Cinema sense condicions
Cinema sense condicions
Programa

Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Dissabte · 18:00 - 19:00 ·Dimarts · 20:00 - 21:00 ·478 episodis
RSS

episodis

397-408 de 476
  • 59'

    Cinema sense condicions del 4/3/2014 — Oscars 2014, Her i Henry Fonda: de Resnais i La plaga a Els raïms de la ira

    Visió general Episodi coral i molt dinàmic dedicat a: balanç dels Oscars 2014, una ressenya a fons de Her (Spike Jonze) i comentaris sobre Philomena, un In memoriam d’Alain Resnais, notícies i reflexions sobre Neus Ballús i La plaga, i un monogràfic Henry Fonda que desemboca en l’anàlisi d’Els raïms de la ira (John Ford). Notícia: La plaga (Neus Ballús) • Informen que s’emet aquella nit a TV3 (22:45 aprox.) i que l’endemà surt en DVD amb preu especial amb El Periódico de Catalunya. "Aquesta nit la passen a 3 quarts d’11 per TV3... Demà la venen amb El Periódico..." Clau • Aquest avís obre la porta a un bloc posterior de debat sobre gales, premis i models de promoció del cinema local. Ressenyes ràpides: Ida, The Artist i Haneke • Ida (Paweł Pawlikowski): fotografia en blanc i negre exquisida i posada en escena minimalista que converteix cada pla en “un quadre”. • The Artist: revisió crítica; avui es percep massa “tova” i efímera malgrat l’encant inicial. • Haneke: es contraposa la solidesa autoral amb la percepció d’algunes obres com a “demostració de mestria” més que no pas fluïdesa orgànica. In memoriam: Alain Resnais • Record d’Alain Resnais i repàs: Nuit et brouillard, Hiroshima mon amour, L’année dernière à Marienbad, La guerre est finie, Providence, Smoking/No Smoking. • Es subratlla el seu caràcter experimental i revolucionari, a cavall de la Nouvelle Vague però amb veu pròpia, i treballant fins al final (Aimer, boire et chanter). Oscars 2014: conclusions i polèmiques • Es critica la sobrenominació de American Hustle i l’efecte d’“hiper-promoció” que impulsa taquilla. • Es considera que 12 Years a Slave guanya millor pel·lícula també per correcció política; Gravity arrasa en tècnica. • Dallas Buyers Club: actuacions potents (transformació), però pel·lícula irregular. • Reivindicació de Her (guió original) i Philomena (gran interpretació de Judi Dench) com a títols de qualitat. Neus Ballús sobre gales i glamur “Tothom sap que aquesta imatge d’èxit i de glamur... és una construcció... un espectacle... per a la indústria i el màrqueting.” “Jo, com a cineasta, em sentiria més còmoda en un context on es parlés més de cinema i menys de vestits... un debat real sobre la qualitat i la novetat...” Debat obert • Es contrasta el model nord-americà de promoció amb la realitat local; es qüestiona si cal copiar rituals (catifes, gales) o prioritzar el debat crític. • Es reconeix, però, que els premis funcionen com a recurs de visibilitat (cinema, literatura, moda) i que el sistema USA genera també contramodels (indie, festivals). Ressenya doble: Philomena i Her Philomena (Stephen Frears) • Història basada en fets reals: maduresa interpretativa de Judi Dench i complicitat amb Steve Coogan sostenen el to, evitant el “dramon”. • Direcció de Frears: elegància narrativa i humor fi que oxigena el relat. Her (Spike Jonze) • Premissa que sembla lleugera però es desplega en drama íntim i original sobre la soledat contemporània. • La veu de Samantha (Scarlett Johansson) és clau: eròtica, trencada, expressiva; la versió doblada no n’igualaria el registre. • Joaquin Phoenix, pletòric en primers plans: si ella és la veu, ell és el gest. • Capes temàtiques: intel·ligència artificial, emancipació (“Galatea”), ecos de 2001 i del HAL 9000, i el dilema: què fem sense màquines? • Observació crítica: el film pot ser manipulador en el tractament romàntic i el final costa d’aterrar, però la suma és molt recomanable. Henry Fonda: perfil i filmografia • Orígens a Nebraska (1905) i transició a l’epicentre hollywoodià. Estil: presència honesta, mirada directa a càmera, menys estereotipat que d’altres icones clàssiques. • Contracte amb 20th Century Fox (anys 30-40), alliberament als 50 i projecte més independents. • Sobrenom: “One Take Fonda” (eficient al rodatge). • Títols destacats i col·laboracions: John Ford (Young Mr. Lincoln, Fort Apache, Mr. Roberts, Els raïms de la ira), Hitchcock (The Wrong Man), Sidney Lumet (12 Angry Men), Otto Preminger (Advise & Consent), Sergio Leone (Once Upon a Time in the West), entre d’altres. • Coda tardana: On Golden Pond (amb Katharine Hepburn i Jane Fonda) com a drama amable sostingut pel carisma dels protagonistes. Anàlisi: Els raïms de la ira (John Ford, 1940) • Context: Gran Depressió, mecanització agrícola i desplaçaments massius cap a Califòrnia; tensió entre maquinària i mà d’obra. • Comparatives i ecos: Eisenstein (Lo viejo y lo nuevo), i paral·lels temàtics amb Rocco e i suoi fratelli (la mare com a eix moral). • Cinema de productor, però amb Ford imprimint to èpic i fotografia poderosa; clàssic “incòmode” més que no pas amable. • Diferències amb la novel·la de Steinbeck (nucli coral i pes de la mare). Efecte social: polèmica i rebuig a l’època; avui, vigència temàtica sobre migracions i precarietat. Tancament • Avanç del proper episodi: El naixement d’una nació i recursos narratius del cinema clàssic.

  • 56'

    Cinema sense condicions del 25/2/2014 — De 'Her' a 'Nebraska': tecnologia, amor i estat del cinema català (amb Anna Martínez)

    Panorama general del programa Episodi polifacètic amb crítiques de films recents i clàssics contemporanis, una entrevista en profunditat sobre la indústria del cinema català amb Anna Martínez i un debat coral sobre Nebraska d’Alexander Payne. Her (Spike Jonze) i la tecnologia que ens aïlla Clau del film i banda sonora • Es comenta la BSO (Arcade Fire, The Breeders) i l’ambientació emocional que sosté el relat. • Valoració molt positiva: film “pràcticament perfecte” per a alguns; gran admiració per la trajectòria de Spike Jonze (videoclips, Being John Malkovich, Where the Wild Things Are). Temes • Relació persona–tecnologia en un futur proper: amor mediat per sistemes operatius, eco de xarxes com Facebook i Twitter. • Falta de comunicació directa malgrat la hiperconnexió. "És una pel·lícula sobre la falta de comunicació directa que tenim ara amb la gent." Ecos i diàlegs cinematogràfics Eternal Sunshine of the Spotless Mind (Michel Gondry) • Paral·lelismes amb Her: innovacions tècniques al servei de l’afecte i la memòria. • Curiositats de títols i traduccions: l’italià “Se mi lasci ti cancello” explicita massa el concepte. Inception (Christopher Nolan) • Reivindicació entusiasta: film d’acció, romanç i alta conceptualitat sobre el mecanisme dels somnis. • Invitació a club de cinema a la Biblioteca Les Voltes per debatre-la. Jeune & Jolie (François Ozon) Valoració i temes • Retrat provocador i subtil de sexualitat, atractiu i joventut. • Protagonista de 18 anys, de família acomodada, que decideix prostituir-se per desig i curiositat, no per diners; ecos de Belle de Jour. • Estrena propera; projecció de premsa a Barcelona. Alabama Monroe vs. Inside Llewyn Davis Música, dolor i creativitat • Alabama Monroe (The Broken Circle Breakdown): potent maridatge de bluegrass, amor i dol; Eros i Tànatos en equilibri fràgil. • Comparacions amb Inside Llewyn Davis (Coen): cançons completes dins del relat, ús de la música com a estructura narrativa. • Debat sobre el desenvolupament de personatges i el retrat del desequilibri emocional. Entrevista a Anna Martínez: estat del cinema català Indicadors de mercat i indústria • +9% d’espectadors al gener (vs. gener anterior), possiblement influït per Dimecres al Cine i altres promocions; però sense increment proporcional de recaptació. • +26% de rodatges de llargmetratges a Barcelona (2013); alhora, preocupació per precarització (baixos pressupostos, videoclips no remunerats). • Reclam del sector: reducció de l’IVA cultural al 10% per dinamitzar l’accés i el consum cultural. Estrenes catalanes recents • Family Tour (Liliana Torres, ESCAC): òpera prima intimista, to de drama amb humor; component autobiogràfic i família real en el repartiment. • The Juan Bushwick Diaries (David Gutiérrez Camps): fals documental experimental amb força visual; projecció al Cinema Girona. Properes estrenes i focus • Stella cadente (Lluís Miñarro): mirada surreal i còmica a Amadeu de Savoia; debut de Miñarro en ficció. • No llores, vuela / Aloft (Claudia Llosa): coproducció catalana i canadenca amb Jennifer Connelly; drama de retrobament mare–fill (estrena prevista 28 de març). • [REC]4 (Jaume Balagueró): retorn de Balagueró a la direcció; terror en postproducció (estrena prevista a l’octubre). Festivals i tendències • Temporada forta a la tardor: Sitges, In-Edit, L’Alternativa, etc. • D’A – Festival de Cinema d’Autor de Barcelona (primavera): un dels més interessants. • Curtmetratges: Mecal (Barcelona) i FEC (Tarragona) com a aparadors clau; defensa del curt com a format amb valor propi. • Animac (Lleida): focus en hibridació animació–imatge real; presència d’Antoni Pinet i Àlex Villagrasa. Mirada internacional d’Anna • La vie d’Adèle: bona factura i interpretacions, però sobrevalorada per part de la crítica; ritme llarg que pot avorrir. • Nebraska (Alexander Payne): preferida respecte a altres del director; tendresa, humor i poesia en el retrat d’Amèrica profunda; fotografia en B/N que reforça l’ambient i personatges memorables. Post-entrevista: Americana i difusió • Èxit de Americana – Festival de Cinema Independent Nord-americà de Barcelona: 82% d’ocupació i sales plenes; corregeix el biaix d’exhibició cap al cinema de grans estudis. • El programa col·labora com a medi oficial d’una revista especialitzada en cinema català. Nebraska: debat del club Lectura de Carme (nota) • Film dur i tendre sobre l’Amèrica profunda; interpretacions magnífiques i càmera incisiva i descriptiva que humanitza personatges “escarpits”. Temes i personatges • Història d’amor en clau familiar: amor incondicional i acceptació malgrat frustracions i errors. • Retrat d’ingenuïtat perillosa del pare: creure’s tothom com una “malaltia” social. "La malaltia… és que es creu tot el que diuen els altres." • Redescoberta de la mare: de figura autoritària a protectora i clau davant abusos. Estètica i referents • Fotografia en B/N que troba bellesa en el dramatisme i en espais decadents; rostres que “ja expliquen” els personatges. • Referents evocats: The Last Picture Show (influència reconeguda), ecos de The Straight Story (Lynch). Comparacions i controvèrsies • Contrapunt amb Vivir es fácil con los ojos cerrados (Trueba): localisme i violència implícita; divergència sobre autenticitat del localisme i profunditat dels finals. • Debat sobre si Nebraska és massa “Oscar-friendly” o si la seva simplicitat és virtut. "Fem una pel·lícula familiar que tothom pugui veure…" vs. "El missatge d’amor és molt important." Tancament del debat • Reforç del missatge d’amor filial i petites victòries com a gestos de dignitat. • Recomanació final: La plaga (Neus Ballús) com a exemple de localisme autèntic i potent. Próxim episodi • Clàssic a debat: The Grapes of Wrath (Les raïms de la ira). Música de Nebraska per acomiadar.

  • 59'

    Cinema sense condicions del 18/2/2014 — Berlinale/BAFTA, Alabama Monroe i actors asiàtics

    Visió general Episodi variat amb tres eixos principals: - Premis i tendències (Berlinale vs BAFTA) i què indiquen sobre el moment del cinema. - Crítiques ràpides: Cuento de Invierno i, sobretot, Filomena de Stephen Frears. - Debat central: “Alabama Monroe” (The Broken Circle Breakdown) i el seu retrat del dol, la fe i la música. - Dossier: repàs ampli als actors i actrius asiàtics (Japó, Xina/Hong Kong, Corea, Índia) i recomanacions per descobrir-los. "És molt difícil saber la veritat perquè n’hi ha quatre veritats diferents i cadascú s’inventa la seva, la que li convé." Premis i tendències Berlinale 2014: triomf del cinema asiàtic amb l’Ós d’Or per a Black Coal, Thin Ice de Diao Yinan; Liao Fan (millor actor) i Haru Kuroki (millor actriu). Richard Linklater (Boyhood) també reconegut a Berlín. BAFTA 2014: victòria de 12 Years a Slave (millor pel·lícula) i domini tècnic de Gravity (Alfonso Cuarón), amb debat sobre la colonització cultural i la proximitat a l’antesala dels Oscars. Crítiques ràpides Cuento de Invierno (Winter’s Tale) • Conte romàntic-fantàstic amb ciència-ficció; poc interès i impacte escàs. Filomena (Stephen Frears) • Gran retorn de Frears: film sòlid, emotiu i amb ofici. • Judi Dench excel·lent (candidata clara a premis) en la recerca d’un fill donat en adopció a l’Irlanda de postguerra. • Tema: memòria, culpa, institucions religioses i reconciliació. Debat central: Alabama Monroe (The Broken Circle Breakdown) Música i forma • Banda sonora de bluegrass cantada en directe: emoció pura i motor narratiu. • Muntatge temporal amb salts ben lligats que potencien el contrast vital. Dol, fe i ciència • Retrat creixent del desequilibri emocional davant la malaltia i la pèrdua. • Fricció entre fe i racionalitat (debats en directe a l’escenari; crisi de sentit). • Crítica a la limitació en la recerca amb cèl·lules mare i a polèmiques bioètiques. Lectures i referents • Simbolisme d’ocells i ecos d’El corb d’Allan Poe. • Discussió sobre la suposada idealització d’Amèrica que el film matisa amb llums i ombres. • Valoració dividida sobre la coherència de personatges a la part final, però consens en la força musical i emocional del film. Dossier: actors i actrius asiàtics Japó (clàssics) Toshiro Mifune: col·laborador icònic de Akira Kurosawa (16 films). Presència magnètica (Yojimbo, Barbarroja; Copa Volpi a Venècia). Takashi Shimura: rostre humà d’Ikiru i Rashomon; actor més fidel a Kurosawa. Tatsuya Nakadai: protagonista de Ran; favorit de Masaki Kobayashi (La condició humana). Minoru Chiaki: secundari de luxe (Els set samurais). Masayuki Mori: samurai a Rashomon; amb Misoguchi (Cuentos de la luna pálida) i Naruse. Actrius: Kinuyo Tanaka (musa de Misoguchi i directora pionera), Setsuko Hara ("verge eterna"; Tòquio Story), Machiko Kyō (Rashomon; The Teahouse of the August Moon). Japó (contemporanis) Ken Watanabe (Cartes d’Iwo Jima, Memòries d’una geisha); Sonny Chiba (arts marcials; Kill Bill); Yūya Yagira (premi a Canes per Nobody Knows de Hirokazu Kore‑eda). Xina continental i Hong Kong Ge You (To Live), Jiang Wen (Red Sorghum), Jet Li (del wushu al mainstream de Hollywood). Tony Leung Chiu‑wai (Wong Kar‑wai: Deseando amar; The Grandmaster; també amb John Woo i Zhang Yimou): considerat entre els millors actors del món per la seva contenció expressiva. Tony Leung Ka‑fai (L’amant); Jackie Chan (icona d’acció i comèdia física). Corea del Sud Choi Min‑sik (Oldboy; I Saw the Devil; Lucy de Luc Besson). Lee Byung‑hun (de Korea a Hollywood: G.I. Joe). Song Kang‑ho (Memories of Murder, Sympathy for Mr. Vengeance, Joint Security Area). Directors referenciats: Bong Joon‑ho (Memories of Murder, The Host). Índia Sabu (nacionalitzat als EUA), Amrish Puri (Indiana Jones and the Temple of Doom), Aamir Khan (Lagaan). Reivindicació del cinema indi independent (ImagineIndia) i de Satyajit Ray (Trilogia d’Apu), sovint eclipsats pel Bollywood comercial. Distribució, catàlegs i recomanacions Realitats de distribució: perles com Yôji Yamada (Una família de Tòquio, The Little House) han arribat en DVD o tard. Biblioteca Joan Margarit (Sant Just): catàleg d’Àsia amb peces clau. Recomanacions destacades: Kim Ki‑duk: The Bow; Spring, Summer, Fall, Winter... and Spring; 3‑Iron (Bin‑jip) — poesia visual i violència no gratuïta. Takashi Miike: Ichi the Killer (extrema; per a públic preparat), 13 Assassins. Zhang Yimou: To Live, Sorgo Rojo, Amor bajo el espino blanco. Asghar Farhadi: A Separation (obra mestra), About Elly. Abbas Kiarostami: Certified Copy, The Wind Will Carry Us. Takeshi Kitano, Hirokazu Kore‑eda, Akira Kurosawa, Hayao Miyazaki (pendents especials). Properes setmanes Pel·lícula del mes: Nebraska (Alexander Payne). Clàssic: The Grapes of Wrath (Henry Fonda). Anime d’autor: Grave of the Fireflies (Isao Takahata). — - Notes miscel·lànies: debat sobre el remake d’Oldboy (Spike Lee) i expectatives amb Her (Spike Jonze). Recordatori musical sobre la proximitat de la partitura de Rashomon al Bolero de Ravel. "La música —i l’art— com a via per expressar la pena i l’alegria fins i tot en els moments més durs."

  • 59'

    Cinema sense condicions del 11/2/2014 — Goya a debat, Berlinale en directe i Ken Loach

    Punt de partida Programa de “Cinema Sense Condicions” amb mirada crítica i actualitzada: balanç dels Goya, novetats d’estrena, anàlisi de Polanski i “Nebraska”, i crònica en directe de la Berlinale. Tanca amb un focus històric sobre Ken Loach i “Tierra y Libertad”. Goya 2014: una gala a la corda fluixa Valoració general: • Llargària excessiva • Ritme irregular • Números musicals “inexplicables”. Crítiques destacades: • El País: “gala que naufragó…” • La Vanguardia (Pedro Vallín): conducció feble de Manel Fuentes • El Periódico: “Mala gala, mal cine”. Incidents: confusió greu a l’In Memoriam (foto de Núria Vidal en lloc de Beatriz Sartori) → s’evidencia mala organització. Palmarès: • “Las brujas de Zugarramurdi” triomfa en tècnics • “Vivir es fácil con los ojos cerrados” (David Trueba) s’emporta els principals. Comparativa: els Gaudí van ser percebuts com a més àgils i celebrats. “S’hauria de renovar el format; així no funciona.” Debat: “Vivir es fácil…” (David Trueba) Lectures divergents: • Per alguns, film “tova” només en aparença, amb càrregues de profunditat i to a l’estil Miguel Albaladejo. • D’altres la troben menor dins la trajectòria de Trueba (millors, “Soldados de Salamina”, “Madrid, 1987”). Context: nou impuls d’exhibició (més còpies); contrasta amb l’escassa pantalla per a “La plaga” (Neus Ballús). Recomanació: “La plaga” Autoría: Neus Ballús. Estat d’exhibició: passes comptats però molt recomanable; sessions-col·loqui amb la directora. Estrenes i crítiques “La segunda mujer” Tema: xoc cultural i familiar en comunitat musulmana a Viena (poligàmia i jerarquies domèstiques). Punts forts: interpretacions femenines potents; posada en escena pulcra. Reticències: embolic moral i cultural que costa d’interpretar sense claus internes. “Alabama Monroe” (The Broken Circle Breakdown) Percepció: primera meitat sòlida i emotiva, segona més forçada en arcs i reaccions. Hipòtesi d’Acadèmia: com “Volver a empezar” (Garci), podria agradar a l’Óscar pel mirall amable d’uns EUA musicalitzats (country), més que per la seva coherència dramàtica. Anàlisis d’autor Polanski: “La Venus de les Pells” Format: duel a dues veus (director/actriu) en un teatre; joc de poder i metateatre. Lectura: • Per uns, venjança lúcida d’ella davant un director misògin i condescendent. • Per altres, re-escriptura viva de l’obra: l’actriu aporta la capa que faltava. Veredicte: “petita joia” per escriptura, interpretacions i girs de dominació. “Nebraska” i l’arribada de “Her” “Nebraska”: blanc i negre elegant, crònica d’Amèrica profunda amb interpretacions i guió plens de matisos. Candidata a “pel·lícula del mes”. “Her”: avanç com estrena a seguir per guió i interpretació destacables. Berlinale: crònica de Tiziana “Nymphomaniac” (versió íntegra) Diferències cut vs. uncut: uns 30’ addicionals, més explícita però no essencials; alguns prefereixen la versió cut per ritme. Moments: Uma Thurman roba l’escena; Lars no va a la roda de premsa (surt al photocall amb “persona non grata”). Competició: Alain Resnais i Noruega que sorprèn Alain Resnais: “Aimer, boire et chanter” (teatre filmat, colors vius, repartiment fetitxe). In Order of Disappearance (Noruega): thriller de venjança eficaç i corejat pel públic; humor negre i pulcritud estilística. “The Monuments Men”: diana de crítiques Tema: salvament d’obres d’art a la II Guerra Mundial. Problemes: clixés, manipulació emocional, to nacionalista i políticament correcte, i poca substància nova. “El Somni” (Roca) i altres focus Recepció: molt bona; docu híbrida (ficció/assaig/animació) amb Ferran Adrià, Barceló, Argullol, etc. Claudia Llosa: “No llores, vuela” molt esperada (a punt d’estrenar-se a la Berlinale). Termòmetre del festival: any percebut com discret; poques obres “definitives”. Panorama i tendències Itàlia: docu de Gianni Amelio sobre homosexualitat i feixisme, percebut com correcte però pla. Estònia: “Free Range”, peça poètica i delicada sobre un jove escriptor incapaç d’encaixar en les regles socials; exemple del cinema de la crisi (atur, desànim, girs violents) però amb to no grandiloqüent. Festivals vs gales: què aporten? Els festivals obren finestres a cinema que sovint no s’estrena; les seccions (p. ex. Panorama, gastronomia) multipliquen descobertes. Dificultats: volum inabastable i informació desigual per triar bé; la recepció pot generar consensos i “abucheos” mimètics. Context històric: Ken Loach i “Tierra y Libertad” Eix ideològic: Loach s’alinea amb anarquistes i POUM (òrbita trotskista). Clau històrica: el cas Andreu Nin (segrestat i executat per ordre de Stalin) i la fractura “revolució vs. guerra” a l’esquerra republicana. Narració: memòria a través de cartes llegides per la neta; fusió de romanticisme, militància i record amb música de George Fenton. “Primer fer la revolució o primer guanyar la guerra?” — la discussió que travessa el film. Properament al programa Focus: actors del cinema xinès (amb Joan Seguer). Revisió canònica: “Rashōmon” (Akira Kurosawa). Estrenes i recomanacions habituals.

  • 55'

    Cinema sense condicions del 4/2/2014 — Polanski, La plaga i Eastwood: debats i estrenes

    Introducció ràpida • Programa centrat en estrenes i debats cinèfils, amb focus final en Clint Eastwood com a director i la seva pel·lícula Invictus. Debat 1: La Venus de les Pells (Roman Polanski) Punts clau • La Cocó defensa que no és “una obra menor”, sinó una de les millors de l’última etapa de Polanski. • Lectures múltiples: poder i dominació, relació director-actriu, i metateatre/metacinema. • Emmanuelle Seigner brilla: trencament del tòpic de “mala actriu” a França. Paper amb doble registre: aparença vulgar vs. sofisticació i sensibilitat a escena. • Referents: adaptació de David Ives a partir de Sacher-Masoch (origen de “masoquisme”); gust de Polanski pel “huis clos” (espai únic) ben resolt en ritme i posta en escena. “És una pel·lícula amb diverses capes. Si no veus això, no veus l’obra.” Discrepància crítica • Joan la percep com a peça sòlida però menor; el paral·lel amb Pirandello (Seis personajes…) li sembla més poderós. • Divergència sobre l’interès de llegir-la com a reflex de la vida de Polanski i Seigner. Erotisme al cinema i Nymphomaniac • Debat sobre límits i censura: defensa de tractar el sexe obertament (reconeixement a Lars von Trier). • Valoració desigual de Nymphomaniac: volum 1 funcional; volum 2 més feble; com a conjunt, irregular. Crítica: La plaga (Neus Ballús) i lectura “western” • Elogi com a “joia” sensible; creix amb el temps. • Lectura formal i temàtica que evoca el western: paisatge de Gallecs, soledat, relacions humanes i posta en escena. • Èxit als Premis Gaudí; reestrenes i col·loquis amb l’equip. Gala dels Gaudí i context mediàtic • Gala reeixida, guió fi i crític (Àngel Llàcer): ritme i participació del públic. • Soroll de fons: protesta del personal d’audiovisual de TV3; emissió resolta amb xarxes locals. • Coincidència televisiva amb el debat Mas–Felipe González d’Evole. Avanç: Her (Spike Jonze) i el valor de la VOSC • Entusiasme per Her: nominacions a millor pel·lícula, guió i direcció. • La veu de Scarlett Johansson és “extraordinària”: recomanació de veure-la en versió original per apreciar la interpretació vocal. Estrenes i crítiques de la setmana Happy Family (Gabriele Salvatores) • Comèdia d’aires irònics però irregular i poc profunda; bon nivell de fotografia, humor amb encerts comptats. Pussy Riot: A Punk Prayer (doc.) • Documental trepidant (premi a Sundance) sobre art, política i llibertat d’expressió a Rússia. • Retrat íntim de Masha, Katia i Nàdia, famílies i entorn; denúncia de la simbiosi Església–Estat. • Context: actuació a la catedral del Crist Salvador, empresonament, amnistia prèvia a Sochi. Guillaume y los chicos, ¡a la mesa! (Guillaume Gallienne) • Autoretrat en clau de comèdia sobre identitat i família; gran treball actoral de Gallienne. • Debat sobre la validesa dels premis (10 nominacions als César) i sobre comèdia com a via d’accés a temes socials. Polèmica: selecció espanyola a l’Oscar • Crítica a la tria de La gran familia española davant d’opcions com Estocolmo; repàs a la filmografia de Daniel Sánchez Arévalo. Avanç Berlín i corresponsalia • Cobertura en directe amb Tiziana Pulejo (Vanity Fair i GQ Itàlia). Homenatge a Ken Loach i revisió de Tierra y Libertad al proper programa. Monogràfic: Clint Eastwood director i Invictus Valoració d’Invictus • Pel·lícula formalment sòlida, molt ben muntada i interpretada (Morgan Freeman i Matt Damon). • Eix temàtic: lideratge de Mandela i capacitat de cohesionar i transformar un país a través del rugbi. Debat sobre Eastwood • Joan: trajecte de qualitat consistent des de Unforgiven; humanisme en temes (Mystic River, Million Dollar Baby, Changeling, Gran Torino, Invictus). • Francesc: cinema clàssic i eficaç però amb “concessions” al gran públic; menor risc formal comparat amb autors com Sergio Leone. “És una pel·lícula blanca, pràcticament Disney; no hi ha conflicte.” Obituari: Philip Seymour Hoffman • Comiat sentit a un actor majúscul: records de Capote, Mission: Impossible III, The Savages i Punch-Drunk Love. • Apunts sobre la seva intensitat interpretativa, carrera, i impacte de la seva pèrdua. Tancament i proper programa • Proper espai: especial Berlinale, connexió en directe, i debat de Tierra y Libertad (Ken Loach). • Recomanacions finals: seguir veient La Venus de les Pells i recuperar La plaga.

  • 56'

    Cinema sense condicions del 28/1/2014 — Nymphomaniac, Nebraska i La Venus de les pells: perdedors, ambició i hipocresia (amb El llop de Wall Street i American Hustle)

    Introducció i to del programa • Obertura de “Cinema sense condicions” i confusió musical inicial que deriva en un homenatge a Pete Seeger (95 anys) amb la cançó “Xoloza”. • Avanç de la graella: Polanski, American Hustle, Nebraska, “Oslo, 31 d’agost”, “El llop de Wall Street” i focus profund en “Nymphomaniac”. "Cinema sense condicions." Crítiques d’estrena Roman Polanski — La Venus de les pells • Obra de cambra basada en teatre: professional i ben interpretada per Emmanuelle Seigner, però considerada obra menor dins la filmografia de Polanski. • Joc meta entre vida i representació sobre masoquisme (origen del terme via von Sacher-Masoch). • Percepció crítica dividida i debat sobre possible recepció diferent entre dones i homes. David O. Russell — La gran estafa americana (American Hustle) • Moltes nominacions (Òscars i Globus d’Or), repartiment potent (Robert De Niro, Amy Adams), però el grup la troba excessivament llarga i feixuga. • Sensació de hype publicitari i d’inflació de premis. Alexander Payne — Nebraska • Proposta destacada: recomanada com a pel·lícula del mes. • Blanc i negre, mirada costumista de l’Amèrica profunda, Bruce Dern pletòric. • Guió precís i equilibrat, humor humà i reflexió sobre el pas del temps i les renúncies. "És un film rodó, entranyable i irònic, on no sobra ni falta res." “Oslo, 31 d’agost” — Joachim Trier • Crònica d’un dia en la vida d’un exdrogodependent: retrat íntim d’un perdedor i de la seva angoixa. • Oslo filmada lluminosament, contrastant amb l’estat interior del protagonista. • Dispositiu narratiu efectiu: diàlegs clau (amic, entrevista de feina) i passatge d’“oient del món” que subratlla el seu desencaix social. Debat central: la figura del “perdedor” avui • Comparativa transversal: Blue Jasmine (Woody Allen), Inside Llewyn Davis i The Big Lebowski (Germans Coen), The Apartment (Billy Wilder). • Proposta de redefinir el concepte de perdedor: no sempre conscient de la seva condició; sovint es mou entre debilitat, moralitat i marginalitat. • Crítica al marc binari winner/loser d’arrel americana; contrapunt amb Searching for Sugar Man com a cas on un “perdedor” és, en realitat, vencedor vital. Martin Scorsese — El llop de Wall Street • Biopic satíric d’un estafador financer: excessos superlatius (drogues, obscenitats, sectarisme d’equip). • Gran treball de càmera i interpretació (DiCaprio), però ambivalència moral que pot confondre: entre crítica i fascinació de l’excés. • Context fortament nord-americà; debat sobre la universalitat de l’ambició i l’estatus lligats als diners. Ambició, diners i moral • De “El compromís” (Elia Kazan) al testimoni personal sobre un “cap gàngster”: - Tensió entre èxit econòmic i sentit vital. - Crítica a l’equació social “molts diners = vencedor”. "No estic d’acord que el valor d’una persona es mesuri pels diners que guanya." Focus profund: Nymphomaniac — Lars von Trier El que és i el que no és • No és “sobre sexe” com a tema central: el sexe és l’argument; els temes són la hipocresia social, la llibertat femenina i la condició humana. • Relació dialògica Joe–Seligman com a eix: dues ànimes en mirall (evocat per la cançó inicial de Rammstein), entre comprensió i judici. • Interpretacions: Charlotte Gainsbourg impecable; la joventut de Joe funciona com a contrapunt. Cultura i experimentació • Von Trier s’autoreferencia i experimenta formalment: del dispositiu de “El jefe de todo esto” a l’ús de música, pesca, filosofia, nussos i metàfores tècniques (“nus de muntanya” com a interpretació còmica i crítica). • Debat sobre codi Hays, límits de la representació i normalització del sexe quan és pertinent dramàticament. Referents i genealogia • Ecos de Buñuel (Belle de jour), Pasolini (Salò) i Visconti (La caiguda dels déus), però aquí amb una perversió més “suavitzada” i reflexiva. • Connexions insòlites amb “En busca del foc”: ventall d’impulsos humans del filosòfic al caníbal, per entendre la varietat de comportaments. Estructura i to • Relat marc: Joe és rescatada i narra la seva vida sexual a Seligman, contraposant experiència i saber acadèmic. • To sorneguer amb moments d’humor inesperat, sense renunciar a la densitat temàtica. Tancament • Acord per proposar Nebraska com a “pel·lícula del mes”. • Anunci del pròxim programa: Clint Eastwood — Invictus.

  • 57'

    Cinema sense condicions del 21/1/2014 — El llop de Wall Street, Inside Llewyn Davis i Oslo, 31 d’agost: cinema, valors i gastronomia (de Babette a Julie & Julia)

    Panorama general Sessió variada amb tres eixos principals: • Crítiques i debats cinèfils sobre El llop de Wall Street, Inside Llewyn Davis i Oslo, 31 d’agost • Especial “Cinema i gastronomia” amb Lluís Beciana, repassant clàssics, erotisme culinari i divulgació (de El festí de Babette a Julie & Julia) • Agenda (CineBaix, cinefòrums, festivals) i avanç de la setmana vinent (Lars von Trier, Nymphomaniac) "Nunca hay que contar cómo se acaba una película." Cartellera i avisos • Programació de CineBaix destacada per a la setmana: Nymphomaniac (pel·lícula del mes, parts I i II), Els records glaçats, La sierra de Teruel (cinefòrum puntual), entre d’altres. • Cloenda musical amb Talking Heads – Psycho Killer com a motiu recurrent de la sessió. Punts clau • S’acorda dedicar la propera setmana a Nymphomaniac (I i II) de Lars von Trier. • Record de títols en cartellera i recomanacions prèvies per a l’audiència. Crítica: El llop de Wall Street (Martin Scorsese) • Valoració entusiasta: 3 hores de sàtira desbocada sobre els traders i el diner com a únic valor. • Leonardo DiCaprio brilla en clau còmic-tràgica; seqüència antològica dels quaaludes. • Lectura moral: el film juga amb la seducció de l’excés, situant sovint l’espectador a prop dels “dolents”. Idees subratllades • Crítica al sistema i als mecanismes de control: FBI ridiculitzat i impotent davant del poder i el luxe. • Risc deliberat: la pel·lícula fa desitjable l’amoralitat, i això obre debat sobre el paper del cinema en l’ètica contemporània. “Ell rep l’agent de l’FBI al iot; l’agent torna a casa en metro. Com a espectador, entens per què el poder sedueix.” Debat: Inside Llewyn Davis (Germans Coen) • Polèmica a l’estudi: - Una banda defensa el retrat precís del perdedor i la seva incapacitat de comunicar-se i organitzar-se. - L’altra qüestiona que el film no aporta valors ni emoció duradora, malgrat una fotografia excel·lent. • Comparativa amb documental: Searching for Sugar Man — dos relats sobre artistes i fracàs/triomf que generen impactes emocionals oposats. Punts clau • Dilema: ¿el cinema ha de fer pensar i inspirar o pot limitar-se al retrat cru sense redempció? • Referències crítiques dividides; la fotografia (italià) és unànimement elogiada. Ressenya: Oslo, 31 d’agost (Joachim Trier) • Adaptació contemporània de Le feu follet (Pierre Drieu La Rochelle), en diàleg amb el Louis Malle (1963). • Retrat poètic i incòmode d’un exaddicte en un dia clau entre la rehabilitació i la recaiguda. • Gran amor per la ciutat: Oslo com a personatge. Per què destaca • Direcció continguda i sensible; interpretació principal (metge de professió) de gran veritat. • El film emociona sense moralismes, mantenint una mirada humana sobre la fragilitat. Especial: Cinema i gastronomia (convidat: Lluís Beciana) Clàssics i detalls de cuina a l’enquadrament • Visconti – Confidències: un rebost memorable, imatge icònica de l’abundància. • Ettore Scola – La família: rituals quotidians (espaguetis + parmesà) com a retrat cultural. El festí de Babette (Gabriel Axel) • Confronta l’austeritat luterana i l’art de viure francès. • Nota tècnica: les “cailles en sarcophage” (guatlles en sarcòfag) són criticades per inexactitud culinària. Excesos i crítica social • Marco Ferreri – La grande bouffe: orgia gastronòmica com a sàtira de la burgesia. • Roland Joffé – Vatel: concert d’hospitalitat i escenografia a la cort de Lluís XIV. Comèdia romàntica culinària • Deliciosa Marta (Bella Martha) vs Sin reservas (remake): - Original: encant i veritat en la cuina i en la transformació emocional. - Remake: menys sabor i pèrdua del to. Orient vs Occident: barrejar vs combinar • Diferència conceptual aplicada a cuina i cinema: Occident barreja; Orient combina per preservar identitats. • Títols relacionats: - L’olor de la papaia verda (poètica vietnamita, ritme contemplatiu). - El sabor de la sandía (erotisme i joc sensorial). Erotisme i gastronomia • Nueve semanas y media: sensualitat dels aliments al joc de parella. • Peter Greenaway – The Cook, the Thief, His Wife & Her Lover: barroc visual, violència i erotisme al restaurant. • Como agua para chocolate: realisme màgic on la cuina transforma emocions. Divulgació i televisió: Julie & Julia • Julia Child com a pionera mediàtica: cuina francesa per a nord-americans, passió + pedagogia. • La pel·lícula creua dues biografies (Streep/Adams) i contagia ganes de cuinar. Festivals i tendències • CineGourland (País Basc), Culinary Zinema (SSIFF, vinculat a la Berlinale), Transatlantyk (Poznań) – seccions i festivals que celebren el boom del cinema gastronòmic. • Blogs i viatges: auge d’aficionats que recorren el món tastant restaurants i compartint continguts. • Most Festival (Vilafranca del Penedès): cinema i cultura del vi. Tancament i proper programa • Música final: Talking Heads – Psycho Killer. • Avanç: Nymphomaniac I & II (Lars von Trier) per a la propera sessió. • Tema futur suggerit: cinema i alcohol (perspectiva mèdica i cultural).

  • 57'

    Cinema sense condicions del 14/1/2014 — Truffaut, Nouvelle Vague i recomanacions 2013-14

    Introducció poètica "Je t'attends quelque part... les larmes de la ville... Antoine Doinel..." • El programa s’obre amb un poema original en francès dedicat a Antoine Doinel, París i la Nouvelle Vague, recitat per Cocó Bernard sobre la música de Els 400 cops. • Marca el to: cinema francès, memòria cinèfila i llaços amb Truffaut i Godard. Recomanacions 2013-14 i estat del cinema europeu Punts clau • Repàs de títols per recuperar: De óxido y hueso, The Sessions, Amour, Lincoln, Django Unchained, Searching for Sugar Man, Porta fria, La caza, Tomboy, Hannah Arendt, La mejor oferta, La vida d’Adèle, Estocolm, Blue Jasmine, Stoker. • Debat sobre la manca de distribució del bon cinema francès (i europeu) a l’Estat: arriben pocs títols i sovint només els molt premiats o comercials. • Reivindicació de plataformes, biblioteques i DVD per recuperar joies invisibles. Anàlisis destacades De tal pare, tal fill (Hirokazu Kore‑eda) • Dues famílies descobrint un intercanvi de nadons: contraposició entre sang i criança. • Mirada des de l’òptica del pare: valors, feina, afecte; interpretacions infantils extraordinàries. • Comparacions amb Paris, Texas (sang vs. convivència) i amb Ozu (eco formal i temàtic, família com a nucli). Una vida senzilla (Ann Hui) • Relació entre productor de cinema i la seva minyona ja gran que entra en una residència. • Cinema de subtilesa i dignitat, amb posada en escena de primers plans i gestos menors que esdevenen immensos. Der Medicus (El metge) • Aventura històrica entretinguda, però amb escassa precisió històrica/científica. • Exempel d’intent europeu de jugar amb les armes del gran espectacle hollywoodenc. Searching for Sugar Man • El misteri de Rodríguez: fracàs als EUA, mite a Sud-àfrica durant l’apartheid. • Documentari d’intriga sobre l’èxit i la identitat: què és triomfar? diners, fama o coherència personal. Inside Llewyn Davis (Germans Coen) • Retrat del perdedor a l’escena folk del Greenwich Village dels 60: talent vs. deixadesa vital. • Contrast amb Rodríguez: fracàs existencial vs. vida modesta però orientada. The Grandmaster (Wong Kar‑wai) • Biopic poètic del mestre d’arts marcials d’en Bruce Lee. • Cada combat és una dansa: imatges hipnòtiques, música i codi d’honor; fidel a la poesia visual de Wong Kar-wai. Nouvelle Vague i François Truffaut Naixement i referents • De la colla Cahiers du Cinéma (Truffaut, Godard, Chabrol) a la Cinémathèque: cinefília com a escola. • À bout de souffle (Godard): Jean Seberg i Belmondo, iconografia del mauvais garçon i llibertat formal. Els 400 cops: infància sense edulcorar • Truffaut trenca clixés: la infància pot ser dura, immediata, sense càlcul del futur. • Jean‑Pierre Léaud (Antoine Doinel) i el treball amb nens: espontaneïtat que supera el guió. • Ecos de cinema clàssic americà i Hitchcock en la posada en escena. Antoine Doinel: alter ego i llibertat • Doinel com a alter ego: el costat llibertari de Truffaut dins d’una vida sovint burgesa. • Saga: dels 400 cops a Besos robados i Domicili conjugal — sempre corrent darrere la llibertat afectiva i vital. Més Truffaut: obsessions i gèneres • Fahrenheit 451: distopia sobre llibres i ignorància com a poder. • L’enfant sauvage: educació, natura i civilitat; bellesa austera i humanista. Llegat i hereus • Herència viva en Arnaud Desplechin (Reyes y Reina), Olivier Assayas (p. ex. Demonlover), i la creativitat de Leos Carax. • Holy Motors com a metacine sobre la interpretació i la metamorfosi; Les amants du Pont‑Neuf com a passió i risc de rodatge. Tancament • Avanç del proper programa: cinema i gastronomia (Julie & Julia) amb un expert cuiner convidat. • Recordatori del blog del programa: cinema-sense-condicions.blogspot.com

  • 55'

    Cinema sense condicions del 7/1/2014 — Kinètos.cat, Gaudí vs Goya, 'La plaga' i més

    Panorama del programa Primer programa de 2014 de Cinema Sense Condicions amb conversa destacada amb Anna Martínez (Kinètos.cat), repàs dels Premis Gaudí i Goya, focus a La plaga de Neus Ballús, comentari d’Inside Llewyn Davis (germans Coen) i un bloc extens de recomanacions de la Biblioteca Joan Margarit, incloent una nova guia de cinema asiàtic. "Hi ha molta, molta cosa a dir i molta cosa a explicar" — Anna Martínez Conversa amb Anna Martínez (Kinètos.cat) Objectius i identitat de Kinètos.cat • Cobrir el buit d’un mitjà dedicat exclusivament al cinema català i el que passa a Catalunya. • Contextualitzar cartelleres, estrenes i festivals; no només titulars, sinó anàlisi i seguiment. Cobertura i festivals • Peça setmanal de cartellera d’estrenes per orientar l’espectador. • Difusió de mostres, cicles i festivals (Filmoteca de Catalunya, Museu del Cinema, l’Alternativa, etc.). Premis Gaudí i auge del documental • Candidatures 2013: entorn de 80 produccions catalanes (un cop descomptades les europees). • El documental es duplica en candidatures: sortida creativa i econòmica en temps de crisi. Entrevistes i nova producció • Diàleg amb Aritz Cirbián (Primitive Film) sobre nous formats, relació creador-audiència i crowdfunding. • Focus a Otel·lo (Hammudi Al-Rahmoun): mirada innovadora però guió clàssic; recomanada; estrena prevista al gener. "L’audiència està cada vegada més connectada amb els creadors" — sobre crowdfunding Formació i cultura cinematogràfica • Més escoles de cinema i joves equips amb ofici: planificació, direcció d’art, rodatges, etc. • Especial de Kinètos.cat sobre categories dels Gaudí per explicar què es valora a guió, direcció, fotografia, etc. "Quanta gent sap exactament què fa un director de fotografia?" — voluntat pedagògica Primícia • Publicació d’una entrevista a Santi Lapeira, president del Col·legi de Directors de Catalunya, sobre estat del sector i talent local. Goya vs Gaudí: criteris i talent català • Divergència notable: títols molt nominats als Goya (p. ex. La gran familia española, Zipi y Zape) quasi no apareixen als Gaudí. • Explicació: criteris de producció (quines són “produccions catalanes”) i sistemes de selecció diferents. • Malgrat això, hi ha molt talent català nominat als Goya: direcció, interpretació i tècniques (ex.: Pau Esteve Birba a fotografia per Caníbal; Eduard Fernández; Mariano Barroso, etc.). Crítica destacada: La plaga (Neus Ballús) • Film humà i sincer, amb una mirada despullada que evita impostures i connecta amb les emocions reals. • Capacitat per fer riure i plorar, retratant personatges i paisatges amb delicadesa. • Considerada favorita als Gaudí; nominació als Goya per millor direcció novell (Neus Ballús). "Com t’ho mostren, amb aquesta sinceritat i humanitat, realment connectes" Comentari breu: El Hobbit • Apreci per la fantasia i Tolkien, però es critica l’excessiva trilogització i la “serialització” que cansa l’espectador. Banda sonora i crítica: Inside Llewyn Davis (Coen) • Homenatge al folk nord-americà: cançons senceres i ambientació impecable. • Lectura final que assenyala el trencament de tradició amb l’arribada de Bob Dylan. • Punt sensible: una escena amb un gat que divideix empatia amb el protagonista. Recomanacions de la Biblioteca Joan Margarit (novetats DVD) • Quartet (Dustin Hoffman): delícia musical i retrat de la tercera edat. • Amor és tot el que necessites (Bier): comèdia romàntica adulta. • Els nens salvatges (P. Ferreira): adolescència i educació. • Una pistola en cada mano (Cesc Gay): coral d’actors; episodis interconnectats. • Los miserables (Tom Hooper): musical de gran format (versions cantades/mixtes). • Elefante blanco (P. Trapero): drama social argentí. • Amor (Michael Haneke): obra mestra íntima sobre la vellesa i la cura. • La noche más oscura (Kathryn Bigelow): thriller d’investigació; Jessica Chastain. • Anna Karenina (Joe Wright): adaptació visualment sofisticada. Guia de cinema asiàtic (nova) • Catàleg per països i directors: Corea del Sud (Kim Ki-duk: El arco, Hierro 3), Taiwan/Xina (Ang Lee: La vida de Pi, Tigre y dragón), Iran (Kiarostami, Jafar Panahi; Nader y Simin), Japó i més. • Aportacions de l’expert Joan Segué per ampliar col·lecció. Tancament • Avanç: la setmana vinent, repàs del cinema de Nadal amb l’equip complet. • Recupera els programes a: cinemacensecondicions.blospot.com Claus del programa: Kinètos.cat com a node informatiu, diferències Goya/Gaudí, visibilitat del documental, crowdfunding i nous formats, La plaga com a fita de sinceritat, i un viver de recomanacions per a tots els públics.

  • Cinema sense condicions del 24/12/2013 — Especial de Nadal a la ràdio: nadales clàssiques (Bernstein, Tabernacle Choir), pop vuitanter (Wham!, Culture Club), balades multilingües i tocs en català

    Visió general Programa de ràdio amb format mixtape nadalenc que barreja nadales clàssiques, pop dels 80 i 2000, i balades multilingües (català, portuguès i anglès). Cap al tram final, s’hi presenta l’especial de "M de Música" dedicat al CD de luxe "The Joy of Christmas" dirigit per Leonard Bernstein amb el Mormon Tabernacle Choir i la New York Philharmonic, culminant amb "O Come, All Ye Faithful". "Avui... fem un especial... per compartir aquesta nit... The Joy of Christmas" (presentació de Maria Quintana) Temes principals Celebració de Nadal Nadales icòniques: Winter Wonderland, The First Noel, O Come, All Ye Faithful. Missatges de bones festes i identitats d’emissora (Ràdio d’Esvern). Amor i desamor (to nadalenc i pop) Trencaments i nostàlgia: Last Christmas (Wham!), Victims (Culture Club), The Man Who Can’t Be Moved (The Script), i altres balades. Multilingüisme i proximitat local Peces en català ("Ja surt el sol"), portuguès ("Eu e você..."), i anglès, amb entrades i sortides de locució en català. Detalls destacats Clàssics orquestrals i corals: ambient cerimoniós i festiu, especialment en el tram final amb Bernstein i el Tabernacle Choir. Pop vuitanter i esperit nadalenc: Last Christmas aporta el vessant de desamor típic de les festes; Victims de Culture Club dona un to melancòlic però solemne. Narrativa emocional: peces que van de la pèrdua i la distància a l’esperança i la llum (lletres com "Let me be the light"). Estructura i flux del programa Trams musicals llargs encadenats (cançons completes o fragments llargs) Identificacions d’emissora i felicitacions intercalades Presentació formal de l’especial musical cap al final, i immediata entrada a una nadala coral clàssica Cites i moments clau "Last Christmas I gave you my heart..." — himne pop nadalenc sobre el desamor. "He is the King of Israel" — clímax de The First Noel. "Oh, come, let us adore him" — O Come, All Ye Faithful. Idees clau Barreja de tradició i pop: nadales clàssiques conviuen amb hits pop i balades contemporànies. To local i càlid: locució en català i missatges de bones festes creen proximitat. Tancament de luxe: l’especial de "M de Música" amb Bernstein i el Mormon Tabernacle Choir dona una culminació solemne a l’emissió.

  • 59'

    Cinema sense condicions del 17/12/2013 — Jaime Camino i la Guerra Civil al cinema; Incendies, Apocalypse Now i “What Maisie Knew”

    Panorama general Programa dedicat principalment a la Guerra Civil Espanyola al cinema i al monogràfic sobre Jaime Camino i el seu documental clau, La vieja memoria. A més, crítiques de films vistos recentment i una estrena destacada. "La veritat històrica és, per suposat, impossible de copsar" — idea-força que travessa el debat sobre el documental i la memòria. Pel·lícules vistes i recordatoris Apocalypse Now (Redux) — el descens als inferns • Es remarca la posada en escena final amb Marlon Brando i la connexió amb el cor del mal. • Paral·lel amb la novel·la Heart of Darkness: adaptació lliure però essencial del viatge cap a la foscor. • Contrapunt entre l’inici i el final: de la inquietud inicial a la bogeria induïda pel context bèl·lic. Brief Encounter (David Lean) i obituaris • Lectura femenina i íntima del desig i la fascinació, narrada des d’ella. • Tanca amb una línia colpidora sobre el retorn al matrimoni. • Record a Peter O’Toole i Joan Fontaine. Anàlisi ampliada: Incendies (Denis Villeneuve) • Valorada com a thriller moral de gran tensió i estructura impecable. • Dues idees matemàtiques articulen el relat: - Conjectura de Siracusa (Collatz) com a metàfora de camins que sempre retornen a l’origen. - La pregunta clau: > "1 més 1 pot ser 1?" com a símbol del nus identitari i del trauma. • Interpretacions potents i final revelador que reordena el sentit de la recerca. Estrena: “¿Qué hacemos con Maisie?” (What Maisie Knew) • Adaptació de Henry James traslladada a l’actualitat: mirada infantil sobre un divorci tòxic. • El mèrit és el punt de vista de la nena: entén poc, però l’espectador capta l’egoisme dels adults. • Ben rodada, emotiva, amb algun tòpic de resolució. Adaptacions literàries: Henry James i el llenguatge del cinema • Referència a The Innocents (1961) (Jack Clayton) com a obra mestra d’ambient a partir de The Turn of the Screw. • Idea clau: la bona adaptació no calca, sinó que reinterpreta amb llenguatge propi. • Notes sobre altres adaptacions reeixides i expectativa amb El médico (Noah Gordon). Monogràfic: Jaime Camino i “La vieja memoria” El documental com a dispositiu de memòria • La pel·lícula articula testimonis oposats i imatges d’arxiu per mostrar la polivalència del relat. • Tesi implícita: el documental pot ser tan interpretatiu com la ficció; el muntatge crea diàlegs ficticis entre ideologies. • Context d’estrena (1979): fi del franquisme, accés a materials vetats i urgència per reconstruir el relat col·lectiu. Filmografia i context • Altres títols: Las largas vacaciones del 36, Dragón Rapide, El largo invierno, Los niños de Rusia. • Dificultats de producció i impacte econòmic en la seva trajectòria. La Guerra Civil al cinema: mapa essencial Orígens i propaganda • L’Espoir / Sierra de Teruel (A. Malraux): rodada en plena guerra, rescat d’un aviador. • Raza (guió de “Jaime de Andrade” = Franco): dues versions; la segona elimina antisemitisme i apologètica feixista per encabir-se al context de la Guerra Freda. • For Whom the Bell Tolls i derivacions USA: mirada exògena, sovint despolititzada o esbiaixada. Revolució, POUM i fractures internes • Tierra y Libertad (Ken Loach): revolució, POUM, tensions amb comunistes; memòria d’Andreu Nin i la repressió estalinista. Memòria íntima, sàtira i retrats de Franco • La plaça del Diamant: Barcelona i la intimitat del trauma. • La vaquilla (Berlanga): sàtira de la guerra; guió de llarga gestació (Azcona). • Dragón Rapide i Madregilda: figura de Franco en clau de retrat i ironia. • Episodi d’Eva Perón a Espanya com a mirall de contrastos i legitimació simbòlica. Sèries, novel·la i memòria social • La forja d’un rebelde (Mario Camus) i la trilogia d’A. Barea: crònica autobiogràfica i social. • Ecos a Los santos inocentes (Camus): jerarquies, vencedors i vençuts. Polèmiques i metacine • Libertarias: mirada criticada com a frívola/desdibuixada de la militància femenina. • La niña de tus ojos: comèdia d’ofici sobre rodatges espanyols a l’Alemanya nazi. Memòria, equidistància i fantasia • Soldados de Salamina: debat sobre equivalències de patiment i el cas Rafael Sánchez Mazas; per alguns, el film millora la novel·la. • Pa negre (Agustí Villaronga): reconeguda, però polèmica en la seva recepció comparada. • El laberinto del fauno i El espinazo del diablo (G. del Toro): ús del fantàstic per narrar el trauma. • Anècdota real de postguerra: trajectòries contradictòries entre bàndols i repressió a la tornada. Recursos recomanats • Sèrie documental: The Spanish Civil War (Granada TV) — 6×50’, rigor i pluralitat d’enfocs. • Altres títols citats: Canciones para después de una guerra, Balada triste de trompeta, La voz dormida. Idees clau • El documental no és neutral per se: muntatge i veu poden invertir el sentit de les imatges. • Les adaptacions literàries reeixides tradueixen (no calquen) la novel·la al llenguatge del cinema. • La Guerra Civil al cinema oscil·la entre propaganda, memòria íntima i al·legoria fantàstica, amb tensions sobre equidistància i reconeixement del dolor.

  • 59'

    Cinema sense condicions del 10/12/2013 — Adaptacions literàries, Daniel Day-Lewis i estrenes

    Panorama general Programa coral amb crítiques d’estrena, una recomanació destacada, novetats de la cartellera local i dos blocs de fons: un perfil complet de Daniel Day-Lewis i un debat estructurat sobre adaptacions literàries al cinema. Destacats clau • Recomanació de la setmana: “Lore” (2012) — drama alemany d’època que ofereix una mirada íntima i inquietant sobre la fi del nazisme. Proposada com a possible “film del mes”. • “Tres bodas de más” — comèdia espanyola efectiva però convencional, amb bona feina d’Inma Cuesta i moments còmics de Quim Gutiérrez. • “Carrie” (2013) — nova versió de Kimberly Peirce que aposta per una lectura reflexiva i menys terrorífica del clàssic de Stephen King i Brian De Palma; destaca Julianne Moore. • Sud-àfrica al cinema — documental “Plot for Peace” i repàs a Invictus (Clint Eastwood) i District 9/Elysium (Neill Blomkamp) per abordar l’apartheid des de registres molt diferents. • Daniel Day-Lewis — retrat de trajectòria i mètode: únic actor amb tres Oscars (Mi pie izquierdo, There Will Be Blood, Lincoln), col·laboracions amb Scorsese, períodes d’autoexili i artesania. • Adaptacions literàries — idees força: moltes grans adaptacions provenen del teatre (Shakespeare); el cinema requereix materials audiovisualment traslladables; saviesa de Hitchcock: és millor millorar una novel·la menor que competir amb una obra mestra. • Cartellera local — obertura del Cinema Balmes amb promoció inaugural; i focus en la revista KinetosCat sobre cinema català, festivals i filmoteca. Estrenes i crítiques “Tres bodas de más” (comèdia) • Ritme i humor comercials, to de sitcom; entreteniment sense sorpreses. • Inma Cuesta i Quim Gutiérrez aporten carisma; direcció de Javier Ruiz Caldera. “Lore” (2012, Cate Shortland) • Relat de supervivència d’una família nazi després de la caiguda del Tercer Reich. • Tons inquietants, estètica cuidada i ritme mesurat; perspectiva íntima sobre la transició alemanya de postguerra. “Carrie” (2013, Kimberly Peirce) • Menys “sustos” i més clima i subtext: repressió, religiositat i maduració. • Julianne Moore brilla com a mare; diàleg intertextual amb la versió de De Palma i afinitats amb la indie May. Sud-àfrica a pantalla • “Plot for Peace” — peça convencional però informativa sobre xarxes discretes que van facilitar l’alliberament de Mandela. • Recordatoris: Invictus (reconciliació via rugbi) i District 9 (metàfora sci-fi de l’apartheid), amb crítica a Elysium per simplisme maniqueu. Focus: Daniel Day-Lewis • Carrera i premis: 3 Oscars (Mi pie izquierdo; There Will Be Blood; Lincoln), Globus d’Or i BAFTA. • Mètode i immersió: transformacions físiques i vocals, períodes d’aturada per ofici artesà; col·laboracions amb Jim Sheridan (The Boxer, En el nombre del padre) i Scorsese (Gangs of New York, The Age of Innocence). • Papers i adaptacions: El crisol (Les bruixes de Salem), La insoportable levedad del ser (Kundera), treball teatral i primers papers en Room with a View i aparició a Gandhi. Dossier: Literatura i cinema Orígens i influències creuades • De “atracció de fira” a art amb llenguatge propi; novel·la com a mirall (Stendhal) i intuïció de Tolstoi sobre l’impacte del cinema en la literatura. • Griffith i el muntatge inspirats en tècniques narratives (acció paral·lela) de Dickens. Reptes d’adaptació • Les grans llistes (Sight & Sound) rarament inclouen “grans novel·les” filmades; en canvi, Shakespeare domina el terreny teatral adaptat. • Obstacles: interioritat psicològica i densitat conceptual; el cinema exigeix síntesi i visualitat. • Consell de Hitchcock: millor adaptar i potenciar una obra mitjana que competir amb una obra mestra literària. Bones pràctiques i exemples • Adaptacions que es complementen: “La insoportable levedad del ser” (Kundera/Kaufman) — novel·la i film diuen el mateix amb llenguatges diferents. “La flaqueza del bolchevique” (Silva/Martín Cuenca) — canvis intel·ligents que preserven l’essència. • Transposicions reeixides: West Side Story com a variació de “Romeu i Julieta”; Hamlet filmat íntegre i no obstant, plenament cinematogràfic. Casos i paradoxes • El Padrí: novel·la percebuda com fluixa que al cinema esdevé clàssic. • 2001: A Space Odyssey: simbiosi guió/novel·la (Arthur C. Clarke) que aclareix el simbolisme del film. Cites destacades “El film és inquietant, desconcertant, té un ritme supermesurat, una estètica preciosa.” “És una pel·lícula que no busca fer-te por gratuïta.” “No totes les novel·les són susceptibles de l’adaptació cinematogràfica.” “La veritable gran obra cinematogràfica… ha de ser per força una versió particular del director.” Nota de cartellera i comunitat • Obertura del Cinema Balmes (promo d’inauguració). • Revista KinetosCat: seguiment de cinema català, festivals, Filmoteca i cobertura de rodatges. Avanç • Proper programa: Guerra Civil espanyola amb focus en Jaime Camino (La vieja memoria).