitges, entusiasme general. Boyero (El País) la titlla d’"espantosa, una asociación de tonterías sin gracia..."; el programa subratlla la divisió d’opinions. Comparada amb Cosmopolis: Sergi la troba "lenta" i massa literària; part de la taula defensa el seu interès. Fills de directors Antiviral (Brandon Cronenberg): futur distòpic on es comercialitzen malalties de famosos. Òpera prima prometedora, freda i malaltissa, amb identitat pròpia. Chained (Jennifer Lynch): premissa intrigant, però desenvolupament fluix i final que desmunta el que construïa. Recomanació top Sitges: Looper (Rian Johnson) Ciència-ficció de viatges en el temps centrada en el concepte de bucle i assassins del passat (loopers). Equilibri d’idea alta i ritme de thriller; producció efectiva amb pressupost moderat. Lo imposible (Bayona) revisitada Primera hora colpidora; música magnífica (Fernando Velázquez). Personatges i emoció amb abast intergeneracional. Àsia i autors Takeshi Kitano: Outrage Beyond: retorn a la Yakuza clàssica; potser sense novetat, però execució impecable. Públic, organització i programació Molta presència de públic jove i premsa de webs i blogs. Promocions 2x1; caps de setmana plens. Després de polèmiques recents, els títols més gore o extrems es passen a la matinada (Midnight X-Treme). The Cabin in the Woods: una de les millors del festival, però anirà directe a DVD a Espanya; guió de Joss Whedon, trenca tòpics del terror. Agenda i pròxim programa Cineclub Utopia (Casal de Joves): projecció de Los Vengadores (divendres, 22:30 h aprox.). Avanç: pròxima setmana, Jorge Semprún i els seus guions per al cinema.

Resum general Episodi ple de crítiques, un anunci important de documental, i un debat coral sobre els films que sempre rellem. També s’incorpora un nou convidat, l’Andreu, biòleg i professor de nutrició. Crítiques destacades Lo imposible (J.A. Bayona) • Superproducció “a l’americana” rodada en anglès, amb gran factura tècnica i vocació comercial. • Emociona i connecta amb el públic general; es compara amb l’orfebreria de Spielberg en el cinema de catàstrofes. El nom (Le Prénom) • Comèdia francesa adaptada d’una obra teatral d’èxit; guió mil·limètric, ritme i actors esplèndids (molts del muntatge teatral original). • El cinema hi aporta proximitat (primers plans) i una posada en escena que fa oblidar l’origen teatral. • Temes: aparences, ideologies, materialisme, rols de gènere, secrets familiars i rancúnies puntuals. • Comparació amb Un dios salvaje (Polanski): aquí el to és més humà i menys ferotge. Prometheus (Ridley Scott) • Espectacle tècnic impecable i ambientació poderosa (influències de Moebius i Giger), però guió irregular. • Personatges que actuen sense lògica i escenes que haurien de fer por acaben fent riure; connexions parcials amb l’univers d’Alien. Estrenes i thrillers recents • Savages (Oliver Stone): primera meitat potent i punyent, però es desinfla; doble final que divideix opinions. • Wall Street 2: fluixa; i The Bourne Legacy: confusa i desaprofitada davant l’empremta de la trilogia. Documental del Mes i “Pura Vida” Pura Vida (dir. Pablo Iraburu): rescat a l’Annapurna d’Iñaki Ochoa de Olza; retrat de solidaritat internacional, dureza de l’alpinisme i bellesa natural. Torna el Documental del Mes a l’Ateneu de Sant Just (amb Parallel 40): • Sessió mensual (tercer dilluns); programació coordinada amb la xarxa de sales. • Activitat oberta (entrada aprox. 5 €); esperen continuïtat segons resposta del públic. • Es posa en valor el model comunitari de sales com CineBaix (voluntariat, cinefòrums, cartelleres actualitzades). “El documental aprofundeix en una realitat i també selecciona una mirada: enquadrament i muntatge són decisions.” Tema central: pel·lícules que sempre tornaríem a veure Clàssics i autors • Hitchcock: debat entre Vertigo, Rear Window, i The Birds (la inquietud com a art). • Visconti: Il Gattopardo (decadència aristocràtica) i Le Notti Bianche (poesia romàntica). • Wajda: La terra de la gran promesa (naixement del sindicalisme, xoc amb el poder econòmic). Musicals que no cansen • Seven Brides for Seven Brothers i Singin’ in the Rain: música i posada en escena perfectament integrades amb l’acció. Èpics i crim organitzat • The Godfather I–III: saga èpica i humana (traïcions, venjança, poder) amb interpretacions icòniques (Brando, Pacino, Keaton). Emoció i decisions vitals • The Bridges of Madison County i Falling in Love: estimes impossibles i experiències que molts no viuríem, però que ens commouen. • The Arrangement (Elia Kazan): cinema que ressona amb canvis personals (triar vocació vs. seguretat econòmica). Cinema espanyol i català • La ciutat cremada (malgrat irregularitats, referent històric). • El espíritu de la colmena, La lengua de las mariposas, Ay, Carmela, Calabuig: mirades humanes i crítiques. Oest, Japó i Kubrick • Westerns: The Searchers, Shane, The Big Country, Unforgiven (mirada crepuscular). • Kurosawa: Dersu Uzala. • Kubrick: The Killing, Spartacus i el perenne misteri de 2001. Altres imprescindibles • Les invasions barbares (amistat, comiat, ironia). • La vida dels altres (control, consciència i redempció). • To Kill a Mockingbird: ètica i justícia que no caduquen. Idees clau El cinema com a experiència de proximitat: quan el teatre es filma amb criteri, el primer pla és un valor afegit. Lògica interna del guió: en gèneres de terror/suspens, la versemblança del comportament dels personatges és clau. El documental com a mirada: decisions formals també modelen la veritat. Per què re-veiem pel·lícules: per nostàlgia, per ideologia, per emoció o perquè encara ens interpel·len.

Visió general Programa dedicat a novetats i a un tema central molt potent: el cinema des de o dins d’una habitació. Es debaten estrenes i títols recents (El Fraude, Blancanieves, Los descendientes, Mátalos suavemente) i s’aprofundeix en com l’“espai tancat” esdevé motor dramàtic i emocional en el cinema. "La veritat, en tot cas, la construïm entre tots." Estrenes i crítiques El Fraude (Arbitrage) • Protagonistes: Richard Gere (interpretació destacadíssima), Susan Sarandon, Tim Roth, Laetitia Casta. • Direcció i guió: Nicholas Jarecki (òpera prima). • Punts clau: guió de ferro, ritme àgil, excel·lent direcció d’actors, diàlegs creïbles i tensos. • Temes: les aparences i la moral ambigua; el director no es decanta per cap personatge, cosa que obliga l’espectador a posicionar-se. • Valoració: molt recomanable; possible “pel·lícula del mes”. "És una pel·lícula que t’obliga a pensar... i a decidir amb qui et quedes." Blancanieves (Pablo Berger) • Aposta estètica: cinema mut modern, gran cura formal i musical, interpretació de Maribel Verdú molt potent. • Debat: ideologia i toros; per alguns, l’exaltació del toreig i l’ecosistema simbòlic associat generen rebuig. • Punt de fricció: bellesa formal vs càrrega ideològica i estereotips d’Espanya cara a l’exterior. • Consens: val la pena veure-la per discutir-la; divideix però estimula el debat. Los descendientes (The Descendants) • Relectura positiva en un segon visionat: té gruix dramàtic i personatges creïbles. • Temes: família, responsabilitat i dol; paper “faraní” d’un pare que defensa la unitat familiar. • Conclusió: cinema comercial americà que enganxa i sosté bé el seu món emocional. Mátalos suavemente (Killing Them Softly) • Gènere: thriller de màfies; presència de Brad Pitt. • Polèmica: intercalació de discursos polítics/econòmics (Obama/Bush). • Lectures enfrontades: - Per a uns: to cínic i “de dretes” que equipara criminals i classe política (“si tots són dolents, no val la pena lluitar”). - Per a altres: crítica al determinisme econòmic que estructura la societat. • Valor: encara que incomodi, fa pensar i val la pena contrastar mirades. El artista y la modelo (Fernando Trueva) • Repartiment: Jean Rochefort, Aida Folch, Claudia Cardinale. • Forma: blanc i negre exquisit; to intimista sobre el procés creatiu i la crisi d’inspiració. • Ecos i referents: inspiració tangencial en Aristide Maillol; diàleg amb El espíritu de la colmena i El sol del membrillo (Víctor Erice), i amb The Draughtsman’s Contract (Peter Greenaway). • Lectura: gran idea amb trama mínima; celebra la bellesa i mostra el dolor de crear. • Moment clau: el vincle amorós i la complicitat que reactiven la creació. Tema del dia: Cinema des de o dins d’una habitació Com l’“espai tancat” es converteix en protagonista i condiciona la percepció, el ritme i l’angoixa de l’espectador. Tipologies de tancament i exemples • Tancament físic/espacial: - La soga (Rope): unitat d’espai que asfixia i converteix el saló en càmera de ressonància moral. - La ventana indiscreta (Rear Window): observador immobilitzat; el pis com a mirador cap al crim. - Diari d’Anna Frank: clandestinitat i por sostinguda; la casa com a refugi-opressió. - El coleccionista (The Collector): captivitat que disseca la vitalitat; terror psicològic. - Buried: opressió extrema (taüt) com a experiència sensorial. - Un dios salvaje (Carnage): sala d’estar com a ring on emergeixen les víbores socials. - Casa de tolerància (L’Apollonide): dualitat entre aparador de luxe i intimitats precàries; quan la càmera surt al carrer, entra l’aire. - Los sobornados (The Big Heat): la casa buida com a imatge de buit existencial. • Tancament institucional: - Doce hombres sin piedad (12 Angry Men): el jurat confinat, pressió moral col·lectiva. - Alguien voló sobre el nido del cuco: psiquiàtric com a mecanisme de control i resistència. - Celda 211 i Un prophète: la presó com a ecosistema de poder; claustrofòbia vs volada d’ascens personal. • Tancament pedagògic/social: - Hoy empieza todo (Tavernier) i La clase: l’aula com a microcosmos de tensions socials i econòmiques; descriure el fora des de dins. • Tancament simbòlic/ideològic: - Espais que “tanquen” mentalment o moralment (mirada, culpa, ideologia), on l’habitació esdevé estat d’ànim. "Quan la descripció necessita l’espai tancat, aquest espai ja és el film." Idees fortes del debat • Forma vs ideologia: una pel·lícula pot ser bellíssima i alhora problemàtica per la seva càrrega simbòlica. • L’espectador com a jutge: obres que no prenen partit activen el pensament crític. • L’espai tancat amplifica emocions: claustrofòbia, solitud, pressió moral i necessitat de sortida. • La relectura enriqueix: segons visionats poden guanyar gruix i matisos. Proper programa • Tema anunciat: "Les pel·lícules que sempre tornarem a veure". • Més continguts al blog del programa.

2n Cinema sense condicions de la temporada 2012-13. Joan Morros, Carme Nebot i Francesc Aguilar us parlem d'Skylab, To Rome with love, Amor bajo el espino blanco i, com a tema de la setmana, Les grans pel·lis del cinema europeu.

1r programa de la temporada 2012-13. Jaume Vidal, Joan Morros, Carme Nebot i Francesc Aguilar, amb Sergi Herrada per telèfon, hem parlat de les pel·lícules de l'estiu i dels avançaments d'aquesta primera part de la temporada.

Resum general Emissió nocturna de la ràdio local de Sant Just (98.1 FM) marcada per jingles, repetits comiats de “Fins demà!” i “Bona nit”, i fragments de grans balades pop de les darreres dècades. El to és íntim i nostàlgic, combinant identificacions d’emissora amb lletres sobre amor, desamor i reconciliació. "Fins demà!" "Where do broken hearts go?" Punts clau Identificació d’emissora: Ràdio de Sant Just, 98.1 FM. Es remarca el lema: “Ens agrada estar amb tu”. Bucle de comiat nocturn: reiteracions de "Bona nit" i "Fins demà!" que reforcen el tancament del dia. Selecció musical (fragments): “Alone Again (Naturally)” – reflexió sobre la soledat i el dol. “You’re Still the One” (Shania Twain) – celebració d’un amor que perdura. “Where Do Broken Hearts Go” (Whitney Houston) – recerca d’un retorn a l’amor. “The Sweet Escape” (Gwen Stefani) – desig d’evasió i reconciliació. “Secret” (Madonna) – revelació personal i autoestima. Ambient i to: tranquil, nocturn i emocional, amb enfocament en balades i hits de les darreres dècades. Moments destacats (per temps) 0s–88s: Obertura i jingle d’emissora. Presentació de la freqüència i eslògan. 89s–252s: Fragment d’“Alone Again (Naturally)” amb intercalats "Bona nit" i "Fins demà!". 316s–617s: Bloc romàntic amb “You’re Still the One” i múltiples comiats. 653s–748s: “Where Do Broken Hearts Go” i tornada a l’esperança. 779s–848s: Jingle d’emissora i comentari espontani: "Someone needs to rap off the top." 880s–1097s: Sèrie de “Fins demà!” a mode de tancament. 1098s–1164s: “The Sweet Escape” + salutacions de bona nit. 1297s–1366s: “Secret” i últims comiats. Tema i sensacions Comiat acompanyat de música: la locució breu es barreja amb balades icòniques. Nostàlgia i confort: lletres que oscil·len entre ferides i amors persistents ofereixen una atmosfera de calma nocturna. Identitat local: recordatori constant de l’emissora de Sant Just i el seu acompanyament a l’oient.

Resum general de l’episodi Últim programa de la temporada de “Cinema sense condicions”, en format obert i de repàs. Es combinen tres blocs principals: Anàlisi de “Beautiful Girls” i com canvia la mirada amb l’edat, la maduresa femenina i un final percebut com a conservador. Balanç del Cineclub Utopia amb Sergi Herrada: 10 projeccions, resposta del públic, drets d’exhibició i programació d’estiu. Repàs de títols destacats de la temporada: de “L’arbre de la vida” a “Una separació”, passant per “Moneyball”, “Take Shelter”, “Intocable”, “Eva” i més, amb recomanacions de cinema invisible i crítica a la distribució. “No cal entendre-ho tot; deixa’t portar per la poètica de les imatges.” “Beautiful Girls”: mirada, maduresa i context Temes clau Canvi de mirada amb l’edat: el film pot seduir més en la postadolescència que en la maduresa; el bagatge vital i cinematogràfic condiciona la recepció. Maduresa femenina vs. masculina: elles apareixen més resoltes; ells, més adolescents prolongats. Dues figures femenines: Natalie Portman com a ideal subtil, observadora i prematurament madura (“espera cinc anys”). Uma Thurman, encantadora i resolta, amb desitjos senzills però coherents. Context de poble: dinàmiques socials tancades que no serien igual en un entorn urbà. Final conservador: es valora si l’opció del protagonista és la més honesta o un replegament segur; debat obert. “Només vull que a la nit em diguin: ‘Bona nit, dolça nena’.” Cineclub Utopia: temporada, públic i sostenibilitat Temporada (setembre—juny) 10 pel·lícules programades (ex.: Cisne negro, Código fuente, Mystery Train, Confessions, Midnight in Paris, En un mundo mejor, Incendies, Una separació, etc.). Públic fidel: 15–20 assistents habituals; L’arbre de la vida va retenir la majoria malgrat la seva exigència (dues baixes abans del final). Drets i viabilitat Drets d’exhibició: 180–240 € per sessió; entrada simbòlica (3 €) i suport municipal, però dèficit recurrent. Es proposa explorar llicència tipus umbrela (~600 €/any), que podria rebaixar el cost per sessió. Programació d’estiu i retorn A la fresca (Can Genestà): • 14/7: Drive • 28/7: La invenció d’Hugo Inici 23:00, ambient jove i més visibilitat. Cinema més jove (exterior del Casal): • 29/6: Attack the Block (gratuïta, doblada) Tornada al setembre amb Los Descendientes (14/9). Descobriments i estrenes discretes Gabriel Velázquez (Salamanca) • Sud Express: sis històries creuades al tren París–Lisboa; mirada europea, humor fi i gran sensibilitat. • Amateurs: trobada paternofilial que dona sentit a una vida en crisi; dura però humana. • Iceberg: estrena molt limitada; recomanada com a culminació del seu univers. Altres títols invisibles o poc distribuïts • Evelyn: denúncia de la trata de blanques; colpidora i injustament limitada a una sala. • Elles (Szumowska): Juliette Binoche excel·lent investigant la prostitució universitària; morbo mesurat amb mirada femenina. • La delicadesa (Foenkinos): adaptació amb final emotiu; recepció desigual d’Audrey Tautou; millor com a novel·la per a alguns. • Tràiler de Prometeus (Ridley Scott): expectatives altes per a l’agost. Millors pel·lícules de la temporada (debat) L’arbre de la vida: experiència poètica; recomanada la revisió i fins fraccionar el visionat; divideix però fascina. Els nens salvatges: retrat intens de l’adolescència i la incomunicació família-escola; final impactant i discutible que força la reflexió. Una separació (Nader i Simin): obra mestra iraniana; mostra dos Irans (modern i tradicional), dilemes ètics i empatia oscil·lant entre personatges; final brillant. Professor Lazhar: sensible, menys ambiciosa però estimable. Moneyball: vigor narratiu (guió d’Aaron Sorkin); lògica i estadística al cor de l’esport; emocionant. Take Shelter: joia polièdrica (apocalipsi, terror psicològic, crisi laboral i global); oberta a múltiples lectures. Intocable: carisma actoral i humor; gran connexió amb el públic. Eva i No tengas miedo: solvència del cinema espanyol; Lluís Homar en gran forma. La senda: thril·ler psicològic modest però efectiu; estrena massa limitada. “És indignant que un blockbuster s’estreni en desenes de sales mentre films valuosos queden invisibles.”

Panorama general Episodi coral sobre cinema amb crítiques d’estrenes, recuperacions de clàssics, un especial del Cineclub Utopia dedicat a “L’arbre de la vida” i un debat final intens: Jean-Luc Godard vs Woody Allen. "És una catedral del cinema." (sobre “L’arbre de la vida”) Crítiques i recomanacions Tornada als 80 i Superman • Nostàlgia crítica: es reivindiquen virtuts i limitacions del cinema dels 80, amb menció a “Superman” (forta defensa del primer film, cansament amb la quarta part). • Reflexió sobre com la moda, la il·luminació i els efectes especials envellits condicionen la percepció actual. Ken Russell: “Viatge al·lucinant al fons de la ment” (Altered States) • Ken Russell és descrit com a realitzador potent: psicodèlia, iconografia religiosa i sexual, i gran sentit del muntatge. • El film explora límits de la ment, ciència i antropologia, amb to visual extrem i moments gore; William Hurt sosté la pel·lícula amb solvència. “Das Boot” (Petersen) • Clàssic de submarins: tensió sostinguda durant hores, claustrofòbia i ús magistral del so (sònar, càrregues de profunditat). • El moviment de càmera en espais estrets i el crescendo dramàtic la converteixen en una obra mestra del gènere bèl·lic. “On Golden Pond” (Rydell) • Drama familiar amable elevat per Katharine Hepburn i Henry Fonda en el seu comiat; interpretacions que salven un relat clàssic, tot i certa estètica “passada de moda”. Estrenes febles: Hallström, Kasdan, “Blancaneus i la llegenda del caçador” • “La pesca del salmón del Yemen” (Lasse Hallström): comença brillant amb sàtira política i una gran Kristin Scott Thomas, però deriva cap a un romanç previsible. • “Por fin solos” (Lawrence Kasdan): decepció generalitzada; gran repartiment que no rescata un guió superficial. • “Blancaneus i la llegenda del caçador”: visualment competent amb Charlize Theron, però globalment buidor i trivialitat; dubtes sobre el futur de la protagonista jove. “Chronicle” • Sorpresa positiva: found footage que muta en superherois adolescents amb telequinesi i crisi de poder. • Lectura adolescent del “sentir-se amo del món” i comparació encertada amb Akira; escenes espectaculars i originalitat dins el gènere. Cineclub Utopia: “L’arbre de la vida” (Terrence Malick) Per què veure-la • Defensada com obra d’art i experiència per a pantalla gran i bon so; combina l’infinit còsmic amb la intimitat familiar. • El tram central amb la relació Brad Pitt – fill aporta el gruix emocional; actuació de Pitt, “de les millors” de la seva carrera. Claus de lectura i recepció • Film poètic i no convencional: demana una actitud oberta; no és el “film de Brad Pitt” convencional. • Es debat com “enfrontar-la”: com a setè art i experiència sensorial més que com a narració lineal. Darrere de càmera • Llum natural i càmera en mà/Steadicam; rebuig d’efectes digitals massius. • Col·laboració amb el responsable d’efectes de 2001 per a la secció còsmica. • Malick improvisa i crea a la sala de muntatge; existí una versió de més de 4 hores. • Sean Penn, retallat al muntatge, va quedar “difós” a la versió estrenada. Programació futura del Cineclub • A l’aire lliure: Drive i La invenció de Hugo. Tornada al setembre amb The Descendants. “Drive” • Neo-noir estilitzat: fotografia excel·lent, música precisa, subversió del cine negre clàssic, i moments gore d’impacte. • Personatge principal “molt lograt” i posada en escena de “fredor nòrdica”. “Professor Lazhar” (Monsieur Lazhar) • Mestre algerià refugiat al Quebec afronta dol escolar i rigideses institucionals (normatives sobre contacte físic, rol docent). • Protagonista sobri i magnètic; bons treballs dels nens. • Competí a l’Òscar amb “Nader y Simin (A Separation)”; per alguns, menys potent però “del millor” de la cartellera recent. “Els nens salvatges” i el mirall educatiu • Interpretacions excel·lents (Álex Monner; l’actriu de “Pa Negre”); retrets a un final forçat. • Lectura de Gregorio Morán: concentració de la fallida de l’ensenyament, migració, fanatisme religiós i crueltat adolescent. • Crítica a transformacions superficials de l’escola (gramàtica com a “sintagmes” vs aprenentatge profund). Tema central: Godard vs Woody Allen Context • Es parteix d’un article de Jordi Costa que imagina un cara a cara Godard–Allen: xoc d’egos, estètiques i llenguatges (cinema vs televisiu), amb Godard “manipulant” el material a la sala de muntatge. Diferències clau • Godard: iconoclasta de la Nouvelle Vague, trenca normes de muntatge i narració; períodes d’adscripció marxista; films com “À bout de souffle”, “Alphaville”, “Pierrot le fou”, “Le Mépris”. • Allen: sofistica el relat psicològic i la comèdia dramàtica amb ecos de Bergman i Fellini; títols citats: “Delictes i faltes”, “Desmuntant Harry”, “Si la cosa funciona”. Debats del grup • Accés vs profunditat: per alguns, Godard és més profund i fundacional; per d’altres, oportunista i irregular, amb etapes ideològiques que l’ofeguen. • Allen és més accessible i coherent, però amb “sostre” de profunditat temàtica per a alguns. • Comparacions polèmiques: muntatge de Godard vs narrativa fragmentada de Pulp Fiction (Tarantino); es discuteix legitimitat i abast d’aquest paral·lel. Posicions finals • Es tanquen files entre qui veu Godard com a creador absolut capaç de reinventar forma i qui el considera sobrevalorat; Allen es manté com a valor sòlid i llegible. Frases destacades "Si hi ha una pel·lícula que s’ha de veure en pantalla gran..." (sobre “L’arbre de la vida”) "Com pots fer quatre hores dins d’un submarí i que no cansi?" (sobre “Das Boot”) "Una mala baba meravellosa" (sobre Kristin Scott Thomas a “La pesca del salmón del Yemen”) Conclusió Episodi ric en desacords saludables: del plaer de revisitar clàssics i descobrir joies com “Chronicle”, a l’experiència sensorial i espiritual de Malick, per rematar amb un debate-tribuna sobre formes, ideologies i límits del cinema en la contraposició Godard–Allen.